Accés més ràpid que el navegador!
6 les relacions: Clerotèrion, Colàcreta, Dicastèrion, Heliea, Màquina de loteria, Tesmòteta.
Clerotèrion
Un clerotèrion al Museu de l'Àgora d'Atenes Un gran clerotèrion al Museu d'Arqueologia Grega Un clerotèrion era un dispositiu de caràcter aleatori utilitzat per les polis ateneses durant el període de la democràcia per a poder seleccionar els ciutadans que havien de formar part de la bulé, de la majoria de les oficines estatals, dels nomotetes i dels jurats judicials.
Nou!!: Dicastes і Clerotèrion · Veure més »
Colàcreta
Colàcreta (κωλακρέτης) era el nom que rebia un dels magistrats més antics d'Atenes.
Nou!!: Dicastes і Colàcreta · Veure més »
Dicastèrion
El dicastèrion (δικαστήριον) era un tribunal del poble d'Atenes a l'antiga Grècia durant el seu període democràtic, que efectuava un control judicial dels decrets votats per l'Assemblea atenesa o ekklesia, procediment conegut amb el nom de graphe paranómōn (ἡ γραφή παράνόμων, 'fer una proposta alegal').
Nou!!: Dicastes і Dicastèrion · Veure més »
Heliea
L'Heliea (en grec antic: Ήλιαία, en grec: Ηλιαία) era el tribunal suprem de l'antiga Atenes.
Nou!!: Dicastes і Heliea · Veure més »
Màquina de loteria
Màquina de loteria japonesa Màquina de loteria Una màquina de loteria és una màquina que s'utilitza per poder escollir els números guanyadors d'una loteria.
Nou!!: Dicastes і Màquina de loteria · Veure més »
Tesmòteta
Tesmòteta θεσμοθέτης) era, a l'antiga Atenes, el nom que tenia cada un dels sis arconts que revisaven anualment les lleis. Actuaven de forma col·legiada. S'anomenaven «legisladors», (σεσμός era una paraula que significava 'constitució ancestral' o 'llei divina') encara que no dictaven lleis sinó que les interpretaven. En absència d'un codi escrit explicaven les lleis consuetudinàries. Estaven obligats a revisar, cada any, tot el conjunt de lleis, per poder detectar les incoherències o per veure si eren supèrflues, i descobrir si alguna llei que s'havia derogat encara es conservava als registres públics. L'informe que elaboraven es presentava al poble, que enviava les modificacions necessàries a un jurat de dicastes format expressament per aquesta funció. Els membres d'aquest jurat s'anomenaven νομοθέται (nomotetes). En l'ordenament jurídic atenenc, els tesmòtetes disposaven d'una jurisdicció més àmplia que els altres tres arconts, l'arcont epònim, l'arcont basileu i l'arcont polemarca, i tenien preferència sobre ells. Tots els casos no reservats especialment a altres magistrats els resolien els tesmòmetes. Entre les seves funcions hi havia la recepció d'informació, la presentació de casos com a jutges d'instrucció i la presidència dels judicis davant d'un jurat.
Nou!!: Dicastes і Tesmòteta · Veure més »
