Taula de continguts
107 les relacions: Agnès de França i de Provença, Alan II Barbitorte, Alan III Rebrit, Albert Azzo II de Milà, Amauri de Nantes, Artur I de Bretanya, Avesgald de Bellême, Bilquilda (filla de Rorgó I), Blanca de Castella i d'Anglaterra, Carles d'Aquitània (arquebisbe), Carles de Borbó (duc d'Aumale), Carles de Gonzaga-Nevers, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles III de Provença, Carles IV del Maine, Casa de Courtenay, Casa de Luxemburg, Casa del Maine, Comtat d'Amiens, Comtat d'Herbauges, Comtat de Bourges, Comtat de Carbonnais, Comtat de Laval, Comtat de Mantes, Comtat de Mortagne, Comtat de Mortain, Comtat de Perche, Comtat de Rennes, Comtat de Richmond, Comtat del Velai, Comtats i vescomtats de França, Conan II, Dreux de Vexin, Ducats de França, Elies (desambiguació), Elies I del Maine, Elies II del Maine, Elionor d'Aquitània, Enric el Jove, Enric II d'Anglaterra, Enric II el Jove, Ermengarda del Maine, Esteve d'Anglaterra, Felip VI de França, Folc V d'Anjou, Gerard d'Alvèrnia, Gualter III de Vexin, Guerra dels Cent Anys, ... Ampliar l'índex (57 més) »
Agnès de França i de Provença
Agnès de França i de Provença (1260 - Lantenay, 19 de desembre de 1325) fou princesa del Regne de França i duquessa consort de Borgonya (1279-1305) de la dinastia Capet.
Veure Comtat del Maine і Agnès de França i de Provença
Alan II Barbitorte
Plaque commemorant la batalla del Trieux, a la façana de l'ajuntament de Plourivo entre Alan Barbitorte i Incon Alan II de Bretanya o Alan Barbitorte o Barbatorta - en francès Barbetorte, en bretó Varbek o Barvek - o també «la Guineu» - en francès le Renard, en bretó al Louarn - (910 - Nantes, 952) fou comte de Poher i duc de Bretanya (936 a 952).
Veure Comtat del Maine і Alan II Barbitorte
Alan III Rebrit
Alan III de Bretanya o Alan III Rebrit (997-1 d'octubre de 1040) fou duc de Bretanya i comte de Rennes de 1008 a 1040, fill i successor de Jofré I de Bretenya o Geoffroi Berenguer, i d'Havoisa de Normandia.
Veure Comtat del Maine і Alan III Rebrit
Albert Azzo II de Milà
Albert Azzo II (Mòdena, 997 o 10 juliol 1009 - 20 d'agost de 1097), fou marcgravi de Milà i Ligúria, comte de Gavello i Pàdua, Rovigo, Lunigiana, Monselice i Montagnana; el nom deriva d'Albertezzo II, i va ser un poderós noble al Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.
Veure Comtat del Maine і Albert Azzo II de Milà
Amauri de Nantes
Amauri (Amaury) fou un comte franc de Nantes, d'origen incert.
Veure Comtat del Maine і Amauri de Nantes
Artur I de Bretanya
Artur I de Bretanya o Artur Plantagenet (29 de març de 1187 - 3 d'abril de 1203) fou fill pòstum de Jofré II Plantagenet i de la duquessa Constància de Bretanya, va ser duc de Bretanya de 1196 a la seva mort, i hereu designat al tron del Regne d'Anglaterra per succeir a Ricard Cor de Lleó.
Veure Comtat del Maine і Artur I de Bretanya
Avesgald de Bellême
Avesgald de Belleme fou bisbe de Le Mans, successor del seu oncle Sigefroi de Bellême (germà d'Ives I de Bellême).
Veure Comtat del Maine і Avesgald de Bellême
Bilquilda (filla de Rorgó I)
Bilquilda o Biliquilda (o Biquilda o Bilquida) fou una princesa del Maine deduïda per la genealogia.
