Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Taula de continguts

342 les relacions: Abadia de Fontfreda, Abadia de Vaux-de-Cernay, Abril d'Urgell, Ad abolendam, Adelaida de Tolosa, Adoració eucarística, Ajac, Alais, Iselda i Carenza, Albi (Llenguadoc), Albigès, Alet, Alfons el Cast, Andorra durant l'edat mitjana, Anne Brenon, Antinatalisme, Antitrinitarisme, Antoni Dalmau i Ribalta, Antoni de Pàdua, Aquilini de Milà, Arcas, Arle, Arnau Amalric, Arnau I de Castellbò, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tolosa, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Artal II d'Alagón, Assassinat al país càtar, Àngel de Sicília, Baixa Cerdanya, Batalla de Basièja, Batalla de Muret, Beat Pere, Beguines i begards, Benet XII, Berenguer de Vilademuls, Bernard Ayglier, Bernat d'Alió, Bernat de Travesseres, Bernat de Vilamur, Bernat Deliciós, Bernat IV de Comenge, Bertran de Garrigues, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Besiers, ... Ampliar l'índex (292 més) » « Shrink índex

Abadia de Fontfreda

L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.

Veure Catarisme і Abadia de Fontfreda

Abadia de Vaux-de-Cernay

Convent Vaux de Cernay avui dia Vaux de Cernay.

Veure Catarisme і Abadia de Vaux-de-Cernay

Abril d'Urgell

Abril d'Urgell o Abril Peláez fou un bisbe d'Urgell, probablement gallec o d'origen gallec, de Sant Jaume de Compostel·la.

Veure Catarisme і Abril d'Urgell

Ad abolendam

Butlla papal Ad abolendam (del llatí, Sobre l'abolició o Cap a l'abolició; extret de la primera línia Ad abolendam diversam haeresium pravitatem (Sobre l'abolició de diverses heretgies malignes)) va ser un decretal i butlla del Papa Luci III, escrit a Verona i emès el 4 de novembre de 1184.

Veure Catarisme і Ad abolendam

Adelaida de Tolosa

Adelaida de Tolosa (Tolosa de Llenguadoc, c. 1158 - 20 de desembre de 1200), o Adelaida Trencavell, va ser una noble occitana, membre de la nissaga dels comtes de Tolosa.

Veure Catarisme і Adelaida de Tolosa

Adoració eucarística

Custòdia típica per a l'adoració eucarística. L'adoració eucarística és l'oració litúrgica que es realitza davant el Santíssim Sagrament quan es troba exposat.

Veure Catarisme і Adoració eucarística

Ajac

Ajac (en occità Ajac) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude.

Veure Catarisme і Ajac

Alais, Iselda i Carenza

Alais i Yselda (o Iselda, d’Isold) eren dues joves nobles trobairitz, probablement germanes o monges, que van escriure un tençó occità amb una dona gran anomenada Carenza.

Veure Catarisme і Alais, Iselda i Carenza

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Veure Catarisme і Albi (Llenguadoc)

Albigès

L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.

Veure Catarisme і Albigès

Alet

Alet (o Alet dels Banhs; en francès, Alet-les-Bains) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte i al cantó de Limós, dins el País de Coisan.

Veure Catarisme і Alet

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Catarisme і Alfons el Cast

Andorra durant l'edat mitjana

L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.

Veure Catarisme і Andorra durant l'edat mitjana

Anne Brenon

Anne Brenon (Mâcon, 14 de novembre del 1945) és una paleògrafa, diplomada a l'École des Chartes, amb la tesi titulada "Les livres des Vaudois" i a l'École pratique des hautes études en ciències religioses i va ser conservadora en cap del Patrimoni de França.

Veure Catarisme і Anne Brenon

Antinatalisme

Arthur Schopenhauer (1788–1860), famós exponent de la posició antinatalista Lantinatalisme és la idea moral que afirma que la decisió de procrear o l'acte de procrear de totes maneres és immoral.

Veure Catarisme і Antinatalisme

Antitrinitarisme

L'antitrinitarisme és una forma de cristianisme que rebutja la doctrina cristiana principal de la Trinitat: la creença que Déu és tres persones diferents que són coeternes, coiguals i indivisiblement unides en un ésser o essència (de la grega ousia).

Veure Catarisme і Antitrinitarisme

Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Anoia, 13 de març de 1951 - Igualada, Anoia, 5 de gener de 2022) va ser un escriptor i polític socialista català.

Veure Catarisme і Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni de Pàdua

Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.

Veure Catarisme і Antoni de Pàdua

Aquilini de Milà

Aquilini de Milà o de Colònia (mort el 1015 o el segle VII segons les fonts), és venerat com a màrtir per l'església catòlica i la seva festa se celebra el 29 de gener.

Veure Catarisme і Aquilini de Milà

Arcas

Arcas (nom occità; el nom oficial francès és Arques) és una vila del departament de l'Aude (França), al districte de Limós, dins el cantó de Coisan, amb més de dos-cents habitants, situat en uns turons a les portes de les Corberes, a uns 350 metres d'alçada.

Veure Catarisme і Arcas

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Veure Catarisme і Arle

Arnau Amalric

Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).

Veure Catarisme і Arnau Amalric

Arnau I de Castellbò

Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.

Veure Catarisme і Arnau I de Castellbò

Arquebisbat d'Albi

L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.

Veure Catarisme і Arquebisbat d'Albi

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Veure Catarisme і Arquebisbat d'Avinyó

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Veure Catarisme і Arquebisbat de Barcelona

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Veure Catarisme і Arquebisbat de Bourges

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Veure Catarisme і Arquebisbat de Narbona

Arquebisbat de Tolosa

Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Veure Catarisme і Arquebisbat de Tolosa

Art romànic de la Baixa Cerdanya

Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.

Veure Catarisme і Art romànic de la Baixa Cerdanya

Artal II d'Alagón

Artal II d'Alagón (? - ~1213) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Alagón, Alferes del regne d'Aragó, Majordom del regne d'Aragó, 5r Senyor d'Alagón.

Veure Catarisme і Artal II d'Alagón

Assassinat al país càtar

Assassinat al país càtar (originalment en francès, Meurtres en Pays Cathare) és una pel·lícula de televisió francobelga del 2020, de la col·lecció Assassinats a..., escrita per Isabelle Polin i Frédéric J. Lozet i dirigida per Stéphanie Murat.

Veure Catarisme і Assassinat al país càtar

Àngel de Sicília

Àngel de Sicília, també anomenat Àngel de Jerusalem (Jerusalem, 1185 – Licata, 5 de maig del 1225), va ésser un frare carmelita.

Veure Catarisme і Àngel de Sicília

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Veure Catarisme і Baixa Cerdanya

Batalla de Basièja

La Batalla de Basièja va ser un combat de la Croada albigesa que va tenir lloc la primavera del 1219 a les portes de Basièja, a l'actual departament de l'Alta Garona.

Veure Catarisme і Batalla de Basièja

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Veure Catarisme і Batalla de Muret

Beat Pere

* Pere Cendra, dominic mort el 1244, venerat com a beat.

Veure Catarisme і Beat Pere

Beguines i begards

Beguina, gravat xilogràfic de ''Des dodes dantz''. Lübeck, 1489. Beguina i begard foren els noms que, des del, es feren servir per anomenar els membres d'associacions de laics que feien vida religiosa fora de les estructures jeràrquiques de l'Església Catòlica.

Veure Catarisme і Beguines i begards

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Veure Catarisme і Benet XII

Berenguer de Vilademuls

Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.

