Accés més ràpid que el navegador!
106 les relacions: Adıyaman, Aixurnirari V, Ankl, Antíoc I de Commagena, Antíoc II de Commagena, Antíoc III de Commagena, Antíoc IV, Antíoc IV de Commagena, Antíoc V Eupàtor, Antíoc VIII Grip, Antioquia (desambiguació), Antioquia de l'Orontes, Arame, Argisti II, Aristobul de Calcis, Arsameia, Arsames I d'Armènia, Arsames II d'Armènia, Arxamuní, Assentaments antics a Turquia, Assurnasirpal II, Bit Adini, Bit Khalupe, Capadòcia (província romana), Cataònia, Cavalls de Sant Marc, Cirrèstica, Dècada del 1630 aC, Eufratense, Filadelf, Filip I Filadelf, Filopap, Fonts de la historicitat de Jesús, Gaziantep, Germànic Cèsar, Gneu Domici Corbuló, Gurgum, Hebat, Heraclea Pòntica, Herodes I Agripa, Hidarnes III, Hierotesió, Història de l'Iran, Història de Mesopotàmia, Imperi Part, Imperi Persa, Iotape de Commagena, Kahta, Khalpa, Kummani, ..., Kummukh, Laòdice VII Tea, Licaònia, Llucià, Luci Juni Cesenni Petus, Luci Licini Lucul·le, Migdònia de Mesopotàmia, Mirdat, Mitridates I de Commagena, Mitridates II de Commagena, Mitridates III de Commagena, Mitridates IV de Pàrtia, Mont Nemrut, Monument de Filopap, Nisibis, Oròntida, Orontes IV, Pau de Samòsata, Pèrsia, Període assiri mitjà, Període hel·lenístic, Plutarc de Queronea, Província romana de Síria, Ptolemeu de Commagena, Publi Ventidi Bas, Purukkuzu, Quarta Guerra Mitridàtica, Quint Serveu, Regió de Síria, Regnes antics d'Anatòlia, Samòsata, Sames d'Armènia, Sames de Commagena, Samsat, Saravene, Sarduri II, Sargon II, Satala, Sohemus de Sofene, Tartan, Tàpsac, Teglatfalassar I, Teglatfalassar III, Tiberi Claudi Balbili, Tigranes II d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tiridates I d'Armènia, Tràsil de Rodes, Vespasià, Vitaxes, Vologès I de Pàrtia, Xerxes d'Armènia, Zariadris d'Armènia Sofene, Zeugma (Commagena), 256, 72. Ampliar l'índex (56 més) »
Adıyaman
Districtes de la província Adıyaman (Semsûr, zazaqui: Semsur, armeni: Բերա, Bera, al costat de l'antiga Perre o Pordonnium, després Hisn Mansur, en turc Hüsnümansur) és una ciutat de Kurdistan del Nord situada al sud-est de Turquia, capital de la província d'Adıyaman.
Nou!!: Commagena і Adıyaman · Veure més »
Aixurnirari V
Aixurnirari o Aššur-nirari V va ser rei d'Assíria del 755 aC al 745 aC.
Nou!!: Commagena і Aixurnirari V · Veure més »
Ankl
Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.
Nou!!: Commagena і Ankl · Veure més »
Antíoc I de Commagena
Antíoc I de Commagena (Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην, 'Antíoc el Diví, Just, Cèlebre, Filoromà i Filohel·lè'; 16 de juliol del 98 aC - entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc I de Commagena · Veure més »
Antíoc II de Commagena
Antíoc II de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc II de Commagena · Veure més »
Antíoc III de Commagena
Antíoc III de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc III de Commagena · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Commagena і Antíoc IV · Veure més »
Antíoc IV de Commagena
Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc IV de Commagena · Veure més »
Antíoc V Eupàtor
Antíoc V Eupàtor (en Antiochus Eupator; ~173 aC-162 aC) fou rei selèucida nominal del 163 aC al 162 aC.
Nou!!: Commagena і Antíoc V Eupàtor · Veure més »
Antíoc VIII Grip
Antíoc VIII Grip (Ἀντίοχος ὁ Γρυπός, 'nas de ganxo'), dit també Epifanes, Cal·linic i Filomètor, fou un rei selèucida fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.
Nou!!: Commagena і Antíoc VIII Grip · Veure més »
Antioquia (desambiguació)
* Turquia.
