Taula de continguts
8 les relacions: Dualitat de Pontryagin, Funció mesurable, Integral de Lebesgue, Integral multiplicativa, Mesura de Haar, Mesura de Lebesgue, Mesura exterior, Model de Solovay.
Dualitat de Pontryagin
En matemàtiques, en particular en l'anàlisi harmònica i la teoria de grups topològics, la dualitat de Pontryagin explica les propietats generals de la transformada de Fourier.
Veure Conjunt no mesurable і Dualitat de Pontryagin
Funció mesurable
En matemàtiques, les funcions mesurables són funcions entre espais mesurables amb unes propietats adequades.
Veure Conjunt no mesurable і Funció mesurable
Integral de Lebesgue
La integral d'una funció positiva es pot interpretar com l'àrea continguda entre la corba i l'eix x. En matemàtiques, la integral d'una funció no negativa, en el cas més senzill es pot entendre com l'àrea entre el gràfic de la funció i l'eix x.
Veure Conjunt no mesurable і Integral de Lebesgue
Integral multiplicativa
Una integral multiplicativa o integral producte és una versió multiplicativa de la integral habitual basada en la suma.
Veure Conjunt no mesurable і Integral multiplicativa
Mesura de Haar
En anàlisi matemàtc, la mesura de Haar és una manera d'assignar un «volum invariant» als subconjunts de grups topològics localment compactes i de definir posteriorment una integral per a les funcions sobre aquests grups.
Veure Conjunt no mesurable і Mesura de Haar
Mesura de Lebesgue
En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).
Veure Conjunt no mesurable і Mesura de Lebesgue
Mesura exterior
En el camp matemàtic de la teoria de la mesura, una mesura exterior és una funció definida en tots els subconjunts d'un conjunt que pren valors en la recta real estesa i que satisfà certes condicions tècniques addicionals.
Veure Conjunt no mesurable і Mesura exterior
Model de Solovay
Al camp matemàtic de teoria de conjunts, el model de Solovay és un model construït per Robert M. Solovay (1970) en el qual tots els axiomes de la teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel es compleixen, a excepció de l'axioma d'elecció, però en el qual tots els conjunts de nombres reals són mesurables Lebesgue.