Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Usa IA

Taula de continguts

1. 877 les relacions: Acadèmia General Militar, Acció Catalana, Administració institucional, Adolf Florensa i Ferrer, Adrián García Andreu, Agapito García Atadell, Agrupació Nacionalista Escolar, Ajuntament, Ajuntament de Valladolid, Albert Bastardas i Sampere, Albert Llimós i Bifet, Alberto Alcocer y Ribacoba, Alberto Castro Girona, Alcoi, Alejandra Soler Gilabert, Alexandre Jaume Rosselló, Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza, Alfonso Peña Boeuf, Alfredo Espinosa Oribe, Aliança Republicana, Almanac de les Lletres, Alvaro Botella i Pérez, Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet, Andrés Nieto Carmona, Anticatalanisme, Anticlericalisme a Espanya, Antiga escola Lola Anglada, Antoni Ariet i Barberis, Antoni Cusidó i Cañellas, Antoni Martínez i Domingo, Antoni Ortiz Ramírez, Antoni Puig i Artigas, Antonio Bono Luque, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio de Lezama y González del Campillo, Antonio Flores de Lemus, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio Iturmendi Bañales, Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla, Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer, Arquebisbat de Barcelona, Arsenal de la Carraca, Art públic de Barcelona, Arturo Álvarez-Buylla Godino, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Assemblea Nacional Consultiva, Associació d'Amics de la Unió Soviètica, Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, Ateneu Barcelonès, Ateneu Democràtic Regionalista, ... Ampliar l'índex (827 més) » « Shrink índex

Acadèmia General Militar

La Acadèmia General Militar és el centre de formació superior de l'Exèrcit de Terra espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Acadèmia General Militar

Acció Catalana

Acció Catalana fou un partit polític catalanista creat arran d'una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Acció Catalana

Administració institucional

Ladministració institucional a Espanya és l'administració pública que es diferencia de l'administració territorial.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Administració institucional

Adolf Florensa i Ferrer

fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Adolf Florensa i Ferrer

Adrián García Andreu

Adrián García Andreu (Elx, Baix Vinalopó, 8 de setembre de 1882 - Ciutat de Mèxic, 25 de juliol de 1954) va ser un cambrer valencià, dirigent socialista madrileny durant la Restauració borbònica, membre de la Comissió Executiva i exiliat a Mèxic.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Adrián García Andreu

Agapito García Atadell

Agapito García Atadell (Viveiro, província de Lugo, 28 de maig de 1902 - Sevilla, 15 de juliol de 1937) va ser un tipògraf socialista gallec que va dirigir una txeca a Madrid durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Agapito García Atadell

Agrupació Nacionalista Escolar

LAgrupació Nacionalista Escolar va ser una associació d'estudiants d'ideologia nacionalista valenciana, que va funcionar entre 1918 i 1924.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Agrupació Nacionalista Escolar

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ajuntament

Ajuntament de Valladolid

LAjuntament de Valladolid és la institució que s'encarrega del Govern de la ciutat i el municipi de Valladolid.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ajuntament de Valladolid

Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere (Gràcia, 26 de maig de 1871 – 12 de setembre de 1944) fou un advocat i polític català intensament dedicat a la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Albert Bastardas i Sampere

Albert Llimós i Bifet

Albert Llimós i Bifet (Torrefarrera, el Segrià, 1981) és un periodista i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Albert Llimós i Bifet

Alberto Alcocer y Ribacoba

Alberto Alcocer y Ribacoba (Urduña, Biscaia, 8 d'abril de 1886 – Madrid, 30 de maig de 1957) fou un advocat i polític espanyol, primer alcalde franquista de Madrid.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alberto Alcocer y Ribacoba

Alberto Castro Girona

va ser un militar espanyol que va aconseguir l'ocupació de tinent general de Infanteria i Medalla Militar concedida l'1 d'octubre de 1927.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alberto Castro Girona

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alcoi

Alejandra Soler Gilabert

Alejandra Soler Gilabert (València, 8 de juliol de 1913 - València, 1 de març de 2017) fou una militant comunista i mestra republicana valenciana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alejandra Soler Gilabert

Alexandre Jaume Rosselló

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alexandre Jaume Rosselló

Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza

Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (Alacant, 18 d'agost de 1871 - 3 d'agost de 1942) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza

Alfonso Peña Boeuf

Alfonso Peña Boeuf (Madrid, 23 de febrer de 1888 - 1 de febrer de 1966) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant les vuit primeres legislatures del període franquista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alfonso Peña Boeuf

Alfredo Espinosa Oribe

Alfredo Espinosa Oribe (Bilbao, 6 de setembre de 1903 - Vitòria, 26 de juny de 1937) fou un metge i polític basc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alfredo Espinosa Oribe

Aliança Republicana

Aliança Republicana va ser una plataforma política espanyola que va agrupar a diversos partits i agrupacions de caràcter republicà durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Aliança Republicana

Almanac de les Lletres

Almanac de les Lletres.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Almanac de les Lletres

Alvaro Botella i Pérez

Alvaro Botella i Pérez (Alacant 187?-Mende Lozère 1939), polític alacantí republicà i socialista, que va ser president de la Diputació d'Alacant, governador civil de Toledo i director general d'Indústria i Comerç.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Alvaro Botella i Pérez

Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet

Andrés Amado Reygondaud de Villebardet (Alacant, 1886 - Madrid, 1960) va ser un advocat alacantí nascut el 1886, que va fer carrera en l'àmbit de la Hisenda Pública.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet

Andrés Nieto Carmona

Andrés Nieto Carmona (Villanueva de la Serena, 28 d'abril de 1901-Las Palmas de Gran Canària, 1 de novembre de 1976) va ser un polític, sindicalista i militar espanyol durant el període de la Segona República i la Guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Andrés Nieto Carmona

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Anticatalanisme

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Anticlericalisme a Espanya

Antiga escola Lola Anglada

L'antiga escola Lola Anglada és un edifici noucentista d'ús escolar situat al carrer Jacinto Benavente, al barri de Canyadó de Badalona (Barcelonès), obra de l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antiga escola Lola Anglada

Antoni Ariet i Barberis

Antoni Ariet i Barberis (Seva, 1872 – Viladrau, 1 de febrer de 1951) va ser un metge osonenc, autor de la Topografia mèdica de Viladrau.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antoni Ariet i Barberis

Antoni Cusidó i Cañellas

Antoni Cusidó i Cañellas (Sabadell, 7 de juny de 1861 - 3 d'abril de 1929) va ser un industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antoni Cusidó i Cañellas

Antoni Martínez i Domingo

Antoni Martínez i Domingo (Barcelona, 12 de juny de 1867 - 7 d'octubre de 1942) fou un advocat i polític català que va ser alcalde de Barcelona en tres mandats alterns entre 1919 i 1922.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antoni Martínez i Domingo

Antoni Ortiz Ramírez

Antonio Ortiz, 1943 Antonio Ortiz Ramírez (Barcelona, 13 d'abril de 1907 –2 d'abril de 1996) fou un fuster-ebenista de professió, militant de la CNT i membre del grup d'afinitat "Nosotros", comandant de la 25a divisió republicana i oficial de l'exèrcit francès.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antoni Ortiz Ramírez

Antoni Puig i Artigas

Antoni Puig i Artigas (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser un músic i intel·lectual anarquista, barber d'ofici.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antoni Puig i Artigas

Antonio Bono Luque

Antonio Bono Luque (Alacant, 1877 - 1929) fou un polític alacantí, alcalde d'Alacant en el primer quart del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antonio Bono Luque

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antonio Cánovas del Castillo

Antonio de Lezama y González del Campillo

Antonio de Lezama y González del Campillo (Laguardia, 1888 – Madrid, 1971) va ser un maçó, polític i periodista basc, posteriorment nacionalitzat xilè.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antonio de Lezama y González del Campillo

Antonio Flores de Lemus

Antonio Flores de Lemus (Jaén, 14 de juny de 1876 - 21 de març de 1941) va ser un economista i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antonio Flores de Lemus

Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Iturmendi Bañales

Antonio Iturmendi Bañales (Barakaldo, 15 de desembre de 1903 - Madrid, 4 de març de 1976) fou un polític espanyol d'ideologia carlista que va exercir càrrecs en el règim franquista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antonio Iturmendi Bañales

Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla

Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla (Sevilla, 1872 - ?) Fou un polític i advocat espanyol, fill del ministre Antonio María Fabié Escudero.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Antonio María Fabié Gutiérrez de la Rasilla

Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer

Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer (Barcelona, 1867 — 30 de setembre de 1931) fou un aristòcrata, polític, empresari i financer català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Arquebisbat de Barcelona

Arsenal de la Carraca

El marquès de la Ensenada. Jordi Joan i Santacília. LArsenal de la Carraca és un centre militar destinat a la construcció i reparació de vaixells, i a l'emmagatzematge i distribució d'armament i munició.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Arsenal de la Carraca

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Art públic de Barcelona

Arturo Álvarez-Buylla Godino

Arturo Álvarez-Buylla Godino (Oviedo, 24 d'agost de 1895 - Ceuta, 17 de març de 1937) va ser un militar espanyol, pioner de l'aviació, que va arribar a ser Alt Comissari en el Protectorat del Marroc poc abans de produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Arturo Álvarez-Buylla Godino

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Assemblea Nacional Consultiva

LAssemblea Nacional Consultiva substituí a Espanya al Parlament encara que sense assumir el poder legislatiu durant la Dictadura de Primo de Rivera, en el regnat d'Alfons XIII.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Assemblea Nacional Consultiva

Associació d'Amics de la Unió Soviètica

L'Associació d'Amics de la Unió Soviètica (AUS) va ser creada per un grup d'intel·lectuals espanyols l'11 de febrer de 1933 com a base per al coneixement i els contactes recíprocs.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Associació d'Amics de la Unió Soviètica

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (APEV) fou una associació creada a València el 1934 que va funcionar fins al 1938.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ateneu Barcelonès

Ateneu Democràtic Regionalista

Ateneu Democràtic Regionalista fou una entitat històrica del barri del Poblenou de Barcelona que va existir de 1902 a 1936.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ateneu Democràtic Regionalista

Ateneu Enciclopèdic Popular

LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ateneu Enciclopèdic Popular

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera és una entitat fundada a Igualada el 1863 per quatre teixidors a mà de la quadra de “Ca l'Olaguer” (Antoni Vila Ratera, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany) que aportaven un ral a la setmana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

Ateneu Suecà del Socors

Façana de l'Ateneu. L'Ateneu Suecà del Socors, fundat el 1869, tenia l'objectiu d'instal·lar un centre on els obrers pogueren acostar-se culturalment a les classes més altes de la societat amb l'objectiu de reduir les barreres entre aquests dos grups.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ateneu Suecà del Socors

Aviació durant la Guerra Civil espanyola

Polikarpov I-16, l'avió de caça més modern de la República L'aviació durant la Guerra Civil espanyola es desenvolupà en un ambient de constant canvi i modernització que donaren lloc a la creació de teories noves per part de tots els participants tant directes com observadors.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Aviació durant la Guerra Civil espanyola

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Avinguda Diagonal

Álvaro López Núñez

Álvaro López Núñez (Lleó, 2 de juny de 1865 - Madrid, 30 de setembre de 1936) va ser un periodista i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i aferrissat defensor de l'assistència social, les assegurances socials i la democràcia cristiana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Álvaro López Núñez

Ángel Galarza Gago

Ángel Galarza Gago (Madrid, 4 de novembre de 1891 – París, 26 de juliol 1966) va ser un jurista i polític espanyol membre del Partit Radical Socialista a la fundació del qual va contribuir en 1929, Fiscal General de l'Estat i ministre diverses vegades durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ángel Galarza Gago

Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo va ser un jurista i polític demòcrata-cristià espanyol format en el liberalisme organicista catòlic, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII, ambaixador de la Segona República Espanyola i un dels protagonistes destacats en la gènesi i en els debats sobre la “solució corporativa” esdevinguts entre 1913 i 1931.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ángel Ossorio y Gallardo

Ángela Eufemia Sempere Sanjuán

Ángela Eufemia Sempere Sanjuán (Banyeres de Mariola, Alcoià - València, 16 de gener de 1971) fou una mestra valenciana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ángela Eufemia Sempere Sanjuán

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ègara

Éric Daniel Pierre Cantona

Éric Daniel Pierre Cantona (Marsella, 24 de maig de 1966) és un actor i exfutbolista professional francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United FC.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Éric Daniel Pierre Cantona

Àngel Serra i Casals

Àngel Serra i Casals (Puig-reig 1903 - Terrassa 1982), fou un polític, activista, i empresari català, que fou alcalde del poble de Puig-reig (Berguedà) durant la Segona República Espanyola, etapa en què es va significar, d'una banda, per la defensa del catalanisme i de la República, però al mateix temps, per apaivagar l'exaltació revolucionària incontrolada.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Àngel Serra i Casals

Balbino Gil-Dolz del Castellar y Peyró

fou un militar valencià, capità general de València durant els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Balbino Gil-Dolz del Castellar y Peyró

Baldomero Sanmartín Arnal

Baldomero Sanmartín Arnal (Madrid, 1845 - Badalona, 1931) fou un polític de tendència republicana, alcalde de Ciudad Real el 1873 i de Badalona el 1930.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Baldomero Sanmartín Arnal

Baleares

El Baleares fou un creuer pesat de l'armada franquista durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Baleares

Ball de diables de Reus

El Ball de diables de Reus forma part del Seguici Festiu de la ciutat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ball de diables de Reus

Banc de Catalunya

Banc de Catalunya va ser important banc català que va operar entre els anys 1920 i 1931, per bé que la seva trajectòria fou curta la seva brillant política financera va expandir-lo molt notòriament.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Banc de Catalunya

Banc de Crèdit Industrial

El Banc de Crèdit Industrial fou una entitat financera constituïda a Madrid en 1920 i que funcionà fins al 3 de maig de 1991 es va fusionar amb cinc entitats més per constituir Argentaria.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Banc de Crèdit Industrial

Banc de Reus

El Banc de Reus va ser una entitat bancària creada a Reus el 1862, que va operar fins al 1931, quan va fer fallida el Banc de Catalunya, de qui s'havia convertit en filial.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Banc de Reus

Banda de Música de Sabadell

La Banda de Música de Sabadell, coneguda popularment com la Banda o la Banda Municipal, és l'agrupació musical més antiga de Sabadell.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Banda de Música de Sabadell

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bandera de Catalunya

Bandera de la Segona República Espanyola

La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bandera de la Segona República Espanyola

Barça de l'edat d'or

Es coneix amb el nom del Barça de l'edat d'or a l'equip del FC Barcelona que durant els anys 1920 esdevingué el club de futbol més destacat tant a nivell català com espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Barça de l'edat d'or

Bartolomé Barba Hernández

Bartolomé Barba Hernández (Madrid, 1895 - 5 de gener de 1967) fou un militar espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bartolomé Barba Hernández

Bartomeu Amigó i Farreras

Bartomeu Amigó i Ferreras (Barcelona, 2 de febrer de 1883 - Barcelona, 29 de maig del 1955) fou un destacat membre de la societat civil catalana de la primera meitat del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bartomeu Amigó i Farreras

Bartomeu Barceló i Tortellà

Bartomeu Barceló i Tortellà (Felanitx, Mallorca, 4 d'octubre de 1888 — Barcelona, 11 de febrer de 1973) fou prevere, missioner paül i poeta, anomenat missioner de la Santa Poesia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bartomeu Barceló i Tortellà

Bateria de Castillitos

La Bateria de Castillitos, també coneguda com a C-1, és una fortificació espanyola de suport d'artilleria costanera situada a la Serra de la Muela, Cap Tinyòs i Roldan, dins del terme municipal de Cartagena (Regió de Múrcia), i més concretament a la diputació de Perín.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bateria de Castillitos

Bera

Bera és un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bera

Bernabé López Calle

Bernabé López Calle, també conegut com a Comandante Abril (Montejaque, província de Màlaga, 1899 - cerro de la Atalaya, Medina-Sidonia, 31 de desembre de 1949) fou un lluitador antifranquista que va liderar la guerrilla del sud d'Andalusia en els anys quaranta, des de les Serres de Ronda i Grazalema, fins al Camp de Gibraltar després d'exercir com a Guàrdia Civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bernabé López Calle

Bernardino de Melgar Abreu

Bernardino de Melgar Abreu (Arrasate, 15 d'octubre de 1864 - Madrid, 11 de gener de 1942) fou un aristòcrata i polític espanyol, marquès de Benavites des de 1893, marquès de Canales, marquès de Chozas i marquès de San Juan de Piedras Albas, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bernardino de Melgar Abreu

Bernardino Landete Aragó

Bernardino Landete Aragó (València, 1879 - Madrid, 1968) fou un metge i científic valencià considerat el pioner de l'estomatologia espanyola i creador de la cirugia maxil·lofacial a Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bernardino Landete Aragó

Bernat Pou Riera

Bernat Pou Riera "de Can Pastora" (Mancor de la Vall, 1896 - París, 1956).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bernat Pou Riera

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Biblioteca

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Biblioteca de Catalunya

Blas Infante Pérez de Vargas

Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Blas Infante Pérez de Vargas

Blasquisme

El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Blasquisme

Bloc Obrer i Camperol

El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organització política catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Bloc Obrer i Camperol

Buenaventura Muñoz y Rodríguez

Buenaventura Muñoz Rodríguez (Escalona, Toledo, 14 de juliol de 1853 - Madrid, 19 d'octubre de 1925) va ser un jurista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Buenaventura Muñoz y Rodríguez

Butlletí dels Mestres

Butlletí dels Mestres fou una publicació de pedagogia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Butlletí dels Mestres

Ca l'Armera

Ca l'Armera o Can Ros és una casa pairal situada al carrer del Cardenal Tedeschini, 32, de Barcelona, per on antigament passava el camí d'Horta a Sant Martí de Provençals, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ca l'Armera

CAMPSA

Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і CAMPSA

Can Tunis

Can Tunis (Casa Antúnez en castellà) fou una barriada de Barcelona situada entre Montjuïc, el mar i la desembocadura del riu Llobregat, a l'antiga Marina de Sants.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Can Tunis

Cançó d'amor i de guerra

Cançó d'amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril de 1926 al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cançó d'amor i de guerra

Capcigrany

Coberta de l'edició en fulletó de la Biblioteca de ''La Mainada'' (1922) Capcigrany és una novel·la infantil de Blai Einer (pseudònim de Francesc Maspons i Anglasell) publicada inicialment al fulletó col·leccionable de la revista La Mainada el 1921-22 i posteriorment editada en forma de llibre a Vic per Avel·lí Artís i Balaguer el 1922.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Capcigrany

Carles Cardó i Sanjoan

Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carles Cardó i Sanjoan

Carles de Camps i d'Olzinellas

Carles de Camps i d'Olzinellas (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939) fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps, fill de Pelagi de Camps i de Matas.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carles de Camps i d'Olzinellas

Carles Gerhard i Ottenwälder

Carles Gerhard Ottenwälder (Valls, 1899 - Ciutat de Mèxic, 25 de desembre de 1976) fou un polític català, fill de pares suïssos i germà del músic Robert Gerhard i Ottenwaelder.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carles Gerhard i Ottenwälder

Carles Jordà i Fages

Carles Jordà i Fages (Figueres, 1883 - Pont de Molins, 1935) fou un enginyer industrial, polític, i promotor de sindicats i cooperatives d'oli i vi.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carles Jordà i Fages

Carles Roman Ferrer

Carles Roman Ferrer (Eivissa, 1887 - 22 d'octubre de 1939) fou un arqueòleg i polític eivissenc, fill de Joan Roman i Calbet.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carles Roman Ferrer

Carlos de Lossada y Canterac

Carlos de Lossada y Canterac (Toledo, 1862 - Montcada i Reixac, 19 d'octubre de 1936) fou un militar català, nomenat governador civil de Barcelona en el moment del cop d'estat de Primo de Rivera, que va ostentar el càrrec de president de la Mancomunitat de Catalunya durant uns dies el mes de gener de 1924.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carlos de Lossada y Canterac

Carlos Esplá Rizo

fou un polític i periodista valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carlos Esplá Rizo

Carlos Martín Álvarez

Carlos Martín Álvarez (Madrid, 9 de setembre 1874 - 13 d'agost de 1959) fou un advocat i polític espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carlos Martín Álvarez

Carlos Masquelet Lacaci

va ser un militar gallec destacat durant l'època II República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carlos Masquelet Lacaci

