Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Usa IA

Taula de continguts

1. 519 les relacions: Abdó i Senén, Abilene (Síria), Acaia (província romana), Acònit, Acròpoli d'Atenes, Adlecte, Agripina la Major, Agripina la Menor, Agrippina (Händel), Aksaray, Ala Gallorum Indiana, Alcanar, Alpes Graiae, Amfiteatre de Pula, Ananies (sacerdot jueu), Anglaterra, Anio Novus, Annals (Tàcit), Anni Vinicià, Annona (mitologia), Antíoc IV de Commagena, Antònia, Antònia Menor, Antiga Roma, Antoni Fèlix, Antonio Saura Atarés, Apamea de Frígia, Api Juni Silà, Apió, Apocolocyntosis divi Claudii, Aqüeducte romà, Aqüeductes de Roma, Aristobul de Calcis, Aristobul el Jove, Armènia Menor, Arquelau de Priene, Arquitectura de la Provença, Arquitectura romana antiga, Art flavi, Asini Gal, Astèrix, Asturica Augusta, Atenodor Cananita, Aternitum, Aterno, Atilia, Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià), August (títol), Aulus, Aulus Cecina Petus, ... Ampliar l'índex (469 més) » « Shrink índex

Abdó i Senén

Abdó i Senén (o Abdó i Senent) (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.

Veure Claudi і Abdó i Senén

Abilene (Síria)

Abilene o simplement Abila va ser una regió de Celesíria, que tenia com a ciutat principal Abila.

Veure Claudi і Abilene (Síria)

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Veure Claudi і Acaia (província romana)

Acònit

L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies.

Veure Claudi і Acònit

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Veure Claudi і Acròpoli d'Atenes

Adlecte

Adlecte o Al·lecte (en llatí Adlectus, plural Adlecti) és el nom que es donava a l'antiga Roma als que cobrien les vacants d'algun ofici o col·legi, com el col·legi de pontífexs o d'àugurs, a les magistratures i especialment al senat romà.

Veure Claudi і Adlecte

Agripina la Major

Agripina la Major, dita també Vipsània Agripina (Vipsania Agrippina o Agrippina Major; Atenes, 23 d'octubre de 14 aC - 18 d'octubre de 33 dC) va ser la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Veure Claudi і Agripina la Major

Agripina la Menor

Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.

Veure Claudi і Agripina la Menor

Agrippina (Händel)

Agrippina, HWV 6, és una opera seria en tres actes de Georg Friedrich Händel, sobre un llibret del cardenal Vincenzo Grimani que alhora era l'empresari del teatre.

Veure Claudi і Agrippina (Händel)

Aksaray

Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.

Veure Claudi і Aksaray

Ala Gallorum Indiana

LAla Gallorum Indiana va ser una unitat auxiliar de l'exèrcit romà, reclutada a la Gàl·lia.

Veure Claudi і Ala Gallorum Indiana

Alcanar

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.

Veure Claudi і Alcanar

Alpes Graiae

Alpes Graiae era una província romana al començament de l'Imperi Romà, seguidament unida a la Gàl·lia Transalpina.

Veure Claudi і Alpes Graiae

Amfiteatre de Pula

L'amfiteatre de Pula, també anomenat Arena segons la denominació veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un turó que s'alça per sobre del port de la ciutat de Pula, a Croàcia.

Veure Claudi і Amfiteatre de Pula

Ananies (sacerdot jueu)

Ananies (48 fins a 58) Summe sacerdot esmentat en el Nou Testament, fill de Nebedeo (Zebedeu), i que va rebre el seu lloc d'Herodes Pòlio, rei de Calcis i germà d'Herodes Agripa I. Se'l va enviar a Roma l'any 52 per a ser jutjat en relació a certes dificultats que havien sorgit entre els jueus i els samaritans, però l'emperador Claudi I el va absoldre.

Veure Claudi і Ananies (sacerdot jueu)

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Claudi і Anglaterra

Anio Novus

Restes dels aqüeductes '' Aqua Claudia '' i '' Acqua Anio Novus '', integrats en la Muralla Aureliana com una porta l'any 271. Anio Novus era el nom d'un dels aqüeductes de Roma.

Veure Claudi і Anio Novus

Annals (Tàcit)

''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.

Veure Claudi і Annals (Tàcit)

Anni Vinicià

Anni Vinicià (en llatí Annius Vinicianus) va ser un senador romà del.

Veure Claudi і Anni Vinicià

Annona (mitologia)

Annona era una antiga divinitat itàlica.

Veure Claudi і Annona (mitologia)

Antíoc IV de Commagena

Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.

Veure Claudi і Antíoc IV de Commagena

Antònia

* Gens Antònia, família romana.

Veure Claudi і Antònia

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Veure Claudi і Antònia Menor

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Claudi і Antiga Roma

Antoni Fèlix

Antoni Fèlix (en llatí Antonius Felix) va ser procurador romà de Judea.

Veure Claudi і Antoni Fèlix

Antonio Saura Atarés

Antonio Saura Atarés (Osca, 22 de setembre de 1930 - Conca, 22 de juliol de 1998) va ser un pintor i escriptor expressionista, d'influència surrealista, que va formar part del grup El Paso, grup molt influent de la pintura espanyola de la dècada del 1960.

Veure Claudi і Antonio Saura Atarés

Apamea de Frígia

Apamea de Frígia (en grec antic Ἀπάμεια) fou una ciutat a la riba d'un petit afluent del riu Meandre, a Frígia, fundada pel selèucida Antíoc I Soter, que li va donar el nom de la seva mare, Apama.

Veure Claudi і Apamea de Frígia

Api Juni Silà

Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Api Juni Silà

Apió

Apió (Apion, de sobrenom Plistonices, Pleistoneices) fou un gramàtic grec d'Egipte.

Veure Claudi і Apió

Apocolocyntosis divi Claudii

LApocolocyntosis divi Claudii («La transformació en carabassa del diví Claudi») és una obra satírica escrita per Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) a manera d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Còrsega.

Veure Claudi і Apocolocyntosis divi Claudii

Aqüeducte romà

Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu.

Veure Claudi і Aqüeducte romà

Aqüeductes de Roma

Roma, via Apia, '' Parco degli Acquedotti ''. Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines.

Veure Claudi і Aqüeductes de Roma

Aristobul de Calcis

Aristobul de Calcis o Aristobul Asmoneu (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser fill d'Herodes de Calcis, net d'Aristobul IV de Judea i besnét d'Herodes el Gran.

Veure Claudi і Aristobul de Calcis

Aristobul el Jove

Aristòbul el jove (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser fill d'Aristobul IV i Berenice, i net d'Herodes el Gran.

Veure Claudi і Aristobul el Jove

Armènia Menor

Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.

Veure Claudi і Armènia Menor

Arquelau de Priene

Apoteosi d'Homer BM 2191 Arquelau de Priene (Archelaus), fill d'Apol·loni, fou un escultor grec nascut a Priene.

Veure Claudi і Arquelau de Priene

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Veure Claudi і Arquitectura de la Provença

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Claudi і Arquitectura romana antiga

Art flavi

L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.

Veure Claudi і Art flavi

Asini Gal

Asini Gal (en llatí Asinius Gallus) era un noble romà, fill de Gai Asini Gal Soloní i net de l'historiador Gai Asini Pol·lió.

Veure Claudi і Asini Gal

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Veure Claudi і Astèrix

Asturica Augusta

Asturica Augusta va ser una ciutat romana al territori dels asturs, que correspon a l'actual Astorga, a la província de Lleó.

Veure Claudi і Asturica Augusta

Atenodor Cananita

Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.

Veure Claudi і Atenodor Cananita

Aternitum

Aternum o Aternitum, va ser una ciutat de la costa Adriàtica a Itàlia, avui anomenada Pescara.

Veure Claudi і Aternitum

Aterno

LAterno és un riu a la regió dels Abruços a Itàlia.

Veure Claudi і Aterno

Atilia

La lex Atilia va ser una llei romana que regulava la manca de tutor testamentari: en aquest cas el pretor urbà assistit pels tribuns de la plebs, havia de nomenar un tutor.

Veure Claudi і Atilia

Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià)

Aufídia, en llatí Aufidia o de vegades Alfídia (Alfidia), va ser una dama romana filla del magistrat romà Marc Aufidi Lurcó i d'una mare desconeguda, que va viure principalment al.

Veure Claudi і Aufídia (esposa de Livi Drus Claudià)

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Veure Claudi і August (títol)

Aulus

Aulus (Aulus) és un praenomen romà que fou comú al llarg de tota la història de Roma, dels primers moments de la República fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident el, i fou força utilitzat tant per patricis com per plebeus.

Veure Claudi і Aulus

Aulus Cecina Petus

Aulus Cecina Petus (en Aulus Caecina Paetus) va ser un cavaller romà condemnat a mort per l'emperador Claudi l'any 42.

Veure Claudi і Aulus Cecina Petus

Aulus Didi Gal

Aulus Didi Gal (en Aulus Didius Gallus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Aulus Didi Gal

Aulus Gessi

Aulus Gessi (Aulus Gessius) fou un magistrat d'Esmirna, conegut només per les monedes.

Veure Claudi і Aulus Gessi

Aulus Plauci

Aulus Plauci (Aulus Plautius) va ser un militar romà del.

Veure Claudi і Aulus Plauci

Aulus Viciri Pròcul

Aulus Viciri Pròcul (Aulus Vicirius Proculus) va ser un polític romà, tribú militar i sacerdot del culte d'August a Toscana, qui va fer les cerimònies de la victòria al retorn de l'emperador Claudi de la seva expedició a Britània l'any 44.

Veure Claudi і Aulus Viciri Pròcul

Autoria dels escrits joànics

Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.

Veure Claudi і Autoria dels escrits joànics

Aviola

Aviola era un nom de família de la gens Acília que apareix cap al final de la República de Roma.

Veure Claudi і Aviola

Ípsilon

L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.

Veure Claudi і Ípsilon

Èlia Petina

Èlia Petina (en llatí Aelia Paetina) va ser una dama romana del segle I. Va ser la segona esposa de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Èlia Petina

Òrcades prehistòriques

alt.

Veure Claudi і Òrcades prehistòriques

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Veure Claudi і Òstia

Àgab

Àgab o Àgabos és un dels setanta deixebles del cristianisme primitiu, considerat profeta pels seus contemporanis.

Veure Claudi і Àgab

Àrria la Major

Àrria (en llatí Arria) va ser la dona de Cecina Pet.

Veure Claudi і Àrria la Major

Backgammon

Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus.

Veure Claudi і Backgammon

BAFTA al millor actor secundari

El BAFTA al millor actor secundari és un premi que atorga la BAFTA (British Academy of Film and Television Arts) en una cerimònia anual, en reconeixement a la millor representació masculina en un paper secundari.

Veure Claudi і BAFTA al millor actor secundari

Bagacum Nerviorum

Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.

Veure Claudi і Bagacum Nerviorum

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Claudi і Baies (Campània)

Batalla de Caer Caradoc

La Batalla de Caer Caradoc va ser l'enfrontament que posà fi a la resistència dels britons comandats per Caratac (Caradog en gal·lès) a la dominació romana.

Veure Claudi і Batalla de Caer Caradoc

Batalla de Camulodunum

La batalla de Camulodunum, coneguda també com la massacre de la Legió IX, va ser un dels enfrontaments que tingueren lloc durant la Revolta de Budicca liderada per Budicca, reina dels icens, contra l'ocupació romana de Britània.

Veure Claudi і Batalla de Camulodunum

Batalla de Watling Street

La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produí el 60 o el 61 a la província romana de Britània, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Escòcia.

Veure Claudi і Batalla de Watling Street

Batalla del mont Graupi

La batalla del mont Graupi (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britània.

Veure Claudi і Batalla del mont Graupi

Batalla del Tàmesi

La batalla del Tàmesi va ser un enfrontament entre romans i britons ocorregut l'any 43.

Veure Claudi і Batalla del Tàmesi

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Veure Claudi і Biblioteca d'Alexandria

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure Claudi і Bisbat de Nardò-Gallipoli

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Veure Claudi і Bizanci

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Veure Claudi і Bolonya

Bolu

Bolu (en grec: Βιθύνιον/Vithínion, en llatí Bithynium o Claudiopolis) és una ciutat a Turquia, centre administratiu de la província de Bolu.

Veure Claudi і Bolu

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Veure Claudi і Boulogne-sur-Mer

Britans

Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.

Veure Claudi і Britans

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Claudi і Britànnia

Broch de Gurness

El broch de Gurness (Broch of Gurness) és un broch, una fortificació antiga escocesa, construït entre 200 i 100 aC a les Illes Òrcades a uns 24 km al nord-oest de Kirkwall.

Veure Claudi і Broch de Gurness

Budicca

Budicca, Boudica o Boudicca (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 - 61) era una reina celta-britona de la tribu dels icens.

Veure Claudi і Budicca

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Claudi і Calígula

Calígula (pel·lícula)

Calígula és una pel·lícula de drama històric eròtic del 1979 centrada en l'ascens i la caiguda de l'emperador romà homònim Calígula.

Veure Claudi і Calígula (pel·lícula)

Cal·list

* Nom d'alguns patriarques de Constantinoble.

Veure Claudi і Cal·list

Caligola... la storia mai raccontata

Caligola...

Veure Claudi і Caligola... la storia mai raccontata

Calpúrnia (dama romana)

Calpúrnia (en llatí Calpurnia) era una dama romana que va ser enviada a l'exili per la gelosia d'Agripina, la dona de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Calpúrnia (dama romana)

Calpúrnia (hetaira)

Calpúrnia (en llatí Calpurnia) va ser una prostituta o hetaira, una de les concubines preferides de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Calpúrnia (hetaira)

Camulodunum

Camulodunum és el nom que tingué durant l'època celta i romana l'actual ciutat de Colchester, a Essex, Anglaterra.

Veure Claudi і Camulodunum

Candamukha

Candamukha Siva (Sanda Muhuna) fou rei d'Anuradhapura (Sri Lanka) del 44 al 52, fill i successor d'Ila Naga.

Veure Claudi і Candamukha

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Veure Claudi і Capadòcia (província romana)

Caratac

Caratac (llatí Caratacus, britònic *Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lès Caradog; bretó Karadeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) va ser un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.

Veure Claudi і Caratac

Carceres

Les carceres (del llatí carcer, 'presó', 'barrera', 'tanca') eren una part important del circ romà.

Veure Claudi і Carceres

Cartimandua

Cartimandua fou reina dels brigants de Britània vers la meitat del, entre els anys 43 i 69, durant la conquesta romana de Britània.

Veure Claudi і Cartimandua

Casas de Reina

Casas de Reina és un municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura, a la comarca de Campiña Sur.

Veure Claudi і Casas de Reina

Caucs

Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.

Veure Claudi і Caucs

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Claudi і Cèsar

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Claudi і Cíbele

Celi Vibenna

Celes o Celi Vibenna (Cæles o Cælius Vibenna) va ser el cap d'un exèrcit etrusc que va anar suposadament a l'antiga Roma per invitació d'un dels primers reis romans i es va instal·lar amb les seves forces al turó que després s'anomenà Celi.

Veure Claudi і Celi Vibenna

Celje

Cilli, Georg Matthäus Vischer, ''Topographia Ducatus Stiriae'', Graz 1681 Ajuntament Celje (en alemany: Cilli, en hongarès: Cille) és la tercera ciutat d'Eslovènia per nombre d'habitants.

Veure Claudi і Celje

Cenis

Cenis (en llatí Caenis) va ser l'amant de Vespasià.

Veure Claudi і Cenis

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Veure Claudi і Cesaraugusta

Cesarea de Mauritània

Cesarea fou una ciutat romana de la costa de Mauritània (Algèria).

Veure Claudi і Cesarea de Mauritània

Ceutrons

Els ceutrons (en Ceutrones o Centrones) eren un poble gal alpí que va controlar dos ports estratègics dels Alps, lAlpis Poenina (coll del Gran Sant Bernat) i lAlpis Graia (coll del Petit Sant Bernat).

Veure Claudi і Ceutrons

Cincia

La llei Cincia o muneralis, va ser una llei aprovada en plebiscit en temps del tribú de la plebs Marc Cinci Aliment l'any 204 aC, que va portar el nom de Da Donis et Muneribus.

Veure Claudi і Cincia

Circ de Neró

El Circ de Neró o Circ de Calígula va ser un circ a l'antiga Roma, situat principalment a l'actual Ciutat del Vaticà.

Veure Claudi і Circ de Neró

Claudi (desambiguació)

* Claudi (10 aC – 54), quart emperador romà (41 - 54).

Veure Claudi і Claudi (desambiguació)

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.

Veure Claudi і Claudi Tiberi Germànic Britànic

Claudia de foenore

Claudia de foenore ('Clàudia de l'interès dels préstecs') va ser una llei publicada per l'emperador Claudi prohibint als creditors deixar préstecs als fill de les persones importants perquè els tornessin amb interessos a la mort dels pares.

Veure Claudi і Claudia de foenore

Claudia de tutelis

La llei Clàudia (Lex Claudia de tutelis) va ser una llei romana aprovada en temps de l'emperador Claudi que abolia la tutela legítima sobre les dones.

Veure Claudi і Claudia de tutelis

Clàudia (nomen)

Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.

Veure Claudi і Clàudia (nomen)

Clàudia Antònia

Antònia (en llatí Antonia i de vegades Claudia Antonia) va ser una dama romana, filla de l'emperador Claudi i de la seva segona esposa Èlia Petina.

Veure Claudi і Clàudia Antònia

Clàudia Livil·la

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.

Veure Claudi і Clàudia Livil·la

Clàudia Octàvia

Clàudia Octàvia (en Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa.

Veure Claudi і Clàudia Octàvia

Clàudia Pulcra

Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) va ser una dama romana de la dinastia júlioclàudia que va viure en els regnats d'August i de Tiberi.

Veure Claudi і Clàudia Pulcra

Clites

Els clites (llatí Clitae) eren un poble cilici esmentat per Tàcit.

Veure Claudi і Clites

Clodi

* Clodi fou una variant del nom Claudi que apareix sota moltes més variant com Caudex, Code, Claustrum, Clostrum, Cauda, Coda i altres.

Veure Claudi і Clodi

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Veure Claudi і Clunia

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Veure Claudi і Colònia (Alemanya)

Collegium fabrum

El Collegium Fabrum de Tàrraco fou la seu d'un col·legi d'obrers de la construcció.

Veure Claudi і Collegium fabrum

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Veure Claudi і Comerç a l'antiga Roma

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Claudi і Cometa

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Veure Claudi і Commagena

Connubium

El connubium en el dret romà era la capacitat legal (uxoris jure ducendae facultas) per contreure matrimoni (iusta nuptiae), i s'aplicava a totes les condicions necessàries per fer legal un matrimoni.

Veure Claudi і Connubium

Conquesta romana de Britànnia

La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Veure Claudi і Conquesta romana de Britànnia

Copa Warren

La copa Warren és un antic recipient de plata que data de l'Imperi Romà.

Veure Claudi і Copa Warren

Coptes

Caire Els coptes (de l'àrab: قبط, qubṭ o qibṭ, nom col·lectiu que ha donat l'adjectiu قبطى, qubṭī o qibṭī, i el seu plural أقباط, aqbāṭ) són un grup cristià natiu d'Egipte i conformen un important grup ètnic i religiós, i són el major grup cristià en aquest país.

Veure Claudi і Coptes

Coptos

Coptos (o Kebto; egipci antic: Gebtu) fou una ciutat de l'antic Egipte situada on avui hi ha la ciutat de Qift o Kift.

Veure Claudi і Coptos

Corneli Sabí

Corneli Sabí (en llatí Cornelius Sabinus) va ser un militar romà.

Veure Claudi і Corneli Sabí

Cort (noblesa)

arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Veure Claudi і Cort (noblesa)

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Veure Claudi і Cos (Grècia)

Cossutià Capitó

Cossutià Capitó (en llatí Cossutianus Capito) va ser un advocat romà del temps de Claudi i Neró.

Veure Claudi і Cossutià Capitó

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Veure Claudi і Cristianisme a l'Imperi Romà

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Veure Claudi і Cronologia de l'antiga Roma

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Veure Claudi і Cumes

Cunobel·lí

Moneda de Cunobel·lí. Cunobel·lí (en llatí Cynobellinus, derivat del grec antic Κυνοβελλίνος "Kynobellinos") va ser un dels reis dels britons i segurament dels trinovants de la província de Britània durant el regnat de Claudi.

Veure Claudi і Cunobel·lí

Cuspi Fade

Cuspi Fade (en llatí Caius Cuspius Fadus) va ser un cavaller romà del temps de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Cuspi Fade

Damnatio memoriae

Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).

Veure Claudi і Damnatio memoriae

Dècim Juni Torquat Silà

Dècim Juni Torquat Silà (en llatí Decimus Junius Torquatus Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Dècim Juni Torquat Silà

Dídim

Dídim (Didymus) és el nom dels següents personatges.

Veure Claudi і Dídim

De la vida benaurada

De la vida benaurada (en llatí: De vita beata), també traduïda amb el títol La vida feliç, és un diàleg moral escrit pel filòsof estoic romà Sèneca el Jove.

Veure Claudi і De la vida benaurada

Deci Calpurnià

Deci Calpurnià (en Decius Calpurnianus) va ser prefecte de la guàrdia personal de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Deci Calpurnià

Demetri i els gladiadors

Demetri i els gladiadors (títol original en anglès: Demetrius and the Gladiators) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Delmer Daves i estrenada el 1954.

Veure Claudi і Demetri i els gladiadors

Derek Jacobi

Sir Derek George Jacobi CBE (Leytonstone, Londres, 22 d'octubre de 1938) és un actor i director de cinema anglès.

Veure Claudi і Derek Jacobi

Dictadura

date.

Veure Claudi і Dictadura

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Veure Claudi і Dinastia julioclàudia

Diploma militar romà

Diploma militar romà al Museu de Carnuntum. Un diploma militar romà era un document inscrit en bronze que certificava que el portador havia estat llicenciat amb honors de les forces armades romanes i/o que li havia estat atorgada la ciutadania romana per l'emperador com recompensa pels seus serveis.

Veure Claudi і Diploma militar romà

Districte de Bangalore

El districte de Bangalore (kannada: ಬೆಂಗಳೂರು) fou un districte de l'Índia, avui dia format per dos districtes.

Veure Claudi і Districte de Bangalore

Domícia Lèpida

Domícia Lèpida (en llatí Domitia Lepida) va ser una dama romana.

Veure Claudi і Domícia Lèpida

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Veure Claudi і Domicià

Dona a l'antiga Roma

p.

Veure Claudi і Dona a l'antiga Roma

Donativum

Donativum ('donatiu') era el nom d'una compensació en diners excepcional que l'emperador romà donava als seus soldats.

Veure Claudi і Donativum

Dones a Etrúria

Mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i ciutats notables fundades pels etruscs El rol de la dona a la societat etrusca és important en la vida quotidiana d'aquest poble, a diferència de les dones gregues i romanes.

Veure Claudi і Dones a Etrúria

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Veure Claudi і Dougga

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Veure Claudi і Dret romà

Drus

* Geografia.

Veure Claudi і Drus

Drus (família)

Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.

Veure Claudi і Drus (família)

Drus el Vell

Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.

Veure Claudi і Drus el Vell

Drus Germànic

Drus Germànic (en llatí Drusus o Drusus Germanicus) va ser un dels dos fills que va tenir l'emperador Claudi amb la seva primera dona Plàucia Urgulanil·la.

Veure Claudi і Drus Germànic

Ducenari

Ducenari (en llatí ducenarius, plural ducenarii) va ser el nom de diversos magistrats durant el període imperial romà.

Veure Claudi і Ducenari

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Veure Claudi і Economia de l'Imperi Romà

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Veure Claudi і Edat antiga als Països Catalans

Els cinc bons emperadors

Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.

Veure Claudi і Els cinc bons emperadors

Emília Lèpida (rebesnéta d'August)

Emília Lèpida (Emilia Lepida) va ser una dama romana, rebesneta d'August.

Veure Claudi і Emília Lèpida (rebesnéta d'August)

Emperadrius romanes

Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.

Veure Claudi і Emperadrius romanes

Enni

Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.

Veure Claudi і Enni

Enns (ciutat)

Enns és una ciutat en l'estat federat austríac d'Alta Àustria, situada a 281 msnm, al lloc on el riu Enns —que la separa de l'estat de Baixa Àustria— desemboca en el Danubi, que la separa de la ciutat de Mauthausen, tristament famosa per albergar un camp de concentració durant la Segona Guerra mundial.

Veure Claudi і Enns (ciutat)

Epístoles d'Horaci

Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).

Veure Claudi і Epístoles d'Horaci

Epri Marcel

Epri Marcel (en llatí Eprius Marcellus) va ser un magistrat i orador romà nascut a Càpua, que va viure al.

Veure Claudi і Epri Marcel

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Veure Claudi і Erari

Erix

Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.

Veure Claudi і Erix

Escribònia Magna

Escribònia Magna, (en llatí Scribonia Magna) en les fonts històriques modernes coneguda com a Escribònia Crassí, va ser una noble romana que va viure a l'Imperi Romà al tombar dels segles I aC i I. Escribònia era la filla única de Luci Escriboni Libó que va ser cònsol l'any 16 i de Cornèlia Pompeia Magna.

Veure Claudi і Escribònia Magna

Escriboni Llarg

Escriboni Llarg (en llatí Scribonius Largus) era un metge romà del que es desconeix el praenomen i que de vegades porta lagnomen Designatià (Designatianus).

Veure Claudi і Escriboni Llarg

Escultura etrusca

Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.

Veure Claudi і Escultura etrusca

Església Ortodoxa Copta

Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).

Veure Claudi і Església Ortodoxa Copta

Estàtua sedent de Lívia Drusil·la

LEstàtua sedent de Lívia Drusil·la és una escultura datada a començaments del, durant l'Imperi Romà, essent considerada una de les més formoses efígies de la dona de l'emperador August.

Veure Claudi і Estàtua sedent de Lívia Drusil·la

Estils pompeians

vil·la dels Misteris Els estils pompeians són els referits a la pintura de les parets de les cases de Pompeia del període comprès entre el final del i l'any 79 de la nostra era i, en general, són extensibles a tota la pintura mural romana d'aquella època.

Veure Claudi і Estils pompeians

Estrena

Estrena, segons el Diccionari català-valencià-balear, és una gratificació que es dona quan es vol celebrar l'inici d'alguna cosa.

Veure Claudi і Estrena

Esus

Esus és un déu principal gal de la mitologia celta famós per la seva representació en el bloc del Pilar dels Nautes.

Veure Claudi і Esus

Etruscologia

Etruscologia és la ciència que estudia la civilització etrusca.

Veure Claudi і Etruscologia

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Claudi і Etruscs

Eunones

Eunones va ser un rei dels adors o aors, amb el qual els romans es van aliar durant la seva guerra contra Mitridates II rei del Bòsfor a la meitat del, possiblement l'any 50.

Veure Claudi і Eunones

Fabi Rústic

Fabi Rústic (en llatí Fabius Rusticus) va ser un historiador romà que Tàcit menciona diverses vegades.

Veure Claudi і Fabi Rústic

Faust Corneli Sul·la (cònsol)

Faust Corneli Sul·la (en llatí Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Claudi і Faust Corneli Sul·la (cònsol)

Fecial

al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.

Veure Claudi і Fecial

Fedre

Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.

Veure Claudi і Fedre

Felicitas

Felicitas era una deessa de la mitologia romana, personificació de la felicitat.

Veure Claudi і Felicitas

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Veure Claudi і Festes romanes

Filó d'Alexandria

Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.

Veure Claudi і Filó d'Alexandria

Flavi Sabí (governador i prefecte)

Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Flavi Sabí (governador i prefecte)

Fonts de la historicitat de Jesús

La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.

Veure Claudi і Fonts de la historicitat de Jesús

Furi Camil Escribonià

Furi Camil Escribonià (en llatí Furius Camillus Scribonianus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Claudi і Furi Camil Escribonià

Gai Antisti Vet (cònsol any 50)

Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Gai Antisti Vet (cònsol any 50)

Gai Asini Gal Saloní

Gai Asini Gal Saloní (en llatí Caius Asinius Gallus Saloninus) va ser fill del poeta i historiador Gai Asini Pol·lió.

Veure Claudi і Gai Asini Gal Saloní

Gai Calpurni Pisó (conspirador)

Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, acusat de ser el cap de la conspiració contra Neró de l'any 65.

Veure Claudi і Gai Calpurni Pisó (conspirador)

Gai Cassi Longí (governador)

Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un jurista i governador romà.

Veure Claudi і Gai Cassi Longí (governador)

Gai Cassi Quèrees

Gai Casi Quèrees (en llatí Caius Cassius Chaerea) va ser l'assassí de l'emperador Calígula.

Veure Claudi і Gai Cassi Quèrees

Gai Cecina Largi

Gai Cecina Largi (en llatí Caius Caecina Largius) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Gai Cecina Largi

Gai Estertini Xenofont

Gai Estertini Xenofont (Gaius Stertinius Xenophon), més conegut com a Xenofont de Cos (Ξενοφῶν) fou un metge grec de la família dels Asclepíades que va ser metge de l'emperador Claudi, del qual va obtenir alguns privilegis per a la seva illa natal.

Veure Claudi і Gai Estertini Xenofont

Gai Fabi Píctor (pintor)

Gai Fabi Píctor (en Gaius Fabius Pictor) va ser un pintor romà de la gens Fàbia.

Veure Claudi і Gai Fabi Píctor (pintor)

Gai Juli Cal·list

Gai Juli Cal·list (en llatí Caius Julius Callistus) era un llibert de Calígula, que va gaudir de força influència sobre l'emperador, però que quan es va veure amenaçat per la bogeria de l'emperador va prendre part a la conspiració que el va assassinar.

Veure Claudi і Gai Juli Cal·list

Gai Juli Pòstum

Gai Juli Pòstum (en Caius Iulius Postumus) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Gai Juli Pòstum

Gai Pompeu Gal

Gai Pompeu Gal (en llatí Caius Pompeius Gallus) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Gai Pompeu Gal

Gai Senti Saturní (cònsol any 4)

Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà fill de Gai Senti Saturní, cònsol l'any 19 aC.

Veure Claudi і Gai Senti Saturní (cònsol any 4)

Gai Sili (amant de Messal·lina)

Gai Sili (en llatí Caius Silius) era el fill de Gai Sili, cònsol l'any 13.

Veure Claudi і Gai Sili (amant de Messal·lina)

Gai Suetoni Paulí

Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Gai Suetoni Paulí

Gai Ummidi Quadrat

Gai Ummidi Quadrat (en llatí Caius Ummidius Quadratus) va ser un magistrat romà que va viure a inicis de l'imperi.

Veure Claudi і Gai Ummidi Quadrat

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Claudi і Gàl·lia

Gens Afrània

La gens Afrània (en llatí Afrania gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Claudi і Gens Afrània

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Veure Claudi і Gens Calpúrnia

Gens Cecínia

Cecina (en llatí Caecina) va ser un cognomen que va portar una família romana.

Veure Claudi і Gens Cecínia

Gens Clàudia

La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.

Veure Claudi і Gens Clàudia

Gepepiris

Gepepiris (Γηπαιπυρεως) va ser una princesa odrísia de Tràcia i reina del Bòsfor.

Veure Claudi і Gepepiris

Germànic

* Etnologia: germànics, poble.

Veure Claudi і Germànic

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Veure Claudi і Germànic Cèsar

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.

Veure Claudi і Gneu Domici Corbuló

Gneu Hosidi Geta

Gneu Hosidi Geta (en llatí Cnaeus Hosidius Geta) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Gneu Hosidi Geta

Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)

Gneu Pompeu Magne (en llatí Gneus Pompeius Magnus) formava part de la gens Pompeia.

Veure Claudi і Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)

Gneu Senti Saturní (cònsol any 41)

Gneu Senti Saturní (en llatí Cnaeus Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Gneu Senti Saturní (cònsol any 41)

Governador romà

Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.

Veure Claudi і Governador romà

Grat

Grat (Gratus) fou un soldat de la guàrdia pretoriana de Calígula que fou el que va trobar a Claudi amagat a palau després de l'assassinat de l'emperador i el va portar als soldats presentant-lo com un Germànic, l'hereu més adequat de l'imperi el tron del qual havia quedat vacant (Suetoni, Cl.

Veure Claudi і Grat

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).

Veure Claudi і Guàrdia Pretoriana

Harúspex

''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.

Veure Claudi і Harúspex

Hèlvia (mare de Sèneca)

Hèlvia (en llatí Helvia) va ser una dama romana.

Veure Claudi і Hèlvia (mare de Sèneca)

Heli (llibert)

Heli (en Helius, en Ἧλιος), va ser un llibert de l'emperador Claudi i administrador imperial de les rendes de la província d'Àsia.

Veure Claudi і Heli (llibert)

Herodes I Agripa

Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.

Veure Claudi і Herodes I Agripa

Herodes II Agripa

Herodes II Agripa -Herodes Agrippa, - (27 dC - 99) fou un sobirà jueu fill d'Herodes I Agripa i de Xipros.

Veure Claudi і Herodes II Agripa

Herodes Pol·lió

Herodes Pol·lió o Herodes de Calcis (Ἡρώδης) fou rei de Calcis, fill d'Aristobul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germà d'Herodes Agripa I).

Veure Claudi і Herodes Pol·lió

Hilària

Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.

Veure Claudi і Hilària

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Claudi і Hispània Citerior

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Veure Claudi і Història d'Anglaterra

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Veure Claudi і Història d'Egipte

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Veure Claudi і Història de França

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Veure Claudi і Història de l'antic Israel

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Claudi і Història de l'Imperi Romà

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Veure Claudi і Història de l'italià

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Veure Claudi і Història de la llengua romanesa

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Veure Claudi і Història de les campanyes militars romanes

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Veure Claudi і Història de Suïssa

Història del verí

Pictograma internacional pels químics tòxics. La història del verí s'estén des d'abans del 4500 aC fins avui dia.

Veure Claudi і Història del verí

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Veure Claudi і Història dels jueus

Historia Regum Britanniae

Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136.

Veure Claudi і Historia Regum Britanniae

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Claudi і Homosexualitat

Homosexualitat a Europa

Lhomosexualitat a Europa s'ha considerat de maneres diferents al llarg de la història.

Veure Claudi і Homosexualitat a Europa

Homosexualitat a l'antiga Roma

Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.

Veure Claudi і Homosexualitat a l'antiga Roma

Hosidi Geta

Hosidi Geta (en Hosidius Geta) va ser un escriptor romà de tragèdies que va escriure una tragèdia anomenada Medea en 462 versos amb diàlegs en hexàmetres dactílics, les porcions corals en diàmetres anapèstics i el conjunt del principi al final és un centó Virgilià.

Veure Claudi і Hosidi Geta

I, Claudius (pel·lícula)

I, Claudius és una adaptació cinematogràfica inacabada de 1937 de les novel·les Jo, Claudi (1934) i Claudi el Déu (1935) de Robert Graves.

Veure Claudi і I, Claudius (pel·lícula)

Icens

Els icens (en llatí Iceni) eren un poble celta de Britània.

Veure Claudi і Icens

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Veure Claudi і Illa de Rodes

Illa de Wight

L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.

Veure Claudi і Illa de Wight

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Claudi і Imperi Romà

Impostos romans

Els impostos romans, és a dir les càrregues a les que estaven sotmesos els ciutadans envers l'estat romà, no foren sempre iguals.

Veure Claudi і Impostos romans

Jaciment arqueològic subaquàtic del derelicte Bou Ferrer

El jaciment arqueològic del derelicte Bou Ferrer està compost per les restes d'un vaixell de l'Alt Imperi romà i el seu carregament, que es troba en l'actualitat protegit per un tancament subaqüàtic.

Veure Claudi і Jaciment arqueològic subaquàtic del derelicte Bou Ferrer

Júlia (neta d'August)

Júlia fou filla de Júlia i neta d'August.

Veure Claudi і Júlia (neta d'August)

Júlia Drusa

Júlia Drusa (en llatí Julia Drusa) va ser filla de Drus Cèsar i de Clàudia Livil·la, la germana de Germànic Cèsar i de Claudi.

Veure Claudi і Júlia Drusa

Júlia Livil·la

Júlia Livil·la o Júlia Lívia (en llatí Julia Livia o Julia Livilla) va ser filla de Germànic Cèsar i Agripina Major, nascuda l'any 18.

Veure Claudi і Júlia Livil·la

Júnia Calvina

Júnia Calvina (en Junia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia) va ser una dama romana que va viure al.

Veure Claudi і Júnia Calvina

Júnia Silana

Júnia Silana (en Junia Silana) va ser una dama romana del filla de Marc Juni Silà, cònsol l'any 19, i germana de Júnia Claudil·la, esposa de Calígula.

Veure Claudi і Júnia Silana

Jo, Claudi

Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.

Veure Claudi і Jo, Claudi

Jo, Claudi (novel·la)

Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.

Veure Claudi і Jo, Claudi (novel·la)

Jocs d'Apol·lo

Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.

Veure Claudi і Jocs d'Apol·lo

Jocs dels Qüestors

Els Jocs dels Qüestors (Ludi Quaestorii) foren uns jocs romans.

Veure Claudi і Jocs dels Qüestors

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Veure Claudi і Jocs Seculars

Judea romana

La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.

Veure Claudi і Judea romana

Juli Dens

Juli Dens (en llatí Julius Densus) era un cavaller romà que va viure al temps de l'emperador Neró vers l'any 56.

Veure Claudi і Juli Dens

Juli Indus

Juli Indus (en llatí Julius Indus) era un noble gal de la tribu dels trèvers que tenia la ciutadania romana.

Veure Claudi і Juli Indus

Juni Ciló

Juni Ciló (en llatí Junius Cilo) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Juni Ciló

Juni Llop

Juni Llop (Junius Lupus) va ser un senador romà del dC.

Veure Claudi і Juni Llop

Junia Rufina

Junia Rufina (Baelo Claudia, Tarifa, Cadis, ii dC) Fou una influent i poderosa matrona hispanoromana de la Bètica.

Veure Claudi і Junia Rufina

Just Catoni

Just Catoni (en llatí Iustus Catonius) va ser un centurió romà de les legions pannònies que es van revoltar al pujar al tron Tiberi l'any 14.

Veure Claudi і Just Catoni

Karanis

Mapa de 1985 de les excavacions Karanis, Kom Aushim o Kom Ushim són les ruïnes de la ciutat dels déus d'el Faium a uns 75 km del Caire.

Veure Claudi і Karanis

Karur

Karur és una ciutat i municipalitat de Tamil Nadu, capital del districte de Karur i antigament una ciutat del districte de Coimbatore a la presidència de Madras.

Veure Claudi і Karur

La túnica sagrada

La túnica sagrada (original: The Robe) és un pèplum estatunidenc de Henry Koster estrenada el 1953.

Veure Claudi і La túnica sagrada

Larraix

Larraix Larraix (‘l'àtic’; castellà i francès: Larache) és una ciutat del Marroc, a la província homònima de la regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima.

Veure Claudi і Larraix

Laterà (desambiguació)

El Laterà és un indret de la ciutat de Roma entre l'Esquilí i el Celi que és propietat del Vaticà.

Veure Claudi і Laterà (desambiguació)

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Veure Claudi і Líbia

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Veure Claudi і Lícia

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.

Veure Claudi і Lívia Drusil·la

Lòl·lia Paulina

Lòl·lia Paulina (en llatí Lollia Paulina) va ser la neta de Marc Lol·li i hereva de la seva gran fortuna producte de l'espoli a les províncies.

Veure Claudi і Lòl·lia Paulina

Lectica

Lectica fou una mena de llitera o sofà pla, en la qual les persones en posició d'ajagudes, eren traslladades a l'antiga Roma.

Veure Claudi і Lectica

Legió IV Macedònica

La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.

Veure Claudi і Legió IV Macedònica

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Veure Claudi і Legió IX Hispana

Legió VII Claudia Pia Fidelis

La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.

Veure Claudi і Legió VII Claudia Pia Fidelis

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Veure Claudi і Legió VIII Augusta

Legió XI Claudia

La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies.

Veure Claudi і Legió XI Claudia

Legió XIII Gèmina

La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.

Veure Claudi і Legió XIII Gèmina

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Veure Claudi і Legió XIV Gemina

Legió XV Primigenia

La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.

Veure Claudi і Legió XV Primigenia

Legió XX Valèria Victrix

La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.

Veure Claudi і Legió XX Valèria Victrix

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Claudi і Lió

Licini Mucià

probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Licini Mucià

Lisànies II d'Abilene

Lisànies II d'Abilene (Lysanias) fou tetrarca d'Abilene al començament del.

Veure Claudi і Lisànies II d'Abilene

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Claudi і Literatura romana

Lixus

Ruïnes de Lixus Lixus és un antic assentament costaner situat a uns 3 km al nord de la ciutat de Larraix, al nord-oest del Marroc, a la riba dreta de l'estuari del riu Lucus o Loukkos.

Veure Claudi і Lixus

Llac Fucin

El Llac Fucin (en Lago Fùcino o Lago di Celano; en Lacus Fucĭnus) fou un llac de conca endorreica situat a la Itàlia central.

Veure Claudi і Llac Fucin

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.

Veure Claudi і Llengües de l'Imperi Romà

Llengua romànica austríaca

El ''Noricum'' romà, on es desenvolupà la llengua romànica austríaca després de la caiguda de l'Imperi romà La llengua romànica austríaca fou una llengua neollatina que existí a l'àrea d'Àustria i de l'est de Baviera des de la caiguda de l'Imperi romà fins a aproximadament el s.

Veure Claudi і Llengua romànica austríaca

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Veure Claudi і Lletra

Lletres clàudies

Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.

Veure Claudi і Lletres clàudies

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Veure Claudi і Llista d'emperadors romans

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Claudi і Llista de personatges històrics d'òpera

Llista de reis llegendaris de Britània

La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.

Veure Claudi і Llista de reis llegendaris de Britània

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Veure Claudi і Llista de vies romanes

Lluita

Lluitadors La lluita és un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops.

Veure Claudi і Lluita

Locusta

Locusta o també Lucusta (en llatí Locusta, que vol dir llagosta) va ser una fetillera nascuda a la Gàl·lia el segle I dC.

Veure Claudi і Locusta

Lod

Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.

Veure Claudi і Lod

Londinium

Model de Londinium entre 85 i 90, al Museu de Londres, mostrant el primer pont construït sobre el Tàmesi Antoninià de Carausi, encunyat a Londinium Londinium (en llatí Londinium i també Lundinium, en grec antic Λονδίνιον) va ser una ciutat fundada pels romans a mitjan al territori ocupat per l'actual Londres, capital d'Anglaterra.

Veure Claudi і Londinium

Luci Calpurni Pisó Licinià

Luci Calpurni Pisó Licinià (Lucius Calpurnius Piso Licinianus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27) i d'Escribònia, una filla de Luci Escriboni Libó.

Veure Claudi і Luci Calpurni Pisó Licinià

Luci Corneli Sul·la Fèlix

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en llatí Lucius Cornelius P. F. P. N. Sulla Felix) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Luci Corneli Sul·la Fèlix

Luci Eli Sejà

Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.

Veure Claudi і Luci Eli Sejà

Luci Escriboni Libó (cònsol any 16)

Luci Escriboni Libó (en Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, probablement fill de Luci Escriboni Libó (cònsol el 34aC) i de Cornèlia Pompeia, filla de Luci Corneli Cinna.

Veure Claudi і Luci Escriboni Libó (cònsol any 16)

Luci Juni Gal·lió

Luci Juni Gal·lió (en llatí Lucius Junius Gallio) era fill de Marc Anneu Sèneca i va ser adoptat per Juni Gal·lió.

Veure Claudi і Luci Juni Gal·lió

Luci Juni Silà

Luci Juni Silà (en llatí, Lucius Junius Silanus) (mort l'1 de gener de l'any 49) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Luci Juni Silà

Luci Memmi Pol·lió

Luci Memmi Pol·lió (en llatí Lucius Memmius Pollio) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Luci Memmi Pol·lió

Luci Salvi Otó

Luci Salvi Otó (en llatí Lucius Salvius Otho) va ser un magistrat romà fill de Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otó) i pare de l'emperador Otó.

Veure Claudi і Luci Salvi Otó

Luci Vipstà Publícola

Luci Vipstà Publícola (en llatí Lucius Vipstanus Publicola) va ser un magistrat romà que va viure al i al.

Veure Claudi і Luci Vipstà Publícola

Luci Vitel·li (cònsol any 34)

Luci Vitel·li del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' de Guillaume Rouillé. Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius) va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Vitel·li i de Luci Vitel·li, cònsol l'any 48.

Veure Claudi і Luci Vitel·li (cònsol any 34)

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Veure Claudi і Lugdúnum

Lusi Geta

Lusi Geta (en llatí Lusius Geta) va ser prefecte del pretori sota l'emperador Claudi, l'any 48.

Veure Claudi і Lusi Geta

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Claudi і Macedònia (província romana)

Magne Licini Cras

Magne Licini Cras (en llatí Magnus Licinius Crassus) va ser un dels fills de Marc Licini Cras Frugi (cònsol l'any 27) i Escribònia.

Veure Claudi і Magne Licini Cras

Manli Valent

Manli Valent (en llatí Manlius Valens) va ser un militar romà del.

Veure Claudi і Manli Valent

Marc (evangelista)

Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Veure Claudi і Marc (evangelista)

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Claudi і Marc Antoni

Marc Asini Agripa

Marc Asini Agripa (en llatí Marcus Asinius Agrippa) va ser un senador romà cònsol de Roma l'any 25.

Veure Claudi і Marc Asini Agripa

Marc Estacili Taure

Marc Estacili Taure (en llatí Marcus Statilius Taurus) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Marc Estacili Taure

Marc Furi Camil Escribonià

Marc Furi Camil Escribonià (en llatí Marcus Furius Camillus Escribonianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Marc Furi Camil Escribonià

Marc Juli Coti

Marc Juli Coti (Marcus Julius Cottius), conegut simplement com a Coti, era fill de Donnus i rei de diverses tribus celto-lígurs dels Alps.

Veure Claudi і Marc Juli Coti

Marc Juni Silà (cònsol any 46)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà, Era fill d'Appi Juni Silà.

Veure Claudi і Marc Juni Silà (cònsol any 46)

Marc Servili Nonià

Marc Servili Nonià (en llatí Marcus Servilius Nonianus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Marc Servili Nonià

Marc Suil·li Nerulí

Marc Suil·li Nerulí (en llatí Marcus Sullius Nerulinus), va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Claudi і Marc Suil·li Nerulí

Marc Tarquici Prisc

Marc Tarquici Prisc (en Marcus Tarquitius Priscus) va ser un senador romà.

Veure Claudi і Marc Tarquici Prisc

Marc Valeri Messal·la Barbat Apià

Marc Valeri Messal·la Barbat (Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla Barbatus), amb l'agnomen Apià (Appianus), va ser un magistrat romà, fill adoptiu de Marc Valeri Messal·la, cònsol l'any 32 aC.

Veure Claudi і Marc Valeri Messal·la Barbat Apià

Marc Valeri Messal·la Messal·lí

Marc Valeri Messal·la Messal·lí (en llatí Marcus Valerius Messalla Messallinus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Marc Valeri Messal·la Messal·lí

Marc Vinici (cònsol)

Marc Vinici (en llatí Marcus Vinicius P. F. M. N. o també Vinucius) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Marc Vinici (cònsol)

Martigny (Suïssa)

Martigny és un municipi i ciutat de Suïssa, al cantó del Valais, situat al districte de Martigny.

Veure Claudi і Martigny (Suïssa)

Matíacs

Els matíacs (en llatí Mattiaci) eren una tribu germànica, potser una branca dels cats (chatti) que els tenien per veïns a l'est.

Veure Claudi і Matíacs

Matrimoni a l'antiga Roma

I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Veure Claudi і Matrimoni a l'antiga Roma

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Veure Claudi і Mauretània

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Veure Claudi і Mauritània Cesariense

Mausoleu d'August

Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.

Veure Claudi і Mausoleu d'August

Megalènsia

Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.

Veure Claudi і Megalènsia

Mil·liari d'Hostafrancs

El Mil·liari d'Hostafrancs (Museu d'Història de Barcelona) El Mil·liari d'Hostafrancs és un fragment de la part inferior d'un mil·liari cilíndric de pedra sorrenca de Montjuïc.

Veure Claudi і Mil·liari d'Hostafrancs

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Veure Claudi і Mitologia etrusca

Mitridates d'Armènia

Mitridates (en georgià: მითრიდატე; en armeni: Միհրդատ Իբերացի) va ser un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (circa 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria.

Veure Claudi і Mitridates d'Armènia

Mitridates II del Bòsfor

Mitridates II del Bòsfor de vegades Claudi Mitridates II, (en llatí Tiberius Julius Mithridates Philogermanicus Philopatris, en grec antic Τιβέριος Ιούλιος Μιθριδάτης Φιλογερμανικος Φιλοπατρíς) va ser rei del Bòsfor Cimmeri.

Veure Claudi і Mitridates II del Bòsfor

Mnèster (mim)

Mnèster (en llatí Mnester, en grec) va ser un cèlebre mim romà del temps de Calígula i Claudi.

Veure Claudi і Mnèster (mim)

Monuments megalítics d'Alcalar

Els Monuments megalítics d'Alcalar són un grup de túmuls que componen una necròpoli del període eneolític, situat a la freguesia de Mexilhoeira Grande, al municipi de Portimão, a Portugal.

Veure Claudi і Monuments megalítics d'Alcalar

Muralla d'Astorga

La muralla d'Astorga envolta el nucli antic de la ciutat d'Astorga, a la província de Lleó (Espanya).

Veure Claudi і Muralla d'Astorga

Musulamis

Les províncies de Mauretània i Numídia, amb els territoris meridionals dels musulamis i gètuls. Els musulamis (Musulamii) foren un poble de llengua amaziga que vivia al sud de Theveste i del massís muntanyenc de l'Aurès, a la futura província romana de Numídia, l'actual Algèria nord-oriental.

Veure Claudi і Musulamis

Narcís (llibert)

(Narcissus) va ser un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.

Veure Claudi і Narcís (llibert)

Naumàquia

Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.

Veure Claudi і Naumàquia

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Claudi і Nàpols

Néron (Rubinstein)

Néron és una gran òpera en quatre actes amb música d'Anton Rubinstein, basada en un llibret en francès de Jules Barbier que està basat lliurement en la vida de l'emperador romà Neró.

Veure Claudi і Néron (Rubinstein)

Nemausus

Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.

Veure Claudi і Nemausus

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Claudi і Neró

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Claudi і Nou Testament

Novesium

Novesium o Novaesium era una ciutat fortificada de la Germània Inferior al territori dels trèvers, que és la moderna Neuss, i estava situada a la vora del Rin, a la banda dels gals.

Veure Claudi і Novesium

Octàvia

* Automòbils.

Veure Claudi і Octàvia

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.

Veure Claudi і Octàvia Menor

Odrisis

Els odrisis (en grec antic Ὀδρύσαι) eren un poble traci que vivien a la regió del riu Artiscos, afluent de l'Hebros, segons diu Heròdot, però que es van estendre considerablement fins a l'oest de l'Artiscos, ja quePlini el Vell diu que lHebrus naixia en territori dels odrisis, cosa que també diu Ammià Marcel·lí.

Veure Claudi і Odrisis

Palau de Vaux-le-Vicomte

Els jardins, des de la cúpula del palau. El palau de Vaux-le-Vicomte (en francès château de Vaux-le Vicomte), prop de la ciutat francesa de Maincy (departament de Sena i Marne), és un palau d'estil barroc, del (1658 - 1661), construït per l'intendent de finances de Lluís XIV, Nicolas Fouquet, que va contractar els millors artistes de l'època per a construir-lo: l'arquitecte Louis Le Vau, el pintor Charles Le Brun i el paisatgista André Le Nôtre.

Veure Claudi і Palau de Vaux-le-Vicomte

Pal·les (llibert)

Pal·les (en llatí Pallas) fou un llibert i ministre de l'emperador Claudi i un dels seus grans favorits.

Veure Claudi і Pal·les (llibert)

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Claudi і Palestina

Panteons i tombes de sobirans a Roma

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.

Veure Claudi і Panteons i tombes de sobirans a Roma

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Veure Claudi і Pater patriae

Patrick Stewart

Patrick Stewart OBE (Mirfield, Yorkshire, 13 de juliol de 1940) és un actor de teatre, cinema i televisió anglès, conegut principalment pels seus papers en obres de teatre de William Shakespeare i, especialment, per ser el Capità Jean-Luc Picard de la sèrie de la saga de Star Trek: La nova generació i el professor Charles Xavier a les pel·lícules de X-Men.

Veure Claudi і Patrick Stewart

Patronatge a l'antiga Roma

El patronatge o clientela era la relació que s'establia a l'antiga Roma entre el patró (patronus) i el seu client (cliens).

Veure Claudi і Patronatge a l'antiga Roma

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Veure Claudi і Pederàstia

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Veure Claudi і Pelignes

Període del Segon Temple

El període del Segon Temple a la història jueva va des del 530 aC fins al 70 dC, quan existí el Segon Temple de Jerusalem.

Veure Claudi і Període del Segon Temple

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Veure Claudi і Període romà a Catalunya

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Veure Claudi і Període romà al País Valencià

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Veure Claudi і Persecució dels cristians

Persecució dels pagans

'''Triomf del Cristianisme''', de '''Tommaso Laureti''', de la sala de Constantí del Palau Vaticà. Ceres desfigurat i llançat a una font del monestir de Montier-en-Der, on va ser trobat. Interior del Panteó d'Agripa, temple romà reconvertit en església.

Veure Claudi і Persecució dels pagans

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Veure Claudi і Pharsman I d'Ibèria

Plauci Laterà

Plauci Laterà (en Plautius Lateranus) va ser un dels amants de Valèria Messal·lina l'esposa de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Plauci Laterà

Plàucia Urgulanil·la

Plàucia Urgulanil·la (en llatí Plautia Urgulanilla) va ser una romana, la primera esposa de Claudi.

Veure Claudi і Plàucia Urgulanil·la

Polemó II

Polemó II (en llatí Marcus Antonius Polemon Pythodoros, en grec antic Μάρκος Ἀντώνιος Πολέμων Πυθόδωρος) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Veure Claudi і Polemó II

Polibi (llibert)

Polibi (en llatí Polybius, en grec) va ser un llibert de l'emperador Claudi, i company d'estudis de l'emperador.

Veure Claudi і Polibi (llibert)

Pomerium

El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.

Veure Claudi і Pomerium

Pompònia Grecina

Pompònia Grecina (en llatí Pomponia Graecina) va ser una dama romana casada amb Aule Plauci, que va ser governador de Britània al.

Veure Claudi і Pompònia Grecina

Pompeu Silvà

Pompeu Silvà (en llatí Pompeius Silvanus) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Pompeu Silvà

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Veure Claudi і Pomponi Mela

Pomponi Segon

Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del.

Veure Claudi і Pomponi Segon

Pont de Londres

El pont de Londres és un pont sobre el riu Tàmesi, a Southwark, Londres.

Veure Claudi і Pont de Londres

Pont del Gard

El pont del Gard és un aqüeducte romà del segle I d.C. que es troba al terme municipal de Vèrç, Departament del Gard, Occitània, França És un dels aqüeductes romans més ben conservats del món.

Veure Claudi і Pont del Gard

Ponte Sisto

El Ponte Sisto, conegut també com a Pons Agrippae (Ponte di Agrippa), Pons Aurelius (Ponte Aurelio), Pons Antonini (Ponte di Antonino), Pons Valentiniani (Ponte di Valentiniano) o Ponte Gianicolense, és un pont que uneix la Piazza S. Vincenzo Pallotti amb la Piazza Trilussa, en els Rioni Regola i Trastevere de Roma, Itàlia.

Veure Claudi і Ponte Sisto

Popea Sabina

Bust de Popea Sabina (Museu del Louvre). Popea Sabina (?-65), (en llatí Poppaea Sabina), va ser l'amant i després esposa de Neró.

Veure Claudi і Popea Sabina

Popea Sabina Major

Popea Sabina Major (en llatí Poppaea Sabina) va ser una dama de l'aristocràcia romana que va viure sota el Principat.

Veure Claudi і Popea Sabina Major

Porta Maggiore

Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.

Veure Claudi і Porta Maggiore

Portus Itius

Portus Itius o Itius Portus va ser el lloc des del que Juli Cèsar va sortir en la seva segona expedició a Britània l'any 54 aC.

Veure Claudi і Portus Itius

Pozzuoli

Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.

Veure Claudi і Pozzuoli

Prasutag

Prasutag (en llatí Prasutagus) va ser rei de la tribu celta-britona dels icens, que vivien prop de l'actual Norfolk, i vassall dels emperadors romans Claudi i Neró.

Veure Claudi і Prasutag

Prefecte de l'aigua

Prefecte de l'aigua (en llatí Praefectus aquarum) era el magistrat encarregat del manteniment i funcionament dels aqüeductes a l'antiga Roma.

Veure Claudi і Prefecte de l'aigua

Prefecte de l'Erari

Prefecte de l'Erari (en llatí Praefectus Aerarium, plural Praefecti Aerarii) va ser el nom dels encarregats de l'administració de l'Erari a Roma.

Veure Claudi і Prefecte de l'Erari

Prisca de Roma

Prisca de Roma (Roma, començament del s. I - ca. 50) fou una jove romana, primera dona martiritzada per ésser cristiana.

Veure Claudi і Prisca de Roma

Priscil·la i Àquila

Priscil·la i Àquila eren, segons el Nou Testament, una parella de jueus convertits al cristianisme.

Veure Claudi і Priscil·la i Àquila

Protògenes (agent)

Protògenes (en llatí Protogenes, en grec antic) fou un agent de l'emperador Calígula.

Veure Claudi і Protògenes (agent)

Publi Cecina Llarg

Publi Cecina Llarg (en llatí Publius Caecina Largus o també podria ser Largius) va ser un dels principals amics de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Publi Cecina Llarg

Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.

Veure Claudi і Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Corneli Escipió (cònsol any 56)

Publi Corneli Escipió (en Publius Cornelius Scipio) va ser un magistrat romà.

Veure Claudi і Publi Corneli Escipió (cònsol any 56)

Publi Ostori Escàpula

Publi Ostori Escàpula (en Publius Ostorius Scapula) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Publi Ostori Escàpula

Publi Petroni

Publi Petroni (en llatí Publius Petronius) va ser un militar i magistrat romà que va viure entre el segle I aC i el segle I sota els emperadors August, Tiberi, Calígula i Claudi.

Veure Claudi і Publi Petroni

Publi Suil·li Rufus

Publi Suil·li Rufus (Publius Suillius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Claudi і Publi Suil·li Rufus

Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46)

Publi Valeri Asiàtic (enPublius Valerius Asiaticus) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46)

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Claudi і Puteoli

Qanat

Un qanat o kariz és un canal subterrani inclinat suaument per transportar aigua des d'un aqüífer o pou d'aigua fins a la superfície per regar i beure, actuant com a aqüeducte subterrani.

Veure Claudi і Qanat

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Veure Claudi і Qüestor

Qinnasrin

Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.

Veure Claudi і Qinnasrin

Queremó d'Alexandria

Queremó d'Alexandria (en grec antic Χαιρήμων Kerémon) va ser un astròleg, escriptor, historiadori filòsof estoic, cap de la biblioteca d'Alexandria o almenys de la part situada al temple de Serapis, durant el.

Veure Claudi і Queremó d'Alexandria

Quint Estertini

Quint Estertini (en llatí Quintus Stertinius) va ser un metge romà que va viure al.

Veure Claudi і Quint Estertini

Quint Plauci

Quint Plauci (en llatí Quintus Plaucius) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Quint Plauci

Quint Verani Nepot

Quint Verani Nepot (en Quintus Veranius Nepos) va ser un magistrat i governador romà del.

Veure Claudi і Quint Verani Nepot

Ralph Fiennes

Ralph Nathaniel Twisleton-Wykeham-Fiennes (Ipswich, 22 de desembre de 1962), més conegut amb el nom de Ralph Fiennes, és un actor anglès, germà de la directora Martha Fiennes i de l'actor Joseph Fiennes.

Veure Claudi і Ralph Fiennes

Ramnunt

Ramnunt (Rhamnus), va ser una ciutat de l'antiga Grècia, situada a la regió de l'Àtica.

Veure Claudi і Ramnunt

Reciari

Un reciari clava el seu trident a un ''secutor'' en un mosaic trobat a la vil·la de Nennig, Alemanya (aprox. segles II-III dC). Reciari (Retiarii) era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident.

Veure Claudi і Reciari

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Veure Claudi і Regne d'Armènia (antiguitat)

Regne de Calcis

Calcis fou el nom d'una regió al sud del modern Líban i a l'oest de Damasc, amb capital a Calcis.

Veure Claudi і Regne de Calcis

Remmi Palemó

Quint Remmi Palemó (en Quintus Remmius Palaemon) va ser un gramàtic romà que va viure en els regnats dels emperadors Tiberi, Calígula i Claudi.

Veure Claudi і Remmi Palemó

Retaule dels sants Abdó i Senén

El Retaule dels sants Abdó i Senén és un retaule pictòric d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per l'artista Jaume Huguet l'any 1460 per a l'església de Sant Pere de Terrassa.

Veure Claudi і Retaule dels sants Abdó i Senén

Revolta de Budicca

Es coneix com a la Revolta de Budicca la rebel·lió de les tribus britones contra l'ocupació romana de les Illes Britàniques, liderada per la reina Budicca.

Veure Claudi і Revolta de Budicca

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Veure Claudi і Ritu hispà

Robert Graves

Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.

Veure Claudi і Robert Graves

Roma vincit!

Roma vincit! (Títol original: The Eagle's Conquest) és el segon llibre de la sèrie Àguila, de Simon Scarrow.

Veure Claudi і Roma vincit!

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Veure Claudi і Romanització d'Hispània

Rosàlia

Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.

Veure Claudi і Rosàlia

Rufri Crispí

Rufri Crispí (en Rufrius Crispinus) va ser un cavaller romà contemporani dels emperadors Claudi i Neró.

Veure Claudi і Rufri Crispí

Sabaria

Ruïnes de l'antiga Sabària. Sabaria (en llatí Sabaria, en grec antic Σαουαρία) va ser una important ciutat de la Pannònia Superior situada en una plana entre el riu Arrabo i Deserta Boiorum, a la via entre Carnuntum i Poetovium.

Veure Claudi і Sabaria

Saepta Julia

Fragment de la ''Saepta Julia'' al carrer ''Via della Minerva''. La Saepta Julia va ser el nom d'un edifici de la ciutat de Roma, situat a la zona del Camp de Mart.

Veure Claudi і Saepta Julia

Sancus

Sancus és una divinitat de la primitiva religió romana.

Veure Claudi і Sancus

Sanquini Màxim

Sanquini Màxim (en llatí Sanquinius Maximus) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Sanquini Màxim

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Claudi і Sant Andreu de Palomar

Santa Maria de l'Aldea

Santa Maria de l'Aldea és una ermita de l'Aldea inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Claudi і Santa Maria de l'Aldea

Saturnals

Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Veure Claudi і Saturnals

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Claudi і Sèneca

Scàndia

Scàndia (en llatí Scandia, en grec antic Σκανδία) és un dels antics noms per a referir-se a Escandinàvia.

Veure Claudi і Scàndia

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Claudi і Senat Romà

Serapeu d'Alexandria

Apis (Serapis) al Museu Gregorià Egiziano. El Serapeu (o Serapèum) d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.

Veure Claudi і Serapeu d'Alexandria

Sersell

Sersell (o a vegades alternativament Xerxell,;, abans) és un port de la província de Tipaza, a Algèria, uns 95 km a l'oest d'Alger.

Veure Claudi і Sersell

Servi Asini Cèler

Servi Asini Cèler (en Servius Asinius Celer) va ser un senador romà que a la segona meitat de l'any 38 va ser nomenat cònsol sufecte, amb Sext Noni Quintilià com a col·lega.

Veure Claudi і Servi Asini Cèler

Servi Corneli Orfit

Servi Corneli Orfit (en llatí Servius Cornelius Orfitus o amb el nom complet Servius Cornelius Scipio Salvidienus Orfitus) va ser un magistrat romà que va viure a mitjans del.

Veure Claudi і Servi Corneli Orfit

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Veure Claudi і Set meravelles del món antic

Sext Afrani Burrus

Sext Afrani Burrus (Sextus Afranius Burrus) va ser un general romà del, sota els emperadors Claudi i Neró.

Veure Claudi і Sext Afrani Burrus

Sext Eli Catus

Sext Eli Catus (en Sextus Aelius Catus) va ser un magistrat romà de començaments del segle I. Era probablement fill del jurista Quint Eli Tuberó, que va ser cònsol l'any 11 aC.

Veure Claudi і Sext Eli Catus

Sextília (mare de Vitel·li)

Sextília (en llatí Sextilia) va ser una dama romana, mare de l'emperador Vitel·li i del cònsol Luci Vitel·li.

Veure Claudi і Sextília (mare de Vitel·li)

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Claudi і Sexualitat a l'antiga Roma

Silvanectes

Els silvanectes, (en llatí Silvanectii a partir del segle II), abans mencionats amb el nom de Sulbanectes (en llatí Sulbanectes, al segle I), eren un dels pobles gals al voltant de Senlis.

Veure Claudi і Silvanectes

Simó el Mag

Simó el Mag (Simon Magus) fou un suposat religiós cristià, considerat el primer heretge, amb fets fabulosos que són difícils de distingir dels fets reals.

Veure Claudi і Simó el Mag

Sinuessa

Sinuessa (Σινούεσσα o Σινόεσσα) era una ciutat del Latium a la vora de la mar Tirrena, a uns 10 km de la desembocadura del riu Volturnus.

Veure Claudi і Sinuessa

Sofoni Tigel·lí

Sofoni Tigel·lí va ser un ministre de Neró.

Veure Claudi і Sofoni Tigel·lí

Sorà Barea

Quint Marci Barea Sorà conegut com a Sorà Barea (probablement el seu nom complet era Quintus Marcius Barea Soranus o Soranus Servilius Barea, ja que tenia una filla de nom Servília) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Sorà Barea

Speculatores

Els speculatores (paraula derivada del verb llatí speculare "observar"), eren generalment tots aquells soldats que a l'exèrcit romà feien d'espies, però més concretament un nombre reduït d'homes adscrits a cada legió romana, que tenien l'encàrrec d'obtenir informació sobre el nombre i els moviments de l'enemic i transmetre les ordres als diversos cossos de l'exèrcit.

Veure Claudi і Speculatores

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Claudi і Suetoni

Suili Cesoní

Suili Cesoní (en Suilius Caesoninus) va ser un dels acusats quan Valèria Messalina, la dona de l'emperador romà Claudi, va fer una cerimònia de casament amb el jove Gai Sili (Caius Silius).

Veure Claudi і Suili Cesoní

Sulpici

* Publi Sulpici Quirí (censor), censor el 42 aC i cònsol sufecte el 36 aC.

Veure Claudi і Sulpici

Sulpici Flavus

Sulpici Flavus (Sulpicius Flavus) va ser un company de l'emperador romà Claudi que va ajudar a l'emperador en la composició d'algunes (la major part o potser totes) de les seves obres històriques.

Veure Claudi і Sulpici Flavus

Sulpici Rufus

Sulpici Rufus (Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà que segurament només va ocupar magistratures menors.

Veure Claudi і Sulpici Rufus

Surdini Gal

Surdini Gal (en llatí Surdinius Gallus) era un romà molt ric del temps de l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Surdini Gal

Tabulàrium de Roma

Localització del ''Tabularium'' respecte del fòrum romà Es coneix com a Tabulàrium (en llatí: Tabularium) un arxiu i edifici d'oficines que va existir a l'antiga ciutat de Roma.

Veure Claudi і Tabulàrium de Roma

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Veure Claudi і Tarquini Prisc

Taula Claudina

Carrer de les ''Taules Claudines'', a prop del lloc de la seva descoberta, a Lió. La Taula Claudina és una placa de bronze on s'inscriu el discurs pronunciat per l'emperador romà Claudi, l'any 48, davant el Senat romà.

Veure Claudi і Taula Claudina

Taure Estacili Corví

Taure Estacili Corví (en llatí Titus Statilius Taurus Corvinus) va ser un magistrat romà que va néixer al.

Veure Claudi і Taure Estacili Corví

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Veure Claudi і Tànger

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Veure Claudi і Teatre de Pompeu

Teatre romà de Fiesole

El '''Teatre romà de Fiesole El Teatre romà de Fiesole, aprofitant el pendent natural del terreny, es va construir en l'època de Luci Corneli Sul·la, i adornat en la de Claudi i Septimi Sever.

Veure Claudi і Teatre romà de Fiesole

Teatre romà de Saragossa

Muralla Maqueta del '''Teatre romà de Saragossa'''. El Teatre romà de Saragossa (antiga Caesaraugusta) és un teatre de l'època romana, construït a la primera meitat del segle I d C., en L'època de Tiberi i Claudi.

Veure Claudi і Teatre romà de Saragossa

Temple de Càstor i Pòl·lux

El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.

Veure Claudi і Temple de Càstor i Pòl·lux

Teodosi de Barcelona

Teodosi de Barcelona (mort el 44) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana documentada en obres historiogràfiques del, pretén que fos el primer o el segon bisbe de Barcelona, en una llista de bisbes imaginaris, mort com a màrtir sota Tiberi.

Veure Claudi і Teodosi de Barcelona

Teomnest de Sardes

Teomnest de Sardes (en llatí Theomnestus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Sardes, en data desconeguda.

Veure Claudi і Teomnest de Sardes

Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.

Veure Claudi і Tercera Guerra Servil

Termes romanes de Caesaraugusta

Muralla Les termes romanes de Caesaraugusta es van construir a la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconensis pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa, (Espanya).

Veure Claudi і Termes romanes de Caesaraugusta

Tiberi Alexandre

Tiberi Alexandre (en Tiberius Iulius Alexander, en Τιβέριος Ἀλέξανδρος) va ser governador romà de Judea i d'Egipte.

Veure Claudi і Tiberi Alexandre

Tiberi Bessó

Tiberius Julius Caesar Nero Gemellus, conegut com a Tiberi Bessó (10 d'octubre de 19 - vers 37/38) va ser un noble romà fill de Drus el Jove i Clàudia Livil·la, nebot de Claudi, net de Tiberi i cosí i fill adoptiu de Calígula.

Veure Claudi і Tiberi Bessó

Tiberi Claudi Balbili

Tiberi Claudi Balbili (Tiberius Claudius Balbilius) conegut com a Balbili el Savi, nascut segurament l'any 3 dC i mort l'any 79 o l'any 80, va ser un astròleg i erudit egipci fill de l'astròleg Tiberi Claudi Trasil i de la princesa ACa II de Commagena, neta o besneta del rei Antíoc I de Commagena i germà d'Eunia, que es va casar amb el prefecte Nevi Sertori Macró.

Veure Claudi і Tiberi Claudi Balbili

Tiberi Claudi Neró

* Tiberi Claudi Neró, un dels quatre fills d'Appi Claudi Cec que fou censor el 312 aC.

Veure Claudi і Tiberi Claudi Neró

Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Veure Claudi і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Quirina Menècrates

Tiberi Claudi Quirina Menècrates (en llatí Tiberius Claudius Quirina Menecrates en grec antic Μενεκράτης) va ser un metge que es troba mencionat en una inscripció grega, probablement el mateix que sovint cita Galè.

Veure Claudi і Tiberi Claudi Quirina Menècrates

Tiberi Coruncani

Tiberi Coruncani (en llatí Tiberius Coruncanius) va ser un magistrat i jurista romà.

Veure Claudi і Tiberi Coruncani

Tiberi Plauci Silvà Elià

Tiberi Plauci Silvà Elià en llatí Tiberius Plautius Silvanus Aelianus va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Tiberi Plauci Silvà Elià

Tipasa

Tipasa o Tibaza, antiga Tefessedt (amazic chenoua: Basar) és una ciutat a la costa d'Algèria, capital de la província o wilaya homònima, a 68 km d'Alger.

Veure Claudi і Tipasa

Tit Al·ledi Sever

Tit Al·ledi Sever (en llatí Titus Al·ledius Severus) era un cavaller romà que es va casar amb la seva pròpia neboda per complaure a Agripina Menor, perquè ella s'anava a casar amb Claudi que també era el seu oncle.

Veure Claudi і Tit Al·ledi Sever

Tit Estacili Taure (cònsol l'any 44)

Tit Estacili Taure (no se sap el seu any de naixença, va morir l'any 53) va ser un senador romà.

Veure Claudi і Tit Estacili Taure (cònsol l'any 44)

Tit Sexti Africà

Tit Sexti Africà (Titus Sextius T. f. T. n. Africanus) va ser un magistrat romà del dC que va desenvolupar la seva carrera política durant els regnats de Claudi i Neró, carrera que va culminar l'any 59 quan va esdevenir cònsol sufecte.

Veure Claudi і Tit Sexti Africà

Tit Vini (cònsol)

Tit Vini (en llatí Titus Vinius) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Tit Vini (cònsol)

Titii sodales

Titii sodales era el nom d'un collegium sacerdotal de l'antiga Roma que representava a la segona tribu romana, els tities és a dir els sabins, que després de la seva unió als ramnes (llatins) van continuar amb el culte a les antigues deïtats sabines.

Veure Claudi і Titii sodales

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Claudi і Titus Livi

Togodumnus

Togodumnus (+ 43) fou un cabdill/rei del poble britó dels catuvel·launs, primogènit del rei Cunobel·lí al que va succeir quan aquest va morir en data incerta però que va coincidir força amb la invasió romana de l'illa.

Veure Claudi і Togodumnus

Tomba François

Fresc de Vel Saties i Arnza reproduït per Carlo Ruspi La tomba François és el nom donat a una tomba familiar etrusca descoberta a Volci al 1857 per l'arqueòleg florentí Alessandro François i l'historiador francés Adolphe Noël des Vergers, comissionats per Alexandrine de Bleschamp (esposa de Lucien Bonaparte) per a les excavacions dels seus dominis principescs a Volci i Cerveteri.

Veure Claudi і Tomba François

Torre de Londres

El Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat La Torre de Londres —His Majesty's Royal Palace and Fortress The Tower of London —, més conegut per la Torre de Londres (en anglès, Tower of London), és un castell històric situat a la ribera nord del riu Tàmesi al centre de Londres, Anglaterra.

Veure Claudi і Torre de Londres

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Claudi і Tracis

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Claudi і Tràcia

Tren

Tren d'alta velocitat Un tren és un vehicle que circula sobre uns rails i fa possible el transport ferroviari en ser propulsat per si mateix (autopropulsat) o per una locomotora.

Veure Claudi і Tren

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Veure Claudi і Tropes auxiliars romanes

Turrani

Turrani (en llatí Turranius) va ser un magistrat romà del.

Veure Claudi і Turrani

Umboni Silió

Umboni Silió (en llatí Umbonius Silio) va ser un governador romà de la Bètica o Hispània Ulterior sota l'emperador Claudi.

Veure Claudi і Umboni Silió

Vaixell obelisc

Els vaixells obelisc eren embarcacions utilitzades per al transport d'obeliscs.

Veure Claudi і Vaixell obelisc

Valèria Messalina

Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.

Veure Claudi і Valèria Messalina

Vanni

Vanni (en Vannius) era un dels caps dels quades.

Veure Claudi і Vanni

Velitres

Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.

Veure Claudi і Velitres

Ventidi Cumà

Ventidi Cumà (en llatí Ventidius Cumanus) va ser un governador romà del.

Veure Claudi і Ventidi Cumà

Venus d'Esquilí

La Venus Esquilina o Venus d'Esquilí és una escultura realitzada en marbre d'una dona nua amb sandàlies i tocat realitzada a una escala menor que la realitat.

Veure Claudi і Venus d'Esquilí

Venust

Venust (en llatí Venustus) va ser un artista romà del.

Veure Claudi і Venust

Verica

Verica (principis del) fou el rei d'un dels estats client de l'Imperi Romà en l'antiga Britània.

Veure Claudi і Verica

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Claudi і Vespasià

Vezirköprü

Vezırköprü (grafia otomana Wezır Köprü) és una població de Turquia al nord d'Anatòlia a la província de Samsun a 35 km de Merifün (Merzifon) i a 18 km d'una branca del Kızılırmak.

Veure Claudi і Vezirköprü

Via Claudia Augusta

Rèplica d'un mil·liari romà de la Via Claudia Augusta prop de Unterdießen, Baviera. La Via Claudia Augusta va ser la més gran de les calçades romanes que van travessar els Alps en temps de l'Imperi romà, comunicant la zona de la desembocadura del riu Po amb l'antiga regió de Forta.

Veure Claudi і Via Claudia Augusta

Via Claudia Nova

La via Claudia Nova va ser una antiga via romana que va construir l'emperador Claudi l'any 47 per unir la via Cecília amb la via Tiburtina.

Veure Claudi і Via Claudia Nova

Vibili

Vibili o Vibil·li (en llatí Vibilius o Vibillius) va ser un rei dels hermundurs.

Veure Claudi і Vibili

Vides dels dotze cèsars

Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.

Veure Claudi і Vides dels dotze cèsars

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Claudi і Vitel·li

Vitrasi Pol·lió

Gai Vitrasi Pol·lió (en Caius Vitrasius Pollio) va ser prefecte (governador) d'Egipte en el regnat de Tiberi.

Veure Claudi і Vitrasi Pol·lió

Volúbilis

Volúbilis fou una ciutat de la Mauritània Tingitana, a la vora del riu Subur, a la via entre Tocolòsida i Tingis, a només 7 km d'aquesta darrera i a poc més de 50 km del mar.

Veure Claudi і Volúbilis

Zodíac de Dendera

L'anomenat Zodíac de Dendera és un conegut baix relleu de l'antic Egipte esculpit en el sostre del pronaos (o pòrtic) d'una càmera dedicada a Osiris en el Temple d'Hathor de Denderah, a Egipte.

Veure Claudi і Zodíac de Dendera

Zorzines

Zorzines fou un rei del poble dels siracs (siraci) que vivien al Caucas.

Veure Claudi і Zorzines

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Claudi і 1 d'agost

10 aC

El 10 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Claudi і 10 aC

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Claudi і 13 d'octubre

22

El 22 (XXII) va ser un any que començà en dijous (un enllaç que mostrarà tot calendari) de calendari julià, en vigor en aquella data.

Veure Claudi і 22

44

; Imperi Romà.

Veure Claudi і 44

També conegut com Claudi (emperador), Claudi Cèsar August, Claudi I, Emperador Claudi, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, Tiberi Claudi Drus Cèsar, Tiberi Claudi Drus Neró Germànic.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat