Taula de continguts
68 les relacions: Alboí, Ansbert el Senador, Aquitània, Arnoald de Metz, Arnulfians, Austràsia, Basílica de Saint-Denis, Batalla d'Autun, Batalla de Vézeronce, Berta de Kent, Blitilda, Briva, Brunequilda, Canao I, Caps francs, Caribert I, Clodoald, Clodomir, Clodoveu I, Clotari, Clotari II, Clotilde de Borgonya, Comtat d'Auxerre, Conomor, Cronologia de la història de França, Dagobert I, Dinami de Marsella, Dinastia merovíngia, Ducat d'Aquitània, Ducat de Bretanya, Ducat de Gascunya, Francs, Garibald I de Baviera, Godomar III, Gondobald, Gundulf de Tongeren, Guntram de Borgonya, Història de Dinamarca, Ita Idoberga, Khildebert I, Khilperic I, Klettgau, Licini d'Angers, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis dels francs, Luzaide, Macliau, Magnulf de Tolosa, Mòmmol, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Veure Clotari I і Alboí
Ansbert el Senador
Ansbert el Senador fou un personatge del període merovingi suposat espòs de la princesa Blitilda, la suposada filla del rei Clotari I. Serien els pares d'un fill designat Arnoald, segons diversos documents medievals dels quals el primer d'ells és la Commemoratio genealogiae domni Karoli gloriossimi imperatoris establerta per escribans del bisbat de Metz cap a 810.
Veure Clotari I і Ansbert el Senador
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Clotari I і Aquitània
Arnoald de Metz
Arnoald o Arnoaldus de Metz (Austràsia, ca. 560 - Metz, 611) fou un eclesiàstic austrasià, 25è bisbe de Metz del 601 o 603 al 611.
Veure Clotari I і Arnoald de Metz
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Veure Clotari I і Arnulfians
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Clotari I і Austràsia
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Veure Clotari I і Basílica de Saint-Denis
Batalla d'Autun
La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.
Veure Clotari I і Batalla d'Autun
Batalla de Vézeronce
La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.
Veure Clotari I і Batalla de Vézeronce
Berta de Kent
Berta (565 - 601) va ser la reina de Kent la influència de la qual va portar la cristianització a l'Anglaterra anglosaxona.
Veure Clotari I і Berta de Kent
Blitilda
Blitilda (Bilitilda) o Biliquildafou una suposada filla del rei Clotari I, esposa d'Ansbert el Senador i mare d'Arnulf de Metz, bisbe de Metz.
Veure Clotari I і Blitilda
Briva
Briva (en francès, Brive-la-Gaillarde) és una ciutat occitana i municipi del Llemosí, que administrativament és la capital del departament francès de Corresa.
Veure Clotari I і Briva
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Veure Clotari I і Brunequilda
Canao I
Canao o Chanao fou rei de Vannes (o Bro Waroch) fill del rei Waroc'h I, governant vers 550-560.
Veure Clotari I і Canao I
Caps francs
III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.
Veure Clotari I і Caps francs
Caribert I
Caribert o Khadibert (llatí: Charibertus)(vers 517-567) va regnar com a rei merovingi de París, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Clotari I і Caribert I
Clodoald
Clodoald, conegut en francès com a Cloud (Regne d'Orleans, 524 - Novientum, actual Saint-Cloud, Illa de França, 7 de setembre de 560) fou un príncep merovingi, fill del rei Clodomir.
Veure Clotari I і Clodoald
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Veure Clotari I і Clodomir
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Clotari I і Clodoveu I
Clotari
* Clotari I dit el Vell (497 - 561), rei dels francs des del 511 fins a la mort.
Veure Clotari I і Clotari
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Veure Clotari I і Clotari II
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Veure Clotari I і Clotilde de Borgonya
Comtat d'Auxerre
Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.
Veure Clotari I і Comtat d'Auxerre
Conomor
Conomor (altres versions del nom: Konomor o Cunomorus) fou un comte regnant a l'oest de Bretanya al.
Veure Clotari I і Conomor
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Veure Clotari I і Cronologia de la història de França
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Veure Clotari I і Dagobert I
Dinami de Marsella
Dinami de Marsella fou un noble gal·loromà, dux governador de Marsella (575-585 o 587) per compte de Khildebert II d'Austràsia, al que va trair en favor de Guntram de Borgonya.
Veure Clotari I і Dinami de Marsella
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Clotari I і Dinastia merovíngia
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Clotari I і Ducat d'Aquitània
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Veure Clotari I і Ducat de Bretanya
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Veure Clotari I і Ducat de Gascunya
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Clotari I і Francs
Garibald I de Baviera
Garibald I de Baviera (v. 540-591) va ser Duc de Baviera entre 555 i 591.
Veure Clotari I і Garibald I de Baviera
Godomar III
Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.
Veure Clotari I і Godomar III
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I.
Veure Clotari I і Gondobald
Gundulf de Tongeren
Gundulf (vers 524 † vers 607) fou virrei d'Austràsia, i després bisbe de Tongeren del 600 al 607.
Veure Clotari I і Gundulf de Tongeren
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Clotari I і Guntram de Borgonya
Història de Dinamarca
La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.
Veure Clotari I і Història de Dinamarca
Ita Idoberga
Ita Idoberga, també escrit com a Itta, Ita Iduberga o Ida de Nivelles, (Austràsia ?, 592. - Nivelles, 8 de maig del 652) fou l'esposa de Pipí de Landen, i després la fundadora de l'abadia de Nivelles.
Veure Clotari I і Ita Idoberga
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Veure Clotari I і Khildebert I
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Clotari I і Khilperic I
Klettgau
Klettgau és el nom d'una regió històrica de la que formen part tant els cantons suïssos de Schaffhausen, Argòvia i Zúric, com, a la part alemanya, terres de Baden-Württemberg.
Veure Clotari I і Klettgau
Licini d'Angers
Sant Licini d'Angers (Licinius) conegut també a França com a Lésin, fou un bisbe franc, considerat sant, nascut vers 540 en una família noble cristiana de França, educat a la cort del seu cosí Clotari I. El rei Clotari II el va designar comte d'Anjou i fou pressionat per la família i la cort per casar-se però va decidir abraçar la vida religiosa i fou ordenat vers 580.
Veure Clotari I і Licini d'Angers
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Veure Clotari I і Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Clotari I і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Veure Clotari I і Llista de reis dels francs
Luzaide
Luzaide (oficialment bilingüe Luzaide/Valcarlos) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Veure Clotari I і Luzaide
Macliau
Macliau o Mac-Llau (en llatí Macliavus) fou un príncep bretó fill del rei Waroc'h I, que fou bisbe de Vannes després del 550 fins que va arribar al tron del Bro Waroch.
Veure Clotari I і Macliau
Magnulf de Tolosa
Magnulf (‘‘Manulfus'’, ‘‘Maginulfus'’, ‘‘Aginulfus'’) fou bisbe de Tolosa al.
Veure Clotari I і Magnulf de Tolosa
Mòmmol
Mòmmol o Euni Mòmmol (en llatí Eunius Mummolus o Mommolus o Mummulus, en francès Mummol o Momble- († 585),, probablement un gal·loromà, fill del comte d'Auxerre Pœonius (Peoni). Mòmmol fou comte d'Auxerre a partir del 561, i fou també general i patrici de la Provença borgonyona al servei del rei franc Guntram de Borgonya de 569 a 581.
Veure Clotari I і Mòmmol
Munderic
Munderic o Monderic fou un príncep franc de la primera meitat del segle VI que es va revoltar contra Teodoric I, rei d'Austràsia, reclamant el tron reial.
Veure Clotari I і Munderic
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Clotari I і Nèustria
Oesen
El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Clotari I і Oesen
Pipínids
Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.
Veure Clotari I і Pipínids
Radegunda
Radegunda (Turíngia, 518-Poitiers, 13 d'agost de 587) va ser la segona esposa del rei merovingi Clotari I i, per tant, reina consort del regne franc de Soissons.
Veure Clotari I і Radegunda
Sant Riwari
Sant Riwari o Riwall o Rivoal o Rioual fou un sant bretó més o menys mític i no reconegut per l'església catòlica, que seria d'origen reial.
Veure Clotari I і Sant Riwari
Santa Agnès de Poitiers
Agnès de Poitiers (Gàl·lia, primera meitat del - Poitiers, 588) va ésser una religiosa merovíngia, primera abadessa de l'Abadia de la Santa Creu de Poitiers, la més antiga comunitat monàstica femenina documentada a la Gàl·lia.
Veure Clotari I і Santa Agnès de Poitiers
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Veure Clotari I і Segimon de Borgonya
Setge de Cesaraugusta (542)
El Setge de Cesaraugusta del 542 fou un atac merovingi a la ciutat visigoda de Cesaracosta per obtenir botí.
Veure Clotari I і Setge de Cesaraugusta (542)
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Veure Clotari I і Sigebert I
Teodobald
Teodobald (vers 535-555) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 457 fins a la seva mort.
Veure Clotari I і Teodobald
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Veure Clotari I і Teodobert I
Teodor de Marsella
Teodor de Marsella (Marsella, s. VI - 591) fou bisbe de Marsella entre 582 i 591.
Veure Clotari I і Teodor de Marsella
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Veure Clotari I і Teodoric I d'Austràsia
Teudisel
Teudisel (també Theudigisel) fou un rei visigot successor de Teudis que regnà del 548 al 549.
Veure Clotari I і Teudisel
Waccho
Waccho (? - vers 530) fou un rei dels longobards del començament del.
Veure Clotari I і Waccho
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Veure Clotari I і Waldrada
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Clotari I і 560