Veure Catarisme і Berenguer de Vilademuls

Bernard Ayglier

Bernard Ayglier (1216, Lió - 4 d'abril de 1282, Abadia de Montecassino) fou un religiós benedictí francès.

Veure Catarisme і Bernard Ayglier

Bernat d'Alió

Bernat d'Alió (Cerdanya? — Perpinyà, 1258) fou un senyor feudal del, senyor del Donasà i del Capcir.

Veure Catarisme і Bernat d'Alió

Bernat de Travesseres

Bernat de Travesseres (Travesseres, Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya - la Seu d'Urgell, ca. 1260) va ser un frare dominic.

Veure Catarisme і Bernat de Travesseres

Bernat de Vilamur

Bernat de Vilamur (?, ~1175 — ?, ~1203) fou bisbe d'Urgell (1198 - 1203).

Veure Catarisme і Bernat de Vilamur

Bernat Deliciós

Bernat Deliciós (Montpeller, ca. 1260 - Carcassona, després de 1319) fou un francisà occità que es va oposar a la Inquisició.

Veure Catarisme і Bernat Deliciós

Bernat IV de Comenge

Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.

Veure Catarisme і Bernat IV de Comenge

Bertran de Garrigues

Bertran de Garrigues (Garrigues, Gard, final del - Abadia de Boschet, Droma, 18 d'abril de 1230) fou un frare dominic, un dels primers seguidors de Domènec de Guzmán.

Veure Catarisme і Bertran de Garrigues

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure Catarisme і Bisbat d'Auxerre

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Veure Catarisme і Bisbat d'Urgell

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Veure Catarisme і Bisbat de Besiers

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Veure Catarisme і Bisbat de Carcassona

Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis

L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Veure Catarisme і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Catarisme і Bisbat de Verona

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Catarisme і Bisbat suburbicari de Frascati

Bogomilisme

Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.

Veure Catarisme і Bogomilisme

Bons homes

* Nom popular dels monjos de l'Orde de Grandmont, als segles XI-XVIII.

Veure Catarisme і Bons homes

Bosc de Bosoms

El bosc de Bosoms, també escrit, erròniament, Bossoms, pàg.

Veure Catarisme і Bosc de Bosoms

Bram

Bram és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Catarisme і Bram

Bugarag

Bugarag (nom occità; el nom oficial francès és Bugarach) és una vila del Llenguadoc.

Veure Catarisme і Bugarag

Cabó

Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell.

Veure Catarisme і Cabó

Cagots

Cagots és el nom que va rebre un conjunt de pobladors de zones d'Euskalherria (àrees apartades a les valls de Baztan i Roncal a Navarra, Iparralde pirinenc), d'Occitània (Bearn, Gascunya), de l'Aragó i de Bretanya.

Veure Catarisme і Cagots

Camí

Camí de carro al "Pas de Sant Gotard", per Rudolf Koller. Un camí o pista és una via amb un ferm de terra o pedra utilitzada per al transport, que creua zones de terreny pla o muntanyós.

Veure Catarisme і Camí

Camí dels bons homes

Crema de càtars (imatge de la ''Crònica de França'' o ''de St.'' ''Denis'') El Camí dels Bons homes, o GR 107, és un itinerari, una ruta turística d'entre 185,71 i 205,2 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà) i el castell de Montsegur (País de Foix, Occitània), que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.

Veure Catarisme і Camí dels bons homes

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Catarisme і Carcassona

Carcassonne (joc)

Carcassonne és un joc de tauler d'estil europeu de Klaus-Jürgen Wrede (autor) i Doris Matthäus i Anne Pätzke (il·lustradores).

Veure Catarisme і Carcassonne (joc)

Carles Gascón Chopo

és un historiador català especialitzat en l’edat mitjana als Pirineus, doctorat per la UNED l’any 2016 amb una tesi doctoral dedicada a les bases socials del catarisme a Catalunya, que fou reconeguda amb el Premi Extraordinari de Final de Doctorat.

Veure Catarisme і Carles Gascón Chopo

Cassolet

El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.

Veure Catarisme і Cassolet

Castell d'Aguilar

El Castell d'Aguilar és un castell càtar sobre un turó que domina la plana de Tuchan, al departament de l'Aude, regió Llenguadoc-Rosselló a les Corberes.

Veure Catarisme і Castell d'Aguilar

Castell d'Èvol

El Castell d'Èvol és una antiga fortificació medieval de la comuna d'Oleta i Èvol, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Veure Catarisme і Castell d'Èvol

Castell de Costauçan

El Castell de Costauçan és un antic castell, avui en dia arruïnat, els vestigis del qual es troben al municipi occità de Costauçan, al departament francès de l'Aude, a la regió administrativa d'Occitània.

Veure Catarisme і Castell de Costauçan

Castell de Foix (França)

El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de Foix (Occitània) a una altura de 60 metres d'aquesta, per sobre d'una roca calcària.

Veure Catarisme і Castell de Foix (França)

Castell de Montfort (Vitrac)

El castell de Montfort està situat a Vitrac (Dordonya), regat pel Dordonya al mig del Perigord negre a la regió d'Aquitània.

Veure Catarisme і Castell de Montfort (Vitrac)

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Veure Catarisme і Castell de Montsó

Castell de Montsegur

El castell de Montsegur se situa a la població homònima al País de Foix, departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a Occitània, en un penyal (el puèg en occità o puig, en català), de 1.207 metres d'altitud.

Veure Catarisme і Castell de Montsegur

Castell de Niòrt

El castell de Niòrt (Aniort o Aniorti en els textos d'època medieval) és un castell en runes situat a la comuna de Niòrt de Sault, al departament de l'Aude.

Veure Catarisme і Castell de Niòrt

Castell de Perapertusa

El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.

Veure Catarisme і Castell de Perapertusa

Castell de Puègverd

El castell de Puègverd és un castell càtar situat sobre el comú de Puègverd, al departament de l'Aude.

Veure Catarisme і Castell de Puègverd

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Veure Catarisme і Castell de Querbús

Castell de Siurana

El Castell de Siurana és un castell medieval situat a l'est de Siurana de Prades, una entitat de població del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).

Veure Catarisme і Castell de Siurana

Castell de Tèrme

Vestigis del castell de Tèrme. El castell de Tèrme és un castell dels anomenats càtars situat a la comuna francesa de Tèrme, pertanyent al departament de l'Aude, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà.

Veure Catarisme і Castell de Tèrme

Castell del Far

El castell del Far, anomenat posteriorment Castellvell del Far o de Llinars, fou un castell que es va edificar als voltants del poblat ibèric del Far.

Veure Catarisme і Castell del Far

Castell i vila de Vilanova de Prades

El castell de Vilanova de Prades era situat al cim d'un turó, als afores de Vilanova de Prades, a redós de la serra de Llena.

Veure Catarisme і Castell i vila de Vilanova de Prades

Castellbò

Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.

Veure Catarisme і Castellbò

Castellnou d'Arri

Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Veure Catarisme і Castellnou d'Arri

Castells càtars

El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al.

Veure Catarisme і Castells càtars

Castells de Las Tors

Els castells de Las Tors (en occità Las Tors, en francès Lastours) són quatre castells càtars situats en el terme municipal de Las Tors, departament de l'Aude, a la regió de d'Occitània.

Veure Catarisme і Castells de Las Tors

Catedral de la Seu d'Urgell

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.