Carlos Rein Segura

Carlos Rein Segura (Màlaga, 18 de juny de 1897 - Madrid, 11 de febrer de 1992) va ser un enginyer agrònom i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carlos Rein Segura

Carlos Romero Giménez

Carlos Romero Giménez, a vegades incorrectament escrit com a Jiménez, (Madrid, 7 de novembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 11 de setembre de 1978) fou un militar espanyol lleial a la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carlos Romero Giménez

Carlos Sousa Álvarez de Toledo

Carlos Sousa Álvarez de Toledo (València, 16 de novembre de 1862 - 1937) fou un militar i polític valencià, marquès de Sotelo.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Carlos Sousa Álvarez de Toledo

Casa Consistorial de Badalona

La Casa Consistorial de Badalona és una obra d'estil historicista protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casa Consistorial de Badalona

Casa dels mestres de les Escoles Ventós i Mir

La casa dels mestres de les Escoles Ventós i Mir és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local a Badalona (Barcelonès).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casa dels mestres de les Escoles Ventós i Mir

Casa es de Josep

La Casa es de Josep és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casa es de Josep

Casa Marc (Reus)

La Casa Marc (habitualment ortografiat March), cal March, o ca Borràs de March és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp), situat al carrer de Sant Joan, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casa Marc (Reus)

Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un antic complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

Caserna de Sabadell

La Caserna de Sabadell és un edifici ubicat a la zona del Taulí, construït el 1911 per l'arquitecte Juli Batllevell per encàrrec de l'Ajuntament de Sabadell, amb l'objectiu d'incrementar la presència de la Guàrdia Civil a la ciutat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Caserna de Sabadell

Cases barates

Polígon de '''cases barates''' al barri de Bon Pastor (Sant Andreu) Les cases barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislació específica, durant l'últim terç del i el primer terç del, amb ajuts oficials o préstecs a baix interès, i dirigides a la classe obrera o mitjana baixa de l'època.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cases barates

Cases Barates (Premià de Mar)

Les Cases Barates és una obra de Premià de Mar (Maresme) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cases Barates (Premià de Mar)

Cases Barates (Reus)

Les Cases Barates són un grup de cases encara unifamiliars, de baix preu i amb un jardí minúscul, construïdes a Reus per l'Instituto Nacional de la Vivienda cap al 1942, avui ja diluïdes dins el nucli urbà.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cases Barates (Reus)

Casimir de Sangenís i Bertrand

fou un propietari rural i polític lleidatà, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casimir de Sangenís i Bertrand

Casino de Pònt de Rei

El Casino de Pònt de Rei és un monument del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casino de Pònt de Rei

Casino l'Aliança

El Casino l'Aliança és un edifici del Poblenou de Barcelona catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Casino l'Aliança

Castell de Cap Roig

El Castell de Cap Roig és una residència d'estil historicista protegida com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Palafrugell (Baix Empordà).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Castell de Cap Roig

Castell de la Concepció

El castell de la Concepció és una construcció medieval del xiii o xiv enclavada sobre el turó del mateix nom que s'alça sobre el port de Cartagena (Múrcia), en Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Castell de la Concepció

Castellar del Riu

Castellar del Riu és un municipi de la comarca del Berguedà, amb seu administrativa al nucli d'Espinalbet.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Castellar del Riu

Cèsar Martinell i Brunet

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cèsar Martinell i Brunet

César Falcón

César Falcón Gárfias, (Lima, 19 d'abril de 1892 - Lima, 11 d'octubre de 1970) va ser un escriptor, periodista i polític peruà, que també va comptar amb la nacionalitat espanyola i la mexicana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і César Falcón

César Puig Martínez

César Puig Martínez (Alcoi, ? - † Madrid, 14 de juny de 1934) fou un advocat, periodista i polític valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і César Puig Martínez

Celedonio Pérez Bernardo

Celedonio Pérez Bernardo (? Zamora ? - Madrid, 1956) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Celedonio Pérez Bernardo

Centre Nacionalista Català de Nova York

Centre Nacionalista Català de Nova York fou un grup nacionalista català fundat a la ciutat de Nova York el 1920 per Joan Ventura i Sureda i Francesc Balagué i Anglada, amb Agustí Borgunyó, Josep Maria Fontanals i Joan Agell.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Centre Nacionalista Català de Nova York

Centre Republicà Democràtic Federal de Torredembarra

El Centre Republicà Democràtic Federal de Torredembarra va ser un partit creat el 1890 recollint la tradició federal del municipi que arrenca el 1868.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Centre Republicà Democràtic Federal de Torredembarra

Centres Andalusos

Els Centres Andalusos van ser associacions culturals que van existir arreu d'Andalusia, en altres llocs d'Espanya i fins i tot a l'estranger, dedicats a la realització de congressos, conferències, publicacions, exposicions, servei de biblioteca, festes i en general, de qualsevol activitat relacionada amb la difusió de l'andalusisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Centres Andalusos

Circuito Nacional de Firmes Especiales

Mapa de carreteres dins del ''Circuito Nacional de Firmes Especiales'' (1926). El Circuito Nacional de Firmes Especiales (abreujat generalment com a CNFE) va ser un conjunt de carreteres espanyoles i de trams segregats de la xarxa general considerat l'inici de la moderna xarxa de transport a Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Circuito Nacional de Firmes Especiales

Codi penal espanyol

El Codi penal espanyol és el codi penal aplicable a Espanya on es tipifiquen els delictes i les penes a les que estan subjectes els seus habitants.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Codi penal espanyol

Companyia Peninsular de Telèfons

Un aparell de telèfon de 1896 La Companyia Peninsular de Telèfons és una empresa telefònica creada el 28 de maig del 1894 a Barcelona amb l'auspici de capital britànic i l'impuls d'un grup d'inversors catalans encapçalats per Enric Parellada i Pallàs.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Companyia Peninsular de Telèfons

Comtat de Lucena

El Comtat de Lucena és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel II en 1847 a favor de Leopoldo O'Donnell y Jorís, I Duc de Tetuán.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Comtat de Lucena

Comtat dels Andes

José de la Serna y Martínez de Hinojosa, I comte dels Andes. Litografia d'Evaristo San Cristóbal. El comtat dels Andes és un títol nobiliari espanyol, creat pel rei Ferran VII per premiar la labor desenvolupada en el virregnat del Perú pel virrei José de la Serna y Martínez de Hinojosa.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Comtat dels Andes

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Comunió Tradicionalista

Concepció Vandellós i Servelló

Concepció Vandellós i Servelló (?, 1902 - Barcelona, 1 d'abril de 1990) fou una pedagoga i mestra catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Concepció Vandellós i Servelló

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Confederació Nacional del Treball

Congrés d'Història de la Corona d'Aragó

Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (CHCA) és la reunió científica més important i amb més prestigi sobre els estudis de la Corona d'Aragó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Congrés d'Història de la Corona d'Aragó

Conjunció Republicano-Socialista

La Conjunció Republicano-Socialista va ser un pacte electoral elaborat pels partits republicans i el Partit Socialista Obrer Espanyol, liderat per Pablo Iglesias, abans de la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Conjunció Republicano-Socialista

Conjunt de cases de la Riera d'en Folch

El conjunt de cases de la Riera d'en Folch és un grup de quatre habitatges de Badalona (Barcelonès) realitzats amb estil noucentista i amb la mateixa factura per l'arquitecte Josep Maria Ribas i Casas el 1923.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Conjunt de cases de la Riera d'en Folch

Consell de Pedagogia

El Consell de Pedagogia fou una destacada institució de la política educativa de la Mancomunitat de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Consell de Pedagogia

Consell del Regne

El Consell del Regne era la denominació d'un òrgan corporatiu d'Espanya durant la dictadura de Francisco Franco, creat per la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat de 1947.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Consell del Regne

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Conservadorisme

Conservatori de Madrid

El Conservatori de Madrid o formalment Reial Conservatori Superior de Música de Madrid és una escola superior de música, la més antiga institució pública d'ensenyament musical a Espanya, que imparteix estudis superiors (equivalents a estudis universitaris) de música.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Conservatori de Madrid

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Constitució espanyola

Consuelo Berges Rábago

Consuelo Berges Rábago (Ucieda, Cantàbria, 1899 - Madrid, 23 de desembre de 1988) fou una traductora, periodista, escriptora i biògrafa espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Consuelo Berges Rábago

Consuelo González Ramos

Consuelo González Ramos (Villamayor de Campos, 7 de juny de 1877 - ?),també coneguda pels seus pseudònims Celsia Regis i Doñeva de Campos, va ser una periodista, infermera i feminista espanyola del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Consuelo González Ramos

Converses sobre temes d'interès local

Les Converses sobre temes d'interès local van ser unes conferències participatives celebrades a Reus l'any 1931.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Converses sobre temes d'interès local

Cop d'estat a Espanya de 1929

José Sánchez Guerra el 1932 El cop d'estat del 1929 a Espanya fou un intent fracassat d'acabar a la dictadura de Primo de Rivera, instaurada mitjançant un altre cop d'estat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cop d'estat a Espanya de 1929

Cop d'estat de Primo de Rivera

El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cop d'estat de Primo de Rivera

Cos de Vigilància

El Cos de Vigilància, posteriorment denominat Cos d'Investigació i Vigilància, va ser una institució armada espanyola que va existir des del fins a poc després del final de la Guerra Civil Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cos de Vigilància

Crisi espanyola de 1917

Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Crisi espanyola de 1917

Cristalleries de Mataró

Cristalleries de Mataró va ser una cooperativa de fabricació de vidre de Mataró, amb la raó social Cristalleries de Mataró S.C.O.C.L. (Societat Cooperativa Obrera Catalana Limitada) i coneguda popularment com El Forn del Vidre.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cristalleries de Mataró

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cronologia de la història de Catalunya

Cruz Ángel Gallastegi Unamuno

Cruz Ángel Gallastegi Unamuno (Bergara, 3 de maig de 1891 - Pontevedra, 7 de juny de 1960) va ser un enginyer agrònom, genetista de plantes i veterinari, pioner en experimentar amb blat de moro híbrid a Europa, que va treballar intensament per millorar i modernitzar l'agricultura i ramaderia gallega.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cruz Ángel Gallastegi Unamuno

Cuadrilátero

General Primo de Rivera, el rei Alfons XIII, i el general '''José Cavalcanti''', en primera fila; el general Antonio Mayandia Gómez, el general '''Federico Berenguer y Fusté''' i general '''Leopoldo Saro Marín''', en segona fila; el general '''Antonio Dabán Vallejo''', el general Francisco Ruiz del Portal i el general Luis Navarro y Alonso de Celada, en tercera fila; el general Luis Hermosa y Kith, el general Dalmiro Rodríguez Pedré, el general Adolfo Vallespinosa Vioz, el general Francisco Gómez-Jordana Sousa, i el general Mario Muslera y Planes (8a), en última fila.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Cuadrilátero

D'Ací i d'Allà

D'Ací i d'Allà fou el primer magazín català d'estil europeu que engloba diferents temes d'actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і D'Ací i d'Allà

Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona i Civit, també conegut pels pseudònims de Vibrant i lIrlandès (Barcelona, 20 d'agost de 1890 - Sant Just Desvern, 7 de març de 1943), fou un polític català, un dels més actius de l'independentisme català insurreccional dels anys 20 i 30.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Daniel Cardona i Civit

Daniel Riu i Periquet

Daniel Riu i Periquet (Sort, 1880 - Madrid, 5 de maig de 1961) fou un advocat i polític català, germà d'Emili Riu i Periquet i conegut com "lo Riu segon".

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Daniel Riu i Periquet

Darius Rumeu i Freixa

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886 - Barcelona, 30 de gener de 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Darius Rumeu i Freixa

David Antona Rodríguez

David Antona Rodríguez (Bercimuelle, província de Salamanca, 22 de novembre de 1904 - 15 de març de 1945) va ser un paleta i militant anarcosindicalista espanyol, destacat dirigent durant la Guerra Civil Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і David Antona Rodríguez

Dècada del 1870

Formalment, la dècada del 1870 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1870 fins al 31 de desembre de 1879.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dècada del 1870

Delegació d'Afers Indígenes

La Delegació d'Afers Indígenes va ser un organisme que va exercir funcions administratives a nivell local durant el Protectorat espanyol del Marroc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Delegació d'Afers Indígenes

Delfí Canela i Cots

Delfí Canela i Cots (Mollerussa, 1876 - Balaguer, 29 de juliol de 1961) fou un polític català, diputat provincial i president de la Diputació de Lleida.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Delfí Canela i Cots

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dia Internacional dels Treballadors

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diada Nacional del País Valencià

Diario de Alicante

El Diario de Alicante va ser un periòdic d'Alacant editat des de 1906 a 1937.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diario de Alicante

Diario de Barcelona

El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diario de Barcelona

Diario de Valencia

El Diario de Valencia ha estat una històrica capçalera utilitzada per diversos diaris valencians des del 1790, any en què aparegué per primera vegada a la ciutat de València.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diario de Valencia

Diccionari General de la Llengua Catalana

Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diccionari General de la Llengua Catalana

Dictablanda del general Berenguer

General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dictablanda del general Berenguer

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Dictadura de Primo de Rivera a les Balears

Directori militar l'any 1923. La Dictadura de Primo de Rivera a les Balears participà de les característiques generals espanyoles.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dictadura de Primo de Rivera a les Balears

Diego Martínez Barrio

Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diego Martínez Barrio

Diputació de Girona

La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diputació de Girona

Diputació Provincial de Sevilla

La Diputació Provincial de Sevilla és una institució pública que presta serveis directes als ciutadans i dona suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments dels 105 municipis de la província de Sevilla.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Diputació Provincial de Sevilla

Direcció General del Marroc i Colònies

La Direcció general del Marroc i Colònies va ser un departament governamental encarregat de l'administració de les colònies que Espanya posseïa a Àfrica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Direcció General del Marroc i Colònies

Directori civil de Primo de Rivera

Membres del Directori Civil El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Directori civil de Primo de Rivera

Directori militar de Primo de Rivera

Miguel Primo de Rivera després del seu nomenament com a Cap del Govern i President del Directori militar El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Directori militar de Primo de Rivera

Dispensari antituberculós de Reus

L'antic dispensari antituberculós de Reus (Baix Camp) és un edifici noucentista de Joan Rubió i Bellver situat al carrer de sant Joan número 34 i protegit com a bé cultural d'interès local, construït per tal d'erradicar la tuberculosi a la zona del Camp.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dispensari antituberculós de Reus

Dolors Codina i Arnau

Dolors Codina i Arnau (Lleida, Segrià, 1878 - El Talladell, Urgell, 26 de juny de 1944) fou una propietària catalana, nomenada alcaldessa del Talladell l'any 1924 amb el règim polític del general Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dolors Codina i Arnau

Domènec Batet i Mestres

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Domènec Batet i Mestres

Domènec Farell i Valls

Domènec Farell i Valls (Barcelona, 27 de maig 1898 - Barcelona, 29 de desembre 1930) fou un periodista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Domènec Farell i Valls

Domènec Pallerola i Munné

Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa, França 14 de maig de 1993) fou un escriptor català, més conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Domènec Pallerola i Munné

Domingo Ascaso Abadía

Domingo Ascaso Abadía (Almudébar, Foia d'Osca, 10 de juny de 1895 - Barcelona, 4 de maig de 1937) fou un dirigent anarquista i sindicalista aragonès, germà de Francisco Ascaso Abadía i cosí de Joaquín Ascaso Budría.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Domingo Ascaso Abadía

Domingo Torres Maeso

Domingo Torres Maeso (València, 20 de novembre de 1895 - 25 de juny de 1980) fou un anarcosindicalista valencià, president del Consell Municipal de València durant la guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Domingo Torres Maeso

Dosrius

Dosrius és un municipi de muntanya de la comarca del Maresme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dosrius

Dreta de Catalunya

Dreta de Catalunya va ser una coalició entre monàrquics carlins i alfonsins que va concòrrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, sense obtenir-hi cap escó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Dreta de Catalunya

Drets del col·lectiu LGBT al Sàhara Occidental

miniatura Aquest és un article sobre els drets LGBT al Sàhara Occidental.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Drets del col·lectiu LGBT al Sàhara Occidental

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Edat contemporània als Països Catalans

Edifici de la Federació Obrera

LEdifici de la Federació Obrera (popularment coneguda com la Fede) és un edifici del municipi de Molins de Rei protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Edifici de la Federació Obrera

Editorial Barcino

Editorial Barcino és una editorial que va ser fundada a Barcelona el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, vinculat fins aleshores a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport econòmic de Josep Maria Girona i mossèn Josep Vives i Gatell, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Editorial Barcino

Eduard Aunós Pérez

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduard Aunós Pérez

Eduard Martínez-Sabater i Seguí

Eduard Martínez-Sabater i Seguí (Xest, Foia de Bunyol, 1896 - València, 1946) fou un advocat i polític valencià, procurador en les primeres Corts franquistes.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduard Martínez-Sabater i Seguí

Eduard Ragasol i Sarrà

Eduard Ragasol i Sarrà (també escrit Ragassol)(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 14 de gener de 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduard Ragasol i Sarrà

Eduardo Baeza y Alegría

Eduardo Baeza y Alegría (Saragossa, 1901 - 1981) fou un metge i polític aragonès, governador civil de Barcelona cap al final de la dècada de 1940.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduardo Baeza y Alegría

Eduardo Barriobero y Herrán

Eduardo Barriobero y Herrán (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 1877 - Barcelona, 10 de febrer de 1939) va ser un polític republicà federal espanyol proper també a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduardo Barriobero y Herrán

Eduardo González Gallarza

Eduardo González Gallarza (Logronyo (La Rioja) 18 d'abril de 1898 - Madrid, 24 de maig de 1986) va ser un militar i pioner en l'aviació espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduardo González Gallarza

Eduardo López de Ochoa

Eduardo López de Ochoa y Portuondo (Barcelona, 1877 - Madrid, 17 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol, General de Divisió de l'Exèrcit de Terra.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduardo López de Ochoa

Eduardo Ortega y Gasset

Eduardo Ortega y Gasset (Madrid, 1882 - Veneçuela, 1964) va ser un advocat polític republicà espanyol, germà major del filòsof, professor i escriptor José Ortega y Gasset.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eduardo Ortega y Gasset

Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Leix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc és un conjunt monumental situat entre la plaça d'Espanya i el Palau Nacional, a la muntanya de Montjuïc, Barcelona (districte de Sants-Montjuïc).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

El Bedorc

El Bedorc o també El Badorc és un petit poble català al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Bedorc

El Borinot

El Borinot va ser una revista satírica catalana dels anys 20 fundada per Lluís Bertran i Josep Aragay.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Borinot

El Debate

El Debate va ser una publicació diària i matinal espanyola d'orientació catòlica, publicada a Madrid entre l'octubre del 1910 i el juliol del 1936.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Debate

El Diario de Huesca

El Diario de Huesca va ser un periòdic de circulació diària publicat a la ciutat espanyola d'Osca entre 1875 i 1936.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Diario de Huesca

El Eco de Badalona

El Eco de Badalona va ser un setmanari català en castellà i català de caràcter liberal conservador de Badalona, fundat per Francesc Planas i Casals el 1868.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Eco de Badalona

El Fuet

El Fuet (1927) va ser un setmanari republicà fet a l'exili, des de París, durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Fuet

El Motín

El Motín va ser una publicació espanyola de finals del i principis del, que va tenir una llarga vida per a l'època: des de la seva fundació el 10 d'abril de 1881 fins al 6 de novembre de 1926.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Motín

El Olimpo (entitat)

El Olimpo va ser una entitat ateneística i recreativa reusenca fundada el mes de maig de 1858 per 170 socis, provinents de la menestralia de la ciutat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Olimpo (entitat)

El Pensamiento Navarro

El Pensamiento Navarro va ser un diari navarrès imprès des de 1897 a 1981, encara que amb interrupcions durant alguns períodes, sent el degà de la premsa navarresa en el moment de la seva desaparició.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Pensamiento Navarro

El Pueblo (diari de València)

El Pueblo, diario republicano de Valencia va ser un periòdic espanyol editat en València entre 1894 i 1939.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і El Pueblo (diari de València)

Elías Tormo Monzó

Elías Tormo Monzó (Albaida, 23 de juny de 1869 - Madrid, 21 de desembre de 1957) fou un advocat, polític i historiador de l'art valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i procurador en Corts durant el franquisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Elías Tormo Monzó

Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola

Durant la Segona República va haver-hi quatre processos electorals de caràcter nacional: tres a Corts i un per a elecció de compromissaris per triar al President de la República. El 1930, Madrid era la capital d'Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola

Eleccions generals espanyoles de 1923

Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal masculí.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eleccions generals espanyoles de 1923

Eleccions municipals de València de 1931

Les eleccions municipals de València de 1935 es van celebrar el diumenge 12 d'abril de 1931.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eleccions municipals de València de 1931

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eleccions municipals espanyoles de 1931

Eleuterio Quintanilla Prieto

Eleuterio Quintanilla Prieto (Gijón, Astúries, 24 d'octubre de 1886 - Bordeus, França, 18 de gener de 1966) fou un anarquista i pedagog asturià, deixeble de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eleuterio Quintanilla Prieto

Eloy Bullón Fernández

Eloy Bullón Fernández (Salamanca, 11 de maig de 1879 Madrid, 4 de març de 1957) va ser un historiador de la filosofia i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eloy Bullón Fernández

Eloy Fernández Clemente

fou un economista i historiador aragonès.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eloy Fernández Clemente

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Elx

Emili Juncadella i Vidal

Panteó d''''Emili Juncadella''' al Cementiri de Montjuïc Emili Juncadella i Vidal (Barcelona, 10 de febrer de 1884 - Barcelona, 29 de juliol de 1936) fou un aficionat a la fotografia, col·leccionista d'armes, apassionat de l'excursionisme i la caça, va néixer d'una família de l'alta burgesia catalana dedicada a la fabricació tèxtil i les finances.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Emili Juncadella i Vidal

Emili Orfila Gomila

Emili Orfila Gomila va néixer a Sant Lluís (Menorca) dia 15 d'abril de 1897 en el si d'una família humil, era fill de Josep Orfila Olives (jornaler) i Catalina Gomila Gomila.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Emili Orfila Gomila

Emiliano Iglesias Ambrosio

Emiliano Iglesias Ambrosio (Ponteareas, 28 de juliol de 1878 - Madrid, 3 d'octubre de 1943) fou un advocat, periodista i polític lerrouxista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Emiliano Iglesias Ambrosio

Emilio Barrera Luyando

va ser un militar espanyol, que va aconseguir l'ocupació de Tinent General.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Emilio Barrera Luyando

Emilio Gastón Ugarte

Emilio Gastón Ugarte, també escrit Emilio Gastón Huarte (Saragossa, 5 de març de 1877 - Saragossa, 16 de desembre de 1925) va ser un advocat i esperantista aragonès.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Emilio Gastón Ugarte

Emilio González López

Emílio González López (La Corunya, 13 de novembre de 1903 - Ciutat de Nova York, 10 de desembre de 1991) fou un advocat, historiador i polític gallec, diputat a Corts durant la Segona República i exiliat pel franquisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Emilio González López

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і En guàrdia!

