Taula de continguts
515 les relacions: Abkhaz, Accadi, Achawa, Achuar, Achumawi, Adynyamathanha, Aguaruna, Agul, Aikanã, Ainu, Ait Seghroucheni, Akatek, Albanès, Alfabet fonètic americanista, Alfabet gujarati, Alfabet javanès, Alfabet malaiàlam, Alfabet oriya, Alfabet tibetà, Alibamu, Alsea, Amazic estàndard marroquí, Amhàric, Amonap, Amuzgo, Anatomia patològica, Andoque, Anglès, Antropologia forense, Apalachee, Arabela, Arhuac, Arikara, Armeni, Armeni clàssic, Armeni occidental, Armeni oriental, Artxi, Ashaninca (llengua), Ashéninka, Assamès, Atikamekw (llengua), Atjeh (llengua), Atsugewi, Avèstic, Awakatek, Awá Pit, Àfar (llengua), Àkan, Àvar, ... Ampliar l'índex (465 més) »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Veure Consonant nasal і Abkhaz
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Veure Consonant nasal і Accadi
Achawa
L'achawa (Axagua, Xagua) és una llengua de la família arawak, parlada actualment pel 65% del poble indígena achagua que viu als marges del riu Meta, a Puerto López, Meta (Colòmbia) i La Bella Casanare (departament de Meta).
Veure Consonant nasal і Achawa
Achuar
El shiwiar, també conegut com achuar, jivaro, maina, és una llengua jívaro parlada al llarg dels rius Pastaza i Bobonaza a l'Equador.
Veure Consonant nasal і Achuar
Achumawi
L'achumawi (també achomawi o Pit River) és una llengua natiua parlada pels achomawis, que avui dia formen part de la tribu reconeguda federalment Tribu Pit River de Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Achumawi
Adynyamathanha
L'adnyamathanha és una llengua australiana de la família pama-nyunga parlada tradicionalment pels adnyamathanhes.
Veure Consonant nasal і Adynyamathanha
Aguaruna
L'aguaruna o awajún és un idioma autòcton americà de la família jívara parlat per 33.290 peruans de la nacionalitat aguaruna.
Veure Consonant nasal і Aguaruna
Agul
Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.
Veure Consonant nasal і Agul
Aikanã
L'aikanã (a vegades anomenada tubarão, Corumbiara/Kolumbiara, o Huari/Uari/Wari) és una llengua aïllada amenaçada parlada per 200 aikanã a Rondônia, Brasil.
Veure Consonant nasal і Aikanã
Ainu
L'ainu (Ainu: アイヌ・イタㇰ, Aynu itak; japonès: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō (Ainu Mosir en ainu), al nord del Japó.
Veure Consonant nasal і Ainu
Ait Seghroucheni
L'Ait Seghroucheni és una parla amaziga de les llengües zenetes considerada part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental.
Veure Consonant nasal і Ait Seghroucheni
Akatek
L'akatek és una llengua maia parlada pels akateks amb nucli original als municipis de San Miguel Acatán i San Rafael La Independencia, part de Concepción Huista, dos llogarets de Nentón i San Sebastián Coatán (Hom) del districte de Huehuetenango, a les muntanyes occidentals de Guatemala.
Veure Consonant nasal і Akatek
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Veure Consonant nasal і Albanès
Alfabet fonètic americanista
L'alfabet fonètic americanista (AFA) o notació fonètica americanista és un alfabet fonètic o conjunt de convencions desenvolupat originalment per americanistes, antropòlegs i lingüistes europeus i estatunidencs per proporcionar una transcripció fidel de les llengües ameríndies que, en general mancaven d'una ortografia establerta (encara que com a alfabet fonètic és prou general com per transcriure qualsevol llengua).
Veure Consonant nasal і Alfabet fonètic americanista
Alfabet gujarati
Lalfabet gujarati (ગુજરાતી લિપિ Gujǎrātī Lipi) és un abugida usat per escriure en gujarati, llengua oficial de l'estat de Gujarat, i en altres llengües geogràficament properes com el Kutchi, entre altres.
Veure Consonant nasal і Alfabet gujarati
Alfabet javanès
L'alfabet javanès, conegut al seu territori com a Aksara Jawa i Hanacaraka, i designat formalment com a Déntawyanjana i Carakan, és un abugida de la família bràmica desenvolupat pels javanesos per escriure diverses llengües austronèsiques parlades a Indonèsia, principalment el javanès i una forma arcaica de javanès anomenada kawi, així com el sànscrit, llengua indoària utilitzada com a llengua sagrada a tota Àsia.
Veure Consonant nasal і Alfabet javanès
Alfabet malaiàlam
Indicadors bilingües en alfabet malaiàlam i en alfabet llatí (Anglès) a Kasaragod L'alfabet malaiàlam (AFI:mələjɑːɭə lɪpɪ / Malaiàlam: മലയാളലിപി) és un alfabet bràmic que s'utilitza habitualment per representar la llengua malaiàlam, que és la llengua principal de Kerala, Índia, parlada per 35 milions de persones.
Veure Consonant nasal і Alfabet malaiàlam
Alfabet oriya
Lalfabet oriya (Oriya: ଓଡ଼ିଆ ଲିପି; també transliterat com a odia) és un abugida de la família bràmica utilitzat per escriure l'oriya, llengua oficial de l'estat d'Orissa, al nord-est de l'Índia.
Veure Consonant nasal і Alfabet oriya
Alfabet tibetà
L'alfabet tibetà és un abugida (o alfasil·labari) de la família bràmica utilitzat per escriure diverses llengües tibètiques com el tibetà, i altres com el dzongkha, el sikkimès, el ladakhi i de vegades el balti.
Veure Consonant nasal і Alfabet tibetà
Alibamu
L’alibamu (també conegut com a alabama) és la llengua ameríndia dels alibamus, parlada per la tribu Alabama-Coushatta de Texas.
Veure Consonant nasal і Alibamu
Alsea
Distribució de l'alsea L'alsea o yakona eren dues varietats de la mateixa parla estretament relacionades que es parlaven a la costa central d'Oregon pels alsea.
Veure Consonant nasal і Alsea
Amazic estàndard marroquí
Lamazic estàndard marroquí és una variant estandarditzada de la llengua amaziga elaborada al Marroc per l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM), on és una llengua oficial des de la Constitució marroquina de 2011.
Veure Consonant nasal і Amazic estàndard marroquí
Amhàric
L'amhàric és la llengua oficial d'Etiòpia, parlada per entre 21 i 28 milions de persones.
Veure Consonant nasal і Amhàric
Amonap
L'amonap, també conegut com apalakiri, és una llengua carib parlada pels pobles kuikuro, i kalapalo del Brasil i antigament pels matipu.
Veure Consonant nasal і Amonap
Amuzgo
L'amuzgo és una llengua otomang parlada a la regió de Costa Chica als estats mexicans de Guerrero i Oaxaca.
Veure Consonant nasal і Amuzgo
Anatomia patològica
L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.
Veure Consonant nasal і Anatomia patològica
Andoque
El andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi quant a nombre de parlants.
Veure Consonant nasal і Andoque
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Consonant nasal і Anglès
Antropologia forense
Osteofitosi i perforació de la fossa olecraniana en el còndil de l'epífisi distal d'un húmer del SXVIII. L'antropologia forense és la disciplina que serveix per poder esbrinar l'edat, el sexe, l'ascendència, la identitat i fins i tot algunes circumstàncies de la mort de persones a partir de les seves restes i funciona sobretot com a branca auxiliar de la investigació en crims, desaparicions o cadàvers de fosses comunes.
Veure Consonant nasal і Antropologia forense
Apalachee
L'apalachee era una llengua muskogi de la costa del nord-oest de Florida parlada pels apalachees.
Veure Consonant nasal і Apalachee
Arabela
L'arabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.
Veure Consonant nasal і Arabela
Arhuac
L'arhuac o iku és una llengua ameríndia de la família txibtxa usada pels «ika» de Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Arhuac
Arikara
L'arikara és una de les llengües caddo parlada pels arikares, que residien principalment a la reserva índia de Fort Berthold a Dakota del Nord.
Veure Consonant nasal і Arikara
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Consonant nasal і Armeni
Armeni clàssic
Església de Sant Jacint a Varsòvia L'Armeni clàssic (grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni.
Veure Consonant nasal і Armeni clàssic
Armeni occidental
L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.
Veure Consonant nasal і Armeni occidental
Armeni oriental
L'armeni oriental (arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental.
Veure Consonant nasal і Armeni oriental
Artxi
Artxi és una llengua caucàsica parlada pels artxis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.
Veure Consonant nasal і Artxi
Ashaninca (llengua)
L'ashaninca, ashàninga, ashaninka, o campa, encara que aquest terme el consideren pejoratiu) és una llengua indígena americana de la família arawak, originària de la yunga del Perú. Es parla pels ashaninca, especialment al llarg del curs dels rius Apurímac, Ena, Perené i Tambo al Perú i a Acre, el Brasil.
Veure Consonant nasal і Ashaninca (llengua)
Ashéninka
L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.
Veure Consonant nasal і Ashéninka
Assamès
L'assamès o assamés, i també Asamiya (অসমীয়া), és la llengua més oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'Índia, i zones properes per més de 20 milions de persones.
Veure Consonant nasal і Assamès
Atikamekw (llengua)
Latikamekw, l'endònim del qual és atikamekw nehiromowin, que vol dir literalment l'«idioma dels natius atikamekw», és un idioma algonquià cree.
Veure Consonant nasal і Atikamekw (llengua)
Atjeh (llengua)
L'atjeh, o l'axinès (en la llengua pròpia acèh), és una llengua malaiopolinèsia parlada pels nadius d'Aceh, Sumatra, Indonèsia.
Veure Consonant nasal і Atjeh (llengua)
Atsugewi
L'atsugewi és una llengua indígena extinta de la família palaihnihana, parlada anteriorment pels atsugewis del nord-est de Califòrnia, a Hat Creek i Dixon Valley.
Veure Consonant nasal і Atsugewi
Avèstic
Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.
Veure Consonant nasal і Avèstic
Awakatek
Lawakatek (també aguacateco, coyotin, awaketek o balamiha) és una llengua maia parlada pels awakateks, un poble de cultura maia que habita al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala.
Veure Consonant nasal і Awakatek
Awá Pit
L'awá pit o awá (també conegut com cuaiquer i kwaiker) és una llengua indígena de la família lingüística barbacoana parlada al sud de Colòmbia i nord de l'Equador.
Veure Consonant nasal і Awá Pit
Àfar (llengua)
L'àfar és una llengua cuixítica parlada al sud d'Eritrea, a la regió Àfar d'Etiòpia i a la costa djibutiana de la mar Roja per prop d'un milió i mig de persones i que integra, juntament amb el saho, el grup sahoàfar, subdivisió del cuixític oriental de les Terres Baixes.
Veure Consonant nasal і Àfar (llengua)
Àkan
La llengua àkan és en realitat un grup d'idiomes de les llengües nigerocongoleses que formen part del grup de les llengües tano centrals, un contínuum dialectal amb variants mútuament comprensibles.
Veure Consonant nasal і Àkan
Àvar
LÀvar (магарул мац "llengua de les muntanyes" o Авар мац "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Veure Consonant nasal і Àvar
Baix sòrab
El baix sòrab (dolnoserbski) és un dels dos dialectes principals del sòrab, concretament el que utilitzen uns 15.000 parlants, a l'entorn de la ciutat de Cottbus, a Brandenburg.
Veure Consonant nasal і Baix sòrab
Banawá (llengua)
El banawá (també Banauá, Banawá-Yafí, Banavá, Jafi) és una llengua que pertany a la família Arawá, parlada per les 207 persones del poble banawá.
Veure Consonant nasal і Banawá (llengua)
Baniwa
El baniwa, també coneguda com baníua, baniba, baniva Baníwa, baníua do içana, dakenei, issana, kohoroxitari, karu o maniba és una llengua arawak parlada pels baniwes, format per aproximadament 4.700 indígenes localitzats als marges del riu Içana, a la frontira entre Brasil, Colòmbia i Veneçuela.
Veure Consonant nasal і Baniwa
Baré
El baré és una llengua amenaçada de les llengües arawak de l'Alt Amazones parlada pels barés.
Veure Consonant nasal і Baré
Barbareño
El barbareño era una llengua de la família de les llengües chumash, un grup de llengües ameríndies parlades a l'àrea de Santa Bàrbara (Califòrnia).
Veure Consonant nasal і Barbareño
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Veure Consonant nasal і Belarús (llengua)
Bengalí
El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial.
Veure Consonant nasal і Bengalí
Bhojpuri
El bhojpuri és un idioma del grup bihari de les llengües indoàries parlat per gairebé 40 milions de persones a l'Índia, Nepal, Maurici i Surinam.
Veure Consonant nasal і Bhojpuri
Bora (llengua)
El bora és una llengua indígena d'Amèrica del Sud que es parla a la regió occidental de la selva amazònica pels bora.
Veure Consonant nasal і Bora (llengua)
Brescià
El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.
Veure Consonant nasal і Brescià
Bribri
Distribució del bribri El Bribri és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels bribris a la regió de la Talamanca (Costa Rica), i a les muntanyes de la Província de Bocas del Toro a Panamà.
Veure Consonant nasal і Bribri
Bugui
El bugui és una de les llengües austronèsies parlades a Indonèsia per uns 4 milions de persones.
Veure Consonant nasal і Bugui
Buruixaski
Extensió geogràfica del Buruixaski. Buruixaski (بروشسکی - burū́šaskī) és una llengua aïllada parlada a les zones on viu el poble buruixo, és a dir a les valls de Hunza, Nagar, Yasin, Ishkoman-Barjungle i algunes zones de Gilgit al nord del Pakistan i també per uns 300 buruixos que viuen a Srinagar, Índia.
Veure Consonant nasal і Buruixaski
Cabécar
El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca.
Veure Consonant nasal і Cabécar
Cabilenc
El cabilenc o taqbaylit és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes.
Veure Consonant nasal і Cabilenc
Cahuilla (llengua)
Distribució del cahuilla El cahuilla és una llengua amenaçada de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cahuilla, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia, a la regió de la vall de Coachella, San Gorgonio Pass i Muntanyes San Jacinto.
Veure Consonant nasal і Cahuilla (llengua)
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Consonant nasal і Castellà
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Consonant nasal і Català antic
Català salat
El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.
Veure Consonant nasal і Català salat
Catío
El catío emberà (Catío, Katío) és una llengua ameríndia de la família lingüística de les llengües chocó parlada pels emberà de Colòmbia i Panamà.
Veure Consonant nasal і Catío
Cha'palaachi
El cha'palaachi o cayapa és un llengua indígena parlada per un número significatiu de cayapes del nord-oest de l'Equador.