Veure Catarisme і Catedral de la Seu d'Urgell

Catedral de Santa Cecília d'Albi

La catedral de Santa Cecília, és una església col·legiata a la ciutat d'Albi.

Veure Catarisme і Catedral de Santa Cecília d'Albi

Catedral de Solsona

La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.

Veure Catarisme і Catedral de Solsona

Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.

Veure Catarisme і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Còrdas (Tarn)

Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Veure Catarisme і Còrdas (Tarn)

Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Pujada al Port de Salau Pèire Vilar El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (Cercle d'Afrairament Occitanocatalan en occità) o CAOC és una associació que vol fomentar les relacions entre les cultures occitana i catalana.

Veure Catarisme і Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Chabèrt de Barbairan

Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.

Veure Catarisme і Chabèrt de Barbairan

CMC

* CMC International, companyia discogràfica amb seu a Londres.

Veure Catarisme і CMC

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Veure Catarisme і Comtat de Pallars Sobirà

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Veure Catarisme і Comtat de Tolosa

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Catarisme і Comunisme

Concili de Bourges (1225)

El Concili de Bourges (Concilium Bituricense) va ser un concili catòlic celebrat a Bourges el novembre de 1225.

Veure Catarisme і Concili de Bourges (1225)

Concili de Narbona del 1227

El Concili de Narbona del 1227 va ser un sínode provincial que es va convocar a la ciutat de Narbona.

Veure Catarisme і Concili de Narbona del 1227

Concili del Laterà III

El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.

Veure Catarisme і Concili del Laterà III

Concili del Laterà IV

El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.

Veure Catarisme і Concili del Laterà IV

Concili provincial de Lleida

Els Concilis provincials de Lleida són una sèrie de concilis provincials celebrats a Lleida durant l'edat mitjana, concretament en els anys 546, 1155, 1173, 1190, 1229, 1237, 1246, 1257, 1293, 1294, 1418 i 1460.

Veure Catarisme і Concili provincial de Lleida

Consolamentum

El consolamentum (llatí, consolament) era la principal pràctica ritual del catarisme, el sagrament baptismal dels càtars que es va desenvolupar al sud de França entre la segona meitat del i el final del.

Veure Catarisme і Consolamentum

Constança de Tolosa

Constança de Tolosa (c. 1180 - c. 1260) va ser una noble occitana del.

Veure Catarisme і Constança de Tolosa

Convenenza

La convenenza (de l'occità, acord o pacte) és un element de la pràctica ritual del catarisme, que es va desenvolupar al sud de França entre la segona meitat del i el final del.

Veure Catarisme і Convenenza

Cornudella de Montsant

Cornudella de Montsant és una vila i municipi de la comarca del Priorat.

Veure Catarisme і Cornudella de Montsant

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Catarisme і Corona d'Aragó

Cova de Lombrives

La cova de Lombrives (cauna de Lombrives en occità, grotte de Lombrives en francès) és una cova situada a l'Arieja, dins dels límits de la comuna d'Ussat i a tres quilòmetres de Tarascó.

Veure Catarisme і Cova de Lombrives

Cova de Mas d'Azil

La cova del Mas d'Asilh és una cova transversal molt gran, excavada pel riu Arisa al massís de Plantaurel (Pirineus d'Arieja, estat francès).

Veure Catarisme і Cova de Mas d'Azil

Crema de llibres

càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.

Veure Catarisme і Crema de llibres

Creu de Tolosa

Creu de Tolosa La Creu de Tolosa (o creu dels comtes de Tolosa i també creu occitana, creu de Forcauquier; en occità crotz de Tolosa, crotz occitana, crotz de Forcauquier) és avui el símbol identitari dels occitans i d'Occitània.

Veure Catarisme і Creu de Tolosa

Crist crucificat (Velázquez)

El Crist crucificat o Crist de San Plácido, és una pintura a l'oli sobre llenç de Diego Velázquez, conservada al Museu del Prado des de 1829.

Veure Catarisme і Crist crucificat (Velázquez)

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Veure Catarisme і Croada Albigesa

Croada de Bòsnia

La Croada de Bòsnia va ser una croada llançada contra una heretgia no especificada realitzada entre el 1235 i el 1241.

Veure Catarisme і Croada de Bòsnia

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Catarisme і Croades

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Veure Catarisme і Cronologia del catarisme

Cubièra

Cubièra (en francès Cubières-sur-Cinoble) és una vila de la regió d'Occitània, departament de l'Aude, districte de Limós, cantó de Coisan, amb uns 70 habitants a 450 metres d'altitud.

Veure Catarisme і Cubièra

Dídac d'Osma

Dídac d'Osma o Diego de Acebes (de vegades citat com a Diego de Acevedo) (Villaseca de Arciel, Sòria, segona meitat del - El Burgo de Osma, 30 de desembre de 1207) fou bisbe de la diòcesi d'Osma.

Veure Catarisme і Dídac d'Osma

Dictada Occitana

occitanoromànic La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants.

Veure Catarisme і Dictada Occitana

Docetisme

El docetisme (del grec δοκεῖν/δόκησις, semblar) és una doctrina cristològica dels primers temps de l'Església que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana.

Veure Catarisme і Docetisme

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Veure Catarisme і Doctrina de l'Església Catòlica

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Veure Catarisme і Domènec de Guzmán

Dualisme

Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.

Veure Catarisme і Dualisme

Eimeric de Llemotges

Eimeric de Llemotges (escrit Aimericus en textos llatins, Aimerikos en grec i Hemri en armeni), fou un clergue catòlic d'origen francès, el quart patriarca llatí d'Antioquia de vers el 1140 fins a la seva mort.

Veure Catarisme і Eimeric de Llemotges

Ekbert de Schönau

Ekbert de Schönau, Abat de Schönau, nascut a la primera part del en una família distingida de vall del Roine; mort 28 de març, de 1184, a l'Abadia de Schönau.

Veure Catarisme і Ekbert de Schönau

Elisabet de Schönau

Altar de Santa Elisabet de Schönau -amb el reliquiari amb el seu crani- en el monestir de Sant Florin, Kloster Schönau im Taunus. fou una mística benedictina alemanya.

Veure Catarisme і Elisabet de Schönau

Els Pirineus

Els Pirineus és una òpera catalana en tres quadres i un pròleg composta per Felip Pedrell, amb llibret basat en la trilogia Els Pirineus de Víctor Balaguer (1893), estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1902 en italià, tal com era costum.

Veure Catarisme і Els Pirineus

Emmanuel Le Roy Ladurie

va ser un erudit i historiador francès.

Veure Catarisme і Emmanuel Le Roy Ladurie

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Veure Catarisme і En guàrdia!

Endura

Lendura (de l'occità, privació o dejuni) era una pràctica del catarisme que no s'aplicà gaire sovint.

Veure Catarisme і Endura

Enric de Marcy

Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).

Veure Catarisme і Enric de Marcy

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Veure Catarisme і Ermengol VIII d'Urgell

Esclarmonda (prenom)

Esclarmonda és un prenom femení català.

Veure Catarisme і Esclarmonda (prenom)

Esclarmonda de Foix

Esclarmonda de Foix (després de 1151 - 1215) fou una destacada membre de l'església càtara, coneguda com a Esclarmonda la Gran.

Veure Catarisme і Esclarmonda de Foix

Esclarmonda de Foix i de Cardona

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.

Veure Catarisme і Esclarmonda de Foix i de Cardona

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Veure Catarisme і Església catòlica a França

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Veure Catarisme і Església de Bòsnia

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Veure Catarisme і Estats Pontificis

Estatuts de Pàmies

Els Estatuts de Pàmies van ser una norma bàsica redactada per a regular els territoris conquerits per Simó de Montfort al Llenguadoc.

