Taula de continguts
142 les relacions: Alfons VII de Lleó, Aloer, Amat de Montsoriu, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura romànica, Art de Catalunya, Art romànic a Catalunya, Article salat, Baix Cinca (comarca històrica), Baixa Cerdanya, Baronia de Castellvell, Batalla de Baltarga, Batalla de Mallorca (813), Bíblia de Rodes, Biblioteca, Bulcsú, Capitell andalusí d'època califal, Castellfollit de Riubregós, Castellví de Rosanes, Catalans, Català antic, Catalunya, Catalunya romànica, Catalunya Vella, Cerdanya (desambiguació), Comarques de Catalunya, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Guimerà, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Comte, Comtes, Concili de Barcelona (906), Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta feudal hispànica, Corbeil, Dinastia, Diner (moneda), Divisió territorial de Catalunya, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, ... Ampliar l'índex (92 més) »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Veure Comtats catalans і Alfons VII de Lleó
Aloer
L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial.
Veure Comtats catalans і Aloer
Amat de Montsoriu
va ser un noble català de l'edat mitjana, vescomte de Girona.
Veure Comtats catalans і Amat de Montsoriu
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Veure Comtats catalans і Arquitectura de Barcelona
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Comtats catalans і Arquitectura romànica
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Veure Comtats catalans і Art de Catalunya
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Veure Comtats catalans і Art romànic a Catalunya
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Veure Comtats catalans і Article salat
Baix Cinca (comarca històrica)
El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.
Veure Comtats catalans і Baix Cinca (comarca històrica)
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Veure Comtats catalans і Baixa Cerdanya
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Veure Comtats catalans і Baronia de Castellvell
Batalla de Baltarga
La batalla de Baltarga fou un combat entre les host conjuntes catalanes i occitanes i una horda de magiars.
Veure Comtats catalans і Batalla de Baltarga
Batalla de Mallorca (813)
La Batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Empúries l'any 813, en aigües de Mallorca, contra la flota sarraïna, que venia d'assolar Còrsega.
Veure Comtats catalans і Batalla de Mallorca (813)
Bíblia de Rodes
La Bíblia de Rodes, publicada en llatí com Biblia Sancti Petri Rodensis, bessona de la de Ripoll, és un dels manuscrits més importants realitzats a l'Europa medieval.
Veure Comtats catalans і Bíblia de Rodes
Biblioteca
Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.
Veure Comtats catalans і Biblioteca
Bulcsú
Bulcsú († 955) fou un cap tribal hongarès del que tenia el títol de harka, és a dir, era un dels comandants de més alt rang en l'exèrcit del Principat d'Hongria.
Veure Comtats catalans і Bulcsú
Capitell andalusí d'època califal
''Capitell andalusí d'època califal'' del MNAC El capitell andalusí d'època califal és una escultura (talla en marbre) de 41,5 x 36 x 36 cm realitzada cap als anys 961-970 (350-360 segons el calendari musulmà, d'acord amb la inscripció del temps del califa Al-Hàkam II), la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Veure Comtats catalans і Capitell andalusí d'època califal
Castellfollit de Riubregós
Castellfollit de Riubregós és un municipi situat a la vall del Llobregós, comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.
Veure Comtats catalans і Castellfollit de Riubregós
Castellví de Rosanes
Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.
Veure Comtats catalans і Castellví de Rosanes
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Comtats catalans і Catalans
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Comtats catalans і Català antic
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Comtats catalans і Catalunya
Catalunya romànica
Catalunya romànica és una obra enciclopèdica sobre l'art romànic a Catalunya editada pel Grup Enciclopèdia Catalana.
Veure Comtats catalans і Catalunya romànica
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Veure Comtats catalans і Catalunya Vella
Cerdanya (desambiguació)
* Cerdanya, comarca natural del Principat de Catalunya situada als Pirineus orientals, dividida administrativament entre els estats espanyol i francès el 1659 arran del Tractat dels Pirineus.
Veure Comtats catalans і Cerdanya (desambiguació)
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Veure Comtats catalans і Comarques de Catalunya
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Comtats catalans і Comtat d'Empúries
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Comtats catalans і Comtat d'Osona
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Comtats catalans і Comtat d'Urgell
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Comtats catalans і Comtat de Berga
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Comtats catalans і Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Comtats catalans і Comtat de Cerdanya
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Comtats catalans і Comtat de Conflent
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Comtats catalans і Comtat de Girona
Comtat de Guimerà
El comtat de Guimerà és un títol nobiliari creat l'any 1599 a favor de Gaspar Galcerán de Pinós.
Veure Comtats catalans і Comtat de Guimerà
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Comtats catalans і Comtat de Pallars
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Veure Comtats catalans і Comtat de Pallars Sobirà
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Comtats catalans і Comtat de Ribagorça
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Comtats catalans і Comtat del Rosselló
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Comtats catalans і Comte
Comtes
Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana.
Veure Comtats catalans і Comtes
Concili de Barcelona (906)
El Concili de Barcelona es va celebrar entre gener i juliol de 906 amb l'assistència de l'arquebisbe de Narbona Arnust i el bisbe de Girona, Servus Dei.
Veure Comtats catalans і Concili de Barcelona (906)
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Veure Comtats catalans і Conquesta carolíngia d'Hispània
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Comtats catalans і Conquesta feudal hispànica
Corbeil
* França.
Veure Comtats catalans і Corbeil
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Comtats catalans і Dinastia
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Veure Comtats catalans і Diner (moneda)
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Veure Comtats catalans і Divisió territorial de Catalunya
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Comtats catalans і Edat mitjana als Països Catalans
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Comtats catalans і Edat mitjana de Catalunya
Emma de Barcelona
Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Veure Comtats catalans і Emma de Barcelona
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Comtats catalans і En guàrdia!
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans.
Veure Comtats catalans і Ermengol V d'Urgell
Ermessenda de Montsoriu
Ermessenda de Montsoriu (?-1057) va ser una dama de la noblesa catalana del, vescomtessa de Girona.
Veure Comtats catalans і Ermessenda de Montsoriu
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Comtats catalans і Espanya
Estany Gros de Carançà
L'Estany Gros de Carançà, o, simplement, Estany de Carançà, és un estany d'origen glacial del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Veure Comtats catalans і Estany Gros de Carançà
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Comtats catalans і Girona
Guillem Umbert I de Montseny
Guillem Umbert I de Montseny (?-1112) va ser un noble català de la Baix edat mitjana, baró de Montseny i de Montpalau.
Veure Comtats catalans і Guillem Umbert I de Montseny
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Veure Comtats catalans і Història d'Andorra
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Comtats catalans і Història d'Espanya
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Comtats catalans і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Comtats catalans і Història de Catalunya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Portugal
(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.
Veure Comtats catalans і Història de Portugal
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Veure Comtats catalans і Història de Tarragona
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Comtats catalans і Història del Comtat d'Urgell
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Comtats catalans і Història del cristianisme a Espanya
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Comtats catalans і Història del dret català
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Veure Comtats catalans і Història del País Basc
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Comtats catalans і Hodonímia de Barcelona
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Comtats catalans і Imperi Carolingi
Invasions hongareses d'Europa
Les invasions hongareses d'Europa (kalandozások, Ungarneinfälle) van tenir lloc durant els segles IX i X en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.
Veure Comtats catalans і Invasions hongareses d'Europa
Investidura
La investidura era l'acte pel qual s'efectuaven els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.
Veure Comtats catalans і Investidura
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Comtats catalans і Jaume el Conqueridor
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Veure Comtats catalans і Jaume II de Mallorca
Joan Brescó
Joan Brescó (Girona, ? - ?) fou un organista de la Catedral de Girona a partir de 1474.
Veure Comtats catalans і Joan Brescó
Jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat o simplement fidelitat (del llatí fides, fe) fou un pacte típic entre vassall i senyor feudal.
Veure Comtats catalans і Jurament de fidelitat
Letgarda de Tost
Letgarda de Tost o Lletgarda (? - 1094) va ser una dama de la noblesa catalana del, vescomtessa d'Àger.
Veure Comtats catalans і Letgarda de Tost
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Veure Comtats catalans і Llengua materna
Lliçà de Vall
Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers.
Veure Comtats catalans і Lliçà de Vall
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Comtats catalans і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Veure Comtats catalans і Llista de comtes d'Empúries
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Comtats catalans і Llista de comtes d'Urgell
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Comtats catalans і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Veure Comtats catalans і Llista de comtes de Besalú
Llista de comtes de Girona
Aquesta llista de comtes de Girona inclou una relació cronològica dels titulars del comtat de Girona, des de la seva creació el 785.
Veure Comtats catalans і Llista de comtes de Girona
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Comtats catalans і Llista de reis d'Aragó
Llitera (comarca històrica)
La Llitera (Lhitèra en occità, Lythère en francès i Litera en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.
Veure Comtats catalans і Llitera (comarca històrica)
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Veure Comtats catalans і Llop ibn Muhàmmad
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Veure Comtats catalans і Lluís IV de França
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Veure Comtats catalans і Marca Hispànica
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Comtats catalans і Mercenari
Moneda cardonina
Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.
Veure Comtats catalans і Moneda cardonina
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Veure Comtats catalans і Moneda catalana
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Comtats catalans і Monestir
Montargull (Artesa de Segre)
Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Veure Comtats catalans і Montargull (Artesa de Segre)
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Veure Comtats catalans і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Veure Comtats catalans і Pamplona
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Veure Comtats catalans і Paria
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Comtats catalans і Pau
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Comtats catalans і Pau i Treva de Déu
Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.
Veure Comtats catalans і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Comtats catalans і Peralada
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Veure Comtats catalans і Pierre Bonnassie
Plaça Nova (Barcelona)
La Plaça Nova, al cor del barri Gòtic de Barcelona, s'obre davant l'antiga Porta Praetoria de la ciutat romana, coneguda posteriorment com el Portal del Bisbe.
Veure Comtats catalans і Plaça Nova (Barcelona)
Pou de Madern
El Pou de Madern és un pou artesià del segle XI que es troba a poc més d'un quilòmetre del petit poble de Vicfred, que pertany al municipi de Sant Guim de la Plana, al sector nord-est de la comarca lleidatana de la Segarra.
Veure Comtats catalans і Pou de Madern
Primer romànic
Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Roda El primer romànic fou l'art romànic desenvolupat a Catalunya durant el.
Veure Comtats catalans і Primer romànic
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Comtats catalans і Primera Croada
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Comtats catalans і Principat de Catalunya
Processó de la Rodella
La Rodella de Montboló és una processó religiosa que es fa cada 30 de juny.
Veure Comtats catalans і Processó de la Rodella
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Comtats catalans і Ramon Berenguer I
Ràtzies de 897 i 898
Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.
Veure Comtats catalans і Ràtzies de 897 i 898
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Veure Comtats catalans і Regla de sant Benet
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Comtats catalans і Regne de Navarra
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Comtats catalans і Regne Franc
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Comtats catalans і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Veure Comtats catalans і Repoblament de Mallorca
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Veure Comtats catalans і Revolta d'Aissó
Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.
Veure Comtats catalans і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.
Veure Comtats catalans і Ribagorça
Robert d'Aguiló
Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).
Veure Comtats catalans і Robert d'Aguiló
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Comtats catalans і Rodrigo Díaz de Vivar
Roger I de Pallars Sobirà
Roger II de Coserans (1182 - després de 1240) fou vescomte de Coserans de 1211 a 1240, on succeeix al seu pare Roger I de Comenge, i comte de Pallars Sobirà sota el nom de Roger I de Pallars Sobirà amb la seva esposa Guillema I de Pallars Sobirà de 1216 i 1229; després, en solitari de 1229 a 1236.
Veure Comtats catalans і Roger I de Pallars Sobirà
Sant Lluís Rei de França (El Greco)
Sant Lluís Rei de França, i un patge, és una obra d'El Greco que sembla un retrat idealitzat més que no pas una obra de devoció.
Veure Comtats catalans і Sant Lluís Rei de França (El Greco)
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Veure Comtats catalans і Segle IX
Setge de Barcelona (827)
El setge de Barcelona del 827 fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs al comtat de Barcelona durant el.
Veure Comtats catalans і Setge de Barcelona (827)
Setge de Girona de 827
El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.
Veure Comtats catalans і Setge de Girona de 827
Setge de Làrida (884)
El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.
Veure Comtats catalans і Setge de Làrida (884)
Setge de Roda de Ter
El Setge de Roda de Ter fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó, entre els comtes autòctons i els francs a la Marca Hispànica durant el.
Veure Comtats catalans і Setge de Roda de Ter
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Veure Comtats catalans і Setge de Saraqusta (778)
Setge de Saraqusta de 781
El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
Veure Comtats catalans і Setge de Saraqusta de 781
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Veure Comtats catalans і Tapís de la Creació
Toluges
Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Veure Comtats catalans і Toluges
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Comtats catalans і Urbanisme de Barcelona
Vescomtat de Girona
El vescomtat de Girona fou inicialment un títol funcionarial jeràrquicament inferior al comte de Girona que apareix ja el poc temps després de la Conquesta de Girona.
Veure Comtats catalans і Vescomtat de Girona
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Veure Comtats catalans і Vidreres
Vilanova dels Arcs
La Vilanova dels Arcs fou un dels primers ravals de la ciutat de Barcelona fora de la muralla romana.
Veure Comtats catalans і Vilanova dels Arcs
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Veure Comtats catalans і Vil·la romana
Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.
Veure Comtats catalans і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
Virgília d'Empúries
Virgília d'Empúries (m.957) va ser una dama catalana del.
Veure Comtats catalans і Virgília d'Empúries
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Comtats catalans і 11 de maig
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Comtats catalans і 12 de setembre