Veure Consonant nasal і Cha'palaachi
Chamí
Lemberá chamí (ẽbẽra en emberá chamí) és una llengua chocó, del subgrup de les llengües emberà, parlada a Colòmbia, als vessants de la serralada dels Andes, a les regions de Risaralda, Caldas, Antíoquia i Valle i Chocó.
Veure Consonant nasal і Chamí
Chamicuro
EL chamicuro és un idioma sud-americà latent (documentat però no utilitzat per cap parlant nadiu) que anteriorment es parlava al Perú per 2 o 8 persones.
Veure Consonant nasal і Chamicuro
Chatino
El chatino és una llengua indígena que es parla en el sud de l'estat mexicà d'Oaxaca.
Veure Consonant nasal і Chatino
Chayahuita
El chayahuita és una llengua amazònica de la família de les llengües cahuapanes en perill d'extinció parlada per 14.000 chayahuites a la conca amazònica del nord del centre del Perú.
Veure Consonant nasal і Chayahuita
Chiapaneca
El chiapaneca és una llengua de Mèxic que en l'actualitat es considera extinta.
Veure Consonant nasal і Chiapaneca
Chimariko
En vermell, lloc on es parlava el chimariko El chimariko (autònim č'imar- 'persona') és una llengua morta i aïllada que es parlava a la zona del Comtat de Trinity, al nord-oest de Califòrnia, Estats Units, pels amerindis de Califòrnia chimarikos.
Veure Consonant nasal і Chimariko
Chimila
El chimila o ette taara ('llengua de la gent') és una llengua de la família lingüística txibtxa, parlada pels chimiles (ette ennaka), que viu a Colòmbia, congregat al resguardo chimila, integrat per les àrees dIssa Oristunna (Tierra de la Nueva Esperanza) i Ette Buteriya (Pensament Propi), a Sabanas de San Ángel, departamento del Magdalena; Naara Kajmanta (Mare Nostra), al corregiment de Gaira, Santa Marta, Magdalena; i Itti Takke (Nova Terra), municipi d'El Copey, departament de Cesar.
Veure Consonant nasal і Chimila
Chinanteca
Llengües otomang, el chinanteca és el número 9 El chinanteca constitueix un grup de 14 llengües indígenes de Mèxic parlades per 125 mil persones en total que, en la seva majoria, habiten en l'estat d'Oaxaca, coneguts com a chinantecs.
Veure Consonant nasal і Chinanteca
Chiwere
Chiwere (també anomenat Iowa-Otoe-Missouria o Báxoje-Jíwere-Ñút’achi) és una llengua siouan originàriament parlada per les tribus missouria, otoe, i iowa, que es van originar a la regió dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord però més tard es van traslladar tots al Mig Oest i les Planes.
Veure Consonant nasal і Chiwere
Chocho
El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.
Veure Consonant nasal і Chocho
Chontal d'Oaxaca
El chontal d'Oaxaca és una llengua ameríndia parlada pels chontals d'Oaxaca a la costa sud de l'Estat d'Oaxaca, Mèxic.
Veure Consonant nasal і Chontal d'Oaxaca
Chorotega
Els chorotegues són el número 7 Chorotega és el nom de la llengua parlada pels chorotegues, poble que va habitar a Nicaragua, Costa Rica i Hondures, del qual queden alguns grups que conserven elements de la seva cultura, però no l'idioma.
Veure Consonant nasal і Chorotega
Coahuiltec
En vermell, lloc on es parlava el coahuiltec El coahuiltec (també anomenat pajalate) va ser una llengua aïllada que es va parlar en el sud de Texas, Estats Units, i en el nord-est de Mèxic.
Veure Consonant nasal і Coahuiltec
Cocama
El cocama (kokáma) és una llengua parlda a la vora del marge nord-est inferior del riu Ucayali, riu Marañón inferior i riu Huallaga i a les zones veïnes de Brasil i una zona aïllada a Colòmbia, parlada pels cocames.
Veure Consonant nasal і Cocama
Comanxe
El comanxe és una llengua de la família lingüística uto-asteca parlada pels comanxes, qui se separaren dels xoixons després que adquiriren cavalls cap al 1705.
Veure Consonant nasal і Comanxe
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Veure Consonant nasal і Consonant coronal
Consonant implosiva
Les consonants implosives són consonants oclusives (i possiblement africades amb un flux de l'aire amb una barreja de so ingressiu glotàlic i pulmonar.Phonetics for communication disorders. Martin J. Ball and Nicole Müller. Routledge, 2005. En altres paraules, el flux d'aire es controla movent la glotis cap avall a més d'expel·lir l'aire dels pulmons.
Veure Consonant nasal і Consonant implosiva
Consonant sonorant
A la fonètica i la fonologia, una sonorant o ressonant és un fon que es produeix amb un flux d'aire continu i no turbulent al tracte vocal: es tracta dels modes d'articulació que són més freqüentment sonors a les llengües d'arrel del món.
Veure Consonant nasal і Consonant sonorant
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Consonant nasal і Consonant uvular
Cora (llengua)
El cora (també anomenada chora o chota) és una llengua uto-asteca parlada a Mèxic pels cores, que es denominen a si mateixos Naáyarite.
Veure Consonant nasal і Cora (llengua)
Coreà
El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.
Veure Consonant nasal і Coreà
Cree (llengua)
Cree (també coneguda com a Cree-Muntanyès–Naskapi) és una llengua algonquina parlada aproximadament per 117.000 persones d'un costat a l'altre del Canadà, des dels Territoris del Nord-oest i Alberta fins a Labrador, fent-la la llengua ameríndia amb el nombre més gran de parlants al Canadà.
Veure Consonant nasal і Cree (llengua)
Crioll jamaicà
(audio) Dues frases pronunciades per un parlant nadiu de patuès jamaicà El crioll o patuès jamaicà, anomenat localment Patois, Patwa o Patwah és una llengua criolla de base anglesa amb influències de l'Àfrica Occidental (la majoria de manlleus lingüístics són d'origen Akan) parlada principalment a Jamaica i a la diàspora jamaicana.
Veure Consonant nasal і Crioll jamaicà
Crioll reunionès
Missatge en crioll de Reunió en un rètol en Saint-André. El crioll reunionès (en crioll de La Reunió: Kréol Réyoné) és un crioll de base lexical francesa parlat en la Reunió. Prové sobretot del francès (principalment dels dialectes del nord-oest com el normand i el gal) però també sofreix la influència de llengües d'altres ètnies arribades a l'illa, algunes com el malgaix, l'hindi, el gujarati, l'indoportuguès i el tamil).
Veure Consonant nasal і Crioll reunionès
Cuitlatec
El cuitlatec és una llengua indígena de Mèxic, en l'actualitat extinta i que anteriorment s'havia parlat al territori de l'actual estat de Guerrero pels cuitlatecs.
Veure Consonant nasal і Cuitlatec
Culina
El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines.
Veure Consonant nasal і Culina
Cupeño
Distribució del Cupeño El Cupeño (autoanomenada Kupangaxwicham Pe'mmelki) és una llengua extingida de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cupeños, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Cupeño
Dahalik
El dahalik és la llengua pròpia de Dahlak Kebir, Nora i Dehil, les tres illes principals de l'arxipèlag eritreu de Dahlak, a la Mar Roja, enfront de la costa de Massawa.
Veure Consonant nasal і Dahalik
Damana
Distribució de la llengua damana El damana és una llengua ameríndia de Colòmbia parlada per l'etnia dels wiwa o dimina.
Veure Consonant nasal і Damana
Damin
El damin fou un registre d'una llengua cerimonial utilitzada pels homes avançats en la llengua lardil i les tribus yangkaal a l'Austràlia aborigen.
Veure Consonant nasal і Damin
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Veure Consonant nasal і Danès
Debucalització
La debucalització és un fenomen fonètic en què una consonant oral perd el seu lloc d'articulació per moure'l a la glotis (normalment,, o). La pronunciació d'una consonant com a és de vegades anomenada aspiració, però en fonètica, l'aspiració és l'explosió d'aire acompanyada d'una pausa.
Veure Consonant nasal і Debucalització
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Veure Consonant nasal і Declinació del llatí
Dení
El dení (també deni o dani) és una de les llengües arawanes de l'Estat de l'Amazones (Brasil) als marges dels rius Purús i Juruá, a l'Amazònia (Terra Indígena Camadeni i Terra Indígena Deni).
Veure Consonant nasal і Dení
Dentalització
La dentalització és un fenomen fonètic consistent a fer dental un so que no ho és.
Veure Consonant nasal і Dentalització
Dialecte Picuris
El dialecte Picuris és una parla del grup tiwa septentrional de la família de les llengües kiowa-tano parlada pel pueblo de Picuris.
Veure Consonant nasal і Dialecte Picuris
Dialecte Taos
El dialecte Taos és una parla del grup tiwa septentrional de la família de les llengües kiowa-tano parlada pel pueblo de Taos.
Veure Consonant nasal і Dialecte Taos
Dialectes de l'èuscar
Els dialectes del basc Els dialectes del basc (en basc, euskalkiak, literalment 'tros de basc') són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, entre si amb el basc batua o basc unificat.
Veure Consonant nasal і Dialectes de l'èuscar
Dinka
El dinka (Thuɔŋjäŋ, Thuɔŋ ee Jieng o, simplement, Jieng) és una llengua nilòtica parlada pels dinkes, el principal grup ètnic del Sudan del sud.
Veure Consonant nasal і Dinka
Dissimilació
La dissimilació és, en fonètica, l'alteració de l'articulació d'un so per a diferenciar-lo d'un altre que és igual o semblant.
Veure Consonant nasal і Dissimilació
Drehu (llengua)
Drehu (també coneguda com a Dehu, Lifou, Lifu, qene drehu) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa de Lifou, a les illes Loyauté, Nova Caledònia.
Veure Consonant nasal і Drehu (llengua)
Dzubukuá
El dzubukuá (dzubucua), o kiriri, és una llengua karirí extingida parlada les illes del riu São Francisco vora Cabrobó, Pernambuco, al Brasil.
Veure Consonant nasal і Dzubukuá
Eldarin
L'eldarin, també conegut com a eldarin comú, és una de les moltes llengües artificials creades per John Ronald Reuel Tolkien per ambientar l'univers fictici de la Terra Mitjana.
Veure Consonant nasal і Eldarin
Emberà septentrional
L'emberà septentrional, també conegut com a emberà occidental i cholo, és la més parlada de les varietats de l'emberà.
Veure Consonant nasal і Emberà septentrional
Enawené-Nawé
L'Enawené-Nawé (també Enawenê-Nawê, Eneuene-Mare), també coneguda com a Salumã, és una llengua arawak del Brasil similar al paresí parlada per aproximadament 570 persones del poble homònim, que viuen a la zona de la conca del riu Juruena, i més concretament al llarg del riu Iquê a l'estat de Mato Grosso.
Veure Consonant nasal і Enawené-Nawé
Eperara
L'eperara (també conegua com epena saija, epena pedée, emberá saija, emberá basurudó) és una de les emberà, de la branca meridional de les llengües chocó, parlada per 3.600 persones als boscos tropicals de Colòmbia que limiten amb l'Oceà Pacífic, als departaments de Cauca, Nariño i Chocó.
Veure Consonant nasal і Eperara
Epie
Lepie (o epie-atissa) és una llengua edoid que parlen els epies al sud de Nigèria, a la LGA de Yenagoa, a l'estat de Bayelsa.
Veure Consonant nasal і Epie
Escala de sonicitat
L'escala de sonicitat és la jerarquia dels sons segons la seva sonicitat, és a dir la classificació dels tipus de fonemes en funció que sonin més o menys a l'oïda humana.
Veure Consonant nasal і Escala de sonicitat
Escriptura kitan petita
L'escriptura kitan petita era un de dos sistemes d'escriptura usats per la llengua kitan, actualment extingida.
Veure Consonant nasal і Escriptura kitan petita
Esmeraldeño
L'esmeraldeño o atacame és una llengua indígena americana de la costa de l'Equador que es va parlar en la part occidental de la província d'Esmeraldas fins a la segona meitat del.
Veure Consonant nasal і Esmeraldeño
Eudeve
L'eudeve (també heve, hegue o dohema) és una llengua morta del tronc uto-asteca.
Veure Consonant nasal і Eudeve
Fijià
El fijià és una de les llengües malaiopolinèsies, de la família Austronèsia, parlada com a llengua materna per 360.000 persones i com a segona llengua per 320.000 persones.
Veure Consonant nasal і Fijià
Fon (llengua)
El fon (o dahomeà o fongbe) és la llengua més parlada a Benín i també es parla a Togo.
Veure Consonant nasal і Fon (llengua)
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Consonant nasal і Fonema
Fonologia de l'anglès
Com qualsevol llengua del món, l'anglès demostra una gran varietat dialectal en tots els territoris on es parla.
Veure Consonant nasal і Fonologia de l'anglès
Fonologia de l'occità
La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà.
Veure Consonant nasal і Fonologia de l'occità
Fonologia de l'Oriya
Aquest article és sobre la fonologia i fonètica de l'Oriya.
Veure Consonant nasal і Fonologia de l'Oriya
Fonologia del japonès
La fonologia del japonès comprèn uns 15 fonemes consonàntics, el típic sistema de cinc vocals transversals de i una distribució fonotàctica relativament senzilla de fonemes que permet pocs grups consonàntics.
Veure Consonant nasal і Fonologia del japonès
Fonologia del romanès
A la fonologia de l'idioma romanès, l'inventari de fonemes consta de set vocals, dues o quatre semivocals (hi ha diferents punts de vista) i vint consonants.
Veure Consonant nasal і Fonologia del romanès
Fonologia del suec
La fonologia del suec és especialment rica en vocals.
Veure Consonant nasal і Fonologia del suec
Foodo
El foodo és una llengua guang septentrional que parlen els foodos de la zona de la ciutat de Sèmèrè, al municipi d'Ouaké al nord de Benín, al departament de Donga.
Veure Consonant nasal і Foodo
Frafra
El frafra és un idioma africà pertanyent al grup gur de les llengües congoatlàntiques i parlat per més de mig milió de persones de l'ètnia dels gurunsis (també anomenats frafres).
Veure Consonant nasal і Frafra
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Consonant nasal і Francès
Frisó occidental
Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental (West-Frysk) és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Veure Consonant nasal і Frisó occidental
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Consonant nasal і Furlà
Ga (llengua)
El ga (o accra, o amina, o gain) és una llengua kwa que es parla a la zona costanera del sud-est d'Accra, a Ghana.
Veure Consonant nasal і Ga (llengua)
Gaèlic escocès
El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.