Veure Catarisme і Estatuts de Pàmies

Euquites

Els euquites (del grec εὐχῖται) o messalians (del siríac měṣallīn) eren una secta cristiana de Mesopotàmia que es va estendre per Àsia Menor, Tràcia i Egipte.

Veure Catarisme і Euquites

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Catarisme і Europa

Faïdit

Els faïdits eren els cavallers i senyors del Llenguadoc que es trobaren desposseïts dels seus feus i terres durant la croada albigesa.

Veure Catarisme і Faïdit

Família Levis

La família Levis fou una nissaga aristocràtica del Regne de França que era vassalla dels Montfort; va esdevenir famosa quan al Guiu o Gui de Levis va participar en la croada albigesa i va rebre la senyoria de Miralpeix (Mirepoix) al Llenguadoc.

Veure Catarisme і Família Levis

Felibritge

El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.

Veure Catarisme і Felibritge

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Veure Catarisme і Fenolleda

Fernand Niel

Fernand Niel (Besiers, 4 de setembre de 1903 – París, 15 de desembre de 1985) va ser un escriptor i historiador francès.

Veure Catarisme і Fernand Niel

Ferrer (dominic)

Ferrer o Ferrarius Catalanus, (Vilallonga de la Salanca, ~ 1200 - després del 1278) va ser un frare dominicà i filòsof nascut a la Catalunya del Nord.

Veure Catarisme і Ferrer (dominic)

Folquet de Marsella

Folquet de Marsella o Folc de Tolosa, en occità: Folquet de Marselha i en francès Foulques de Marseille (Marsella, ca.

Veure Catarisme і Folquet de Marsella

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Veure Catarisme і Francesc d'Assís

Gastronomia del Llemosí

La cuina llemosina és la cuina tradicional del Llemosí, dins de la cuina occitana i molt pròxima de la cuina d'Alvèrnia.

Veure Catarisme і Gastronomia del Llemosí

Gòtic llenguadocià

El gòtic llenguadocià, també conegut amb els noms de tolosà o, més comunament, meridional, és un tipus d'arquitectura gòtica que es va desenvolupar al llarg del a les regions occitanes que avui conformen a grans trets el Llenguadoc.

Veure Catarisme і Gòtic llenguadocià

Georges Bordonove

Georges Bordonove, (Enghien-les-Bains (Seine-et-Oise), 25 de maig de 1920 - Antony (Hauts-de-Seine), 16 de març de 2007) va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres d'història popular per al públic en general.

Veure Catarisme і Georges Bordonove

Gilabert de Castres

Gilabert de Castres, nascut a Castres devers el 1165, és el més cèlebre perfecte d'Occitània.

Veure Catarisme і Gilabert de Castres

Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester

, va ser un poderós noble anglès.

Veure Catarisme і Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Veure Catarisme і Guerra dels Cent Anys

Guerra santa

La guerra santa és una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per Déu i que condueix a la salvació eterna els seus executants.

Veure Catarisme і Guerra santa

Guilhèm de Puèglaurenç

Guilhèm de Puèglaurenç (en llatí Guillelmus de Podio Laurenti, traduït en francès com a Guillaume de Puylaurens), (Tolosa? c.1200-c.1274) va ser un religiós occità i cronista en llatí del segle XIIIe.

Veure Catarisme і Guilhèm de Puèglaurenç

Guilhem de Montanhagòl

Guilhem de Montanhagòl (fl. 1233 - 1258) fou un trobador occità.

Veure Catarisme і Guilhem de Montanhagòl

Guilhem de Tudela

Guilhem de Tudela fou un trobador navarrès en occità del.

Veure Catarisme і Guilhem de Tudela

Guillaume de Nogaret

Guillem de Nogaret (ca. 1260, Sant Felitz de Lauragués - 1313, París) fou un jurista conseller de Felip IV de França, nomenat garde de Sceaux (ministre de Justícia), home sense escrúpols, que forma part de la llegenda negra de la història de França per haver estat implicat en l'atemptat contra el papa Bonifaci VIII a Anagni i en la dissolució de l'orde del Temple.

Veure Catarisme і Guillaume de Nogaret

Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet

Guilhèm Arnaut, Estève de Sant Tibèri i els seus companys (morts a la Massacre d'Avinhonet, 29 de maig de 1242) eren membres del tribunal de la Inquisició de Tolosa que jutjava els seguidors del catarisme.

Veure Catarisme і Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet

Guillem Belibasta

Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.

Veure Catarisme і Guillem Belibasta

Guillem Berenguer

Guillem Berenguer (? - 1212), fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.

Veure Catarisme і Guillem Berenguer

Guillem de Bourges

Guillem de Bourges o de Donjeon (Nevers, Borgonya, ca. 19 d'octubre de 1155 - Bourges, Centre, 10 de gener de 1209) fou un monjo cistercenc, arquebisbe de Bourges de 1199 a 1209.

Veure Catarisme і Guillem de Bourges

Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada

Guillem Ramon de Montcada o Guillem Ramon I de Bearn fou vescomte de Bearn.

Veure Catarisme і Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada

Guillem VIII de Montpeller

Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.

Veure Catarisme і Guillem VIII de Montpeller

Guillema I de Castellvell

Guillema de Castellvell i de Vilademuls (? - 1228).

Veure Catarisme і Guillema I de Castellvell

Guirauda de La Vaur

Guirauda de La Vaur, també coneguda amb els noms de Guirauda de Laurac o més simplement Dama Guirauda, (? - La Vaur 3 de maig de 1211) va ser una noble del Llenguadoc i figura emblemàtica de la resistència occitana durant la Croada albigesa.

Veure Catarisme і Guirauda de La Vaur

Heresis

Heresis (Revue Semestrielle d'Hérésiologie Médiévale) és una revista francesa d'història d'aparició semestral publicada pel Centre d'Estudis Càtars René Nelli, dedicada a l'estudi científic i la divulgació de les dissidències religioses dins del context del món cristià medieval.

Veure Catarisme і Heresis

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Veure Catarisme і Heretgia

Hierogàmia

group.

Veure Catarisme і Hierogàmia

Hildegarda de Bingen

397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.

Veure Catarisme і Hildegarda de Bingen

Hipòlit de Rocabertí

Hipòlit de Rocabertí és una figura llegendària, suposat sant venerat com a protector dels agricultors, especialment a l'Alt Empordà.

Veure Catarisme і Hipòlit de Rocabertí

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Veure Catarisme і Història d'Andorra

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Veure Catarisme і Història d'Aran

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Veure Catarisme і Història d'Occitània

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Veure Catarisme і Història de França

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Veure Catarisme і Història de l'Església Catòlica

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Catarisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Veure Catarisme і Història del cristianisme

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Veure Catarisme і Història del cristianisme a Espanya

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Veure Catarisme і Història del papat

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Veure Catarisme і Honori II

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Veure Catarisme і Honori III

Hug IV d'Empúries

Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.

Veure Catarisme і Hug IV d'Empúries

Icarians

Placa commemorativa de la instal·lació de la colònia utòpica Icària-Speranza al comtat de Sonoma, Califòrnia, l'últim del seu gènere. Els icarians van conformar un moviment d'utòpics francesos, liderats per Étienne Cabet, que van establir un grup de comunes igualitàries a Amèrica del Nord entre 1848 i 1898.

