Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Acte de cort

Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Acte de cort · Veure més »

Adéu, Espanya?

Adéu, Espanya? és un documental que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya sobre la possibilitat d'independitzar-se dels seus estats respectius.

Nou!!: Corts Catalanes і Adéu, Espanya? · Veure més »

Durant les edats mitjana i moderna l'antiga Generalitat de Catalunya, coneguda llavors com a Diputació del General, tenia al seu servei els anomenats advocats del general, que eren dos juristes que l'assessoraven en el dret i les constitucions vigents a casa nostra.

Nou!!: Corts Catalanes і Advocat del general · Veure més »

Alfons de Tous

Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.

Nou!!: Corts Catalanes і Alfons de Tous · Veure més »

Allotjament

Durant l'edat moderna l'allotjament era l'obligació que s'imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat.

Nou!!: Corts Catalanes і Allotjament · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Corts Catalanes і Alt Penedès · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Corts Catalanes і Antic règim a França · Veure més »

Antoni Amat

Antoni Amat (Barcelona ? - ?), fou un escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Corts Catalanes і Antoni Amat · Veure més »

Arbeca

Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.

Nou!!: Corts Catalanes і Arbeca · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Corts Catalanes і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Corts Catalanes і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Corts Catalanes і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Assemblea

Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.

Nou!!: Corts Catalanes і Assemblea · Veure més »

Auditor

Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.

Nou!!: Corts Catalanes і Auditor · Veure més »

Aula Regia

Aula Règia o Aula Regis (en llatí "atri, saló o sala del rei"), era la gran sala, sala de recepcions o saló del tron de la Domus Flavia, el Palau de Domicià al Palatí romà.

Nou!!: Corts Catalanes і Aula Regia · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Corts Catalanes і Baixa Cerdanya · Veure més »

Baronia de Torrà

La baronia de Torrà va ser creada l'any 1706 per atorgament del títol de Baró per part de l'Arxiduc Carles a Argimon Torrà, comerciant d'aiguardents i mercader de Cabanelles, en reconeixement a la feina realitzada per aquest a la causa austriacista a les comarques gironines, ja que va finançar amb els seus diners bona part de les partides austriacistes de la zona.

Nou!!: Corts Catalanes і Baronia de Torrà · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: Corts Catalanes і Bases de Manresa · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Corts Catalanes і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berenguer de Sos

Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.

Nou!!: Corts Catalanes і Berenguer de Sos · Veure més »

Bernat Saportella

Bernat Saportella (o Bernat de Saportella) va ser un diputat del braç militar de les Corts Catalanes al.

Nou!!: Corts Catalanes і Bernat Saportella · Veure més »

Braç (concepte social)

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Braç (concepte social) · Veure més »

Braç militar (cort)

En el context de les Corts Catalanes, el braç militar era l'estament que representava a l'aristocràcia militar catalana, tenidora de furs i baronies al Principat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Braç militar (cort) · Veure més »

Braç Militar de Catalunya

L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.

Nou!!: Corts Catalanes і Braç Militar de Catalunya · Veure més »

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Capítol de cort · Veure més »

Capitulació de Vilafranca

La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

Nou!!: Corts Catalanes і Capitulació de Vilafranca · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Corts Catalanes і Carles de Viana · Veure més »

Carrer Major de Cervera

El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera (Segarra).

Nou!!: Corts Catalanes і Carrer Major de Cervera · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Castell de Sant Gregori

El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Corts Catalanes і Castell de Sant Gregori · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Corts Catalanes і Catalanisme · Veure més »

Catalanitat de Cristòfor Colom

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.

Nou!!: Corts Catalanes і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: Corts Catalanes і Català modern · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Corts Catalanes і Catalunya · Veure més »

Catalunya a la Corona d'Aragó

Catalunya tingué un paper prepoderant en la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Catalunya a la Corona d'Aragó · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Corts Catalanes і Catalunya del Nord · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Corts Catalanes і Ciutat · Veure més »

Combat de Balsareny

El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Combat de Balsareny · Veure més »

Compilació dels usatges

Les Constitucions de Catalunya (1495) són un recull de normatives que conformen una constitució catalana partint dels Usatges de Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Compilació dels usatges · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Corts Catalanes і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Corts Catalanes і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corts Catalanes і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corts Catalanes і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »

Consell del Principat

El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: Corts Catalanes і Consell del Principat · Veure més »

Consolat de catalans

Territoris controlats per la Corona d'Aragó, c. 1350 Els Consolats de Cathalans (en llatí consules in ultramarinis partibus) van ser unes institucions internacionals paral·leles als Consolats de Mar, (aquests dins dels territoris de la Corona d'Aragó), que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència de dita Corona d'Aragó, per tal d'afavorir els intercanvis comercials.

Nou!!: Corts Catalanes і Consolat de catalans · Veure més »

Constitució de l'Observança

La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.

Nou!!: Corts Catalanes і Constitució de l'Observança · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Constitucions catalanes · Veure més »

Contracte de Neubrandenburg

El Contracte de Neubrandenburg, en alemany Neubrandenburger Hausvertrag és un contracte privat conclòs el 7 de maig del 1520 entre els hereus de Magne II (1441-1503), duc de Mecklenburg, per a dividir de facto les competències territorials dels seus fills.

Nou!!: Corts Catalanes і Contracte de Neubrandenburg · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Montblanc

El convent de Sant Francesc de Montblanc, podria haver estat fundat a finals de la tercera dècada del s. XIII, potser on és ara (vora el camí ral, en l'illa actual formada pels carrers de la Muralla de Sant Francesc, Miquel Alfonso, Avinguda Manuel Ribé i Mare Vedruna) o a prop i en un edifici interí senzill.

Nou!!: Corts Catalanes і Convent de Sant Francesc de Montblanc · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Corts Catalanes і Corona d'Aragó · Veure més »

Cort

* Cort o corral, habitació o tancat per al bestiar.

Nou!!: Corts Catalanes і Cort · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Corts Catalanes і Cort Comtal · Veure més »

Corts de Barcelona (1228)

Representació de les Corts de 1228 a les pintures murals de la conquesta de Mallorca Les Corts Catalanes celebrades el desembre de 1228, sota el regnat de Jaume el Conqueridor tingueren com a escenari Barcelona i en elles amb representants dels estaments socials de l'època es decidí després de tres dies de deliberacions, la Conquesta de Mallorca.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1228) · Veure més »

Corts de Barcelona (1283)

A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1283) · Veure més »

Corts de Barcelona (1365)

Les Corts convocades el juliol de 1365, es varen celebrar a Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1365) · Veure més »

Corts de Barcelona (1368-1369)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1368-1369) · Veure més »

Corts de Barcelona (1372-1373)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1372-1373, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1372-1373) · Veure més »

Corts de Barcelona (1377-1378)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1377-1378, sent President de la Generalitat en Guillem de Guimerà i d'Abella.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1377-1378) · Veure més »

Corts de Barcelona (1379-1380)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1379-1380) · Veure més »

Corts de Barcelona (1409)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Martí l'Humà a Barcelona el 1409, i foren les úniques celebrades durant el regnat del rei Martí, que va morir el 1410.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1409) · Veure més »

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »

Corts de Barcelona (1421-1423)

Les corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinenta del rei Alfons el Magnànim a Barcelona el 23 de juny de 1421.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1421-1423) · Veure més »

Corts de Barcelona (1431-1434)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1431 i 1434, si bé varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Nàpols a partir del 29 de maig de 1432.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1431-1434) · Veure més »

Corts de Barcelona (1436-1437)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre maig de 1436 i 1437.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1436-1437) · Veure més »

Corts de Barcelona (1446-1448)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1446 i 1448.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1446-1448) · Veure més »

Corts de Barcelona (1454-1458)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1454-1458) · Veure més »

Corts de Barcelona (1480-1481)

Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1480-1481) · Veure més »

Corts de Barcelona (1493)

Les Corts de Barcelona de 1493 foren convocades per Ferran el Catòlic, sent Joan de Peralta el President de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1493) · Veure més »