Veure Consonant nasal і Gaèlic escocès
Galice
El galice o galice-applegate, és una llengua atapascana extingida parlada antigament pels pobles galice i applegate (Nabiltse) del sud-oest d'Oregon.
Veure Consonant nasal і Galice
Gününa-këna
El gününa-këna ((a vegades anomenat pueltxe) (autoglotònim: gününa yajïč // o gününa iajëch) fou parlada pels gününa-këna (a vegades anomenats pueltxes), un poble nòmada de l'actual Patagònia argentina i les valls muntanyenques del sud de Xile.
Veure Consonant nasal і Gününa-këna
Goril·la de muntanya
El goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei) és una de les dues subespècies de goril·la oriental.
Veure Consonant nasal і Goril·la de muntanya
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Consonant nasal і Grec antic
Groenlandès
El groenlandès o groenlandés, grenlandès o kalaallisut és una llengua esquimoaleutiana parlada pels kalaallit a Groenlàndia, i l'única llengua oficial del país des de 2008.
Veure Consonant nasal і Groenlandès
Guambià
El guambià, namuy wam, nam trik o mogüez és una llengua indígena parlat pel poble misak (també anomenats guambians) al departament del Cauca a Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Guambià
Guatuso
El guatuso o maléku jaíka és una llengua ameríndia de la família txibtxa, relacionada amb el rama parlat a Nicaragua, i parlada pels guatusos a la província d'Alajuela (Costa Rica).
Veure Consonant nasal і Guatuso
Gueez
El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.
Veure Consonant nasal і Gueez
Hani (llengua)
El hani és una llengua tibeto-birmana parlada a la Xina, al sud-oest de Yunnan per aproximadament 500 000 hani La llengua és parlada, per poblacions molt més petites, més enllà de les fronteres xineses, al Vietnam i Laos.
Veure Consonant nasal і Hani (llengua)
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Consonant nasal і Hebreu
Hebreu samarità
Lhebreu samarità és una tradició de lectura per a l'hebreu bíblic tal com la practiquen els samaritans per a la lectura del Pentateuc que ells posseeixen.
Veure Consonant nasal і Hebreu samarità
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Veure Consonant nasal і Hindi
Hitnü
El hitnü (Jitnu o Macaguán) és una llengua de la família guajibana, que és parlada pels hitnüs, als resguards indígenes de la Voràgine i San José de Lipa, entre els rius Lipa i Ele, al municipi d'Arauca i a Puerto Rondón.
Veure Consonant nasal і Hitnü
Hixkaryana
El hixkaryana o hishkariana és una llengua indígena de la família carib, parlat per una mica més de 500 hixkaryanes del riu Nhamundá, un afluent del riu Amazones al Brasil.
Veure Consonant nasal і Hixkaryana
Hoti
La llengua hoti (Jodï, Jotí, Hodï), també coneguda com a Yuwana (Yoana), Waruwaru, o Chikano (Chicano), és una petita llengua no classificada de Veneçuela parlada pels hotis.
Veure Consonant nasal і Hoti
Huambisa
Huambisa, Huambiza, Wambiza, Jíbaro, Xívaro, Wampis, Maina, o Shuar-Huampis és una llengua indígena dels wampis del Perú.
Veure Consonant nasal і Huambisa
Huastec
El huastec o téenek és una llengua maia parlada a nord de la costa del golf de Mèxic, als estats de San Luis Potosí, Veracruz i Tamaulipas pels huastecs.
Veure Consonant nasal і Huastec
Huave
El huave o mareño és una llengua aïllada parlada pels huaves, que habiten a l'istme de Tehuantepec, al sud-est de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i la Llacuna Superior.
Veure Consonant nasal і Huave
Huichol
El huichol és una llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic pels huichols, que es diuen a si mateixos Wixarika i habiten en els estats mexicans de Nayarit, Zacatecas i Jalisco.
Veure Consonant nasal і Huichol
Hupa
El hupa (endònim: Na:tinixwe Mixine:whe', lit. "llengua del poble de la vall de Hoopa") és una llengua atapascana (del grup Na-dené) parlada al llarg del curs inferior del riu Trinity al nord-oest de Califòrnia pels hupes (Na:tinixwe), i abans de contacte europeu pels pobles chilula i whilkut a l'oest.
Veure Consonant nasal і Hupa
Iaai (llengua)
Iaai és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa d'Ouvéa, a les illes Loyauté, Nova Caledònia.
Veure Consonant nasal і Iaai (llengua)
Ianomamö
El ianomamö (Yąnomamɨ) és la més parlada de diverses llengües molt relacionades parlades pels ianomami.
Veure Consonant nasal і Ianomamö
IAST
IAST (International Alphabet of Sanskrit Transliteration) és l'alfabet internacional de transliteració del sànscrit amb caràcters llatins.
Veure Consonant nasal і IAST
Idioma abipó
L'idioma abipón era un idioma del grup de llengües guaicurú de la família Guaycurú-Charruan que va ser parlada a l'Argentina pel poble Abipón.
Veure Consonant nasal і Idioma abipó
Idioma afade
L'afade (afaɗə) és una llengua afroasiàtica parlada a l'est de Nigèria i al nord-oest del Camerun.
Veure Consonant nasal і Idioma afade
Idioma basaa
L'idioma basaa o mbene (també anomenat basa o bissé) és una llengua bantú parlada al Camerun.
Veure Consonant nasal і Idioma basaa
Idioma haida
El haida és una llengua indígena parlada pels Haida en algunes illes enfront de les costes d'Alaska i Canadà.
Veure Consonant nasal і Idioma haida
Idioma rapanui
El rapanui és la llengua que parla el poble rapanui a l'Illa de Pasqua (Xile), i és part del grup de les llengües polinèsies orientals, juntament amb el hawaià, el mangarevà, el maori, el marquesà, el rarotongà, el tahitià i el tuamotà.
Veure Consonant nasal і Idioma rapanui
Ikpeng
L'ikpeng és la llengua dels ikpengs (també coneguts com txikāo) que viu al Parc indígena del Xingu al Mato Grosso, Brasil.
Veure Consonant nasal і Ikpeng
Indonesi
L'indonesi (oficialment és anomenat bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia.
Veure Consonant nasal і Indonesi
Interlingua
Interlingua és una llengua auxiliar internacional planificada, publicada inicialment el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) com a resultat de 15 anys de treball.
Veure Consonant nasal і Interlingua
Iquito
L'iquito és una llengua que pertany a la família zaparoana.
Veure Consonant nasal і Iquito
Irlandès antic
Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.
Veure Consonant nasal і Irlandès antic
Irlandès de Connacht
Les Gaeltachtaí Senyalització en irlandès al comtat de Galway L'irlandès de Connacht (Gaeilge Chonnacht) és un dialecte del gaèlic irlandès que es parla a la província de Connacht.
Veure Consonant nasal і Irlandès de Connacht
Irlandès de l'Ulster
Les Gaeltachtaí Percentatge de població en cada àrea administrativa a l'Ulster amb habilitat per parlar irlandès. (Comtats de la República d'Irlanda i districtes d'Irlanda del Nord.) L'irlandès de l'Ulster (en gaèlic irlandès Ghaeilge Uladh) és un dialecte del gaèlic irlandès parlat a la província de l'Ulster.
Veure Consonant nasal і Irlandès de l'Ulster
Irlandès de Munster
Les Gaeltachtaí L'irlandès de Munster (en gaèlic irlandès Ghaeilge na Mumhan) és un dialecte del gaèlic irlandès parlat a la província de Munster.
Veure Consonant nasal і Irlandès de Munster
ISO 15919
ISO 15919 és una norma ISO per la transliteració de les llengües índiques amb caràcters llatins.
Veure Consonant nasal і ISO 15919
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Consonant nasal і Italià
Ixil
L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.
Veure Consonant nasal і Ixil
Jakaltek
El jakaltek és una llengua maia parlada pels jakalteks, un poble de cultura maia que habita en els Alts occidentals de Guatemala, Jacaltenango i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas.
Veure Consonant nasal і Jakaltek
Jamamadí
El madí o jamamadí així com Kapaná o Kanamanti (Canamanti) és una llengua araqwana parlada per 250 jamamadis a l'estat de l'Amazones (Brasil) el 2014.
Veure Consonant nasal і Jamamadí
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Veure Consonant nasal і Japonès
Japonès antic
El és l'etapa més vella coneguda de la llengua japonesa, trobada en documents del període Nara (S.VIII).
Veure Consonant nasal і Japonès antic
Japrería
El japrería és un idioma de la família carib, en perill d'extinció.
Veure Consonant nasal і Japrería
Jaqaru
El jaqaru és un idioma inclòs entre les llengües aimara, a la qual també pertanyen l'aimara i el kawki.
Veure Consonant nasal і Jaqaru
Jarawara
El jarawara (també Jarauara, Yarawara, Jaruára) és una llengua ameríndia que pertany a la família Arawá, parlada per 150 jarawares.
Veure Consonant nasal і Jarawara
Jebero
Jebero (Chebero, Xebero, Xihuila) és una llengua amazònica moribunda parlada pels jeberos, Perú.
Veure Consonant nasal і Jebero
Jukude
El jukude o macu (a vegades també máku) és una llengua no classificada parlada al llarg de la frontera entre el Brasil i Veneçuela al llarg del riu Uraricoera.
Veure Consonant nasal і Jukude
Kalhíphona
El kalhíphona, kalinago o igneri (Iñeri, Inyeri, etc.) era una llengua arawak parlada històricament pels kalinago de les Petites Antilles al Carib.
Veure Consonant nasal і Kalhíphona
Kamaiurá
El kamaiurá és una llengua que pertany a la família de llengües tupí-guaraní, i és parlada pel poble kamaiurá del Brasil, que tenia uns 600 individus el 2014.
Veure Consonant nasal і Kamaiurá
Kanamarí
El kanamarí, o katukina-kanamari, és una de les llengües catuquines parlada per uns 1.650 individus kanamarís a l'estat de l'Amazones (Brasil).
Veure Consonant nasal і Kanamarí
Kanoê
El kanoé o kanoê (també anomenat kapixana i Kapixanã) és una llengua indígena parlada pels kanoê, que en la seva gran majoria parlen majoritàriament portuguès o altres llengües indígenes a causa dels matrimonis mixtos.
Veure Consonant nasal і Kanoê
Kapóng
Kapóng és una llengua carib parlada principalment a Guyana i Veneçuela, més comunament a la regió de l'Alt Mazaruni.
Veure Consonant nasal і Kapóng
Karakalpak
El karakalpak és una llengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka del Karakalpakistan.
Veure Consonant nasal і Karakalpak
Karuk
El karuk o karok és una llengua gairebé extinta del nord-oest de Califòrnia, Estats Units.
Veure Consonant nasal і Karuk
Kashaya
El kashaya (també pomo del sud-oest, Kashia) és una llengua pomo del Nord de Califòrnia parlada per una fracció del poble pomo la llar històrica dels quals era a la Costa del Pacífic del que avui és Comtat de Sonoma (Califòrnia), i també es troba seriosament en perill.
Veure Consonant nasal і Kashaya
Kashibo
El Kashibo (Caxibo, Cacibo, Cachibo, Cahivo), Cacataibo, Cashibo-Cacataibo, Managua, o Hagueti és una llengua indígena del Perú a la regió dels rius Aguaytía, San Alejandro i Súngaro.
Veure Consonant nasal і Kashibo
Kashinawa
El kashinawa (també pronunciada Kaxinawá, Kashinawa, Kaxynawa, Caxinawa, Caxinawá, i Cashinahua), o Hantxa Kuin (Hãtxa Kuĩ), és una llengua ameríndia de l'Oest d'Amèrica del Sud que pertany a la família de llengües pano.
Veure Consonant nasal і Kashinawa
Kawaiisu
El Kawaiisu (Nɨwɨ'abigidɨ, Nɨwɨ'abigipɨ) és una llengua de la família uto-asteca parlada per la tribu ameríndia dels Kawaiisus de Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Kawaiisu
Kēlen
Kēlen (pronunciat) és una llengua artificial artística creada per Sylvia Sotomayor, i que té com a objectiu semblar molt aliena al llenguatge humà, violant la llei lingüística universal segons la qual totes les llengües necessiten tenir verbs.
Veure Consonant nasal і Kēlen
Kikuyu
El kikuiu, kikuyu o gikuyu (pronunciat) és una llengua de la família bantu parlada principalment pel poble gĩkũyũ de Kenya. Amb un total de 6 milions de persones (22% de la població de Kenya), són el grup ètnic més gran de Kenya. El giküyü es parla a l'àrea entre Nyeri i Nairobi.
Veure Consonant nasal і Kikuyu
Kiliwa
El kiliwa és una llengua mexicana del grup yuma-cochimí parlada pels kiliwes, que habita al nord-est de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Kiliwa
Kimwani
El mwani, o kimwani (pronunciat), és una llengua parlada a la costa de la província de Cabo Delgado a Moçambic, incloses les illes Querimba.
Veure Consonant nasal і Kimwani
Kiowa
El kiowa és una llengua kiowa-tano parlada actualment pels kiowes d'Okhlahoma, originalment es va parlar principalment al comtat de Caddo, el comtat kiowa i el comtat de Comanche.
Veure Consonant nasal і Kiowa
Kiowa-tano
Kiowa-Tano és una família de llengües ameríndies parlades a Nou Mèxic, Kansas, Oklahoma i Texas.
Veure Consonant nasal і Kiowa-tano
Kipeá
El kipeá (quipea), o kariri és una llengua karirí extinta del Brasil.
Veure Consonant nasal і Kipeá
Kirshenbaum
Kirshenbaum, de vegades anomenat ASCII-IPA o erkIPA, és un sistema utilitzat per representar l'alfabet fonètic internacional (AFI) en ASCII.
Veure Consonant nasal і Kirshenbaum
Kitanemuk
El Kitanemuk era una llengua de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels kitanemuks, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Kitanemuk
Koasati
El koasati (també coushatta) és una llengua ameríndia del grup muskogi.
Veure Consonant nasal і Koasati
Kogui
El kogui o kouguianOrtiz Ricaurte, Carolina (2000); Lenguas Indígenas de Colombia, una visión descriptiva; Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
Veure Consonant nasal і Kogui
Koreguaje
El koreguaje (Korebaju, Korewaje, Ko'reuaju) és una llengua tucana parlada a Colòmbia per 2.100 koreguajes el 2018 al llarg dels marges dels rius Orteguaza i Caquetá.
Veure Consonant nasal і Koreguaje
Korubo
El korubo és una llengua indígena no classificada, parlada pels korubos, un petit grup ètnic no contactat efectivament fins a 1996.
Veure Consonant nasal і Korubo
Kujarge
El kujarge és la llengua pròpia de Jebel Mirra, Wadi Salih i Wadi Azum (Txad i Sudan).