Nou!!: Commagena і Antioquia (desambiguació) · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Commagena і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arame
Arame (a les fonts assíries se l'anomena Arramu) va ser el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del país de Nairi (a les fonts assíries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assíries anomenat Urartu).
Nou!!: Commagena і Arame · Veure més »
Argisti II
Argisti II va ser rei d'Urartu de l'any 713 aC al 680 aC.
Nou!!: Commagena і Argisti II · Veure més »
Aristobul de Calcis
Aristobul de Calcis o Aristobul Asmoneu (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser fill d'Herodes de Calcis, net d'Aristobul IV de Judea i besnét d'Herodes el Gran.
Nou!!: Commagena і Aristobul de Calcis · Veure més »
Arsameia
Arsameia (Arshamashan; Eski Kale – "Antic Castell") és una antiga ciutat situada a l'Antic Kâhta (Eski Kâhta) al districte de Kâhta, a la província turca d'Adıyaman.
Nou!!: Commagena і Arsameia · Veure més »
Arsames I d'Armènia
Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.
Nou!!: Commagena і Arsames I d'Armènia · Veure més »
Arsames II d'Armènia
Arsames II d'Armènia fou un suposat rei d'Armènia, Sofene i Commagene, introduït per una hipòtesi: a la genealogia dels oròntides hi ha un salt d'una generació entre Mitridates I Cal·linic de Commagena (109-86 aC) i la seva esposa la princesa selèucida Laòdice VII Tea.
Nou!!: Commagena і Arsames II d'Armènia · Veure més »
Arxamuní
Els Arxamuní (en armeni: Արշամունիներ, Arxamuniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que van tenir els dominis hereditaris a l'Arxamunik (Tauruberan), amb terres a la Sofene i a l'Arxarunik (Airarat).
Nou!!: Commagena і Arxamuní · Veure més »
Assentaments antics a Turquia
Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.
Nou!!: Commagena і Assentaments antics a Turquia · Veure més »
Assurnasirpal II
Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.
Nou!!: Commagena і Assurnasirpal II · Veure més »
Bit Adini
Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Adini fou un important estat arameu situat principalment a l'oest de l'Eufrates però amb diverses possessions a la part oriental.
Nou!!: Commagena і Bit Adini · Veure més »
Bit Khalupe
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Bit Khalupe (Bit Halupe, Bit Khalupi, Bit Khaluppi, fou un estat arameu a la vall del Khabur. S'hauria fundat abans del 1000 aC com una confederació tribal i va passar a ser tributària d'Assíra durant el, rebent un governador assiri però conservar completa autonomia en els afers domèstics. La capital al aC era Suru. La població de la zona estava formada per arameus o per locals que s'havien arameitzat. El 883 aC Assurnasirpal II (884-859 aC) va envair Kummukh (Commagena) potser per exigir el pagament del tribut; el regne es va sotmetre sense lluita i abans d'acabar la tasca prevista la presència del rei fou demanada a la riba de l'Eufrates on els aramaeus vivien en agrupacions tribals o en ciutats, algunes independents i altres dependents d'Assíria i amb governadors assiris; una d'aquestes comunitats era Bit Khalupe (moderna Halebe), a mig camí entre el Balikh i el Khabur, i estava governada per l'assiri Khamitai; estant Assunasirpal II a Kummukh va esclatar una revolta a Suru, la capital o ciutat principal de Bit Khaluppi o Bit KHalepe i el governador fou assassinat i com a cap es va erigir Akhiyababa, vingut de Bit Adini, i de condició humil, potser un agent del rei Adini. El rei assiri amb el seu exèrcit es va dirigir cap allí i es va aturar a Sadikan o Gardikan (moderna Arban, a la riba del Khabur) on va rebre el tribut d'un príncep arameu, Shulman-khaman-ilaniy; després es va aturar a Shuma on va rebre el tribut del príncep de Katnu (no identificada), Ilu-Adad. La notícia de la seva arribada es va saber aSuru que immediatament es va rendir; però el rei no ho va acceptar, i va atacar la ciutat i va forçar l'entrega de tots els que havien participat en la revolta; als oficials els va fer tallar les cames; els nobles que havien pres part a la rebel·lió foren executats i els seus cossos acumulats en una piràmide a la porta de la ciutat; aquesta fou saquejada i destruïda; Akhiyababa fou fet presoner i enviat a Nínive on fou espellat i la seva pell va adornar les muralles de la fortalesa; Azilu fou nomenat nou governador assiri. Els prínceps arameus de Laqu (Laqi, a la riba nord de l'Eufrates al sud de Suru la capital de Bit Khaluppi) i Khindanu (de situació dubtosa; podria ser la clàssica Giddan al sud de l'Eufrates més avall de Mari) van enviar el tribut mentre el rei era a Suru; també va enviar el tribut un altre poble arameu, els shuhites de Suhi o Shuhi, tribut que va portar el mateix rei Ilubani amb els seus fills, que va anar directament a Nínive. En endavant l'estat ja no torna a ser esmentat.