Corts de Barcelona (1503)

Les Corts de Barcelona de 1503 són convocades per Ferran el Catòlic i se celebraren entre el 26 d'abril i el 28 de novembre de 1503.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1503) · Veure més »

Corts de Barcelona (1519-1520)

Constitucions de les Corts de 1520 Les Corts de Barcelona de 1519-1520 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Bernat de Corbera.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1519-1520) · Veure més »

Corts de Barcelona (1528)

Les Corts de Barcelona de 1528 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Francesc de Solsona.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1528) · Veure més »

Corts de Barcelona (1599)

Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »

Corts de Barcelona (1626)

Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1626) · Veure més »

Corts de Barcelona (1632)

Les Corts de Barcelona de 1632 són la continuació de les inconcluses de 1626 i no compten com a tals.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1632) · Veure més »

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »

Corts de Barcelona-Lleida

Les Corts de Barcelona-Lleida, celebrades entre 1364 i 1365 enmig de la guerra amb Castella són convocades per Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós en absència d'aquest, reunint-se a Barcelona el 2 d'abril de 1364.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona-Lleida · Veure més »

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »

Corts de Lleó de 1188

Les Corts de Lleó de 1188 es van celebrar al començament del regnat d'Alfons IX (1188-1230) al claustre de la Basílica de Sant Isidor de Lleó, tal com es manté en l'afirmació del monarca en una comunicació a l'Arquebisbe de Compostel·la.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Lleó de 1188 · Veure més »

Corts de Lleida (1375)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Lleida, en 1375, i varen posar fi al període de regència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Lleida (1375) · Veure més »

Corts de Lleida (1440)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Lleida el 1440.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Lleida (1440) · Veure més »

Corts de Lleida (1460)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan II a Lleida el 1460.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Lleida (1460) · Veure més »

Corts de Lleida (1515)

Les Corts de Lleida de 1515 van ser presidides per la reina Germana de Foix.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Lleida (1515) · Veure més »

Corts de Montblanc (1414)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Montblanc el 1414.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montblanc (1414) · Veure més »

Corts de Montsó

* Corts de Montsó (1236), convocades per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó · Veure més »

Corts de Montsó (1289)

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1289) · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Corts de Montsó (1376)

Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1376) · Veure més »

Corts de Montsó (1388-1389)

Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1388-1389) · Veure més »

Corts de Montsó (1435-1436)

Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1435-1436) · Veure més »

Corts de Montsó (1510)

Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1510) · Veure més »

Corts de Montsó (1512)

Les Corts de Montsó de 1512 van ser presidides per la reina Germana de Foix, havien estat convocades a el temps de l'inici de la guerra contra el regne de Navarra i se celebraren entre juny i el 2 de setembre de 1512.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1512) · Veure més »

Corts de Montsó (1533)

Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1533) · Veure més »

Corts de Montsó (1537)

Les Corts de Montsó de 1537 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Joan Pasqual.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1537) · Veure més »

Corts de Montsó (1542)

Les Corts de Montsó de 1542 foren convocades el 5 d'abril de 1542 i se celebraren entre el 23 de juny i el 6 d'octubre d'aquell any a la ciutat de Montsó.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1542) · Veure més »

Corts de Montsó (1547)

Les Corts de Montsó de 1547 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Jaume Caçador.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1547) · Veure més »

Corts de Montsó (1552-1553)

Constitucions de les Corts de 1552-1553 Les Corts de Montsó de 1552-1553, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Carles V, a Innsbruck estant, el 30 de març de 1552, per a celebrar-se el 30 de juny, però foren prorrogades o posposades fins al 5 de juliol, en què es van obrir en la vila de Montsó sota la presidència del príncep Felip, amb l'assistència d'aragonesos, catalans i valencians, i tancades el 27 de desembre de 1553; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a continuar la política imperial i per a defensar-se dels atacs de França i dels corsaris turcs.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1552-1553) · Veure més »

Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)

Constitucions de 1564 Les Corts de Montsó-Barcelona de 1564 van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) · Veure més »

Corts de Montsó-Binèfar

Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Corts de Navarra

XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Navarra · Veure més »

Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) · Veure més »

Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371) · Veure més »

Corts de Tortosa (1225)

Les Corts de Tortosa van ser convocades a l'abril de 1225, a Tortosa pel rei Jaume el Conqueridor per tractar la conquesta feudal de les terres de l'al-Àndalus al sud del seu regne.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1225) · Veure més »

Corts de Tortosa (1365)

Les Corts de Tortosa de 1365 són convocades per Pere el Cerimoniós el febrer de 1365.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1365) · Veure més »

Corts de Tortosa (1429-1430)

Les Corts Catalanes són convocades a Tortosa per Alfons el Magnànim i se celebraren entre el 1429 i 1430.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1429-1430) · Veure més »

Corts de Tortosa (1442-1443)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Tortosa entre l'11 d'agost de 1442 i maig de 1443.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1442-1443) · Veure més »

Corts de Tortosa (1495)

Carta de Ferran el Catòlic convocant Corts a Tortosa Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran el Catòlic, primer foren convocades a Girona però per certes disputes foren prorrogades i convocades al 30 d'octubre de 1495 a Tortosa.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Tortosa (1495) · Veure més »

Corts de Vilafranca-Barcelona

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Vilafranca del Penedès en 1367.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Vilafranca-Barcelona · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Generals de la Corona d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.

Nou!!: Corts Catalanes і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Corts Catalanes і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Corts Catalanes і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Corts Catalanes і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Corts Catalanes і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Dinastia Trastàmara a Catalunya

La dinastia Trastàmara a Catalunya es va instal·lar, igual que a la resta de la Corona d'Aragó, arran dels acords del Compromís de Casp del 1412 que varen triar un nou rei, Ferran I de Catalunya-Aragó (1412-1416) després de la mort de Martí l'Humà de la Casa de Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Dinastia Trastàmara a Catalunya · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.

Nou!!: Corts Catalanes і Drets històrics · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Corts Catalanes і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Corts Catalanes і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Corts Catalanes і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Corts Catalanes і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Corts Catalanes і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Jurament reial en el Principat de Catalunya

Jurament del monarcha des del setial En el Principat de Catalunya (s.XIII-XVIII) amb el jurament de lleialtat de les noves societats jurisdiccionals s’afirmava i garantia un ordre de legalitat basat en els vincles de naturalesa que sorgeixen pel mer naixement o per la residencia.

Nou!!: Corts Catalanes і El Jurament reial en el Principat de Catalunya · Veure més »

Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Corts Catalanes і Els Prats de Rei · Veure més »

Enric Ainaud i Sánchez

Enric Ainaud i Sánchez (Alacant, 7 d'abril de 1875 – Barcelona, 26 d'abril de 1958) fou violinista, compositor i pedagog valencià, director de l'Acadèmia Ainaud.

Nou!!: Corts Catalanes і Enric Ainaud i Sánchez · Veure més »

Escut de Montblanc

L'escut històric de Montblanc, que data del, no està oficialitzat per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Escut de Montblanc · Veure més »

Església de Sant Miquel de Montblanc

Sant Miquel de Montblanc és una església de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

Nou!!: Corts Catalanes і Església de Sant Miquel de Montblanc · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Corts Catalanes і Estaments · Veure més »

Feminal

Feminal sorgí com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana el 28 d'abril de 1907.

Nou!!: Corts Catalanes і Feminal · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Corts Catalanes і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferrer de Gualbes

Ferrer de Gualbes (ca. 1350 - 12 de setembre de 1423) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.

Nou!!: Corts Catalanes і Ferrer de Gualbes · Veure més »

Fets de la Gleva

Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Fets de la Gleva · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Corts Catalanes і Fogatge · Veure més »

Fogatge de 1358

El fogatge de 1358 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1358 al Principat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Fogatge de 1358 · Veure més »

Fogatge de 1360

El fogatge de 1360 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1360 al Principat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Fogatge de 1360 · Veure més »

Forès

Forès és un municipi de la Conca de Barberà.

Nou!!: Corts Catalanes і Forès · Veure més »

Francesc d'Amat i Planella

Francesc d'Amat i Planella (+1723) fou un noble català Comte de Castellar fill de Joan d'Amat i Despalau i de Francesca de Planella i d'Erill baronessa de Castellbell.

Nou!!: Corts Catalanes і Francesc d'Amat i Planella · Veure més »

Francesc de Berardo i Espuny

Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.

Nou!!: Corts Catalanes і Francesc de Berardo i Espuny · Veure més »

Francesc de Gualbes

Francesc de Gualbes (m. dècada de 1380) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.

Nou!!: Corts Catalanes і Francesc de Gualbes · Veure més »

Francesc Grases i Gralla

Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.

Nou!!: Corts Catalanes і Francesc Grases i Gralla · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitats

Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Generalitats · Veure més »

Greuge

Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i Diego de Gumiel).Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion.

Nou!!: Corts Catalanes і Greuge · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Corts Catalanes і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Corts Catalanes і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Corts Catalanes і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Corts Catalanes і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Corts Catalanes і Història d'Aran · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Corts Catalanes і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Corts Catalanes і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la Catalunya del Nord

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Història de la Catalunya del Nord · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Corts Catalanes і Història del dret català · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Corts Catalanes і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Corts Catalanes і Història militar de Catalunya · Veure més »

Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne

Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne, és un llibre publicat a Lió l'any 1715.

Nou!!: Corts Catalanes і Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hug de Cervelló

Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.

Nou!!: Corts Catalanes і Hug de Cervelló · Veure més »

Jaume Callís

Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.

Nou!!: Corts Catalanes і Jaume Callís · Veure més »

Jaume de Copons i de Falcó

Jaime de Copons i de Falcó (s. XVII, Barcelona - c. 1718, Barcelona) comte de Sant Martí.

Nou!!: Corts Catalanes і Jaume de Copons i de Falcó · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Pallarès

Jaume Pallarès (La Selva del Camp, Baix Camp, 1590 - El Vilosell, Les Garrigues, 1648).

Nou!!: Corts Catalanes і Jaume Pallarès · Veure més »

Jaume Valls

Jaume Valls (?. - Monestir de Santes Creus, Alt Camp, Tarragona, 23 de desembre de 1560) fou un abat i diputat de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Jaume Valls · Veure més »

Jerónimo de Ocón

Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.

Nou!!: Corts Catalanes і Jerónimo de Ocón · Veure més »

Joan d'Amat i Despalau

Joan d'Amat i Despalau (1633-1697) fou un noble barceloní senyor de Castellbell, Vacarisses, Castellar, Rellinars i El Vilar.

Nou!!: Corts Catalanes і Joan d'Amat i Despalau · Veure més »

Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)

Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.

Nou!!: Corts Catalanes і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Corts Catalanes і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Francesc Rossell

Joan Francesc Rossell (Barcelona?, c. 1555 - Barcelona?, c. 1643) va ser un metge i polític català, conseller en cap de Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Joan Francesc Rossell · Veure més »

Joan Onofre d'Ortodó

Joan Onofre d'Ortodó (Puigcerdà, ? – 1616) fou notari de Puigcerdà.

Nou!!: Corts Catalanes і Joan Onofre d'Ortodó · Veure més »

Joan Rosembach

Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Joan Rosembach · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Corts Catalanes і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Romaguera

Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.

Nou!!: Corts Catalanes і Josep Romaguera · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Corts Catalanes і Junta de Braços · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Corts Catalanes і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

Kurultai

Kurultai (a vegades Kuriltai) era la màxima assemblea dels nobles dels pobles turcs i mongols, que era una eina administrativa de primer ordre a l'Imperi Mongol, mutatis mutandis es pot comparar amb les assemblees medievals de les corts generals, la dieta imperial etc.

Nou!!: Corts Catalanes і Kurultai · Veure més »

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Nou!!: Corts Catalanes і La Biga i la Busca · Veure més »

La deplorable història dels catalans

La Deplorable història dels catalans (títol original en anglès: The Deplorable History of the Catalans) és un llibre publicat a Londres l'any 1714 per J. Baker.