Veure Consonant nasal і Kujarge
Kumzari
El kumzari és una llengua irànica del sud-oest semblant a les llengües persa, axomi i luri.
Veure Consonant nasal і Kumzari
Kuot
El kuot o panaras és una llengua aïllada de la província de Nova Irlanda a Papua Nova Guinea.
Veure Consonant nasal і Kuot
Kurripako
El kurripako (kurri.
Veure Consonant nasal і Kurripako
Kutenai
Llengua kutenai El kutenai (també kootenai o ktunaxa) és una llengua aïllada parlada pels kutenais, dels quals rep el seu nom, i que són habitants natius d'una àrea que es correspon amb les actuals Montana i Idaho, als Estats Units i a la Columbia Britànica, en Canadà.
Veure Consonant nasal і Kutenai
Kwazá
El kwazá o koaiá (també koaya, coaia i quaiá) és una llengua indígena del Brasil parlada en l'estat de Rondônia per unes 25 persones el 2000, pertanyents a només dos clans familiars del poble kwazá.
Veure Consonant nasal і Kwazá
Lacandó
El lancandó (Jach-t’aan en l'ortografia revisada de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas) és una de les llengües maies parlada per aproximadament un miler de lacandons a l'estat de Chiapas a Mèxic.
Veure Consonant nasal і Lacandó
Lakota (llengua)
Lakota (també lakhota, teton, sioux teton) és una llengua siouan parlada per la Nació Lakota de les tribus sioux.
Veure Consonant nasal і Lakota (llengua)
Latinxua Sin Wenz
Edició del "Dazhung Bao" (大眾报, Dazhong Bao), un diari publicat en Latinxua Sin Wenz el 1932 El Latinxua Sin Wenz (xinès: 拉丁化新文字; pinyin: Lādīnghuà Xīn Wénzì; literalment, nova escriptura llatinitzada; també conegut com a Sin Wenz, Latinxua Sinwenz, Zhongguo Latinxua Sin Wenz, Beifangxua Latinxua Sin Wenz o Latinxua) és un sistema de transcripció del xinès mandarí en desús.
Veure Consonant nasal і Latinxua Sin Wenz
Leco
El leco o leko és una llengua poc coneguda i parlada originalment en una part remota dels Andes orientals de Bolívia.
Veure Consonant nasal і Leco
Lidi
El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C..
Veure Consonant nasal і Lidi
Lil·luet
Lil·luet /’lɪloʊɛt/, també conegut com a St’át’imcets (en Lil·luet: St'át'imcets), és l'Interior Salishan llengua del St'át'imc, parlat en Colúmbia britànica del sud, Canadà, al voltant del mig Fraser i Lillooet Rius.
Veure Consonant nasal і Lil·luet
Lingala
El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana.
Veure Consonant nasal і Lingala
Llengües arawak
Les llengües arawak són una família lingüística indígena d'Amèrica, estesa per Sud-amèrica i el Carib correctament identificada.
Veure Consonant nasal і Llengües arawak
Llengües arhuaques
Les llengües arhuaques constitueixen un subgrup format per almenys cinc llengües txibtxa estretament emparentades entre si.
Veure Consonant nasal і Llengües arhuaques
Llengües atapascanes
Les llengües atapascanes o dené són un grup de llengües de la família Na-dené parlades a Amèrica del Nord.
Veure Consonant nasal і Llengües atapascanes
Llengües atapascanes meridionals
Les llengües atapascanes meridionals són un grup de la branca de llengües atapascanes de la família lingüística na-dené.
Veure Consonant nasal і Llengües atapascanes meridionals
Llengües àlgiques
Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures.
Veure Consonant nasal і Llengües àlgiques
Llengües barbacoanes
Les llengües barbacoa o barbacoanes són un grup de llengües indígenes de Colòmbia i l'Equador, que constitueixen una família lingüística.
Veure Consonant nasal і Llengües barbacoanes
Llengües batak
Les llengües batak són un subgrup de les llengües austronèsies parlades pel poble batak a la província indonèsia del nord de Sumatra i els seus voltants.
Veure Consonant nasal і Llengües batak
Llengües bora
Les llengües bora constitueixen una de les dues branques de la família bora-huitoto, actualment només sobreviuen dues llengües d'aquesta branca, totes dues parlades en Colòmbia, amb un total d'uns mil cinc-cents parlants.
Veure Consonant nasal і Llengües bora
Llengües caddo
Les llengües caddo són una família lingüística de les llengües ameríndies.
Veure Consonant nasal і Llengües caddo
Llengües carib
Les llengües carib formen una família de llengües que actualment consta d'unes 30 llengües i uns 50 mil parlants, a Veneçuela, Guaianes, Brasil i algunes parts de Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Llengües carib
Llengües caucàsiques del nord-est
Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.
Veure Consonant nasal і Llengües caucàsiques del nord-est
Llengües chapacura-wañam
Les família de llengües chapacura-wañám, també dites chapacura-guanán (Moreno Cabrera), chapakura-wanham o simplement chapakura, és un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Bolívia.
Veure Consonant nasal і Llengües chapacura-wañam
Llengües chiapaneca-mangue
Les llengües chiapaneca-mangue constitueixen la branca més meridional de les llengües otomang, i hi ha diverses llengües documentades d'aquesta família: el chiapaneca parlat a Chiapas (fins a 1950), el chorotega de Costa Rica i Nicaragua i el mangue de Nicaragua, aquestes dues últimes varietats de vegades es consideren dialectes d'una mateixa llengua encara que existeixen diferències en el seu vocabulari, tot i que són properes entre si.
Veure Consonant nasal і Llengües chiapaneca-mangue
Llengües chocó
Les llengües chocó constitueixen una família lingüística de llengües ameríndies integrada per llengües de l'occident de Colòmbia i el sudoccident de Panamà.
Veure Consonant nasal і Llengües chocó
Llengües gê
Les llengües gê (o també jê) són una desena de llengües amazòniques que formen una família lingüística identificada per W. Schimidt.
Veure Consonant nasal і Llengües gê
Llengües guahibanes
Les llengües guahibanes constitueixen una família lingüística conformada per cinc llengües genèticament relacionades, parlades per pobles amerindis que habiten Los Llanos de la conca de l'Orinoco a Colòmbia i Veneçuela.
Veure Consonant nasal і Llengües guahibanes
Llengües hibito-cholón
Les llengües hibito-cholón són un grup de dues llengües probablement emparentades i actualment extintes parlades al Perú fins a la segona meitat del segle XX.
Veure Consonant nasal і Llengües hibito-cholón
Llengües huarpes
Les llengües huarpes és el nom donat al conjunt d'almenys dues llengües extingides parlades per les diverses ètnies huarpes, que poblaven el que avui és la Regió del Nuevo Cuyo en la República Argentina.
Veure Consonant nasal і Llengües huarpes
Llengües ianomami
Les llengües ianomami (també ianomamö, ianomáma, iamomámi, ianomamana, shamatari, shiriana, waika) és una petita família de llengües indígenes parlades pels ianomami a les zones de les Guaianes a la zona fronterera del nord del Brasil (estats de Roraima i Amazones) i sud de Veneçuela (Estat Amazones i Estat Bolívar).
Veure Consonant nasal і Llengües ianomami
Llengües iroqueses
Les llengües iroqueses són una família de llengües ameríndies parlades a l'Amèrica del Nord.
Veure Consonant nasal і Llengües iroqueses
Llengües jívaro
Les llengües jívaro o chicham (també, jívares o shíwaras) són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazònica del nord del Perú i orient de l'Equador pels pobles jívaros.
Veure Consonant nasal і Llengües jívaro
Llengües jicaque
Les llengües jicaque o llengües jicaque-tol formen una família de llengües ameríndies parlades a Hondures pels tolupans i anteriorment també pels jicaques del Palmar.
Veure Consonant nasal і Llengües jicaque
Llengües latinofalisques
Mapa de les lengües i dialectes latinofalisques, en diferents tons de blau Les llengües latinofalisques formen un grup que pertany al grup itàlic de la família indoeuropea de llengües.
Veure Consonant nasal і Llengües latinofalisques
Llengües maidu
Les llengües maidu (també anomenades maidun, maiduan i pujunan) són una petita família de llengües en perill de desaparició que es troba en el nord-est de Califòrnia, Estats Units.
Veure Consonant nasal і Llengües maidu
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Veure Consonant nasal і Llengües maies
Llengües misumalpa
Les llengües misumalpa (també conegudes com a misumalpa) són una petita família de llengües indígenes d'Amèrica parlades a la costa est de Nicaragua i zones properes.
Veure Consonant nasal і Llengües misumalpa
Llengües mixezoque
Les llengües mixezoque són una família lingüística de les llengües parlades a l'istme de Tehuantepec, la sierra de Juárez i l'occident de Chiapas.
Veure Consonant nasal і Llengües mixezoque
Llengües mixteques
Les llengües mixteques són una subfamília de les llengües otomang del centre i sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Mèxic, Puebla, Guerrero i Oaxaca.
Veure Consonant nasal і Llengües mixteques
Llengües mosetenes
Les llengües mosetenes o mosetén-tsimané són un petit grup de llengües quasi-aïllades parlades a Bolívia.
Veure Consonant nasal і Llengües mosetenes
Llengües muskogi
Les llengües muskogi, muskhogean o muskogee, és una família de llengües ameríndies del sud-est dels EUA.
Veure Consonant nasal і Llengües muskogi
Llengües niloticosaharianes
Les llengües niloticosaharianes són una família o macrofamília de llengües d'Àfrica, parlada a l'Àfrica centreoriental, principalment al Sahel i a les conques de l'alt riu Nil (Sudan) i el Chari (Txad).
Veure Consonant nasal і Llengües niloticosaharianes
Llengües numic
Les llengües numic constitueixen un dels grups que formen la divisió meridional de les llengües uto-asteca, parlades a Amèrica del Nord.
Veure Consonant nasal і Llengües numic
Llengües palaihnihanes
Les Llengües palaihnihanes són una família de llengües ameríndies amb dues parles.
Veure Consonant nasal і Llengües palaihnihanes
Llengües pama-nyunga
Mapa de les llengües pama-nyunga (en blanc) i macro pama-nyunga (en negre). Les llengües pama-nyunga són una família lingüística present a pràcticament arreu d'Austràlia, excepte a la costa nord del país.
Veure Consonant nasal і Llengües pama-nyunga
Llengües pano
Les llengües pano són una família de llengües de la Selva amazònica formada per una trentena de llengües de les quals actualment sobreviuen menys d'una vintena, part de les llengües pano-tacanes.
Veure Consonant nasal і Llengües pano
Llengües popolocanes
Les llengües popolocanes són una subfamília de les llengües otomang del sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Pobla i Oaxaca.
Veure Consonant nasal і Llengües popolocanes
Llengües salibanes
Les llengües salibanes o llengües saliba-piaroa és una família lingüística proposada de llengües ameríndies situades a la conca mitjana de l'Orinoco, que forma una illa independent dins d'una zona de Veneçuela i Colòmbia (Llanos septentrionals) dominada per ètnies carib i arawak.
Veure Consonant nasal і Llengües salibanes
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada.
Veure Consonant nasal і Llengües sinítiques
Llengües siouan
Les Llengües siouan o Siouan–Catawba són una família lingüística d'Amèrica del Nord que es troba principalment en les Grans Planes d'Amèrica del Nord amb uns pocs idiomes atípics a l'est.
Veure Consonant nasal і Llengües siouan
Llengües tacanes
Les llengües tacanes o llengües tacana són una família de llengües indígenes d'Amèrica de quatre o cinc llengües oriündes de la selva amazònica esteses per la conca del riu Beni i el seu tributari el riu Madre de Dios, territori corresponent al nord-oest de Bolívia, i a la província de Tambopata (Perú).
Veure Consonant nasal і Llengües tacanes
Llengües tequistlateques
Les llengües tequistlateques o tequistlatecanes són una petita família lingüística formada per tres llengües diferents (chontal d'Oaxaca de les terres altes, chontal d'Oaxaca de les terres baixes o huamelulteca i tequistlateca pròpiament dit).
Veure Consonant nasal і Llengües tequistlateques
Llengües totonaques
Les llengües totonaques o totonaco-tepehues són una família lingüística de Mesoamèrica formada per unes set llengües.
Veure Consonant nasal і Llengües totonaques
Llengües totozoques
Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.
Veure Consonant nasal і Llengües totozoques
Llengües tupí-guaraní
Les llengües tupí-guaraní constituïxen una subfamília de 53 llengües de la família macro-tupí que es parlen o es parlaven a l'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guaiana Francesa, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela.
Veure Consonant nasal і Llengües tupí-guaraní
Llengües valirianes
Les llengües valirianes són una família de llengües construïdes (llengües fictícies) usades en la sèrie de novel·les fantàstiques Cançó de gel i foc de George R. R. Martin, i la seva adaptacions televisives Joc de Trons i la Casa del Drac.
Veure Consonant nasal і Llengües valirianes
Llengües volta-congoleses
Les llengües volta-congoleses són la principal branca de primer nivell dins de la família nigerocongolesa, amb un total de 350 milions de parlants.
Veure Consonant nasal і Llengües volta-congoleses
Llengües wintun
Les llengües wintun (també Wintoon, Copeh, Copehan) són una família de llengües parlades a la Vall de Sacramento, al nord de Califòrnia, Estats Units, pels wintun.
Veure Consonant nasal і Llengües wintun
Llengües xinca
Extensió del xinca al segle XX (blau fosc), i extensió probable en el passat (s. VIII) a partir de la toponímia El xinca és un grup de quatre llengües parlades pels xinques.
Veure Consonant nasal і Llengües xinca
Llengües yokuts
Les llengües yokuts (també anomenades yokutsanes i mariposa) és un grup de llengües en perill de desaparició parlades per l'ètnia yokuts a la zona interior del sud de Califòrnia i rodalia de la vall de San Joaquín, Estats Units.
Veure Consonant nasal і Llengües yokuts
Llengua amarakaeri
L'amarakaeri és una llengua pertanyent a la família lingüística harákmbet, parlada al Perú pels harakmbuts al llarg dels rius Madre de Dios i Colorado.
Veure Consonant nasal і Llengua amarakaeri
Llengua arawak
L'arawak (Arowak/Aruák) o lokono (Lokono Dian, literalment parla del poble pels seus parlants), és una llengua de la família macroarawak parlada pels lokono o arawak de Sud-amèrica a l'est de Veneçuela, Guyana, el Surinam, i la Guaiana Francesa.
Veure Consonant nasal і Llengua arawak
Llengua assiniboine
L′assiniboine (també assiniboin, hohe, o nakota, nakoda o nakona) és una llengua sioux nakotan de les planures del nord, parlada com a primera llengua per uns assiniboines, la majoria d'ells ancians.
