Accés més ràpid que el navegador!
145 les relacions: Alfons VII de Lleó, Aloer, Amat de Montsoriu, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura romànica, Art de Catalunya, Art romànic a Catalunya, Article salat, Baix Cinca (comarca històrica), Baixa Cerdanya, Baronia de Castellvell, Batalla de Baltarga, Batalla de Mallorca (813), Bíblia de Rodes, Biblioteca, Bulcsú, Capitell andalusí d'època califal, Castellfollit de Riubregós, Castellví de Rosanes, Catalans, Català antic, Catalunya, Catalunya romànica, Catalunya Vella, Cerdanya (desambiguació), Comarques de Catalunya, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Guimerà, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Comte, Comtes, Concili de Barcelona (906), Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta feudal hispànica, Corbeil, Dinastia, Diner (moneda), Divisió territorial de Catalunya, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, ..., Emma de Barcelona, En guàrdia!, Ermengol V d'Urgell, Ermessenda de Montsoriu, Espanya, Estany Gros de Carançà, Girona, Guillem Umbert I de Montseny, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Portugal, Història de Tarragona, Història del Comtat d'Urgell, Història del cristianisme a Espanya, Història del dret català, Història del País Basc, Hodonímia de Barcelona, Imperi Carolingi, Invasions hongareses d'Europa, Investidura, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joan Brescó, Jurament de fidelitat, Letgarda de Tost, Llengua materna, Lliçà de Vall, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Girona, Llista de reis d'Aragó, Llitera (comarca històrica), Llop ibn Muhàmmad, Lluís IV de França, Marca Hispànica, Mercenari, Moneda cardonina, Moneda catalana, Monestir, Montargull (Artesa de Segre), Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Pamplona, Paria, Pau, Pau i Treva de Déu, Pòrtic de Santa Maria de Ripoll, Peralada, Pierre Bonnassie, Plaça Nova (Barcelona), Pou de Madern, Primer romànic, Primera Croada, Principat de Catalunya, Processó de la Rodella, Ramon Berenguer I, Ràtzies de 897 i 898, Regla de sant Benet, Regne de Navarra, Regne Franc, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Repoblament de Mallorca, Revolta d'Aissó, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Ribagorça, Robert d'Aguiló, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger I de Pallars Sobirà, Sant Lluís Rei de França (El Greco), Segle IX, Setge de Barcelona (827), Setge de Girona de 827, Setge de Làrida (884), Setge de Roda de Ter, Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Tapís de la Creació, Toluges, Urbanisme de Barcelona, Vescomtat de Girona, Vidreres, Vilanova dels Arcs, Vil·la romana, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, Virgília d'Empúries, 1001, 11 de maig, 12 de setembre, 843, 844. Ampliar l'índex (95 més) »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Comtats catalans і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Aloer
L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial.
Nou!!: Comtats catalans і Aloer · Veure més »
Amat de Montsoriu
va ser un noble català de l'edat mitjana, vescomte de Girona.
Nou!!: Comtats catalans і Amat de Montsoriu · Veure més »
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Nou!!: Comtats catalans і Arquitectura de Barcelona · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Comtats catalans і Arquitectura romànica · Veure més »
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Nou!!: Comtats catalans і Art de Catalunya · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Comtats catalans і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Comtats catalans і Article salat · Veure més »
Baix Cinca (comarca històrica)
El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.
Nou!!: Comtats catalans і Baix Cinca (comarca històrica) · Veure més »
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Nou!!: Comtats catalans і Baixa Cerdanya · Veure més »
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: Comtats catalans і Baronia de Castellvell · Veure més »
Batalla de Baltarga
La batalla de Baltarga fou un combat entre les host conjuntes catalanes i occitanes i una horda de magiars.
Nou!!: Comtats catalans і Batalla de Baltarga · Veure més »
Batalla de Mallorca (813)
La Batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Empúries l'any 813, en aigües de Mallorca, contra la flota sarraïna, que venia d'assolar Còrsega.
Nou!!: Comtats catalans і Batalla de Mallorca (813) · Veure més »
Bíblia de Rodes
La Bíblia de Rodes, publicada en llatí com Biblia Sancti Petri Rodensis, bessona de la de Ripoll, és un dels manuscrits més importants realitzats a l'Europa medieval.
Nou!!: Comtats catalans і Bíblia de Rodes · Veure més »
Biblioteca
Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.
Nou!!: Comtats catalans і Biblioteca · Veure més »
Bulcsú
Bulcsú († 955) fou un cap tribal hongarès del que tenia el títol de harka, és a dir, era un dels comandants de més alt rang en l'exèrcit del Principat d'Hongria.
Nou!!: Comtats catalans і Bulcsú · Veure més »
Capitell andalusí d'època califal
''Capitell andalusí d'època califal'' del MNAC El capitell andalusí d'època califal és una escultura (talla en marbre) de 41,5 x 36 x 36 cm realitzada cap als anys 961-970 (350-360 segons el calendari musulmà, d'acord amb la inscripció del temps del califa Al-Hàkam II), la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Nou!!: Comtats catalans і Capitell andalusí d'època califal · Veure més »
Castellfollit de Riubregós
Castellfollit de Riubregós és un municipi situat a la vall del Llobregós, comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.
Nou!!: Comtats catalans і Castellfollit de Riubregós · Veure més »
Castellví de Rosanes
Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.
Nou!!: Comtats catalans і Castellví de Rosanes · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Comtats catalans і Catalans · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Comtats catalans і Català antic · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Comtats catalans і Catalunya · Veure més »
Catalunya romànica
Catalunya romànica és una obra enciclopèdica sobre l'art romànic a Catalunya editada pel Grup Enciclopèdia Catalana.
Nou!!: Comtats catalans і Catalunya romànica · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Comtats catalans і Catalunya Vella · Veure més »
Cerdanya (desambiguació)
* Cerdanya, comarca natural del Principat de Catalunya situada als Pirineus orientals, dividida administrativament entre els estats espanyol i francès el 1659 arran del Tractat dels Pirineus.
Nou!!: Comtats catalans і Cerdanya (desambiguació) · Veure més »
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Nou!!: Comtats catalans і Comarques de Catalunya · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Guimerà
El comtat de Guimerà és un títol nobiliari creat l'any 1599 a favor de Gaspar Galcerán de Pinós.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Guimerà · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Comtats catalans і Comtat del Rosselló · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Comtats catalans і Comte · Veure més »
Comtes
Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana.
Nou!!: Comtats catalans і Comtes · Veure més »
Concili de Barcelona (906)
El Concili de Barcelona es va celebrar entre gener i juliol de 906 amb l'assistència de l'arquebisbe de Narbona Arnust i el bisbe de Girona, Servus Dei.
Nou!!: Comtats catalans і Concili de Barcelona (906) · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Comtats catalans і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Comtats catalans і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corbeil
* França.
Nou!!: Comtats catalans і Corbeil · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Comtats catalans і Dinastia · Veure més »
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Nou!!: Comtats catalans і Diner (moneda) · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya
Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.
Nou!!: Comtats catalans і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtats catalans і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Comtats catalans і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Emma de Barcelona
Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Nou!!: Comtats catalans і Emma de Barcelona · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Comtats catalans і En guàrdia! · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: Comtats catalans і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Montsoriu
Ermessenda de Montsoriu (?-1057) va ser una dama de la noblesa catalana del, vescomtessa de Girona.
Nou!!: Comtats catalans і Ermessenda de Montsoriu · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Comtats catalans і Espanya · Veure més »
Estany Gros de Carançà
L'Estany Gros de Carançà, o, simplement, Estany de Carançà, és un estany d'origen glacial del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtats catalans і Estany Gros de Carançà · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Comtats catalans і Girona · Veure més »
Guillem Umbert I de Montseny
Guillem Umbert I de Montseny (?-1112) va ser un noble català de la Baix edat mitjana, baró de Montseny i de Montpalau.
Nou!!: Comtats catalans і Guillem Umbert I de Montseny · Veure més »
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Nou!!: Comtats catalans і Història d'Andorra · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Comtats catalans і Història d'Espanya · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Comtats catalans і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Comtats catalans і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Portugal
(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.
Nou!!: Comtats catalans і Història de Portugal · Veure més »
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Nou!!: Comtats catalans і Història de Tarragona · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtats catalans і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Nou!!: Comtats catalans і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Comtats catalans і Història del dret català · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Comtats catalans і Història del País Basc · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Comtats catalans і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Comtats catalans і Imperi Carolingi · Veure més »
Invasions hongareses d'Europa
Les invasions hongareses d'Europa (kalandozások, Ungarneinfälle) van tenir lloc durant els segles IX i X en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.
Nou!!: Comtats catalans і Invasions hongareses d'Europa · Veure més »
Investidura
La investidura era l'acte pel qual s'efectuaven els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.
Nou!!: Comtats catalans і Investidura · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Comtats catalans і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Comtats catalans і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Joan Brescó
Joan Brescó (Girona, ? - ?) fou un organista de la Catedral de Girona a partir de 1474.
Nou!!: Comtats catalans і Joan Brescó · Veure més »
Jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat o simplement fidelitat (del llatí fides, fe) fou un pacte típic entre vassall i senyor feudal.
Nou!!: Comtats catalans і Jurament de fidelitat · Veure més »
Letgarda de Tost
Letgarda de Tost o Lletgarda (? - 1094) va ser una dama de la noblesa catalana del, vescomtessa d'Àger.
Nou!!: Comtats catalans і Letgarda de Tost · Veure més »
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Nou!!: Comtats catalans і Llengua materna · Veure més »
Lliçà de Vall
Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers.
Nou!!: Comtats catalans і Lliçà de Vall · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Comtats catalans і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Comtats catalans і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtats catalans і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Comtats catalans і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: Comtats catalans і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes de Girona
Aquesta llista de comtes de Girona inclou una relació cronològica dels titulars del comtat de Girona, des de la seva creació el 785.
Nou!!: Comtats catalans і Llista de comtes de Girona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Comtats catalans і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llitera (comarca històrica)
La Llitera (Lhitèra en occità, Lythère en francès i Litera en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.
Nou!!: Comtats catalans і Llitera (comarca històrica) · Veure més »
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Nou!!: Comtats catalans і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Comtats catalans і Lluís IV de França · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Comtats catalans і Marca Hispànica · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Comtats catalans і Mercenari · Veure més »
Moneda cardonina
Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.
Nou!!: Comtats catalans і Moneda cardonina · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Comtats catalans і Moneda catalana · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Comtats catalans і Monestir · Veure més »
Montargull (Artesa de Segre)
Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Comtats catalans і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Comtats catalans і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Comtats catalans і Pamplona · Veure més »
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Nou!!: Comtats catalans і Paria · Veure més »
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Nou!!: Comtats catalans і Pau · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Comtats catalans і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pòrtic de Santa Maria de Ripoll
El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.
Nou!!: Comtats catalans і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Comtats catalans і Peralada · Veure més »
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Nou!!: Comtats catalans і Pierre Bonnassie · Veure més »
Plaça Nova (Barcelona)
La Plaça Nova, al cor del barri Gòtic de Barcelona, s'obre davant l'antiga Porta Praetoria de la ciutat romana, coneguda posteriorment com el Portal del Bisbe.
Nou!!: Comtats catalans і Plaça Nova (Barcelona) · Veure més »
Pou de Madern
El Pou de Madern és un pou artesià del segle XI que es troba a poc més d'un quilòmetre del petit poble de Vicfred, que pertany al municipi de Sant Guim de la Plana, al sector nord-est de la comarca lleidatana de la Segarra.
Nou!!: Comtats catalans і Pou de Madern · Veure més »
Primer romànic
Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Roda El primer romànic fou l'art romànic desenvolupat a Catalunya durant el.
Nou!!: Comtats catalans і Primer romànic · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Comtats catalans і Primera Croada · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Comtats catalans і Principat de Catalunya · Veure més »
Processó de la Rodella
La Rodella de Montboló és una processó religiosa que es fa cada 30 de juny.
Nou!!: Comtats catalans і Processó de la Rodella · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtats catalans і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ràtzies de 897 i 898
Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.
Nou!!: Comtats catalans і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Comtats catalans і Regla de sant Benet · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Comtats catalans і Regne de Navarra · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Comtats catalans і Regne Franc · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Comtats catalans і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Comtats catalans і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Nou!!: Comtats catalans і Revolta d'Aissó · Veure més »
Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.
Nou!!: Comtats catalans і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Comtats catalans і Ribagorça · Veure més »
Robert d'Aguiló
Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).
Nou!!: Comtats catalans і Robert d'Aguiló · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Comtats catalans і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger I de Pallars Sobirà
Roger II de Coserans (1182 - després de 1240) fou vescomte de Coserans de 1211 a 1240, on succeeix al seu pare Roger I de Comenge, i comte de Pallars Sobirà sota el nom de Roger I de Pallars Sobirà amb la seva esposa Guillema I de Pallars Sobirà de 1216 i 1229; després, en solitari de 1229 a 1236.
Nou!!: Comtats catalans і Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Sant Lluís Rei de França (El Greco)
Sant Lluís Rei de França, i un patge, és una obra d'El Greco que sembla un retrat idealitzat més que no pas una obra de devoció.
Nou!!: Comtats catalans і Sant Lluís Rei de França (El Greco) · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Comtats catalans і Segle IX · Veure més »
Setge de Barcelona (827)
El setge de Barcelona del 827 fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs al comtat de Barcelona durant el.
Nou!!: Comtats catalans і Setge de Barcelona (827) · Veure més »
Setge de Girona de 827
El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.
Nou!!: Comtats catalans і Setge de Girona de 827 · Veure més »
Setge de Làrida (884)
El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.
Nou!!: Comtats catalans і Setge de Làrida (884) · Veure més »
Setge de Roda de Ter
El Setge de Roda de Ter fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó, entre els comtes autòctons i els francs a la Marca Hispànica durant el.
Nou!!: Comtats catalans і Setge de Roda de Ter · Veure més »
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Comtats catalans і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »
Setge de Saraqusta de 781
El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
Nou!!: Comtats catalans і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Nou!!: Comtats catalans і Tapís de la Creació · Veure més »
Toluges
Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Comtats catalans і Toluges · Veure més »
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Nou!!: Comtats catalans і Urbanisme de Barcelona · Veure més »
Vescomtat de Girona
El vescomtat de Girona fou inicialment un títol funcionarial jeràrquicament inferior al comte de Girona que apareix ja el poc temps després de la Conquesta de Girona.
Nou!!: Comtats catalans і Vescomtat de Girona · Veure més »
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Nou!!: Comtats catalans і Vidreres · Veure més »
Vilanova dels Arcs
La Vilanova dels Arcs fou un dels primers ravals de la ciutat de Barcelona fora de la muralla romana.
Nou!!: Comtats catalans і Vilanova dels Arcs · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Comtats catalans і Vil·la romana · Veure més »
Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.
Nou!!: Comtats catalans і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona · Veure més »
Virgília d'Empúries
Virgília d'Empúries (m.957) va ser una dama catalana del.
Nou!!: Comtats catalans і Virgília d'Empúries · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Comtats catalans і 1001 · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtats catalans і 11 de maig · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtats catalans і 12 de setembre · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Comtats catalans і 843 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Comtats catalans і 844 · Veure més »