Veure Catarisme і Icarians

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Catarisme і Inquisició

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Catarisme і Inquisició espanyola

Inquisició medieval

El Papa Gregori IX La Inquisició medieval va ser una sèrie d'inquisicions (cossos de l'Església catòlica encarregades de suprimir l'heretgia) a partir de l'any 1184, incloent la Inquisició episcopal (1184-1230) i després la Inquisició papal (1230).

Veure Catarisme і Inquisició medieval

Interpretacions feministes de la caça de bruixes de l'època moderna

Al llarg del segles XIX i XX, hi ha hagut moltes interpretacions del fenomen de la caça de bruixes fetes des de corrents feministes.

Veure Catarisme і Interpretacions feministes de la caça de bruixes de l'època moderna

Jaume de Vitry

Jaume de Vitry conegut amb el seu nom llatinitzat Jacobus de Vitriaco (nascut entre el 1160 i 1170 i mort entre el 1240 i 1244) fou un teòleg i historiador francès.

Veure Catarisme і Jaume de Vitry

Jean Duvernoy

Jean Duvernoy (Montbéliard, 1 de gener de 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 18 d'agost de 2010) va ser un jurista i historiador francès, especialitzat en heretgies medievals.

Veure Catarisme і Jean Duvernoy

Jesús Mestre i Godes

Jesús Mestre i Godes (Barcelona, 1925 - Barcelona, 25 de març de 2023) va ser un historiador català.

Veure Catarisme і Jesús Mestre i Godes

Joan de Penna

Joan de Penna o de Penne (Penna San Giovanni, Marques, ca. 1193 – 1270) fou un frare franciscà, company de Francesc d'Assís.

Veure Catarisme і Joan de Penna

Joana I de Tolosa

Joana de Tolosa, (Tolosa de Llenguadoc, comtat de Tolosa, 1220 - Siena, 1271) fou comtessa de Tolosa i marquesa de Provença (1249-1271).

Veure Catarisme і Joana I de Tolosa

Jordi Ventura i Subirats

Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Veure Catarisme і Jordi Ventura i Subirats

Josa de Cadí

Josa de Cadí és un poble situat a la cara sud de la Serra del Cadí.

Veure Catarisme і Josa de Cadí

José Luis Espejo Pérez

José Luis Espejo Pérez (Barcelona, 1965), és un escriptor en llengua castellana especialitzat en obres d'assaig històric.

Veure Catarisme і José Luis Espejo Pérez

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.

Veure Catarisme і L'ocell de foc (Emili Teixidor)

La vall de la por

La vall de la por (títol original en anglès: The Valley of Fear) és la quarta novel·la protagonitzada per Sherlock Holmes i escrita per Arthur Conan Doyle.

Veure Catarisme і La vall de la por

Legat

Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.

Veure Catarisme і Legat

Leutard l'heretge

Leutard l'heretge, era un home pobre del poble de Vertus al comtat de Châlons-sur-Marne (regió de Xampanya) que a finals de l'any 1000 es feu famós per ser, segons demostrarien els fets, un enviat de satanàs.

Veure Catarisme і Leutard l'heretge

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Veure Catarisme і Literatura medieval

Llegenda negra de la Inquisició

XVIII. La llegenda negra de la Inquisició és un terme utilitzat per aquells autors que creuen en l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició o Sant Ofici com una organització basada en el terror i la barbàrie humana.

Veure Catarisme і Llegenda negra de la Inquisició

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Catarisme і Llenguadoc

Llista de religions i tradicions espirituals

Aquesta és una llista de totes les religions i creences espirituals, inclou tant les practicades hui en dia com les ja no practicades.

Veure Catarisme і Llista de religions i tradicions espirituals

Llorer

El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.

Veure Catarisme і Llorer

Llucifer

Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’.

Veure Catarisme і Llucifer

Lo Boièr

Lo Boièr (Lo Bover - El Bover en català, Lo Boièr en occità) és una cançó tradicional occitana identificada sovint com a himne dels càtars.

Veure Catarisme і Lo Boièr

Luci III

Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.

Veure Catarisme і Luci III

Manés de Guzmán

Manés de Guzmán (Caleruega, Burgos, 1170 - 1234) fou un dominic castellà, germà de sant Domènec de Guzmán.

Veure Catarisme і Manés de Guzmán

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Veure Catarisme і Maniqueisme

Marcionisme

El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.

Veure Catarisme і Marcionisme

Mare de Déu del Claustre

L'escultura de la Mare de Déu del Claustre és una imatge de pedra del conservada i venerada en una capella de la Catedral de Solsona dotada de cambril.

Veure Catarisme і Mare de Déu del Claustre

Mauguòu

Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).

Veure Catarisme і Mauguòu

Menèrba (Erau)

Menerba (Menèrba en occità, Minerve en francès) és un municipi occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Catarisme і Menèrba (Erau)

Michel Roquebert

fou un escriptor francès, especialista en el catarisme.

Veure Catarisme і Michel Roquebert

Milícia de Jesucrist

La Milícia de Jesucrist (en llatí Militia Iesu Christi) fou un orde militar de Llombardia que va funcionar entre 1233 i 1261.

Veure Catarisme і Milícia de Jesucrist

Milícia de la Fe de Jesucrist

La Milícia (o exèrcit) o Orde de la (Santa) Fe de Jesucrist (Militia Jesu Christi) fou un efímer orde militar fundat al Llenguadoc poc abans de 1221, El seu origen està, probablement, en Folquet de Marsella, llavors bisbe de Tolosa de Llenguadoc; Simó IV de Montfort, cap de la Croada albigesa, i, potser, Sant Domènec de Guzmán, fundador dels dominics.

Veure Catarisme і Milícia de la Fe de Jesucrist

Minoria

kurda a Kermanxah (Iran) l'11 de febrer del 2018, en l'aniversari de la Revolució de l'Iran. El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.

Veure Catarisme і Minoria

Miquel el Sirià

Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.

Veure Catarisme і Miquel el Sirià

Miquel Fabra

Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del s. XII - València) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.

Veure Catarisme і Miquel Fabra

Mitologia dels Pirineus

El cim de l'Aneto, un gegant adormit segons la mitologia aragonesa La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.

Veure Catarisme і Mitologia dels Pirineus

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.

Veure Catarisme і Monestir

Monestir de Prolha

El monestir de Nostra Senyora de Prolha (en francès Prouilhe) es un convent situat al poble de Prolha, agregat a Fanjaus, al departament de l'Aude.

Veure Catarisme і Monestir de Prolha

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Veure Catarisme і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Monges Dominiques

Les Monges Dominiques o Monges de l'Orde dels Predicadors (en llatí Moniales Ordinis Predicatorum) són les religioses de vots solemnes que formen part de la branca femenina de l'Orde dels Predicadors.

Veure Catarisme і Monges Dominiques

Montsegur

Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió d'Occitània, França, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom.

Veure Catarisme і Montsegur

Muntanya Negra

Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.

Veure Catarisme і Muntanya Negra

Museu d'Història de Catalunya

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.

Veure Catarisme і Museu d'Història de Catalunya

Napoléon Peyrat

Napoléon Peyrat (Las Bòrdas d'Arisa, 20 de gener de 1809 - Saint-Germain-en-Laye, 4 d'abril de 1881) va ser un capellà protestant, historiador del catarisme i de la Reforma.

Veure Catarisme і Napoléon Peyrat

Nevà

Nevà és una entitat de població del municipi de Toses, a la comarca catalana del Ripollès.

Veure Catarisme і Nevà

Novacianisme

El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.