Veure Consonant nasal і Llengua assiniboine
Llengua atsina
L’atsina o gros ventre (també conegut com ananin, ahahnelin, ahe i a'ani), va ser la llengua ancestral del poble gros ventre de Montana.
Veure Consonant nasal і Llengua atsina
Llengua biloxi
El biloxi és una llengua siouan extingida que havia estat parlada antigament pels biloxis que vivien als estats actuals de Mississipi, Louisiana, i sud-est de Texas.
Veure Consonant nasal і Llengua biloxi
Llengua caddo
El caddo és l'única llengua supervivent de les llengües caddo meridionals.
Veure Consonant nasal і Llengua caddo
Llengua cayuga
El cayuga (en cayuga) és una de les llengües iroqueses que pertany al grup de les Cinc Nacions o Confederació Iroquesa, que és parlada principalment a la Primera Nació Six Nations of the Grand River, Ontario, per 360 cayuga, i en la reserva índia Cattaraugus, Nova York, per menys de 10.
Veure Consonant nasal і Llengua cayuga
Llengua chickasaw
El chickasaw (Chikashshanompa’, IPA) és una llengua ameríndia de la família muskogi.
Veure Consonant nasal і Llengua chickasaw
Llengua choctaw
El choctaw, tradicionalment parlat pels amerindis choctaws del sud-oest dels Estats Units, és una llengua de la família muskogi.
Veure Consonant nasal і Llengua choctaw
Llengua cofán
La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Llengua cofán
Llengua dâw
La llengua dâw pertany a la família lingüística nadahup.
Veure Consonant nasal і Llengua dâw
Llengua fur
El fur és una llengua fur, branca de la família de les llengües niloticosaharianes del Darfur, parlada per unes 750.000 persones de la tribu fur, principalment al Sudan.
Veure Consonant nasal і Llengua fur
Llengua guayabero
El guayabero (jiw) és una llengua parlada pels indígenes guayaberos que forma la branca suroccidental de la família guahibana.
Veure Consonant nasal і Llengua guayabero
Llengua hän
El hän o han-kutchin és una llengua atapaskana (dené) parlada pels indígenes Hän Hwëch'in (Hankutchin).
Veure Consonant nasal і Llengua hän
Llengua hitita
La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.
Veure Consonant nasal і Llengua hitita
Llengua hopi
La llengua hopi (Hopilàvayi) és una llengua uto-asteca parlada pel poble hopi del sud-oest dels Estats Units.
Veure Consonant nasal і Llengua hopi
Llengua klamath
El klamath ˈklæməθ (també klamath-modoc i històricament lutuami) és un grup de llengua ameríndia del grup penutià dels turons que es va parlar al llac Klamath en el que actualment és l'est d'Oregon i el nord de Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Llengua klamath
Llengua kuna
El kuna (autònim dulegaya 'llengua del poble') és una llengua indígena parlat per l'ètnia kuna que viu a Panamà i Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Llengua kuna
Llengua kusunda
El kusunda és una llengua aïllada, parlada de forma fluida per un nombre molt petit de persones del Nepal occidental, probablement no són més de dos.
Veure Consonant nasal і Llengua kusunda
Llengua maricopa
El maricopa és una llengua yuma parlada pels maricopes a dues reserves d'Arizona: la comunitat índia Pima-Maricopa Salt River i la comunitat índia Gila River.
Veure Consonant nasal і Llengua maricopa
Llengua miyako
Miyako és una llenga ryukyuenca del sud parlada per unes 55.000 persones a les illes Miyako, al Japó.
Veure Consonant nasal і Llengua miyako
Llengua mohawk
Mohawk (Mohawk: Kanien’kéha " del Lloc de Pedra Pedernal") és una llengua iroquesa parlat habitualment per 3.000 persones de la Nació Mohawk als Estats Units (principalment a l'oest i el nord de Nova York) i Canadà (sud d'Ontàrio i Quebec).
Veure Consonant nasal і Llengua mohawk
Llengua nuu-chah-nulth
El nuu-chah-nulth (nuučaan̓uɫ), també conegut com a nootka, és una llengua wakash parlada al Pacific Nord-oest de l'Amèrica del Nord, a la costa occidental de l'Illa de Vancouver, de Barkley Sound a Quatsino Sound a la Colúmbia Britànica pel poble nuu-chah-nulth.
Veure Consonant nasal і Llengua nuu-chah-nulth
Llengua okanagan
L'okanagan, o Colville-Okanagan, és una llengua salish originalment parlada pels pobles indígenes dels voltants del riu Okanagan i el riu Columbia, a l'actual Canadà i els Estats Units.
Veure Consonant nasal і Llengua okanagan
Llengua oneida
Oneida és una llengua iroquesa parlada principalment pels Oneida als estats de Nova York i Wisconsin, i la província canadenca d'Ontàrio.
Veure Consonant nasal і Llengua oneida
Llengua piscataway
El piscataway o conoy és una llengua algonquina extinta que abans parlaven els piscataway, un cacicat dominant al sud de Maryland a la riba occidental de la badia de Chesapeake en el moment del contacte amb els colons anglesos.
Veure Consonant nasal і Llengua piscataway
Llengua puinave
El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica parlada pels puinaves.
Veure Consonant nasal і Llengua puinave
Llengua seneca
El seneca (en seneca, Onödowága o Onötowáka) és la llengua dels seneca, una de les Sis Nacions de la Confederació Iroquesa.
Veure Consonant nasal і Llengua seneca
Llengua tigre
El tigre és una llengua semítica eritrea (amb una petita comunitat tigròfona al nord del Sudan) que conforma, juntament amb el gueez, el tigrinya i el dahalik, la branca de l'etiòpic septentrional.
Veure Consonant nasal і Llengua tigre
Llengua toda
El toda és una llengua dravídica coneguda pel seu gran nombre de fricatives i vibrants. És parlat per la gent del poble toda, aproximadament mil persones que viuen a les Muntanyes Nilgiri de l'Índia del sud.
Veure Consonant nasal і Llengua toda
Llengua tupí
José de Anchieta (1534-1597), el primer gramàtic del tupí El tupí clàssic és una llengua tupí extinta que fou parlada dels tupís del Brasil, especialment pels assentats a prop de mar.
Veure Consonant nasal і Llengua tupí
Llengua tuscarora
El tuscarora, a vegades anomenat, és una llengua iroquesa pròpia dels tuscarora, parlada al sud d'Ontàrio, Canadà, i nord-oest de Nova York al voltant de Niagara Falls, als Estats Units.
Veure Consonant nasal і Llengua tuscarora
Llengua umatilla
L’umatilla (tamalúut o imatalamłaamí sɨ́nwit) és una varietat del sahaptin meridional, part de la subfamília sahaptiana del grup dels penutianes de l'Altiplà.
Veure Consonant nasal і Llengua umatilla
Llengua washo
Zona on es parlava washo El washo (també washoe, endònim wá:šiw ʔítlu) és una llengua indígena americana amenaçada, que es classifica usualment com una llengua aïllada encara que s'ha especulat amb un parentiu remot amb les llengües hoka.
Veure Consonant nasal і Llengua washo
Llengua xavante
La llengua xavante (també denominada a'uwê, a'uwen o akwén) és una llengua parlada en aproximadament 170 municipis a l'àrea oriental del Mato Grosso, al Brasil.
Veure Consonant nasal і Llengua xavante
Llengua zuni
La llengua zuni és la llengua parlada pel poble zuni al sud-oest dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Consonant nasal і Llengua zuni
Luiseño
El Luiseño (autoanomenat Cham'teela) és una de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels Luiseños, un poble d'amerindis dels Estats Units que en el moment dels primers contactes amb els espanyols al habitaven la zona costanera del sud de Califòrnia, que van a 50 milles de la costa de comtat de Los Angeles, Califòrnia, a la zona nord del comtat de San Diego, Califòrnia, i 30 milles a l'interior.
Veure Consonant nasal і Luiseño
Madurès
Madurès en alfabet javanès. El madurès és la llengua dels maduresos, de l'Illa de Madura i de Java oriental, a Indonèsia; també es parla a les petites i veïnes illes Kangean i illes Sapudi, com també la parlen migrants a altres parts d'Indonèsia, concretament, al creixent oriental de Java (que comprèn Pasuruan, Surabaya, Malang fins a Banyuwangi), les illes Masalembu, i fins i tot alguns a Kalimantan.
Veure Consonant nasal і Madurès
Maidu
El maidu, també maidu del nord-est o maidu de la Muntanya, és una llengua en greu perill d'extinció del grup de les llengües maidu parlada pels maidus tradicionalment a l'est i a les muntanyes al sud de Lassen Peak i als drenatges del riu American i del riu Feather.
Veure Consonant nasal і Maidu
Malaiàlam
El malaiàlam (മലയാളം, malayāḷaṁ) o malabar és una de les quatre principals llengües dravídiques del sud de l'Índia.
Veure Consonant nasal і Malaiàlam
Mam
El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu.
Veure Consonant nasal і Mam
Mamaindê
El mamaindê, també conegut com a nambikwara septentrional, és una llengua nambikwara parlada a l'estat de Mato Grosso del Brasil, al molt al nord de la reserva indígena, Terra indígena Vale do Guaporé, entre el riu Pardo i riu Cabixi.
Veure Consonant nasal і Mamaindê
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Veure Consonant nasal і Mandarí
Maori
El maori (Māori o te reo Māori, literalment «la llengua normal», habitualment abreujat com a te Reo) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Cook i a Nova Zelanda pels maoris.
Veure Consonant nasal і Maori
Marathi
El marathi (मराठी) és una llengua indoària parlada pels marathi del centre i oest de l'Índia.
Veure Consonant nasal і Marathi
Marshallès
El Marshallès (d'acord amb la nova ortografia Kajin M̧ajeļ o d'acord amb l'ortografia antiga Kajin Majōl), també conegut com a Ebon, és una llengua malaiopolinèsia que es parla a les Illes Marshall per unes 44.000 persones, essent la llengua principal del país.
Veure Consonant nasal і Marshallès
Matsés
El matsés també anomenat mayoruna al Brasil, és una llengua ameríndia que fan servir els habitants de les regions a la frontera entre el Brasil i el Perú.
Veure Consonant nasal і Matsés
Mayo (llengua)
El mayo o yorem-nokki és una llengua taracahita de la família lingüística uto-asteca parlada per prop de 60.000 persones que habiten principalment en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora.
Veure Consonant nasal і Mayo (llengua)
Mazahua
Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.
Veure Consonant nasal і Mazahua
Mazateca
El mazateca o llengües mazateques és una macrollengua o grup de llengües ameríndies estretament emparentades parlades a Mèxic, parlades pels mazateques al nord de l'estat d'Oaxaca i en algunes comunitats dels estats de Puebla i Veracruz.
Veure Consonant nasal і Mazateca
Mecanisme de flux d'aire
A la fonètica, el flux d'aire és el mètode pel qual es crea una corrent d'aire al tracte vocal.
Veure Consonant nasal і Mecanisme de flux d'aire
Media lengua
Aquest arxiu d'àudio és un breu mostra de la mitja llengua parlada en Pijal, Imbabura, l'Equador. Aquest enregistrament va ser produït durant una sessió de elicitación on es va demanar que el parlant tradueixi oracions des de l'espanyol. Aquest arxiu conté subtítols en anglès, kichwa, castellà, francès, italià, i portuguès.
Veure Consonant nasal і Media lengua
Mikasuki
El mikasuki (també miccosukee, mikisúkî o hitchiti-mikasuki) és una llengua muskogi parlada per al voltant de 500 persones al sud de Florida.
Veure Consonant nasal і Mikasuki
Minangkabau (llengua)
El minangkabau (autònim: Baso Minang(kabau); Bahasa Minangkabau) és una llengua austronèsia parlada pels minangkabau de Sumatra Occidental, la part occidental de Riau, Kabupaten Aceh Selatan, la part nord de Bengkulu i Jambi, també en diverses ciutats d'Indonèsia per immigrants minangkabau És també la lingua franca al llarg de la regió costanera occidental de la província de Sumatra Septentrional, i fins i tot s'utilitza en parts d'Aceh, on se l'anomena Aneuk Jamee.
Veure Consonant nasal і Minangkabau (llengua)
Minica huitoto
El minica, minica huitoto o minica witoto és una llengua indígena de la subamília huitoto parlada per uns pocs milers de parlants a la regió frontera entre Perú i Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Minica huitoto
Misak
Els misak o guambians són un poble americà que habita al sud de Colòmbia al departament del Cauca.
Veure Consonant nasal і Misak
Miwok de la sierra del sud
El miwok de la sierra del sud és una de les llengües miwok parlades a Califòrnia, a l'actual comtat de Mariposa (Califòrnia).
Veure Consonant nasal і Miwok de la sierra del sud
Miwok del llac
El miwok del llac és una llengua moribunda (o potser extingida) del nord de Califòrnia, parlada pels miwoks del llac a l'àrea adjacent al llac Clear.
Veure Consonant nasal і Miwok del llac
Mizo
El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur.
Veure Consonant nasal і Mizo
Mode d'articulació
El mode d'articulació o modo d'articulació és la posició que adopten els òrgans de fonació per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucció del pas de l'aire.
Veure Consonant nasal і Mode d'articulació
Mono (llengua)
El mono (nim) és una llengua ameríndia del grup de les llengües numic de la família lingüística Uto-asteca, llengua ancestral del poble mono.
Veure Consonant nasal і Mono (llengua)
Mopan
El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, junto con el yukatek, lacandon i itzá.
Veure Consonant nasal і Mopan
Muinane
Muinane és una llengua indígena americana parlada a Colòmbia que pertany a la família de llengües bora, juntament amb el bora.
Veure Consonant nasal і Muinane
Muisca
El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià.
Veure Consonant nasal і Muisca
Munichi
El muchichi (o otonabe) s una llengua indígena, al nord del Perú, des del punt de vista de vista filogenètic és una llengua aïllada.
Veure Consonant nasal і Munichi
Murui huitoto
El murui, murui huitoto i murui witoto és una llengua indígena americana de la família witoto.
Veure Consonant nasal і Murui huitoto
Muskogi
El muskogi (Mvskoke en muskogi), també conegut com a Creek, Seminola, Creek-Seminola, Maskókî o muskogee, és una de les llengües muskogi parlada pel poble muscogi (creek) i seminola, principalment als estats d'Oklahoma i Florida.
Veure Consonant nasal і Muskogi
Mutsun
Mapa de les llengües ohlone. El mutsun (també conegut com a costano San Juan Bautista) és una de les vuit llengües ohlone, parlada històricament pels mutsuns del Nord de Califòrnia, a l'antiga Missió de San Juan Bautista.