Nou!!: Commagena і Bit Khalupe · Veure més »
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Nou!!: Commagena і Capadòcia (província romana) · Veure més »
Cataònia
Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.
Nou!!: Commagena і Cataònia · Veure més »
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Nou!!: Commagena і Cavalls de Sant Marc · Veure més »
Cirrèstica
La Cirrèstica (en Cyrrhestica) era un districte de Síria, que va rebre aquest nom durant el domini macedoni.
Nou!!: Commagena і Cirrèstica · Veure més »
Dècada del 1630 aC
Resum dels esdeveniments de la dècada del 1630 aC.
Nou!!: Commagena і Dècada del 1630 aC · Veure més »
Eufratense
Provincia Eufratensis Diòcesis imperials La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.
Nou!!: Commagena і Eufratense · Veure més »
Filadelf
Filadelf（Φιλάδελφος) era un sobrenom honorífic que reberen diversos reis hel·lenístics, que significa 'que estima el germà'. Els més coneguts dels reis que el van portar són.
Nou!!: Commagena і Filadelf · Veure més »
Filip I Filadelf
Felip I Filadelf (en Φίλιππος Φιλάδελφος) fou rei selèucida de l'any 95 aC al 83 aC.
Nou!!: Commagena і Filip I Filadelf · Veure més »
Filopap
Mausoleum de Philopappos Gai Juli Antíoc Epífanes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Αντίοχος Επιφανής, s. II), conegut amb el títol de Filopap (Φιλόπαππος "que estima el seu avi"), va ser un príncep de la Commagena, net de l'últim rei d'aquest país, Antíoc IV.
Nou!!: Commagena і Filopap · Veure més »
Fonts de la historicitat de Jesús
La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.
Nou!!: Commagena і Fonts de la historicitat de Jesús · Veure més »
Gaziantep
Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.
Nou!!: Commagena і Gaziantep · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Commagena і Germànic Cèsar · Veure més »
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Nou!!: Commagena і Gneu Domici Corbuló · Veure més »
Gurgum
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.
Nou!!: Commagena і Gurgum · Veure més »
Hebat
Hebat o Hepat (en hurrita 𒀭𒄭𒁁) era la deessa mare de la religió hurrita, la consort del déu Tessub.
Nou!!: Commagena і Hebat · Veure més »
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Nou!!: Commagena і Heraclea Pòntica · Veure més »
Herodes I Agripa
Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.
Nou!!: Commagena і Herodes I Agripa · Veure més »
Hidarnes III
Hidarnes III (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia a la Pèrsia aquemènida, entre els anys 450 aC i 428 aC.
Nou!!: Commagena і Hidarnes III · Veure més »
Hierotesió
El terme Hierotesió, del grec (ἱεροθέσιον) designa un santuari on es realitzen els enterraments sagrats dels membres d'una família reial.
Nou!!: Commagena і Hierotesió · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Commagena і Història de l'Iran · Veure més »
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Commagena і Història de Mesopotàmia · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Commagena і Imperi Part · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Commagena і Imperi Persa · Veure més »
Iotape de Commagena
Iotape (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) era filla d'Antíoc III de Commagena i va ser l'esposa del rei Antíoc IV de Commagena.
Nou!!: Commagena і Iotape de Commagena · Veure més »
Kahta
Kahta o Kâhta (turc) és una vila i districte de la província d'Adıyaman, Turquia.
Nou!!: Commagena і Kahta · Veure més »
Khalpa
* Khalpa o Khalab, nom antic d'Alep.
Nou!!: Commagena і Khalpa · Veure més »
Kummani
Kummani era una ciutat de la zona de frontera que limitava Mitanni i l'Imperi Hitita, situada entre Tegarama i Armatana, al nord-est de Kizzuwatna.
Nou!!: Commagena і Kummani · Veure més »
Kummukh
- Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) va ser un antic regne a la regió de Commagena, un dels estats neohitites.
