Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Dilmun

Índex Dilmun

Dilmun fou el nom que donaren els accadis a la regió d'al-Hassà, costa aràbiga entre Kuwait i Bahrain.

Taula de continguts

  1. 40 les relacions: Al-Manama, An, An = Anum, Aràbia preislàmica, Aribi, Assarhaddon, Èridu, Baranamtarra, Caldea, Cassites, Dinastia cassita, Enki i Ninhursag, Golf Pèrsic, Gudea, Gungunum, Història d'Aràbia, Història de l'Aràbia Saudita, Història de Mesopotàmia, Huwawa, Jubail, Kuara, Llista d'estats per era, Llista de característiques d'albedo de Tità, Llista de formacions geològiques de Tità, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Magan, Me (mitologia), Melukhkha, Mesannepada, Mesopotàmia, Mitologia sumèria, Neolític ceràmic, Ninhursag, Qal'at al-Bahrain, Rim-Sin I, Sargon II, Tauleta de queixa a Ea-nasir, Tukultininurta I, Ur, Ur-Nanxe.

Al-Manama

Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.

Veure Dilmun і Al-Manama

An

An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni.

Veure Dilmun і An

An = Anum

An.

Veure Dilmun і An = Anum

Aràbia preislàmica

yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.

Veure Dilmun і Aràbia preislàmica

Aribi

Aribi fou un antic regne del nord-oest d'Aràbia, origen del poble aribi, després àrabs.

Veure Dilmun і Aribi

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.

Veure Dilmun і Assarhaddon

Èridu

Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira.

Veure Dilmun і Èridu

Baranamtarra

Baranamtarra va ser la Reina de Lagaix durant el segle XXIV aC.

Veure Dilmun і Baranamtarra

Caldea

Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.

Veure Dilmun і Caldea

Cassites

Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.

Veure Dilmun і Cassites

Dinastia cassita

Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).

Veure Dilmun і Dinastia cassita

Enki i Ninhursag

Enki i Ninhursag és un relat èpic sumeri, escrit en tauletes de fang que daten de l'època de la Tercera dinastia d'Ur i de l'antiga Babilònia.

Veure Dilmun і Enki i Ninhursag

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Veure Dilmun і Golf Pèrsic

Gudea

Gudea. Gudea (en sumeri 𒅗𒌤𒀀 gu.de.a) va ser ensi (governant) de Lagaix entre els anys 2144 aC i 2124 aC.

Veure Dilmun і Gudea

Gungunum

Gungunum va ser el cinquè rei de la ciutat-estat de Larsa, al sud de Mesopotàmia que va regnar entre els anys 1868 aC i 1841 aC.

Veure Dilmun і Gungunum

Història d'Aràbia

Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.

Veure Dilmun і Història d'Aràbia

Història de l'Aràbia Saudita

Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.

Veure Dilmun і Història de l'Aràbia Saudita

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Veure Dilmun і Història de Mesopotàmia

Huwawa

En la mitologia sumèria i Accàdia, Huwawa (Sumeri, 𒄷𒉿𒉿) o Humbaba (Babiloni, 𒄷𒌝𒁀𒁀), era el guardià del bosc de cedres a la Terra dels Vius, on vivien els déus.

Veure Dilmun і Huwawa

Jubail

Jubail és una ciutat de l'Aràbia Saudita a la província Oriental, a la costa del golf Pèrsic, a pocs quilòmetres del turó anomenat Jabal al-Barri.

Veure Dilmun і Jubail

Kuara

Kuara, Kisiga o Ku'ara és un jaciment arqueològic de la governació de Dhi Qar, a l'Iraq.

Veure Dilmun і Kuara

Llista d'estats per era

Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.

Veure Dilmun і Llista d'estats per era

Llista de característiques d'albedo de Tità

Aquesta és una llista de característiques d'albedo amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).

Veure Dilmun і Llista de característiques d'albedo de Tità

Llista de formacions geològiques de Tità

Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità.

Veure Dilmun і Llista de formacions geològiques de Tità

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.

Veure Dilmun і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

Magan

Magan, Majan o Makkan va ser una regió de l'edat antiga, mencionada en escrits cuneïformes sumeris datant dels volts del 2300 aC en tant que zona de producció de coure i diorita destinats a Mesopotàmia.

Veure Dilmun і Magan

Me (mitologia)

En la mitologia sumèria un me és un dels decrets preordenats immutables dels déus o força impersonal que fonamenta les institucions socials, les pràctiques religioses, les tecnologies, els comportaments, els costums i les condicions humanes que fan possible la civilització, tal com els sumeris l'entenien.

Veure Dilmun і Me (mitologia)

Melukhkha

Melukhkha fou una regió sovint assenyalada com la regió de Makran, a la costa del Pakistan.

Veure Dilmun і Melukhkha

Mesannepada

Mesannepada o Meš-Ane-Pada o Mesanapeda, "heroi escollit pel cel", anomenat a vegades Nanne, va ser rei d'Ur i el primer rei de la primera dinastia d'Ur a Sumer a la meitat del tercer mil·lenni aC segons la llista de reis sumeris.

Veure Dilmun і Mesannepada

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Veure Dilmun і Mesopotàmia

Mitologia sumèria

Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.

Veure Dilmun і Mitologia sumèria

Neolític ceràmic

cultura Obeid al sud-est, que després es va expandir fins a cobrir tota la regió El neolític ceràmic o Neolític tardà va començar al voltant del 6.400 aC al Creixent Fèrtil, succeint el període del Neolític preceràmic.

Veure Dilmun і Neolític ceràmic

Ninhursag

Ninhursag (en sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅/ Ninḫursag) és una de les denominacions de la dea mare sumèria.

Veure Dilmun і Ninhursag

Qal'at al-Bahrain

Qal'at al-Bahrain és un jaciment arqueològic a la governació Nord de Bahrain.

Veure Dilmun і Qal'at al-Bahrain

Rim-Sin I

Rim-Sin I va ser l'últim rei de la seva dinastía a la ciutat-estat de Larsa, a Mesopotàmia.

Veure Dilmun і Rim-Sin I

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Veure Dilmun і Sargon II

Tauleta de queixa a Ea-nasir

La tauleta de queixa a Ea-nāṣir és una tauleta d'argila que va ser enviada a l'antiga Ur, escrita cap al 1750 aC.

Veure Dilmun і Tauleta de queixa a Ea-nasir

Tukultininurta I

Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.

Veure Dilmun і Tukultininurta I

Ur

Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.

Veure Dilmun і Ur

Ur-Nanxe

Estela portant la inscripció «Ur-Nanxe, fill de Gunidu, a Ningirsu», Museu del Louvre Ur-Nanxe (en sumeri 𒌨𒀭𒀏, UR-NANŠE "Guerrer de Nanxe") o Ur-Nina va ser el primer ensi (rei) de la Primera dinastia de Lagaix, independent després del període de Mesalim cap al 2520 aC.

Veure Dilmun і Ur-Nanxe

També conegut com Tilmun.