Veure Consonant nasal і Mutsun
Myotragus balearicus
Myotragus balearicus és un mamífer extint de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids, subfamília dels caprins, és a dir, una cabreta, i gènere Myotragus.
Veure Consonant nasal і Myotragus balearicus
Na'vi
El na'vi és la llengua construïda que surt a la pel·lícula Avatar, parlada pels na'vi, els humanoides intel·ligents que surten a la pel·lícula i que habiten Pandora.
Veure Consonant nasal і Na'vi
Nadëb
El nadëb o kaburi és una de les llengües nadahup de l'Amazònia brasilera, al llarg dels rius Uneiuxi, Japura, and Negro rivers.
Veure Consonant nasal і Nadëb
Nasalització
La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Consonant nasal і Nasalització
Nasalització vocàlica
La nasalització vocàlica és un fenomen que es dona en fonètica i que fa que una vocal es pronunciï nasalment.
Veure Consonant nasal і Nasalització vocàlica
Natchez (llengua)
El natchez és la llengua ancestral dels natchez que històricament habitaren Mississipi i Louisiana, i que actualment viuen entre els creek i cherokees a Oklahoma.
Veure Consonant nasal і Natchez (llengua)
Navaho
Navajo o Navaho (Diné bizaad) és una de les llengües atapascanes del grup Na-Dené parlat al sud-oest dels Estats Units pels navahos.
Veure Consonant nasal і Navaho
Naxi
El naxi -pronunciat -, (també conegut com a nakhi, nasi, lomi, moso o mo-do) és una llengua tibetobirmana, un grup de llengües parlades per unes 310.000 persones concentrades a la ciutat de Lijiang, al districte autònom de Yulong Naxi (玉龙 纳西族 自治县) de la província de Yunnan, Xina.
Veure Consonant nasal і Naxi
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Veure Consonant nasal і Nàhuatl
Nàhuatl clàssic
El nàhuatl clàssic és el nom donat a la llengua parlada pels mexicas o nahuas de la Vall de Mèxic (com llengua franca de l'antic Imperi mexica) i els novohispans després de la conquesta de Mèxic (com idioma oficial del Virregnat de Nova Espanya).
Veure Consonant nasal і Nàhuatl clàssic
Névome
Distribució de grups ètnics a l'estat de Chihuahua el 2005 El névome (també: pima bajo, pima de la muntanya; en névome: oob no'ok) és una llengua uto-asteca parlada per indígenes dels estats de Sonora i Chihuahua, a Mèxic.
Veure Consonant nasal і Névome
Nüpode huitoto
Nüpode huitoto o Nɨpode és una llengua indígena americana parlada a l'oest d'Amèrica del Sud.
Veure Consonant nasal і Nüpode huitoto
Nez percé
El nez percé o Niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin.
Veure Consonant nasal і Nez percé
Nisenan
El nisenan (o alternativament, maidu meridional, neeshenam, nishinam, pujuni, o wapumni) és una llengua gairebé extinta de les llengües maidu parlada pels nisenans (fracció meridional dels maidu) de Califòrnia central als contraforts de la Sierra, en el conjunt de les confluències dels rius American, Bear i Yuba.
Veure Consonant nasal і Nisenan
Nivkh
El nivkh o guiliak és una llengua parlada a les regions exrusses de Manxúria i determinades illes japoneses en perill d'extinció (hi ha menys de 2.000 parlants vius de la llengua).
Veure Consonant nasal і Nivkh
Nomatsiguenga
Nomatsiguenga és una llengua arawak del Perú, del subgrup de les llengües campa.
Veure Consonant nasal і Nomatsiguenga
Nonuya
El nonuya (nonuña, nyonuhu, achiote, achote) és una llengua witoto parlada per uns pocs milers de parlants del poble homònim de la regió a la Frontera entre Perú i Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Nonuya
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Veure Consonant nasal і Noruec
O'odham
L'O'odham (pronunciat) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic.
Veure Consonant nasal і O'odham
Ocaina
L'ocaina és una llengua indígena americana parlada a l'oest d'Amèrica del Sud pels ocaines.
Veure Consonant nasal і Ocaina
Occità antic
Loccità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del al XIV.
Veure Consonant nasal і Occità antic
Ofo
L'ofo era una llengua siouan parlada pels ofos o mosopelea que van viure fins c. 1673 en l'actual vall de l'Ohio.
Veure Consonant nasal і Ofo
Okpe (llengua)
LOkpe és una llengua edoid que es parla a la LGA d'Okpe, a l'estat del Delta.
Veure Consonant nasal і Okpe (llengua)
Opón
L' opón-carare és una llegua indígena extinta, de la família carib,Del Castillo Mathieu, Nicolás (1977) "Léxico caribe en el Caribe insular"; Thesaurus XXXII (2):316-373; (3):543-652 que es va parlar fins a mitjan segle XX en la riba dreta del riu Magdalena, en la conca dels rius Sogamoso, Carare i Oposa, en territori de l'actual departament colombià de Santander.
Veure Consonant nasal і Opón
Oraon
Loraon, kurukh (ˈkʊrʊx) o uranw (कुड़ुख़ en devanagari) és una llengua dravídica parlada per gairebé dos milions de tribus oraons i kisan de Jharkhand, Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Orissa i Bengala Occidental, així com 65.000 al nord de Bangladesh, 28.600 un dialecte anomenat dhangar al Nepal i uns 5.000 al Bhutan.
Veure Consonant nasal і Oraon
Oro Win
L'Oro Win és una llengua chapacurana moribunda parlada al llarg dels trams superiors del riu Pacaás Novos al Brasil.
Veure Consonant nasal і Oro Win
Ortografia armènia clàssica
L'ortografia armènia clàssica (Հայերէնի դասական ուղղագրութիւն, en ortografia clàssica i Հայերենի դասական ուղղագրություն en ortografia reformada, Hayereni dasakan ughagrutyun també coneguda com a ortografia tradicional i com a ortografia Maixtots) és l'ortografia desenvolupada durant l'inici del per a la llengua armènia.
Veure Consonant nasal і Ortografia armènia clàssica
Ortografia del català
L'ortografia catalana resumeix les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.
Veure Consonant nasal і Ortografia del català
Osage
Losage és una llengua siouan parlada per la Nació Osage d'Oklahoma.
Veure Consonant nasal і Osage
Otomang
L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui dia en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central.
Veure Consonant nasal і Otomang
Otomí
L'otomí és una llengua indígena de Mèxic, parlada per un grup àmpliament conegut com els otomís (Els indígenes otomís de la Vall de Mezquital també la denominen hñähñu en la seva pròpia llengua).
Veure Consonant nasal і Otomí
Otomí de la Sierra
Otomí de la Sierra és un continu dialectal de la llengua otomí parlat a Mèxic per uns 70.000 individus a les muntanyes de la zona oriental de l'estat d'Hidalgo, Veracruz occidental i Puebla septentrional.
Veure Consonant nasal і Otomí de la Sierra
Paicî
Paicî és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Paici-Camuki, als municipis de Poindimié, Ponérihouen, Koné i Poya, a la Província del Nord, Nova Caledònia.
Veure Consonant nasal і Paicî
Paiute del sud
El Paiute del Sud (també anomenat Numic del riu Colorado, Ute, Ute–Paiute del Sud, o Ute-Chemehuevi), una parla de la branca numic de la família lingüística Uto-asteca, és un continu dialectal que s'estén des del sud-est de Califòrnia a Colorado.
Veure Consonant nasal і Paiute del sud
Palikur
El palikur és una llengua ameríndia del grup de les llengües arawak parlada pels palikurs, un poble que viu a Brasil, al nord de l'Estat d'Amapá i a la Guaiana Francesa, a la frontera oriental.
Veure Consonant nasal і Palikur
Pampanga (llengua)
El pampanga és una llengua parlada a les Filipines que pertany a la família de les llengües austronèsies.
Veure Consonant nasal і Pampanga (llengua)
Panare
El panare és una llengua carib parlada per aproximadament 3.000-4.000 persones a l'estat de Bolívar al sud de Veneçuela.
Veure Consonant nasal і Panare
Pangasinan
El pangasinan,(pangasinan: Salitan Pangasinan; de vegades anomenat pel seu nom castellà, pangasinense) és una llengua que pertany al grup malaiopolinesi de la família austronesia.
Veure Consonant nasal і Pangasinan
Paraujano
El paraujano o añú és una llengua arawak parlada pels paraujanos o añús de Veneçuela.
Veure Consonant nasal і Paraujano
Patwin
Patwin (Patween) és una llengua ameríndia del grup wintun que es troba seriosament amenaçada.
Veure Consonant nasal і Patwin
Paumarí
El paumarí (també Paumari, Purupuru, Kurukuru, Pamari, Purupurú, Pammari, Curucuru, Palmari) és una llengua arawana parlada al Brasil per uns 300 adults ancians d’una població ètnica de 900.
Veure Consonant nasal і Paumarí
Páez
La llengua paez (AFI), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca.
Veure Consonant nasal і Páez
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Consonant nasal і Persa
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Veure Consonant nasal і Persa antic
Piapoco
El piapoco és una llengua del grup amaçònic de la família arawak, juntament amb l'achawa i tariana.
Veure Consonant nasal і Piapoco
Piaroa
El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.
Veure Consonant nasal і Piaroa
Pipil
El pipil o nawat és la llengua parlada originalment pels pipils, relacionada amb el nàhuatl parlat a Mèxic pels mexica i encara recordada pels seus descendents.
Veure Consonant nasal і Pipil
Pomo de l'est
Zona on es parlava pomo Pomo de l'est, també conegut com a pomo del llac Clear, és una llengua pomo del Nord de Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Pomo de l'est
Pomo del sud
Zona on es parlava pomo El pomo del sud és una llengua pomo del Nord de Califòrnia al llarg del riu Russian i el llac Clear.
Veure Consonant nasal і Pomo del sud
Popoluca de la Sierra
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El popoluca de la Sierra o Popoluca de Soteapan és una llengua zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.
Veure Consonant nasal і Popoluca de la Sierra
Popoluca de Sayula
El Popoluca de Sayula és la llengua mixe que parlen els sayultecs de l'Istme de Tehuantepec i particularment a l'estat de Veracruz.
Veure Consonant nasal і Popoluca de Sayula
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Consonant nasal і Portuguès
Protoberber
El protoberber és una llengua afroasiàtica antecessora de l'amazic modern.
Veure Consonant nasal і Protoberber
Protoindoiranià
Protoindoiranià és el proto-llenguatge reconstruït de la branca d'idiomes indoiranians de la branca indoeuropea.
Veure Consonant nasal і Protoindoiranià
Protoiroquès
El Protoiroquès és el nom donat a la hipotètica protollengua de les llengües iroqueses.
Veure Consonant nasal і Protoiroquès
Protoquítxua
El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues.
Veure Consonant nasal і Protoquítxua
Protosemític
El protosemític és la protollengua que constitueix una aproximació reconstruïda de la llengua mare que hauria donat lloc a les llengües semítiques.
Veure Consonant nasal і Protosemític
Purépetxa
Distribució actual del pꞌurhépecha a Mèxic. El purépetxa, tarasc o michoacà (purépetxa: Pꞌurhépecha, pronunciació), és una llengua parlada pels tarascos de l'occident de Mèxic.
Veure Consonant nasal і Purépetxa
Q'anjob'al
El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal) és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.
Veure Consonant nasal і Q'anjob'al
Q'eqchi'
El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché.
Veure Consonant nasal і Q'eqchi'
Qimant
El qimant és una llengua cuixítica en perill d'extinció, parlada per les generacions més grans d'una minsa part del poble qemant, al nord del llac Tana (Regió Amhara), principalment al woreda deTxilga (Zona Semien Gondar).
Veure Consonant nasal і Qimant
Quítxua clàssic
El quítxua clàssic o quichua va ser una varietat de la família lingüística quítxua usada com llengua vehicular, al costat de l'aimara, mochica, puquina una de les llengües generals en l'Antic Perú pels curaca i adoptada com a llengua oficial per l'Estat incaic.
Veure Consonant nasal і Quítxua clàssic
Quítxua d'Ancash
El quítxua d'Ancash és una varietat del quítxua de la serra norcentral del Perú, conformada com un conjunt de dialectes parlat en gran part del departament de Ancash i en la part nord-occidental de Huánuco per aproximadament un milió d'usuaris.
Veure Consonant nasal і Quítxua d'Ancash
Quítxua d'Ayacucho
El quítxua d'Ayacucho, també conegut com Ayacucho-Chanca, és un dialecte del quítxua meridional parlat als departaments d'Ayacucho, Huancavelica i la meitat occidental del departament d'Apurímac al Perú per aproximadament 1 milió de persones segons SIL International.
Veure Consonant nasal і Quítxua d'Ayacucho
Quítxua de Cajamarca
El quítxua de Cajamarca (en) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla).
Veure Consonant nasal і Quítxua de Cajamarca
Quítxua de Cusco
El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL.
Veure Consonant nasal і Quítxua de Cusco
Quítxua de Huallaga
El quítxua de Huallaga és una varietat dins del grup Alt Pativilca-Alt Marañón-Alt Huallaga de les llengües quítxues del branca Quítxua I (anomenat també Quítxua Wáywash, Quítxua B, o Quítxua central), el qual es compon per una gran diversitat de varietats lingüístiques distribuïdes en la serra del centre del Perú, als departaments d'Áncash, Huánuco, Pasco, Junín i Lima.
Veure Consonant nasal і Quítxua de Huallaga
Quítxua de Huaylas
El quítxua de Huaylas és una varietat del quítxua parlada al Callejón de Huaylas i en el vessant occidental de la Sierra Negra.
Veure Consonant nasal і Quítxua de Huaylas
Quítxua meridional
El quítxua meridional (o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero.
Veure Consonant nasal і Quítxua meridional
Quítxua sudbolivià
El quítxua sudbolivià (en quítxua Qullasuyu qhichwa simi) també conegut com el quítxua del centre de Bolívia, és un dialecte del quítxua meridional parlat a Bolívia i a les zones adjacents de l'Argentina, on també es coneix com a colla.
Veure Consonant nasal і Quítxua sudbolivià
Quenya
Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.
Veure Consonant nasal і Quenya
Rajasthani
El terme rajasthani (devanagari: राजस्थानी) es refereix a un grup de llengües indoàries que es parlen principalment a l'estat del Rajasthan i les àrees adjacents de Hariana, Panjab, Gujarat i Madhya Pradesh (a l'Índia).
Veure Consonant nasal і Rajasthani
Rama (llengua)
El rama és una llengua txibtxa parlada pels rames en la comunitat indígena de Cayo Rama, Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, a la regió de la costa oriental (del Carib o atlàntica) de Nicaragua.