Nou!!: Commagena і Kummukh · Veure més »
Laòdice VII Tea
Laòdice VII Tea (Laodíkē; nascuda l'any) va ser una filla de Antíoc VIII Grip i Cleòpatra Trifene, i germana i esposa de Mitridates I, rei del Commagena.
Nou!!: Commagena і Laòdice VII Tea · Veure més »
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Nou!!: Commagena і Licaònia · Veure més »
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Nou!!: Commagena і Llucià · Veure més »
Luci Juni Cesenni Petus
Luci Juni Cesenni Petus (en Lucius Junius Caesennius Paetus), nascut probablement Gai Cesenni Petus (Gaius Caesennius Paetus), va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Commagena і Luci Juni Cesenni Petus · Veure més »
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Nou!!: Commagena і Luci Licini Lucul·le · Veure més »
Migdònia de Mesopotàmia
Migdònia de Mesopotàmia (en llatí Mygdonia, en grec antic Μυγδονία) era un districte de la part nord-est de Mesopotàmia, a la regió després anomenada Sindjar, que s'estenia per la vora de Zeugma, al sud-est de la Commagena i a l'oest de l'Adiabene.
Nou!!: Commagena і Migdònia de Mesopotàmia · Veure més »
Mirdat
Mirdat (o Mihrdat) és el nom de cinc reis d'Ibèria i un d'Armènia.
Nou!!: Commagena і Mirdat · Veure més »
Mitridates I de Commagena
Mitridates I Cal·linic (ΜιΘριδάτης Кαλλίνικος) era rei de Commagena des de l'any 109 aC al 86 aC.
Nou!!: Commagena і Mitridates I de Commagena · Veure més »
Mitridates II de Commagena
Mitridates II Filohel·len (en grec antic Μιθριδάτης Φιλέλλην) va ser rei de Commagena circa l'any 35 aC i fins al 31 aC.
Nou!!: Commagena і Mitridates II de Commagena · Veure més »
Mitridates III de Commagena
Mitridates III Antíoc Epífanes (en grec antic Μιθριδάτης Ἀντίοχος ὀ Ἐπιφανής) va ser rei de Commagena del 20 aC al 12 aC.
Nou!!: Commagena і Mitridates III de Commagena · Veure més »
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Nou!!: Commagena і Mitridates IV de Pàrtia · Veure més »
Mont Nemrut
El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.
Nou!!: Commagena і Mont Nemrut · Veure més »
Monument de Filopap
El monument a Filopap (en grec modern: Μνημείο Φιλοπάππου, Mnimio Filopappu) és un mausoleu construit entre els anys 114 i 119 dC a la ciutat d'Atenes.
Nou!!: Commagena і Monument de Filopap · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Commagena і Nisibis · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Commagena і Oròntida · Veure més »
Orontes IV
Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.
Nou!!: Commagena і Orontes IV · Veure més »
Pau de Samòsata
Pau de Samòsata (en Paulus, en Παυ̂λος ὁ Σαμοσατεύς) va ser un cèlebre heresiarca grecosirià del.
Nou!!: Commagena і Pau de Samòsata · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Commagena і Pèrsia · Veure més »
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Nou!!: Commagena і Període assiri mitjà · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Commagena і Període hel·lenístic · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Commagena і Plutarc de Queronea · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Commagena і Província romana de Síria · Veure més »
Ptolemeu de Commagena
Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida).
Nou!!: Commagena і Ptolemeu de Commagena · Veure més »
Publi Ventidi Bas
Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.
Nou!!: Commagena і Publi Ventidi Bas · Veure més »
Purukkuzu
Purukkuzu, Purukuzzi Purukhumzi o Puruluniz fou un territori de Mesopotàmia de situació incerta al costat d'Alzi o segurament entre Alzi i Kummukh, i per tant al nord d'Amedi (Diyarbekir) entre l'Eufrates i el Tigris superior.
Nou!!: Commagena і Purukkuzu · Veure més »
Quarta Guerra Mitridàtica
La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.
Nou!!: Commagena і Quarta Guerra Mitridàtica · Veure més »
Quint Serveu
Quint Serveu (en llatí Quintus Servaeus) era un magistrat romà dels segles I aC i I. Va ser nomenat pretor, probablement l'any 17, i governador romà de la Commagena, durant el regnat de Tiberi, l'any 18.
