Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Acolliment a sagrat, Almodis, Aula Regia, Ègica, Català antic, Català-urgellenc, Codi de Recesvint, Codificació (dret), Comtat de Pallars, Comtats catalans, Concili de Tours, Conquesta de Girona, Consolat de Mar, Constitució, Convenientia, Costum de València, Costums de Girona, Costums de Lleida, Costums de Perpinyà, Costums de Tortosa, Crònica d'Alfons III, Divorci, Dones a Alemanya, Dret, Dret germànic, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Ermessenda de Carcassona, Esclavitud a l'edat mitjana, Espills de prínceps, Fòrum (desambiguació), Ferran III de Castella, Feudalisme a Catalunya, Fuero Juzgo, Furs de Jaca, Gesta Comitum Barchinonensium, Guillem Umbert de Basella, Hispània visigoda, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de la llengua catalana, Història del dret català, Història dels Països Catalans, Jueus catalans, Las Siete Partidas, Leovigild, Literatura catalana, Literatura medieval, Llibre Jutge, Llista dels reis visigots, ..., Omnes Causae, Pau i Treva de Déu, Pierre Bonnassie, Portada/article agost 17, Rafael Ramis Barceló, Ramon Berenguer I, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Recesvint, Regne de Tolosa, Regne Visigot, Regnes germànics, Rei visigot, Teodoric I (rei dels visigots), Trinoda necessitas, Usatges de Barcelona, Usucapió, Vàlia, Visigots, XII Concili de Toledo, 654. Ampliar l'índex (20 més) »
Acolliment a sagrat
'''Acolliment a sagrat''', de Francisco Javier Amérigo y Aparici. 1892. (Museo del Prado, Madrid). L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs.
Nou!!: Codi de Recesvint і Acolliment a sagrat · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Codi de Recesvint і Almodis · Veure més »
Aula Regia
Aula Règia o Aula Regis (en llatí "atri, saló o sala del rei"), era la gran sala, sala de recepcions o saló del tron de la Domus Flavia, el Palau de Domicià al Palatí romà.
Nou!!: Codi de Recesvint і Aula Regia · Veure més »
Ègica
Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.
Nou!!: Codi de Recesvint і Ègica · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Codi de Recesvint і Català antic · Veure més »
Català-urgellenc
L'urgellenc, urgellès o català-urgellenc / català-urgellès és un dialecte català constitutiu inclòs en lo català nord-occidental actualment parlat a la comarca de l'Alt Urgell, nord de la Noguera (Ponts, Artesa), nord-oest del Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, Cambrils, Odèn, Olius) —que no s'ha de confondre amb solsoní— i també al Principat d'Andorra.
Nou!!: Codi de Recesvint і Català-urgellenc · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Codi de Recesvint і Codi de Recesvint · Veure més »
Codificació (dret)
El moviment codificador modern va sorgir al món el.
Nou!!: Codi de Recesvint і Codificació (dret) · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Codi de Recesvint і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Codi de Recesvint і Comtats catalans · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Codi de Recesvint і Concili de Tours · Veure més »
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Nou!!: Codi de Recesvint і Conquesta de Girona · Veure més »
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Nou!!: Codi de Recesvint і Consolat de Mar · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Codi de Recesvint і Constitució · Veure més »
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Nou!!: Codi de Recesvint і Convenientia · Veure més »
Costum de València
La Costum de València fou el corpus jurídic destinat a regular tots els aspectes de la vida urbana de la ciutat de València i atorgada per Jaume I, al poc de la conquesta cristiana, davant els principals eclesiàstics, nobles i prohoms presents a la ciutat.
Nou!!: Codi de Recesvint і Costum de València · Veure més »
Costums de Girona
Els Costums de Girona (en llatí: Consuetudines Dioecesis Gerundensis) foren compilacions del dret consuetudinari gironí fetes el i que establiren el Costum.
Nou!!: Codi de Recesvint і Costums de Girona · Veure més »
Costums de Lleida
Els Costums de Lleida (en llatí: Consuetudines Ilerdenses) foren una recopilació del dret lleidatà encarregada pels cònsols de la ciutat i realitzada pel també cònsol i jurista de la ciutat Guillem Botet el 1228 i que establiren el Costum.
Nou!!: Codi de Recesvint і Costums de Lleida · Veure més »
Costums de Perpinyà
Els Costums de Perpinyà foren una compilació de Costums i Privilegis atorgats a la ciutat de Perpinyà feta entre el 1175 i el 1196.
Nou!!: Codi de Recesvint і Costums de Perpinyà · Veure més »
Costums de Tortosa
Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.
Nou!!: Codi de Recesvint і Costums de Tortosa · Veure més »
Crònica d'Alfons III
La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.
Nou!!: Codi de Recesvint і Crònica d'Alfons III · Veure més »
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Nou!!: Codi de Recesvint і Divorci · Veure més »
Dones a Alemanya
Els rols de les dones alemanyes han canviat al llarg de la història, ja que la cultura i la societat en què vivien havien experimentat diverses transformacions.
Nou!!: Codi de Recesvint і Dones a Alemanya · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Codi de Recesvint і Dret · Veure més »
Dret germànic
El dret germànic és el conjunt de normes per les quals es regien els pobles germànics que van envair l'imperi romà d'occident.
Nou!!: Codi de Recesvint і Dret germànic · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Codi de Recesvint і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Codi de Recesvint і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Codi de Recesvint і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esclavitud a l'edat mitjana
Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.
Nou!!: Codi de Recesvint і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »
Espills de prínceps
''Super Physicam Aristotelis'', 1595 Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement.
Nou!!: Codi de Recesvint і Espills de prínceps · Veure més »
Fòrum (desambiguació)
* Història.
Nou!!: Codi de Recesvint і Fòrum (desambiguació) · Veure més »
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Nou!!: Codi de Recesvint і Ferran III de Castella · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Codi de Recesvint і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Fuero Juzgo
Hom denomina Fuero Juzgo el cos legal elaborat a Castella el 1241 per Ferran III i que constitueix la traducció del Liber Iudiciorum de l'any 654, escrita en llengua romanç, promulgat en l'època visigoda.
Nou!!: Codi de Recesvint і Fuero Juzgo · Veure més »
Furs de Jaca
Els Furs de Jaca són uns furs breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires a la vila de Jaca per tal de fer-ne una ciutat, i datats tradicionalment el 1063 i, més modernament el 1076~1077.
Nou!!: Codi de Recesvint і Furs de Jaca · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Codi de Recesvint і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Guillem Umbert de Basella
Guillem Umbert de Basella, o a efectes dels cronologistes, Guillem Umbert II de Montseny (? - Girona, 31 de maig de 1151) fou un magnat català del, quart baró de Montseny.
Nou!!: Codi de Recesvint і Guillem Umbert de Basella · Veure més »
Hispània visigoda
Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.
Nou!!: Codi de Recesvint і Hispània visigoda · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Codi de Recesvint і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Codi de Recesvint і Història de Catalunya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Codi de Recesvint і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Codi de Recesvint і Història del dret català · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Codi de Recesvint і Història dels Països Catalans · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: Codi de Recesvint і Jueus catalans · Veure més »
Las Siete Partidas
Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.
Nou!!: Codi de Recesvint і Las Siete Partidas · Veure més »
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Nou!!: Codi de Recesvint і Leovigild · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Codi de Recesvint і Literatura catalana · Veure més »
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Nou!!: Codi de Recesvint і Literatura medieval · Veure més »
Llibre Jutge
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).
Nou!!: Codi de Recesvint і Llibre Jutge · Veure més »
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Nou!!: Codi de Recesvint і Llista dels reis visigots · Veure més »
Omnes Causae
LOmnes Causae és un Usatge que estableix una institució jurídica del dret català que prescriu l'extintció de tot dret i acció després de trenta anys de no fer-ne ús; inversament, també prescriu poder adquisitiu de tot bé immoble després de trenta anys d'estar-ne en possessió, tant si hi ha bona raó com si no.
Nou!!: Codi de Recesvint і Omnes Causae · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Codi de Recesvint і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Nou!!: Codi de Recesvint і Pierre Bonnassie · Veure més »
Portada/article agost 17
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Nou!!: Codi de Recesvint і Portada/article agost 17 · Veure més »
Rafael Ramis Barceló
Rafael Ramis Barceló (Mallorca, 10 de gener de 1983) és un professor universitari i un investigador.
Nou!!: Codi de Recesvint і Rafael Ramis Barceló · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Codi de Recesvint і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Codi de Recesvint і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Recesvint
Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.
Nou!!: Codi de Recesvint і Recesvint · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Codi de Recesvint і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Codi de Recesvint і Regne Visigot · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Codi de Recesvint і Regnes germànics · Veure més »
Rei visigot
El rei visigot era la màxima autoritat dels visigots i dels romans que estaven sotmesos a la seva sobirania.
Nou!!: Codi de Recesvint і Rei visigot · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Codi de Recesvint і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Trinoda necessitas
Trinoda necessitas és un terme llatí emprat per referir-se a tres tributs que existien a Britània en temps del domini anglosaxó.
Nou!!: Codi de Recesvint і Trinoda necessitas · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Codi de Recesvint і Usatges de Barcelona · Veure més »
Usucapió
La usucapió és un mecanisme legal mitjançant el qual una persona pot esdevenir titular d'un bé o dret pel decurs del temps, per simple ocupació o utilització.
Nou!!: Codi de Recesvint і Usucapió · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Codi de Recesvint і Vàlia · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Codi de Recesvint і Visigots · Veure més »
XII Concili de Toledo
El XII Concili de Toledo fou una reunió dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo convocada pel rei Ervigi l'any 680.
Nou!!: Codi de Recesvint і XII Concili de Toledo · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Codi de Recesvint і 654 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Codes legum, Codi d'Ervigi, Dret visigot, Fori Iudicum, Forum Iudicum, Forum iudicum, Forum judicum, Leges Gothorum, Lex Visigothorum, Liber Gothorum, Liber Iudiciorum, Liber Iudicorum, Liber Iudicum, Liber iudiciorum, Liber ludiciorum, Llei Gòtica, Llei goda.
