Taula de continguts
56 les relacions: Àlgebra diferencial, Binomi de Newton, Codi perfecte, Coeficient, Combinació, Combinatòria, Conjectura de Singmaster, Correcció del fenòmen de centelleig, Desigualtat de Maclaurin, Diferencial d'una funció, Distribució binomial, Distribució binomial negativa, Distribució binomial negativa estesa, Distribució hipergeomètrica, Distribució hipergeomètrica negativa, Doble factorial, Equacions en diferències, Factorial, Funció beta, Funció digamma, Funció gamma, Funció generatriu, Funció potencial, Funció zeta de Lerch, Història de les matemàtiques, Identitat de Dixon, Identitat de Mingarelli, Integral de Nørlund-Rice, Llista de sèries newtonianes, Matriu de Hilbert, Nombre figurat, Nombre tetraèdric, Nombre triangular, Nombres de Catalan, Nombres de Stirling, Notació multi-índex, Permutació, Petit teorema de Fermat, Pierre Rémond de Montmort, Piràmide de Pascal, Polinomis de Zernike, Postulat de Bertrand, Problema del final feliç, Prova exacta de Fisher, Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada), Regla de Pascal, Regla del producte, Sèrie de Taylor, Símbol de Pochhammer, Seqüència d'enters, ... Ampliar l'índex (6 més) »
Àlgebra diferencial
En matemàtiques, làlgebra diferencial compren l'estudi d'estructures algebraiques dotades d'una operació de derivació, entesa aquesta com una aplicació unària que satisfà la Regla del producte o Llei de Leibniz.
Veure Coeficient binomial і Àlgebra diferencial
Binomi de Newton
Visualització de l'expansió fins a la quarta potència del binomi El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència n d'un binomi (a+b).
Veure Coeficient binomial і Binomi de Newton
Codi perfecte
Un codi perfecte per a màxim distància separable (o MDS) és un concepte de la teoria dels codis que tracta més específicament dels codis correctors.
Veure Coeficient binomial і Codi perfecte
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Veure Coeficient binomial і Coeficient
Combinació
* Combinació o coeficient binomial, en combinatòria coeficient de qualsevol dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton.
Veure Coeficient binomial і Combinació
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Veure Coeficient binomial і Combinatòria
Conjectura de Singmaster
La conjectura de Singmaster és una conjectura de la teoria de nombres que porta el nom del matemàtic britànic David Singmaster, que la va proposar el 1971.
Veure Coeficient binomial і Conjectura de Singmaster
Correcció del fenòmen de centelleig
El centelleig és una fluctuació de la tensió elèctrica causada per alteracions electromagnètiques o per variacions de potència a la xarxa portadora d'aquesta tensió.
Veure Coeficient binomial і Correcció del fenòmen de centelleig
Desigualtat de Maclaurin
En matemàtiques, la desigualtat de Maclaurin, que rep el nom del matemàtic escocès Colin Maclaurin, és un refinament de la desigualtat entre les mitjanes aritmètica i geomètrica.
Veure Coeficient binomial і Desigualtat de Maclaurin
Diferencial d'una funció
En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.
Veure Coeficient binomial і Diferencial d'una funció
Distribució binomial
En Teoria de la probabilitat i en estadística, una variable aleatòria X es diu que té una distribució binomial de paràmetres n\ i p si representa el nombre d'èxits en n\ repeticions independents d'una prova que té probabilitat d'èxit p.
Veure Coeficient binomial і Distribució binomial
Distribució binomial negativa
Funció de massa de probabilitat d'una distribució binomial negativa. En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució binomial negativa és una distribució de probabilitat discreta que modela el nombre d'errors en una seqüència d'assaigs de Bernoulli independents i distribuïts de manera idèntica abans d'un nombre especificat (no aleatori) d'èxits (indicat r) es produeix.
Veure Coeficient binomial і Distribució binomial negativa
Distribució binomial negativa estesa
En probabilitat i estadística, la distribució binomial negativa estesa és una distribució de probabilitat discreta que amplia la distribució binomial negativa.
Veure Coeficient binomial і Distribució binomial negativa estesa
Distribució hipergeomètrica
La distribució hipergeomètrica, en estadística i teoria de probabilitat, és una distribució de probabilitat que descriu el nombre d'èxits en una seqüència de n extraccions d'una població finita sense reposició, això és el contrari de la distribució binomial, que descriu el nombre d'èxits d'extraccions amb reposició.
Veure Coeficient binomial і Distribució hipergeomètrica
Distribució hipergeomètrica negativa
En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució hipergeomètrica negativa descriu probabilitats per al mostreig d'una població finita sense substitució en la qual cada mostra es pot classificar en dues categories mútuament excloents com Aprovat/No o Ocupat/Desocupat.
Veure Coeficient binomial і Distribució hipergeomètrica negativa
Doble factorial
vèrtexs. Aquests són comptats pel doble factorial 15.