Nou!!: Commagena і Quint Serveu · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Commagena і Regió de Síria · Veure més »
Regnes antics d'Anatòlia
A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.
Nou!!: Commagena і Regnes antics d'Anatòlia · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Commagena і Samòsata · Veure més »
Sames d'Armènia
Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.
Nou!!: Commagena і Sames d'Armènia · Veure més »
Sames de Commagena
Sames o Samos Teòsebes Diceos (Σάμος Θεοσεβής Δίκαιος) va ser el segon rei de Commagena, segurament des de l'any 130 aC, fins a la seva mort l'any 109 aC.
Nou!!: Commagena і Sames de Commagena · Veure més »
Samsat
Samsat és una petita vila a la província d'Adıyaman de Turquia, situada a la part superior del riu Eufrates.
Nou!!: Commagena і Samsat · Veure més »
Saravene
Saravene (també Ravene i Avarene) fou una estratègia de la regió de Capadòcia, a la part sud-est del país, a la frontera amb la Commagena.
Nou!!: Commagena і Saravene · Veure més »
Sarduri II
Sarduri II va ser rei d'Urartu de l'any 753 aC al 735 aC.
Nou!!: Commagena і Sarduri II · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Commagena і Sargon II · Veure més »
Satala
Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.
Nou!!: Commagena і Satala · Veure més »
Sohemus de Sofene
Gai Juli Sohem Filocèsar Filoromà, més conegut com Soemus o Sohemus d'Èmesa i Sofene, va ser rei d'Èmesa i de Sofene.
Nou!!: Commagena і Sohemus de Sofene · Veure més »
Tartan
El tartan (de l'arameu ܬܵܪܬܵܢ tartan, en hebreu תַּרְתָּן; en grec Θαρθαν; en llatí tharthan) era el comandant en cap de l'exèrcit assiri.
Nou!!: Commagena і Tartan · Veure més »
Tàpsac
Tàpsac (en grec antic Θάψακος, en llatí Thapsacus) era una ciutat important de la riba dreta de l'Eufrates, que l'Antic Testament anomena Tifsah, on diu que era el límit oriental del regne de Salomó.
Nou!!: Commagena і Tàpsac · Veure més »
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Nou!!: Commagena і Teglatfalassar I · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Commagena і Teglatfalassar III · Veure més »
Tiberi Claudi Balbili
Tiberi Claudi Balbili (Tiberius Claudius Balbilius) conegut com a Balbili el Savi, nascut segurament l'any 3 dC i mort l'any 79 o l'any 80, va ser un astròleg i erudit egipci fill de l'astròleg Tiberi Claudi Trasil i de la princesa ACa II de Commagena, neta o besneta del rei Antíoc I de Commagena i germà d'Eunia, que es va casar amb el prefecte Nevi Sertori Macró.
Nou!!: Commagena і Tiberi Claudi Balbili · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Commagena і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranes VI d'Armènia
Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.
Nou!!: Commagena і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Nou!!: Commagena і Tiridates I d'Armènia · Veure més »
Tràsil de Rodes
Tràsil de Rodes (en grec antic Thrasyllos, Thrasylos), conegut també com a Tiberius Claudius Thrasyllus, va ser un astròleg grec nadiu d'Alexandria i instal·lat a Rodes, que es va fer amic de Tiberi mentre aquest estava exiliat a l'illa.
Nou!!: Commagena і Tràsil de Rodes · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Commagena і Vespasià · Veure més »
Vitaxes
Els vitaxes foren els prínceps armenis anteriors al període àrab que governaven una mena de marcgraviat o marca fronterera amb prínceps menors (nakharark) supeditats.
Nou!!: Commagena і Vitaxes · Veure més »
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Nou!!: Commagena і Vologès I de Pàrtia · Veure més »
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Nou!!: Commagena і Xerxes d'Armènia · Veure més »
Zariadris d'Armènia Sofene
Zariadris d'Armènia Sofene (en grec antic Ζαρίαδρις 'Zaríadris') va ser sàtrapa i després rei d'Armènia Sofene.
Nou!!: Commagena і Zariadris d'Armènia Sofene · Veure més »
Zeugma (Commagena)
Zeugma (Zeugma) fou una ciutat de Commagena a la riba dreta de l'Eufrates, actualment a la província de Gaziantep (Turquia).
Nou!!: Commagena і Zeugma (Commagena) · Veure més »
256
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 256 · Veure més »
72
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 72 · Veure més »