Enric Casassas i Cantó

Enric Casassas i Cantó (Barcelona, 14 d'abril de 1894 - 24 de juliol de 1977) va ser un pedagog català, deixeble de Joan Bardina i pioner de l'Escola activa.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Enric Casassas i Cantó

Enric Mampel i Martí

Enric Mampel i Martí (Sorita, País Valencià, 1893 - Garges-lès-Gonesse, França, 1979) fou un militant anarcosindicalista valencià que va viure a Sabadell.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Enric Mampel i Martí

Enric Sanchis i Ros

Enric Sanchis i Ros (Valladolid, 1872 - Barcelona, 24 de setembre de 1935) fou un industrial químic i benefactor del barri del Bon Pastor, quan aquesta zona pertanyia a Santa Coloma de Gramenet, que després fou annexionat a Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Enric Sanchis i Ros

Enric Sarradell i Pascual

Enric Sarradell i Pascual (Sabadell, 1893 - Manresa, 1963) fou un periodista tradicionalista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Enric Sarradell i Pascual

Enrique Líster Forján

Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994), fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial a la República durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Enrique Líster Forján

Enrique Salcedo Molinuevo

Enrique Salcedo Molinuevo (Salamanca, 15 de juliol de 1871 - Ferrol, 9 de novembre de 1936) va ser un militar espanyol afusellat al novembre de 1936 per negar-se a secundar la revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Enrique Salcedo Molinuevo

Ernesto Ercoreca Régil

Ernesto Ercoreca Régil (Bilbao, 9 de novembre de 1866 - 22 de desembre 1957) fou un polític basc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ernesto Ercoreca Régil

Escola de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Acabats

LEscola de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Acabats és una escola d'ensenyament tecnoindustrial creada per la Mancomunitat de Catalunya l'any 1913 que instrueix els alumnes per tal que puguin posar-se al capdavant de la direcció de qualsevol establiment industrial que sigui del seu àmbit.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escola de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Acabats

Escola del Treball (Badalona)

L'edifici de l'antiga Escola del Treball de Badalona, actual seu del Conservatori de Música, és una obra noucentista d'Adolf Ruiz i Casamitjana protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escola del Treball (Badalona)

Escola Parc del Guinardó

Vista dels tres edificis principals de l'escola i l'escala central Vista del pati de l'escola El Parc del Guinardó és una escola de la ciutat de Barcelona d'Educació Infantil i Primària integrada a la xarxa pública i de titularitat municipal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escola Parc del Guinardó

Escola Sant Llàtzer (Tortosa)

Lescola Sant Llàtzer és un col·legi públic de Tortosa (Baix Ebre) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escola Sant Llàtzer (Tortosa)

Escola Superior dels Bells Oficis

L'Escola Superior dels Bells Oficis fou un centre d'ensenyament destinat a la formació d'obrers especialitzats; fundat a Barcelona per la Diputació el 18 de maig de 1914 i clausurat el 1924 durant la dictadura del general Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escola Superior dels Bells Oficis

Escoles històriques de Barcelona

Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escoles històriques de Barcelona

Escorxador municipal de Badalona

L'antic escorxador municipal de Badalona és una obra noucentista protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Badalona (Barcelonès).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escorxador municipal de Badalona

Escultures de la Plaça de Catalunya

El conjunt d'escultures de la Plaça de Catalunya fou creat entre 1927 i 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Escultures de la Plaça de Catalunya

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Espanyolisme

Estament de Pròcers

Estament de Pròcers va ser el nom de la cambra alta espanyola entre 1834 i 1836.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Estament de Pròcers

Estanislao Rico Ariza

Estanislao Rico Ariza, també conegut pel seu pseudònim Francisco de Paula Calderón (Barcelona, 13 de novembre de 1895 - Montcada i Reixac, 26 de novembre de 1936) fou un periodista, escriptor i sindicalista català d'ideologia carlina, membre i fundador dels Sindicats Lliures.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Estanislao Rico Ariza

Estanislau Duran i Reynals

Estanislau Duran i Reynals (Barcelona, 1894 - 1950) fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Estanislau Duran i Reynals

Estatut jurídic del Govern Provisional

LEstatut Jurídic del Govern Provisional va ser la norma legal superior per la qual es va regir el Govern Provisional de la Segona República Espanyola des de la seva promulgació el mateix dia de la seva proclamació el 14 d'abril de 1931, fins a l'aprovació per les Corts Constituents de la nova Constitució de la República, el 9 de desembre de 1931.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Estatut jurídic del Govern Provisional

Esteban de Bilbao Eguía

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Esteban de Bilbao Eguía

Esteve Maria Relat i Corominas

Esteve Maria Relat i Corominas (Puig-reig, 13 de setembre de 1892 - Sabadell, 12 de desembre de 1972) fou metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Esteve Maria Relat i Corominas

Esteve Pallarols i Xirgu

Esteve Pallarols i Xirgu (Cassà de la Selva, Gironès 18 de juliol de 1900 - Barcelona, 8 de juliol de 1943) fou un anarcosindicalista català, conegut també com a José Riera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Esteve Pallarols i Xirgu

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eugeni Xammar i Puigventós

Eulalia Lapresta

Eulalia Lapresta Rodríguez (Rueda (Valladolid), 10 de desembre del 1887 Ni tontas, ni locas. Intelectuales en el Madrid del primer tercio del siglo XX. FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) Paloma Alcalá Cortijo, Capi Corrales Rodrigáñez y Julia López Giráldez.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eulalia Lapresta

Eusebi Carbó i Carbó

Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà, 31 de desembre de 1883 - Ciutat de Mèxic, 16 de gener de 1958) fou un mestre i propagandista anarcosindicalista i anarquista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eusebi Carbó i Carbó

Eusko Ikaskuntza

Eusko Ikaskuntza (EI) (en castellà Sociedad de Estudios Vascos, en francès Société d'Études Basques) és una institució científico-cultural creada el 1918 per les Diputacions Forals d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra amb intenció d'"ésser un recurs estable i durador per a desenvolupar la cultura euskalduna".

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Eusko Ikaskuntza

Evaristo Manero Pineda

Evaristo Manero y Pineda (Alacant, 9 d'octubre de 1875 - Alacant, 3 de setembre de 1936) metge, professor i polític valencià que fou president del Col·legi de Metges d'Alacant i president de la Caixa d'Estalvis-Mont de Pietat d'Alacant.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Evaristo Manero Pineda

Expedient Picasso

LExpedient Picasso és el nom amb què es coneix l'informe redactat pel general de divisió Juan Picasso González, destinat en el Consell Suprem de Guerra i Marina, en relació als fets esdevinguts en la Comandància General de Melilla durant els mesos de juliol i agost del 1921: l'anomenat Desastre d'Annual i l'abandó de les posicions.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Expedient Picasso

Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929

Poster L'Exposició Iberoamericana de Sevilla (Exposición Iberoamericana de Sevilla), inaugurada el 9 de maig de 1929 i clausurada el 21 de juny de 1930, va ser la primera Exposició Internacional per a donar mostra de l'agermanament entre Espanya i Portugal amb Amèrica; Espanya i Hispanoamèrica i Estats Units i Portugal amb Brasil i Macau.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Exposició Internacional de Barcelona

Fèlix Azzati i Descalci

Fèlix Azzati i Descalci (Cadis 1874 - València, 20 de juny de 1929) fou un polític i periodista valencià, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fèlix Azzati i Descalci

Febus

L'agència Febus va ser fundada per Nicolás María de Urgoiti el 1924, per tal de cobrir les notícies a la seva diaris El Sol i La Voz, dos dels rotatius més importants de l'època.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Febus

Federació Monàrquica Autonomista

Federació Monàrquica Autonomista (FMA) fou un partit polític creat el 1918, de tendència liberal i regionalista, impulsada per Joaquim Maria de Nadal i Ferrer i Damià Mateu i Bisa, i oposat a la Unión Monárquica Nacional.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Federació Monàrquica Autonomista

Federació Obrera d'Igualada

La Federació Obrera d'Igualada és una grupació anarcosindicalista cofundadora i confederada a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Federació Obrera d'Igualada

Federico Berenguer y Fusté

Federico Berenguer y Fusté (San Juan de los Remedios, Cuba 15 d'octubre de 1877- 1948) fou un militar espanyol, germà del també militar i polític Dámaso Berenguer y Fusté.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Federico Berenguer y Fusté

Federico Moyúa Salazar

Federico Moyúa Salazar (Bilbao, 19 de novembre de 1873 – 7 de març de 1939) fou un advocat i polític basc, alcalde de Bilbao.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Federico Moyúa Salazar

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Feixisme

Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Felip Díaz i Sandino

Felip Proubasta i Masferrer

Felip Proubasta i Masferrer (Mataró, 16 d'abril de 1866 - Barcelona 6 de febrer de 1939) fou un metge català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Felip Proubasta i Masferrer

Felipe Clemente de Diego Gutiérrez

Felipe Clemente de Diego Gutiérrez (Guadamur, província de Toledo, 26 de maig de 1866 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 15 d'agost de 1945) va ser un polític i catedràtic de Dret civil espanyol, president del Tribunal Suprem de Justícia i procurador en les Corts Espanyoles durant part de la primera legislatures del període franquista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Felipe Clemente de Diego Gutiérrez

Felipe Lazcano y Morales de Setién

fou un advocat i polític gallec.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Felipe Lazcano y Morales de Setién

Felipe Sánchez-Román y Gallifa

Felipe Sánchez-Román y Gallifa (Madrid, 12 de març de 1883 - Mèxic DF, 21 de gener de 1956) fou un polític i jurista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Felipe Sánchez-Román y Gallifa

Feminal

Feminal sorgí com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana el 28 d'abril de 1907.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Feminal

Fernando Álvarez de la Campa

Fernando Álvarez de la Campa Arumí (Avilés, 14 de juny de 1869 - Barcelona, 17 d'abril de 1939) fou un militar espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fernando Álvarez de la Campa

Fernando Gasset Lacasaña

Fernando Gasset Lacasaña (Castelló de la Plana, 1861 - 1941) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República, i líder del Partit Republicà de Castelló.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fernando Gasset Lacasaña

Fernando Sasiaín Brau

Fernando Sasiaín Brau (Palència, 25 d'abril de 1894 - Sant Sebastià, 15 de novembre de 1957) va ser un polític republicà federal espanyol, alcalde de Sant Sebastià durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fernando Sasiaín Brau

Fernando Suárez de Tangil y Angulo

Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fernando Suárez de Tangil y Angulo

Fernando Weyler Santacana

Fernando Weyler Santacana (València, 1877 - Palma, 4 d'agost de 1931) fou un advocat, militar i polític espanyol, fill de Valerià Weyler i Nicolau, diputat a Corts i senador durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fernando Weyler Santacana

Ferran Bertran i Garcia

Ferran Bertran i Garcia (Barcelona, 4 de gener de 1895Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Cartagena, 6 de març de 1938) fou un periodista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ferran Bertran i Garcia

Ferran Canyameres i Casamada

Ferran Canyameres i Casamada (la Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 22 de gener del 1898 - Barcelona, 28 de setembre del 1964) fou un escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ferran Canyameres i Casamada

Ferran Cuito i Canals

Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i polític català, era casat amb la filla del polític Amadeu Hurtado.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ferran Cuito i Canals

Ferran de Querol i de Bofarull

va ser un advocat, polític i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ferran de Querol i de Bofarull

Fets de Prats de Molló

La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fets de Prats de Molló

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Fets del sis d'octubre

Finca les Torres del Comte de Montseny

La Finca les Torres del Comte de Montseny, o Finca Milà i Camps, és un conjunt d'edificacions en una àmplia finca privada situada en el barri Centre d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Finca les Torres del Comte de Montseny

Florentino de Elizaicin y España

Florentino de Elizaicin y España Bertrán de Lys Samper (Alacant 1859 - Sant Vicent del Raspeig, 1936) fou un empresari i polític valencià, fill de Manuel Elizaicin y Bertrán de Lys, net de Tomás España Sotelo i germà del militar Miguel de Elizaicin y España.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Florentino de Elizaicin y España

Foment

Foment, va ser el portaveu del partit reusenc d'àmbit municipal Foment Nacionalista Republicà.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Foment

Foment de Pietat Catalana

Foment de Pietat Catalana fou una associació eclesiàstica de Barcelona fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del i principis del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Foment de Pietat Catalana

Foment Nacionalista Republicà

El Foment Nacionalista Republicà va ser un partit polític d'àmbit municipal que es fundà a Reus el 1906.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Foment Nacionalista Republicà

Font dels Gossos (Torroella de Montgrí)

La Font dels Gossos o de la capella de Sant Antoni és una font a la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Font dels Gossos (Torroella de Montgrí)

Ford Motor Ibérica

Ford Motor Ibérica fou la segona filial a Espanya de la multinacional americana Ford.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ford Motor Ibérica

Francesc Almela i Vives

Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 9 de novembre de 1903 - València, 1967) va ser un escriptor i historiador valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Almela i Vives

Francesc Carreras Reura

Francesc Carreras Reura (Maó, 5 de juny de 1896 - Madrid, 12 d'octubre de 1951) fou un polític republicà menorquí, diputat a Corts i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Carreras Reura

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc Lacambra i Lacambra

Francesc Lacambra i Lacambra (Barcelona, 7 de febrer de 1886 - Barcelona, 13 de novembre de 1933) fou un empresari i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Lacambra i Lacambra

Francesc Martorell i Trabal

Francesc Martorell i Trabal (Barcelona, 21 de gener de 1887 - Barcelona, 1 de novembre de 1935) fou un historiador català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Martorell i Trabal

Francesc Puig i Alfonso

Francesc Puig i Alfonso (Barcelona, 1865 – 1946) fou un editor, llibreter i polític local català, avi del pintor i artista Antoni Tàpies i Puig.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Puig i Alfonso

Francesc Ripoll i Fortuño

fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Ripoll i Fortuño

Francesc Torras i Villà

Francesc Torras i Villà (Granollers, 14 de maig de 1883 – Barcelona, 1979) fou un empresari i polític català, diputat a Corts i alcalde de Granollers.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Torras i Villà

Francesc Tosquelles Llauradó

Francesc Tosquelles Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 - Granges d'Òlt, 25 de setembre de 1994) fou un psiquiatre català que va viure exiliat a l'Estat francès durant més de 30 anys.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Tosquelles Llauradó

Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Nogués i Casas

Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941), més conegut com a Xavier Nogués, fou un pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francesc Xavier Nogués i Casas

Francisca de Asís Sanchis Ferrer

Francisca de Asís Sanchis Ferrer (València, 24 d'abril de 1896 - València, segle XX) va ser una mestra, naturista i lliurepensadora valenciana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisca de Asís Sanchis Ferrer

Francisco Alberola Such

Francisco Alberola Such (Alacant, 1890 - 7 de setembre de 1967) fou un advocat i polític alacantí, fill de l'empresari Francisco Alberola Canterac i germanastre de Rafael Alberola Herrera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Alberola Such

Francisco García Pavón

Francisco García Pavón (Tomelloso, Ciudad Real, 24 de setembre de 1919 - Madrid, 18 de març de 1989) va ser un escriptor i crític literari espanyol, famós per les seves novel·les policíaques protagonitzades per Plini, cap de la policia local de Tomelloso.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco García Pavón

Francisco Gómez de Llano

Francisco Gómez de Llano (Madrid, 22 d'octubre de 1896 – Madrid, 31 d'octubre de 1970) va ser Ministre d'Hisenda i polític franquista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Gómez de Llano

Francisco Gómez-Jordana Sousa

Francisco Gómez-Jordana Sousa I comte de Jordana (Madrid, 1 de febrer de 1876 - Sant Sebastià, 3 d'agost de 1944) va ser un militar espanyol, president de la Junta Tècnica de l'Estat del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola i ministre d'Afers exteriors durant la dictadura.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Gómez-Jordana Sousa

Francisco Javier Elola y Díaz Varela

Francisco-Javier Elola Díaz-Varela (Monforte de Lemos, província de Lugo, 22 de setembre de 1877 - Barcelona, 12 de maig de 1939) fou un advocat i polític gallec, fiscal general de la República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Javier Elola y Díaz Varela

Francisco Moltó Pascual

Francisco Moltó Pascual (Alcoi, 1875 - Ibi, 1954) fou un advocat i polític valencià, alcalde d'Alcoi durant la restauració borbònica i diputat a Corts durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Moltó Pascual

Francisco Moreno Zuleta

Francisco Moreno Zuleta (Jerez de la Frontera, 4 d'agost de 1880 - Madrid, 3 de juliol de 1963) va ser un advocat i polític espanyol, que va exercir els càrrecs de ministre d'Economia Nacional i d'Hisenda durant la dictadura del general Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Moreno Zuleta

Francisco Sáenz de Tejada y Olózaga

Francisco Sáenz de Tejada y Olózaga (1895, Arnedo, la Rioja - 29 de setembre de 1966, Madrid) II Baró de Benasque, fou un polític falangista, governador civil de diferents províncies espanyoles durant la dictadura militar del general Franco.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Sáenz de Tejada y Olózaga

Francisco Serrat y Bonastre

Francisco Serrat i Bonastre (Barcelona, 9 de gener de 1871 - Madrid, 20 de desembre de 1952) va ser un diplomàtic i ambaixador català, membre de la Junta Tècnica de l'Estat que va assumir el control de la zona controlada per les tropes revoltades després del cop d'estat que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francisco Serrat y Bonastre

Francmaçoneria a Espanya

Segell de la Lògia Tartessos, de Sevilla. Gran Orient de França. Els orígens de la francmaçoneria a Espanya es remunten al.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Francmaçoneria a Espanya

Frederic Bassols i Costa

Frederic Bassols i Costa (Vic, 12 de març de 1862 - Vic, 6 de setembre de 1932) fou un polític monàrquic gironí, diverses vegades alcalde de la ciutat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Frederic Bassols i Costa

Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Frederic Escofet i Alsina

Frederica Montseny i Mañé

va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Frederica Montseny i Mañé

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Futbol Club Barcelona

Gabriel León Trilla

Gabriel Esteban León Trilla (Valladolid, 3 d'agost de 1899 – Madrid, 6 de setembre de 1945) fou un dirigent comunista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gabriel León Trilla

Gabriel Llompart i Jaume

Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 16 de novembre de 1862 - Palma, 9 de desembre de 1928) fou un religiós mallorquí, que va ésser bisbe de Tenerife, Girona i Mallorca, successivament.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gabriel Llompart i Jaume

Gabriel Maura Gamazo

fou un polític i historiador espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gabriel Maura Gamazo

Gabriel Morón Díaz

Gabriel Morón Díaz (Puente Genil, 16 de desembre de 1897 - Ciutat de Mèxic, 1973) va ser un periodista i polític socialista andalús, membre de la Lògia 18 Brumario de la seva localitat natal, amb el nom simbòlic dEngels.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gabriel Morón Díaz

Gaietà Marfà i Clivilles

Gaietà Marfà i Clivillés (? 1878 - Barcelona 1 de juny de 1958) fou un empresari i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gaietà Marfà i Clivilles

Gaietà Virgili Veciana

Gaietà Virgili Veciana (Vilallonga del Camp, 1878 - Reus, 1953) va ser un comerciant i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gaietà Virgili Veciana

Gallina empordanesa

Pollastre Empordà La gallina empordanesa és una raça de gallina pròpia de l'àrea de l'Empordà.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gallina empordanesa

Galo Ponte y Escartín

Galo Ponte y Escartín (Saragossa, 22 de març de 1867-Madrid, 24 d'agost de 1943) va ser un polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Galo Ponte y Escartín

Gaston Leval

Gaston Leval, nom de guerra de Robert Pillar (Saint-Denis, 20 d'octubre de 1895 - Saint-Cloud, 8 d'abril de 1978), fou un anarcosindicalista francès, combatent i historiador de la Revolució social espanyola de 1936.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gaston Leval

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і GATCPAC

Georges Dwelshauvers

Georges Dwelshauvers (Brussel·les, 6 de setembre del 1866 - París, 1937), va ser un filòsof i psicòleg experimental belga.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Georges Dwelshauvers

Gil Parés i Vilasau

Gil Parés i Vilasau (Barcelona, 3 d'octubre de 1880 - ídem, 26 de juliol de 1936) va ser un sacerdot català, primer rector del Temple Expiatori de la Sagrada Família, la gran obra d'Antoni Gaudí i del modernisme català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gil Parés i Vilasau

Gonzalo del Castillo Alonso

Gonzalo del Castillo Alonso (Potes, Cantàbria, 1871 - Barcelona, 1946) fou un jurista, polític i professor universitari espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gonzalo del Castillo Alonso

Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Gregorio Jover Cortés

Gregorio Jover Cortés, dit el chino (Terol, 25 d'octubre de 1891La major pare de les fonts no informen de la data de naixement, només al web dona la data de naixement: 25 d'octubre. - Mèxic, 22 de març de 1964) fou un anarquista i revolucionari espanyol, comandant de la 28a Divisió o Columna Ascaso, que va lluitar al front d'Aragó, i amic íntim de Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gregorio Jover Cortés

Gregorio Marañón y Posadillo

Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gregorio Marañón y Posadillo

Gregorio Suberviola Baigorri

Gregorio Suberviola Baigorri (Morentin, Navarra, 9 de maig de 1896 – Barcelona, 13 de març de 1924) fou un anarcosindicalista navarrès, conegut com el serio i Torinto.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gregorio Suberviola Baigorri

Gregorio Vilatela Abad

Gregorio Vilatela Abad.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Gregorio Vilatela Abad

Grup escolar Ventós Mir

El grup escolar Ventós Mir és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Badalona (Barcelonès).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Grup escolar Ventós Mir

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Guerra Civil espanyola

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Helios Gómez

Hermós Plaja i Saló

Hermós Plajá i Saló (Palamós, Baix Empordà, 28 d'abril de 1889 - Palafrugell, 23 de març de 1982) fou un tipògraf, editor i militant anarcosindicalista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Hermós Plaja i Saló

Hermenegild Puig i Sais

Hermenegild Puig i Sais (Albons, Baix Empordà, 9 de desembre de 1860 - Barcelona, 31 de maig de 1941) fou un metge català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Hermenegild Puig i Sais

Higinio Felipe Granado Valdivia

va ser un camperol, comerciant, sindicalista i polític socialista extremeny, executat víctima de la repressió en la zona franquista durant la Guerra Civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Higinio Felipe Granado Valdivia

Himne de l'Exposició

LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Himne de l'Exposició

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de Badalona

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de Barcelona

Història de Castella - la Manxa

Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de Castella - la Manxa

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de Catalunya

Història de Galícia

Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de Galícia

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de l'organització territorial del poder a Espanya

La història de l'organització territorial del poder a Espanya es caracteritza per un procés del pas de la centralització a l'estat regional.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de l'organització territorial del poder a Espanya

Història de les Illes Canàries

Mapa de les Illes Canàries La història de les Illes Canàries és molt antiga, ja que eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de les Illes Canàries

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història de València

Història del cinema català

La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història del cinema català

Història del ferrocarril a Catalunya

La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història del ferrocarril a Catalunya

Història del nacionalisme basc

Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història del nacionalisme basc

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història del País Basc

Història del País Valencià

citació.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història del País Valencià

Història del sistema electoral espanyol

La història del sistema electoral espanyol es caracteritza per una expansió gradual del sufragi.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història del sistema electoral espanyol

Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Història dels Mossos d'Esquadra

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Hodonímia de Barcelona

Hoja del Lunes

Hoja del Lunes va ser durant molts anys l'únic diari que es podia publicar els dilluns, això permetia el descans dominical dels periodistes segons una Ordenança aprovada el 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Hoja del Lunes

Horacio Hermoso Araujo

Horacio Hermoso Araujo (Sanlúcar de Barrameda (Cadis), 1900 - Sevilla, 1936) fou un polític republicà andalús, membre d'Izquierda Republicana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Horacio Hermoso Araujo

Horacio Martínez Prieto

Horacio Martínez Prieto (Bilbao 1903 – 1985) fou un anarcosindicalista i polític basc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Horacio Martínez Prieto

Humbert Torres i Barberà

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Humbert Torres i Barberà

Ibias

Ibias és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ibias

Ignacio Pintado y Gough

Ignacio Pintado y Gough (Cadis, 11 d'abril de 1857- Madrid, 19 de maig de 1930) fou un militar de l'Armada Espanyola, ministre de guerra durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ignacio Pintado y Gough

Ignacio Rubio y Cambronero

Ignacio Rubio y Cambronero (Valladolid, 1895 - Barcelona, 1973) va ser un professor i arxiver espanyol que va exercir la seva tasca professional a Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ignacio Rubio y Cambronero

Ignasi Ferretjans Sanjuan

Ignasi Ferretjans Sanjuan (Palma, 1895 - Ciutat de Mèxic 1989) fou un polític socialista mallorquí.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ignasi Ferretjans Sanjuan

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Independentisme català

Institució Patxot

La Institució Patxot és una institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Institució Patxot

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Institut d'Estudis Catalans

Insurrecció de Jaca

La insurrecció de Jaca fou un alçament militar de la guarnició de Jaca els dies 12 i 13 de desembre de 1930, dirigida pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, i que pretenia la proclamació de la república a Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Insurrecció de Jaca

Irmandade Nazonalista Galega de Buenos Aires

Irmandade Nazonalista Galega de Buenos Aires va ser una associació galleguista de Buenos Aires (Argentina).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Irmandade Nazonalista Galega de Buenos Aires

Isidoro Acevedo

Isidoro Acevedo (Luanco, 2 de gener de 1867, - Moscou, 1952) era el nom que usava Isidoro Rodríguez González, històric comunista asturià que va participar en la fundació del Partit Comunista d'Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Isidoro Acevedo

Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Isidre Gomà i Tomàs

Jacint Comella Colom

Jacint Comella i Colom (Vic, Província de Barcelona, 7 d'abril de 1860 - Barcelona, 1 de setembre de 1930) fou un prevere i doctor en dret i jurisconsult.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jacint Comella Colom

Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

, conegut com a Jimmy Alba, va ser un noble, mecenes i polític espanyol, XVII duc d'Alba.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

Jaime Llorca Lloret

Jaime Llorca Lloret (n. la Vila Joiosa) fou un advocat i polític valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jaime Llorca Lloret

Jaume Aragó i Garcia

Jaume Aragó i Garcia (Barcelona, 9 de juliol de 1882 – Mèxic, 1952) fou un anarcosindicalista català, mort en l'exili.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jaume Aragó i Garcia

Jaume Compte i Canelles

Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jaume Compte i Canelles

Jaume Creus i Ventura

Jaume Creus i Ventura (Vilassar de Mar, 1885 – Barcelona, 1975) fou un industrial i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jaume Creus i Ventura

Jaume Garcia i Alsina

Jaume Garcia Alsina (Barcelona, 28 de març de 1874 - 20 de setembre de 1936) fou un metge, promotor esportiu i dirigent esportiu català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jaume Garcia i Alsina

Jaume Ninet i Vallhonrat

Jaume Ninet i Vallhonrat (Sabadell, 8 de setembre de 1893 - Martorell, 25 d'agost de 1936) fou un fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931, així com per ser un dels impulsors del Camp d'Aviació, actual Aeroport de Sabadell, i del soterrament dels FGC fins al centre de la ciutat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jaume Ninet i Vallhonrat

Jaume Plana Gaya

Jaume Plana Gaya (Reus, 1879 - Barcelona, 1939) va ser un polític i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jaume Plana Gaya

Javier Martínez de Morentín

Javier Martínez de Morentin López (Los Arcos, Navarra, 23 de novembre de 1887-Sòria, 27 de gener de 1949) fou un polític carlí navarrès, diputat a les Corts durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Javier Martínez de Morentín

Jerónimo Bugeda Muñoz

Jerónimo Bugeda Muñoz (Tarancón, 30 de juliol de 1904 – Mèxic, 1971) va ser un polític socialista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jerónimo Bugeda Muñoz

Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas

Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas (Sevilla, 18 de juny del 1897 - Sevilla, 24 de setembre del 1966), marquès de Contadero, fou un polític i aristòcrata espanyol que va exercir diferents càrrecs durant el període de la dictadura de Francisco Franco i va intervenir activament a la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jerónimo Domínguez y Pérez de Vargas

Jesús Martínez de Aragón y Carrión

Jesús Martínez de Aragón y Carrión (Vitòria, 16 de febrer de 1899 - Madrid, abril de 1937) va ser un advocat i militar espanyol que va participar en la Guerra civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jesús Martínez de Aragón y Carrión

Joan Amigó i Barriga

fou un arquitecte català, representant de l'escola modernista tardana i màxim representant d'aquest estil a Badalona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Amigó i Barriga

Joan Baptista Soler i Bru

Joan Baptista Soler i Bru (Sabadell, 29 d'octubre de 1888 - Barcelona, 2 de gener de 1954) fou un polític, dirigent esportiu i mutualista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Baptista Soler i Bru

Joan Bonet i Baltà

Joan Bonet i Baltà (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1906 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 7 de juliol de 1997) fou un eclesiàstic i historiador català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Bonet i Baltà

Joan Caballé i Goyeneche

Joan Caballé i Goyeneche (Montevideo, 1863 - Tarragona, 1935) fou un polític català, originari de Móra d'Ebre, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Caballé i Goyeneche

Joan Casanelles i Ibars

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Casanelles i Ibars

Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Dagas i Puigbó

Joan Dagas i Puigbó fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Dagas i Puigbó

Joan de Lasarte i Karr

Joan de Lasarte i Karr (Barcelona, 1 d'agost de 1892 – 6 de gener de 1960) fou enginyer elèctric, especialitzat en electrònica i luminotècnia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan de Lasarte i Karr

Joan Farré Gassó

Joan Farré Gassó (Sidamon, el Pla d'Urgell, 1892) fou un ferroviari a la regió de Lleida i dirigent polític.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Farré Gassó

Joan Gamper

Hans Gamper (Winterthur, Suïssa, 22 de novembre de 1877 - Barcelona, 30 de juliol de 1930), conegut a Catalunya com a Joan Gamper, fou un esportista suís que passà a la posteritat pel fet de ser el fundador del Futbol Club Barcelona, equip del qual va ser la primera figura (120 gols en 51 partits, comptant-ne també d'amistosos) i president en cinc ocasions.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Gamper

Joan Gilabert Romagosa

Joan Gilabert Romagosa (Reus, 1910 - Mèxic, 1975) va ser un periodista i dirigent socialista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Gilabert Romagosa

Joan Loperena i Romà

Joan Loperena i Romà (Girona, 1888 - Veracruz 1957) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Loperena i Romà

Joan Manent i Pesas

Joan Manent i Pesas (Badalona, 22 d'abril de 1902; París, 9 de febrer de 1984) fou un cenetista català i alcalde de Badalona en un període entre 1937-1938.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Manent i Pesas

Joan Mas Verd

Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Mas Verd

Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Moles i Ormella

Joan Monserrat Parets

Joan Monserrat i Parets (Llucmajor, 3 de gener de 1889 - Manacor, 4 de gener de 1937) fou un pedagog, educador i polític mallorquí de principis del, militant del PSOE.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Monserrat Parets

Joan Mora i Adserà

Joan Mora i Adserà (La Riba, 16 de juliol de 1875 - Sabadell, 1949) fou un industrial tintorer, polític i sindicalista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Mora i Adserà

Joan Tusquets Terrats

Joan Tusquets i Terrats (Barcelona, 31 de març de 1901 - 25 d'octubre de 1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Tusquets Terrats

Joan Vallès i Pujals

Joan Vallès i Pujals (Terrassa, Vallès Occidental, 1881 - Barcelona, 1966) fou un polític, advocat i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joan Vallès i Pujals

Joana Raspall i Juanola

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joana Raspall i Juanola

Joaquín Benjumea Burín

Joaquín Benjumea Burín (Sevilla, 17 de gener de 1878 - Sevilla, 30 de desembre de 1963), I Comte de Benjumea, polític espanyol amb la dictadura de Franco.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquín Benjumea Burín

Joaquín de Montes Jovellar

Joaquín de Montes y Jovellar (Madrid, 11 de setembre de 1879 — Paracuellos del Jarama, 11 de novembre de 1936) va ser un advocat i polític espanyol, que va arribar a ser Ministre de Justícia entre 1930 i 1931, durant la Dictablanda de Dámaso Berenguer y Fusté.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquín de Montes Jovellar

Joaquín Fanjul Goñi

Joaquín Fanjul Goñi (Vitòria, Àlaba 30 de maig de 1880- Madrid 17 d'agost de 1936) va ser un militar d'infanteria i advocat espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquín Fanjul Goñi

Joaquín García Labella

Joaquín García Labella (Granada, 10 d'abril de 1905 - 25 d'agost de 1936) va ser un polític, jurista i catedràtic universitari espanyol, executat víctima de la repressió del bàndol nacional durant la Guerra Civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquín García Labella

Joaquín García-Hidalgo

Joaquín García-Hidalgo Villanueva (Puente Genil, 28 d'octubre de 1890 - Còrdova, 28 de juliol de 1936) va ser un periodista i polític andalús.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquín García-Hidalgo

Joaquín Manglano Cucaló de Montull

Joaquín Manglano i Cucaló de Montull (València, 23 d'agost de 1892 - 26 de febrer de 1985) fou un noble, propietari rural i polític valencià, baró de Càrcer i baró de Llaurí, diputat a les Corts Espanyoles i alcalde de València durant el franquisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquín Manglano Cucaló de Montull

Joaquín Zulueta Isasi

va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquín Zulueta Isasi

Joaquim Bau i Nolla

Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, Tarragona, 16 d'agost de 1897 - Madrid, 20 de maig de 1973), primer comte de Bau, fou un advocat, comerciant i polític català, membre d'una influent família carlina de Tortosa.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Bau i Nolla

Joaquim Cabot i Rovira

Joaquim Cabot i Rovira (Barcelona, 17 de novembre de 1861 - Barcelona, 1951) fou orfebre, financer, escriptor i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Cabot i Rovira

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera (Barcelona, 1894 - 2 de març de 1968) a l'ABC fou un polític català, VIII marquès de Sentmenat i X marquès de Ciutadilla, Gran d'Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Joaquim Dualde i Gómez

Joaquín Dualde Gómez (València, 15 de agost de 1875 - Barcelona, 20 de gener de 1963) fou un advocat i polític valencià, fill de Vicent Dualde i Furió, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Dualde i Gómez

Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Folch i Torres

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Sarrià, 9 d'agost de 1883 - Barcelona, 13 d'abril de 1972) fou un advocat, escriptor i polític català, fill de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Maria de Nadal i Ferrer

Joaquim Masmano Pardo

Joaquim Masmano Pardo (Bunyol, 9 de març de 1892 - Talavera de la Reina, setembre de 1936) fou un militant comunista català d'origen valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Masmano Pardo

Joaquim Olaso i Piera

Joaquim Olaso Piera (Carcaixent, 8 de gener de 1901 - París, 31 de gener de 1954) fou un militant comunista català d'origen valencià, destacat dirigent del PSUC i agent del NKVD i del SIM.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Olaso i Piera

Joaquim Penina Sucarrats

Joaquim Penina Joaquim Penina Sucarrats (Gironella, 1901 - Rosario, Argentina, 9 de setembre de 1930) fou un sindicalista català establert a l'Argentina, assassinat per la dictadura del general José Félix Uriburu.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Penina Sucarrats

Joaquim Pujol i Oliveras

Joaquim Pujol i Oliveras (Badalona, 1873-1937), àlies «Castellets», va ser un fabricant i polític badaloní, militant de la Lliga Regionalista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Pujol i Oliveras

Joaquim Rius i Torrella

Joaquim Rius i Torrella (Terrassa, 1869) va ser un inventor català, mestre de primària elemental, aficionat en l'astronomia, inventor d'aparells que van resultar altament profitosos per a la pedagogia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Rius i Torrella

Joaquim Vidal Argimon

Joaquim Vidal Argimon (Premià de Mar, 1873 - Montcada, 14 de desembre de 1936) fou un polític català, alcalde de Premià de Mar, que fou mort assassinat durant la guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joaquim Vidal Argimon

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jocs Florals

Jocs Florals Internacionals

Els Jocs Florals Internacionals van ser un concurs literari en esperanto, basats en el model dels Jocs Florals de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jocs Florals Internacionals

José Antonio Balbontín Gutiérrez

José Antonio Balbontín Gutiérrez (Madrid, 8 d'octubre de 1893 - Madrid, 7 de febrer de 1977) fou un advocat, polític i escriptor espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Antonio Balbontín Gutiérrez

José Antonio Junco Toral

José Antonio Junco Toral (La Pola Siero, 27 de novembre de 1894 - Mèxic D.F., 20 de febrer de 1973) va ser un advocat i polític socialista espanyol, que va arribar a ser diputat durant la Segona República i sotssecretari del ministeri de Justícia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Antonio Junco Toral

José Aparicio Albiñana

José Aparicio Albiñana (l'Alcúdia de Crespins, 1896 - Albacete, 16 de novembre de 1965) al diari ABC, 18 de novembre de 1965 fou un periodista, escriptor i polític valencià, governador civil durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Aparicio Albiñana

José Berruezo Silvente

José Berruezo Silvente (Mazarrón, Múrcia; 13 de juny de 1895 - Ais de Provença, 7 d'agost de 1990) va ser un polític llibertari espanyol, militant de la CNT, regidor i alcalde de Santa Coloma de Gramenet.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Berruezo Silvente

José Bullejos Sánchez

José Bullejos Sánchez (Romilla, província de Granada, 7 de desembre de 1899 - Mèxic, maig de 1975) fou un polític comunista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Bullejos Sánchez

José Díaz Fernández

José Díaz Fernández (Aldea del Obispo, província de Salamanca, 1898 - Tolosa de Llenguadoc, 18 de febrer de 1941) va ser un escriptor espanyol que va exercir el periodisme i va participar activament en política, enfrontant-se a la Dictadura de Primo de Rivera i a favor de la República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Díaz Fernández

José de Prat Buceli

José de Prat Buceli (València, 25 de novembre de 1855 - 1931) fou un militar, aristòcrata i polític valencià, comte de Berbedel i baró de Sohr, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José de Prat Buceli

José Diosdado Prat García

José Diosdado Prat García (Albacete, 10 d'agost de 1905 - Madrid, 17 de maig de 1994) fou un advocat i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Diosdado Prat García

