Accés més ràpid que el navegador!
170 les relacions: Acció (física), Antiquark, Àtom, Àtom hidrogenoide, Balança de Kibble, Barrera de potencial, Bosó, Bosó de gauge, Camp electromagnètic, Capa d'electrons, Càrrega de Planck, Càrrega elèctrica elemental, CGH, Clinton Joseph Davisson, Col·lisió de Coulomb, Condensat de Bose-Einstein, Conducció balística, Conjectura de Calogero, Constant d'acoblament, Constant d'acoblament gravitacional, Constant d'estructura fina, Constant de Planck, Constant de Rydberg, Constant de Stefan-Boltzmann, Constant física, Constant física fonamental, Corrent de Planck, Cos negre, Densitat de Planck, Desplaçament químic, Difracció d'electrons, Difracció d'electrons de baixa energia, Dualitat ona-partícula, Efecte Compton, Efecte Doppler, Efecte Hall quàntic, Efecte Mössbauer, Efecte Unruh, Efecte YORP, Electró, Electró-volt, Electrodinàmica quàntica de circuits, Emissió espontània, Emissió estimulada, Energia, Energia d'ionització, Energia de Hartree, Energia de Planck, Energia del fotó, Energia del punt zero, ..., Energia lluminosa, Energia radiant, Equació d'Eyring, Equació de Hamilton-Jacobi, Equació de Proca, Equació de Schrödinger, Espín, Espectre, Espectroscòpia, Estàndard de tensió Josephson, Experiment de Davisson-Germer, Experiment de Pound-Rebka, Física, Física atòmica, Fórmula de Rydberg, Fermió, Fil quàntic, Fluorescència, Forat negre microscòpic, Força electromagnètica, Força nuclear forta, Forces de dispersió de London, Formulació de la integral de camins, Fotó, Fotoexcitació, Fotoionització, Freqüència, Freqüència angular de Planck, Freqüència d'ona, Freqüència espacial, Funció d'ona, Funció de treball, H, Història de l'electricitat, Història de la mecànica quàntica, Holograma multicolor, Imatge de Heisenberg, Impedància de Planck, Inversió de població, Llei de Dulong i Petit, Llei de Planck, Llei de Rayleigh-Jeans, Llum, Longitud d'ona, Longitud d'ona Compton, Longitud de la coherència superconductora, Longitud de Planck, Magnó, Magnetó de Bohr, Magnetó nuclear, Magnitud adimensional, Matèria degenerada, Max Born, Max Planck, Mecànica quàntica, Mesura, Model atòmic de Bohr, Model de Dicke, Molècula diatòmica, Moment angular, Moment angular total, Moment cristal·lí, Moment de Planck, Moment magnètic del nucleó, Monopol magnètic, Nana blanca, Nombre d'Avogadro, Nombre quàntic azimutal, Nombre quàntic d'espín, Nombre quàntic magnètic, Nombre quàntic principal, Ona de matèria, Ona electromagnètica, Operador moment, Orbital atòmic, Oscil·lador harmònic, Otto Lummer, Paul Adrien Maurice Dirac, Permitivitat del buit, Postulats de la mecànica quàntica, Potència de Planck, Pou de potencial finit, Pressió de Planck, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Propietat commutativa, Punt de contacte quàntic, Quantificació (física), Quark, Quàntic de conductància, Quàntic de flux magnètic, Quàntum, Química quàntica, Quilogram, Radi clàssic de l'electró, Radi de Bohr, Radiació de frenada, Radiació de Hawking, Radiació electromagnètica, Ressonància magnètica detectada òpticament, Ressonància magnètica nuclear, Robert Andrews Millikan, Sistema de dos estats, Temperatura de Planck, Temps de Planck, Teorema d'equipartició, Teorema d'estadística de l'espín, Teoria de l'estat de transició, Teoria del funcional de la densitat, Transformada de Wigner-Weyl, Ultraviolat extrem, Unió túnel superconductora, Unitat atòmica, Unitat bàsica del Sistema Internacional, Unitat natural, Unitats de Planck, Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen, Vela solar, Voltatge de Planck, Ћ. Ampliar l'índex (120 més) »
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Nou!!: Constant de Planck і Acció (física) · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Constant de Planck і Antiquark · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Constant de Planck і Àtom · Veure més »
Àtom hidrogenoide
Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.
