Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Acadèmia platònica, Adergoudounbades, Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays, Albània del Caucas, Alep, Anastasi (polític), Anoixazad, Antiguitat tardana, Anushirwan Khan, Ar-Raqqà, Arc de Ctesifont, Ardistan, Armazi, Armènia persa, Arvand Gushnasp, Arzanene, Asawira, Azad Firuz, Badra, Batalla de Dara, Batiha, Belisari, Bibliografia sobre els escacs, Buzurgmihr, Carenitis, Commagena, Constantina (esposa de Maurici), Cosroes, Cosroes II, Cosroes IV, Cristina de Pèrsia, Cronologia dels escacs, Ctesifont, Damasci, Dara, Derbent, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Esteve d'Edessa, Eufèmia de Calcedònia, Evagri d'Epifania, Farrukh Ormazd, Feshart Ouzayd, Filan, Flavi Focas, Germà (cosí de Justinià), Gregori d'Antioquia, Guerra romano-sassànida del 572-591, Guerres romano-perses, Gundixapur, Heftalites, ..., Hieràpolis de Síria, Hira, Història antiga del Iemen, Història d'Oman, Història de l'Iran, Història del Caucas, Història del Iemen, Història dels escacs, Huns, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Istami, Justa, Justí II el Jove, Justinià (general), Justinià I, Kadagistan, Karínides, Kayseri, Khursan, Kobad I, Layzan, Lazis, Lleonci Mecànic, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis sassànides, Madain, Malatya, Manbij, Marzban, Maskat, Maurici (emperador), Mazdak, Medicina en el món islàmic medieval, Mihran, Mihran Mihrevandak, Mjej Gnuní, Nahrawan, Nihawand, Pèrsia, Pere Patrici el Mestre, Peroz II, Pesta de Justinià, Petra (Lazica), Petra de Còlquida, Regne de Gandhara, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Sarir, Sayf ibn Dhi Yazan, Segle VI, Shaki (Azerbaidjan), Simeó Set, Simplici (filòsof), Sivas, Sofia (emperadriu), Suren d'Armènia, Tabarsaran, Tahm-Khusro d'Armènia, Takab, Tats, Tiberi II, Transmissió dels textos clàssics grecs, Tribú (metge), Turcs occidentals, Urani (metge), Wahriz, Xirvanxah, Zarmhírida, Zirihkaran, Zoroastrisme, 501, 544, 562, 571, 575. Ampliar l'índex (77 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Cosroes I і Acadèmia platònica · Veure més »
Adergoudounbades
Adergoudounbades fou un kanārang (governador de la zona fronterera oriental) nomenat pel rei sassànida Kobad I (488-531) esmentat per Procopi amb el nom indicat, que correspondria al nom persa Adurgundbad, abreviatura de Adurgušnaspbad.
Nou!!: Cosroes I і Adergoudounbades · Veure més »
Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays
Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays fou rei làkhmida d'Aràbia, vassall sassànida, el més important de la dinastia.
Nou!!: Cosroes I і Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Cosroes I і Albània del Caucas · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Cosroes I і Alep · Veure més »
Anastasi (polític)
Anastasi (en llatí Anastasius, en grec) fou un polític i jurista grecoromà esmentat a la Basilica (vegeu llei Anastasiana) i que hauria fet uns comentaris sobre la Digesta.
Nou!!: Cosroes I і Anastasi (polític) · Veure més »
Anoixazad
Anoixazad o Noixazad (fill de l'immortal) fou fill de Cosroes I Anushirwan que va dirigir una revolta l'any 550.
Nou!!: Cosroes I і Anoixazad · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Cosroes I і Antiguitat tardana · Veure més »
Anushirwan Khan
Anushirwan Khan (persa: انوشیروان خان, Anūshīrvān Khān) (+ vers 1356) fou un suposat kan il-kànida que va ocupar el tron de 1344 fins a la seva mort el 1357 sota control del cobànida Malik Ashraf, fill i successor de Hasan-i Kucik.
Nou!!: Cosroes I і Anushirwan Khan · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Cosroes I і Ar-Raqqà · Veure més »
Arc de Ctesifont
L'Arc de Ctesifont, Arc de Cosroes (en àrab romanitzat: Ṭāq(-i-)Kisrā o Ṭāq(-i-)Kasrā), Iwan de Cosroes o Iwan d'Almadain (en àrab romanitzat: al-Madāʾin), són les ruïnes d'un monument de l'Imperi Sassànida (segles III-VII) situades prop de la ciutat moderna de Salma Paq, Iraq.
Nou!!: Cosroes I і Arc de Ctesifont · Veure més »
Ardistan
Ardistan o Ardestan (localment Arusun) és una vila de l'Iran situada a 1200 metres d'altura a la vora del desert entre Natanz i Nayin (o Nain), a la província d'Isfahan.
Nou!!: Cosroes I і Ardistan · Veure més »
Armazi
Armazi o Armaz-Tsikhe fou una important ciutat reial de Geòrgia prop de la moderna ciutat de Mtskhétha.
Nou!!: Cosroes I і Armazi · Veure més »
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Nou!!: Cosroes I і Armènia persa · Veure més »
Arvand Gushnasp
Arvand Gushnasp fou marzban sassànida de Geòrgia en temps de Cosroes I. La seva residència fou Tbilissi.
Nou!!: Cosroes I і Arvand Gushnasp · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Cosroes I і Arzanene · Veure més »
Asawira
Els asawira (persa asavaran, àrab asawira) eren cavallers de l'exèrcit sassànida, que s'autoequipaven.
Nou!!: Cosroes I і Asawira · Veure més »
Azad Firuz
Azad Firuz fou un governador sassànida de Bahrayn en temps de Cosroes I (531-579) o Cosroes II (590-628) segons les fonts.
Nou!!: Cosroes I і Azad Firuz · Veure més »
Badra
Badra és una ciutat de la part centreoriental d'Iraq.
Nou!!: Cosroes I і Badra · Veure més »
Batalla de Dara
La batalla de Dara va ser una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient que va tenir lloc l'any 530, dins del conflicte anomenat de la guerra d'Ibèria, que va durar de l'any 526 al 532.
Nou!!: Cosroes I і Batalla de Dara · Veure més »
Batiha
La Batiha o al-Batiha (literalment ‘la Maresma’) és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.
Nou!!: Cosroes I і Batiha · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Cosroes I і Belisari · Veure més »
Bibliografia sobre els escacs
Posició inicial dels escacs Gravat del Libro de los juegos. Alfons X el Savi. Aquesta bibliografia sobre els escacs és una llista d'obres que tracten del tema.
Nou!!: Cosroes I і Bibliografia sobre els escacs · Veure més »
Buzurgmihr
Escultura de Bozorgmehr en la Plaça de Bozorgmehr a Isfahan Buzurgmihr (també Bozorgmehr) fou un llegendari personatge dotat de grans poders que fou ministre del rei sassànida Cosroes I el just (Khusraw I el just, 531-579).
Nou!!: Cosroes I і Buzurgmihr · Veure més »
Carenitis
Carenitis (en llatí Caranitis o Carenitis, en grec antic Καρανῖτις o Καρηνῖτις) va ser una regió armènia de l'Àsia Menor oriental centrada a la ciutat de Karin, després anomenada Teodosiòpolis.
Nou!!: Cosroes I і Carenitis · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Cosroes I і Commagena · Veure més »
Constantina (esposa de Maurici)
Constantina, en llatí Constantina, (560-605) va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Maurici.
Nou!!: Cosroes I і Constantina (esposa de Maurici) · Veure més »
Cosroes
* Cosroes I «el Just» (531-579) rei de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Cosroes I і Cosroes · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Cosroes I і Cosroes II · Veure més »
Cosroes IV
Cosroes o Khosrow IV fou un usurpador sassànida que va governar breument el 631.
Nou!!: Cosroes I і Cosroes IV · Veure més »
Cristina de Pèrsia
Cristina de Pèrsia (morta a Pèrsia el 559) va ser una jove cristiana que va ésser torturada (fuetejada) a causa de la seva fe, i morta com a màrtir sota el regnat de Cosroes I de Pèrsia.
Nou!!: Cosroes I і Cristina de Pèrsia · Veure més »
Cronologia dels escacs
Gravat del Libro de los juegos. Alfons X el Savi. La que segueix és una cronologia dels escacs.
Nou!!: Cosroes I і Cronologia dels escacs · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Cosroes I і Ctesifont · Veure més »
Damasci
Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.
Nou!!: Cosroes I і Damasci · Veure més »
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Nou!!: Cosroes I і Dara · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Cosroes I і Derbent · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Cosroes I і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Esteve d'Edessa
Esteve d'Edessa (en llatí Stephanus, en grec antic Στέφανος) fou un destacat metge romà d'Orient nadiu d'Edessa a Síria, un dels més destacats del seu temps.
Nou!!: Cosroes I і Esteve d'Edessa · Veure més »
Eufèmia de Calcedònia
Eufèmia de Calcedònia és una santa cristiana, que fou martiritzada per la seva fe l'any 303.
Nou!!: Cosroes I і Eufèmia de Calcedònia · Veure més »
Evagri d'Epifania
Evagri d'Epifania o Evagri Escolàstic (Evagrius Epiphaneus o Evranius Scholasticus, Εὐάγριος), també anomenat Evagri Exprefecte, fou un advocat i historiador grec nascut a Epifania a la regió de l'Orontes a Siria Secunda (Celesíria) però que alguns pensen que el nom li fou donat com a distinció ("Epífanes" vol dir l'Il·lustre) i no (o no sols) pel seu lloc de naixement.
Nou!!: Cosroes I і Evagri d'Epifania · Veure més »
Farrukh Ormazd
Farruk Ormazd o Farrukh Hormizd o Farrokh Hormizd (Persa: فرخهرمز), era un spahbed en Pèrsia del nord, fou príncep d'Atropatene.
Nou!!: Cosroes I і Farrukh Ormazd · Veure més »
Feshart Ouzayd
Feshart Ouzayd o Suhrab fou rei (o més probablement governador) de l'Aràbia oriental sassànida amb seu a al-Hira.
Nou!!: Cosroes I і Feshart Ouzayd · Veure més »
Filan
Filan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Filan · Veure més »
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Nou!!: Cosroes I і Flavi Focas · Veure més »
Germà (cosí de Justinià)
Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.
Nou!!: Cosroes I і Germà (cosí de Justinià) · Veure més »
Gregori d'Antioquia
Gregori d'Antioquia fou un patriarca de l'església ortodoxa d'Antioquia del 571 al 593.
Nou!!: Cosroes I і Gregori d'Antioquia · Veure més »
Guerra romano-sassànida del 572-591
La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Cosroes I і Guerra romano-sassànida del 572-591 · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Cosroes I і Guerres romano-perses · Veure més »
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Nou!!: Cosroes I і Gundixapur · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Cosroes I і Heftalites · Veure més »
Hieràpolis de Síria
Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.
Nou!!: Cosroes I і Hieràpolis de Síria · Veure més »
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Nou!!: Cosroes I і Hira · Veure més »
Història antiga del Iemen
Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Cosroes I і Història antiga del Iemen · Veure més »
Història d'Oman
Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.
Nou!!: Cosroes I і Història d'Oman · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Cosroes I і Història de l'Iran · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Cosroes I і Història del Caucas · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Cosroes I і Història del Iemen · Veure més »
Història dels escacs
escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.
Nou!!: Cosroes I і Història dels escacs · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Cosroes I і Huns · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Cosroes I і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Cosroes I і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Cosroes I і Imperi Sassànida · Veure més »
Istami
Istami fou el primer yabghu dels turcs occidentals, per divisió dels dominis del seu pare Bumin, i supeditat al seu germà Muhan, kan de tots els turcs i de les hordes orientals.
Nou!!: Cosroes I і Istami · Veure més »
Justa
s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.
Nou!!: Cosroes I і Justa · Veure més »
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.
Nou!!: Cosroes I і Justí II el Jove · Veure més »
Justinià (general)
Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).
Nou!!: Cosroes I і Justinià (general) · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Cosroes I і Justinià I · Veure més »
Kadagistan
Kadagistan fou una província oriental de l'imperi Sassànida esmentada en un document sassànida i en dos documents bactrians (en bactrià: Kadagstan, "stan" és el sufixe iranià per "país").
Nou!!: Cosroes I і Kadagistan · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Cosroes I і Karínides · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Cosroes I і Kayseri · Veure més »
Khursan
Khursan fou un antic principat del Caucas que existí sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Khursan · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Cosroes I і Kobad I · Veure més »
Layzan
Layzan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Layzan · Veure més »
Lazis
Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del o primera meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Lazis · Veure més »
Lleonci Mecànic
Lleonci Mecànic (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un matemàtic grec del que no es coneix l'època exacta.
Nou!!: Cosroes I і Lleonci Mecànic · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Cosroes I і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Nou!!: Cosroes I і Llista de reis sassànides · Veure més »
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Nou!!: Cosroes I і Madain · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Cosroes I і Malatya · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Cosroes I і Manbij · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Cosroes I і Marzban · Veure més »
Maskat
Maskat fou un antic principat del Caucas que existia almenys fins al temps del rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Maskat · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Cosroes I і Maurici (emperador) · Veure més »
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Nou!!: Cosroes I і Mazdak · Veure més »
Medicina en el món islàmic medieval
Foli d'un manuscrit àrab del Dioscòrides Pedaci, ''De Materia Medica'', 1229Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica.
Nou!!: Cosroes I і Medicina en el món islàmic medieval · Veure més »
Mihran
Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Nou!!: Cosroes I і Mihran · Veure més »
Mihran Mihrevandak
El general Mihran Mihrevandak va ser marzban d'Armènia de l'any 572 al 573 o 574.
Nou!!: Cosroes I і Mihran Mihrevandak · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: Cosroes I і Mjej Gnuní · Veure més »
Nahrawan
Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.
Nou!!: Cosroes I і Nahrawan · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Cosroes I і Nihawand · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Cosroes I і Pèrsia · Veure més »
Pere Patrici el Mestre
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).