Veure Consonant nasal і Rama (llengua)
Rarámuri
El tarahumara (endònim rarámuri o ralámuli ra'ícha, "poble de la llengua") és una llengua de la família uto-asteca (grup de llengües taracahites) parlada per uns 87.000 tarahumares al nord-oest de Mèxic.
Veure Consonant nasal і Rarámuri
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Consonant nasal і Romanès
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Veure Consonant nasal і Romanx
Sabanê
El sabanê és un dels tres grups principals de llengües parlades a la família nambikwara.
Veure Consonant nasal і Sabanê
Sakapultek
El sakapultek és una llengua maia estretament relacionada amb el quitxé.
Veure Consonant nasal і Sakapultek
Sami de Pite
El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega.
Veure Consonant nasal і Sami de Pite
Sandawe
El sandawe o sandawi és una llengua tonal parlada per unes 40.000 persones del poble sandawe a la regió de Dodoma, a Tanzània.
Veure Consonant nasal і Sandawe
Sango
El sango (també anomenat eshisango, kisangu o rori) és una llengua criolla basada en el ngbandi, que constitueix l'idioma principal que es parla a la República Centreafricana.
Veure Consonant nasal і Sango
Saramacca
Saramacca (autònim: Saamáka) és un llengua criolla parlada per prop de 30.300 persones d'ètnia africana prop dels alts riu Saramacca i riu Surinam a Surinam (anteriorment també coneguda com a Guaiana holandesa), i 5.500 a la Guaiana Francesa.
Veure Consonant nasal і Saramacca
Sàliba
El sàliba és una llengua indígena de que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a l'Est de Colòmbia i Veneçuela.
Veure Consonant nasal і Sàliba
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Consonant nasal і Sànscrit
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Veure Consonant nasal і Síl·laba
Síndarin
El síndarin és una llengua fictícia creada per J. R. R. Tolkien per ser utilitzada al món creat per ell, la Terra Mitjana. El síndarin és una de les moltes llengües parlades pels elfs, anomenats Eledhrim ˈɛlɛðrim o Edhellim ɛˈðɛllim en síndarin.
Veure Consonant nasal і Síndarin
Secoya
El secoya (també Sieko Coca, Paicoca, Airo Pãi) és una de les llengües tucanes occidentals parlada pels secoya d'Equador i Perú.
Veure Consonant nasal і Secoya
Shasta (llengua)
El shasta és una llengua ameríndia del grup de les llengües shasta que s'havia parlat al nord de Califòrnia i al sud-oest d'Oregon.
Veure Consonant nasal і Shasta (llengua)
Shenwa
El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef.
Veure Consonant nasal і Shenwa
Shuar
El shuar o shuar-chicham és un idioma parlat a l'Equador.
Veure Consonant nasal і Shuar
Sikkimès
El sikkimès, també anomenat "tibetà sikkimès", "Bhutia", "Drenjongké" (tibetà: འབྲས་ལྗོངས་སྐད་; Wylie: 'bras ljongs skad, "llengua de la vall d'arròs") Dranjoke, Denjongka, Denzongpeke i Denzongke, pertany a la família de llengües tibètiques del sud.
Veure Consonant nasal і Sikkimès
Sikuani
El sikuani (o guahibo) és una llengua indígena del grup central de la família guajibana que possiblement va formar un continu dialectal amb la llengua cuiba, fins que van ser separats per l'assentament en les riberes dels rius, de pobles de llengües arawak i sàliba i més tardanament per la colonització.
Veure Consonant nasal і Sikuani
Siona
El siona (també coneguda com a Bain Coca, Pioje, Pioche-Sioni, Ganteyabain, Ganteya, Ceona, Zeona, Koka, Kanú) és una llengua que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes parlada a Colòmbia i Equador pel poble siona.
Veure Consonant nasal і Siona
Sipakapense
El sipakapense és una llengua maia que forma part del grup quitxé.
Veure Consonant nasal і Sipakapense
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Consonant nasal і Siríac
Siwi
The siwi o siwa, també conegut com a amazic de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua amaziga d'Egipte, parlada per entre 15.000 i 20.000 personesGrammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa, Lameen Souag, PhD thesis, SOAS, 2010 als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte.
Veure Consonant nasal і Siwi
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Consonant nasal і Suec
Svanetià
El svanetià o svan (en svan: ლუშნუ ნინ/შკა̈ნ, lušnu nin/šḳän i en georgià: სვანური ენა, svanuri ena) és una de les llengües caucàsiques del grup meridional, parlada per unes 30.000 persones a Svanètia, a les muntanyes de Geòrgia.
Veure Consonant nasal і Svanetià
Taïno
El taïno va ser una llengua indígena de la família arawak que es va parlar a les Antilles per l'època de la Conquesta espanyola i que actualment es troba extinta.
Veure Consonant nasal і Taïno
Tacana
El tacana és una llengua ameríndia que pertany al grup occidental de les llengües tacanes i és parlada per aproximadament 1.800 individus d'una població de 5.000 tacanes de Bolívia.
Veure Consonant nasal і Tacana
Tahitià
El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.
Veure Consonant nasal і Tahitià
Takelma
Distribució de les llengües takelma El takelma és la llengua ameríndia parlada pels takelmes, originaris del sud-oest d'Oregon.
Veure Consonant nasal і Takelma
Tamanaku
El tamanaku era una llengua indígena de la família carib antigament parlat a Veneçuela.
Veure Consonant nasal і Tamanaku
Tariana
El tariana (també tariano) és una llengua del grup de Llengües arawak de l'Alt Amazones en perill d'extinció parlada per aproximadament 100 persones al llarg del riu Vaupés a l'Amazones, al Brasil.
Veure Consonant nasal і Tariana
Tàmil
Inscripció de tàmil antic del Temple de Brihadeeswara a Thanjavur El tàmil o tàmul és una llengua dravídica parlada principalment pel poble tàmil del sud de l'Índia.
Veure Consonant nasal і Tàmil
Tee
El tee és una llengua que es parla al sud de Nigèria.
Veure Consonant nasal і Tee
Tektitek
El tektitek (també conegut com a teco o B'a'aj) és una llengua maia que forma part de la branca de llengües mams.
Veure Consonant nasal і Tektitek
Tepehuan
El tepehuan o O'otham és el nom que es dona a dues llengües ameríndies de Mèxic, anomenats tepehuan del sud i tepehuan del nord, que malgrat les similitud de la denominació han de considerar-se dues llengües diferents.
Veure Consonant nasal і Tepehuan
Tequistlateca
El tequistlateca és una llengua indígena extinta d'Oxaca parlada anteriorment pels tequistleques.
Veure Consonant nasal і Tequistlateca
Terêna
El terêna o etelena és una llengua indígena del subgrup meridional de la família lingüística arawak parlada per unes 16 mil persones en l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.
Veure Consonant nasal і Terêna
Ticuna
El ticuna o tukuna és una llengua indígena americana parlada en la confluència del Brasil, Colòmbia i el Perú, per uns 41.000 indígenes de l'ètnia tikuna.
Veure Consonant nasal і Ticuna
Tigrinya
El tigrinya és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.
Veure Consonant nasal і Tigrinya
Tillamook (llengua)
El tillamook és una llengua extingida de les llengües salish que havia estat parlada pels tillamooks al nord-oest d'Oregon, Estats Units.
Veure Consonant nasal і Tillamook (llengua)
Timbisha
Timbisha (Tümpisa; també anomenat Panamint o Koso) és una llengua parlada pel poble amerindi que vivia a la regió al voltant del Death Valley, California i el sud de la vall d'Owens des de temps prehistòrics.
Veure Consonant nasal і Timbisha
Timucua (llengua)
El timucua és una llengua ameríndia extingida parlada fins al al nord i centre de Florida, el sud-est de Geòrgia, i l'est d'Alabama pels timucua.
Veure Consonant nasal і Timucua (llengua)
Tinigua
El tinigua (o tiniguas) és una llengua indígena amenaçada i encara parlada a Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Tinigua
Tiriyó
El tiriyó és una llengua carib que utilitzen quotidianament els tiriyós, la majoria dels quals són monolingües.
Veure Consonant nasal і Tiriyó
Tlingit (llengua)
El tlingit (autònim :, /ɬɪ̀nkɪ́tʰ/) és una llengua ameríndia parlada per les tlingits al sud-est d'Alaska i a la Colúmbia Britànica, a l'arxipèlag Alexander i la zona costanera veïna.
Veure Consonant nasal і Tlingit (llengua)
Tol (llengua)
Tol, també conegut com Jicaque Oriental, Tolupan, i Torupan, és parlat per aproximadament 500 dels 19.600 tolupans a la reserva La Montaña de la Flor al Departament de Francisco Morazán, Hondures.
Veure Consonant nasal і Tol (llengua)
Tongva (llengua)
Distribució del Tongva El Tongva (també coneguda com a Gabrielino o Gabrieleño) era una llengua de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels tongva, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al voltant de Los Angeles (Califòrnia).
Veure Consonant nasal і Tongva (llengua)
Totonaca
El totonaca és una macrollengua pertanyent a la llengües totonaques, que pertany a la família llengües totozoques.
Veure Consonant nasal і Totonaca
Triqui
El triqui o trique és una macrollengua que pertany a la família otomang que es parla a la part occidental de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, encara que posseeix també una comunitat lingüística en diversos nuclis urbans del centre del país i els estats de Sinaloa i Baixa Califòrnia, on els indígenes triquis treballen en els camps de cultiu.
Veure Consonant nasal і Triqui
Trumaí
El trumaí és una llengua indígena d'Amèrica parlada al alt Xingú per alguns membres de l'ètnia trumaí a l'estat brasiler de Mato Grosso,.
Veure Consonant nasal і Trumaí
Tsáfiki
El tsafiki (autoglotònim: tsáfiki, 'paraula veritable') és el nom d'una llengua de la família barbacoana de la ètnia aborigen coneguda com tsáchila ('veritable gent') en el seu propi idioma.
Veure Consonant nasal і Tsáfiki
Tsimané
El tsimané (chimané) és una llengua aïllada sud-americana, que segons alguns lingüistes forma la família de les llengües mosetenes.
Veure Consonant nasal і Tsimané
Tunebo
El tunebo és com es coneix popularment l'uw cuwaHeadland, Edna.
Veure Consonant nasal і Tunebo
Turc de Khorasan
El turc de Khorasan (en turc de Khorasan Xorasan Türkçesi; en ترکی خراسانی, Torki-e Khorasani) és una varietat lingüística en la família de les llengües turqueses.
Veure Consonant nasal і Turc de Khorasan
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Consonant nasal і Txec
Txitximeca Jonaz
El txitximeca jonaz o jonaz és una llengua indígena de Mèxic parlada per uns 1.625 txitximeques jonaz a la Missió de Chichimecas prop de San Luis de la Paz a l'estat de Guanajuato.
Veure Consonant nasal і Txitximeca Jonaz
Tz'utujil
El tz'utujil és un idioma maia parlada pels tz'utujils, una ètnia que viu a alguns municipis del sud del departament de Sololá i del nord de Suchitepéquez.
Veure Consonant nasal і Tz'utujil
Ugarític
Lugarític és una llengua semítica de la branca nord-occidental avui dia extinta que es parlava a Ugarit, Síria, des del 2000 aC.
Veure Consonant nasal і Ugarític
Urarina
Lurarina és una llengua aïllada de l'Amazònia peruana parlada per menys de 3.000 persones del poble urarina, de la Província de Loreto (Perú).
Veure Consonant nasal і Urarina
Urhobo
Lurhobo és una llengua edoid que parlen els urhobos, un grup ètnic que habita a l'Estat del Delta, al sud de Nigèria.
Veure Consonant nasal і Urhobo
Ute (dialecte)
El ute /'juːt/ Givón, T. Ute Reference Grammar.
Veure Consonant nasal і Ute (dialecte)
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Veure Consonant nasal і Uto-asteca
Uvbie
Luvbie (o effurun, evhro, evrie, uvhria o uvwie) és una llengua edoid que parlen els uvbies, que tenen les seves principals comunitats a les LGAs d'Ethiope, a l'estat del Delta, al sud de Nigèria.
Veure Consonant nasal і Uvbie
Uzbek
Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.
Veure Consonant nasal і Uzbek
Ventureño
El ventureño eren una llengua de la família de les llengües chumash, un grup de llengües natives parlades al llarg de les àrees costaneres del sud de Califòrnia, Estats Units, des de San Luis Obispo al nord fins a Malibú al sud.
Veure Consonant nasal і Ventureño
Waimiri-atroari
El waimiri-atroari és una llengua de la família lingüística Carib, més específicament de la família Yawaperí, l'únic representant d'aquesta.
Veure Consonant nasal і Waimiri-atroari
Wapishana
El wapishana (Wapixana) és una llengua arawak de Guyana i Brasil.
Veure Consonant nasal і Wapishana
Wappo
El wappo és una llengua probablement aïllada, tot i que alguns lingüistes la classifiquen dins de la família de llengües yuki-wappo (Powers 1877, Powell 1891, Kroeber 1925 i Elmendorf 1968), tanmateix com els propis membres de l'ètnia wappo que encara sobreviuen.
Veure Consonant nasal і Wappo
Warao
El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam.
Veure Consonant nasal і Warao
Wariapano
El wariapano, panobo o pano és una llengua de la família pano, parlada al departament de Loreto i extinta en la segona meitat del segle XX (cap als anys 1990).
Veure Consonant nasal і Wariapano
Wariʼ
El Wariʼ (també Orowari, Wari, Pacaá Novo, Pacaás Novos, Pakaa Nova, Pakaásnovos) és l'única llengua vibrant que queda de la família de llengües chapacuranes de la regió fronterera brasiler-boliviana de la conca amazònica.
Veure Consonant nasal і Wariʼ
Wayana
El wayana (també guayana, oayana, alukuyana), és una lengua caribenya parlada pels wayanes al sud i sud-oest de Surinam, Guaiana Francesa i Brasil.
Veure Consonant nasal і Wayana
Wayuunaiki
El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak, subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib, relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.
Veure Consonant nasal і Wayuunaiki
Wòlof
El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.
Veure Consonant nasal і Wòlof
Wichita (llengua)
El wichita és una microllengua caddo parlada an Oklahoma pels wichita.
Veure Consonant nasal і Wichita (llengua)
Wilhelm Meyer-Lübke
Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.
Veure Consonant nasal і Wilhelm Meyer-Lübke
Winnebago (llengua)
El winnebago (Hocąk) és la llengua tradicional de la tribu Ho-Chunk (o Winnebago) d'amerindis dels Estats Units.
Veure Consonant nasal і Winnebago (llengua)
Wintu
El wintu és una llengua en perill crític de les llengües wintun parlada pels wintus del Nord de Califòrnia.
