Taula de continguts
13 les relacions: Alexandre Domènec de Ros, Bisbat d'Empúries, Bisbat de Cartagena, Catedral, Catedral de la Seu d'Urgell, Concili de Girona (517), Cronologia del catarisme, Frontinià, Història de la música catalana, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Ordo dels concilis, Ramon de Penyafort.
Alexandre Domènec de Ros
Alexandre Domènec de Ros i Gomar (Lleida, 1598 - Madrid, 1656) va ser un escriptor polític i predicador català.
Veure Concili de Tarragona і Alexandre Domènec de Ros
Bisbat d'Empúries
El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.
Veure Concili de Tarragona і Bisbat d'Empúries
Bisbat de Cartagena
El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.
Veure Concili de Tarragona і Bisbat de Cartagena
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Concili de Tarragona і Catedral
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Veure Concili de Tarragona і Catedral de la Seu d'Urgell
Concili de Girona (517)
El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.
Veure Concili de Tarragona і Concili de Girona (517)
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Concili de Tarragona і Cronologia del catarisme
Frontinià
Frontinià fou el primer bisbe de Girona (~516- ~517) del qual hi ha documentat el nom, malgrat que en fonts de falsos cronicons hom cita com a predecessors seus a Sant Ponç i sant Narcís (principis de segle IV) o la presència d'un bisbe de nom desconegut esmentat en un decretal d'Innocenci I dirigida al bisbe Hilari que havia estat nomenat sense el suport dels feligresos.
Veure Concili de Tarragona і Frontinià
Història de la música catalana
El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.
Veure Concili de Tarragona і Història de la música catalana
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Concili de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Veure Concili de Tarragona і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Ordo dels concilis
L’ordo dels concilis és la forma de celebració d’un concili, regint-se el seu funcionament pel costum al costat de les normes generals.
Veure Concili de Tarragona і Ordo dels concilis
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.