Veure Coeficient binomial і Doble factorial
Equacions en diferències
En matemàtiques, una relació de recurrència és una equació que defineix recursivament una successió o una matriu multidimensional de valors, un cop es donen un o més termes inicials; cada terme següent de la seqüència o matriu es defineix com una funció dels termes anteriors.
Veure Coeficient binomial і Equacions en diferències
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Coeficient binomial і Factorial
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Veure Coeficient binomial і Funció beta
Funció digamma
reals. Representació en color de la funció digamma, \psi(z), en una regió rectangular del pla complex En matemàtiques, la funció digamma es defineix com la derivada logarítmica de la funció gamma: És la primera de les funcions poligamma.
Veure Coeficient binomial і Funció digamma
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Coeficient binomial і Funció gamma
Funció generatriu
En matemàtiques, una funció generadora o funció generatriu és una sèrie formal de potències els coeficients dels quals codifiquen informació sobre una successió a n en què l'índex corre sobre els enters no negatius.
Veure Coeficient binomial і Funció generatriu
Funció potencial
En matemàtiques, i més específicament en anàlisi matemàtica, s'anomena funció potencial una funció de la forma on c és una constant i a és una altra constant, dita exponent de la funció potencial.
Veure Coeficient binomial і Funció potencial
Funció zeta de Lerch
En matemàtiques, la funció zeta de Lerch, de vegades anomenada funció zeta de Hurwitz-Lerch, és una funció especial que generalitza la funció zeta de Hurwitz i el polilogaritme.
Veure Coeficient binomial і Funció zeta de Lerch
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Coeficient binomial і Història de les matemàtiques
Identitat de Dixon
En matemàtiques, la identitat de Dixon (o el teorema de Dixon o la fórmula de Dixon) és una de les diverses identitats diferents però estretament relacionades demostrades per A. C. Dixon, algunes que involucren sumes finites de productes de tres coeficients binomials, i algunes que avaluen una suma hipergeomètrica.
Veure Coeficient binomial і Identitat de Dixon
Identitat de Mingarelli
En el camp de les equacions diferencials ordinàries, la identitat de MingarelliLa locució va ser encunyada per Philip Hartman, segons és un teorema que proporciona criteris per a l'oscil·lació i la no-oscil·lació de solucions d'algunes equacions diferencials lineals en el domini real.
Veure Coeficient binomial і Identitat de Mingarelli
Integral de Nørlund-Rice
En matemàtiques, la integral de Nørlund-Rice, de vegades anomenada mètode de Rice, relaciona la n-èsima diferència progressiva d'una funció amb una integral curvilínia al pla complex.
Veure Coeficient binomial і Integral de Nørlund-Rice
Llista de sèries newtonianes
En matemàtiques, una sèrie newtoniana, anomenada així en honor de Isaac Newton, és una suma en una successió a_nescrit en la forma on és el coeficient binomial i (s)_n és el factorial ascendent.
Veure Coeficient binomial і Llista de sèries newtonianes
Matriu de Hilbert
En àlgebra lineal, la matriu de Hilbert, introduïda per, és una matriu quadrada que té com a elements fraccions unitàries: Per exemple, a continuació es mostra la matriu de Hilbert 5 × 5: 1 & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \\ \frac & \frac & \frac & \frac & \frac \end.
Veure Coeficient binomial і Matriu de Hilbert
Nombre figurat
El terme nombre figurat és utilitzat per diferents escriptors per als membres dels diferents conjunts de nombres, generalitzant a partir dels nombres triangulars a diferents formes (nombres rectangulars, o nombres poligonals) i diferents dimensions (nombres polièdrics).
Veure Coeficient binomial і Nombre figurat
Nombre tetraèdric
nombres triangulars. Un nombre tetraèdric, o nombre piramidal triangular, és un nombre figurat qui pot ésser representat per una piràmide amb una base de tres costats, és a dir, un tetràedre.
Veure Coeficient binomial і Nombre tetraèdric
Nombre triangular
Els sis primers nombres triangulars. Un nombre triangular és el resultat de sumar els n primers nombres naturals.
Veure Coeficient binomial і Nombre triangular
Nombres de Catalan
En combinatòria, els nombres de Catalan formen una seqüència de nombres naturals que apareix en diversos problemes de recompte que habitualment són recursius.
Veure Coeficient binomial і Nombres de Catalan
Nombres de Stirling
En matemàtiques, els nombres de Stirling apareixen en una gran varietat de problemes analítics i combinatoris.
Veure Coeficient binomial і Nombres de Stirling
Notació multi-índex
La notació multi-índex és una notació matemàtica que simplifica les fórmules utilitzades en el càlcul multivariable, les equacions diferencials parcials i la teoria de les distribucions, generalitzant el concepte d’un índex enter en una N-pla ordenada d’índexs.