Veure Consonant nasal і Wintu
Wounaan
El wounaan (també anomenada Chanco, Chocama, Noanama, Noanamá, Noenama, Nonama, Waumeo, Waun Meo, Waunana, Wounaan, Woun Meu i Wounmeu) és una de les llengües chocó parlada pels wounaans, poble indígena d'Amèrica repartit entre Colòmbia i Panamà (Emberá-Wounaan).
Veure Consonant nasal і Wounaan
Xamacoco
El xamacoco és una llengua zamucana parlada al Paraguai pels xamacocos.
Veure Consonant nasal і Xamacoco
Xârâcùù
Xârâcùù o kanala és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Xaracuu, als municipis de Canala, La Foa i Boulouparis, a la Província del Sud, Nova Caledònia.
Veure Consonant nasal і Xârâcùù
Xeiene (llengua)
El xeiene (Tsėhesenėstsestotse o en pronúncia simplificada, Tsisinstsistots) és una llengua ameríndia parlada pels xeiene, en el que avui és Montana i Oklahoma als Estats Units.
Veure Consonant nasal і Xeiene (llengua)
Xinés antic
El xinés antic o xinès antic, també denominat xinés arcaic o xinès arcaic en les obres antigues, és l'etapa registrada de l'idioma xinés més antiga, i l'avantpassat de totes les variants de xinés modernes.
Veure Consonant nasal і Xinés antic
Xoixon
El xoixon (en xoixon: Sosoni' da̲i̲gwape o newe da̲i̲gwape) és una llengua ameríndia parlada pels xoixons.
Veure Consonant nasal і Xoixon
Xosa
80–100% El xosa o xhosa (IPA:, en xosa isiXhosa) és una llengua nigerocongolesa parlada pels xoses, un dels pobles dominants de Sud-àfrica.
Veure Consonant nasal і Xosa
Yagua
El yagua és una llengua que es parla principalment en el el Perú nord-oriental pel poble del mateix nom.
Veure Consonant nasal і Yagua
Yanesha'
Yanesha' (Yaneshac̈h/Yanešač̣; literalment: «nosaltres les persones»), també anomenada amuesha o amoesha és una llengua parlada pels Yanesha' del Perú, a la regió central i oriental del Departament de Pasco.
Veure Consonant nasal і Yanesha'
Yaruro
El pumé o yaruro és una llengua viva nativa americana i oficial de les comunitats de l'ètnia dels yaruros que viuen al sud de l'estat Apure, a Veneçuela, que habiten principalment a les planes dels rius Arauca i Sinaruco, a uns 160 km de San Fernando de Apure, la capital de l'Estat, alguns sedentaris en poblats com Palmarito i Guachara.
Veure Consonant nasal і Yaruro
Yavitero
El yavitero o pareni (i a vegades baniwa) és una llengua extinta parlada a l'Amazones veneçolà a la vora de l'Orinoco.
Veure Consonant nasal і Yavitero
Yawalapití
El yawalapiti (Jaulapiti) és una llengua arawak del Brasil.
Veure Consonant nasal і Yawalapití
Yawanawa
El yawanawa (Iauanauá o Jawanaua) és una llengua de la família Pano a l'oest central del Brasil pel poble yaminawa i altres relacionats.
Veure Consonant nasal і Yawanawa
Ye'kuana
El ye'kuana, també conegut com a Maquiritari, Dekwana, Ye'kwana, Ye'cuana, Yekuana, Cunuana, Kunuhana, De'cuana, De’kwana Carib, Pawana, Maquiritai, Maquiritare, Maiongong, o Soto és la llengua dels ye'kuanes de Veneçuela i Brasil.
Veure Consonant nasal і Ye'kuana
Yi
L'idioma Nuosu (Nosu), també coneguda com a Yi del nord, Liangshan Yi, i Sichuan Yi és una llengua yi, sent aquesta considerada com la llengua de prestigi parlada pels Yi; aquesta llengua ha estat imposada pel govern Xinès com lingua franca d'aquest poble (en Mandarín: Yí iǔ, 彝語/彝语) i, com a tal, és l'única que s'ensenya a l'escola, tant de forma oral com en la seva forma escrita.
Veure Consonant nasal і Yi
Yine
El yine o 'piro és una llengua arawak del subgrup piro parlada al Perú.
Veure Consonant nasal і Yine
Yucuna
El yucuna (jukuna, matapi, yucuna-matapi, yukunais) és una llengua pertanyent a les llengües arawak parlada al sud de Colòmbia per 1.800 yucunes aproximadament (2001 SIL).
Veure Consonant nasal і Yucuna
Yuhup
El yuhup és la llengua pròpia del poble indígena yuhupdeh, que habita en el nord-oest de l'Amazònia, en la zona fronterera entre el Brasil i Colòmbia.
Veure Consonant nasal і Yuhup
Yukatek
El yukatek a Mèxic El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Academia de la Lengua Maya), és una llengua maia que es parla a la península de Yucatán (Mèxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala.
Veure Consonant nasal і Yukatek
Yukpa
El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de Zulia i al departament colombià de Cesar.
Veure Consonant nasal і Yukpa
Yuracaré
El Yuracaré (també yurakaré, yurakar, yuracar, yurucaré, yurujuré, yurujare) és una llengua amenaçada parlada al centre de Bolívia en els departaments de Cochabamba i Beni pels yuracarés.
Veure Consonant nasal і Yuracaré
Yurok
El yurok (també Chillula, Mita, Pekwan, Rikwa, Sugon, Weitspek, Weitspekan) és una llengua amenaçada de la família àlgiques.
Veure Consonant nasal і Yurok
Zapoteca (llengua)
Distribució de les diferents llengües zapoteques El zapoteca (díidxa záa (Tehuantepec), tiits së (Santa Catarina Quioquitani), per exemple) és una macrollengua integrada per diferents llengües zapoteques, parlades per un total de 777.000 persones del poble zapoteca a Oaxaca i altres llocs, juntament amb el chatino forma part de les llengües zapoteques de la família lingüística otomang que és un grup de llengües mesoamericanes, junt amb les llengües mixteques, mazateca i popoloca, entre altres.
Veure Consonant nasal і Zapoteca (llengua)
Záparo
El záparo o zápara (també anomenada kayapwe) és una llengua SOV que pertany a la família zaparoana.
Veure Consonant nasal і Záparo
També conegut com Nasal, Nasals.
, Baix sòrab, Banawá (llengua), Baniwa, Baré, Barbareño, Belarús (llengua), Bengalí, Bhojpuri, Bora (llengua), Brescià, Bribri, Bugui, Buruixaski, Cabécar, Cabilenc, Cahuilla (llengua), Castellà, Català antic, Català salat, Catío, Cha'palaachi, Chamí, Chamicuro, Chatino, Chayahuita, Chiapaneca, Chimariko, Chimila, Chinanteca, Chiwere, Chocho, Chontal d'Oaxaca, Chorotega, Coahuiltec, Cocama, Comanxe, Consonant coronal, Consonant implosiva, Consonant sonorant, Consonant uvular, Cora (llengua), Coreà, Cree (llengua), Crioll jamaicà, Crioll reunionès, Cuitlatec, Culina, Cupeño, Dahalik, Damana, Damin, Danès, Debucalització, Declinació del llatí, Dení, Dentalització, Dialecte Picuris, Dialecte Taos, Dialectes de l'èuscar, Dinka, Dissimilació, Drehu (llengua), Dzubukuá, Eldarin, Emberà septentrional, Enawené-Nawé, Eperara, Epie, Escala de sonicitat, Escriptura kitan petita, Esmeraldeño, Eudeve, Fijià, Fon (llengua), Fonema, Fonologia de l'anglès, Fonologia de l'occità, Fonologia de l'Oriya, Fonologia del japonès, Fonologia del romanès, Fonologia del suec, Foodo, Frafra, Francès, Frisó occidental, Furlà, Ga (llengua), Gaèlic escocès, Galice, Gününa-këna, Goril·la de muntanya, Grec antic, Groenlandès, Guambià, Guatuso, Gueez, Hani (llengua), Hebreu, Hebreu samarità, Hindi, Hitnü, Hixkaryana, Hoti, Huambisa, Huastec, Huave, Huichol, Hupa, Iaai (llengua), Ianomamö, IAST, Idioma abipó, Idioma afade, Idioma basaa, Idioma haida, Idioma rapanui, Ikpeng, Indonesi, Interlingua, Iquito, Irlandès antic, Irlandès de Connacht, Irlandès de l'Ulster, Irlandès de Munster, ISO 15919, Italià, Ixil, Jakaltek, Jamamadí, Japonès, Japonès antic, Japrería, Jaqaru, Jarawara, Jebero, Jukude, Kalhíphona, Kamaiurá, Kanamarí, Kanoê, Kapóng, Karakalpak, Karuk, Kashaya, Kashibo, Kashinawa, Kawaiisu, Kēlen, Kikuyu, Kiliwa, Kimwani, Kiowa, Kiowa-tano, Kipeá, Kirshenbaum, Kitanemuk, Koasati, Kogui, Koreguaje, Korubo, Kujarge, Kumzari, Kuot, Kurripako, Kutenai, Kwazá, Lacandó, Lakota (llengua), Latinxua Sin Wenz, Leco, Lidi, Lil·luet, Lingala, Llengües arawak, Llengües arhuaques, Llengües atapascanes, Llengües atapascanes meridionals, Llengües àlgiques, Llengües barbacoanes, Llengües batak, Llengües bora, Llengües caddo, Llengües carib, Llengües caucàsiques del nord-est, Llengües chapacura-wañam, Llengües chiapaneca-mangue, Llengües chocó, Llengües gê, Llengües guahibanes, Llengües hibito-cholón, Llengües huarpes, Llengües ianomami, Llengües iroqueses, Llengües jívaro, Llengües jicaque, Llengües latinofalisques, Llengües maidu, Llengües maies, Llengües misumalpa, Llengües mixezoque, Llengües mixteques, Llengües mosetenes, Llengües muskogi, Llengües niloticosaharianes, Llengües numic, Llengües palaihnihanes, Llengües pama-nyunga, Llengües pano, Llengües popolocanes, Llengües salibanes, Llengües sinítiques, Llengües siouan, Llengües tacanes, Llengües tequistlateques, Llengües totonaques, Llengües totozoques, Llengües tupí-guaraní, Llengües valirianes, Llengües volta-congoleses, Llengües wintun, Llengües xinca, Llengües yokuts, Llengua amarakaeri, Llengua arawak, Llengua assiniboine, Llengua atsina, Llengua biloxi, Llengua caddo, Llengua cayuga, Llengua chickasaw, Llengua choctaw, Llengua cofán, Llengua dâw, Llengua fur, Llengua guayabero, Llengua hän, Llengua hitita, Llengua hopi, Llengua klamath, Llengua kuna, Llengua kusunda, Llengua maricopa, Llengua miyako, Llengua mohawk, Llengua nuu-chah-nulth, Llengua okanagan, Llengua oneida, Llengua piscataway, Llengua puinave, Llengua seneca, Llengua tigre, Llengua toda, Llengua tupí, Llengua tuscarora, Llengua umatilla, Llengua washo, Llengua xavante, Llengua zuni, Luiseño, Madurès, Maidu, Malaiàlam, Mam, Mamaindê, Mandarí, Maori, Marathi, Marshallès, Matsés, Mayo (llengua), Mazahua, Mazateca, Mecanisme de flux d'aire, Media lengua, Mikasuki, Minangkabau (llengua), Minica huitoto, Misak, Miwok de la sierra del sud, Miwok del llac, Mizo, Mode d'articulació, Mono (llengua), Mopan, Muinane, Muisca, Munichi, Murui huitoto, Muskogi, Mutsun, Myotragus balearicus, Na'vi, Nadëb, Nasalització, Nasalització vocàlica, Natchez (llengua), Navaho, Naxi, Nàhuatl, Nàhuatl clàssic, Névome, Nüpode huitoto, Nez percé, Nisenan, Nivkh, Nomatsiguenga, Nonuya, Noruec, O'odham, Ocaina, Occità antic, Ofo, Okpe (llengua), Opón, Oraon, Oro Win, Ortografia armènia clàssica, Ortografia del català, Osage, Otomang, Otomí, Otomí de la Sierra, Paicî, Paiute del sud, Palikur, Pampanga (llengua), Panare, Pangasinan, Paraujano, Patwin, Paumarí, Páez, Persa, Persa antic, Piapoco, Piaroa, Pipil, Pomo de l'est, Pomo del sud, Popoluca de la Sierra, Popoluca de Sayula, Portuguès, Protoberber, Protoindoiranià, Protoiroquès, Protoquítxua, Protosemític, Purépetxa, Q'anjob'al, Q'eqchi', Qimant, Quítxua clàssic, Quítxua d'Ancash, Quítxua d'Ayacucho, Quítxua de Cajamarca, Quítxua de Cusco, Quítxua de Huallaga, Quítxua de Huaylas, Quítxua meridional, Quítxua sudbolivià, Quenya, Rajasthani, Rama (llengua), Rarámuri, Romanès, Romanx, Sabanê, Sakapultek, Sami de Pite, Sandawe, Sango, Saramacca, Sàliba, Sànscrit, Síl·laba, Síndarin, Secoya, Shasta (llengua), Shenwa, Shuar, Sikkimès, Sikuani, Siona, Sipakapense, Siríac, Siwi, Suec, Svanetià, Taïno, Tacana, Tahitià, Takelma, Tamanaku, Tariana, Tàmil, Tee, Tektitek, Tepehuan, Tequistlateca, Terêna, Ticuna, Tigrinya, Tillamook (llengua), Timbisha, Timucua (llengua), Tinigua, Tiriyó, Tlingit (llengua), Tol (llengua), Tongva (llengua), Totonaca, Triqui, Trumaí, Tsáfiki, Tsimané, Tunebo, Turc de Khorasan, Txec, Txitximeca Jonaz, Tz'utujil, Ugarític, Urarina, Urhobo, Ute (dialecte), Uto-asteca, Uvbie, Uzbek, Ventureño, Waimiri-atroari, Wapishana, Wappo, Warao, Wariapano, Wariʼ, Wayana, Wayuunaiki, Wòlof, Wichita (llengua), Wilhelm Meyer-Lübke, Winnebago (llengua), Wintu, Wounaan, Xamacoco, Xârâcùù, Xeiene (llengua), Xinés antic, Xoixon, Xosa, Yagua, Yanesha', Yaruro, Yavitero, Yawalapití, Yawanawa, Ye'kuana, Yi, Yine, Yucuna, Yuhup, Yukatek, Yukpa, Yuracaré, Yurok, Zapoteca (llengua), Záparo.