Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Abat Garí, Acfred I d'Aquitània, Acfred I de Carcassona, Acfred II de Carcassona, Adelaida de Carcassona, Adelaida de Melguèlh, Adelinda d'Alvèrnia, Almodis, Arnau I de Comenge, Arquitectura romànica, Arsenda de Carcassona, Arsenda de Comenge, Àrgila de Rasès, Bel·ló de Carcassona, Benció I de Carcassona, Berà II de Rasès, Berenguer Ramon II, Bernat de Septimània, Bernat II de Tolosa, Besiers-Carcassona, Carcassona, Carcassonès, Carles de Valois V d'Angulema, Carles el Calb, Casal de Barcelona, Castell de Foix (França), Castell de Querbús, Ciutat fortificada de Carcassona, Comtat de Foix, Comtat de Rasès, Comtats i vescomtats de França, Corona d'Aragó, Donat I Llop de Bigorra, Emma de Provença, Ermengarda de Carcassona, Ermessenda (minisèrie), Ermessenda de Carcassona, Fenolleda, Feudalisme a Catalunya, Frèdol de Tolosa, Garsenda de Bigorra, Guerí de Provença, Guifré el Pilós, Guillèmides, Guillem I de Carcassona, Guillem III de Tolosa, Guisclafred de Carcassona, Història de Barcelona, Liebulf, Mancús, ..., Miró Eutili, Oliba I de Carcassona, Oliba II de Carcassona, Pere de Carcassona, Pere I de Foix, Pere II de Carcassona, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Ramon I de Carcassona, Ramon I de Tolosa, Ramon VII de Tolosa, Roger Bernat I de Foix, Roger I de Carcassona, Roger I de Foix, Roger II de Foix, Roger III de Carcassona, Roger III de Foix, Sabartès, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Septimània, Tractat de Corbeil, Vescomtat d'Albi, Vescomtat de Besiers, 1034, 1069, 790. Ampliar l'índex (28 més) »
Abat Garí
Labat Garí,, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l'ordre de Cluny.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Abat Garí · Veure més »
Acfred I d'Aquitània
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Acfred I d'Aquitània · Veure més »
Acfred I de Carcassona
Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Acfred I de Carcassona · Veure més »
Acfred II de Carcassona
Acfred II de Carcassona (? - ca. 933) fou comte de Carcassona i Rasès (908-933).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Acfred II de Carcassona · Veure més »
Adelaida de Carcassona
Adelaida de Carcassona, o Carcassona-Rasès, (Carcassona, ?) fou la filla de Pere II de Carcassona i Rangarda de La Marca.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Adelaida de Carcassona · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Adelinda d'Alvèrnia
Adelinda d'Alvèrnia (870-906).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Adelinda d'Alvèrnia · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Almodis · Veure més »
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Arnau I de Comenge · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Arquitectura romànica · Veure més »
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Arsenda de Carcassona · Veure més »
Arsenda de Comenge
Arsenda de Comenge (930 ? - + vers 982) fou filla d'Arnau I de Comenge (vers 900 - 27 de novembre de 957),Font JP De Palmas comtat de Comenge i Carcassona i d'Arsenda de Carcassona (920 - 970).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Arsenda de Comenge · Veure més »
Àrgila de Rasès
Àrgila (? - ca. 845) va ser comte de Rasès i de Conflent (844-846).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Àrgila de Rasès · Veure més »
Bel·ló de Carcassona
Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Bel·ló de Carcassona · Veure més »
Benció I de Carcassona
Benció I de Carcassona (? - 908) fou comte de Carcassona i Rasès (906-908).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Benció I de Carcassona · Veure més »
Berà II de Rasès
Berà II fou comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (845- ca. 849).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Berà II de Rasès · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Besiers-Carcassona
Besiers-Carcassona fou un llinatge vescomtal que va governar els vescomtats de Besiers i Agde.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Besiers-Carcassona · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Carcassona · Veure més »
Carcassonès
El Carcassonès, també conegut com a Carcassès (Carcassés) és una regió històrica occitana situada al cor de l'Aude, a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Carcassonès · Veure més »
Carles de Valois V d'Angulema
Carles de Valois-Angulema o Carles V de Valois (Castell del Fayet, Delfinat, 28 d'abril de 1573 - París, 24 de setembre de 1650) fou fill natural del rei Carles IX de França i favorit del rei Enric III de França.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Carles de Valois V d'Angulema · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Carles el Calb · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Foix (França)
El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de Foix (Occitània) a una altura de 60 metres d'aquesta, per sobre d'una roca calcària.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Castell de Foix (França) · Veure més »
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Castell de Querbús · Veure més »
Ciutat fortificada de Carcassona