Nou!!: Cosroes I і Pere Patrici el Mestre · Veure més »
Peroz II
Peroz II Ghusnaspbandah fou un sobirà persa de la dinastia dels Sassànides, que va regnar alguns mesos l'any 630.
Nou!!: Cosroes I і Peroz II · Veure més »
Pesta de Justinià
Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Cosroes I і Pesta de Justinià · Veure més »
Petra (Lazica)
Petra (en georgià: პეტრას ციხე) va ser una ciutat fortificada a la costa est del mar Negre, a Lazika, a l'oest de l'actual Geòrgia.
Nou!!: Cosroes I і Petra (Lazica) · Veure més »
Petra de Còlquida
Petra fou una fortalesa romana d'Orient a la Còlquida.
Nou!!: Cosroes I і Petra de Còlquida · Veure més »
Regne de Gandhara
El regne de Gandhara fou un dels setze mahajanapades (regnes principals) hindús que van sorgir a finals del segle VII aC al nord de l'Índia i que són esmentats en textos budistes.
Nou!!: Cosroes I і Regne de Gandhara · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia
Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.
Nou!!: Cosroes I і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Cosroes I і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
Sarir
Sarir fou un antic príncipat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Sarir · Veure més »
Sayf ibn Dhi Yazan
Sayf ibn Dhi-Yazan ibn Afir ibn Aslan ibn Zayd fou un cap iemenita himiarita, cap de la resistència nacional als axumites, nascut vers 516 i mort vers 578.
Nou!!: Cosroes I і Sayf ibn Dhi Yazan · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Cosroes I і Segle VI · Veure més »
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Nou!!: Cosroes I і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »
Simeó Set
Simeó Set (en llatí Symeon Seth o Sethus, en grec) o potser Simeó fill de Set, fou un important escriptor romà d'Orient de.
Nou!!: Cosroes I і Simeó Set · Veure més »
Simplici (filòsof)
Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.
Nou!!: Cosroes I і Simplici (filòsof) · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Cosroes I і Sivas · Veure més »
Sofia (emperadriu)
Sofia, en llatí Aelia Sophia, nascuda cap al 530, i que va morir el 601 o poc després, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 565 al 578, amb el seu marit Justí II.
Nou!!: Cosroes I і Sofia (emperadriu) · Veure més »
Suren d'Armènia
Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.
Nou!!: Cosroes I і Suren d'Armènia · Veure més »
Tabarsaran
Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Tabarsaran · Veure més »
Tahm-Khusro d'Armènia
Tahm-Khusro (en les fonts gregues s'anomena Ταμχοσρώ o Ταμχοσρόης) va ser marzban d'Armènia del 577 al 580.
Nou!!: Cosroes I і Tahm-Khusro d'Armènia · Veure més »
Takab
Takab (persa: تکاب, kurd: Tikab) és una vila i un districte de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Nou!!: Cosroes I і Takab · Veure més »
Tats
Tats és un poble de parla irànica que viu al Daguestan i Azerbaidjan, descendents de perses.
Nou!!: Cosroes I і Tats · Veure més »
Tiberi II
Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador romà d'Orient.
Nou!!: Cosroes I і Tiberi II · Veure més »
Transmissió dels textos clàssics grecs
Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.
Nou!!: Cosroes I і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »
Tribú (metge)
Tribú (en llatí Tribunus, en grec) fou un metge de Palestina, home de gran pietat i benevolència.
Nou!!: Cosroes I і Tribú (metge) · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Cosroes I і Turcs occidentals · Veure més »
Urani (metge)
Urani (en llatí Uranius, en grec) fou un metge sirià que va exercir a Constantinoble a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Urani (metge) · Veure més »
Wahriz
Wahriz fou un general persa fill de Kamdjar, al servei de Khusraw Anushirwan (531-579).
Nou!!: Cosroes I і Wahriz · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Cosroes I і Xirvanxah · Veure més »
Zarmhírida
La dinastia zarmhírida o dels zarmhírides fou una nissaga local del Tabaristan que va exercir el poder sobre parts de les regions muntanyoses de la regió des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 785.
Nou!!: Cosroes I і Zarmhírida · Veure més »
Zirihkaran
Zirihkaran, Zirihgaran, Zirigaran o Zirikaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Cosroes I і Zirihkaran · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Cosroes I і Zoroastrisme · Veure més »
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Nou!!: Cosroes I і 501 · Veure més »
544
Sense descripció.
Nou!!: Cosroes I і 544 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Cosroes I і 562 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Cosroes I і 571 · Veure més »
575
Sense descripció.
Nou!!: Cosroes I і 575 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cosroes Anushirwan, Cosroes I Anusarvan, Cosroes I Anushirwan, Cosroes I de Pèrsia, Cosroes I el Just, Khosrau I, Khosro I, Khusraw I Anushirwan.
