Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Abadia de Sant Denís, Abadia del Mas d'Azil, Abbó de Provença, Adalbert I d'Ostrevent, Adalgisel, Adaltruda, Adela de Pfalzel, Aichinà, Aighí, Aldoè, Amand de Gascunya, Amand de Maastricht, Arnulf de Metz, Arnulfians, Austràsia, Basílica de Saint-Denis, Berta de Prüm, Bertille de Chelles, Bertrand de Marsella, Bertruda, Bisbat d'Aire i Dacs, Boggis, Brunequilda, Cantó de Void-Vacon, Caribert II, Carta d'Alaó, Clodoveu II, Clotari II, Clotilde Doda, Comtat d'Oscheret, Cronologia de la història de França, Dagobert, Dècada del 620, Desideri de Caors, Dinastia Capet, Dinastia merovíngia, Ducat d'Aquitània, Ducat de Bretanya, Ducat de Dentelin, Ducat de Turíngia, Dux Francorum, Ega (majordom), Eloi de Noyon, Enímia de Burlatis, Erquinoald, Ethelberga de Kent, Eudes I d'Aquitània, Gertruda d'Hamage, Grimoald I, Història del pa, ..., Hugobèrtides, Imperi de Samo, Judicael de Domnònia, Khíntila, Khilperic d'Aquitània, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis dels francs, Majordom de palau, Matilde (esposa de Dagobert II), Modoald de Trèveris, Oriflama, Palau de la Cité, Patrologia Latina, Paulí de York, Pipí de Landen, Rústic de Caors, Regne d'Aquitània, Regne Franc, Reis mandrosos, Ricomer (Patrici de Burgúndia), Robert el Fort, Sadragisil, Sigeberht de l'Ànglia Oriental, Sigebert III, Sisenand, Sleidinge, Sulpici el Pietós, Vandregisil de Fontenelle, Waifré, Wulfram de Fontanelle, Zuberoa, 623, 629, 631, 639. Ampliar l'índex (36 més) »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: Dagobert I і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Abadia del Mas d'Azil
Labadia del Mas d'Asilh fou un establiment religiós del Llenguadoc, situat a la població homònima.
Nou!!: Dagobert I і Abadia del Mas d'Azil · Veure més »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.
Nou!!: Dagobert I і Abbó de Provença · Veure més »
Adalbert I d'Ostrevent
Adalbert I o Adalbald d'Ostrevent († 642) fou un comte de Douai en començar el segle VII.
Nou!!: Dagobert I і Adalbert I d'Ostrevent · Veure més »
Adalgisel
Adalgisel o Adalgis (en baix llatí Adalgyselus ducis) fou un duc franc i majordom de palau d'Austràsia del 634 al 639.
Nou!!: Dagobert I і Adalgisel · Veure més »
Adaltruda
Adaltrude o Adeltrude fou una dama franca de la fi del segle VII i del començament del, filla de Bercari, majordom de palau de Nèustria, i esposa de Drogó de Xampanya, duc de Xampanya.
Nou!!: Dagobert I і Adaltruda · Veure més »
Adela de Pfalzel
Adela o Adela de Pfalzel (660?, 675? - Trèveris, 24 de desembre de 734) fou la fundadora i la primera abadessa del monestir de Pfalzel, prop de Trèveris a Renània, Alemanya.
Nou!!: Dagobert I і Adela de Pfalzel · Veure més »
Aichinà
Aichinà (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou duc de Gascunya, d'origen incert.
Nou!!: Dagobert I і Aichinà · Veure més »
Aighí
Aighí (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou un suposat duc de Gascunya que hauria exercit suposadament entre 628 i 638 o 645.
Nou!!: Dagobert I і Aighí · Veure més »
Aldoè
Aldoè o Audoè, en francès Ouen o Dadon (Sancy-les-Cheminots, Picardia, 609 - Clichy-sur-Seine, Illa de França, 24 d'agost de 684) fou un aristòcrata franc, conseller de diversos reis merovingis i bisbe de Rouen.
Nou!!: Dagobert I і Aldoè · Veure més »
Amand de Gascunya
Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.