Nou!!: Corts Catalanes і La deplorable història dels catalans · Veure més »

Llista de batlles de Cornellà de Llobregat

El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Corts Catalanes і Llista de batlles de Cornellà de Llobregat · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Corts Catalanes і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Corts Catalanes і Mals usos · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Corts Catalanes і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Marc de Vilalba

Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.

Nou!!: Corts Catalanes і Marc de Vilalba · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Corts Catalanes і Martí l'Humà · Veure més »

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Nou!!: Corts Catalanes і Memorial de greuges · Veure més »

Moneda cardonina

Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.

Nou!!: Corts Catalanes і Moneda cardonina · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Corts Catalanes і Moneda catalana · Veure més »

Montargull (Artesa de Segre)

Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Corts Catalanes і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Corts Catalanes і Montblanc · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Corts Catalanes і Montsó · Veure més »

Olià

Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).

Nou!!: Corts Catalanes і Olià · Veure més »

Onofre d'Alentorn i d'Oms

Onofre d'Alentorn i d'Oms (s. XVI - v. 1606?) era un noble de les terres de ponent famós per la seva participació en les bandositats d'aquell temps.

Nou!!: Corts Catalanes і Onofre d'Alentorn i d'Oms · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Corts Catalanes і Pactisme · Veure més »

Paeria de Cervera

La Paeria de Cervera és un edifici barroc del -, situat i presidint a la plaça Major.

Nou!!: Corts Catalanes і Paeria de Cervera · Veure més »

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Corts Catalanes і Palau de Justícia de Barcelona · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Palau Reial Major · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Corts Catalanes і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Parlament de Catalunya · Veure més »

Pau de Fexhe

La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.

Nou!!: Corts Catalanes і Pau de Fexhe · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Corts Catalanes і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: Corts Catalanes і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere d'Avinyó i Mateu

Pere d'Avinyó i Mateu (Peralada, segles XVII - XVIII) va assistir com a representant del braç militar a les Corts Catalanes de 1701 i de 1706.

Nou!!: Corts Catalanes і Pere d'Avinyó i Mateu · Veure més »

Pere de Darnius

Pere de Darnius, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en 12 d'agost de 1437.

Nou!!: Corts Catalanes і Pere de Darnius · Veure més »

Pere de Palou

Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el juliol de 1434.

Nou!!: Corts Catalanes і Pere de Palou · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Corts Catalanes і Pere el Gran · Veure més »

Pere II el Gran al coll de Panissars

Pere II el Gran al coll de Panissars és una obra d'art de Bartomeu Ribó pintada cap al 1866 i exposada actualment al Museu d'Història de Catalunya.

Nou!!: Corts Catalanes і Pere II el Gran al coll de Panissars · Veure més »

Pergamins municipals de Barcelona

Pergamins municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Any 1326 La sèrie documental dita Pergamins municipals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s'anomena així per distingir-la d'altres sèries també en pergamí de l'Arxiu Històric però que tenen una filiació diferent, com els Pergamins patrimonials o els Pergamins gremials, provinents, respectivament, d'arxius aliens a la institució municipal (arxius privats i familiars) i de corporacions professionals o d'associacions assistencials vinculades a un ofici menestral.

Nou!!: Corts Catalanes і Pergamins municipals de Barcelona · Veure més »

Política de Catalunya

127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.

Nou!!: Corts Catalanes і Política de Catalunya · Veure més »

Portantveus de general governador

XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.

Nou!!: Corts Catalanes і Portantveus de general governador · Veure més »

Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

Nou!!: Corts Catalanes і Princeps namque · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Corts Catalanes і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de Tarragona

El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.

Nou!!: Corts Catalanes і Principat de Tarragona · Veure més »

Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corts Catalanes і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Corts Catalanes і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Nou!!: Corts Catalanes і Regalia · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Corts Catalanes і Regne de Mallorca · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Corts Catalanes і Remences · Veure més »

República Catalana (1641)

La República Catalana fou un efímer estat independent sota la protecció de França proclamat el gener de 1641 pels Braços Generals de Catalunya en el context de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Corts Catalanes і República Catalana (1641) · Veure més »

Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola

Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Corts Catalanes і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Roca (cognom)

El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.

Nou!!: Corts Catalanes і Roca (cognom) · Veure més »

Saidí

Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.

Nou!!: Corts Catalanes і Saidí · Veure més »

Sant Joan de Lleida

Imatge amb detall de portada de l'església de la plaça Sant Joan. Vitrall escena Bíblica de l'església de Sant Joan Vitrall interior Sant Joan. Sagrat cor de Sant Joan. Baptisteri de marbre rosa de l'església portada carrer lateral sant joan. L'església de Sant Joan de Lleida és un monument de la ciutat de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Corts Catalanes і Sant Joan de Lleida · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Corts Catalanes і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Síndic de Greuges de Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.

Nou!!: Corts Catalanes і Síndic de Greuges de Catalunya · Veure més »

Síndic de les ciutats i viles reials

El Síndic de les ciutats i viles reials, a la Corona d'Aragó, era el representant de les ciutats i les viles reials a les corts.

Nou!!: Corts Catalanes і Síndic de les ciutats i viles reials · Veure més »

Sínodes de Toluges

Els sínodes de Toluges foren unes assemblees que tingueren lloc al a la població rossellonesa del mateix nom.

Nou!!: Corts Catalanes і Sínodes de Toluges · Veure més »

Segle XIII

El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Corts Catalanes і Segle XIII · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Corts Catalanes і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Corts Catalanes і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi

La Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi és una festa de caràcter medieval que se celebra a Montblanc (Conca de Barberà) en dates properes a la Diada de Sant Jordi.

Nou!!: Corts Catalanes і Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi · Veure més »

Situació del català a la Catalunya Nord

La situació del català a la Catalunya del Nord és un efecte dels esdeveniments al territori, que fa part de la Catalunya històrica.

Nou!!: Corts Catalanes і Situació del català a la Catalunya Nord · Veure més »

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Nou!!: Corts Catalanes і Taxa · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Corts Catalanes і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Tractat d'amistat i cooperació reforçada entre Espanya i França

El Tractat d'amistat i cooperació reforçada entre el Regne d'Espanya i la República Francesa, també conegut com a Tractat de Barcelona, és un tractat internacional que regeix el desenvolupament de les relacions bilaterals entre Espanya i França.

Nou!!: Corts Catalanes і Tractat d'amistat i cooperació reforçada entre Espanya i França · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Corts Catalanes і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Traduccions de l'Alcorà

Les traduccions de l'Alcorà són interpretacions de les escriptures de l'Islam en altres idiomes que no siguin l'àrab.

Nou!!: Corts Catalanes і Traduccions de l'Alcorà · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Corts Catalanes і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Tribunal de Contrafaccions

El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.

Nou!!: Corts Catalanes і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Corts Catalanes і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Corts Catalanes і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Vila reial

Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia.

Nou!!: Corts Catalanes і Vila reial · Veure més »

Vint-i-quatre

El vint-i-quatre és un nombre natural que segueix el vint-i-tres i precedeix el vint-i-cinc.

Nou!!: Corts Catalanes і Vint-i-quatre · Veure més »

Vint-i-quatrena de cort

La Vint-i-quatrena de cort era una comissió de vint-i-quatre ciutadans elegida pel Consell de Cent barceloní per a assessorar els síndics i representants del braç reial a les Corts Catalanes.

Nou!!: Corts Catalanes і Vint-i-quatrena de cort · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Corts Catalanes і 1359 · Veure més »

1442

El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Corts Catalanes і 1442 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Corts Catalanes і 1510 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Corts Catalanes і 1519 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Corts Catalanes і 1585 · Veure més »

1599

Presentació d'una galera a la rada de Marsella.

Nou!!: Corts Catalanes і 1599 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Corts Catalanes і 1706 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corts Catalanes і 19 de desembre · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corts Catalanes і 5 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cort general, Corts Generals d'Aragó, Corts catalanes, Corts de Catalunya, Les Corts Catalanes.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat