Taula de continguts
10 les relacions: Alexandre I de Sèrbia, Crisi de juliol, Dinastia Karađorđević, Dinastia Obrenović, Dragutin Dimitrijević, Història de Sèrbia, Mà Negra, Milovan Milovanović, Natalia Obrenović, Radoje Domanović.
Alexandre I de Sèrbia
Alexandre I o Alexandre Obrenović (en ciríl·lic serbi: Александар Обреновић; Belgrad, 14 d'agost de 1876-ibíd., 11 de juny de 1903) va ser l'últim rei de Sèrbia de la dinastia Obrenović; va regnar entre l'abdicació del seu pare el 1889 i el seu assassinat, comès el 1903.
Veure Cop de maig і Alexandre I de Sèrbia
Crisi de juliol
La Crisi de juliol fou una sèrie d'escalades diplomàtiques i militars interrelacionades entre si, que van implicar les potències principals d'Europa l'estiu de 1914 i van desembocar en la Primera Guerra Mundial.
Veure Cop de maig і Crisi de juliol
Dinastia Karađorđević
La dinastia Karađorđević (Karađorđevići / Карађорђевићи) és una dinastia sèrbia, fundada per Karađorđe Petrović, el Veliki Vožd ("Gran Líder") de Sèrbia a principis del durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenović, propera a Àustria-Hongria.
Veure Cop de maig і Dinastia Karađorđević
Dinastia Obrenović
La Dinastia Obrenović (Obrenovići / Обреновићи) fou una dinastia sèrbia que va governar Sèrbia entre 1815 i 1842, i després entre 1858 i 1903.
Veure Cop de maig і Dinastia Obrenović
Dragutin Dimitrijević
Dragutin Dimitrijević (17 d'agost de 1876 – 24 de juny 1917), conegut com a Apis (Апис), fou un coronel serbi.
Veure Cop de maig і Dragutin Dimitrijević
Història de Sèrbia
La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.
Veure Cop de maig і Història de Sèrbia
Mà Negra
Unificació o Mort (Уједињење или смрт / Ujedinjenje ili smrt), coneguda popularment com a la Mà Negra (Црна рука / Crna ruka), fou una societat secreta militar formada el 1901 per oficials de l'exèrcit del Regne de Sèrbia, que es coneix principalment per la conspiració per assassinar la parella reial sèrbia el 1903, sota el lideratge del capità Dragutin Dimitrijević (conegut com a "Apis").
Veure Cop de maig і Mà Negra
Milovan Milovanović
(ciríl·lic serbi: Милован Ђ. Миловановић), va ser un polític serbi, diplomàtic, escriptor i advocat constitucional, que va ocupar el càrrec de vice-primer ministre de Sèrbia.
Veure Cop de maig і Milovan Milovanović
Natalia Obrenović
(ciríl·lic: Наталија Обреновић), de soltera Natalia Keschko (rus: Наталья Кешко), coneguda com a Natalie de Sèrbia va ser la princesa consort de Sèrbia 1875-1882 i després reina consort de Sèrbia de 1882 a 1889, com a esposa de Milà I de Sèrbia.
Veure Cop de maig і Natalia Obrenović
Radoje Domanović
fou un escriptor i mestre serbi, conegut habitualment pels seus contes satírics.