Taula de continguts
39 les relacions: Antíloc (fill de Nèstor), Antonina (esposa de Belisari), Auriga (esclau), Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Carro de guerra, Cavalls de Sant Marc, Cimó I, Circ de Neró, Circ Flamini, Cleetes, Consuàlia, Cronografia del 354, Cultura de Grècia, Cursa de cavalls, Enganxall, Equirria, Equus October, Esport eqüestre, Estadi de Domicià, Eurileònida, Jocs d'Apol·lo, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Jocs panhel·lènics, Jocs Plebeus, Jocs romans, Jocs Seculars, Lleòncia (esposa de Flavi Focas), Ludi taurii, Meríones, Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona), Museu Arqueològic d'Olímpia, Neptú (mitologia), Robigàlia, Salpinx, Sistema telegràfic romà d'Orient, Tecnologia de l'antiga Grècia, Tiberi III, Torneig, 370 aC.
Antíloc (fill de Nèstor)
Antíloc en una àmfora de ceràmica del 470 aC, museu del Louvre. Antíloc (Ἀντίλοχος) fou un personatge llegendari, fill de Nèstor, rei de Pilos, i d'Anaxíbia (o segons lOdissea d'Eurídice), que va participar en la guerra de Troia.
Veure Cursa de carros і Antíloc (fill de Nèstor)
Antonina (esposa de Belisari)
Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.
Veure Cursa de carros і Antonina (esposa de Belisari)
Auriga (esclau)
s procedent de Cízic. Un auriga era un esclau, o de vegades un home de classe baixa, que havia de conduir la biga, un vehicle lleuger tirat per dos cavalls, que era el mitjà de transport d'alguns romans, principalment dels comandants militars.
Veure Cursa de carros і Auriga (esclau)
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Veure Cursa de carros і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Veure Cursa de carros і Carro de guerra
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Veure Cursa de carros і Cavalls de Sant Marc
Cimó I
Cimó I (en llatí Cimon, en grec antic) fou un atenenc fill d'Estesàgores (I) i germanastre de Milcíades el Vell.
Veure Cursa de carros і Cimó I
Circ de Neró
El Circ de Neró o Circ de Calígula va ser un circ a l'antiga Roma, situat principalment a l'actual Ciutat del Vaticà.
Veure Cursa de carros і Circ de Neró
Circ Flamini
Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.
Veure Cursa de carros і Circ Flamini
Cleetes
Cleetes (Cleoetas) fou un escultor i arquitecte que va construir el mecanisme de sortida de les curses de carros (anomenat áphesis) a l'estadi d'Olímpia.
Veure Cursa de carros і Cleetes
Consuàlia
Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.
Veure Cursa de carros і Consuàlia
Cronografia del 354
(a la dreta). La Cronografia del 354 és un manuscrit il·lustrat també conegut amb el nom de Calendari del 354 o com el Calendari Filocalus.
Veure Cursa de carros і Cronografia del 354
Cultura de Grècia
p.
Veure Cursa de carros і Cultura de Grècia
Cursa de cavalls
Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.
Veure Cursa de carros і Cursa de cavalls
Enganxall
Enganxalls L'enganxall és un esport eqüestre que consisteix en el maneig d'un tir de cavalls enganxats a un carruatge, sobre el qual els conductors han de demostrar la perícia en la conducció.
Veure Cursa de carros і Enganxall
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Veure Cursa de carros і Equirria
Equus October
Moneda amb Mart i un cavall embridat (Cosa (Ansedònia), Etrúria, 273-250 aC) A la religió a l'antiga Roma, el cavall d'octubre (en llatí Equus October) era un sacrifici d'un cavall dedicat a Mart que es duia a terme el 15 d'octubre, coincidint amb el final de la temporada agrícola i militar.
Veure Cursa de carros і Equus October
Esport eqüestre
Salts d'obstacles Un esport eqüestre és aquell que es practica muntat a cavall.
Veure Cursa de carros і Esport eqüestre
Estadi de Domicià
Vista dels arcs sota la Piazza Navona LEstadi de Domicià era un estadi per a competicions atlètiques a l'antiga Roma.
Veure Cursa de carros і Estadi de Domicià
Eurileònida
hidria d'argila. Eurileònida (Ευρυλεωνίς; Esparta, fl. c. 370 aC) va ser una famosa dona de l'antiga Grècia que participava en curses de carros.
Veure Cursa de carros і Eurileònida
Jocs d'Apol·lo
Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.
Veure Cursa de carros і Jocs d'Apol·lo
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Veure Cursa de carros і Jocs Olímpics de l'antiguitat
Jocs panhel·lènics
Els jocs panhel·lènics (certamina) era el nom genèric que designava les competicions esportives i també artístiques que es realitzaven de forma regular a l'antiguitat en diverses ciutats gregues.
Veure Cursa de carros і Jocs panhel·lènics
Jocs Plebeus
Dibuix idealitzat del circ Flamini el 1699. Segons alguns autors era on es feien els jocs plebeus, però segons altres això no és del tot cert. Ludi plebeii o jocs plebeus foren uns jocs romans.
Veure Cursa de carros і Jocs Plebeus
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Veure Cursa de carros і Jocs romans
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Veure Cursa de carros і Jocs Seculars
Lleòncia (esposa de Flavi Focas)
Lleòncia, en llatí Leoncia, va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Flavi Focas, coronat per l'exèrcit el 23 de novembre de l'any 602, després de la fugida de Constantinoble de l'emperador Maurici i la seva esposa Constantina.
Veure Cursa de carros і Lleòncia (esposa de Flavi Focas)
Ludi taurii
Els Ludi Taurii (també escrit: Ludi Taurei o més rarament Taurilia) van ser un dels jocs romans que se celebraven a l'antiguitat en honor dels dii inferi, els déus del món subterrani.
Veure Cursa de carros і Ludi taurii
Meríones
Menelau i Meríones porten el cos de Pàtrocle en un carro Segons la mitologia grega, Meríones (en grec antic Μηριόνης), va ser un heroi cretenc, fill de Molos, que era un fill bastard de Deucalió de Creta, i de Melfis.
Veure Cursa de carros і Meríones
Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona)
El mosaic del circ trobat a Bell-lloc del Pla (o Can Pau Birol) de Girona, és un dels paviments musius més interessants d' entre tots els que s'han conservat en terres gironines.
Veure Cursa de carros і Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona)
Museu Arqueològic d'Olímpia
Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.
Veure Cursa de carros і Museu Arqueològic d'Olímpia
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Veure Cursa de carros і Neptú (mitologia)
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Veure Cursa de carros і Robigàlia
Salpinx
El salpinx (grec antic σάλπιγξ) és un instrument de vent de l'Antiga Grècia de la família de les trompetes, similar a la tuba dels romans, encara que aquell era aproximadament 1,5 metres més curta que aquesta.
Veure Cursa de carros і Salpinx
Sistema telegràfic romà d'Orient
Ruta de la línia de balises principal entre Constantinoble i Lúlon a les portes de Cilicia Al, durant les guerres àrab-bizantines, l'Imperi Romà d'Orient va utilitzar un sistema d'alimares per transmetre missatges des de la frontera amb el Califat Abbàssida a través d'Anatòlia fins a la capital bizantina de Constantinoble.
Veure Cursa de carros і Sistema telegràfic romà d'Orient
Tecnologia de l'antiga Grècia
doi.
Veure Cursa de carros і Tecnologia de l'antiga Grècia
Tiberi III
Tiberi III Absimar fou un oficial germànic de l'exèrcit romà d'Orient originalment anomenat Absimar (en grec:, Apsímaros), que va canviar el seu nom pel de Tiberi quan fou proclamat emperador per les tropes que havien fracassat a Cartago.
Veure Cursa de carros і Tiberi III
Torneig
Torneig germànic ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'edat mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).
Veure Cursa de carros і Torneig
370 aC
El 370 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Cursa de carros і 370 aC
També conegut com Carreres de quadrigues.