Taula de continguts
261 les relacions: Acte de cort, Adéu, Espanya?, Advocat del general, Alfons de Tous, Allotjament, Alt Penedès, Antic règim a França, Antoni Amat, Arbeca, Arquitectura de Barcelona, Artur Mas i Gavarró, Arxiu de la Corona d'Aragó, Assemblea, Auditor, Aula Regia, Baixa Cerdanya, Baronia de Torrà, Bases de Manresa, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Sos, Bernat Saportella, Braç (concepte social), Braç militar (cort), Braç Militar de Catalunya, Capítol de cort, Capitulació de Vilafranca, Carles de Viana, Carrer Major de Cervera, Casa de la Ciutat (Barcelona), Castell de Sant Gregori, Catalanisme, Catalanitat de Cristòfor Colom, Català modern, Catalunya, Catalunya a la Corona d'Aragó, Catalunya del Nord, Ciutat, Combat de Balsareny, Compilació dels usatges, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Comtat de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Consell del Principat, Consolat de catalans, Constitució de l'Observança, Constitucions catalanes, Contracte de Neubrandenburg, Convent de Sant Francesc de Montblanc, ... Ampliar l'índex (211 més) »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Acte de cort
Adéu, Espanya?
Adéu, Espanya? és un documental que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya sobre la possibilitat d'independitzar-se dels seus estats respectius.
Veure Corts Catalanes і Adéu, Espanya?
Advocat del general
Durant les edats mitjana i moderna l'antiga Generalitat de Catalunya, coneguda llavors com a Diputació del General, tenia al seu servei els anomenats advocats del general, que eren dos juristes que l'assessoraven en el dret i les constitucions vigents a casa nostra.
Veure Corts Catalanes і Advocat del general
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Veure Corts Catalanes і Alfons de Tous
Allotjament
Durant l'edat moderna l'allotjament era l'obligació que s'imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat.
Veure Corts Catalanes і Allotjament
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure Corts Catalanes і Alt Penedès
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure Corts Catalanes і Antic règim a França
Antoni Amat
Antoni Amat (Barcelona ? - ?), fou un escriptor català en llengua llatina.
Veure Corts Catalanes і Antoni Amat
Arbeca
Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.
Veure Corts Catalanes і Arbeca
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Veure Corts Catalanes і Arquitectura de Barcelona
Artur Mas i Gavarró
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.
Veure Corts Catalanes і Artur Mas i Gavarró
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Veure Corts Catalanes і Arxiu de la Corona d'Aragó
Assemblea
Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.
Veure Corts Catalanes і Assemblea
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Veure Corts Catalanes і Auditor
Aula Regia
Aula Règia o Aula Regis (en llatí "atri, saló o sala del rei"), era la gran sala, sala de recepcions o saló del tron de la Domus Flavia, el Palau de Domicià al Palatí romà.
Veure Corts Catalanes і Aula Regia
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Veure Corts Catalanes і Baixa Cerdanya
Baronia de Torrà
La baronia de Torrà va ser creada l'any 1706 per atorgament del títol de Baró per part de l'Arxiduc Carles a Argimon Torrà, comerciant d'aiguardents i mercader de Cabanelles, en reconeixement a la feina realitzada per aquest a la causa austriacista a les comarques gironines, ja que va finançar amb els seus diners bona part de les partides austriacistes de la zona.
Veure Corts Catalanes і Baronia de Torrà
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Veure Corts Catalanes і Bases de Manresa
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Veure Corts Catalanes і Berenguer de Cruïlles
Berenguer de Sos
Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.
Veure Corts Catalanes і Berenguer de Sos
Bernat Saportella
Bernat Saportella (o Bernat de Saportella) va ser un diputat del braç militar de les Corts Catalanes al.
Veure Corts Catalanes і Bernat Saportella
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Braç (concepte social)
Braç militar (cort)
En el context de les Corts Catalanes, el braç militar era l'estament que representava a l'aristocràcia militar catalana, tenidora de furs i baronies al Principat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Braç militar (cort)
Braç Militar de Catalunya
L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.
Veure Corts Catalanes і Braç Militar de Catalunya
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Capítol de cort
Capitulació de Vilafranca
La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.
Veure Corts Catalanes і Capitulació de Vilafranca
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Veure Corts Catalanes і Carles de Viana
Carrer Major de Cervera
El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera (Segarra).
Veure Corts Catalanes і Carrer Major de Cervera
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Castell de Sant Gregori
El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Corts Catalanes і Castell de Sant Gregori
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Corts Catalanes і Catalanisme
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Veure Corts Catalanes і Catalanitat de Cristòfor Colom
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Veure Corts Catalanes і Català modern
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Corts Catalanes і Catalunya
Catalunya a la Corona d'Aragó
Catalunya tingué un paper prepoderant en la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Catalunya a la Corona d'Aragó
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Corts Catalanes і Catalunya del Nord
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Corts Catalanes і Ciutat
Combat de Balsareny
El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Combat de Balsareny
Compilació dels usatges
Les Constitucions de Catalunya (1495) són un recull de normatives que conformen una constitució catalana partint dels Usatges de Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Compilació dels usatges
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Corts Catalanes і Compromís de Casp
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Corts Catalanes і Comtat d'Empúries
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corts Catalanes і Comtat de Barcelona
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corts Catalanes і Comtat de Ribagorça
Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
Consell del Principat
El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).
Veure Corts Catalanes і Consell del Principat
Consolat de catalans
Territoris controlats per la Corona d'Aragó, c. 1350 Els Consolats de Cathalans (en llatí consules in ultramarinis partibus) van ser unes institucions internacionals paral·leles als Consolats de Mar, (aquests dins dels territoris de la Corona d'Aragó), que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència de dita Corona d'Aragó, per tal d'afavorir els intercanvis comercials.
Veure Corts Catalanes і Consolat de catalans
Constitució de l'Observança
La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.
Veure Corts Catalanes і Constitució de l'Observança
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Constitucions catalanes
Contracte de Neubrandenburg
El Contracte de Neubrandenburg, en alemany Neubrandenburger Hausvertrag és un contracte privat conclòs el 7 de maig del 1520 entre els hereus de Magne II (1441-1503), duc de Mecklenburg, per a dividir de facto les competències territorials dels seus fills.
Veure Corts Catalanes і Contracte de Neubrandenburg
Convent de Sant Francesc de Montblanc
El convent de Sant Francesc de Montblanc, podria haver estat fundat a finals de la tercera dècada del s. XIII, potser on és ara (vora el camí ral, en l'illa actual formada pels carrers de la Muralla de Sant Francesc, Miquel Alfonso, Avinguda Manuel Ribé i Mare Vedruna) o a prop i en un edifici interí senzill.
Veure Corts Catalanes і Convent de Sant Francesc de Montblanc
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Corts Catalanes і Corona d'Aragó
Cort
* Cort o corral, habitació o tancat per al bestiar.
Veure Corts Catalanes і Cort
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Veure Corts Catalanes і Cort Comtal
Corts de Barcelona (1228)
Representació de les Corts de 1228 a les pintures murals de la conquesta de Mallorca Les Corts Catalanes celebrades el desembre de 1228, sota el regnat de Jaume el Conqueridor tingueren com a escenari Barcelona i en elles amb representants dels estaments socials de l'època es decidí després de tres dies de deliberacions, la Conquesta de Mallorca.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1228)
Corts de Barcelona (1283)
A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1283)
Corts de Barcelona (1365)
Les Corts convocades el juliol de 1365, es varen celebrar a Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1365)
Corts de Barcelona (1368-1369)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1368-1369)
Corts de Barcelona (1372-1373)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1372-1373, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1372-1373)
Corts de Barcelona (1377-1378)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1377-1378, sent President de la Generalitat en Guillem de Guimerà i d'Abella.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1377-1378)
Corts de Barcelona (1379-1380)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1379-1380)
Corts de Barcelona (1409)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Martí l'Humà a Barcelona el 1409, i foren les úniques celebrades durant el regnat del rei Martí, que va morir el 1410.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1409)
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1413)
Corts de Barcelona (1421-1423)
Les corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinenta del rei Alfons el Magnànim a Barcelona el 23 de juny de 1421.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1421-1423)
Corts de Barcelona (1431-1434)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1431 i 1434, si bé varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Nàpols a partir del 29 de maig de 1432.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1431-1434)
Corts de Barcelona (1436-1437)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre maig de 1436 i 1437.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1436-1437)
Corts de Barcelona (1446-1448)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1446 i 1448.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1446-1448)
Corts de Barcelona (1454-1458)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1454-1458)
Corts de Barcelona (1480-1481)
Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1480-1481)
Corts de Barcelona (1493)
Les Corts de Barcelona de 1493 foren convocades per Ferran el Catòlic, sent Joan de Peralta el President de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1493)
Corts de Barcelona (1503)
Les Corts de Barcelona de 1503 són convocades per Ferran el Catòlic i se celebraren entre el 26 d'abril i el 28 de novembre de 1503.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1503)
Corts de Barcelona (1519-1520)
Constitucions de les Corts de 1520 Les Corts de Barcelona de 1519-1520 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Bernat de Corbera.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1519-1520)
Corts de Barcelona (1528)
Les Corts de Barcelona de 1528 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Francesc de Solsona.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1528)
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1599)
Corts de Barcelona (1626)
Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1626)
Corts de Barcelona (1632)
Les Corts de Barcelona de 1632 són la continuació de les inconcluses de 1626 i no compten com a tals.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1632)
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1701-1702)
Corts de Barcelona (1705-1706)
Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1705-1706)
Corts de Barcelona-Lleida
Les Corts de Barcelona-Lleida, celebrades entre 1364 i 1365 enmig de la guerra amb Castella són convocades per Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós en absència d'aquest, reunint-se a Barcelona el 2 d'abril de 1364.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona-Lleida
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Veure Corts Catalanes і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Corts de Lleó de 1188
Les Corts de Lleó de 1188 es van celebrar al començament del regnat d'Alfons IX (1188-1230) al claustre de la Basílica de Sant Isidor de Lleó, tal com es manté en l'afirmació del monarca en una comunicació a l'Arquebisbe de Compostel·la.
Veure Corts Catalanes і Corts de Lleó de 1188
Corts de Lleida (1375)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Lleida, en 1375, i varen posar fi al període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Corts de Lleida (1375)
Corts de Lleida (1440)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Lleida el 1440.
Veure Corts Catalanes і Corts de Lleida (1440)
Corts de Lleida (1460)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan II a Lleida el 1460.
Veure Corts Catalanes і Corts de Lleida (1460)
Corts de Lleida (1515)
Les Corts de Lleida de 1515 van ser presidides per la reina Germana de Foix.
Veure Corts Catalanes і Corts de Lleida (1515)
Corts de Montblanc (1414)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Montblanc el 1414.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montblanc (1414)
Corts de Montsó
* Corts de Montsó (1236), convocades per Jaume I el Conqueridor.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1289)
Corts de Montsó (1362-1363)
Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1362-1363)
Corts de Montsó (1376)
Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1376)
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1388-1389)
Corts de Montsó (1435-1436)
Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1435-1436)
Corts de Montsó (1510)
Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1510)
Corts de Montsó (1512)
Les Corts de Montsó de 1512 van ser presidides per la reina Germana de Foix, havien estat convocades a el temps de l'inici de la guerra contra el regne de Navarra i se celebraren entre juny i el 2 de setembre de 1512.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1512)
Corts de Montsó (1533)
Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1533)
Corts de Montsó (1537)
Les Corts de Montsó de 1537 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Joan Pasqual.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1537)
Corts de Montsó (1542)
Les Corts de Montsó de 1542 foren convocades el 5 d'abril de 1542 i se celebraren entre el 23 de juny i el 6 d'octubre d'aquell any a la ciutat de Montsó.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1542)
Corts de Montsó (1547)
Les Corts de Montsó de 1547 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Jaume Caçador.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1547)
Corts de Montsó (1552-1553)
Constitucions de les Corts de 1552-1553 Les Corts de Montsó de 1552-1553, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Carles V, a Innsbruck estant, el 30 de març de 1552, per a celebrar-se el 30 de juny, però foren prorrogades o posposades fins al 5 de juliol, en què es van obrir en la vila de Montsó sota la presidència del príncep Felip, amb l'assistència d'aragonesos, catalans i valencians, i tancades el 27 de desembre de 1553; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a continuar la política imperial i per a defensar-se dels atacs de França i dels corsaris turcs.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó (1552-1553)
Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)
Constitucions de 1564 Les Corts de Montsó-Barcelona de 1564 van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó-Binèfar
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Veure Corts Catalanes і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Corts de Navarra
XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.
Veure Corts Catalanes і Corts de Navarra
Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.
Veure Corts Catalanes і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.
Veure Corts Catalanes і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)
Corts de Tortosa (1225)
Les Corts de Tortosa van ser convocades a l'abril de 1225, a Tortosa pel rei Jaume el Conqueridor per tractar la conquesta feudal de les terres de l'al-Àndalus al sud del seu regne.
Veure Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1225)
Corts de Tortosa (1365)
Les Corts de Tortosa de 1365 són convocades per Pere el Cerimoniós el febrer de 1365.
Veure Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1365)
Corts de Tortosa (1429-1430)
Les Corts Catalanes són convocades a Tortosa per Alfons el Magnànim i se celebraren entre el 1429 i 1430.
Veure Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1429-1430)
Corts de Tortosa (1442-1443)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Tortosa entre l'11 d'agost de 1442 i maig de 1443.
Veure Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1442-1443)
Corts de Tortosa (1495)
Carta de Ferran el Catòlic convocant Corts a Tortosa Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran el Catòlic, primer foren convocades a Girona però per certes disputes foren prorrogades i convocades al 30 d'octubre de 1495 a Tortosa.
Veure Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1495)
Corts de Vilafranca-Barcelona
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Vilafranca del Penedès en 1367.
Veure Corts Catalanes і Corts de Vilafranca-Barcelona
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Veure Corts Catalanes і Corts del Regne d'Aragó
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Corts Catalanes і Corts forals valencianes
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.
Veure Corts Catalanes і Corts Generals de la Corona d'Aragó
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Corts Catalanes і Croada contra la Corona d'Aragó
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Veure Corts Catalanes і Cronologia de la repressió del català
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Veure Corts Catalanes і Decadència
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta
Diada de Sant Jordi
Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.
Veure Corts Catalanes і Diada de Sant Jordi
Dinastia Trastàmara a Catalunya
La dinastia Trastàmara a Catalunya es va instal·lar, igual que a la resta de la Corona d'Aragó, arran dels acords del Compromís de Casp del 1412 que varen triar un nou rei, Ferran I de Catalunya-Aragó (1412-1416) després de la mort de Martí l'Humà de la Casa de Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Dinastia Trastàmara a Catalunya
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Veure Corts Catalanes і Drets històrics
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Corts Catalanes і Edat mitjana
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Corts Catalanes і Edat mitjana als Països Catalans
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Corts Catalanes і Edat mitjana de Catalunya
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure Corts Catalanes і Edat moderna als Països Catalans
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Veure Corts Catalanes і Edat moderna de Catalunya
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Eixample de Barcelona
El Jurament reial en el Principat de Catalunya
Jurament del monarcha des del setial En el Principat de Catalunya (s.XIII-XVIII) amb el jurament de lleialtat de les noves societats jurisdiccionals s’afirmava i garantia un ordre de legalitat basat en els vincles de naturalesa que sorgeixen pel mer naixement o per la residencia.
Veure Corts Catalanes і El Jurament reial en el Principat de Catalunya
Els Prats de Rei
Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.
Veure Corts Catalanes і Els Prats de Rei
Enric Ainaud i Sánchez
Enric Ainaud i Sánchez (Alacant, 7 d'abril de 1875 – Barcelona, 26 d'abril de 1958) fou violinista, compositor i pedagog valencià, director de l'Acadèmia Ainaud.
Veure Corts Catalanes і Enric Ainaud i Sánchez
Escut de Montblanc
L'escut històric de Montblanc, que data del, no està oficialitzat per la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Escut de Montblanc
Església de Sant Miquel de Montblanc
Sant Miquel de Montblanc és una església de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).
Veure Corts Catalanes і Església de Sant Miquel de Montblanc
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Veure Corts Catalanes і Estaments
Feminal
Feminal sorgí com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana el 28 d'abril de 1907.
Veure Corts Catalanes і Feminal
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Corts Catalanes і Ferran d'Antequera
Ferrer de Gualbes
Ferrer de Gualbes (ca. 1350 - 12 de setembre de 1423) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.
Veure Corts Catalanes і Ferrer de Gualbes
Fets de la Gleva
Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Fets de la Gleva
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Veure Corts Catalanes і Fogatge
Fogatge de 1358
El fogatge de 1358 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1358 al Principat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Fogatge de 1358
Fogatge de 1360
El fogatge de 1360 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1360 al Principat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Fogatge de 1360
Forès
Forès és un municipi de la Conca de Barberà.
Veure Corts Catalanes і Forès
Francesc d'Amat i Planella
Francesc d'Amat i Planella (+1723) fou un noble català Comte de Castellar fill de Joan d'Amat i Despalau i de Francesca de Planella i d'Erill baronessa de Castellbell.
Veure Corts Catalanes і Francesc d'Amat i Planella
Francesc de Berardo i Espuny
Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.
Veure Corts Catalanes і Francesc de Berardo i Espuny
Francesc de Gualbes
Francesc de Gualbes (m. dècada de 1380) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.
Veure Corts Catalanes і Francesc de Gualbes
Francesc Grases i Gralla
Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.
Veure Corts Catalanes і Francesc Grases i Gralla
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya
Generalitats
Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Generalitats
Greuge
Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i Diego de Gumiel).Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion.
Veure Corts Catalanes і Greuge
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Corts Catalanes і Guerra Civil catalana
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Veure Corts Catalanes і Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Guerra dels catalans
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Veure Corts Catalanes і Guerra dels remences
Guerra franco-espanyola (1635-1659)
La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.
Veure Corts Catalanes і Guerra franco-espanyola (1635-1659)
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Veure Corts Catalanes і Història d'Aran
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Corts Catalanes і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Corts Catalanes і Història de Catalunya
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Veure Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de la Catalunya del Nord
Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Història de la Catalunya del Nord
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Corts Catalanes і Història del dret català
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Corts Catalanes і Història dels Països Catalans
Història militar de Catalunya
La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Veure Corts Catalanes і Història militar de Catalunya
Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne
Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne, és un llibre publicat a Lió l'any 1715.
Veure Corts Catalanes і Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Hodonímia de Barcelona
Hug de Cervelló
Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.
Veure Corts Catalanes і Hug de Cervelló
Jaume Callís
Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.
Veure Corts Catalanes і Jaume Callís
Jaume de Copons i de Falcó
Jaime de Copons i de Falcó (s. XVII, Barcelona - c. 1718, Barcelona) comte de Sant Martí.
Veure Corts Catalanes і Jaume de Copons i de Falcó
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor
Jaume Pallarès
Jaume Pallarès (La Selva del Camp, Baix Camp, 1590 - El Vilosell, Les Garrigues, 1648).
Veure Corts Catalanes і Jaume Pallarès
Jaume Valls
Jaume Valls (?. - Monestir de Santes Creus, Alt Camp, Tarragona, 23 de desembre de 1560) fou un abat i diputat de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Jaume Valls
Jerónimo de Ocón
Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.
Veure Corts Catalanes і Jerónimo de Ocón
Joan d'Amat i Despalau
Joan d'Amat i Despalau (1633-1697) fou un noble barceloní senyor de Castellbell, Vacarisses, Castellar, Rellinars i El Vilar.
Veure Corts Catalanes і Joan d'Amat i Despalau
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Veure Corts Catalanes і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Corts Catalanes і Joan el Sense Fe
Joan Francesc Rossell
Joan Francesc Rossell (Barcelona?, c. 1555 - Barcelona?, c. 1643) va ser un metge i polític català, conseller en cap de Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Joan Francesc Rossell
Joan Onofre d'Ortodó
Joan Onofre d'Ortodó (Puigcerdà, ? – 1616) fou notari de Puigcerdà.
Veure Corts Catalanes і Joan Onofre d'Ortodó
Joan Rosembach
Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Joan Rosembach
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Veure Corts Catalanes і Josep Moragues i Mas
Josep Romaguera
Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.
Veure Corts Catalanes і Josep Romaguera
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Veure Corts Catalanes і Junta de Braços
Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.
Veure Corts Catalanes і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Kurultai
Kurultai (a vegades Kuriltai) era la màxima assemblea dels nobles dels pobles turcs i mongols, que era una eina administrativa de primer ordre a l'Imperi Mongol, mutatis mutandis es pot comparar amb les assemblees medievals de les corts generals, la dieta imperial etc.
Veure Corts Catalanes і Kurultai
La Biga i la Busca
La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.
Veure Corts Catalanes і La Biga i la Busca
La deplorable història dels catalans
La Deplorable història dels catalans (títol original en anglès: The Deplorable History of the Catalans) és un llibre publicat a Londres l'any 1714 per J. Baker.
Veure Corts Catalanes і La deplorable història dels catalans
Llista de batlles de Cornellà de Llobregat
El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.
Veure Corts Catalanes і Llista de batlles de Cornellà de Llobregat
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Llista de Corts Catalanes
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Corts Catalanes і Lloctinent de Catalunya
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Veure Corts Catalanes і Mals usos
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Corts Catalanes і Mancomunitat de Catalunya
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Veure Corts Catalanes і Marc de Vilalba
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Corts Catalanes і Martí l'Humà
Memorial de greuges
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Veure Corts Catalanes і Memorial de greuges
Moneda cardonina
Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.
Veure Corts Catalanes і Moneda cardonina
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Veure Corts Catalanes і Moneda catalana
Montargull (Artesa de Segre)
Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Veure Corts Catalanes і Montargull (Artesa de Segre)
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Corts Catalanes і Montblanc
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Veure Corts Catalanes і Montsó
Olià
Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).
Veure Corts Catalanes і Olià
Onofre d'Alentorn i d'Oms
Onofre d'Alentorn i d'Oms (s. XVI - v. 1606?) era un noble de les terres de ponent famós per la seva participació en les bandositats d'aquell temps.
Veure Corts Catalanes і Onofre d'Alentorn i d'Oms
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Veure Corts Catalanes і Pactisme
Paeria de Cervera
La Paeria de Cervera és un edifici barroc del -, situat i presidint a la plaça Major.
Veure Corts Catalanes і Paeria de Cervera
Palau de Justícia de Barcelona
El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Corts Catalanes і Palau de Justícia de Barcelona
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Palau de la Generalitat de Catalunya
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Palau Reial Major
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Corts Catalanes і Parc de la Ciutadella
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Parlament de Catalunya
Pau de Fexhe
La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.
Veure Corts Catalanes і Pau de Fexhe
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Corts Catalanes і Pau i Treva de Déu
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Veure Corts Catalanes і Pere d'Albalat
Pere d'Avinyó i Mateu
Pere d'Avinyó i Mateu (Peralada, segles XVII - XVIII) va assistir com a representant del braç militar a les Corts Catalanes de 1701 i de 1706.
Veure Corts Catalanes і Pere d'Avinyó i Mateu
Pere de Darnius
Pere de Darnius, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en 12 d'agost de 1437.
Veure Corts Catalanes і Pere de Darnius
Pere de Palou
Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el juliol de 1434.
Veure Corts Catalanes і Pere de Palou
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Corts Catalanes і Pere el Gran
Pere II el Gran al coll de Panissars
Pere II el Gran al coll de Panissars és una obra d'art de Bartomeu Ribó pintada cap al 1866 i exposada actualment al Museu d'Història de Catalunya.
Veure Corts Catalanes і Pere II el Gran al coll de Panissars
Pergamins municipals de Barcelona
Pergamins municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Any 1326 La sèrie documental dita Pergamins municipals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s'anomena així per distingir-la d'altres sèries també en pergamí de l'Arxiu Històric però que tenen una filiació diferent, com els Pergamins patrimonials o els Pergamins gremials, provinents, respectivament, d'arxius aliens a la institució municipal (arxius privats i familiars) i de corporacions professionals o d'associacions assistencials vinculades a un ofici menestral.
Veure Corts Catalanes і Pergamins municipals de Barcelona
Política de Catalunya
127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.
Veure Corts Catalanes і Política de Catalunya
Portantveus de general governador
XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.
Veure Corts Catalanes і Portantveus de general governador
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Veure Corts Catalanes і Princeps namque
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Corts Catalanes і Principat de Catalunya
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Veure Corts Catalanes і Principat de Tarragona
Privilegi de Sant Feliu de Guíxols
El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.
Veure Corts Catalanes і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Corts Catalanes і Rafael Casanova i Comes
Regalia
Una regalia és una prerrogativa reial medieval.
Veure Corts Catalanes і Regalia
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Corts Catalanes і Regne de Mallorca
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Veure Corts Catalanes і Remences
República Catalana (1641)
La República Catalana fou un efímer estat independent sota la protecció de França proclamat el gener de 1641 pels Braços Generals de Catalunya en el context de la Guerra dels Segadors.
Veure Corts Catalanes і República Catalana (1641)
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Veure Corts Catalanes і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Roca (cognom)
El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.
Veure Corts Catalanes і Roca (cognom)
Saidí
Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.
Veure Corts Catalanes і Saidí
Sant Joan de Lleida
Imatge amb detall de portada de l'església de la plaça Sant Joan. Vitrall escena Bíblica de l'església de Sant Joan Vitrall interior Sant Joan. Sagrat cor de Sant Joan. Baptisteri de marbre rosa de l'església portada carrer lateral sant joan. L'església de Sant Joan de Lleida és un monument de la ciutat de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Corts Catalanes і Sant Joan de Lleida
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Veure Corts Catalanes і Símbols nacionals de Catalunya
Síndic de Greuges de Catalunya
El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.
Veure Corts Catalanes і Síndic de Greuges de Catalunya
Síndic de les ciutats i viles reials
El Síndic de les ciutats i viles reials, a la Corona d'Aragó, era el representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
Veure Corts Catalanes і Síndic de les ciutats i viles reials
Sínodes de Toluges
Els sínodes de Toluges foren unes assemblees que tingueren lloc al a la població rossellonesa del mateix nom.
Veure Corts Catalanes і Sínodes de Toluges
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Corts Catalanes і Segle XIII
Segle XX a Catalunya
El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.
Veure Corts Catalanes і Segle XX a Catalunya
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Veure Corts Catalanes і Setge de Barcelona (1705)
Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi
La Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi és una festa de caràcter medieval que se celebra a Montblanc (Conca de Barberà) en dates properes a la Diada de Sant Jordi.
Veure Corts Catalanes і Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi
Situació del català a la Catalunya Nord
La situació del català a la Catalunya del Nord és un efecte dels esdeveniments al territori, que fa part de la Catalunya històrica.
Veure Corts Catalanes і Situació del català a la Catalunya Nord
Taxa
Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.
Veure Corts Catalanes і Taxa
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Veure Corts Catalanes і Tercera Guerra Carlina
Tractat d'amistat i cooperació reforçada entre Espanya i França
El Tractat d'amistat i cooperació reforçada entre el Regne d'Espanya i la República Francesa, també conegut com a Tractat de Barcelona, és un tractat internacional que regeix el desenvolupament de les relacions bilaterals entre Espanya i França.
Veure Corts Catalanes і Tractat d'amistat i cooperació reforçada entre Espanya i França
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Corts Catalanes і Tractat dels Pirineus
Traduccions de l'Alcorà
Les traduccions de l'Alcorà són interpretacions de les escriptures de l'Islam en altres idiomes que no siguin l'àrab.
Veure Corts Catalanes і Traduccions de l'Alcorà
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Corts Catalanes і Tres Comuns de Catalunya
Tribunal de Contrafaccions
El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.
Veure Corts Catalanes і Tribunal de Contrafaccions
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Corts Catalanes і Urbanisme de Barcelona
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Corts Catalanes і Víctor Balaguer i Cirera
Vila reial
Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia.
Veure Corts Catalanes і Vila reial
Vint-i-quatre
El vint-i-quatre és un nombre natural que segueix el vint-i-tres i precedeix el vint-i-cinc.
Veure Corts Catalanes і Vint-i-quatre
Vint-i-quatrena de cort
La Vint-i-quatrena de cort era una comissió de vint-i-quatre ciutadans elegida pel Consell de Cent barceloní per a assessorar els síndics i representants del braç reial a les Corts Catalanes.
Veure Corts Catalanes і Vint-i-quatrena de cort
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Corts Catalanes і 1442
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Corts Catalanes і 1510
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Corts Catalanes і 1519
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Corts Catalanes і 1585
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Corts Catalanes і 1599
1706
;Països Catalans.
Veure Corts Catalanes і 1706
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Corts Catalanes і 19 de desembre
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Corts Catalanes і 5 de desembre
També conegut com Cort general, Corts Generals d'Aragó, Corts de Catalunya, Les Corts Catalanes.
, Corona d'Aragó, Cort, Cort Comtal, Corts de Barcelona (1228), Corts de Barcelona (1283), Corts de Barcelona (1365), Corts de Barcelona (1368-1369), Corts de Barcelona (1372-1373), Corts de Barcelona (1377-1378), Corts de Barcelona (1379-1380), Corts de Barcelona (1409), Corts de Barcelona (1413), Corts de Barcelona (1421-1423), Corts de Barcelona (1431-1434), Corts de Barcelona (1436-1437), Corts de Barcelona (1446-1448), Corts de Barcelona (1454-1458), Corts de Barcelona (1480-1481), Corts de Barcelona (1493), Corts de Barcelona (1503), Corts de Barcelona (1519-1520), Corts de Barcelona (1528), Corts de Barcelona (1599), Corts de Barcelona (1626), Corts de Barcelona (1632), Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Barcelona-Lleida, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Lleó de 1188, Corts de Lleida (1375), Corts de Lleida (1440), Corts de Lleida (1460), Corts de Lleida (1515), Corts de Montblanc (1414), Corts de Montsó, Corts de Montsó (1289), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó (1388-1389), Corts de Montsó (1435-1436), Corts de Montsó (1510), Corts de Montsó (1512), Corts de Montsó (1533), Corts de Montsó (1537), Corts de Montsó (1542), Corts de Montsó (1547), Corts de Montsó (1552-1553), Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564), Corts de Montsó-Binèfar, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Navarra, Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420), Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Corts de Tortosa (1225), Corts de Tortosa (1365), Corts de Tortosa (1429-1430), Corts de Tortosa (1442-1443), Corts de Tortosa (1495), Corts de Vilafranca-Barcelona, Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia de la repressió del català, Decadència, Decrets de Nova Planta, Diada de Sant Jordi, Dinastia Trastàmara a Catalunya, Diputació del General de Catalunya, Drets històrics, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eixample de Barcelona, El Jurament reial en el Principat de Catalunya, Els Prats de Rei, Enric Ainaud i Sánchez, Escut de Montblanc, Església de Sant Miquel de Montblanc, Estaments, Feminal, Ferran d'Antequera, Ferrer de Gualbes, Fets de la Gleva, Fogatge, Fogatge de 1358, Fogatge de 1360, Forès, Francesc d'Amat i Planella, Francesc de Berardo i Espuny, Francesc de Gualbes, Francesc Grases i Gralla, Generalitat de Catalunya, Generalitats, Greuge, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerra dels remences, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Història d'Aran, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Catalunya del Nord, Història del dret català, Història dels Països Catalans, Història militar de Catalunya, Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne, Hodonímia de Barcelona, Hug de Cervelló, Jaume Callís, Jaume de Copons i de Falcó, Jaume el Conqueridor, Jaume Pallarès, Jaume Valls, Jerónimo de Ocón, Joan d'Amat i Despalau, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Joan el Sense Fe, Joan Francesc Rossell, Joan Onofre d'Ortodó, Joan Rosembach, Josep Moragues i Mas, Josep Romaguera, Junta de Braços, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Kurultai, La Biga i la Busca, La deplorable història dels catalans, Llista de batlles de Cornellà de Llobregat, Llista de Corts Catalanes, Lloctinent de Catalunya, Mals usos, Mancomunitat de Catalunya, Marc de Vilalba, Martí l'Humà, Memorial de greuges, Moneda cardonina, Moneda catalana, Montargull (Artesa de Segre), Montblanc, Montsó, Olià, Onofre d'Alentorn i d'Oms, Pactisme, Paeria de Cervera, Palau de Justícia de Barcelona, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau Reial Major, Parc de la Ciutadella, Parlament de Catalunya, Pau de Fexhe, Pau i Treva de Déu, Pere d'Albalat, Pere d'Avinyó i Mateu, Pere de Darnius, Pere de Palou, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere II el Gran al coll de Panissars, Pergamins municipals de Barcelona, Política de Catalunya, Portantveus de general governador, Princeps namque, Principat de Catalunya, Principat de Tarragona, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Rafael Casanova i Comes, Regalia, Regne de Mallorca, Remences, República Catalana (1641), Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Roca (cognom), Saidí, Sant Joan de Lleida, Símbols nacionals de Catalunya, Síndic de Greuges de Catalunya, Síndic de les ciutats i viles reials, Sínodes de Toluges, Segle XIII, Segle XX a Catalunya, Setge de Barcelona (1705), Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, Situació del català a la Catalunya Nord, Taxa, Tercera Guerra Carlina, Tractat d'amistat i cooperació reforçada entre Espanya i França, Tractat dels Pirineus, Traduccions de l'Alcorà, Tres Comuns de Catalunya, Tribunal de Contrafaccions, Urbanisme de Barcelona, Víctor Balaguer i Cirera, Vila reial, Vint-i-quatre, Vint-i-quatrena de cort, 1442, 1510, 1519, 1585, 1599, 1706, 19 de desembre, 5 de desembre.