Nou!!: Dagobert I і Amand de Gascunya · Veure més »
Amand de Maastricht
Amand de Maastricht, (Nantes circa 584 - Elnon o Elnone, moderna Abadia de Saint-Amand, 679) va un religiós franc, eremita, missioner a Flandes i bisbe de Tongres i Maastricht; és considerat l'introductor del cristianisme a Bèlgica.
Nou!!: Dagobert I і Amand de Maastricht · Veure més »
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Dagobert I і Arnulf de Metz · Veure més »
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Nou!!: Dagobert I і Arnulfians · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Dagobert I і Austràsia · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Dagobert I і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Nou!!: Dagobert I і Berta de Prüm · Veure més »
Bertille de Chelles
Bertille de Chelles (morta el 692) va ser abadessa de l'abadia de Chelles, a França.
Nou!!: Dagobert I і Bertille de Chelles · Veure més »
Bertrand de Marsella
Bertran de Marsella fou un sacerdot occità de la segona meitat del que va instituir l'Orde dels Germans de la Penitència a Marsella.
Nou!!: Dagobert I і Bertrand de Marsella · Veure més »
Bertruda
Bertruda (Bertetrudis) (morta el 618 o 619), fou una reina dels francs, segona esposa de Clotari II, rei de Nèustria.
Nou!!: Dagobert I і Bertruda · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Dagobert I і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Boggis
Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.
Nou!!: Dagobert I і Boggis · Veure més »
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Nou!!: Dagobert I і Brunequilda · Veure més »
Cantó de Void-Vacon
El Cantó de Void-Vacon és un cantó francès del departament del Mosa, situat al districte de Commercy.
Nou!!: Dagobert I і Cantó de Void-Vacon · Veure més »
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Nou!!: Dagobert I і Caribert II · Veure més »
Carta d'Alaó
La carta d'Alaó és un document falsificat destinat a donar una genealogia il·lustre al duc Eudes I d'Aquitània (vers 676-735).
Nou!!: Dagobert I і Carta d'Alaó · Veure més »
Clodoveu II
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.
Nou!!: Dagobert I і Clodoveu II · Veure més »
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Nou!!: Dagobert I і Clotari II · Veure més »
Clotilde Doda
Clotilde (llatí Chrothildis) igualment anomenada Doda († 3 de juny de 694) fou una reina dels Francs en tant que esposa del rei merovingi Teodoric III (vers 651 † 690-691).
Nou!!: Dagobert I і Clotilde Doda · Veure més »
Comtat d'Oscheret
El País d'Oscheret és un antic pagus dels lingons cobrint la baixa vall i la planura de l'Ouche a la Costa d'Or a Borgonya.
Nou!!: Dagobert I і Comtat d'Oscheret · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: Dagobert I і Cronologia de la història de França · Veure més »
Dagobert
* Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda, rei dels francs entre els anys 629 i 639.
Nou!!: Dagobert I і Dagobert · Veure més »
Dècada del 620
La dècada del 620 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 620 fins al 31 de desembre del 629.
Nou!!: Dagobert I і Dècada del 620 · Veure més »
Desideri de Caors
Desideri de Caors, d'Albi o de Marsella (Albi (Llenguadoc), ca. 580 - Vil·la de Wistrilingo, prop d'Albi, 654), en francès Didier però conegut com a Saint Géry fou un religiós occità, bisbe de Caors.
Nou!!: Dagobert I і Desideri de Caors · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Dagobert I і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Dagobert I і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Dagobert I і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Nou!!: Dagobert I і Ducat de Bretanya · Veure més »
Ducat de Dentelin
Ducat de Dentelin, fou un antic territori de França, situat en part a la regió de Normandia actual.
Nou!!: Dagobert I і Ducat de Dentelin · Veure més »
Ducat de Turíngia
El Ducat de Turíngia va ser la marca fronterera del regne merovíngi d'Austràsia, fundat cap a l'any 631 pel rei Dagobert I després que les seves tropes fossin derrotades per la confederació eslàvica de Samo a la Batalla de Wogastisburg.