La Ciutat fortificada de Carcassona és el conjunt urbà i arquitectònic a la vila antiga de Carcassona construïda a l'edat mitjana bastida com a defensa per la contínua inestabilitat política i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ciutat fortificada de Carcassona · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Corona d'Aragó · Veure més »
Donat I Llop de Bigorra
Donat Llop I de Bigorra (? - 850).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Donat I Llop de Bigorra · Veure més »
Emma de Provença
Emma, dita Emma de Venasque, morta el 1063, fou comtessa de Provença de 1037 a 1063.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Emma de Provença · Veure més »
Ermengarda de Carcassona
Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d'Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ermengarda de Carcassona · Veure més »
Ermessenda (minisèrie)
Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Fenolleda · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Frèdol de Tolosa · Veure més »
Garsenda de Bigorra
Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Garsenda de Bigorra · Veure més »
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Guerí de Provença · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillèmides
Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Guillèmides · Veure més »
Guillem I de Carcassona
Guillem I de Carcassona (? - 1034) fou comte de Carcassona (1012-1034).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Guillem I de Carcassona · Veure més »
Guillem III de Tolosa
Guillem III de Tolosa del Llenguadoc, dit Tallaferro, (vers 975 - † 1037) fou comte de Tolosa, d'Albi, i de Nimes, amb drets feudals a Septimània i al Carci de 978 a 1037.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Guillem III de Tolosa · Veure més »
Guisclafred de Carcassona
Guisclafred de Carcassona o Giscafré (? - ca. 821) fou comte de Carcassona (810-821).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Guisclafred de Carcassona · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Història de Barcelona · Veure més »
Liebulf
Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Liebulf · Veure més »
Mancús
Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Mancús · Veure més »
Miró Eutili
Miró Eutili o Eutilius va ser comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (ca. 849-850).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Miró Eutili · Veure més »
Oliba I de Carcassona
Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Oliba I de Carcassona · Veure més »
Oliba II de Carcassona
Oliba II de Carcassona (? - 879) fou comte de Carcassona i Rasès (865 - 872) i (872 - 877).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Oliba II de Carcassona · Veure més »
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Pere de Carcassona · Veure més »
Pere I de Foix
Pere I de Foix (? - 1071) fou comte de Foix (1064-1071).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Pere I de Foix · Veure més »
Pere II de Carcassona
Pere II de Carcassona (? - 1059) fou comte associat de Carcassona (1012- ~1059).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Pere II de Carcassona · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon I de Carcassona
Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ramon I de Carcassona · Veure més »
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ramon I de Tolosa · Veure més »
Ramon VII de Tolosa
Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Ramon VII de Tolosa · Veure més »
Roger Bernat I de Foix
Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Roger Bernat I de Foix · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Roger I de Carcassona · Veure més »
Roger I de Foix
Roger I de Foix (? - 1064) fou comte de Foix (1034-1064).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Roger I de Foix · Veure més »
Roger II de Foix
Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Roger II de Foix · Veure més »
Roger III de Carcassona
Roger III de Carcassona, (? - 1067) va ser comte de Carcassona i Rasès, vescomte de Besiers i Agde del 1059/1060 al 1067.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Roger III de Carcassona · Veure més »
Roger III de Foix
Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Roger III de Foix · Veure més »
Sabartès
El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Sabartès · Veure més »
Salomó d'Urgell-Cerdanya
Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).
Nou!!: Comtat de Carcassona і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Septimània · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Tractat de Corbeil · Veure més »
Vescomtat d'Albi
El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Vescomtat d'Albi · Veure més »
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Nou!!: Comtat de Carcassona і Vescomtat de Besiers · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Carcassona і 1034 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Carcassona і 1069 · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Carcassona і 790 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comte de Carcassona, Comtes de Carcassona, Comtessa de Carcassona.