Veure Comtat del Maine і Bilquilda (filla de Rorgó I)
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Veure Comtat del Maine і Blanca de Castella i d'Anglaterra
Carles d'Aquitània (arquebisbe)
Carles d'Aquitània (vers 825/830 - 4 de juny de 863) fou príncep d'Aquitània, fill de Pipí I i germà de Pipí II.
Veure Comtat del Maine і Carles d'Aquitània (arquebisbe)
Carles de Borbó (duc d'Aumale)
Carles de Borbó fou un noble francès duc d'Aumale, fill de Lluís August de Borbó, duc del Maine (1670-1736) duc d'Aumale (1686-1704 i 1708-1736), comte d'Eu, príncep de Dombes, etc...
Veure Comtat del Maine і Carles de Borbó (duc d'Aumale)
Carles de Gonzaga-Nevers
Carles de Gonzaga-Nevers. Carles de Gonzaga-Nevers -en italià Carlo di Gonzaga-Nevers- (París, 22 d'octubre de 1609 - Cavriana, 14 d'agost de 1631) fou duc de Mayenne i d'Aiguillon, marquès de Villars, Comte del Maine i comte de Tenda.
Veure Comtat del Maine і Carles de Gonzaga-Nevers
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Comtat del Maine і Carles I d'Anjou
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Comtat del Maine і Carles I de Valois
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Comtat del Maine і Carles II d'Anjou
Carles III de Provença
Carles III de Provença i IV d'Anjou V d'Anjou (1436 - Marsella, 1481) fou comte de Guisa, Maine i Mortain (1472-1481) i duc d'Anjou i comte de Provença (1480-1481).
Veure Comtat del Maine і Carles III de Provença
Carles IV del Maine
Tomba de Carles IV d'Anjou, comte del Maine, a la catedrale de Mans, escultura atribuïda a Francesco Laurana d'atzur sembrat de lliris d'or i la bordure de gules, carregada al cantó de lleó de plata Carles IV d'Anjou, nascut el 14 d'octubre de 1414 a Montils-lès-Tours, mort el 10 d'abril de 1472 a Neuvy-le-Roi, fou comte del Maine de 1434 a 1472 i de Guisa de 1444 a 1472, fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó; fou un príncep de la sang francès que va ser sobretot el favorit de Carles VII de França de 1433 a 1445.
Veure Comtat del Maine і Carles IV del Maine
Casa de Courtenay
Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.
Veure Comtat del Maine і Casa de Courtenay
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Comtat del Maine і Casa de Luxemburg
Casa del Maine
La casa del Maine fou una nissaga franca que va governar al comtat del Maine i es va estendre per llaços familiars a altres territoris.
Veure Comtat del Maine і Casa del Maine
Comtat d'Amiens
El comtat d'Amiens fou una divisió feudal de França que va restar unida a Valois i Vexin.
Veure Comtat del Maine і Comtat d'Amiens
Comtat d'Herbauges
El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.
Veure Comtat del Maine і Comtat d'Herbauges
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Veure Comtat del Maine і Comtat de Bourges
Comtat de Carbonnais
El comtat de Carbonnais o Corbonnais, llatí Corboniensis, moderna comarca de Corbon) fou una jurisdicció que va existir al Perche a França al, base de la senyoria de Mortagne i del futur comtat de Perche (vers 1100). S'esmenta al segle X un comte Fulc, origen dels senyors de Belleme.
Veure Comtat del Maine і Comtat de Carbonnais
Comtat de Laval
La senyoria i després comtat de Laval fou una jurisdicció feudal de França centrada al castell de Laval a la riba del riu Mayenne construït pel primer senyor de Laval, Guiu I, que era vassall del comte del Maine, d'origen desconegut, i que va governar la regió des de vers el 1020 o poc després.
Veure Comtat del Maine і Comtat de Laval
Comtat de Mantes
El comtat de Mantes fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mantes (després Mantes-Gassicourt i actualment Mantes-la-Jolie).
Veure Comtat del Maine і Comtat de Mantes
Comtat de Mortagne
El comtat de Mortagne fou una jurisdicció feudal del Maine, creada per Hug I del Maine pel seu fill petit Hervé I. Encara que anomenat sovint comte, només era senyor.
Veure Comtat del Maine і Comtat de Mortagne
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Veure Comtat del Maine і Comtat de Mortain
Comtat de Perche
El comtat de Perche o comtat del Perche fou una jurisdicció feudal de França a la regió del Perche (Sylva Pertica).
Veure Comtat del Maine і Comtat de Perche
Comtat de Rennes
El comtat de Rennes fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada a Rennes.
Veure Comtat del Maine і Comtat de Rennes
Comtat de Richmond
El comtat de Richmond (o Richmondshire) és un districte del nord del Yorkshire a Anglaterra.
Veure Comtat del Maine і Comtat de Richmond
Comtat del Velai
El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.
Veure Comtat del Maine і Comtat del Velai
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Comtat del Maine і Comtats i vescomtats de França
Conan II
Conan II de Bretanya (nascut a Rennes el 1030 i mort davant Château-Gontier l'11 de desembre de 1066), fill del duc Alan III de Bretanya i de Berta de Blois (o Berta de Blois-Chartes), fou duc de Bretanya de 1040 a la seva mort el 1066.
Veure Comtat del Maine і Conan II
Dreux de Vexin
Dreux o Drogó de Vexin, nascut cap a 990- 1000, mort el 2 de juliol de 1035, va ser comte de Vexin i d'Amiens de 1024 a 1035.
Veure Comtat del Maine і Dreux de Vexin
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Veure Comtat del Maine і Ducats de França
Elies (desambiguació)
* Biografies.
Veure Comtat del Maine і Elies (desambiguació)
Elies I del Maine
, també anomenat de la Flèche o de Baugency, fou el comte del Maine, succint el seu cosí Hug V del Maine.
Veure Comtat del Maine і Elies I del Maine
Elies II del Maine
Elies II del Maine († 15 de gener de 1151) fou el fill petit de Folc V d'Anjou i la seva primera dona Ermengarda del Maine, filla d'Elies I del Maine.
Veure Comtat del Maine і Elies II del Maine
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Veure Comtat del Maine і Elionor d'Aquitània
Enric el Jove
* Enric II el Jove, segon dels cinc fills d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.
Veure Comtat del Maine і Enric el Jove
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Veure Comtat del Maine і Enric II d'Anglaterra
Enric II el Jove
Enric el Jove Plantagenet, (28 de febrer, 1155 - 11 de juny, 1183) era el segon dels cinc fills d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.
Veure Comtat del Maine і Enric II el Jove
Ermengarda del Maine
Ermengarda del Maine († 1126) fou comtessa del Maine i senyora de Château-du-Loir des del 1110 fins al 1126.
Veure Comtat del Maine і Ermengarda del Maine
Esteve d'Anglaterra
Esteve I d'Anglaterra (vers 1096 - 25 d'octubre del 1154), sovint conegut com a Esteve de Blois, va ser rei d'Anglaterra des del 1135 fins a la seva mort.
Veure Comtat del Maine і Esteve d'Anglaterra
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Veure Comtat del Maine і Felip VI de França
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Veure Comtat del Maine і Folc V d'Anjou
Gerard d'Alvèrnia
Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.
Veure Comtat del Maine і Gerard d'Alvèrnia
Gualter III de Vexin
Gualter (Walthar) III de Vexin, mort el 1063, va ser comte de Vexin i d'Amiens de 1035 a 1063 i comte del Maine de 1062 a 1063.
Veure Comtat del Maine і Gualter III de Vexin
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Comtat del Maine і Guerra dels Cent Anys
Guillem I d'Hainaut
Guillem I d'Hainaut (circa 1286 - Valenciennes, 7 de juny de 1337) va ser comte d'Hainaut des 1304 a 1337 i comte d'Holanda (Guillem III d'Holanda) des 1304 a 1337.
Veure Comtat del Maine і Guillem I d'Hainaut
Guillem I de Bellême
Guillem I de Bellême († entre 1027 i 1035) fou senyor de Bellême i senyor d'Alençon.
Veure Comtat del Maine і Guillem I de Bellême
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Comtat del Maine і Guillem IX d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Veure Comtat del Maine і Guillem VIII d'Aquitània
Guillem X de Poitiers
Guillem X de Poitiers (no s'ha de confondre amb Guillem X d'Aquitània, a vegades esmentat com a Guillem X de Poitou, però en realitat Guillem VIII de Poitiers) conegut també com a Guillem fill de l'Emperadriu i com Guillem d'Anjou, fou un efímer comte de Poitiers nascut a Argentan, Normandia, el 22 de juliol de 1136 i mort a Rouen, Normandia, el 20 de juliol de 1164.
Veure Comtat del Maine і Guillem X de Poitiers
Herbert I del Maine
Herbert I del Maine († 13 d'abril de 1035) anomenat també Gos Despert (del francès Éveille-chien, llatinitzat Evigilans Canis) fou comte del Maine del 1017 fins a la seva mort el 1035.
Veure Comtat del Maine і Herbert I del Maine
Herbert II del Maine
Herbert II del Maine († 9 de març de 1062) fou el comte del Maine entre el 1051 i el 1062.
Veure Comtat del Maine і Herbert II del Maine
Hug I del Maine
Hug I del Maine († 933) va succeir el seu pare com a comte del Maine l'any 900.
Veure Comtat del Maine і Hug I del Maine
Hug II del Maine
Hug II del Maine (c. 920-925 - † 992) fou comte del Maine al.
Veure Comtat del Maine і Hug II del Maine
Hug III del Maine
Hug III del Maine (c. 960 - † c. 1015) fou comte del Maine després de la mort del seu pare Hug II.
Veure Comtat del Maine і Hug III del Maine
Hug IV del Maine
Hug IV del Maine († 25 de març de 1051) fou el comte del Maine del 1036 al 1051.
Veure Comtat del Maine і Hug IV del Maine
Hug V del Maine
Hug V del Maine va ser el comte del Maine del 1069 al 1072, succeït per Elies I del Maine.
Veure Comtat del Maine і Hug V del Maine
Hugònides
Els Hugònides, o segona dinastia del Maine, fou un llinatge franc que governava el comtat del Maine del final del al.
Veure Comtat del Maine і Hugònides
Ingelgerians
Els Ingelgerians són un llinatge de la noblesa franca, sorgit d'Ingelger, vescomte d'Angers; són coneguts també com els Folc-Jofre d'Anjou o primera dinastia d'Anjou.
Veure Comtat del Maine і Ingelgerians
Joan I d'Alençon
Joan I d'Alençon († 1191), de la casa de montgommery-Bellême, va ser comte d'Alençon de 1171 a 1191.
Veure Comtat del Maine і Joan I d'Alençon
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Veure Comtat del Maine і Joan II de França
Joana de Penthièvre
Joana de Penthièvre anomenada la Coixa, nascuda el 1319, morta el 10 de setembre de 1384, fou Duquessa de Bretanya, senyora de Mayenne, d'Avaugour, de l'Aigle i de Châtelaudren, comtessa de Penthièvre i de Goëllo, Vescomtessa de Llemotges; era filla de Guiu de Bretanya, comte de Penthièvre i vescomte de Llemotges, i de Joana, senyora d'Avaugour, i comtessa de Goëllo.
Veure Comtat del Maine і Joana de Penthièvre
Jofré IV d'Anjou
Jofré IV fou hereu d'Anjou i en alguns moments va substituir en el comtat al seu pare Folc IV el Tauró després del 1100.
Veure Comtat del Maine і Jofré IV d'Anjou
Jofré V d'Anjou
Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.
Veure Comtat del Maine і Jofré V d'Anjou
Jofré VI d'Anjou
Jofré VI d'Anjou o Geoffroy VI o Godofreu VI Plantagenet (Rouen 3 de juny de 1134 – Nantes 27 de juliol de 1158) fou comte d'Anjou, del Maine i de Nantes de 1156 a 1158, fill de Godofreu o Jofré V ''Plantagenet'' i de Matilde d'Anglaterra (Matilde l'Emperadriu).
Veure Comtat del Maine і Jofré VI d'Anjou
La Grande Mademoiselle
Anna Maria Lluïsa d'Orleans, dita «La Grande Mademoiselle» o sigui «La Gran Senyoreta» (també apareix com La Grande Mademoiselle o Anna Maria LLuïsa de Montpensier (29 de maig de 1627 -5 d'abril de 1693) fou una princesa de la sang, neta d'Enric IV de França, ja que era filla de Gastó d'Orleans (fill d'Enric IV) i de Maria de Montpensier, duquessa de Montpensier; fou cosina germana de Lluís XIV.
Veure Comtat del Maine і La Grande Mademoiselle
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Veure Comtat del Maine і Lluís II de Provença
Lluís III de Montpensier
Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.
Veure Comtat del Maine і Lluís III de Montpensier
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Comtat del Maine і Lluís VII de França
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Veure Comtat del Maine і Lluís VIII de França
Maine (desambiguació)
* USS Maine, cuirassat dels EUA, enfonsat a L'Havana fou l'excusa dels EUA per declarar la guerra de Cuba a Espanya.
Veure Comtat del Maine і Maine (desambiguació)
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Veure Comtat del Maine і Maine (França)
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Veure Comtat del Maine і Marca de Bretanya
Marca de Nèustria
La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.
Veure Comtat del Maine і Marca de Nèustria
Margarida de França i de Castella
Margarida de França i de Castella (1158 - Acre 1197), princesa de França, comtessa de Vexin, reina consort associada d'Anglaterra de 1172 a 1183 i reina consort d'Hongria (1186-1196).
Veure Comtat del Maine і Margarida de França i de Castella
Maria de Valois i de Luxemburg
Maria de França i Luxemburg (1344-1404) fou una princesa de França, filla del rei de la dinastia Valois, Joan II dit el Bo.
Veure Comtat del Maine і Maria de Valois i de Luxemburg
Nominoe
Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).
Veure Comtat del Maine і Nominoe
Odó de Cluny
Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.
Veure Comtat del Maine і Odó de Cluny
Poitou (província)
XVIII i les comunes i regions contemporànies El Poitou (en francès, pronunciat; en català, tradicionalment Piteu, Peitau o Peitou; en peitoví Poetou; en occità Peitau) fou una província històrica del Regne de França la capital de la qual era Peiteu.
Veure Comtat del Maine і Poitou (província)
Principat de Dombes
Escut de Dombes La sobirania de Dombes (francoprovençal Domba), primer senyoria, fou una jurisdicció feudal, al sud de Bresse, a l'est del Beaujolais (Bojolès), al nord del Lionès i al sud de Mâcon o Mâconès.
Veure Comtat del Maine і Principat de Dombes
Ragenold de Nèustria
Ragenold († 885) fou el darrer comte d'Herbauges del 844 al 885, i comte del Maine i marquès de Nèustria (878-885).
Veure Comtat del Maine і Ragenold de Nèustria
Rainulf I de Poitiers
Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.
Veure Comtat del Maine і Rainulf I de Poitiers
Renald d'Herbauges
Renald (francès Renaud, llatí Rainaldus) fou un noble francès originari d'Aquitània (genere Aquitanicus), que fou comte d'Herbauges.
Veure Comtat del Maine і Renald d'Herbauges
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Comtat del Maine і Renat I
Riquilda de Provença
Riquilda d'Ardenes. Imatge extreta del llibre ''Grandes chroniques de France'', segles XIV-XV (Bibliothèque Nationale de France) Riquilda d'Ardenes, també coneguda com a Riquilda de Provença (cap al 845 – 910/14) fou una dama de la noblesa franca, casada amb Carles el Calb, rei dels Francs occidentals,.
Veure Comtat del Maine і Riquilda de Provença
Robert II de Bellême
Robert II de Bellême (vers 1057 - castell de Wareham, després de 1130), va ser comte consort de Ponthieu, vescomte d'Hiémois al ducat de Normandia, senyor de Bellême, Sées, i Alençon, i tercer comte de Shrewsbury a Anglaterra.
Veure Comtat del Maine і Robert II de Bellême
Robert II de Normandia
Robert II de Normandia (vers 1051-10 de febrer del 1134) va ser duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, i pretendent al tron d'Anglaterra.
Veure Comtat del Maine і Robert II de Normandia
Robert III de Flandes
Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).
Veure Comtat del Maine і Robert III de Flandes
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Veure Comtat del Maine і Robertians
Rorgònides
El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).
Veure Comtat del Maine і Rorgònides
Rorgó I del Maine
Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.
Veure Comtat del Maine і Rorgó I del Maine
Senyoria de Belleme
Senyoria de Bellême incloent Alençon La senyoria de Bellême (sovint apareix com a Belleme) fou una jurisdicció feudal que es va estendre pel Maine i per Normandia; en aquest ducat el senyor de Belleme es van titular (entorn de l'any 1000) com a comtes d'Alençon sense perdre la condició de senyors de Bellême.
Veure Comtat del Maine і Senyoria de Belleme
Senyoria de Lavardin
Lavardin fou una senyoria francesa del Maine.
Veure Comtat del Maine і Senyoria de Lavardin
Senyoria de Mezières
La senyoria de Mezières fou una jurisdicció feudal de França a l'Anjou.
Veure Comtat del Maine і Senyoria de Mezières
Senyoria de Mondoubleau
Mondoubleau fou una important senyoria del Comtat de Vendôme, centrada al castell de Mondoubleau.
Veure Comtat del Maine і Senyoria de Mondoubleau
Senyoria de Sainte Suzanne
La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.
Veure Comtat del Maine і Senyoria de Sainte Suzanne
Sibil·la d'Anjou
Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.
Veure Comtat del Maine і Sibil·la d'Anjou
Tractat de Gisors (1113)
El tractat de Gisors de 1113 fou un acord que es va signar el març d'aquest any entre Lluís VI de França i Enric I d'Anglaterra Beauclerc pel qual el primer reconeixia la sobirania del ducat de Normandia sobre el comtat del Maine i sobre la Bretanya.
Veure Comtat del Maine і Tractat de Gisors (1113)
Udó de Nèustria
Udó fou un noble del segle IX a la França Oriental, fill de Gebhard, comte de Lahngau, i germà gran de Berenguer I de Nèustria i ambdós parents del senescal Adalard (A ell i el seu germà se'ls va concedir una posició preeminent a la Marca de Nèustria, per aquest parentiu amb Adalard el Senescal i el favor de Carles el Calb).
Veure Comtat del Maine і Udó de Nèustria
Vidal de Savigny
Vidal de Savigny, de Mortain o de Tierceville (Tierceville, Normandia, ca. 1050 - Savigny, 1119 o 1122) va ésser un religiós normand, fundador de l'Orde de Savigny, orde monàstic de la família benedictina.
Veure Comtat del Maine і Vidal de Savigny
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Comtat del Maine і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Waroc'h II
Waroch II o Guérech (bretó: Gwereg) (mort el 594), escrit també Waroc i Waroc'h, fou rei del Bro Waroch (Broërec o Bro-Erec) al sud-oest de l'Armòrica, fill de Macliau i net de Waroch I. Fou rei entre 577 i 594, Waroch va regnar sobre la regió dels vènets i la seva capital Vennetium (antic nom de Vannes).
Veure Comtat del Maine і Waroc'h II
També conegut com Comtat de Maine, Comte de Maine, Comte del Maine, Ducat del Maine.