José Félix de Lequerica Erquiza

José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Félix de Lequerica Erquiza

José García Vayas

José García Vayas (Estella, 1889 - França, 1962) va ser un militar espanyol, que va participar en la Guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José García Vayas

José Giral Pereira

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Giral Pereira

José González Fernández de la Bandera

José González y Fernández de la Bandera (Puebla de la Calzada, Badajoz, 1877 - Sevilla, 10 d'agost de 1936) va ser un metge i polític republicà espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José González Fernández de la Bandera

José Ibáñez Martín

José Ibáñez Martín, comte consort de Marín, (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Ibáñez Martín

José Jorro Miranda

José Jorro Miranda (València, 1 de novembre 1874 - Altea, 14 d'agost de 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític valencià, comte d'Altea des de 1920, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Jorro Miranda

José Larraz López

José Larraz López (Saragossa, 27 d'abril de 1904- Madrid, 17 de novembre 1973) fou un jurista, economista, sociòleg, filòsof de la Història i intel·lectual cristià Espanyol, Ministre d'Hisenda d'Espanya en el segon govern presidit per Francisco Franco i constituït a la ciutat de Burgos, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola i tres setmanes abans de l'esclat de les hostilitats en Europa.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Larraz López

José M. Fernández de Velasco

José M. Fernández de Velasco Cremades (? - Reus 1940) va ser alcalde de Reus.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José M. Fernández de Velasco

José Macián Pérez

José Macián Pérez (Múrcia, 1905 - Tarragona, 1983) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Macián Pérez

José Maestre Laborde-Boix

José Maestre Laborde-Boix (València, 1876 - ibidem, 1936) fou un advocat i polític valencià, germà de Francisco Maestre Laborde-Boix, comte de Salvatierra.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Maestre Laborde-Boix

José Manuel Figueras Arizcun

José Manuel Figueras Arizcun (Madrid, 19 de març de 1869 - 17 de gener de 1944) fou un financer espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Manuel Figueras Arizcun

José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo

José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo (Oviedo, 1871 - Avilés, 1948) va ser un jurista i polític espanyol, fill de Manuel Pedregal y Cañedo.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo

José María Cid Ruiz-Zorrilla

José María Cid Ruiz-Zorrilla (Zamora, 1882 - 1956) va ser un advocat i polític espanyol d'ideologia dretana, membre del Partit Agrari, diputat a les Corts Espanyoles i ministre durant la II República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Cid Ruiz-Zorrilla

José María Díaz y Díaz Villaamil

José María Díaz y Díaz Villamil (Cerdeiral, A Pontenova, Lugo, 1898 - Taramundi, Astúries, 1936) fou un advocat i polític gallec, diputat a les Corts Republicanes i governador civil durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Díaz y Díaz Villaamil

José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés

José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés, comte consort de San Pedro (Oviedo, 14 de març de 1885 - Bobes, Siero, 20 de setembre de 1954) fou un militar i polític asturià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés

José María Gadea Orozco

José María Gadea Orozco (Alacant, 1854 - València, 1930) fou un polític i militar valencià, germà de Vicente Gadea Orozco, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Gadea Orozco

José María Lamamié de Clairac

José María Lamamié de Clairac y de la Colina (Salamanca, Regió Lleonesa, 16 d'agost de 1887 - Salamanca 27 d'abril de 1956) va ser un polític espanyol, advocat, terratinent a Salamanca, catòlic de dretes, carlista i diputat tradicionalista durant la Segona República espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Lamamié de Clairac

José María Pemán

José María Pemán y Pemartín (Cadis, 8 de maig de 1897 – 19 de juliol de 1981) va ser un escriptor espanyol i activista polític que va donar suport a les dictadures de Miguel Primo de Rivera i del general insurrecte Francisco Franco també va optar per l'opció monàrquica representada per Juan de Borbón.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Pemán

José María Semprún Gurrea

José María de Semprún Gurrea (1893 – Roma, 1966) va ser un polític, escriptor i diplomàtic espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Semprún Gurrea

José María Yanguas y Messía

José María Yanguas y Messia (Linares, 25 de febrer de 1890 - Madrid, 30 de juny de 1974) fou un polític, diplomàtic i jurista espanyol, que va arribar a ser Ministre d'Estat durant la dictadura de Primo de Rivera i també president de l'Assemblea Nacional Consultiva durant la Legislatura 1927-1929.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José María Yanguas y Messía

José Martínez Arenas

José Martínez Arenas (Cartagena, 11 de febrer 1888 - Oriola, 1970) fou un polític i escriptor valencià d'origen murcià, diputat a Corts espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Martínez Arenas

José Márquez Caballero

fou un jurista andalús.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Márquez Caballero

José Morelló del Pozo

José Morelló del Pozo fou un polític valencià, alcalde de Castelló i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Morelló del Pozo

José Nofre Jesús

José Nofre Jesús (Ulldecona, 1894 - 1 de novembre de 1945) fou un empresari i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Nofre Jesús

José Ortega y Gasset

fou un filòsof espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Ortega y Gasset

José Pascual Viciano

José Pascual Viciano (?- Castelló de la Plana, 29 d'agost de 1936) fou un polític castellonenc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Pascual Viciano

José Pemartín Sanjuán

José Pemartín Sanjuán (Jerez de la Frontera, Cadis, 29 de febrer de 1888 - Madrid, 6 de febrer de 1954) va ser un polític i escriptor espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Pemartín Sanjuán

José Ramón Arana

José Ruiz Borau conegut pel pseudònim José Ramon Arana Alcrudo (Garrapinillos, Saragossa- 1905- Saragossa, 1973) fou un escriptor espanyol considerat un dels millors narradors de l'exili en llengua espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Ramón Arana

José Rogerio Sánchez García

José Rogerio Sánchez García (Valladolid, 1876 - Madrid, 19 de setembre de 1949) va ser un pedagog d'ideologia conservadora, membre de la Comissió Permanent del Consell d'Instrucció Pública i director general d'Ensenyament primari durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Rogerio Sánchez García

José Sanjurjo Sacanell

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Sanjurjo Sacanell

José Zabalza e Iturriria

fou un militar espanyol, capità general de València durant els anys 1920.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і José Zabalza e Iturriria

Josefa Úriz Pi

Josefa Úriz Pi (Badostain, Eguesibar, 15 de març de 1883 – Berlín Oriental, 2 d'agost de 1958) fou una mestra, pedagoga i activista política navarresa de naixement i lleidatana d'adopció.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josefa Úriz Pi

Josefina Olóriz

Josefina Olóriz Arcelus (Mar del Plata, (Argentina) 27 d'agost de 1894 - ?) va ser una mestra espanyola d'ideologia conservadora, amb trajectòria política durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josefina Olóriz

Josep Altimira i Miramon

Josep Altimira i Miramon, conegut amb el nom artístic d'Oxymel i Llamp, (Barcelona, 16 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de març de 1944) fou un Il·lustrador i animador català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Altimira i Miramon

Josep Argemí i Campreciós

Josep Argemí i Campreciós (1881 - Esplugues de Llobregat, 18 de setembre de 1951) va ser batlle d'Esplugues de Llobregat durant el període de la Restauració comprès entre 1914 i 1923, any d'inici de la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Argemí i Campreciós

Josep Ayats Surribas

Josep Ayats Surribas (Olot, 14 de novembre de 1886 - Madrid, 1949) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Ayats Surribas

Josep Badia i Moret

Josep Badia i Moret (l'Ametlla del Vallès, 22 de juny del 1905 - 14 de juliol del 1996), fou un mestre i cronista local, resident a l'Ametlla del Vallès.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Badia i Moret

Josep Badia Minguella

Josep Badia Minguella (Salomó 18-IX-1863 - Reus 26-VII-1936) va ser un sacerdot catòlic mort als inicis de la guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Badia Minguella

Josep Baró i Bonet

Josep Baró i Bonet (Lleida, ca. 1895 - 1936) fou un metge, sindicalista, periodista i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Baró i Bonet

Josep Barbey i Prats

Josep Barbey i Prats (Barcelona 1894 - Barcelona 1945) va ser un advocat, economista i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Barbey i Prats

Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Bertran i Musitu

Josep Bonet del Río

Josep Bonet del Río (Barcelona, 2 de maig de 1889 - Barcelona, 1965) fou un pintor, comerciant i polític barceloní.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Bonet del Río

Josep Bordas de la Cuesta

Josep Bordas de la Cuesta (Eivissa, 7 de juny de 1877 - Ciutat de Mèxic, 13 d'abril de 1943) fou un polític català, diputat durant el període republicà del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Bordas de la Cuesta

Josep Bru i Jardí

Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) fou un periodista i polític carlista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Bru i Jardí

Josep Canals i Gordó

Josep Canals i Gordó (1876 - Barcelona, 13 de setembre de 1935) va ser un empresari teatral, administrador de diversos teatres catalans (Romea, Espanyol i Novetats) des del 1916 fins a la seva mort el 1935, així com pintor aficionat, especialment de paisatges i retrats.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Canals i Gordó

Josep Capdevila Marca

Josep Capdevila Marca (Reus, 1897 - Caracas, 1969) va ser un cuiner, dirigent sindicalista i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Capdevila Marca

Josep Carbonell Alsina

Josep Carbonell Alsina (Reus, Baix Camp, 1873 - Galícia, segle XX) va ser un escriptor i periodista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Carbonell Alsina

Josep Carner i Ribalta

Josep Carner i Ribalta (Balaguer, Noguera, 1898 - Simi Valley, Califòrnia, 1988) fou un escriptor i polític nacionalista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Carner i Ribalta

Josep Casas i Costa

Josep Casas i Costa (Badalona, 1874- gener de 1950) va ser un impressor i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Casas i Costa

Josep Castells i Candiri

Josep Castells i Candiri (Santa Perpètua de Mogoda, 1896 - ?, 1980) va ser un sindicalista i periodista català, director dels setmanari Vertical, portaveu de la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Castells i Candiri

Josep de Caralt i Sala

Josep de Caralt i Sala, 1r comte de Caralt, (Barcelona, 19 d'agost de 1862 - Sant Andreu de Llavaneres, 12 de setembre de 1944).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep de Caralt i Sala

Josep de Peray i March

Josep de Peray i March (Barcelona, 1877- 1946) fou un advocat, arxiver i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep de Peray i March

Josep Espinasa i Massaguer

Josep Espinasa i Massaguer (Montcada i Reixac, 14 de maig de 1894 – Ciutat de Mèxic, 11 d'octubre de 1961) fou un pediatre i polític català, mort a l'exili.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Espinasa i Massaguer

Josep Fàbrega i Pou

Josep Fàbrega i Pou (Palamós, 4 de gener de 1868 - Girona, 12 d'agost de 1939) va ser un polític català executat pel règim franquista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Fàbrega i Pou

Josep Fonollà i Sabater

Josep Fonollà i Sabater (Badalona, 1862-1933) va ser alcalde de Badalona en els períodes de 1905-1906 i de 1923-1924.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Fonollà i Sabater

Josep Fradera i Botey

Josep Fradera i Botey (Barcelona, 9 d'abril de 1889 - 2 de setembre de 1972) va ser un arquitecte català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Fradera i Botey

Josep Maria Lladó i Figueres

Josep Maria Lladó i Figueres (Barcelona, 30 de juliol, 1910 - 9 de maig de 1996) fou un periodista i advocat català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Maria Lladó i Figueres

Josep Maria Marcet i Coll

fou un fabricant vinculat a la indústria tèxtil llanera i un polític català militant de les Joventuts Mauristes, la Unión Patriótica, la Lliga Catalana i la FET-JONS.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Maria Marcet i Coll

Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi i cosí de Pere Milà i Camps.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Prous i Vila (Reus, 12 d'agost de 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Xammar i Sala

Josep Maria Xammar i Sala (Juneda, 1901 - Ciutat de Mèxic, 1967) fou un polític independentista català, germà de Gabriel Xammar.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Maria Xammar i Sala

Josep Miralles i Sbert

Josep Miralles i Sbert (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de desembre de 1947) fou un religiós i historiador mallorquí, que ocupà els bisbats de Lleida, Barcelona i Mallorca.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Miralles i Sbert

Josep Montagut i Roca

Josep Montagut i Roca (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1878 - Barcelona, 1956) fou un prevere i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Montagut i Roca

Josep Montserrat i Cuadrada

Josep Montserrat i Cuadrada (Valls, 23 de gener de 1873 - Barcelona, 16 de febrer de 1925) fou un polític vallenc, president de la Diputació de Tarragona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Montserrat i Cuadrada

Josep Moratalla i Martínez

Josep Moratalla i Martínez (Motilla del Palancar, la Manchuela, Conca, 2 de juliol de 1918 - Barcelona, 3 de novembre del 2017) fou un polític, destacat líder del moviment veïnal de la ciutat de Barcelona, maçó i autodidacta.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Moratalla i Martínez

Josep Navarro i Costabella

Josep Navarro i Costabella (Barcelona, 1898 – Ciutat de Mèxic, 1949) fou un escriptor català, exiliat a Mèxic en acabar la guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Navarro i Costabella

Josep Ornosa i Soler

Transport del gel de la fàbrica La Suiza Josep Ornosa i Soler (Reus, 1889 - 1971) va ser un industrial i fotògraf català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Ornosa i Soler

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Pla i Casadevall

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Puig i Cadafalch

Josep Roig i Bergadà

'''Josep Roig i Bergadà''' (1902) Josep Roig i Bergadà (Tarragona, 18 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de març de 1937) fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Roig i Bergadà

Josep Sagrera i Corominas

Josep Sagrera i Corominas (Palafrugell, 1882 – Barcelona, 27 de gener de 1934) fou un mestre i polític català, nebot d'Eusebi Corominas i Cornell, membre del Partit Republicà Democràtic Federal i president del diari La Publicidad de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Sagrera i Corominas

Josep Serra i Pàmies

Josep Serra i Pàmies (Reus, 1900 - segle XX) va ser un escriptor i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Serra i Pàmies

Josep Viadiu i Valls

Josep Viadiu i Valls (Igualada, 6 d'abril de 1890 - Ciutat de Mèxic, 23 de desembre de 1973) fou un dirigent sindical de tendència anarcosindicalista i periodista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Viadiu i Valls

Josep Vila i Sivill

Josep Vila i Sivill (Rubió, Anoia, 1904 - Barcelona, 25 de novembre de 1967) fou un empresari, activista i mecenes de la cultura catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Vila i Sivill

Josep Vila Martínez

Josep Vila Martínez (Benavites, 17 d'octubre de 1866 - València, 1 de setembre del 1932) fou un religiós i erudit conegut, sobretot, per haver sigut Bisbe de Girona entre 1925 i 1932.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Vila Martínez

Josep Xena i Torrent

Josep Xena Torrent (Cassà de la Selva, Gironès, 19 de juliol de 1907 - Caracas, 14 de maig de 1988) fou un militant anarcosindicalista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Josep Xena i Torrent

Joventut Valencianista

Full volant amb un poema dedicat a la Bandera del País Valencià Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors escindits de València Nova,Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Joventut Valencianista

Juan Armada y Losada

Juan Bautista Armada y Losada, marquès de Figueroa (Madrid, 1861-1932) va ser un escriptor i polític espanyol, ministre de Foment i de Gracia i Justícia en governs d'Antoni Maura i Montaner, i president del Congrés dels Diputats, tot durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Armada y Losada

Juan Avilés Arnau

Juan Avilés Arnau fou un militar i polític valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Avilés Arnau

Juan Bueno Sales

Juan Bueno Sales (Alacant, ? - 2 de febrer de 1927) fou un empresari i polític alacantí.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Bueno Sales

Juan Company Jiménez

Juan Company Jiménez (Bailèn, 23 de novembre de 1877 - Benicalap, 7 de gener de 1951) va ser un metge i polític republicà espanyol que va residir bona part de la seva vida a Alhama de Almería i va arribar a ser diputat a Corts en la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Company Jiménez

Juan Flórez Posada

Juan Flórez Posada (Lleó, 1876 - Madrid, 1933) fou un enginyer industrial espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Flórez Posada

Juan Grau Villalta

Juan Grau Villalta (? 1884 - Alacant, 1955) fou un empresari i polític alacantí.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Grau Villalta

Juan Gutiérrez Gili

Juan Gutiérrez Gili (Irun, Guipúscoa, 7 de març de 1894Huerta - 1997, pàg. 216. - El Brull, 29 de març de 1939), fou un poeta, prosista i dramaturg establert a Barcelona i posteriorment a Madrid, relacionat amb els moviments avantguardistes.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Gutiérrez Gili

Juan Hernández Saravia

Juan Hernández Saravia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Hernández Saravia

Juan Navarro Reverter y Gomis

Juan Navarro Reverter y Gomis (València, 1874 - 1933) fou un advocat i polític valencià, fill del polític Juan Navarro Reverter.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Navarro Reverter y Gomis

Juan Negrín López

Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Negrín López

Juan O'Donnell y Vargas

fou un militar, aristòcrata i polític espanyol, III Duc de Tetuán, Gran d'Espanya i III Comte de Lucena.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan O'Donnell y Vargas

Juan Pérez San Millán y Miquel Polo

Juan Pérez San Millán y Miquel Polo (Madrid, 17 de desembre de 1868 - 1937), marquès de Benicarló, fou un enginyer i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Pérez San Millán y Miquel Polo

Juan Simeón Vidarte y Franco Romero

Juan Simeón Vidarte y Franco Romero (Llerena, 8 de maig de 1902 - Mèxic, 29 d'octubre de 1976) va ser un advocat i polític socialista extremeny.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Simeón Vidarte y Franco Romero

Juan Soldevila y Romero

Juan Soldevila y Romero (Fuentelapeña, Província de Zamora), 1843 - Saragossa, 1923) fou un eclesiàstic i polític espanyol. Sacerdot, fou promogut a canonge de Valladolid, bisbe de Tarazona, administrador apostòlic de Tudela i arquebisbe de Saragossa, on rebé el capel cardenalíci el 1919.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Soldevila y Romero

Juan Teruel Munuera

Juan Teruel i Munuera (La Unión, Província de Múrcia, 1894 - Caracas, Veneçuela, 1995) va ser mestre durant més d'una dècada a Navàs entre els anys 1924 i 1935.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Teruel Munuera

Juan Torres Sala de Orduña y Feliu

Juan Torres Sala de Orduña y Feliu (Pego, 6 de febrer de 1892 - València, 23 de juliol de 1974) fou un terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Juan Torres Sala de Orduña y Feliu

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Jueus a Espanya

Julio Ardanaz y Crespo

va ser un militar espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Julio Ardanaz y Crespo

Julio Álvarez del Vayo

Julio Álvarez del Vayo y Olloqui (Villaviciosa de Odón, Madrid, 9 de febrer de 1891 - Ginebra, Suïssa, 3 de maig de 1975) va ser un jurista, periodista, diplomàtic i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Julio Álvarez del Vayo

Julio Colomer Vidal

Julio Colomer Vidal (Canals, 1899 - València, 19 d'agost de 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Julio Colomer Vidal

Julio Mangada Rosenörn

Julio Mangada Rosenörn (Sancti Spíritus, Cuba, 30 de juny de 1877 - Mèxic, 14 d'abril de 1946) va ser un destacat militar durant la República i la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Julio Mangada Rosenörn

Julio Suárez-Llanos y Sánchez

Julio Suárez-Llanos y Sánchez (? - València, 1940) fou un militar i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Julio Suárez-Llanos y Sánchez

Julio Wais Sanmartín

Julio Wais San Martín (La Corunya, 29 d'agost de 1878 - Madrid, 16 d'abril de 1954) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Julio Wais Sanmartín

Junta Liberalista d'Andalusia

la Junta Liberalista d'Andalusia (també anomenada en plural Juntes Liberalistes d'Andalusia) va ser una organització nacionalista andalusa que va substituir als anteriors Centres Andalusos, després de la seva prohibició el 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Junta Liberalista d'Andalusia

Just Oliveras i Prats

Just Oliveras i Prats (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) fou un empresari i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat assassinat durant la guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Just Oliveras i Prats

Justo Garrán Moso

Justo Garrán Moso (Olite, 17 d'agost de 1867 - Pamplona, 28 d'agost de 1942) fou un advocat, periodista i polític navarrès.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Justo Garrán Moso

L'Ametlla del Vallès

L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і L'Ametlla del Vallès

L'Avenir (Sabadell)

L'Avenir va ser una revista setmanal del municipi de Sabadell que va ser publicada entre octubre 1920 i desembre de 1925 com a portaveu del Círcol Republicà Federal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і L'Avenir (Sabadell)

L'Éveil Catalan

L'Éveil Catalan fou una publicació bimensual en francès que es publicà a Perpinyà del 1922 al 1931, que es considera successora de La Renaissance Catalane, dirigit per Albert Janicot i amb la pretensió de defensar els interessos dels comerciants i petits industrials.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і L'Éveil Catalan

La Correspondencia de Valencia

La Correspondencia de Valencia fou un diari vespertí en castellà fundat a València el 1883 per Manuel Maria de Santana, amo de La Correspondencia de España de Madrid, però que poc més tard la va vendre a Francesc Peris i Mencheta.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La Correspondencia de Valencia

La Nación (Espanya)

La Nación va ser un periòdic madrileny fundat el 1925 afavorit i finançat des de l'administració de la Dictadura de Primo de Rivera, amb una plantilla que també era la base del diari Justicia, Paz y Trabajo.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La Nación (Espanya)

La Publicitat

La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La Publicitat

La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La República (Homenatge a Pi i Margall)

La sardana de les monges

La sardana de les monges és una composició per a veus mixtes d'Enric Morera sobre un poema d'Àngel Guimerà.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La sardana de les monges

La Traza

La Traza va ser una organització paramilitar i filofeixista creada a Barcelona el 1923, poc abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, i que estava sustentada en la ideologia de la Milizia Feixista italiana i supervisada, oficiosament, per oficials de les guarnicions militars de Barcelona i la Capitania General de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La Traza

La Tronada (revista)

La Tronada: setmanari poca-solta, de notícies, avisos, anuncis, i esquel·les mortuories va ser una publicació satírica que va sortir a Reus del 27 d'octubre de 1928 al 19 de gener de 1929.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La Tronada (revista)

La Vila Olímpica del Poblenou

Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і La Vila Olímpica del Poblenou

Las Sinsombrero

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a la generació del 27 nascudes entre 1898 i 1914.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Las Sinsombrero

Laura Albéniz Jordana

''La ballarina'', 1910 ''La bailaora'', 1910 Laura Albéniz Jordana (Barcelona, 16 d'abril de 1890 - 3 de març de 1944) va ser una il·lustradora i pintora catalana del Noucentisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Laura Albéniz Jordana

Leonor Serrano i Pablo

Leonor Serrano Pablo (Hinojosas de Calatrava, Ciudad Real, 22 de febrer de 1890 - Madrid, 24 d'abril de 1942) fou una mestra i advocada defensora de l'ensenyament dels infants i dels drets de les dones, en el marc d'influència de la Institución Libre de Enseñanza i de l'Escola Nova.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Leonor Serrano i Pablo

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 14 d'abril de 1926 - Pozuelo de Alarcón, 3 de maig de 2008) va ser un polític espanyol, que ocupà diverses carteres ministerials sota els governs d'Adolfo Suárez i que finalment fou President del Govern d'Espanya entre 1981 i 1982.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Leopoldo Matos y Massieu

Leopoldo Matos y Massieu (Las Palmas de Gran Canaria, 6 d'agost de 1878 - † Hondarribia, 4 de setembre de 1936).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Leopoldo Matos y Massieu

Leopoldo Palacios Morini

Leopoldo Palacios Morini (Oviedo, 29 de desembre de 1876 - 23 de desembre de 1952) fou un polític i jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Leopoldo Palacios Morini

Leopoldo Saro Marín

Leopoldo Saro Marín (Morón, Santa María del Puerto del Príncipe, actual Camagüey - Cuba -, 11 de gener de 1878 - Madrid, 19 d'agost de 1936) va ser un general de l'exèrcit espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Leopoldo Saro Marín

Liberalisme espanyol

date.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Liberalisme espanyol

Liberto Callejas

Joan Perelló i Sintes, més conegut pel pseudònim de Liberto Callejas, (Illes Balears,1884 – Mèxic, 1969) fou un periodista, de pensament anarquista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Liberto Callejas

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Literatura catalana

Llei d'Ordre Públic de 1933

La Llei d'Ordre Públic de 1933 va ser la llei aprovada per les Corts de la Segona República Espanyola el 28 de juliol de 1933 que va substituir a la Llei de Defensa de la República, norma d'excepció que havia regulat l'ordre públic durant el primer bienni republicà (1931-1933).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llei d'Ordre Públic de 1933

Llei de Defensa de la República

La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llei de Defensa de la República

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llei de mancomunitats provincials

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lleida

Lleonesisme

Bandera del País Lleonès, utilitzada pel moviment lleonesista El lleonesisme és un moviment cultural i sociopolític, regionalista o nacionalista, que persegueix el reconeixement de part dels territoris de l'antic Regne de Lleó, als quals denominen País Lleonès o Regió de Lleó (les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca), com a regió i nacionalitat històrica, i el seu establiment en comunitat autònoma pròpia, separada de Castella i Lleó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lleonesisme

Llibert Estartús i Vilas

Llibert Estartús i Vilas (Barcelona, 1911 - Tolosa, 1945) fou un polític comunista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llibert Estartús i Vilas

Llista d'alcaldes de Còrdova

Escut de Còrdova Aquesta és la llista d'alcaldes de Còrdova, que són els encarregats de presidir l'Ajuntament de Còrdova, Andalusia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista d'alcaldes de Còrdova

Llista d'alcaldes de Figueres

Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof, fou alcalde de Figueres l'any 1937 A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Figueres (1874-actualitat).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista d'alcaldes de Figueres

Llista d'alcaldes de Pamplona

Aquesta és la Llista dels alcaldes de l'Ajuntament de Pamplona des de 1844 fins a l'actualitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista d'alcaldes de Pamplona

Llista d'alcaldes de Reus

Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista d'alcaldes de Reus

Llista d'alcaldes de Sevilla

Bandera de Sevilla Escut de Sevilla Lalcalde de Sevilla és la màxima autoritat municipal de la ciutat de Sevilla.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista d'alcaldes de Sevilla

Llista d'alcaldes de Valladolid

Escut de Valladolid Aquesta és la llista d'alcaldes de la ciutat espanyola de Valladolid, des de 1875 fins a l'actualitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista d'alcaldes de Valladolid

Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat

ajuntament, a la Plaça de la Vila. LAlcalde del Prat de Llobregat és la màxima autoritat política de l'ajuntament del Prat de Llobregat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista d'alcaldes del Prat de Llobregat

Llista de batles de Fornalutx

La llista de batles de Fornalutx és una llista que recull els noms dels alcaldes que han governat aquest municipi de la comarca mallorquina de la Serra de Tramuntana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista de batles de Fornalutx

Llista de batlles d'Alacant

ajuntament de la ciutat. Esta llista mostra els alcaldes d'Alacant des de 1868 fins a l'actualitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista de batlles d'Alacant

Llista de batlles de Tarragona

A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Tarragona (1822-actualitat).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista de batlles de Tarragona

Llista de circumscripcions electorals a Catalunya

Catalunya està dividida en diferents circumscripcions electorals segons el tipus d'eleccions.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista de circumscripcions electorals a Catalunya

Llista de presidents de la Diputació de Barcelona

Llista de presidents de la Diputació de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista de presidents de la Diputació de Barcelona

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llista de reis d'Espanya

Llorenç Sans i Fàbregas

Llorenç Sans i Fàbregas (Sant Feliu de Llobregat, 1905 - 2000) fou un historiador local i actor i director de teatre català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llorenç Sans i Fàbregas

Lluís Aymamí i Baudina

Lluís Aymamí i Baudina (Barcelona, 1899 – Mèxic, 1983) fou un periodista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Aymamí i Baudina

Lluís Bagaria i Bou

Circa 1910. Lluís Bagaria i Bou (Barcelona, 29 d'agost de 1882 - L'Havana, Cuba, 26 de juny de 1940) fou un dels principals caricaturistes de la península durant la primera meitat del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Bagaria i Bou

Lluís Bru i Jardí

Lluís Bru i Jardí (Tivissa, 18 de maig de 1894 - Santiago de Xile, 9 de maig de 1945) fou un mestre i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Bru i Jardí

Lluís Carreras i Mas

Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), conegut també com a Dr.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Carreras i Mas

Lluís Celis i Pujol

Lluís Celis i Pujol (Barcelona, 26 de desembre de 1887 - 25 de desembre de 1941) fou un metge i acadèmic català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Celis i Pujol

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Companys i Jover

Lluís de Zulueta i Escolano

Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964) fou un pedagog i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís de Zulueta i Escolano

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Duran i Ventosa

Lluís Folch i Torres

Lluís Folch i Torres (Barcelona, 13 de maig de 1878 – Barcelona, 5 d'abril de 1946) fou un pedagog, professor i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Folch i Torres

Lluís Masriera i Rosés

Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera, ja que va donar notorietat i fama internacional a la firma.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Masriera i Rosés

Lluís Massó i Simó

Lluís Massó i Simó (Riudoms, 1867 - Madrid, 21 d'octubre de 1946) va ser un polític i granger català D'idees anarquistes, en la seva primera joventut s'instal·la a Reus on va fer amistat amb polítics republicans i on va ser dirigent del Partit Republicà Federal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Massó i Simó

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Ysamat i Lazzoli

Lluís Ysamat i Lazzoli (Badalona, 1872-1947), escrit també Isamat, va ser un industrial i polític català, militant de la Lliga Regionalista i alcalde interí de Badalona durant un breu període el 1930, fins a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Lluís Ysamat i Lazzoli

Llum de la Selva

Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva (Barcelona, 5 o 6 de gener de 1877 - la Galera, 23 de desembre de 1983), fou un seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català que, per tal de ser conseqüent amb les seves idees, va viure com un eremita gran part de la seva vida.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Llum de la Selva

Luis Aizpuru y Mondéjar

fou un militar i polític espanyol, Ministre de Guerra i Alt Comissari d'Espanya al Marroc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Aizpuru y Mondéjar

Luis Arráez Martínez

Luis Arráez Martínez (Almansa, 21 d'abril de 1895 - Alacant, 12 de juliol de 1940) va ser un polític socialista espanyol, afusellat per rebel·lió per les autoritats franquistes.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Arráez Martínez

Luis García Guijarro

Luis García Guijarro (València, 1885 - Madrid, 1974) fou un advocat, empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis García Guijarro

Luis Hernando de Larramendi Ruiz

Luis Hernando de Larramendi Ruiz (Madrid, 1882 - 1957) fou un advocat, escriptor i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Hernando de Larramendi Ruiz

Luis Jordana de Pozas

Luis Jordana de Pozas (Saragossa, 14 de desembre de 1890 - Madrid, 22 d'octubre de 1983) fou un jurista aragonès, catedràtic de dret administratiu i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Jordana de Pozas

Luis Montiel Balanzat

Luis Montiel Balanzat (Madrid, 11 de setembre de 1884 - 16 de juliol de 1976) polític, periodista i empresari espanyol, d'origen gallec.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Montiel Balanzat

Luis Olariaga Pujana

Luis Olariaga Pujana (Vitòria, 21 de març de 1885 - Madrid, 3 d'agost de 1976) fou un economista basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Olariaga Pujana

Luis Oliag Miranda

Luis Oliag Miranda (València, 08 d'abril de 1861 - 1933) fou un polític i militar valencià, fill de Vicente Oliag Carrá i de Escolàstica Miranda Forquet.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Oliag Miranda

Luis Orgaz Yoldi

Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Orgaz Yoldi

Luis Portela Fernández

Luis Portela Fernández (Madrid, 1901 – Barcelona, 1983) va ser un polític espanyol, fundador del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Portela Fernández

Luis Redonet y López-Dóriga

Luis Redonet y López Dóriga (Santander, 18 d'octubre de 1875 – Madrid, 2 de gener de 1972) va ser un polític, jurista i historiador espanyol, diputat s Corts per Laredo i Santander i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Luis Redonet y López-Dóriga

Mallorquinisme

El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Mallorquinisme

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Mancomunitat de Catalunya

Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel Alcàntara i Gusart (Barcelona 5 de febrer de 1892 - Mèxic, setembre de 1981) fou un professor, periodista i promotor cultural català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel Andrés Casaus

Manuel Andrés Casaus (Elizondo, Navarra, 1892? - Sant Sebastià, Guipúscoa, 10 de setembre de 1934) va ser un periodista i polític navarrès del període de la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Andrés Casaus

Manuel Argüelles y Argüelles

Manuel de Argüelles i Argüelles (Madrid, 1875-1945) va ser un advocat, polític i banquer espanyol, ministre d'Hisenda i de Fomento durant el regnat d'Alfons XIII, vicepresident del Banco Español de Crédito i fundador d'una dinastia de banquers que van influir en la vida empresarial espanyola fins a finals del segle XX des de diversos càrrecs del grup Banesto.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Argüelles y Argüelles

Manuel Barrios Jiménez

Manuel Barrios Jiménez (Écija, 15 d'agost de 1882 – Sevilla, 10 d'agost de 1936) fou un mestre i polític socialista andalús, assassinat durant la guerra civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Barrios Jiménez

Manuel Casals Torres

Manuel Casals Torres (1895 – Barcelona, 1971) fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Casals Torres

Manuel de Burgos y Mazo

Manuel de Burgos y Mazo (Moguer, Huelva, 12 de gener de 1862 - Moguer, Huelva, 22 de març de 1946) fou un polític espanyol conservador, líder del Partit Conservador a la provìncia de Huelva, i ministre en diversos governs espanyols.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel de Burgos y Mazo

Manuel Delgado Barreto

Manuel Delgado Barreto (San Cristóbal de La Laguna, 27 de setembre de 1879 - Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un periodista i polític d'extrema dreta espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Delgado Barreto

Manuel Escorza del Val

Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912 - Valparaíso, Xile, 1968) fou un anarcosindicalista i més tard crític d'art.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Escorza del Val

Manuel Folguera i Duran

Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951) fou un polític català, enginyer de professió, i pare de Joaquim Folguera i Poal.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Folguera i Duran

Manuel García Prieto

Manuel García Prieto (Astorga, Lleó, 5 de novembre de 1859 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 14 de setembre de 1938) va ser un polític espanyol, militant del Partit Liberal Fusionista, ministre i president del Govern d'Espanya en diverses ocasions, la darrera presidència va ser l'últim govern constitucional de la Restauració abans de la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel García Prieto

Manuel Gómez Valdivia

Manuel Gómez Valdivia (Elx, 17 de març de 1872 - 29 d'abril de 1928) fou un advocat i polític il·licità, alcalde d'Elx, governador civil i president de la Diputació d'Alacant durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Gómez Valdivia

Manuel Lozano Guillén

Manuel Lozano Guillén (Belver de Cinca (Osca), 26 de febrer de 1904 — Saragossa, 24 d'abril de 1945) va ser un anarquista, sindicalista i militar aragonès.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Lozano Guillén

Manuel Massó i Llorens

Manuel Massó i Llorens (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1876 - Buenos Aires 1952) fou un polític i enginyer català, fill d'Antoni Massó i Casañas, amo de la Banca Massó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Massó i Llorens

Manuel Núñez de Arenas

Manuel Núñez de Arenas y de la Escosura (Madrid, 1 d'abril de 1886 - París, 9 de setembre de 1951) va ser un polític i historiador espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Núñez de Arenas

Manuel Pérez Mirete

Manuel Pérez Mirete (Alacant, 1884 - 29 de juny de 1965) fou un advocat i polític alacantí, últim president de la Diputació d'Alacant abans de la proclamació de la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Pérez Mirete

Manuel Rico Avello

Manuel Rico Avello y García de Lañón (Villanueva de Trevías, Astúries, 20 de desembre de 1886 – Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de Governació (1933-34) i d'Hisenda (1935-36) durant la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Rico Avello

Manuel Rius i Rius

Manuel Rius i Rius (Barcelona, 7 de juny de 1883 - Barcelona, 5 de maig de 1971) fou un polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Rius i Rius

Manuel Rivas (CNT)

Manuel Rivas Barros (Sevilla, ? - ?) fou un anarcosindicalista andalús.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Rivas (CNT)

Manuel Robles Aranguiz

Manuel Robles Aranguiz (Begoña, Bilbao, 1884 - Beskoitze, Lapurdi, 1982) fou un sindicalista i polític basc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Robles Aranguiz

Manuel Semprún y Pombo

Manuel de Semprún y Pombo (Madrid, 11 de setembre de 1868 - Madrid, 30 de novembre de 1929) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Semprún y Pombo

Manuel Simó Marín

Manuel Simó Marín (Ontinyent, 1868 – València, 1 de setembre de 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Manuel Simó Marín

María de Echarri

María de Echarri y Martínez (San Lorenzo de El Escorial, 9 de setembre de 1878-Sant Sebastià, 1955) va ser una articulista i propagandista catòlica espanyola, compromesa amb causes feministes.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і María de Echarri

María de Maeztu

Maria de Maeztu Whitney (Vitòria, 18 de juliol de 1881 – Mar del Plata, 7 de gener de 1948) va ser una pedagoga i humanista espanyola. Membre de la "prestigiosa i dura família dels Maeztu", va dirigir i va impulsar la Residència de Senyoretes entre 1915 i 1936, va formar part de la junta directora de l'Institut-Escola i va presidir el Lyceum Club Femení (1926-1936).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і María de Maeztu

María del Socorro Solanich Lacombre

María del Socorro Solanich Lacombre (segle XIX - segle XX) fou una mestra i regidora valenciana). Fou mestra de l'Escola Graduada Annexa de Xiquetes des de 1911 i també directora. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenada regidora de l'Ajuntament d'Alacant i designada suplent del regidor-jurat, vocal de la Comissió d'Instrucció Pública de la Comissió Especial de l'Eixample.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і María del Socorro Solanich Lacombre

María Domínguez Remón

María Domínguez Remón (Pozuelo de Aragón, Saragossa, 1 d'abril de 1882 - Fuendejalón, Saragossa, 7 de setembre de 1936) va ser una periodista, poetessa i política republicana i socialista espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і María Domínguez Remón

María López de Sagredo Andreo

María López de Sagredo Andreo (l'Havana, Cuba, 12 de febrer de 1881 – Hondarribia, 28 de març de 1953) fou una política i activista cultural espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і María López de Sagredo Andreo

María Pascual Ferrández

María Pascual Ferrández (Elx, 7 de juny de 1901 - 4 de març de 1996) fou una pedagoga valenciana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і María Pascual Ferrández

Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Maria Antònia Hernández

Maria Antònia Hernández Segarra (Madrid, 20 de juny de 1912 - Torredembarra, 8 d'octubre de 1970), fou una mestra de Torredembarra molt popular, creadora de la primera biblioteca d'aula de Torredembarra al Patronat Antoni Roig i que ha donat nom a una biblioteca de la població.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Maria Antònia Hernández

Maria del Carme Nicolau Massó

Maria del Carme Nicolau Massó, també coneguda com a Elsa Bernhard, Elisenda Mont-Clar –o Montclar–, Narcís Blau, Margarida Jordà, Florelle (Barcelona, 13 d'agost de 1901 - 20 de novembre de 1990) fou una escriptora, periodista i traductora catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Maria del Carme Nicolau Massó

Maria Dolors Bargalló i Serra

Maria Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 31 d'agost de 1902 – Ciutat de Mèxic, 2 d'agost de 1980) fou una política catalana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Maria Dolors Bargalló i Serra

Maria Marín

Maria Marín (San Fernando?, Cadis ca. 1860 - Barcelona, 14 de febrer de 1929) fou una mestra racionalista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Maria Marín

Mariano Calviño de Sabucedo Gras

Mariano Calviño de Sabucedo Gras (Manresa, 25 de setembre de 1907 - 1980) fou un empresari i polític falangista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Mariano Calviño de Sabucedo Gras

Mariano Joven Hernández

Mariano Joven Hernández (Almonacid de la Sierra, 20 de novembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1982) va ser un agent comercial i polític republicà d'Aragó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Mariano Joven Hernández

Marià Martí i Ventosa

Marià Martí i Ventosa († Barcelona, 1935) fou un empresari mariner i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Marià Martí i Ventosa

Marià Rubió i Tudurí

Marià Rubió i Tudurí (Maó, Menorca, 1 de gener de 1896 - Barcelona, 28 d'octubre de 1962) fou un advocat i polític català d'origen menorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Marià Rubió i Tudurí

Marquesat de Casa Pinzón

Ex-libris de la biblioteca del marquès de Casa Pinzón i signatura del primer marquès. El Marquesat de Casa Pinzón és un títol nobiliari pontifici creat el 30 de juny de 1927 pel Papa Pío XI a favor de Rafael del Rio i del Val, Pinzón i Escobar († 7 de juliol de 1953).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Marquesat de Casa Pinzón

Martí Matons i Bofill

Martí Matons i Bofill (? - Barcelona, 1930) fou un polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Martí Matons i Bofill

Martí Vilanova i Purcallas

Martí Josep Enric Vilanova i Purcallas (Figueres, 1896 - Aulnay-sous-Bois, França, 1930) fou un polític que morí jove, però que tingué una gran influència en el moviment republicà i federal del seu temps.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Martí Vilanova i Purcallas

Martín Rosales Martel

Martín Rosales Martel (Madrid, 19 de juny de 1872 — Madrid, 17 de juliol de 1931) fou un advocat i polític espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Martín Rosales Martel

Marxisme als Països Catalans

El marxisme als Països Catalans va tenir una implantació inicial més aviat reduïda i tardana, menor a la que obtingueren altres tendències obreristes com l'anarquisme bakuninista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Marxisme als Països Catalans

Matances de Paracuellos

Paracuellos.http://www.martiresdeparacuellos.com/planos.htm Plànol del Cementiri de Paracuellos de Jarama: plànol de les fosses de Paracuellos del Jarama i explicació sobre cadascuna d'elles, en la web de la Germanor de La nostra Senyora dels Màrtirs de Paracuellos del Jarama.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Matances de Paracuellos

Matilde de la Torre Gutiérrez

Matilde de la Torre Gutiérrez (Cabezón de la Sal, Cantàbria, 14 de març de 1884 - Mèxic, 19 de març de 1946) fou una escriptora i política socialista espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Matilde de la Torre Gutiérrez

Matilde Pérez Mollá

Matilde Pérez Mollá (Quatretondeta, Comtat, 1858 - ibíd., 16 d'octubre de 1936) fou la primera batllessa d'Espanya en la població de Quatretondeta.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Matilde Pérez Mollá

Mauro Bajatierra Morán

Mauro Bajatierra Morán (Madrid, 8 de juny de 1884 – Guindalera, Madrid, 28 de març de 1939) fou un periodista i anarcosindicalista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Mauro Bajatierra Morán

Maximilià Thous i Orts

Tomba de Maximilià Thous al Cementeri General de València Maximilià Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros, Astúries, 30 de novembre de 1875 - València, 1947) fou un periodista i escriptor, important al món cultural valencià de principis del; pare de Maximilià Thous i Llorens.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Maximilià Thous i Orts

Melquiades Álvarez González-Posada

Melquiades Álvarez González-Posada, (Gijón, 17 de maig de 1864 - Madrid, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intel·lectual espanyola del moment, com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Melquiades Álvarez González-Posada

Mercat Torner

El Mercat Torner, conegut popularment com la Plaça Nova, que la diferencia de la Plaça Vella, més antiga, és un mercat de Badalona (Barcelonès), ubicat al barri del Progrés.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Mercat Torner

Miguel Cabanellas Ferrer

va ser un general de l'exèrcit espanyol i un dels capitosts del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel Cabanellas Ferrer

Miguel de Elizaicin y España

Miguel de Elizaicin y España Beltrán de Lys y Samper (Alacant 1855- 21 d'agost de 1932) fou un militar alacantí, alcalde d'Alacant durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel de Elizaicin y España

Miguel García de la Herrán

Miguel García de la Herrán y Martínez (1880 - Madrid 20 de juliol de 1936) va ser un militar i enginyer espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel García de la Herrán

Miguel Maura Gamazo

Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel Maura Gamazo

Miguel Núñez de Prado

va ser un militar espanyol, afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel Núñez de Prado

Miguel Palacios Martínez

Miguel Palacios Martínez (Deza, Sòria, 30 d'abril de 1895 - Madrid, 16 de maig de 1979) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel Palacios Martínez

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Miguel Salvador Arcángel

Miguel Salvador Arcángel (mort a Alacant l'agost de 1939) fou un militar i polític espanyol, alcalde d'Alacant durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel Salvador Arcángel

Miguel Yoldi Beroiz

Miguel Yoldi Beroiz (Pamplona, 14 d'abril de 1903 - Matamoros, Tamaulipas, Mèxic, 13 d'agost de 1961) fou un anarcosindicalista navarrès.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miguel Yoldi Beroiz

Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya

Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya

Ministeri d'Hisenda d'Espanya

El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ministeri d'Hisenda d'Espanya

Miquel Arimon i Marcé

Miquel Arimon i Marcé (Sabadell, 12 d'octubre de 1882 - Barcelona, 23 de novembre de 1936) fou un industrial tèxtil del ram de la corderia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Arimon i Marcé

Miquel Bargalló Sentís

Miquel Bargalló Sentís (Duesaigües ? - Reus 1928) va ser un mestre i pedagog català, pare de Modest Bargalló i Ardèvol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Bargalló Sentís

Miquel Bertran i Oleart

Miquel Bertran i Oleart (Sabadell, 29 de juny de 1891 - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic, 17 d'agost de 1958) fou el darrer alcalde republicà de Sabadell, el 1939.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Bertran i Oleart

Miquel Carreras i Costajussà

Miquel Carreras i Costajussà (Sabadell, 5 de febrer de 1905 - Térmens de Segre, 11 d'agost de 1938), advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Carreras i Costajussà

Miquel Crespí Pons

Miquel Crespí i Pons, Verdera (Sa Pobla, s. XIX-Argentina, s. XX) polític i empresari pobler.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Crespí Pons

Miquel Moragas i Font

Miquel Moragas i Font (Premià de Mar, 1874 - Argentona, 7 d'octubre de 1936) fou alcalde de Premià de Mar del 1926 al 1930, mort assassinat durant la guerra civil espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Moragas i Font

Miquel Segura i Mitjans

Miquel Segura i Mitjans (Rubí, 1895 – Barcelona, 1963) fou un polític i actor-director teatral rubinenc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Segura i Mitjans

Miquel Simó i Sànchez

fou un pilot de motociclisme català molt popular entre els anys 20 i els 30, a banda d'un reputat inventor i fabricant de motocicletes, havent estat el creador, abans de la guerra civil espanyola, de la primera marca registrada per a motocicletes a l'estat espanyol:.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Miquel Simó i Sànchez

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Montjuïc (Barcelona)

Monument a Francesc Macià

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Monument a Francesc Macià

Mujeres Españolas

Mujeres Españolas va ser una revista femenina publicada a Madrid entre 1929 i 1931.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Mujeres Españolas

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Narcís Masó i Valentí

Narcís Masó i Valentí (Girona 1890-1953) va ser un pedagog català, impulsor de l'escoltisme a Catalunya i Girona i adepte de l'escola activa.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Narcís Masó i Valentí

Neocatòlic

Fèlix Sardà i Salvany Juan Donoso Cortés Jaume Balmes Neocatólicos és el nom que es va donar pejorativament a un moviment polític i ideològic de l'Espanya de mitjans i finals del, de confessionalitat catòlica però superador de la identificació del clergat amb el carlisme, i que pretenia intervenir activament en la vida política del règim liberal, amb major o menor proximitat o allunyament del Partit Moderat o del tradicionalisme segons la conjuntura política; i una certa proximitat ideològica amb pensadors francesos (els més contemporitzadors amb el denominat liberalisme doctrinari -François Guizot, Royer-Collard- i els més ultramontans amb els legitimistes francesos i els pensadors pròpiament catòlics -Chateaubriand i Lamennais-) o el conservadorisme britànic (fent abstracció de la condició religiosa anglicana d'aquests).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Neocatòlic

Nicasio Álvarez de Sotomayor

Nicasio Álvarez de Sotomayor Gordillo y Aguilar (Cilleros, Extremadura 1900 - Serra de Gata, 2 d'agost de 1936) va ser un sindicalista i polític espanyol dels anys trenta del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Nicasio Álvarez de Sotomayor

Nicolás María de Urgoiti

Nicolás María de Urgoiti (Madrid, 27 d'octubre de 1869-Madrid, 8 d'octubre de 1951) va ser un periodista i empresari dels sectors paperer, periodístic i editorial espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Nicolás María de Urgoiti

Normes de Castelló

Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Normes de Castelló

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Nu (art)

Octavi Saltor i Soler

Octavi Saltor i Soler (Barcelona, 28 de març de 1902Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 2 d'abril de 1982) fou un escriptor, advocat i polític català, llicenciat en lletres i en dret.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Octavi Saltor i Soler

Odón de Buen y del Cos

Odón de Buen y del Cos (Zuera, província de Saragossa, 18 de novembre de 1863 - ciutat de Mèxic, 1945) fou un naturalista aragonès que es va destacar com a fundador de l'Oceanografia espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Odón de Buen y del Cos

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Orfeó Català

Orfeó Reusenc

L'Orfeó Reusenc és una entitat cultural de la ciutat de Reus fundada l'any 1918 dedicada, entre altres activitats, al cant coral, l’esbart, el teatre i el ball de bastons.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Orfeó Reusenc

Os Pinos

Os Pinos és l'himne nacional de Galícia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Os Pinos

Paco Mutlló i Noguera

Francesc Mutlló i Noguera, anomenat familiarment Paco (Sabadell, 7 de febrer de 1873 - Sabadell, 20 de novembre de 1936), fou un industrial, banquer i polític de Sabadell.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Paco Mutlló i Noguera

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pacte de Sant Sebastià

Pakitu

El setmanari Pakitu va ser fundat l'octubre de 1923 quan el seu antecessor Papitu va ser tancat durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pakitu

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Palau de Justícia de Barcelona

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Palau de la Generalitat de Catalunya

Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia

Els palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia es troben a la plaça de Josep Puig i Cadafalch, al districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia

Papitu

Papitu va ser un setmanari humorístic i satíric català que es va publicar entre el 1908 i el 1937 que tractava la política i la cultura des d'un punt de vista d'esquerres i catalanista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Papitu

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Parc de la Ciutadella

Partido Reformista

El Partido Reformista va ser un partit polític espanyol d'ideals republicans, laicistes i anticaciquils, fundat el 1912 per Melquiades Álvarez, després d'un memorable discurs pronunciat a l'Hotel Palace de Madrid.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Partido Reformista

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Partit Comunista d'Espanya

Partit Laborista (Espanya)

Partit Laborista és el nom de diversos partits polítics espanyols de diferents èpoques, sense relació ideològica amb el laborisme britànic.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Partit Laborista (Espanya)

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Partit Nacionalista Basc

Partit Republicà Autònom Navarrès

El Partit Republicà Autònom Navarrès (PRAN) va ser creat el 23 de maig de 1914 per Gregorio Huder, seguint el pas a altres PRA d'arreu d'Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Partit Republicà Autònom Navarrès

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Partit Republicà Radical

Partit Social Popular

El Partit Social Popular va ser un partit polític d'Espanya vinculat al neocatolicisme, fundat oficialment el 23 de juliol de 1919 mitjançant un Manifiesto i que va desaparèixer amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Partit Social Popular

Patronat Escolar de Barcelona

El Patronat Escolar de Barcelona va ser un organisme de gestió mixta entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Instrucción Publica establert per un reial decret de 19 de febrer de 1922, gràcies a les negociacions de Manuel Ainaud Sánchez, cap de l'assessoria tècnica de la Comissió de Cultura.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Patronat Escolar de Barcelona

Patrulles de control

Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Patrulles de control

Pau Gargallo i Catalán

fou un escultor aragonès d'origen maellà.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pau Gargallo i Catalán

Pau Gasull Sardà

Pau Gasull Sardà (Reus, 1888 - Barcelona, 1963) va ser un comerciant i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pau Gasull Sardà

Paulí Massip i Roca

Paulí Massip i Roca (La Granadella, Garrigues, 11 de maig de 1899 − Cholula, estat de Puebla, Mèxic, 21 de setembre de 1963), narrador, autor dramàtic i guionista cinematogràfic català, considerat membre de la Generació del 27.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Paulí Massip i Roca

Paulino Díez Martín

Paulino Díez Martín (Burgos, 4 de maig de 1892 – Colón, Panamà, 1980) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Paulino Díez Martín

Pío Ballesteros Álava

Pío Ballesteros Álava (Saragossa, 15 d'agost de 1882 - 6 de novembre de 1952) fou un jurista i polític aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pío Ballesteros Álava

Pío Zabala Lera

Pío Zabala Lera (Saragossa, 19 de novembre de 1879 - Madrid, 20 d'agost de 1968) va ser un historiador i polític espanyol, fill de Manuel Zabala Urdániz.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pío Zabala Lera

Pedro Díez de Rivera y Muro

Pedro Díez de Rivera y Muro, V Comte d'Almodóvar (Madrid, 29 de juny de 1843 – Sant Sebastià, Guipúscoa, 23 de març de 1934) fou un aristòcrata i polític espanyol, senador per Castelló i València durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pedro Díez de Rivera y Muro

Pedro Juan Beneyto Rostoll

Pedro Juan Beneyto Rostoll (Altea, 1875 - Huelva, 1940) fou un empresari i polític valencià, germà del també polític José Beneyto Rostoll.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pedro Juan Beneyto Rostoll

Pedro Polo Borreguero

Pedro Polo Borreguero (1897- 8 de desembre de 1972) fou un policia espanyol que va destacar en la repressió de la resistència anarcosindicalista contra el franquisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pedro Polo Borreguero

Pedro Vallina

Pedro Vallina Martínez (Guadalcanal, província de Sevilla, 1879 - Veracruz, Mèxic, 1970) va ser un metge i anarquista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pedro Vallina

Pere Calzada i Jubany

Pere Calzada i Jubany (Lleida, 24 de juny de 1903 – Nimes, 5 de juliol de 1999) fou un polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Calzada i Jubany

Pere Cané i Barceló

Pere Cané i Barceló (Sant Martí de Provençals, 1 d'octubre de 1896 – Ciutat de Mèxic, 13 de novembre de 1973), també conegut com El Noi, va ser un obrer del ram del vidre i dirigent sindical de la Confederació Nacional del Treball.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Cané i Barceló

Pere Capellà i Roca

Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Capellà i Roca

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Coromines i Montanya

Pere Domènech i Seriñana

Pere Domènech i Seriñana, mort a Barcelona el 1955, fou un industrial, propietari i polític fidel a l'acció del republicanisme lerrouxista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Domènech i Seriñana

Pere Joan Girona i Trius

Pere Joan Girona i Trius (Vilafranca del Penedès, 1877 — Barcelona, 1952) fou un perit agrícola i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Joan Girona i Trius

Pere Llosas i Badia

Pere Llosas i Badia (Olot, 12 de maig de 1870 - 28 de novembre de 1955), fou un banquer i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Llosas i Badia

Pere Matutes Noguera

Pere Matutes Noguera (Eivissa, 1895 - 1972) fou un polític i banquer eivissenc, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Matutes Noguera

Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Rahola i Molinas

Pere Roma i Campí

Pere Roma i Campí (Barcelona, 19 de març de 1888 - Barcelona, 26 de març de 1970) fou un periodista i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Roma i Campí

Pere Sabaté i Curto

Pere Sabaté i Curto (Tortosa, 1887- Badalona, 1943) fou un industrial i polític d'origen tortosí però establert a Badalona, alcalde de la localitat durant la dictadura de Primo de Rivera, des de 1924 a 1930.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Sabaté i Curto

Pere Salom i Morera

Pere Salom i Morera (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - Palma, 1950) fou escriptor i poeta.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Salom i Morera

Pere Vives Vich

Estàtua a Vives Vich al ''Museo del Aire'', a Madrid. Pere Vives Vich (Igualada, 20 de gener de 1858 - Madrid, 9 de març de 1938), conegut com el General Vives, fou un enginyer i militar català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pere Vives Vich

Pilar Millán Astray

Pilar Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 1879 - Madrid, 22 de maig de 1949) va ser una escriptora espanyola, autora de prop de mig centenar de llibres.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pilar Millán Astray

Pius de Valls i de Feliu

Pius de Valls i de Feliu (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1939) fou un propietari rural i polític carlí català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pius de Valls i de Feliu

Pius Font i Quer

Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pius Font i Quer

Pla Guadalhorce

Mapa alemany amb la xarxa de ferrocarrils a Espanya, vers 1921. En vermell, les línies de la companyia MZA. El Pla Preferent de Ferrocarrils d'Urgent Construcció, més conegut com a Pla Guadalhorce pel nom del llavors Ministre de Foment, Rafael Benjumea y Burín comte de Guadalhorce, fou un pla de desenvolupament d'infraestructura ferroviària iniciat en 1926 a Espanya, durant el període de la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pla Guadalhorce

Plaça del Cinc d'Oros

La plaça del Cinc d'Oros, anteriorment anomenada plaça de Joan Carles I, es troba al districte de l'Eixample de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Plaça del Cinc d'Oros

Plaça dels Cavalls

La plaça dels Cavalls o plaça dels Estels (en castellà, Plaza de los Luceros) és una emblemàtica plaça del centre de la ciutat d'Alacant.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Plaça dels Cavalls

Plaça Major (Madrid)

La plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Plaça Major (Madrid)

Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant

La Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant des de la Dictadura de Primo de Rivera incorpora els resultats de les eleccions democràtiques des de 979.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Política i govern a l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant

Pont Major

El Pont Major és una entitat de població i barri de la ciutat de Girona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pont Major

Portada/efemèride setembre 13

13.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Portada/efemèride setembre 13

Primitivo Ayuso Colina

fou un metge i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Primitivo Ayuso Colina

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Proclamació de la Segona República Espanyola

Progreso Alfarache Arrabal

Progreso Alfarache Arrabal (Algesires, 1888 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer de 1964) fou un anarcosindicalista andalús, també conegut amb el pseudònim dAntonio Rodríguez.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Progreso Alfarache Arrabal

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Pronunciament

Protectorat espanyol al Marroc

El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Protectorat espanyol al Marroc

Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931

Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Quatre Columnes

Quintanilla de la Mata

Quintanilla de la Mata és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Quintanilla de la Mata

Radio Ibérica (EAJ-6)

Radio Ibérica va ser una emissora de ràdio en amplitud modulada amb una longitud d'ona de 392m que es va fundar l'any 1923.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Radio Ibérica (EAJ-6)

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Rafael Casanova i Comes

Rafael Masó i Valentí

va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Rafael Masó i Valentí

Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) fou un meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Rafael Patxot i Jubert

Rafael Picavea Leguía

Rafael Picavea Leguía (en basc: Rafael Pikabea Legia; Oiartzun, 2 de desembre de 1867 - París, 5 de juliol de 1946) fou un polític basc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Rafael Picavea Leguía

Rafael Ramis i Romans

Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880 - 1936), fou un mestre, periodista, polític i activista cultural català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Rafael Ramis i Romans

Rafael Vallet i Sabater

Rafael Vallet i Sabater (Sarrià, 1867 - Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català, regidor de l'ajuntament de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Rafael Vallet i Sabater

Raimon Rovirosa i Blanch

Raimon Rovirosa i Blanch (Reus, 1872 - Barcelona, 1930) va ser un advocat i polític català, germà del també advocat i pintor Joan Rovirosa Blanch.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Raimon Rovirosa i Blanch

Raimundo García García

Raimundo García García (Madrid, 1884, Pamplona, 1962) va ser un periodista i polític dretà espanyol, conegut com a "Garcilaso" per un dels pseudònims periodístics que va emprar.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Raimundo García García

Ramón Acín Aquilué

«Las Pajaritas», a Barcelona Ramón Arsenio Acín Aquilué (Osca, 30 d'agost de 1888 - Osca, 6 d'agost de 1936) va ser un pintor, escultor i periodista anarquista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramón Acín Aquilué

Ramón de Carranza y Fernández de la Reguera

Ramón de Carranza y Fernández de la Reguera (Ferrol, 16 d'abril de 1863 - Cadis, 13 de setembre de 1936) fou un polític gallec, alcalde de Cadis entre 1927 i 1931 i durant part de 1936.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramón de Carranza y Fernández de la Reguera

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramón Franco y Bahamonde

Ramón González Brunet

Ramón González Brunet (Vigo, 1886 - 27 d'agost de 1936) va ser un polític i sindicalista socialista gallec.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramón González Brunet

Ramón Salgado Pérez

Ramón Salgado Pérez (Carril, Vilagarcía de Arousa, 1894 - pazo d'A Moroza, Paradela-Meis, 1972) fou un advocat i polític gallec.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramón Salgado Pérez

Ramón Suárez Picallo

Ramón Suárez Picallo (Veloi, Sada, 1894 - Buenos Aires, 14 d'octubre de 1964) fou un periodista i polític galeguista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramón Suárez Picallo

