Taula de continguts
15 les relacions: Arabissos, Brumàlia, Concili ecumènic, Gran Cisma d'Orient, Gregenti, Història del papat, Joan III Rizocop, Justinià II Rinotmet, Papa Joan VII, Papat bizantí, Patriarca, Pau III de Constantinoble, Primers set concilis ecumènics, Sant Sergi I, Tiberiòpolis.
Arabissos
Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.
Veure Concili de Trullo і Arabissos
Brumàlia
Les Brumals o la Brumàlia (en llatí Brumalia) eren les festes del solstici d'hivern instituïdes per Ròmul en honor de Líber o Bacus (Dionís), al costat de Saturn (Cronos) i Ops (Demèter) i celebrades pels romans.
Veure Concili de Trullo і Brumàlia
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Veure Concili de Trullo і Concili ecumènic
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Concili de Trullo і Gran Cisma d'Orient
Gregenti
Gregenti (Gregentius, Γρηγέντιος), fou arquebisbe de Tephar (Zafar) (Τεφὰρ, la Sapphar, Σάπφαρ de Ptolemeu i la Saphar, Σάφαρ d'Arrià), capital dels homerites (himiarites) una nació del Iemen.
Veure Concili de Trullo і Gregenti
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Concili de Trullo і Història del papat
Joan III Rizocop
Joan III Rizocop (en llatí Joannes Rizocopus) fou exarca de Ravenna del 710 al 711.
Veure Concili de Trullo і Joan III Rizocop
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Concili de Trullo і Justinià II Rinotmet
Papa Joan VII
Joan VII (?, ? - Roma, 18 d'octubre del 707) va ser Papa des del 705 fins al 707.
Veure Concili de Trullo і Papa Joan VII
Papat bizantí
La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.
Veure Concili de Trullo і Papat bizantí
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Veure Concili de Trullo і Patriarca
Pau III de Constantinoble
Pau III (en Παύλος Γ΄) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 687 al 693.
Veure Concili de Trullo і Pau III de Constantinoble
Primers set concilis ecumènics
Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.
Veure Concili de Trullo і Primers set concilis ecumènics
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Veure Concili de Trullo і Sant Sergi I
Tiberiòpolis
Tiberiòpolis (en grec antic Τιβεριούπολις) era una antiga ciutat grecoromana de la regió de Frígia i després un bisbat catòlic.
Veure Concili de Trullo і Tiberiòpolis
També conegut com Concili Quintisext, Cànons trullans.