Veure Coeficient binomial і Notació multi-índex
Permutació
Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.
Veure Coeficient binomial і Permutació
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Veure Coeficient binomial і Petit teorema de Fermat
Pierre Rémond de Montmort
Pierre Rémond de Montmort o Pierre Rémond, marquis de Montmort va ser un aristòcrata i matemàtic francès del, conegut pel seu treball en el càlcul de probabilitats dels jocs d'atzar.
Veure Coeficient binomial і Pierre Rémond de Montmort
Piràmide de Pascal
Els cinc primers nivells de la piràmide de Pascal La piràmide de Pascal és la generalització tridimensional del triangle de Pascal.
Veure Coeficient binomial і Piràmide de Pascal
Polinomis de Zernike
Els primers 21 polinomis de Zernike, ordenats verticalment per grau radial i horitzontalment per grau azimutal En matemàtiques, els polinomis de Zernike són una seqüència de polinomis que són ortogonals en el disc unitat.
Veure Coeficient binomial і Polinomis de Zernike
Postulat de Bertrand
En matemàtiques, el postulat de Bertrand, anomenat també teorema de Tchebychev, afirma que si n és un nombre natural superior o igual a 1, llavors sempre existeix pel capbaix un nombre primer p tal que Tot i que ha estat demostrat, per tant és un teorema, manté el nom original de postulat, és a dir conjectura.
Veure Coeficient binomial і Postulat de Bertrand
Problema del final feliç
"Qualsevol distribució de 5 punts no alineats conté els vèrtexs d'un quadrilàter convex" En matemàtiques, el problema del final feliç (anomenat així per Paul Erdős, ja que va conduir a la relació i el posterior matrimoni entre el seu amic matemàtic George Szekeres i Esther Klein), és el següent enunciat: «Qualsevol conjunt de cinc punts en el pla en posició general (no colineals) conté un subconjunt de 4 punts que són vèrtexs d'un quadrilàter convex.» Aquest plantejament de 1933 és un dels resultats que van portar al desenvolupament de la teoria de Ramsey, un camp de les matemàtiques que estudia les condicions sota les quals l'ordre ha d'aparèixer.
Veure Coeficient binomial і Problema del final feliç
Prova exacta de Fisher
La prova exacta de Fisher és una prova de significació estadística utilitzada en l'anàlisi de taules de contingència.
Veure Coeficient binomial і Prova exacta de Fisher
Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada)
En càlcul, la regla de Leibniz, anomenada així en honor de Gottfried Leibniz, és una generalització de la regla del producte.
Veure Coeficient binomial і Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada)
Regla de Pascal
En matemàtiques, la regla de Pascal és una identitat combinatòria entre coeficients binomials.
Veure Coeficient binomial і Regla de Pascal
Regla del producte
A càlcul infinitesimal, la regla del producte anomenada també Llei de Leibniz (vegeu derivada), permet de calcular la derivada del producte de funcions derivables.
Veure Coeficient binomial і Regla del producte
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Veure Coeficient binomial і Sèrie de Taylor
Símbol de Pochhammer
En matemàtiques, el símbol de Pochhammer és una funció especial usada en combinatòria i en teoria de les funcions hipergeomètriques.
Veure Coeficient binomial і Símbol de Pochhammer
Seqüència d'enters
Una seqüència d'enters o successió d'enters en matemàtica és una successió, és a dir, una llista ordenada) de nombres enters. Una successió d'enters es pot especificar explícitament a través d'una fórmula per als seus n-èsim termes, o implícitament establint una relació entre els seus termes.
Veure Coeficient binomial і Seqüència d'enters
Sumatori
El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.
Veure Coeficient binomial і Sumatori
Sumatori de Gauss
En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.
Veure Coeficient binomial і Sumatori de Gauss
Teorema de Wolstenholme
En teoria de nombres, el teorema de Wolstenholme, en honor del matemàtic britànic Joseph Wolstenholme qui el va enunciar per primera vegada el 1862, és un teorema que permet relacionar determinats nombres primers amb els nombres de Bernoulli.
Veure Coeficient binomial і Teorema de Wolstenholme
Timothy Gowers
William Timothy Gowers, FRS (Wiltshire, Anglaterra, 20 de novembre de 1963) és un matemàtic britànic.
Veure Coeficient binomial і Timothy Gowers
Triangle de Tartaglia
xifres superiors. El triangle de Tartaglia, també anomenat triangle de Pascal, és un esquema matemàtic utilitzat per a la potenciació de binomis.
Veure Coeficient binomial і Triangle de Tartaglia
Volum d'una n-esfera
En geometria, una bola és una regió en l'espai que comprèn tots els punts dins d'una distància fixa des d'un punt donat; és a dir, és la regió tancada per una esfera o una n-esfera.
Veure Coeficient binomial і Volum d'una n-esfera
També conegut com Coeficients binomials.