Nou!!: Constant de Planck і Àtom hidrogenoide · Veure més »
Balança de Kibble
Balança de watt del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units. La balança de Kibble o balança de watt és un instrument de mesura de masses electromecànic que mesura la massa d'un objecte de forma molt precisa mitjançant la mesura de la força d'un corrent elèctric dintre d'un camp magnètic i d'una tensió elèctrica induïda en un conductor en moviment dintre d'un camp magnètic.
Nou!!: Constant de Planck і Balança de Kibble · Veure més »
Barrera de potencial
miniatura En mecànica quàntica, la barrera de potencial finita és un problema model unidimensional que permet demostrar el fenomen de l'efecte túnel.
Nou!!: Constant de Planck і Barrera de potencial · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Constant de Planck і Bosó · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Constant de Planck і Bosó de gauge · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Constant de Planck і Camp electromagnètic · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: Constant de Planck і Capa d'electrons · Veure més »
Càrrega de Planck
En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com q_P, és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals.
Nou!!: Constant de Planck і Càrrega de Planck · Veure més »
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Nou!!: Constant de Planck і Càrrega elèctrica elemental · Veure més »
CGH
* Consejo General de Huelga, òrgan de coordinació de la vaga de la UNAM de 1999, a Mèxic.
Nou!!: Constant de Planck і CGH · Veure més »
Clinton Joseph Davisson
Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Constant de Planck і Clinton Joseph Davisson · Veure més »
Col·lisió de Coulomb
Una col·lisió de Coulomb és una col·lisió elàstica binària entre dues partícules carregades que interactuen a través del seu propi camp elèctric.
Nou!!: Constant de Planck і Col·lisió de Coulomb · Veure més »
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Nou!!: Constant de Planck і Condensat de Bose-Einstein · Veure més »
Conducció balística
Esquemes d'un amplificador diferencial basat en dos transistors d'efecte de camp (esquerra) i un amplificador diferencial basat en un parell balístic integrat (dreta). Un transistor d'efecte de camp de nanoricinta de grafè (GNR-FET). Aquí els contactes A i B es troben a dos nivells de Fermi diferents EF_A i EF_B. En física mesoscòpica, la conducció balística (transport balístic) és el flux (o transport) sense obstacles de portadors de càrrega (generalment electrons), o partícules que transporten energia, a distàncies relativament llargues en un material.
Nou!!: Constant de Planck і Conducció balística · Veure més »
Conjectura de Calogero
La conjentura de CalogeroGaeta, Giuseppe.
Nou!!: Constant de Planck і Conjectura de Calogero · Veure més »
Constant d'acoblament
En física, una constant d'acoblament, usualment denotada g, és un nombre que determina la força d'una interacció.
Nou!!: Constant de Planck і Constant d'acoblament · Veure més »
Constant d'acoblament gravitacional
La constant d'acoblament gravitacional és una constant física fonamental i una constant d'acoblament que caracteritza la intensitat de la gravitació entre partícules elementals típiques.
Nou!!: Constant de Planck і Constant d'acoblament gravitacional · Veure més »
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Nou!!: Constant de Planck і Constant d'estructura fina · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Constant de Planck і Constant de Planck · Veure més »
Constant de Rydberg
Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.
Nou!!: Constant de Planck і Constant de Rydberg · Veure més »
Constant de Stefan-Boltzmann
La constant de Stefan-Boltzmann és la constant de proporcionalitat de la llei de Stefan-Boltzmann, que estableix que el total d'energia radiada per unitat de superfície per un cos negre per unitat de temps és proporcional a la quarta potència de la temperatura absoluta.
Nou!!: Constant de Planck і Constant de Stefan-Boltzmann · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Constant de Planck і Constant física · Veure més »
Constant física fonamental
Una constant física fonamental és una constant física adimensional i que per tant pren el mateix valor en qualsevol sistema d'unitats.
Nou!!: Constant de Planck і Constant física fonamental · Veure més »
Corrent de Planck
1 - Conductors, Fp - Força de Planck, lp - Longitud de Planck, Ip - Corrent de Planck. El corrent de Planck, simbolitzat com Ip, és la unitat de corrent elèctric en el sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Corrent de Planck · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Constant de Planck і Cos negre · Veure més »
Densitat de Planck
La densitat de Planck és una unitat de densitat, representada per ρP, en el sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Densitat de Planck · Veure més »
Desplaçament químic
En el camp de la ressonància magnètica nuclear (RMN), el desplaçament químic és la freqüència ressonant d'un nucli relativa a un estàndard.
Nou!!: Constant de Planck і Desplaçament químic · Veure més »
Difracció d'electrons
La Difracció d'electrons és una tècnica utilitzada per estudiar la matèria fent que un feix d'electrons incideixi sobre una mostra i observant el patró d'interferència resultant.
Nou!!: Constant de Planck і Difracció d'electrons · Veure més »
Difracció d'electrons de baixa energia
Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.
Nou!!: Constant de Planck і Difracció d'electrons de baixa energia · Veure més »
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Nou!!: Constant de Planck і Dualitat ona-partícula · Veure més »
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Nou!!: Constant de Planck і Efecte Compton · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Constant de Planck і Efecte Doppler · Veure més »
Efecte Hall quàntic
L’efecte Hall quàntic (o efecte Hall quàntic sencer) és una versió quantificada de l’efecte Hall que s'observa en sistemes electrònics bidimensionals sotmesos a baixes temperatures i camps magnètics forts, en els quals la resistència Hall presenta passos que prenen el valors quantificats on e és la càrrega elemental i h la constant de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Efecte Hall quàntic · Veure més »
Efecte Mössbauer
Rudolf Ludwig Mössbauer L'efecte Mössbauer és un fenomen d'emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics, descobert el 1958 pel físic alemany Rudolf Mössbauer (1929-2011), que li valgué el Premi Nobel de Física del 1961.
Nou!!: Constant de Planck і Efecte Mössbauer · Veure més »
Efecte Unruh
Lefecte Unruh, descobert el 1976 per Bill Unruh de la Universitat de Colúmbia Britànica, és la predicció que un observador accelerat observarà radiació del cos negre mentre que un observador inercial no n'observarà.
Nou!!: Constant de Planck і Efecte Unruh · Veure més »
Efecte YORP
L'efecte YORP (de les inicials de Iarkovski - O'Keefe - Radzievskii - Paddack), és una variació de segon ordre de l'efecte Iarkovski que causa que un cos petit (com un asteroide) giri molt ràpid o molt lent.
Nou!!: Constant de Planck і Efecte YORP · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Constant de Planck і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Constant de Planck і Electró-volt · Veure més »
Electrodinàmica quàntica de circuits
L'electrodinàmica quàntica de circuits (circuit EDQ o cEDQ) proporciona un mitjà per estudiar la interacció fonamental entre la llum i la matèria (òptica quàntica).
Nou!!: Constant de Planck і Electrodinàmica quàntica de circuits · Veure més »
Emissió espontània
Emissió espontània: un electró cau del nivell excitat d'energia ''E''₂ al nivell inferior d'energia ''E''1 i s'emet un fotó d'energia igual a la diferència d'energies dels nivells. L'emissió espontània és el procés pel qual un electró d'un àtom o molècula en un estat excitat cau espontàniament a l'estat fonamental (o a un estat de menor energia), amb la consegüent emissió d'un fotó.
Nou!!: Constant de Planck і Emissió espontània · Veure més »
Emissió estimulada
L'emissió estimulada és el procés pel qual un electró d'un àtom o molècula en un estat excitat és pertorbat per un fotó incident i cau a un estat de menor energia, amb la consegüent emissió d'un segon fotó, idèntic al fotó incident (mateixa freqüència i fase).
Nou!!: Constant de Planck і Emissió estimulada · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Constant de Planck і Energia · Veure més »
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Nou!!: Constant de Planck і Energia d'ionització · Veure més »
Energia de Hartree
L'energia de Hartree (simbolitzada Eh) és la unitat d'energia del sistema d'unitats atòmiques, va rebre el seu nom en honor del físic anglès Douglas Hartree.
Nou!!: Constant de Planck і Energia de Hartree · Veure més »
Energia de Planck
L'energia de Planck, simbolitzat com PEP, és la unitat d'energia al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Energia de Planck · Veure més »
Energia del fotó
L'energia del fotó és l'energia transportada per un sol fotó.
Nou!!: Constant de Planck і Energia del fotó · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Constant de Planck і Energia del punt zero · Veure més »
Energia lluminosa
En fotometria, lenergia lumínica o lluminosa és la fracció d'energia percebuda de l'energia transportada per la llum i que es manifesta sobre la matèria de diferents maneres, una d'elles és arrencar els electrons dels metalls, pot comportar-se com una ona o com si fos matèria, però el més normal és que es desplaci com una ona i interaccioni amb la matèria de manera material o física.
Nou!!: Constant de Planck і Energia lluminosa · Veure més »
Energia radiant
Llum (una forma d'energia radiant) observada a un bosc. L'energia radiant és l'energia de les ones electromagnètiques continguda en la llum visible i altres formes de radiació, com els raigs X. Quan la matèria absorbeix la radiació experimenta un augment de l'energia tèrmica; també es poden experimentar canvis en les substàncies.
Nou!!: Constant de Planck і Energia radiant · Veure més »
Equació d'Eyring
La equació d'Eyring també coneguda com a equació d'Eyring–Polanyi en cinètica química relaciona la velocitat de reacció amb la temperatura.
Nou!!: Constant de Planck і Equació d'Eyring · Veure més »
Equació de Hamilton-Jacobi
L' equació de Hamilton-Jacobi és una equació diferencial en derivades parcials usada en mecànica clàssica i mecànica relativista que permet trobar les equacions d'evolució temporal o de "moviment".
Nou!!: Constant de Planck і Equació de Hamilton-Jacobi · Veure més »
Equació de Proca
En física de partícules, l'equació de Proca descriu l'evolució d'un camp massiu vectorial (és a dir, d'espín 1) dins de l'espaitemps de Minkowski.
Nou!!: Constant de Planck і Equació de Proca · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Constant de Planck і Equació de Schrödinger · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Constant de Planck і Espín · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Constant de Planck і Espectre · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Constant de Planck і Espectroscòpia · Veure més »
Estàndard de tensió Josephson
Fig. 1 Passos de tensió constant a la corba I–V d'una unió conduïda amb radiació de microones per a (a) una unió de baixa capacitat i (b) una unió d'alta capacitat. Un estàndard de tensió Josephson és un sistema complex que utilitza un xip de circuit integrat superconductor que funciona a una temperatura de 4ºK per generar tensions estables que només depenen d'una freqüència aplicada i constants fonamentals.
Nou!!: Constant de Planck і Estàndard de tensió Josephson · Veure més »
Experiment de Davisson-Germer
Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.
Nou!!: Constant de Planck і Experiment de Davisson-Germer · Veure més »
Experiment de Pound-Rebka
Desplaçament gravitacional al roig. Un fotó que surt del mig de la Terra i el Sol arribaria a la Terra més roig i al Sol més blau. L'experiment de Pound-Rebka és un experiment realitzat el 1960 pels físic estatunidenc Robert Vivian Pound (1919-2010) i el seu estudiant de doctorat el físic estatunidenc Glen Anderson Rebka, Jr. (1931-2015) amb l'objectiu de provar la predicció del desplaçament gravitacional cap al roig que fa la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein.
Nou!!: Constant de Planck і Experiment de Pound-Rebka · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Constant de Planck і Física · Veure més »
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Nou!!: Constant de Planck і Física atòmica · Veure més »
Fórmula de Rydberg
La fórmula de Rydberg com apareixia en un escrit de novembre de 1888 La fórmula Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics.
Nou!!: Constant de Planck і Fórmula de Rydberg · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Constant de Planck і Fermió · Veure més »
Fil quàntic
butaca, metàl·lic). En física mesoscòpica, un fil quàntic és un cable elèctricament conductor en el qual els efectes quàntics influeixen en les propietats de transport.
Nou!!: Constant de Planck і Fil quàntic · Veure més »
Fluorescència
Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.
Nou!!: Constant de Planck і Fluorescència · Veure més »
Forat negre microscòpic
Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.
Nou!!: Constant de Planck і Forat negre microscòpic · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Constant de Planck і Força electromagnètica · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Constant de Planck і Força nuclear forta · Veure més »
Forces de dispersió de London
Cel·la unitat d'un cristall de iode on les molècules de diiode, I₂, es troben enllaçades mitjançant forces de dispersió Neu carbònica, diòxid de carboni sòlid gràcies a les forces de London Les forces de dispersió de London són forces intermoleculars febles que sorgeixen de forces interactives entre dipols temporals en molècules sense moment dipolar permanent.
Nou!!: Constant de Planck і Forces de dispersió de London · Veure més »
Formulació de la integral de camins
trajectòria entreA i B contribueix a la probabilitat que una partícula es propagui entre tots dos punts. La formulació mitjançant integral de camins de la mecànica quàntica és un enfocament en el qual les relacions fonamentals d'aquesta teoria es deriven utilitzant la noció de suma sobre històries, publicada per Richard Feynman el 1948.
Nou!!: Constant de Planck і Formulació de la integral de camins · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Constant de Planck і Fotó · Veure més »
Fotoexcitació
Fotoexcitació en cristall. La fotoexcitació és la producció d'un estat excitat d'un sistema quàntic mitjançant l'absorció de fotons.
Nou!!: Constant de Planck і Fotoexcitació · Veure més »
Fotoionització
La fotoionització és el procés en el que un fotó incident expulsa un o més electrons d'àtom, ió o molècula.
Nou!!: Constant de Planck і Fotoionització · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Constant de Planck і Freqüència · Veure més »
Freqüència angular de Planck
La freqüència angular de Planck o velocitat angular de Planck, simbolitzada com ωP, és la unitat de velocitat angular al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Freqüència angular de Planck · Veure més »
Freqüència d'ona
La freqüència d'ona és el nombre de repeticions per unitat de temps de qualsevol event periòdic, és a dir, el nombre de vegades que l'oscil·lació de l'ona es repeteix en un segon.
Nou!!: Constant de Planck і Freqüència d'ona · Veure més »
Freqüència espacial
La freqüència espacial implica l'estudi de les distàncies entre sinus i cosinus de les ones sinuosoïdals. La freqüència espacial és un concepte emprat en matemàtica, física i enginyeria, emprat per definir la característica d'algunes estructures que tenen una posició periòdica en l'espai.
Nou!!: Constant de Planck і Freqüència espacial · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Constant de Planck і Funció d'ona · Veure més »
Funció de treball
La funció de treball és l'energia mínima (normalment mesurada en electró-volts, eV), necessària per arrencar un electró d'un sòlid, a un punt immediatament fora de la superfície del sòlid (o l'energia necessària per moure un electró des del nivell denergia de Fermi fins al buit).
Nou!!: Constant de Planck і Funció de treball · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Constant de Planck і H · Veure més »
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Nou!!: Constant de Planck і Història de l'electricitat · Veure més »
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Nou!!: Constant de Planck і Història de la mecànica quàntica · Veure més »
Holograma multicolor
miniatura L'holograma multicolor, d'arc de Sant Martí o Benton és un tipus d'holograma inventat l'any 1968 pel Dr. Stephen A. Benton amb l'ajuda de Polaroid Corporation (el que seria més tard el MIT).
Nou!!: Constant de Planck і Holograma multicolor · Veure més »
Imatge de Heisenberg
En física, la imatge de Heisenberg o representació de Heisenberg és una formulació (en gran part deguda a Werner Heisenberg el 1925) de la mecànica quàntica en la qual els operadors (observables i altres) incorporen una dependència del temps, però els vectors d'estat són independents del temps, una base fixa arbitrària rígidament subjacent a la teoria.
Nou!!: Constant de Planck і Imatge de Heisenberg · Veure més »
Impedància de Planck
La impedància de Planck, simbolitzada com ZP, és una unitat de resistència elèctrica al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Impedància de Planck · Veure més »
Inversió de població
En física, concretament en mecànica estadística, la inversió de població és una situació que es produeix quan un sistema (com ara un grup d'àtoms o molècules) es troba en un estat en què hi ha més membres del sistema en estats excitats superiors que en estats d'energia inferiors i en l'estat fonamental.
Nou!!: Constant de Planck і Inversió de població · Veure més »
Llei de Dulong i Petit
Calors específiques i masses molar d'alguns elements La llei de Dulong i Petit és una llei empírica que relaciona les calors específiques dels elements químics sòlids i la seva massa molar.
Nou!!: Constant de Planck і Llei de Dulong i Petit · Veure més »
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Nou!!: Constant de Planck і Llei de Planck · Veure més »
Llei de Rayleigh-Jeans
Comparació de la Llei de Rayleigh-Jeans amb la Llei de Wien i la Llei de Planck, per un cos de temperatura de 8 mK A física, la Llei de Rayleigh-Jeans, primerament proposada a començaments del segle XX amb l'intent de descriure la radiància espectral de la radiació electromagnètica de totes les longituds d'ona d'un cos negre a una temperatura donada, per a la longitud d'onaλ, És; on c és la velocitat de la llum, k és la constant de Boltzmann i T és la temperatura absoluta.
Nou!!: Constant de Planck і Llei de Rayleigh-Jeans · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Constant de Planck і Llum · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Constant de Planck і Longitud d'ona · Veure més »
Longitud d'ona Compton
La longitud d'ona Compton és una propietat mecànica quàntica d'una partícula.
Nou!!: Constant de Planck і Longitud d'ona Compton · Veure més »
Longitud de la coherència superconductora
Quan un material cau per sota de la seva temperatura crítica superconductora, els camps magnètics dins del material són expulsats mitjançant l'efecte Meissner. Les equacions de London donen una explicació quantitativa d'aquest efecte. En superconductivitat, la longitud de la coherència superconductora, normalment indicada com \xi (grec minúscula xi), és l'exponent característic de les variacions de la densitat del component superconductor.
Nou!!: Constant de Planck і Longitud de la coherència superconductora · Veure més »
Longitud de Planck
La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.
Nou!!: Constant de Planck і Longitud de Planck · Veure més »
Magnó
El magnó és una quasipartícula generada per una excitació col·lectiva de l'estructura d'espín dels electrons en un cristall. Des del punt de vista ondulatori en mecànica quàntica, un magnó pot ser considerat com una ona d'espín quantitzada.
Nou!!: Constant de Planck і Magnó · Veure més »
Magnetó de Bohr
En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat \mu_\mathrm) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr.
Nou!!: Constant de Planck і Magnetó de Bohr · Veure més »
Magnetó nuclear
En física atòmica, el magnetó nuclear (simbolitzat \mu_\mathrm\!)és una constant física de moment magnètic.
Nou!!: Constant de Planck і Magnetó nuclear · Veure més »
Magnitud adimensional
Una Magnitud adimensional (en anglès, dimensionless quantity), és una quantitat sense una dimensió física associada, essent per tant un nombre sense associar que permet descriure una característica física sense dimensió ni unitat d'expressió explícita, i que com a tal, sempre té una dimensió d'1.
Nou!!: Constant de Planck і Magnitud adimensional · Veure més »
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Nou!!: Constant de Planck і Matèria degenerada · Veure més »
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Constant de Planck і Max Born · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Constant de Planck і Max Planck · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Mecànica quàntica · Veure més »
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Nou!!: Constant de Planck і Mesura · Veure més »
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Nou!!: Constant de Planck і Model atòmic de Bohr · Veure més »
Model de Dicke
El model de Dicke és un model fonamental de l'òptica quàntica, que descriu la interacció entre la llum i la matèria.
Nou!!: Constant de Planck і Model de Dicke · Veure més »
Molècula diatòmica
Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.
Nou!!: Constant de Planck і Molècula diatòmica · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Constant de Planck і Moment angular · Veure més »
Moment angular total
En mecànica quàntica, el nombre quàntic del moment angular total parametritza el moment angular total d'una partícula donada, ja que combina el seu moment angular orbital i el moment angular intrínsec, és a dir el seu espín.
Nou!!: Constant de Planck і Moment angular total · Veure més »
Moment cristal·lí
llengua.
Nou!!: Constant de Planck і Moment cristal·lí · Veure més »
Moment de Planck
El moment de Planck, simbolitzat com m_P c, és la unitat de quantitat de moviment al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Moment de Planck · Veure més »
Moment magnètic del nucleó
Els moments magnètics del nucleó són els moments dipolars magnètics intrínsecs del protó i el neutró, símbols μp i μn.
Nou!!: Constant de Planck і Moment magnètic del nucleó · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Constant de Planck і Monopol magnètic · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Constant de Planck і Nana blanca · Veure més »
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Nou!!: Constant de Planck і Nombre d'Avogadro · Veure més »
Nombre quàntic azimutal
orbitals atòmics per un àtom d'hidrogen. El nombre quàntic principal (''n'') es pot veure a l'esquerra de cada fila i el nombre quàntic azimutal (''ℓ'') es denota per amb una lletra que es pot veure a dalt de cada columna. El nombre quàntic azimutal és el nombre quàntic d'un orbital atòmic.
Nou!!: Constant de Planck і Nombre quàntic azimutal · Veure més »
Nombre quàntic d'espín
En física atòmica, el nombre quàntic d'espín (amb símbol) és el nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec (o moment angular d'espín o espín) d'una partícula donada.
Nou!!: Constant de Planck і Nombre quàntic d'espín · Veure més »
Nombre quàntic magnètic
El nombre quàntic magnètic (símbol ml), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Nou!!: Constant de Planck і Nombre quàntic magnètic · Veure més »
Nombre quàntic principal
En mecànica quàntica, el nombre quàntic principal (amb símbol n), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Nou!!: Constant de Planck і Nombre quàntic principal · Veure més »
Ona de matèria
Louis-Victor-Pierre-Raymond de Broglie (1892–1987) La teoria de les ones de matèria fa referència a la hipòtesi formulada pel físic francès, Louis-Victor de Broglie (1892-1987) el 1924, en la qual afirmava que: Per postular aquesta propietat de la matèria De Broglie es va basar en l'explicació de l'efecte fotoelèctric, que poc abans havia donat Albert Einstein suggerint la naturalesa quàntica de la llum.
Nou!!: Constant de Planck і Ona de matèria · Veure més »
Ona electromagnètica
Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.
Nou!!: Constant de Planck і Ona electromagnètica · Veure més »
Operador moment
Operador moment, en mecànica quàntica, és l'operador que transforma la funció d'ona \psi(x,t) en una altra funció formada per una constant multiplicada per la derivada espacial de la funció d'ona.
Nou!!: Constant de Planck і Operador moment · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Constant de Planck і Orbital atòmic · Veure més »
Oscil·lador harmònic
Es diu que un sistema qualsevol, mecànic, elèctric, pneumàtic, etc.
Nou!!: Constant de Planck і Oscil·lador harmònic · Veure més »
Otto Lummer
Otto Richard Lummer (Gera, 17 de juliol de 1860 - Breslau, 5 de juliol de 1925) va ser un físic alemany, conegut principalment pels seus treballs en òptica i radiació, principalment, sobre el cos negre.
Nou!!: Constant de Planck і Otto Lummer · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Constant de Planck і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Permitivitat del buit
La constant física ε0, comunament anomenada la permitivitat del buit, permitivitat de l'espai lliure o constant elèctrica és una constant física (de referència) ideal, que és el valor de la permitivitat dielèctrica absoluta (no relativa) del buit clàssic.
Nou!!: Constant de Planck і Permitivitat del buit · Veure més »
Postulats de la mecànica quàntica
La formulació matemàtica rigorosa de la mecànica quàntica va ser desenvolupada per Paul Adrien Maurice Dirac i John von Neumann.
Nou!!: Constant de Planck і Postulats de la mecànica quàntica · Veure més »
Potència de Planck
La potència de Planck, simbolitzat com PP, és la unitat de potència al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Potència de Planck · Veure més »
Pou de potencial finit
El pou de potencial finit és un concepte de mecànica quàntica.
Nou!!: Constant de Planck і Pou de potencial finit · Veure més »
Pressió de Planck
La pressió de Planck, simbolitzat com pP, és la unitat de pressió al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Pressió de Planck · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Constant de Planck і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Constant de Planck і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Constant de Planck і Propietat commutativa · Veure més »
Punt de contacte quàntic
Un punt de contacte quàntic (en anglès Quantum Point Contact o QPC) és una constricció estreta entre dos regions amples elèctricament conductores, amb una amplada comparable a la longitud d'ona electrònica (de nano a micròmetres).
Nou!!: Constant de Planck і Punt de contacte quàntic · Veure més »
Quantificació (física)
A l'entorn de la física, una quantificació és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seva descripció clàssica.
Nou!!: Constant de Planck і Quantificació (física) · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Constant de Planck і Quark · Veure més »
Quàntic de conductància
El quàntic de conductància, indicat amb el símbol, és la unitat quantificada de la conductància elèctrica.
Nou!!: Constant de Planck і Quàntic de conductància · Veure més »
Quàntic de flux magnètic
El flux magnètic, representat pel símbol, enfilant algun contorn o bucle es defineix com el camp magnètic multiplicat per l'àrea del bucle, és a dir.
Nou!!: Constant de Planck і Quàntic de flux magnètic · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Constant de Planck і Quàntum · Veure més »
Química quàntica
La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.
Nou!!: Constant de Planck і Química quàntica · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Constant de Planck і Quilogram · Veure més »
Radi clàssic de l'electró
El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.
Nou!!: Constant de Planck і Radi clàssic de l'electró · Veure més »
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Nou!!: Constant de Planck і Radi de Bohr · Veure més »
Radiació de frenada
Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
Nou!!: Constant de Planck і Radiació de frenada · Veure més »
Radiació de Hawking
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.
Nou!!: Constant de Planck і Radiació de Hawking · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Constant de Planck і Radiació electromagnètica · Veure més »
Ressonància magnètica detectada òpticament
gelosia del diamant, vist al llarg de l'eix 100. Els àtoms de carboni (gris) formen el cristall de diamant a granel. Un àtom de nitrogen substitutiu (esfera blava) es troba al costat d'una vacant (regió ombrejada), formant el NV. En física, la ressonància magnètica detectada òpticament (amb acrònim anglès ODMR) és una tècnica de doble ressonància mitjançant la qual l'estat d'espín electrònic d'un defecte de cristall es pot bombejar òpticament per a la inicialització i la lectura de l'espín.
Nou!!: Constant de Planck і Ressonància magnètica detectada òpticament · Veure més »
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Nou!!: Constant de Planck і Ressonància magnètica nuclear · Veure més »
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Nou!!: Constant de Planck і Robert Andrews Millikan · Veure més »
Sistema de dos estats
l'experiment Stern-Gerlach es divideix en dos, cadascun dels quals correspon a un possible valor de gir de l'electró més extern de l'àtom de plata. En mecànica quàntica, un sistema de dos estats (també conegut com a sistema de dos nivells) és un sistema quàntic que pot existir en qualsevol superposició quàntica de dos estats quàntics independents (distingibles físicament).
Nou!!: Constant de Planck і Sistema de dos estats · Veure més »
Temperatura de Planck
La temperatura de Planck (TP), anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, és la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Temperatura de Planck · Veure més »
Temps de Planck
El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.
Nou!!: Constant de Planck і Temps de Planck · Veure més »
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.
Nou!!: Constant de Planck і Teorema d'equipartició · Veure més »
Teorema d'estadística de l'espín
El teorema d'estadística de l'espín de la mecànica quàntica estableix la relació directa entre l'espín d'un tipus de partícula amb l'estadística que obeeix.
Nou!!: Constant de Planck і Teorema d'estadística de l'espín · Veure més »
Teoria de l'estat de transició
400px La teoria de l'estat de transició és una teoria que explica les velocitats de les reaccions químiques elementals.
Nou!!: Constant de Planck і Teoria de l'estat de transició · Veure més »
Teoria del funcional de la densitat
La teoria del funcional de la densitat (de sigles DFT, provinent de la denominació anglesa Density Functional Theory) és un mètode mecanicoquàntic usat en física i química per investigar l'estructura electrònica de sistemes amb múltiples partícules, en particular molècules i fases condensades.
Nou!!: Constant de Planck і Teoria del funcional de la densitat · Veure més »
Transformada de Wigner-Weyl
En mecànica quàntica, la transformada de Wigner-Weyl o transformada de Weyl-Wigner (amb nom de Hermann Weyl i Eugene Wigner) és el mapeig invertible entre les funcions de la formulació de l'espai de fase quàntica i els operadors espacials de Hilbert a la imatge de Schrödinger.
Nou!!: Constant de Planck і Transformada de Wigner-Weyl · Veure més »
Ultraviolat extrem
La radiació ultraviolada extrema (UVE o XUV) és una radiació ultraviolada d'alta energia.
Nou!!: Constant de Planck і Ultraviolat extrem · Veure més »
Unió túnel superconductora
Il·lustració d'una unió túnel superconductora de pel·lícula fina (STJ). El material superconductor és blau clar, la barrera del túnel aïllant és negra i el substrat és verd. La unió túnel superconductora (STJ) —també coneguda com a unió túnel superconductor-aïllant-superconductor (SIS)— és un dispositiu electrònic format per dos superconductors separats per una capa molt prima de material aïllant.
Nou!!: Constant de Planck і Unió túnel superconductora · Veure més »
Unitat atòmica
Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.
Nou!!: Constant de Planck і Unitat atòmica · Veure més »
Unitat bàsica del Sistema Internacional
Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.
Nou!!: Constant de Planck і Unitat bàsica del Sistema Internacional · Veure més »
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Nou!!: Constant de Planck і Unitat natural · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Constant de Planck і Unitats de Planck · Veure més »
Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen
El que segueix és una llista d'unitats que no es defineixen com a part del Sistema Internacional d'Unitats (SI) però s'hi mencionen, ja sigui perquè la Conferència General de Pesos i Mesures n'accepta l'ús com a múltiples o submúltiples d'unitats del SI, tenen una aplicació important arreu del món o s'utilitzen a bastament.
Nou!!: Constant de Planck і Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen · Veure més »
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Nou!!: Constant de Planck і Vela solar · Veure més »
Voltatge de Planck
El voltatge de Planck, simbolitzat com VP, és una unitat de voltatge al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de Planck і Voltatge de Planck · Veure més »
Ћ
Ћ, ћ (en cursiva Ћ, ћ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, representa el so /tsʃ/, que es produeix a partir de la consonant oclusiva alveolar /t/ per intonació.
Nou!!: Constant de Planck і Ћ · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constant de Dirac, Constant de Planck reduïda, Constant reduïda de Planck, Equació de Planck-Einstein, H-barra, Ħ.
