Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Darios II

Índex Darios II

Darios II anomenat Ocos va ser rei de reis de l'imperi Persa de l'any 423 aC al 404 aC.

Taula de continguts

  1. 54 les relacions: Alcibíades (general atenenc), Amirteu II, Amorges de Cària (pretendent), Arquitectura aquemènida, Arsames (príncep), Arsites (príncep), Art persa, Art sassànida, Artasires, Artasires (general), Artaxerxes II de Pèrsia, Artifi (príncep), Artoxares, Aspàsia de Focea, Batalla de Cunaxa, Cadusis, Cir, Cir el Jove, Cronologia egípcia convencional, Darios, Darios III de Pèrsia, Dinastia XXVII d'Egipte, Estàtira (esposa d'Artaxerxes II), Exèrcit aquemènida, Expedició dels deu mil, Farnabazos II, Fossilització de la prenonímia, Gingebre, Hidarnes III, Hieramenes, Història de l'antic Egipte, Imperi Aquemènida, Kayànida, Lídia, Limira, Lisandre, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista dels reis de Babilònia, Mantiteu, Naqsh-e Rostam, Orontes (militar), Ostanes, Papir, Parisatis, Pisutnes, Polidamant d'Escotussa, Satrapia de Lídia, Sogdià de Pèrsia, Teògenes d'Atenes (ambaixador), Terituixmes, ... Ampliar l'índex (4 més) »

Alcibíades (general atenenc)

Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.

Veure Darios II і Alcibíades (general atenenc)

Amirteu II

Amirteu II (en demòtic Imn ir di-sw, “Donat pel deu Ammon”; en arameu Mwrtys; hipotèticament el seu nom egipci seria Ameirdisu; en llatí Amyrtaeus i en grec Amyrtaios) fou faraó d'Egipte del 404 aC al 398 aC i és l'únic membre de la dinastia XXVIII segons Manetó.

Veure Darios II і Amirteu II

Amorges de Cària (pretendent)

Amorges de Cària (en grec antic Ἀμόργης) era fill bastard del príncep aquemènida Pisutnes, sàtrapa de Lídia, i va encapçalar una revolta a Cària cap a l'any 414 aC, que continuava la revolta iniciada a Lídia pel seu pare contra el rei Darios II de Pèrsia.

Veure Darios II і Amorges de Cària (pretendent)

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran).

Veure Darios II і Arquitectura aquemènida

Arsames (príncep)

(Aršama) fou un príncep aquemènida d'origen incert."Arsames" és la forma hel·lenitzada del nom persa antic Aršāma ("que té la força d'un heroi"), que era un nom comú dins de la família persa aquemènida així com entre l'elit persa de l'Imperi aquemènida (550–330).

Veure Darios II і Arsames (príncep)

Arsites (príncep)

Arsites (en persa *Arsita, en babiloni Ar-ri-šit-tu) va ser un príncep aquemènida, fill d'Artaxerxes I de Pèrsia i d'una concubina babilònica anomenada Cosmartidene.

Veure Darios II і Arsites (príncep)

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Veure Darios II і Art persa

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Veure Darios II і Art sassànida

Artasires

* Artasires (grec Artasyras, antic persa Ṛta-sūra 'Poderós per Arta', accadià Ar-ta-sur-ru, elamita Ir-da-šu-ra) fou un nom persa portat per diversos personatges entre els quals.

Veure Darios II і Artasires

Artasires (general)

Artasires fou un general persa de Darios II de Pèrsia.

Veure Darios II і Artasires (general)

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Veure Darios II і Artaxerxes II de Pèrsia

Artifi (príncep)

Artifi era fill de Megabizos (el conqueridor d'Egipte per a Artaxerxes I de Pèrsia) i net de Xerxes I de Pèrsia (per la seva mare Amastris) fou un príncep aquemènida.

Veure Darios II і Artifi (príncep)

Artoxares

Artoxares (en persa antic *Artaxšara) va se un eunuc paflagoni de la cort d'Artaxerxes I de Pèrsia, que va ser nomenat sàtrapa d'Armènia.

Veure Darios II і Artoxares

Aspàsia de Focea

Aspàsia de Focea (en grec antic Ἀσπασία) era una filla d'Hermòtim, que es va criar orfe de mare, ja que aquesta va morir durant el part.

Veure Darios II і Aspàsia de Focea

Batalla de Cunaxa

La Batalla de Cunaxa va ser lliurada el 3 de setembre de 401 aC entre Cir el Jove i el seu germà gran Arsaces, el qual havia usurpat el tron de l'Pèrsia com a Artaxerxes II el 404 aC.

Veure Darios II і Batalla de Cunaxa

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Veure Darios II і Cadusis

Cir

* Cir I, rei d'Anxan (640 aC–580 aC).

Veure Darios II і Cir

Cir el Jove

Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).

Veure Darios II і Cir el Jove

Cronologia egípcia convencional

La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.

Veure Darios II і Cronologia egípcia convencional

Darios

* Darios I el Gran, rei persa (521 aC-486 aC).

Veure Darios II і Darios

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Veure Darios II і Darios III de Pèrsia

Dinastia XXVII d'Egipte

Jeroglífic de Darios I. Museu del Louvre. La dinastia XXVII també anomenada primera dominació persa d'Egipte transcorre entre el 525-404 aC.

Veure Darios II і Dinastia XXVII d'Egipte

Estàtira (esposa d'Artaxerxes II)

Estàtira (Stateira) fou l'esposa del rei Artaxerxes II de Pèrsia i filla d'un noble persa de nom Idernes.

Veure Darios II і Estàtira (esposa d'Artaxerxes II)

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Veure Darios II і Exèrcit aquemènida

Expedició dels deu mil

En línies puntejades, la ruta de Xenofont i els ''Deu Mil'', arribant fins al cor de Pèrsia. L'expedició dels deu mil va ser un campanya formada per contingents de mercenaris grecs, reclutats pel persa Cir el Jove, durant la revolta per obtenir el tron contra el seu germà gran, el rei aquemènida Artaxerxes II ''Memnon''.

Veure Darios II і Expedició dels deu mil

Farnabazos II

Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.

Veure Darios II і Farnabazos II

Fossilització de la prenonímia

S'entén al fossilització de la prenonímia com a l'evolució històrica que ha patit l'assignació del prenom, consistent en invertir la tendència inicial de no repetir els noms fins al punt de no utilitzar noms no preexistents.

Veure Darios II і Fossilització de la prenonímia

Gingebre

El gingebre (Zingiber officinale) és una planta de la família de les zingiberàcies originària de l'Índia, que hom conrea per utilitzar-ne el rizoma.

Veure Darios II і Gingebre

Hidarnes III

Hidarnes III (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia a la Pèrsia aquemènida, entre els anys 450 aC i 428 aC.

Veure Darios II і Hidarnes III

Hieramenes

Hieramenes fou un alt funcionari persa que fou un dels signants del tercer tractat entre Esparta i Pèrsia junt amb Tisafernes i els fills de Farnaces (412 aC).

Veure Darios II і Hieramenes

Història de l'antic Egipte

La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.

Veure Darios II і Història de l'antic Egipte

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Veure Darios II і Imperi Aquemènida

Kayànida

La dinastia kayànida o dels kayànides fou una nissaga en gran part mítica que va governar Iran.

Veure Darios II і Kayànida

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Veure Darios II і Lídia

Limira

Limira, (en Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.

Veure Darios II і Limira

Lisandre

Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.

Veure Darios II і Lisandre

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Darios II і Llista de personatges històrics d'òpera

Llista dels reis de Babilònia

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.

Veure Darios II і Llista dels reis de Babilònia

Mantiteu

Mantiteu (en llatí Mantitheus, en grec antic) fou un militar atenenc que segons Xenofont va ser fet presoner a Cària, probablement durant l'expedició fracassada de Melesandre per Cària i Lícia datada el 430 aC que descriu Tucídides, encara que no l'anomena.

Veure Darios II і Mantiteu

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Veure Darios II і Naqsh-e Rostam

Orontes (militar)

Orontes (Orontes o Orontas) fou un militar persa membre de la família real aquemènida.

Veure Darios II і Orontes (militar)

Ostanes

Ostanes (en grec Ὀστάνης), o també Hostanes va ser un sacerdot, teòleg i mag persa que va acompanyar al rei Xerxes en la campanya contra els grecs a la segona guerra mèdica.

Veure Darios II і Ostanes

Papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Veure Darios II і Papir

Parisatis

Parisatis (en persa antic Parušyātiš, en grec antic Παρύσατις) va ser filla il·legítima d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.

Veure Darios II і Parisatis

Pisutnes

Pisutnes (en persa Pišišyaothna, en grec antic Πισσούθνης) va ser un sàtrapa persa de Lídia circa el 440 aC al 415 aC.

Veure Darios II і Pisutnes

Polidamant d'Escotussa

Polidamant (Polydamas), fill de Nícies, fou un atleta grec nadiu d'Escotussa.

Veure Darios II і Polidamant d'Escotussa

Satrapia de Lídia

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.

Veure Darios II і Satrapia de Lídia

Sogdià de Pèrsia

Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.

Veure Darios II і Sogdià de Pèrsia

Teògenes d'Atenes (ambaixador)

Teògenes (en llatí Theogenes, en grec antic) fou un ambaixador atenenc.

Veure Darios II і Teògenes d'Atenes (ambaixador)

Terituixmes

Terituixmes o Teritucmes (en grec antic Τεριτούχμης) (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia l'any 428 aC.

Veure Darios II і Terituixmes

Tissafernes

Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.

Veure Darios II і Tissafernes

Xerxes II de Pèrsia

Xerxes II va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa cap a la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.

Veure Darios II і Xerxes II de Pèrsia

404 aC

El 404 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Darios II і 404 aC

424 aC

El 424 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Darios II і 424 aC

També conegut com Darios II de Pèrsia.

, Tissafernes, Xerxes II de Pèrsia, 404 aC, 424 aC.