Ramón Viguri y Ruiz de Olano

Ramón Viguri y Ruiz de Olano (Vitòria, 1886 - Madrid 196?) fou un polític basc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramón Viguri y Ruiz de Olano

Ramiro de Maeztu

MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramiro de Maeztu

Ramon Balcells i Basomba

Ramon Balcells i Basomba (la Guàrdia Lada, Montoliu de Segarra, 8 de març de 1901 - Sabadell, 18 d'abril de 1946) fou un metge sabadellenc.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon Balcells i Basomba

Ramon Corts i Blay

Ramon Corts i Blay (Mataró, 6 d'agost de 1951) és un sacerdot, teòleg, filòsof i historiador català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon Corts i Blay

Ramon de Morenés i García-Alesson

Ramon de Morenés i García-Alesson (la Nou de Gaià, Tarragonès, 14 de setembre de 1866 - Madrid, 16 de juliol de 1934) fou un agrònom, aristòcrata i polític català, germà de Lluís de Morenés i García-Alesson, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon de Morenés i García-Alesson

Ramon Jové i Brufau

Ramon Jové i Brufau (Sabadell, 7 de juny de 1897 - Barcelona, 19 de juliol de 1936) fou un metal·lúrgic, militant de la CNT i més endavant de la UGT, que va esdevenir una de les primeres víctimes de la guerra civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon Jové i Brufau

Ramon Llopis Agulló

, va ser un polític i militant anarquista valencià, president de la Diputació d'Alacant i del Front Popular alacantí el 1937.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon Llopis Agulló

Ramon Martí i Farreras

Ramon Martí Farreras (Manresa, 1902 – Carcassona, 1989) fou un personatge polifacètic que destacà en els àmbits del periodisme, el dibuix, la pintura, la caricatura i la cinematografia.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon Martí i Farreras

Ramon Pla i Armengol

Ramon Pla i Armengol (Alentorn, Artesa de Segre, Noguera, 1880 - Barcelona, 6 de febrer de 1958) fou un metge i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon Pla i Armengol

Ramon Riu i Vendrell

Ramon Riu i Vendrell (Solsona, s. XIX - dècada de 1940) fou un polític català, president de la Diputació de Lleida.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ramon Riu i Vendrell

Recvll

Recvll és una revista mensual de Blanes, publicada en català des de 1920.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Recvll

Reial Acadèmia Europea de Doctors

La Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) neix a Barcelona a 1914 com a Agrupació de Doctors matriculats a Catalunya, va ser reconeguda com a "Reial Acadèmia de Doctors" en 1982 i va adquirir àmbit europeu en 2012.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Reial Acadèmia Europea de Doctors

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Republicanisme espanyol

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Restauració borbònica

Retrobament de l'Alguer

El Retrobament de l'Alguer és l'esdeveniment que va facilitar el restabliment de contactes culturals entre la ciutat de l'Alguer i la resta dels Països Catalans.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Retrobament de l'Alguer

Revista científica

Una revista científica és una publicació periòdica de temàtica científica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgació per al gran públic (sovint combinen les dues funcions en una única revista).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Revista científica

Revista d'Igualada

La Revista d'Igualada és una publicació quadrimestral referida al pensament i a la cultura que tracta temes tant de la comarca de l'Anoia com d'interès general.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Revista d'Igualada

Ricard Canal i Puigdomènech

Ricard Canal i Puigdomènech (Granollers, 10 de maig de 1875 — Mollet del Vallès, 16 de juliol de 1945) fou un farmacèutic català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ricard Canal i Puigdomènech

Ricard Palacín i Soldevila

Ricard Palacín i Soldevila (Lleida, Segrià, 18 d'agost de 1888 - Lleida, Segrià, 2 de juliol de 1933) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ricard Palacín i Soldevila

Ricard Suñé i Álvarez

Ricard Suñé i Álvarez (Barcelona, 1913 - Barcelona, 1952) va ser un periodista català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ricard Suñé i Álvarez

Ricard Wyneken Segimon

Ricard Wyneken Segimon (Reus, 1882 - Barcelona, 1935) va ser un comerciant i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ricard Wyneken Segimon

Ricardo Samper e Ibáñez

Ricardo Samper e Ibáñez (València, País Valencià, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, Suïssa, 27 d'octubre de 1938) fou un advocat i polític espanyol, formà part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument President del govern espanyol (1934) durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ricardo Samper e Ibáñez

Roberto Nóvoa Santos

Roberto Nóvoa Santos (La Corunya, 8 de juliol de 1885 - Santiago de Compostel·la, 9 de desembre de 1933) va ser un metge i psicòleg gallec.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Roberto Nóvoa Santos

Rosario Dolcet Martí

Rosario Dolcet (o Dulcet) Martí (Vilanova i la Geltrú, 2 de febrer de 1881 - Carcassona, 27 d'octubre de 1968) fou una militant anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Rosario Dolcet Martí

Roser Bru Llop

Roser Bru Llop (Barcelona, 15 de febrer de 1923 - Santiago de Xile, 26 de maig de 2021) era una artista, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Roser Bru Llop

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salàs de Pallars

Salvador Canals y Vilaró

Salvador Canals y Vilaró (San Juan de Puerto Rico, 4 d'octubre de 1867 - Barcelona, 1938) fou un polític i periodista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salvador Canals y Vilaró

Salvador Etchevarría Brañas

fou un advocat i diplomàtic gallec.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salvador Etchevarría Brañas

Salvador Ferrandis i Luna

Salvador Ferrandis i Luna († València el 1954) fou un advocat i periodista valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salvador Ferrandis i Luna

Salvador Maluquer i Nicolau

Salvador Maluquer i Nicolau (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Barcelona, 21 de març de 1955) fou un advocat, naturalista i divulgador científic català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salvador Maluquer i Nicolau

Salvador Minguijón y Adrián

Salvador Minguijón y Adrián (Calataiud, 23 de juny de 1874 - Saragossa, 15 de juliol de 1959) fou un jurista i historiador del dret aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salvador Minguijón y Adrián

Salvador Torrell i Eulàlia

Salvador Torrell i Eulàlia (Reus, Baix Camp, 20 de juliol de 1900 - Barcelona, 24 d'octubre de 1990) va ser un llibreter i editor català conegut també com a Torrell de Reus.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salvador Torrell i Eulàlia

Salvador Vila Hernández

Salvador Vila Hernández (Salamanca, 2 d'agost de 1904 - Víznar, 22 d'octubre de 1936) va ser un arabista i professor universitari espanyol, afusellat pels franquistes tres mesos després de l'inici de la Guerra Civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Salvador Vila Hernández

Santiago Alba Bonifaz

Santiago Alba Bonifaz (Zamora, 23 de desembre de 1872 - Sant Sebastià, 8 d'abril de 1949) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Marina, Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Santiago Alba Bonifaz

Santiago de Riba i d'Espanya

Santiago de Riba i d'Espanya (Barcelona, 1880 - Montcada i Reixac, agost de 1936) fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Santiago de Riba i d'Espanya

Santiago Martín Báguenas

Santiago Martín Báguenas (¿? - Madrid, 22 o 23 d'agost de 1936) va ser un agent de policia espanyol que va exercir importants llocs durant el regnat d'Alfons XIII i, posteriorment, durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Santiago Martín Báguenas

Santiago Masó i Valentí

Santiago Masó i Valentí (Girona, 1878 - 1960) fou un advocat, periodista i polític català, germà de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Santiago Masó i Valentí

Santiago Torent i Buxó

Santiago Torent i Buxó (Barcelona, 1897 - 1975) fou un advocat i polític català.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Santiago Torent i Buxó

Sarria (municipi)

Sarria és un municipi i capital de la comarca de Sarria de la província de Lugo, a Galícia i està dintre de la ruta del Camí francès de Sant Jaume.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sarria (municipi)

Saturnino Carod Lerín

Saturnino Carod Lerín (Moneva, Campo de Belchite, 21 de febrer de 1903 – Barcelona, 7 de març de 1988) fou un dirigent anarcosindicalista aragonès, oncle de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Saturnino Carod Lerín

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sàtira

Sebastián Castedo y Palero

Sebastián Castedo y Palero (Madrid, 10 de juny de 1871 - 3 de gener de 1953).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sebastián Castedo y Palero

Sebastián Pozas Perea

va ser un militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil espanyola al servei de la República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sebastián Pozas Perea

Secretaria General d'Institucions Penitenciàries

La Secretaria General d'Institucions Penitenciàries d'Espanya és un organisme de caràcter estatal encarregat de l'Administració Penitenciària.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Secretaria General d'Institucions Penitenciàries

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Segle XX a Catalunya

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Segona República Espanyola

Segundo Blanco

Segundo Blanco González (Gijón, 10 de novembre de 1899 - Mèxic, 29 de gener de 1957) fou un militant i dirigent anarquista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Segundo Blanco

Segundo García García

Segundo García García (Vegapujín, Murias de Paredes, província de Lleó, 13 de maig de 1874 - Lleó, 27 de juny de 1931) va ser un militar espanyol que, de soldat va arribar al rang de General de Brigada.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Segundo García García

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Senyera del País Valencià

Servei de Patrimoni Arquitectònic Local

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) és un servei de la Diputació de Barcelona, fundat el 9 juny 1914 amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Servei de Patrimoni Arquitectònic Local

Seva

Seva és un municipi d'Osona i situada al sud de la regió de l'Alt Ter que es troba a una altitud mitjana de 630 metres a la zona poblada.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Seva

Severino Aznar Embid

Severino Aznar Embid (Tierga, 10 de febrer de 1870 - Madrid, 19 de novembre de 1959) va ser un sociòleg, acadèmic i periodista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Severino Aznar Embid

Simó (motocicleta)

Simó fou una marca catalana de motocicletes, fabricades a Barcelona entre 1925 i 1933 (i també durant els anys 50) per un conegut pilot de motociclisme, Miquel Simó.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Simó (motocicleta)

Sistema electoral de la Restauració Borbònica

El sistema electoral durant la Restauració Borbònica es pot dividir bàsicament en dos períodes: el primer que va des de l'aprovació de la llei electoral de sufragi censatari de l'any 1878 fins a la segona llei de sufragi universal masculí de 1890 i el segon que compren des de l'aprovació d'aquesta llei fins a la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sistema electoral de la Restauració Borbònica

Societat Catalana de Filosofia

La Societat Catalana de Filosofia és una entitat fundada el 1923 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Societat Catalana de Filosofia

Societat d'Atracció de Forasters

La Societat d'Atracció de Forasters –Syndicat d'Initiative– fou una organització de foment i promoció del turisme de la ciutat de Barcelona que va funcionar entre 1908 i 1939 amb l'objectiu de posar a disposició de viatgers i turistes tota mena d'informació sobre Barcelona i Catalunya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Societat d'Atracció de Forasters

Societat Espanyola de Construcció Naval

La Societat Espanyola de Construcció Naval (SECN), o simplement "La Naval", va ser l'empresa que va monopolitzar la construcció naval a Espanya des de 1909 fins a la Guerra Civil espanyola. El seu primer president, Tomás de Zubiría i Ybarra (Conde de Zubiría), es va mantenir en el càrrec durant 30 anys.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Societat Espanyola de Construcció Naval

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sometent

Sucursalisme

El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sucursalisme

Sufragi a Espanya

El sufragi a Espanya està establit per la Constitució espanyola de 1978.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Sufragi a Espanya

Taula de Lletres Valencianes

Taula de Lletres Valencianes fou una revista literària i progressista creada a València l'octubre de 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per Carles Salvador, Adolf Pizcueta i Alfonso, Enric Navarro i Borràs, Miquel Duran de València i Francesc Caballero Muñoz, per tal d'impulsar la valencianització de les forces polítiques i la recuperació de la personalitat nacional.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Taula de Lletres Valencianes

Tània Juste i Aranda

Tània Juste i Aranda (Barcelona, 1972) és una escriptora catalana de novel·les històriques.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tània Juste i Aranda

Telèfon

Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Telèfon

Telecomunicació

La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Telecomunicació

Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife

El Temple Maçònic és un edifici a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Canàries, Espanya), al carrer San Lucas.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife

Teodor Llorente Falcó

fou un periodista i escriptor valencià, quart fill del poeta, traductor i escriptor Teodor Llorente i Olivares, líder de la Renaixença valenciana. Va esdevenir una figura clau en el procés d’unificació ortogràfica del valencià i en el treball per a la creació d’una atmosfera d’interès per part dels valencians envers la seua llengua. .

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Teodor Llorente Falcó

Tomàs de Lloberola i Serradell

Tomàs de Lloberola i Serradell (Barcelona, circa 1860-1931) és un personatge de ficció de la novel·la Vida privada escrita per Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, la qual fou publicada l'octubre de l'any 1932.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tomàs de Lloberola i Serradell

Tomàs Seguí i Seguí

"Ramellí" va ser un treballador i polític socialista de Mallorca víctima de la repressió del bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tomàs Seguí i Seguí

Tomás Bilbao Hospitalet

Tomás Bilbao Hospitalet (Bilbao, 18 de setembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 1954) va ser un arquitecte i polític basc, d'ideologia nacionalista i membre fundador d'Acció Nacionalista Basca.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tomás Bilbao Hospitalet

Tomás Borrás y Bermejo

Tomás Borrás y Bermejo (Madrid, 10 de febrer de 1891-26 d'agost de 1976) va ser un escriptor i periodista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tomás Borrás y Bermejo

Tomás Giménez Bernabé

Tomás Giménez Bernabé (Monòver, 1877- ? 1968) fou alcalde de l'Hospitalet de Llobregat de 1923 a 1930, durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tomás Giménez Bernabé

Tomás Herreros Miguel

Tomás Herreros Miguel (Logronyo, 1877 - Barcelona, 22 de febrer de 1937) fou un dirigent anarcosindicalista.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tomás Herreros Miguel

Tragèdia de Benagalbón

Es coneix com la Tragèdia de Benagalbón els fets que van succeir al poble de Benagalbón (Província de Màlaga) arran d'un intent de manipulació de les eleccions a Corts l'any 1914.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tragèdia de Benagalbón

Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme

Arxiu General de la Guerra Civil espanyola El Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme fou creat a Espanya l'1 de març de 1940 quan es va dictar la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme

Trienni Bolxevic

Trienni Bolxevic és la denominació que es dona per la historiografia espanyola (a partir de l'estudi de Juan Díaz del Moral, que utilitza l'expressió trienni bolxevista) al període entre 1918 i 1920 (o 1921), emmarcat en l'última etapa de la Restauració borbònica, en el que es van produir importants conflictes socials a Espanya, utilitzant-se habitualment l'expressió de forma restringida per referir-se a les revoltes, manifestacions i vagues que es van produir a la meitat sud d'Espanya, especialment al camp andalús.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Trienni Bolxevic

Trinitario Ruiz Valarino

Trinitario Ruiz Valarino (València, 21 d'octubre de 1862 - † Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat i polític valencià, fill de Trinitario Ruiz Capdepón i germà de Manuel Ruiz Valarino i Vicente Ruiz Valarino.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Trinitario Ruiz Valarino

Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya

La Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) o, simplement, Joventut Comunista, és l'organització juvenil del Partit Comunista d'Espanya.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya

Unió Esportiva Olot

La Unió Esportiva Olot, S.A.D. és el club de futbol amb una trajectòria més llarga de la ciutat d'Olot (Garrotxa).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Unió Esportiva Olot

Unió Socialista de Catalunya

La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Unió Socialista de Catalunya

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Urbanisme de Barcelona

Vaga de la Telefònica de 1931

La vaga de la Telefònica de 1931 va ser el primer conflicte de caràcter social important al que va haver de fer front la nounada Segona República Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vaga de la Telefònica de 1931

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і València

València republicana

La València republicana comprèn l'època de l'auge del Blasquisme fins a la derrota de la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і València republicana

Valentí Comellas i Santamaria

Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), bisbe català, va ser administrador apostòlic (1919-33) i bisbe (1933-45) de Solsona i senador a les Corts espanyoles l'any 1923.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Valentí Comellas i Santamaria

Valeriano Orobón Fernández

Valeriano Orobón Fernández (Cistérniga, Valladolid, 1901 - Madrid, 1936) va ser un traductor i teòric de l'anarcosindicalisme espanyol i creador de la lletra en castellà de la cançó A las barricadas.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Valeriano Orobón Fernández

Valerià Weyler i Nicolau

va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Valerià Weyler i Nicolau

Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Víctor Adolfo Carretero Rodríguez

Víctor Adolfo Carretero Rodríguez (Carmona?, 1896 - Sevilla, juliol de 1936) va ser un periodista i polític socialista andalús, executat víctima de la repressió en la zona franquista durant la Guerra Civil.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Víctor Adolfo Carretero Rodríguez

Víctor Lis Quibén

Víctor Lis Quibén (Buenos Aires, 1893 - Pontevedra, 1963) fou un metge i polític gallec.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Víctor Lis Quibén

Ventura Monge Domínguez

Ventura Monge Domínguez (Madrid, 22 de juny de 1914 - Comunitat de Madrid, 15 de maig de 1937) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Ventura Monge Domínguez

Vicent Fe Castell

Vicent Fe Castell (Manuel, 15 de març de 1875 - Mèxic, 27 de novembre de 1945) fou un periodista i polític valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vicent Fe Castell

Vicent Marco Miranda

Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 20 de març 1880 - València, 23 de desembre de 1946) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vicent Marco Miranda

Vicent Tomàs i Martí

Vicent Tomàs i Martí (Artana, Plana Baixa, 1890-1924) fou un polític nacionalista i literat valencià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vicent Tomàs i Martí

Vicente Santiago Hodsson

Vicente Santiago Hodsson (Santa Marta de los Barros, Badajoz, 12 d'octubre de 1899 - Ciutat de Mèxic, 1 d'abril de 1955) va ser un militar espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vicente Santiago Hodsson

Vicente Santolaria Escrig

Vicente Santolaria Escrig («Chirles») (Cirat, 1902 - Tremp, 1948) fou un activista polític anarquista valencià, militant de la CNT que fou elegit alcalde de Cirat pel Front Popular el 1936.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vicente Santolaria Escrig

Vicente Sarmiento Ruiz

Vicente Sarmiento Ruiz (Manzanilla (Huelva), 18 de setembre de 1887 - Ciutat de Mèxic, 2 de març de 1964) va ser un metge andalús, un dels principals dirigents socialistes andalusos durant la II República Espanyola, governador civil de la província de Múrcia i exiliat a Mèxic.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vicente Sarmiento Ruiz

Vida privada (sèrie de televisió)

Vida privada és una minisèrie de televisió, basada en la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra, produïda per Televisió de Catalunya i Oberon Cinematogràfica.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Vida privada (sèrie de televisió)

Villaviciosa

Villaviciosa és un ''conceyu'', una parròquia i un poble de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Villaviciosa

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial és un terme que fa referència a aquells catalans, alguns amb ciutadania francesa i d'altres no, que van lluitar com a voluntaris en l'exèrcit francès per tal de donar suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial

Wenceslao Carrillo Alonso

Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador (Valladolid, 9 d'octubre de 1889 - Charleroi, Valònia, 7 de novembre de 1963) va ser un polític, sindicalista i periodista socialista espanyol.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Wenceslao Carrillo Alonso

Wenceslao González Oliveros

Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Wenceslao González Oliveros

Wenceslao Roces Suárez

Wenceslao Roces Suárez (Soto (Sobrescobiu), 3 de febrer de 1897 - Mèxic, 28 de març de 1992) va ser un jurista, historiador, traductor i polític asturià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Wenceslao Roces Suárez

Xabier de Lizardi

José María Aguirre Egaña (1896 - 1933), conegut com a Xabier de Lizardi, poeta i escriptor en llengua basca.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Xabier de Lizardi

Xarxa de carreteres d'Espanya

Mapa del territori d'Espanya amb les vies de dobla calçada, dividides en autopistes de peatge, vies estatals o autonòmiques La xarxa de carreteres d'Espanya es compon del conjunt de carreteres que discorren per tot el territori espanyol, ja siguin de titularitat estatal, autonòmica, provincial o local.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Xarxa de carreteres d'Espanya

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і Xuetes

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і XXXV Congrés Eucarístic Internacional

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 1 d'agost

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 13 de setembre

1924

;Països Catalans.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 1924

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 1925

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 1929

1930

;Països Catalans.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 1930

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 20 de març

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 21 de febrer

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 23 de juny

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 28 de gener

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Dictadura de Primo de Rivera і 6 de juliol

També conegut com Dictadura de Miguel Primo de Rivera, Dictadura del general Primo de Rivera, Règim de Primo de Rivera.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat