Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Actumer, Adgandestri, Ala Gallorum Indiana, Alemanya, Ampsivaris, Barba, Bataus, Casuaris, Cat, Cats, Cennis, Colònia (Alemanya), Comtat d'Oscheret, Didi Julià, Drus el Vell, Dulgubnis, Francs, Gai Sili (cònsol), Germànic Cèsar, Guerres Marcomanes, Guerres Saxones, Hermions, Hermundurs, Hessen, Història de les campanyes militars romanes, Juli Civilis, Lahngau, Legió I Adiutrix, Legió I Minervia, Legió IV Macedònica, Legió IX Hispana, Legió VIII Augusta, Legió XV Primigenia, Luci Pomponi Flac, Marc Aureli, Marc Vipsani Agripa, Marobod, Matíacs, Nertereanes, Oligocè, Pomponi Segon, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Vitel·li, Queruscs, Sext Calpurni Agrícola, Sextília (mare de Vitel·li), Sicambres, Sueus, Thor, Tropes auxiliars romanes, ..., Tubants, Ubis. Ampliar l'índex (2 més) »
Actumer
Actumer (en Cattumerus) era un cabdill de la tribu germànica dels cats, ancestre del rei dels queruscs Itàlic (a través de la seva mare).
Nou!!: Cats (Germània) і Actumer · Veure més »
Adgandestri
Adgandestri (en llatí Adgandestrius) era un cap del poble germànic dels cats que es va oferir als romans per assassinar Armini i va demanar que li enviessin verí.
Nou!!: Cats (Germània) і Adgandestri · Veure més »
Ala Gallorum Indiana
LAla Gallorum Indiana va ser una unitat auxiliar de l'exèrcit romà, reclutada a la Gàl·lia.
Nou!!: Cats (Germània) і Ala Gallorum Indiana · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Cats (Germània) і Alemanya · Veure més »
Ampsivaris
Els ampsivaris (en llatí Ampsiuarii) eren una tribu germànica de la regió del riu Ems.
Nou!!: Cats (Germània) і Ampsivaris · Veure més »
Barba
La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.
Nou!!: Cats (Germània) і Barba · Veure més »
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Nou!!: Cats (Germània) і Bataus · Veure més »
Casuaris
Els casuaris (en llatí Casuarii, en grec antic Κασουάριοι) o catuaris (llatí Cattuarii) eren un poble germànic probablement emparentats amb els cats.
Nou!!: Cats (Germània) і Casuaris · Veure més »
Cat
* Botànica: Catha edulis, planta amb acció farmacològica.
Nou!!: Cats (Germània) і Cat · Veure més »
Cats
* Cats (Germània), poble germànic.
Nou!!: Cats (Germània) і Cats · Veure més »
Cennis
Els cenni (en llatí Cenni, en grec antic Κέννοι) eren una tribu germànica que formava part de la confederació dels alamans esmentada per Dió Cassi.
Nou!!: Cats (Germània) і Cennis · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Cats (Germània) і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Comtat d'Oscheret
El País d'Oscheret és un antic pagus dels lingons cobrint la baixa vall i la planura de l'Ouche a la Costa d'Or a Borgonya.
Nou!!: Cats (Germània) і Comtat d'Oscheret · Veure més »
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Nou!!: Cats (Germània) і Didi Julià · Veure més »
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Nou!!: Cats (Germània) і Drus el Vell · Veure més »
Dulgubnis
Els dulgubnis (en llatí Dulgubnii, en grec antic Δουλγούμνιοι) eren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser.
Nou!!: Cats (Germània) і Dulgubnis · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Cats (Germània) і Francs · Veure més »
Gai Sili (cònsol)
Gai Sili (en llatí Caius Silius P. F. P. N.) va ser un magistrat romà que va viure als segles I aC i I. Formava part de la gens Sília, una gens romana d'origen plebeu.
Nou!!: Cats (Germània) і Gai Sili (cònsol) · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Cats (Germània) і Germànic Cèsar · Veure més »
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Nou!!: Cats (Germània) і Guerres Marcomanes · Veure més »
Guerres Saxones
Les Guerres Saxones van tenir lloc al nord-oest de l'actual Alemanya entre 772 i 804, quan Carlemany va iniciar una campanya d'ocupació a fi de sotmetre els saxons que les habitaven.
Nou!!: Cats (Germània) і Guerres Saxones · Veure més »
Hermions
Els hermions o herminons (en llatí hermiones) era una de les tres grans famílies en què l'autor clàssic Tàcit va dividir els germànics.
Nou!!: Cats (Germània) і Hermions · Veure més »
Hermundurs
Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.
Nou!!: Cats (Germània) і Hermundurs · Veure més »
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Nou!!: Cats (Germània) і Hessen · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Cats (Germània) і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Nou!!: Cats (Germània) і Juli Civilis · Veure més »
Lahngau
El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.
Nou!!: Cats (Germània) і Lahngau · Veure més »
Legió I Adiutrix
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.
Nou!!: Cats (Germània) і Legió I Adiutrix · Veure més »
Legió I Minervia
Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.
Nou!!: Cats (Germània) і Legió I Minervia · Veure més »
Legió IV Macedònica
La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.
Nou!!: Cats (Germània) і Legió IV Macedònica · Veure més »
Legió IX Hispana
La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.
Nou!!: Cats (Germània) і Legió IX Hispana · Veure més »
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Nou!!: Cats (Germània) і Legió VIII Augusta · Veure més »
Legió XV Primigenia
La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.
Nou!!: Cats (Germània) і Legió XV Primigenia · Veure més »
Luci Pomponi Flac
Luci Pomponi Flac (en llatí Lucius Pomponius Flaccus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Cats (Germània) і Luci Pomponi Flac · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Cats (Germània) і Marc Aureli · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Cats (Germània) і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Marobod
Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.
Nou!!: Cats (Germània) і Marobod · Veure més »
Matíacs
Els matíacs (en llatí Mattiaci) eren una tribu germànica, potser una branca dels cats (chatti) que els tenien per veïns a l'est.
Nou!!: Cats (Germània) і Matíacs · Veure més »
Nertereanes
Els nertereanes (en llatí nertereanes, en grec antic Νερτερέανες) eren un petit poble germànic.
Nou!!: Cats (Germània) і Nertereanes · Veure més »
Oligocè
LOligocè és l'època geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Cats (Germània) і Oligocè · Veure més »
Pomponi Segon
Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del.
Nou!!: Cats (Germània) і Pomponi Segon · Veure més »
Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)
Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Cats (Germània) і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC) · Veure més »
Publi Vitel·li
Publi Vitel·li (en llatí Publius Vitellius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Cats (Germània) і Publi Vitel·li · Veure més »
Queruscs
Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).
Nou!!: Cats (Germània) і Queruscs · Veure més »
Sext Calpurni Agrícola
Sext Calpurni Agrícola (Sextus Calpurnius Agricola) va ser un general i polític romà del.
Nou!!: Cats (Germània) і Sext Calpurni Agrícola · Veure més »
Sextília (mare de Vitel·li)
Sextília (en llatí Sextilia) va ser una dama romana, mare de l'emperador Vitel·li i del cònsol Luci Vitel·li.
Nou!!: Cats (Germània) і Sextília (mare de Vitel·li) · Veure més »
Sicambres
Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri, Σύγαμβροι, Σούγαμβροι, o Σούκαμβροι) foren un poderós poble germànic que en temps de Cèsar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe.
Nou!!: Cats (Germània) і Sicambres · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Cats (Germània) і Sueus · Veure més »
Thor
Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.
Nou!!: Cats (Germània) і Thor · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Cats (Germània) і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Tubants
Els tubants (llatí: Tubantes) foren una tribu germànica, aliada als queruscs, que vivia entre el Rin i l'IJssel, i més tard (al començament de l'Imperi) al sud del riu Lippe, en un districte prèviament ocupat pels sigambris.
Nou!!: Cats (Germània) і Tubants · Veure més »
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Nou!!: Cats (Germània) і Ubis · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cates, Cats (poble), Poble Cat.
