Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Dacis

Índex Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Taula de continguts

  1. 109 les relacions: Acidava, Acmonia, Adjud, Adoració de l'os, Anartes, Any dels sis emperadors, Arc de Trajà (Ancona), Argedava, Aromanesos, Aulus Cecina Sever, Azizis, Badea Cârțan, Balcans, Bessos, Bois (poble celta), Breucs, Bucarest, Bucium, Budjak, Carpats, Carps, Cernavodă, Ciutadella de Râșnov, Constanța, Corneli Fusc, Cotisó, Craiova, Cultura d'Ucraïna, Daco-romanès, Dahes, Dalla de guerra, Dàcia, Dàcic, Decèbal, Deceneu, Dej, Dinastia Flàvia, Dioscòrides Pedaci, Dobrudja, Dragobete, Drobeta-Turnu Severin, Escítia Menor, Escites, Escordiscs, Església Ortodoxa Romanesa, Estàtua de Trajà i la lloba, Șimleu Silvaniei, Fortalesa dàcia de Costești-Cetățuie, Gal·liè, Gastronomia de Romania, ... Ampliar l'índex (59 més) »

Acidava

Acidava (Acidaua) va ser una fortalesa dàcia i posteriorment romana situada al riu Olt, prop del baix Danubi.

Veure Dacis і Acidava

Acmonia

Acmonia (Akmonia) va ser una ciutat dàcia esmentada per Ptolemeu.

Veure Dacis і Acmonia

Adjud

Adjud (pronunciació en romanès: ; en) és una ciutat del comtat de Vrancea, a l'oest de Moldàvia (Romania).

Veure Dacis і Adjud

Adoració de l'os

Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.

Veure Dacis і Adoració de l'os

Anartes

Els anartes (en llatí Anartes o Anarti, en grec antic Ἄναρτοι) eren una tribu celta de la Dàcia esmentats per Claudi Ptolemeu, que estaven instal·lats a la frontera de Hercynia Silva.

Veure Dacis і Anartes

Any dels sis emperadors

Es coneix com a any dels sis emperadors el 238 dC, quan sis emperadors lluitaren pel control de l'Imperi Romà.

Veure Dacis і Any dels sis emperadors

Arc de Trajà (Ancona)

L'arc de Trajà a Ancona L'arc de Trajà d'Ancona és un arc de triomf constitueix en l'actualitat un dels monuments més rellevants de la zona de les Marques romanes.

Veure Dacis і Arc de Trajà (Ancona)

Argedava

Argedava (Argedauon, Sargedava, Sargedauon, Zargedava, Zargedauon) va ser una important ciutat dacia esmentada al Decret de Dionisòpolis (48 aC), i potencialment situada a Popești, un districte de la ciutat de Mihăilești, al comtat de Giurgiu, Muntènia (Romania).

Veure Dacis і Argedava

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Veure Dacis і Aromanesos

Aulus Cecina Sever

Aulus Cecina Sever (Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi.

Veure Dacis і Aulus Cecina Sever

Azizis

Azizis a la selecció de Dàcia romana de la Tabula Peutingeriana (angle superior esquerra) Azizis (Aixis, Aixim, Airzis, Aizis, Azisis, Aizisis, Alzisis, Aigis, Aigizidava, Zizis) va ser una ciutat dacia esmentada per l'emperador Trajà a la seva obra Dacica.

Veure Dacis і Azizis

Badea Cârțan

Badea Cârțan (en català germà Cârțan – el sobrenom comú de Gheorghe Cârțan; 24 de gener de 1849 – 7 d'agost de 1911) va ser un pastor d'ètnia romanesa autodidacta que va lluitar per la independència dels romanesos de Transsilvània (aleshores sota el domini hongarès dins Àustria-Hongria), distribuint llibres en llengua romanesa que portava secretament de Romania als seus pobles.

Veure Dacis і Badea Cârțan

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Veure Dacis і Balcans

Bessos

Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.

Veure Dacis і Bessos

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Veure Dacis і Bois (poble celta)

Breucs

Els breucs (en llatí breuci, en grec antic Βρευκοῖ) eren un poble de la baixa Pannònia, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Veure Dacis і Breucs

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Veure Dacis і Bucarest

Bucium

del darrer judici. El bucium és un instrument musical tradicional, utilitzat especialment pels pastors romanesos a les muntanyes.

Veure Dacis і Bucium

Budjak

XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Veure Dacis і Budjak

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Veure Dacis і Carpats

Carps

Els carps (llatí: carpi o carpiani, grec antic Καρπιανοί) van ser un poble de Sarmàcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura, segons l'autor del Periple, que diu que es basa en les informacions d'Èfor de Cumes.

Veure Dacis і Carps

Cernavodă

Cernavodă (pronunciat en romanès: , noms històrics: traci: Axiopa,,, turc) és una ciutat del comtat de Constanța, al nord de la Dobruja, Romania amb una població de 20.514 habitants.

Veure Dacis і Cernavodă

Ciutadella de Râșnov

La ciutadella de Râșnov (en, en, en) és una fortalesa medieval de tipus Fliehburg, que oferia refugi per a la gent del poble i els vilatans de la zona en temps de guerra.

Veure Dacis і Ciutadella de Râșnov

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Veure Dacis і Constanța

Corneli Fusc

Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.

Veure Dacis і Corneli Fusc

Cotisó

Cotisó (Cotiso) fou segons Florià i Horaci, rei dels dacis.

Veure Dacis і Cotisó

Craiova

Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.

Veure Dacis і Craiova

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Veure Dacis і Cultura d'Ucraïna

Daco-romanès

L'àrea de la llengua daco-romanesa es mostra en verd; les zones fora de Romania/Moldova no indiquen necessàriament que en elles la majoria de la població parli romanès Les variants daco-romaneses (dialectes) El daco-romanès (romanès limba dacoromânǎ, llatí lingua Daco-Romana) és el terme que s'utilitza per descriure l'àrea de la llengua romanesa del nord per distingir-la de les altres llengües/dialectes romanesos.

Veure Dacis і Daco-romanès

Dahes

Els dahes (en llatí Dahae; en persa داه‍ان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.

Veure Dacis і Dahes

Dalla de guerra

Dalla de guerra (War Scythe en anglès; Kriegssense en alemany; Faux de guerre en francès; Kosa bojowa en polonès) és el vocable que defineix, en general, qualsevol tipus d'arma enastada, obtinguda a partir de la fulla d'una dalla o una falç.

Veure Dacis і Dalla de guerra

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Dacis і Dàcia

Dàcic

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.

Veure Dacis і Dàcic

Decèbal

fou rei del Dacis entre els anys 87-106.

Veure Dacis і Decèbal

Deceneu

Deceneu (en llatí Decæneus) va ser un gran sacerdot, mag, teòleg i jurista dels dacis que va viure al.

Veure Dacis і Deceneu

Dej

Dej (pronunciat en romanès: ;;; Desh) és un municipi de Transsilvània, Romania, de al nord de Cluj-Napoca, al comtat de Cluj.

Veure Dacis і Dej

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).

Veure Dacis і Dinastia Flàvia

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Veure Dacis і Dioscòrides Pedaci

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Veure Dacis і Dobrudja

Dragobete

El Dragobete és la celebració romanesa del dia dels enamorats, que té lloc cada any el 24 de febrer.

Veure Dacis і Dragobete

Drobeta-Turnu Severin

Drobeta-Turnu Severin és una ciutat de Romania.

Veure Dacis і Drobeta-Turnu Severin

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Veure Dacis і Escítia Menor

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Veure Dacis і Escites

Escordiscs

Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Veure Dacis і Escordiscs

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Dacis і Església Ortodoxa Romanesa

Estàtua de Trajà i la lloba

L'estàtua de Trajà i la lloba és una estàtua de Vasile Gorduz situada a les escales del Museu Nacional d'Història de Romania a Calea Victoriei, al centre de Bucarest.

Veure Dacis і Estàtua de Trajà i la lloba

Șimleu Silvaniei

Șimleu Silvaniei (pronunciat en romanès: ; en, en t) és una ciutat del comtat de Sălaj, Crișana, Romania amb una població de 16.066 habitants (cens del 2002).

Veure Dacis і Șimleu Silvaniei

Fortalesa dàcia de Costești-Cetățuie

La fortalesa dacia Costești-Cetățuie era una ciutat fortificada dàcia.

Veure Dacis і Fortalesa dàcia de Costești-Cetățuie

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Veure Dacis і Gal·liè

Gastronomia de Romania

La gastronomia de Romania és una fusió de diferents tradicions culinàries que han entrat en contacte al territori romanès que van adquirir alhora un caràcter propi.

Veure Dacis і Gastronomia de Romania

Geoagiu

Geoagiu (en, en) és una ciutat del comtat de Hunedoara, a la regió històrica de Transsilvània, Romania, situada al riu Mureș a una altitud de 217 metres sobre el nivell del mar.

Veure Dacis і Geoagiu

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Veure Dacis і Getes

Gotse Dèltxev

Gotse Dèltxev (en búlgar: Гоце Делчев) és una ciutat de la província de Blagòevgrad a Bulgària.

Veure Dacis і Gotse Dèltxev

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Veure Dacis і Guerra de les Gàl·lies

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Veure Dacis і Guerres Marcomanes

Halmiris

Ciutats i colònies antigues a Dobrudja (es mostra la costa moderna) Halmiris (en) va ser un fort, assentament i port naval romà i bizantí, situat a 2,5 quilòmetres a l'oest del poble de Murighiol a la desembocadura del delta del Danubi a Romania.

Veure Dacis і Halmiris

Hercynia Silva

Hercynia Silva o Hercynius Saltus (en grec antic Ἑρκυνία ὕλη, Ἑρκύνιον ὄρος) que es podria traduir com el bosc o la regió d'Hercínia, va ser un territori muntanyós i boscós de Germània.

Veure Dacis і Hercynia Silva

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Veure Dacis і Història de les campanyes militars romanes

Història de Moldàvia

El territori de l'actual Moldàvia va ser habitat en l'Antiguitat pels dacis.

Veure Dacis і Història de Moldàvia

Història de Romania

Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.

Veure Dacis і Història de Romania

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Veure Dacis і Història de Turquia

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Veure Dacis і Història dels Balcans

Iazigs

miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Veure Dacis і Iazigs

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Veure Dacis і Il·liris

Illa Ovidiu

Illa Ovidiu (en) és una petita illa situada al llac Siutghiol, a l’oest del mar Negre.

Veure Dacis і Illa Ovidiu

Illa Popina

L'illa Popina es troba a la llacuna nord del llac Razelm, a 6 km al nord-oest de la desembocadura del riu Danubi, a prop de basses i de les instal·lacions piscícoles de Sarinasuf.

Veure Dacis і Illa Popina

Invasió celta dels Balcans

La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.

Veure Dacis і Invasió celta dels Balcans

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Veure Dacis і Jordanes

Juli Civilis

Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.

Veure Dacis і Juli Civilis

Legió I Adiutrix

Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.

Veure Dacis і Legió I Adiutrix

Legió IV Flavia Felix

La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.

Veure Dacis і Legió IV Flavia Felix

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Veure Dacis і Legió VIII Augusta

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Veure Dacis і Legió X Gemina

Llegenda de l'origen troià dels normands

Normandia que mostra les principals viles (segles X-XIII) La llegenda de l'origen troià dels normands va ser creada per cronistes medievals ansiosos de donar als prínceps que regentaven Normandia un origen troià considerat de prestigi.

Veure Dacis і Llegenda de l'origen troià dels normands

Maramureș

Mapa de Romania amb la regió de Maramureș ressaltada Maramureș septentrional com a part de l'òblast de Zakarpattia d'Ucraïna Maramureș (en i prounciat ;, Marmaroshchyna) és una regió geogràfica, històrica i cultural al nord de Romania i a l'oest d'Ucraïna.

Veure Dacis і Maramureș

Marcomans

Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Veure Dacis і Marcomans

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Veure Dacis і Maximí el Traci

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Dacis і Mèsia

Miercurea Sibiului

Miercurea Sibiului (en) és una ciutat a l'oest del comtat de Sibiu, al sud de Transsilvània, al centre de Romania, 34 km (21 mi) a l'oest de la capital del comtat, Sibiu.

Veure Dacis і Miercurea Sibiului

Muntanyes Bucegi

Les muntanyes Bucegi (en romanès: Munții Bucegi ) es troben al centre de Romania, al sud de la ciutat de Brașov.

Veure Dacis і Muntanyes Bucegi

Nicòpolis del Danubi

Nicòpolis del Danubi (Nicopolis ad Istrum) fou una ciutat romana i romana d'Orient.

Veure Dacis і Nicòpolis del Danubi

Oțelu Roșu

Oțelu Roșu (pronunciat en romanès: ; abans Ferran) és una ciutat del nord -est del comtat de Caraș-Severin, Romania, a la vall de Bistra. Es troba a la carretera nacional 68, entre Caransebeş (21 km) i Haţeg.

Veure Dacis і Oțelu Roșu

Opi Sabí

Gai Opi Sabí (en Oppius Sabinus) va ser un militar romà de rang consular, que vivia al segle I. Formava part de la gens Òpia, una antiga gens romana d'origen plebeu.

Veure Dacis і Opi Sabí

Pitești

Ajuntament de '''Pitești''' Pitești és una ciutat de Romania, capital de la província d'Argeș.

Veure Dacis і Pitești

Primera batalla de Tapae

Les dues primeres batalles de Tapae es van lliurar el 87 i 88 dC, entre l'exèrcit romà i els dacis.

Veure Dacis і Primera batalla de Tapae

Râmnicu Vâlcea

Râmnicu Vâlcea El municipi de Râmnicu Vâlcea és la capital i la ciutat més gran del districte de Vâlcea, Oltènia.

Veure Dacis і Râmnicu Vâlcea

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Veure Dacis і Regió d'Escítia

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Veure Dacis і República de Moldàvia

Riu Argeș

El riu Argeș (pronunciat en romanès: ) és un riu al sud de Romania, afluent esquerre del Danubi.

Veure Dacis і Riu Argeș

Roxolans

Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.

Veure Dacis і Roxolans

Ruginoasa

Ruginoasa és una comuna al comtat de Iași, a l'oest de Moldàvia (Romania).

Veure Dacis і Ruginoasa

Sarmàtia

Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Veure Dacis і Sarmàtia

Sarmàtia europea

La Sarmàtia europea (en grec antic Σαρμάτια), segons Claudi Ptolemeu, era un país que s'estenia entre el Vístula (a l'oest), la mar Bàltica (al nord); el país dels iazigs i Dàcia (al sud) i Crimea i el Don (a l'est).

Veure Dacis і Sarmàtia europea

Sarmizegethusa

Sarmizegethusa (Ulpia Traiana Sarmizegetusa, Ζαρμιζεγέθουσα) fou una ciutat romana de Dàcia a la vora del riu, que va ser capital de la província que no s'ha de confondre amb Sarmizegetusa Regia, capital dels dacis i situada uns 40 quilòmetres a l'est.

Veure Dacis і Sarmizegethusa

Satu Mare

Satu Mare (pronunciació en romanès: ; en; en; o) és una ciutat amb una població de 102.400 habitants (2011).

Veure Dacis і Satu Mare

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Veure Dacis і Sàrmates

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Veure Dacis і Sírmium

Sext Calpurni Agrícola

Sext Calpurni Agrícola (Sextus Calpurnius Agricola) va ser un general i polític romà del.

Veure Dacis і Sext Calpurni Agrícola

Solomonar

El Solomonar o Șolomonar és un mag que, segons el folklore romanès, podia muntar un drac (zmeu o un balaur) i controlar el temps, provocant pluges, trons o tempesta de pedregada.

Veure Dacis і Solomonar

Spartacus: Blood and Sand

Spartacus: Blood and Sand (títol en castellà Espartaco: Sangre y arena) és la primera temporada de la sèrie Spartacus, compta amb 13 episodis de durada propera als 55 minuts, que es començaren a emetre el 22 de gener de 2010.

Veure Dacis і Spartacus: Blood and Sand

Tabula Traiana

La Tabula Traiana o Taula de Trajà és una llosa amb una inscripció en llatí dedicada a l'emperador Trajà, gravada sobre una llosa tallada especialment sobre la paret dreta del congost de les Portes de Ferro, al Danubi.

Veure Dacis і Tabula Traiana

Teti Julià

Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.

Veure Dacis і Teti Julià

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Dacis і Tracis

Transalpina (DN67C)

La Transalpina o DN67C és una carretera nacional de 148 km que es troba a la serralada del Parâng, als Carpats de Romania.

Veure Dacis і Transalpina (DN67C)

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Dacis і Tràcia

Tropaeum Traiani

1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.

Veure Dacis і Tropaeum Traiani

Tulcea

Tulcea (en búlgar, rus, i en ucraïnès: Тулча, Tulcha; en turc: Hora-Tepé o Tolçu) és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' a Dobruja (Romania).

Veure Dacis і Tulcea

Zalău

Zalău (pronunciació en romanès: ; en o, en) és la seu del comtat de Sălaj (Romania).

Veure Dacis і Zalău

85

El 85 (LXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Dacis і 85

, Geoagiu, Getes, Gotse Dèltxev, Guerra de les Gàl·lies, Guerres Marcomanes, Halmiris, Hercynia Silva, Història de les campanyes militars romanes, Història de Moldàvia, Història de Romania, Història de Turquia, Història dels Balcans, Iazigs, Il·liris, Illa Ovidiu, Illa Popina, Invasió celta dels Balcans, Jordanes, Juli Civilis, Legió I Adiutrix, Legió IV Flavia Felix, Legió VIII Augusta, Legió X Gemina, Llegenda de l'origen troià dels normands, Maramureș, Marcomans, Maximí el Traci, Mèsia, Miercurea Sibiului, Muntanyes Bucegi, Nicòpolis del Danubi, Oțelu Roșu, Opi Sabí, Pitești, Primera batalla de Tapae, Râmnicu Vâlcea, Regió d'Escítia, República de Moldàvia, Riu Argeș, Roxolans, Ruginoasa, Sarmàtia, Sarmàtia europea, Sarmizegethusa, Satu Mare, Sàrmates, Sírmium, Sext Calpurni Agrícola, Solomonar, Spartacus: Blood and Sand, Tabula Traiana, Teti Julià, Tracis, Transalpina (DN67C), Tràcia, Tropaeum Traiani, Tulcea, Zalău, 85.