Nou!!: Dagobert I і Ducat de Turíngia · Veure més »
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Nou!!: Dagobert I і Dux Francorum · Veure més »
Ega (majordom)
Ega (llatí Aega, mor vers 640 o 641) fou majordom de palau de Nèustria.
Nou!!: Dagobert I і Ega (majordom) · Veure més »
Eloi de Noyon
Eloi o Eligi (Chaptelat, prop de Llemotges, ca. 588 - Noyon 1 de desembre de 660) va ser un bisbe franc de Noyon, reconegut orfebre i alt funcionari de la cort del reis merovingis.
Nou!!: Dagobert I і Eloi de Noyon · Veure més »
Enímia de Burlatis
Enímia de Burlatis (Gàl·lia, final del segle VI - Burlatis, actual Santa Enimia, Losera, 628) fou una monja occitana, abadessa.
Nou!!: Dagobert I і Enímia de Burlatis · Veure més »
Erquinoald
Erquinoald - Erchinoaldus - (? - 658) fou majordom de palau de Nèustria del 641 al 658.
Nou!!: Dagobert I і Erquinoald · Veure més »
Ethelberga de Kent
Ethelberga de Kent (Kent, 601) va ser una de les primeres reines anglosaxones de Northúmbria, i la segona esposa del rei Edwin de Northúmbria.
Nou!!: Dagobert I і Ethelberga de Kent · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Dagobert I і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Gertruda d'Hamage
Gertruda d'Hamage († 649), o Gertruda de Cambrai, fou la fundadora i la primera abadessa d'Hamage.
Nou!!: Dagobert I і Gertruda d'Hamage · Veure més »
Grimoald I
Grimoald I (~615 - 657).
Nou!!: Dagobert I і Grimoald I · Veure més »
Història del pa
El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.
Nou!!: Dagobert I і Història del pa · Veure més »
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Nou!!: Dagobert I і Hugobèrtides · Veure més »
Imperi de Samo
rei Samo el 631. Imperi de Samo és el nom historiogràfic, La Crònica de Fredegar nomena el sistema de govern "Regne de Samo" o "de Samo Unit" (regnum Samonem); al amb el llatí funcionant en el sistema de govern, va ser nomenat "Regne unit eslau de Samo" o "Regne dels eslaus Samo" (Samonem Sclauorum Regem) que es dona a la unió tribal eslava establerta pel rei (Rex) Samo, que va existir entre el 631 i el 658.
Nou!!: Dagobert I і Imperi de Samo · Veure més »
Judicael de Domnònia
Judicael (el nom apareix com Judicael ap Hoel, Iudicael, Judicaël, Judhaël, Judhael, Judhel, Juhel, Jézéquel, Jezekel, Jezekael, Jekel, Jezekelig, Jikael, Jikel, Gicquel, Giquel, Gaël i Gaëlle) nascut vers 590 - mort el 16 o 17 de desembre del 658) fou un sant bretó, fill del rei Judael (Judhaël) de Domnònia i de la reina Pritelle. Era rei de Domnònia al segle VII.
Nou!!: Dagobert I і Judicael de Domnònia · Veure més »
Khíntila
Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.
Nou!!: Dagobert I і Khíntila · Veure més »
Khilperic d'Aquitània
Khilperic (o Xilperic) d'Aquitània va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitània el 632.
Nou!!: Dagobert I і Khilperic d'Aquitània · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Nou!!: Dagobert I і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Dagobert I і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Nou!!: Dagobert I і Llista de reis dels francs · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Dagobert I і Majordom de palau · Veure més »
Matilde (esposa de Dagobert II)
Matilde o Mectilda.
Nou!!: Dagobert I і Matilde (esposa de Dagobert II) · Veure més »
Modoald de Trèveris
Modoald de Trèveris o Romoald (Brabant Flamenc?, entre 584 i 590 - Trèveris, Alemanya, 12 de maig del 645 o 648), fou un bisbe de Trèveris de 614 o 626 a la seva mort i un sant de l'Església catòlica.
Nou!!: Dagobert I і Modoald de Trèveris · Veure més »
Oriflama
l'Oriflama (del llatí aurea flamma, "flama daurada"), era un estendard punxegut i vermell sang que penjava de la punt d'una llança daurada.
Nou!!: Dagobert I і Oriflama · Veure més »
Palau de la Cité
Santa Capella, al mig el castell reial amb la torre de l'homenatge sobresortint i la Gran Sala a l'esquerra. El Palau de la Cité va ser la seu del poder dels reis de França entre el i el.
Nou!!: Dagobert I і Palau de la Cité · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Dagobert I і Patrologia Latina · Veure més »
Paulí de York
Sant Paulí (Roma, últim terç del s. VI – Rochester, 10 d'octubre de 644 o 645) va ser un membre de la missió gregoriana enviada el 601 pel papa Gregori I per convertir els anglosaxons del seu paganisme, i el primer bisbe de York.
Nou!!: Dagobert I і Paulí de York · Veure més »
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Nou!!: Dagobert I і Pipí de Landen · Veure més »
Rústic de Caors
Rústic (Albi, ca. 570 - Caors, 636), en occità Rostesi, fou un eclesiàstic franc, bisbe de Caors.
Nou!!: Dagobert I і Rústic de Caors · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Dagobert I і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Dagobert I і Regne Franc · Veure més »
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Nou!!: Dagobert I і Reis mandrosos · Veure més »
Ricomer (Patrici de Burgúndia)
Ricomer fou un noble de raça romana dels segles VI i VII que fou nomenat patrici de Burgúndia el 607.
Nou!!: Dagobert I і Ricomer (Patrici de Burgúndia) · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Dagobert I і Robert el Fort · Veure més »
Sadragisil
Sadragisil —Sadrégisile en francès — fou duc d'Aquitània, nomenat en data incerta anterior a l'any 623 pel rei Clotari II, que el tenia altament considerat.
Nou!!: Dagobert I і Sadragisil · Veure més »
Sigeberht de l'Ànglia Oriental
Sigeberht (o Sigebert) va ser rei de l'Ànglia de l'Est, conjuntament amb Ecgric, durant un període imprecís que podria anar entre el 629 i el 634, després va abdicar i es va fer monjo.
Nou!!: Dagobert I і Sigeberht de l'Ànglia Oriental · Veure més »
Sigebert III
Sigebert III —Sighiberto— (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austràsia des que amb tan sols quatre anys el seu pare Dagobert I l'instaurés com a monarca, el 634.
Nou!!: Dagobert I і Sigebert III · Veure més »
Sisenand
Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.
Nou!!: Dagobert I і Sisenand · Veure més »
Sleidinge
Sleidinge és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Oriental.
Nou!!: Dagobert I і Sleidinge · Veure més »
Sulpici el Pietós
Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges.
Nou!!: Dagobert I і Sulpici el Pietós · Veure més »
Vandregisil de Fontenelle
Vandregisil de Fontenelle, en francès Wandrille, anomenat també Wandó (en llatí Wandregisil, del germànic Wandergisel, és a dir «company de camí» ») (prop de Verdun, Regne Franc ~600 - Saint-Wandrille-Rançon, 22 de juliol del 668), fou un monjo, fundador de l'abadia de Fontenelle.
Nou!!: Dagobert I і Vandregisil de Fontenelle · Veure més »
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Nou!!: Dagobert I і Waifré · Veure més »
Wulfram de Fontanelle
Wulfram de Fontenelle o Wulfram de Sens (també Vuilfran, Wulfrann, Wolfran, llatí: Wulframnus Vulfran o Vulphran; c. 640-20 de març de 703) va ser l'arquebisbe de Sens.
Nou!!: Dagobert I і Wulfram de Fontanelle · Veure més »
Zuberoa
Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França.
Nou!!: Dagobert I і Zuberoa · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Dagobert I і 623 · Veure més »
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dagobert I і 629 · Veure més »
631
Sense descripció.
Nou!!: Dagobert I і 631 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Dagobert I і 639 · Veure més »
