Taula de continguts
97 les relacions: !Kung (llengua), Abkhaz, Alemany, Alemany bernès, Alguerès, Amazic de l'Atles Mitjà Oriental, Anglofonia, Article salat, Arusha-chini, Ashéninka, Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache, Banyarwanda, Banyum, Bengalí, Bozo, Capverdians, Chinanteca, Cree (llengua), Crioll jamaicà, Crioll reunionès, Culina, Dialectes del suec, Dullay, Emberà (llengua), Esquimals, Flamenc occidental, Fràncic lorenès, Frontera lingüística, Geografia lingüística, Geolecte, Greenville Goodwin, Hindustànic, HMN, Hmong (llengua), Huambisa, Intel·ligibilitat mútua, Jola-Fonyi, Kanuri, Kurd, Línia de Benrath, Llengües bakor, Llengües chocó, Llengües de Vanuatu, Llengües del Pakistan, Llengües diola, Llengües gê, Llengües gbe, Llengües goidèliques, Llengües iberoromàniques, Llengües jívaro, ... Ampliar l'índex (47 més) »
!Kung (llengua)
La llengua ju, també anomenada !Kung és una de les llengües khoisànides proposades per formar part de la família lingüística kx'a, però l'existència d'aquesta filiació és controvertida.
Veure Continu dialectal і !Kung (llengua)
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Veure Continu dialectal і Abkhaz
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Continu dialectal і Alemany
Alemany bernès
L'alemany bernès (en alemany estàndard: Berndeutsch, en alamànic: Bärndütsch) és un dialecte de l'alt alamànic que es parla a l'altiplà suís (Mitteland), a part del cantó de Berna i en algunes regions veïnes.
Veure Continu dialectal і Alemany bernès
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Veure Continu dialectal і Alguerès
Amazic de l'Atles Mitjà Oriental
L'amazic de l'Atles Mitjà Oriental és un continu dialectal amazic parlat a les parts oriental i nord-oriental de l'Atles Mitjà, al Marroc.
Veure Continu dialectal і Amazic de l'Atles Mitjà Oriental
Anglofonia
Es coneix com a anglofonia eixe territori on la llengua majoritària és l'anglés.
Veure Continu dialectal і Anglofonia
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Veure Continu dialectal і Article salat
Arusha-chini
El rusa, rusha, també conegut com a arusha-chini, o simplement arusha, és una de les llengües bantus de Tanzània parlada pel poble chaga.
Veure Continu dialectal і Arusha-chini
Ashéninka
L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.
Veure Continu dialectal і Ashéninka
Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache
El concepte de llengua ausbau, llengua abstand i llengua dach també conegut com a Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache, el desenvoluparen els sociolingüistes per analitzar i categoritzar l'estatus de les varietats lingüístiques i per diferenciar els conceptes entre llengua i dialecte, principalment.
Veure Continu dialectal і Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache
Banyarwanda
Els banyarwanda (Kinyarwanda: plural: Abanyarwanda, singular: Umunyarwanda; literalment els que venen de Ruanda) són el grup cultural i lingüístic d'habitants que viuen a Ruanda.
Veure Continu dialectal і Banyarwanda
Banyum
Banyum (Banyun), Nyun, o Bainouk, és un continu dialectal de les llengües senegambianes parlat a Senegal i Guinea Bissau parlada pels bainuks.
Veure Continu dialectal і Banyum
Bengalí
El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial.
Veure Continu dialectal і Bengalí
Bozo
El bozo, o boso, (en bozo: casa de palla), és una llengua mandé parlada pel poble bozo, el principal poble pesquer del delta interior del Níger, a Mali.
Veure Continu dialectal і Bozo
Capverdians
Capverdians (portuguès cabo-verdianos) són els ciutadans de Cap Verd.
Veure Continu dialectal і Capverdians
Chinanteca
Llengües otomang, el chinanteca és el número 9 El chinanteca constitueix un grup de 14 llengües indígenes de Mèxic parlades per 125 mil persones en total que, en la seva majoria, habiten en l'estat d'Oaxaca, coneguts com a chinantecs.
Veure Continu dialectal і Chinanteca
Cree (llengua)
Cree (també coneguda com a Cree-Muntanyès–Naskapi) és una llengua algonquina parlada aproximadament per 117.000 persones d'un costat a l'altre del Canadà, des dels Territoris del Nord-oest i Alberta fins a Labrador, fent-la la llengua ameríndia amb el nombre més gran de parlants al Canadà.
Veure Continu dialectal і Cree (llengua)
Crioll jamaicà
(audio) Dues frases pronunciades per un parlant nadiu de patuès jamaicà El crioll o patuès jamaicà, anomenat localment Patois, Patwa o Patwah és una llengua criolla de base anglesa amb influències de l'Àfrica Occidental (la majoria de manlleus lingüístics són d'origen Akan) parlada principalment a Jamaica i a la diàspora jamaicana.
Veure Continu dialectal і Crioll jamaicà
Crioll reunionès
Missatge en crioll de Reunió en un rètol en Saint-André. El crioll reunionès (en crioll de La Reunió: Kréol Réyoné) és un crioll de base lexical francesa parlat en la Reunió. Prové sobretot del francès (principalment dels dialectes del nord-oest com el normand i el gal) però també sofreix la influència de llengües d'altres ètnies arribades a l'illa, algunes com el malgaix, l'hindi, el gujarati, l'indoportuguès i el tamil).
Veure Continu dialectal і Crioll reunionès
Culina
El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines.
Veure Continu dialectal і Culina
Dialectes del suec
Zones dialectals on es parla el suec a Escandinàvia Els dialectes del suec són les diferents varietats de la llengua sueca.
Veure Continu dialectal і Dialectes del suec
Dullay
El dullay és un continu dialectal (hi ha controvèrsia sobre si es tracta de dialectes d'un idioma o d'un grup de llengües emparentades) parlat a Etiòpia per unes 30000 persones que també rep el nom de werize.
Veure Continu dialectal і Dullay
Emberà (llengua)
L'emberà és un continu dialectal de les llengües chocó parlat pel poble emberà, al nord-oest de Colòmbia i al sud-est de Panamà, a la comarca Emberá-Wounaan.
Veure Continu dialectal і Emberà (llengua)
Esquimals
Mapa del Consell Circumpolar Inuit, que agrupa els diversos pobles èsquimos: els yupik (yupik i yupik siberians), i els inuit (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit). Un caçador de foques en el seu kayak. Kudliks: Llànties èsquimos d'oli de foca.
Veure Continu dialectal і Esquimals
Flamenc occidental
El flamenc occidental (neerlandès west vlams, en flamenc vlaamsch o vlaemsch) és un grup de dialectes del neerlandès llengua germànica occidental parlada a part de Flandes (Bèlgica) i a part del districte de Dunkerque (Nord), territori conegut com a Westhoek o Flandes francès.
Veure Continu dialectal і Flamenc occidental
Fràncic lorenès
Llengües parlades a Alsàcia-Lorena (s. XIX) Subdivisió dels dialectes germànics de Georg Wenker, 1877 Dialectes mosel·lans El fràncic lorenès, també anomenat lothrénger platt, lothringer platt, lothrénger deitsch, lothrìnger deitsch, lothrìnger ditsch, lothringer deutsch, o simplement platt és una de les llengües regionals de Lorena.
Veure Continu dialectal і Fràncic lorenès
Frontera lingüística
Una frontera lingüística separa dos territoris de llengua diferent.
Veure Continu dialectal і Frontera lingüística
Geografia lingüística
Armeni i llengües caucàsiques La geografia lingüística és la branca de la geografia humana que estudia la distribució geogràfica de les llengües i dels elements que les constitueixen.
Veure Continu dialectal і Geografia lingüística
Geolecte
En lingüística, un geolecte sinónim del sintagma "varietat regional" o territorial denota una varietat de llengua limitada a una determinada àrea geogràfica. Bussmann 1998,.
Veure Continu dialectal і Geolecte
Greenville Goodwin
Grenville Goodwin, nascut Greenville Goodwin (1907–1940), és més conegut pel treball d'etnologia observador-participant entre els apatxes occidentals en la dècada de 1930 al sud-oest dels Estats Units.
Veure Continu dialectal і Greenville Goodwin
Hindustànic
L'hindustànic o indostànic, literalment: «de l'Hindustan» (hindi: हिन्दुस्तानी, transliteració IAST: hindustānī, urdú: ہندوستانی), també conegut com a hindi-urdú i hindavi, és la lingua franca al nord de l'Índia i en gran part del Pakistan.
Veure Continu dialectal і Hindustànic
HMN
* Museu d'Història Natural de Berlín (del seu nom en alemany Humboldt-Museum für Naturkunde), museu d'història natural amb seu a Berlín, a Alemanya.
Veure Continu dialectal і HMN
Hmong (llengua)
Hmong (romanitzat com Hmoob), Mongo Moob) és el nom comú per un contínuum de dialectes de la branca occidental de la família lingüística Hmong-Mien parlats pels Hmong de Sichuan, Yunnan, Guizhou, Guangxi, nord del Vietnam, Tailàndia, i Laos. El nombre total de parlants s'estima en més de 4 milions incloent uns 200.000 Hmongs estatunidencs.
Veure Continu dialectal і Hmong (llengua)
Huambisa
Huambisa, Huambiza, Wambiza, Jíbaro, Xívaro, Wampis, Maina, o Shuar-Huampis és una llengua indígena dels wampis del Perú.
Veure Continu dialectal і Huambisa
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Veure Continu dialectal і Intel·ligibilitat mútua
Jola-Fonyi
El Jola-Fonyi o diola (jóola en diola-fogny) és un dels principals dialectes de les llengües diola, un continu dialectal de llengües nigerocongoleses.
Veure Continu dialectal і Jola-Fonyi
Kanuri
El kanuri és un continu dialectal parlat per aproximadament 4 milions de persones a Nigèria, el Níger, el Txad i el Camerun, així com per minories del sud de Líbia i per una diàpora al Sudan.
Veure Continu dialectal і Kanuri
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Veure Continu dialectal і Kurd
Línia de Benrath
L'alt Alemany se subdivideix en Alemany superior (verd) i Alemany Central (blau), distingint-se del Baix Alemany (groc). Les principals línies isoglòssiques estan marcades en negre. En lingüística alemanya, la línia de Benrath (Alemany: Benrather Linie) és la isoglossa maken-machen.
Veure Continu dialectal і Línia de Benrath
Llengües bakor
Les llengües bakor són un continu dialectal que pertany a la sub-família de les llengües Ekoi, que formen part de les llengües bantus.
Veure Continu dialectal і Llengües bakor
Llengües chocó
Les llengües chocó constitueixen una família lingüística de llengües ameríndies integrada per llengües de l'occident de Colòmbia i el sudoccident de Panamà.
Veure Continu dialectal і Llengües chocó
Llengües de Vanuatu
Vanuatu té tres llengües oficials, l'anglès, el francès, i el bislama, un pidgin derivat de l'anglès.
Veure Continu dialectal і Llengües de Vanuatu
Llengües del Pakistan
Al Pakistan es parlen dotzenes de llengües com a llengües maternes.
Veure Continu dialectal і Llengües del Pakistan
Llengües diola
Les llengües diola són un continu dialectal parlat a Senegal (1,2 milions), Gàmbia (1,2 milions) i Guinea Bissau (800.000 parlants).
Veure Continu dialectal і Llengües diola
Llengües gê
Les llengües gê (o també jê) són una desena de llengües amazòniques que formen una família lingüística identificada per W. Schimidt.
Veure Continu dialectal і Llengües gê
Llengües gbe
Les llengües gbes (pronunciades -el fonema gb és una plosiva labio-velar sonora molt comuna a les llengües oest-africanes-) formen un grup d'unes vint llengües similars que es parlen entre l'est de Ghana i l'oest de Nigèria (també, en menor mesura, a altres països com Haití, a causa del tràfic d'esclaus).
Veure Continu dialectal і Llengües gbe
Llengües goidèliques
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P.
Veure Continu dialectal і Llengües goidèliques
Llengües iberoromàniques
Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.
Veure Continu dialectal і Llengües iberoromàniques
Llengües jívaro
Les llengües jívaro o chicham (també, jívares o shíwaras) són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazònica del nord del Perú i orient de l'Equador pels pobles jívaros.
Veure Continu dialectal і Llengües jívaro
Llengües mandenkà
El mandenkà, de vegades escrit mandingà, mandinkà, o malinké és un continu dialectal d'Àfrica occidental.
Veure Continu dialectal і Llengües mandenkà
Llengües mesoamericanes
Palenque, Mèxic. Un exemple de text en una llengua mesoamericana escrit en un dels sistemes d'escriptura de Mesoamèrica Llengües mesoamericanes són les llengües indígenes de l'àrea cultural mesoamericana, que abasta el sud de Mèxic, tot Guatemala i Belize i part d'Hondures i El Salvador.
Veure Continu dialectal і Llengües mesoamericanes
Llengües Mzab-Wargla
Les llengües Mzab–Wargla o dialectes dels oasis del Sàhara septentrional són un continu dialectal de les llengües zenetes (amazic septentrional).
Veure Continu dialectal і Llengües Mzab-Wargla
Llengües nguni
Les llengües nguni són un grup de llengües bantus parlades a l'Àfrica meridional pels pobles ngunis.
Veure Continu dialectal і Llengües nguni
Llengües rifenyes
Percentatge de parlants de tarifit al Marroc en el cens de 2004 es pot trobar http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html aquí En algunes classificacions les llengües rifenyes són una branca de les llengües zenetes amazigues (llengües amazigues septentrionals), de la regió del Rif al Marroc, que inclou el rifeny, una de les principals llengües amazigues.
Veure Continu dialectal і Llengües rifenyes
Llengües sami
Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.
Veure Continu dialectal і Llengües sami
Llengües shahaptianes
Les llengües shahaptianes o sahaptianes són un grup de llengües Penutians dels Turons parlades pels pobles amerindis dels Estats Units als estats de Washington, Oregon, i Idaho, al nord-oest dels EUA.
Veure Continu dialectal і Llengües shahaptianes
Llengües sioux occidentals
Les llengües sioux occidentals, també anomenades sioux propi or simplement Sioux, són una gran família lingüística de llengües ameríndies d'Amèrica del Nord.
Veure Continu dialectal і Llengües sioux occidentals
Llengües ticuna-yuri
Les llengües ticuna–yuri són una família lingüística petita, potser fins i tot un continu dialectal, que consta d'almenys dues, i potser tres, llengües conegudes d'Amèrica del Sud: la principal llengua de l'Amazònia occidental ticuna, el mal testificat i extingit yurí, i el llenguatge poc conegut carabayo en gran part sense contacte.
Veure Continu dialectal і Llengües ticuna-yuri
Llengües tuu
Les llengües Tuu són una subfamília de llengües integrades dins de la família de les llengües khoisànides, que consisteix en dos grups de llengües parlades a Botswana i Sud-àfrica, el Taa i el !Kwi, cadascun amb una llengua encara viva: la llengua !Xóõ o Taa i la llengua Nǁng.
Veure Continu dialectal і Llengües tuu
Llengües volta-congoleses
Les llengües volta-congoleses són la principal branca de primer nivell dins de la família nigerocongolesa, amb un total de 350 milions de parlants.
Veure Continu dialectal і Llengües volta-congoleses
Llengües zenetes orientals
Les llengües zenetes orientals (Blench, 2006) o Tunisià i Zuwara (Kossmann, 2013) són un grup de les llengües zenetes amazigues parlades a Tunísia i Líbia.
Veure Continu dialectal і Llengües zenetes orientals
Llengua !Xóõ
La llengua ǃXóõ o Taa (també escrit !Khong i !Xoon) és una llengua tuu notable pel seu gran nombre de fonemes, potser el més gran del món.
Veure Continu dialectal і Llengua !Xóõ
Llengua emiliana
L'emilià és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a l'Emília, la part occidental de la regió Emília-Romanya, que comprèn el sud de Llombardia i Vèneto, la part oriental de Ligúria i Piemont, i el nord de la Toscana.
Veure Continu dialectal і Llengua emiliana
Llengua nanai
La llengua nanai és una llengua del grup meridional de la família manxú-tungús.
Veure Continu dialectal і Llengua nanai
Llengua sioux
La llengua sioux, o sioux-assiniboine-stoney, o dakotan, o fins i tot simplement dakota (lato sensu), és una de les branques principals de la família siouan de llengües ameríndies: està formada pel continu dialectal dels idiomes parlats pels pobles generalment anomenats sioux, i per les llengües estretament relacionades dels assiniboines i dels stoneys.
Veure Continu dialectal і Llengua sioux
Llombard alpí
El dialecte llombard alpí és un grup de dialectes que constitueixen una de les varietats principals del llombard, un idioma gal·loitàlic reconegut com a llengua minoritària europea des de 1981 (Informe 4745 del Consell d'Europa) i registrada per la Unesco (Red book on endangered languages) entre les llengües que necessiten protecció.
Veure Continu dialectal і Llombard alpí
Luixutsid
Luixutsid (també xwəlšucid, dxwləšúcid, Puget Salish, Puget Sound Salish, Skagit-Nisqually) és un idioma o continu dialectal de diversos grups amerindis Salixà de l'actual estat de Washington. Luixutsid és un membre de dues divisions principals del grup de l'Idioma Salixà, Salixà Costaner i Salixà de l'Interior.
Veure Continu dialectal і Luixutsid
Macrollengua
Àrab dialectal. Dialectes xinesos. Macrollengua (de l'anglès macrolanguage), en lingüística, és una categoria introduïda per l'estàndard internacional ISO-639 que generalment designa a una llengua que existeix en forma de diferents varietats, no necessàriament intercomprensibles, però que per certes raons es consideren formes dialectals d'una mateixa llengua.
Veure Continu dialectal і Macrollengua
Otomí de la Sierra
Otomí de la Sierra és un continu dialectal de la llengua otomí parlat a Mèxic per uns 70.000 individus a les muntanyes de la zona oriental de l'estat d'Hidalgo, Veracruz occidental i Puebla septentrional.
Veure Continu dialectal і Otomí de la Sierra
Paiute del sud
El Paiute del Sud (també anomenat Numic del riu Colorado, Ute, Ute–Paiute del Sud, o Ute-Chemehuevi), una parla de la branca numic de la família lingüística Uto-asteca, és un continu dialectal que s'estén des del sud-est de Califòrnia a Colorado.
Veure Continu dialectal і Paiute del sud
Parlars ribagorçans
Dialectes del català Els parlars ribagorçans són un conjunt de dialectes de la Ribagorça, dels quals els més orientals es classifiquen avui dia com a dialectes del català i els més occidentals com a dialectes de l'aragonès; existeix també una zona central amb dialectes més difícils de classificar en un o un altre grup.
Veure Continu dialectal і Parlars ribagorçans
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Continu dialectal і Quítxua
Quítxua d'Ancash
El quítxua d'Ancash és una varietat del quítxua de la serra norcentral del Perú, conformada com un conjunt de dialectes parlat en gran part del departament de Ancash i en la part nord-occidental de Huánuco per aproximadament un milió d'usuaris.
Veure Continu dialectal і Quítxua d'Ancash
Quítxua de Huaylas
El quítxua de Huaylas és una varietat del quítxua parlada al Callejón de Huaylas i en el vessant occidental de la Sierra Negra.
Veure Continu dialectal і Quítxua de Huaylas
Quítxua de Huánuco
El quítxua de Huánuco, també conegut com quítxua d'Alto Pativilca–Alto Marañón–Alto Huallaga (abreujat AP–AM–AH) és un continu dialectal del quítxua parlat a les províncies peruanes de Huánuco, Lauricocha, Cajatambo i zones veïnes.
Veure Continu dialectal і Quítxua de Huánuco
Quítxua I
Quechua I, conegut també com o Quítxua Wáywash, o Quítxua B, és una de les dues branques o grups genealògics de les llengües quítxues.
Veure Continu dialectal і Quítxua I
Rwanda-rundi
Rwanda-Rundi (Ruanda-Rundi) és un grup de llengües bantus, específicament un continu dialectal, que es parla a l'Àfrica Central.
Veure Continu dialectal і Rwanda-rundi
Sahaptin
El sahaptin o shahaptin (derivat de l'exònim salish: Sħáptənəxw 'estranger') és una llengua penutiana dels turons pertanyent al grup shahaptià parlat en una part de l'altiplà nord-oest al llarg del riu Columbia i els seus afluents al sud de l'estat de Washington, nord d'Oregon i sud-est d'Idaho.
Veure Continu dialectal і Sahaptin
Sprachraum
En lingüística, una sprachraum (/ˈsprɑːkraʊm/;:, "espai de la llengua") és una regió geogràfica on es parla la mateixa primera llengua o el mateix grup de llengües, amb variacions dialectals.
Veure Continu dialectal і Sprachraum
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Veure Continu dialectal і Suàbia
Substrat basc en les llengües romàniques
El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península Ibèrica i en algunes de les llengües romàniques que en deriven.
Veure Continu dialectal і Substrat basc en les llengües romàniques
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Continu dialectal і Suec
Tailandès
El tailandès, thai o siamès o siamés (ภาษาไทย; phasa thai) és la llengua nacional de Tailàndia.
Veure Continu dialectal і Tailandès
Taixelhit
Percentatge de parlants de taixelhit (ús quotidià, en 2004)format ref http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html El taixelhit és un dialecte amazic, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord.
Veure Continu dialectal і Taixelhit
Toscà
El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.
Veure Continu dialectal і Toscà
Tribu Ute
Els ute són una nació d'amerindis dels Estats Units de la cultura de la Gran Conca i de la família lingüística uto-asteca, grup numic meridional, el nom del qual prové de l'apatxe entaw o yuta "excavadors dels cims de les muntanyes", encara que en el seu idioma vol dir "terra del sol".
Veure Continu dialectal і Tribu Ute
Tribu Ute de la reserva Uintah i Ouray
La Tribu Ute de la reserva Uintah i Ouray és una tribu reconeguda federalment dels ute a Utah.
Veure Continu dialectal і Tribu Ute de la reserva Uintah i Ouray
Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina
«Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina» de vegades citat com «un idioma és un dialecte amb un exèrcit darrere» és un dels aforismesVictor H. Mair, The Columbia History of Chinese Literature, p. 24: "It has often been facetiously remarked...
Veure Continu dialectal і Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina
Ute (dialecte)
El ute /'juːt/ Givón, T. Ute Reference Grammar.
Veure Continu dialectal і Ute (dialecte)
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Veure Continu dialectal і Uto-asteca
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Continu dialectal і Valencià
Xona
El xona, o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà.
Veure Continu dialectal і Xona
Yawanawa
El yawanawa (Iauanauá o Jawanaua) és una llengua de la família Pano a l'oest central del Brasil pel poble yaminawa i altres relacionats.
Veure Continu dialectal і Yawanawa
Yokuts de la vall
El Yokuts de la vall era un continu dialectal de les llengües yokuts de Califòrnia.
Veure Continu dialectal і Yokuts de la vall
Zenete de l'Oriental marroquí
El zenete de l'Oriental marroquí és un continu dialectal amazic parlat a la província de Jerada, Marroc, al sud-oest d'Oujda.
Veure Continu dialectal і Zenete de l'Oriental marroquí
Zoque de Chiapas
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El Zoque de Chiapas és un continu dialectal del zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.
Veure Continu dialectal і Zoque de Chiapas
També conegut com Continu lingüístic, Continuum lingüístic, Contínuum dialectal.