Veure Catarisme і Novacianisme

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Veure Catarisme і Occitans

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Catarisme і Occità

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Catarisme і Occitània

Oliver de Tèrme

Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.

Veure Catarisme і Oliver de Tèrme

Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau

LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.

Veure Catarisme і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Veure Catarisme і Orde de Sant Jordi d'Alfama

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Catarisme і Orde del Cister

Orde dels Humiliats

LOrde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al.

Veure Catarisme і Orde dels Humiliats

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Catarisme і Orde dels Predicadors

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Veure Catarisme і Orde mendicant

Otto Rahn

Otto Wilhelm Rahn (Michelstadt, Hessen, 18 de febrer de 1904 - Söll, Àustria, 13 de març de 1939) fou un investigador, escriptor i historiador medievalista alemany, i un oficial (Obersturmführer) de les SS.

Veure Catarisme і Otto Rahn

País de Saut

El País de Saut o Pays de Sault és una petita regió natural de França, situada al departament de l'Aude.

Veure Catarisme і País de Saut

Palau dels Barons de Pinós

El Palau dels Barons de Pinós, també anomenat Castell de Bagà,gencat.cat, és un edifici de Bagà, comarca del Berguedà.

Veure Catarisme і Palau dels Barons de Pinós

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Catarisme і Pannònia

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Veure Catarisme і Papa Innocenci III

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Veure Catarisme і Papat d'Avinyó

Papat d'Orvieto

El palau papal d'Orvieto La ciutat d'Orvieto, Umbria, va ser refugi de cinc papes durant el: Urbà IV (1261-1264), Gregori X (1271-1276), Martí IV (1281-1285), Nicolau IV (1288-1292) i Bonifaci VIII (1294-1303).

Veure Catarisme і Papat d'Orvieto

Parsifal

Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.

Veure Catarisme і Parsifal

Pataria

La Pataria (mot italià, pronunciat) fou un moviment popular de Milà que qüestionà el nomenament com a arquebisbe d'aquella ciutat de Guido de Velate (1045), noble milanès fidel a l'emperador alemany Enric III.

Veure Catarisme і Pataria

Paulicianisme

església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.

Veure Catarisme і Paulicianisme

Pedro Berruguete

group.

Veure Catarisme і Pedro Berruguete

Peire Authié

Peire Authié o Peire Autier (Acs, c. 1245 - Tolosa, 9 d'abril de 1310), va ser un dels últims «bons homes amics de Déu» perseguits per la Inquisició de l'Església catòlica com heretges a Llenguadoc al.

Veure Catarisme і Peire Authié

Pelfort de Rabastens

Pelfort I de Rabastens fou el senyor més important de Rabastens i cavaller.

Veure Catarisme і Pelfort de Rabastens

Pep Castellano Puchol

Josep Castellano Puchol (Albocàsser, 1960) més conegut com a Pep Castellano és un escriptor valencià.

Veure Catarisme і Pep Castellano Puchol

Pere de Cadireta

Pere de Cadireta (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279), sovint anomenat també de la Cadireta, va ser un frare dominic.

Veure Catarisme і Pere de Cadireta

Pere de Vaux-de-Cernay

Pere de Vaux-de-Cernay (floruit, 1215) fou un monjo Cistercenc de l'abadia de Vaux-de-Cernay (a Cernay-la-Ville del departament de les Yvelines) i cronista de la croada albigesa.

Veure Catarisme і Pere de Vaux-de-Cernay

Pere de Verona

Pere de Verona, conegut com a Sant Pere Màrtir o Pere Veronès (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252) fou un frare dominic i inquisidor.

Veure Catarisme і Pere de Verona

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Veure Catarisme і Pere el Catòlic

Pere I de Castellbò

Pere I de l'Alt Urgell o d'Urgell, més tard Pere I de Castellbò fou vescomte d'Urgell, que durant el seu govern va prendre el títol de vescomte de Castellbò.

Veure Catarisme і Pere I de Castellbò

Pere II de Courtenay

Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.

Veure Catarisme і Pere II de Courtenay

Pere Roger de Cabaret

Pere Roger de Cabaret (en occità Pèire Rogièr de Cabaret i en francès Pierre Roger de Cabaret) va ser un cavaller occità del.

Veure Catarisme і Pere Roger de Cabaret

Pere Roger de Mirapeis

Pere Roger de Mirapeis o Pere Roger de Miralpeix, (en occità Pèire Rotger de Mirapeis o Pèire Rogièr de Mirapeis) fill de Pere Roger de Mirapeis el vell (mort el 1209), fou senyor de Mirapeis, vassall del comtat de Foix i cavaller faïdit d'una família consagrada al catarisme.

Veure Catarisme і Pere Roger de Mirapeis

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Veure Catarisme і Persecució dels cristians

Peter Berling

Peter Berling (Meseritz-Obrawalde, Prússia, 20 de març de 1934 - Roma, 20 de novembre de 2017) va ser un escriptor alemany conegut per ser l'autor de la pentalogia Els fills del Graal.

Veure Catarisme і Peter Berling

Pietro Parenzo

Pietro Parenzo (Roma, s. XII - Orvieto, 21 de maig de 1199) fou podestà o senyor d'Orvieto en nom del papa.

Veure Catarisme і Pietro Parenzo

Poder temporal i poder espiritual

A l'Occident cristià, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals.

Veure Catarisme і Poder temporal i poder espiritual

Ponç de Planella

Ponç de Planella (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279) va ser un frare dominic, mort violentament.

Veure Catarisme і Ponç de Planella

Ponç de Vilamur

Ponç de Vilamur o Ponç de Vilamur i Pallars (?, ~1196 — ?, ~1257) fou un bisbe d'Urgell (1230-1255/1257).

Veure Catarisme і Ponç de Vilamur

Prades

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Veure Catarisme і Prades

Predicador (religió)

quàquer i la seva congregació. Sao Paulo, Brasil. Predicador és una paraula que es fa servir per referir-se a un ministre religiós que pronuncia sermons i homilies, generalment de contingut religiós.

Veure Catarisme і Predicador (religió)

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Veure Catarisme і Priscil·lià

Puritanisme

John Howe, Richard Baxter. El puritanisme dels segles i fou un moviment religiós d'Anglaterra i d'Escòcia que agrupava qualsevol grup religiós protestant que defensés una més gran puresa en l'adoració i en la doctrina així com un pietisme personal i de grup.

Veure Catarisme і Puritanisme

Quer (orografia)

Castell de Querbús Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós.

Veure Catarisme і Quer (orografia)

Quietisme

El quietisme és el nom donat (especialment en la teologia de l'Església Catòlica Romana) a un conjunt de creences cristianes que van créixer popularment a França, Itàlia i Espanya durant els darrers anys 1670 i 1680, particularment associat amb els escrits de Miguel de Molinos (i posteriorment de François Malaval i de Madame Guyon), i que van ser condemnates com a heretgia pel papa Innocenci XI en la butlla Coelestis Pastor de 1687.

Veure Catarisme і Quietisme

Raimon de Rabastens

Raimon de Rabastens, bisbe de Tolosa de 1202 a 1206, fou co-senyor de Rabastens amb el seu germà Pelfort I de Rabastens.

Veure Catarisme і Raimon de Rabastens

Ramon de Perella

Ramon de Perella (c. 1185-?), va ser un noble del País d'Olmes (alt comtat de Foix) desposseït dels seus dominis amb la croada albigesa.

Veure Catarisme і Ramon de Perella

Ramon de Tèrme

Ramon III de Tèrme (c. 1170 - Carcassona, c. 1210) va ser senyor de Tèrme (Llenguadoc) i altres possessions de la zona.

Veure Catarisme і Ramon de Tèrme

Ramon Guillem (canonge)

Ramon Guillem (Montpeller (?) - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.

Veure Catarisme і Ramon Guillem (canonge)

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Catarisme і Ramon Llull

Ramon Roger I de Foix

Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).

Veure Catarisme і Ramon Roger I de Foix

Ramon Roger Trencavell

Raimon Roger Trencavell (1185 - 10 de novembre de 1209) va ser vescomte d'Albi, d'Ambialet i de Besiers (feudataris del comte de Tolosa), i vescomte de Carcassona i de Rasés (feudataris del comte de Barcelona, el qual era al mateix temps rei d'Aragó).

Veure Catarisme і Ramon Roger Trencavell

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Veure Catarisme і Ramon VI de Tolosa

Reencarnació

l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.

Veure Catarisme і Reencarnació

Reforma protestant a Espanya

espanyola, per la qual cosa probablement sigui el llibre escrit en castellà amb major nombre d'exemplars de la història. Reforma protestant a Espanya. La història de la reforma protestant a Espanya es remunta al, quan diversos creients espanyols es van sentir plenament d'acord amb els plantejaments de la Reforma protestant iniciada per Martí Luter a Alemanya.

Veure Catarisme і Reforma protestant a Espanya

Regla de sant Francesc

''Escenes de la vida de sant Francesc'', icona de Bonaventura Berlinghieri, de 1235, conservada a l'església de Sant Francesc de Pescia (Itàlia). Com a tot fundador medieval, Francesc d'Assís és representat moltes vegades amb el text de la Regla a les seves mans.

Veure Catarisme і Regla de sant Francesc

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Catarisme і Regne de França

Renat Nelli

Renat Nelli o René Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana i particularment del catarisme.

Veure Catarisme і Renat Nelli

Romeu de Llívia

Romeu de Llívia (Llívia, Cerdanya, darrer terç del - Carcassona, Aude, 1261) fou un frare de l'Orde de Predicadors.

Veure Catarisme і Romeu de Llívia

Sança d'Aragó

Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).

Veure Catarisme і Sança d'Aragó

Sant Esteve de les Pereres

Sant Esteve de les Pereres és una església romànica que es troba a l'entitat de població de les Pereres pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Veure Catarisme і Sant Esteve de les Pereres

Sant Julià de Pedra

Sant Julià de Pedra és una església del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya).

Veure Catarisme і Sant Julià de Pedra

Sant Julià de Tartera

Sant Julià de Tartera és una església del municipi de Das (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Catarisme і Sant Julià de Tartera

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Veure Catarisme і Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Miquel de Soriguerola

Sant Miquel de Soriguerola és una església romànica situada a l'entitat de població de Soriguerola pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Veure Catarisme і Sant Miquel de Soriguerola

Sant Salvador de Predanies

Sant Salvador de Predanies és una església romànica que es troba al nucli de Prats, del municipi de Prats i Sansor a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Veure Catarisme і Sant Salvador de Predanies

Sant Serni de Meranges

Sant Serni de Meranges, o Sant Sadurní, és l'església parroquial romànica del municipi de Meranges, a la comarca de la Cerdanya.

Veure Catarisme і Sant Serni de Meranges

Santa Maria de Mosoll

Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a l'entitat de població de Mosoll, pertanyent al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Veure Catarisme і Santa Maria de Mosoll

Sautó

Sautó, antigament Saltó (o, estàndard, en francès i oficialment Sauto) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Veure Catarisme і Sautó

Se canta

«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.

Veure Catarisme і Se canta

Segle XIII

El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Veure Catarisme і Segle XIII

Sergi Grau Torras

Sergi Grau Torras (Terrassa, 1978) és un historiador català especialitzat en l'edat mitjana, és investigador vinculat a l'Institut d'Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Veure Catarisme і Sergi Grau Torras

Setge de Besiers

El setge de Besiers (21 i 22 de juliol del 1209) fou un dels primers episodis de la croada albigesa, saldat amb la mort de tots els besierencs, tant càtars com catòlics, ordenada pel legat papal Arnau Amalric.

Veure Catarisme і Setge de Besiers

Setge de Carcassona (1209)

El setge de Carcassona de 1209 fou una de les batalles de la croada albigesa.

Veure Catarisme і Setge de Carcassona (1209)

Setge de La Vaur (1211)

El setge de La Vaur és una operació militar de Simó de Montfort amb l'ajut de la Companyia Blanca del bisbe Folquet de Marsella, durant les seves campanyes per conquerir el comtat de Tolosa durant la Croada albigesa.

Veure Catarisme і Setge de La Vaur (1211)

Setge de Menerba

El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

Veure Catarisme і Setge de Menerba

Setge de Montsegur

El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.

Veure Catarisme і Setge de Montsegur

Setge de Tèrme

El setge de Tèrme (1210) fon una operació militar de Simó IV de Montfort durant el curs de la guerra coneguda com a croada albigesa per conquerir els vescomtats de Besiers, Albi i Carcassona,.

Veure Catarisme і Setge de Tèrme

Setge de Tolosa (1211)

El setge de Tolosa de 1211 va ser un intent de Simó IV de Montfort per pendre la ciutat al comte Ramon VI de Tolosa durant la Croada Albigesa.

Veure Catarisme і Setge de Tolosa (1211)

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Veure Catarisme і Simó IV de Montfort

Sobrenatural

caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.

Veure Catarisme і Sobrenatural

Sodomia

Crema de sodomites a l'any 1482 La sodomia és un terme d'origen religiós que s'utilitza per a referir-se a certs tipus d'actes sexuals, principalment el sexe anal entre homes o en mesura menor entre un home i una dona.

Veure Catarisme і Sodomia

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Veure Catarisme і Sufix -acum

Talteüll

Talteüll (o, en francès Tautavel) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 878 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Catarisme і Talteüll

Teodor de Celles

Teodor de Celles (Castell de Vêves a Celles, prop de Dinant, principat de Lieja, avui a Bèlgica, ca. 1166 - Clairlieu, prop d'Huy, 18 d'agost de 1236) fou un canonge de Lieja, fundador de l'orde dels Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu.

Veure Catarisme і Teodor de Celles

Teoria de la conspiració

47–49 Una teoria de la conspiració és una explicació d'un esdeveniment o situació que invoca una conspiració de grups sinistres i poderosos, sovint de motivació política, malgrat haver-hi altres explicacions que són més probables.

Veure Catarisme і Teoria de la conspiració

Tercer Orde de Sant Domènec

El Tercer Orde de Sant Domènec és un tercer orde catòlic romà vinculat a l'Orde de Sant Domènec.

Veure Catarisme і Tercer Orde de Sant Domènec

Tolerància religiosa

La tolerància religiosa significa respectar i acceptar l'existència d'altres formes de vida, creences i idees, així com la no creença en cap religió.

Veure Catarisme і Tolerància religiosa

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Catarisme і Tolosa de Llenguadoc

Torre de Castellar del Riu

La torre de Castellar del Riu és una torre de defensa situada en terrenys del municipi de Castellar del Riu (Berguedà).

Veure Catarisme і Torre de Castellar del Riu

Torre de Faia

Torre de Faia és una obra del municipi de Gisclareny (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Catarisme і Torre de Faia

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Veure Catarisme і Trobador

Trobadores

Trobadora Comtessa de Dia Castelloza Les trobadores o trobairitz van ser les creadores de l'anomenada cultura de l'amor cortès que va néixer a l'Occitània (territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l'Atlàntic i la Mediterrània) als segles XII-XIII, estenent-se pel nord d'Itàlia i Catalunya.

Veure Catarisme і Trobadores

Unam Sanctam

Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.

Veure Catarisme і Unam Sanctam

Valdesos

Els valdesos, valdesians o, en francès vaudois, són els membres d'un moviment cristià originat al que volia reformar l'Església i tornar-la a la seva essència primigènia.

Veure Catarisme і Valdesos

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Veure Catarisme і Vall d'Aran

Vegetarianisme

dieta vegetariana. El vegetarianisme és una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc.) que exclou els aliments carnis (carn, carn vermella, aus de corral, peix i marisc).

Veure Catarisme і Vegetarianisme

Vescomtat de Castellbò

Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.

Veure Catarisme і Vescomtat de Castellbò

Vescomtat de Rasès

Vescomtat de Rasès és la denominació que va portar el comtat de Rasès del 1082 al 1209, sota els Trencavell i sempre unit a Carcassona.

Veure Catarisme і Vescomtat de Rasès

Vilanava dels Canònges

Vilanava de Menerbés (nom occità; la forma oficial francesa és Villeneuve-Minervois) és una vila del Menerbès, a la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, dins el districte de Narbona i el cantó de Peiriac de Menerbés.

Veure Catarisme і Vilanava dels Canònges

Vot religiós

Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.

Veure Catarisme і Vot religiós

Zbigniew Herbert

Zbigniew Bolesław Ryszard Herbert, conegut habitualment com a Zbigniew Herbert AFI,, (29 d'octubre de 1924 a Lviv - 28 de juliol de 1998 a Varsòvia) – fou un poeta, assagista i dramaturg polonès, creador del famós cicle poètic "Senyor Cogito", autor d'obres per a radioteatre; condecorat pòstumament amb l'Orde de l'Àliga Blanca.

Veure Catarisme і Zbigniew Herbert

Zoé Oldenbourg

Zoé Oldenbourg, en rus Зоя Сергеевна Ольденбург (Soja Sergeiwna Oldenburg), va ser una historiadora i novel·lista francesa d'origen rus.

Veure Catarisme і Zoé Oldenbourg

1022

El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Catarisme і 1022

1030

El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Catarisme і 1030

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Veure Catarisme і 14 de novembre

1809

;Països Catalans.

Veure Catarisme і 1809

1881

;Països Catalans.

Veure Catarisme і 1881

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Veure Catarisme і 20 de gener

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Catarisme і 4 d'abril

També conegut com Albigeses, Albigesos, Càtars, Càtar, Càtares, Els Albigesos, Heretgia albigesa, Heretgia càtara, Homes bons.

, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Verona, Bisbat suburbicari de Frascati, Bogomilisme, Bons homes, Bosc de Bosoms, Bram, Bugarag, Cabó, Cagots, Camí, Camí dels bons homes, Carcassona, Carcassonne (joc), Carles Gascón Chopo, Cassolet, Castell d'Aguilar, Castell d'Èvol, Castell de Costauçan, Castell de Foix (França), Castell de Montfort (Vitrac), Castell de Montsó, Castell de Montsegur, Castell de Niòrt, Castell de Perapertusa, Castell de Puègverd, Castell de Querbús, Castell de Siurana, Castell de Tèrme, Castell del Far, Castell i vila de Vilanova de Prades, Castellbò, Castellnou d'Arri, Castells càtars, Castells de Las Tors, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Santa Cecília d'Albi, Catedral de Solsona, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Còrdas (Tarn), Cercle d'Agermanament Occitano-Català, Chabèrt de Barbairan, CMC, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Tolosa, Comunisme, Concili de Bourges (1225), Concili de Narbona del 1227, Concili del Laterà III, Concili del Laterà IV, Concili provincial de Lleida, Consolamentum, Constança de Tolosa, Convenenza, Cornudella de Montsant, Corona d'Aragó, Cova de Lombrives, Cova de Mas d'Azil, Crema de llibres, Creu de Tolosa, Crist crucificat (Velázquez), Croada Albigesa, Croada de Bòsnia, Croades, Cronologia del catarisme, Cubièra, Dídac d'Osma, Dictada Occitana, Docetisme, Doctrina de l'Església Catòlica, Domènec de Guzmán, Dualisme, Eimeric de Llemotges, Ekbert de Schönau, Elisabet de Schönau, Els Pirineus, Emmanuel Le Roy Ladurie, En guàrdia!, Endura, Enric de Marcy, Ermengol VIII d'Urgell, Esclarmonda (prenom), Esclarmonda de Foix, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Església catòlica a França, Església de Bòsnia, Estats Pontificis, Estatuts de Pàmies, Euquites, Europa, Faïdit, Família Levis, Felibritge, Fenolleda, Fernand Niel, Ferrer (dominic), Folquet de Marsella, Francesc d'Assís, Gastronomia del Llemosí, Gòtic llenguadocià, Georges Bordonove, Gilabert de Castres, Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, Guerra dels Cent Anys, Guerra santa, Guilhèm de Puèglaurenç, Guilhem de Montanhagòl, Guilhem de Tudela, Guillaume de Nogaret, Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet, Guillem Belibasta, Guillem Berenguer, Guillem de Bourges, Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada, Guillem VIII de Montpeller, Guillema I de Castellvell, Guirauda de La Vaur, Heresis, Heretgia, Hierogàmia, Hildegarda de Bingen, Hipòlit de Rocabertí, Història d'Andorra, Història d'Aran, Història d'Occitània, Història de França, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del cristianisme, Història del cristianisme a Espanya, Història del papat, Honori II, Honori III, Hug IV d'Empúries, Icarians, Inquisició, Inquisició espanyola, Inquisició medieval, Interpretacions feministes de la caça de bruixes de l'època moderna, Jaume de Vitry, Jean Duvernoy, Jesús Mestre i Godes, Joan de Penna, Joana I de Tolosa, Jordi Ventura i Subirats, Josa de Cadí, José Luis Espejo Pérez, L'ocell de foc (Emili Teixidor), La vall de la por, Legat, Leutard l'heretge, Literatura medieval, Llegenda negra de la Inquisició, Llenguadoc, Llista de religions i tradicions espirituals, Llorer, Llucifer, Lo Boièr, Luci III, Manés de Guzmán, Maniqueisme, Marcionisme, Mare de Déu del Claustre, Mauguòu, Menèrba (Erau), Michel Roquebert, Milícia de Jesucrist, Milícia de la Fe de Jesucrist, Minoria, Miquel el Sirià, Miquel Fabra, Mitologia dels Pirineus, Monestir, Monestir de Prolha, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monges Dominiques, Montsegur, Muntanya Negra, Museu d'Història de Catalunya, Napoléon Peyrat, Nevà, Novacianisme, Occitans, Occità, Occitània, Oliver de Tèrme, Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde del Cister, Orde dels Humiliats, Orde dels Predicadors, Orde mendicant, Otto Rahn, País de Saut, Palau dels Barons de Pinós, Pannònia, Papa Innocenci III, Papat d'Avinyó, Papat d'Orvieto, Parsifal, Pataria, Paulicianisme, Pedro Berruguete, Peire Authié, Pelfort de Rabastens, Pep Castellano Puchol, Pere de Cadireta, Pere de Vaux-de-Cernay, Pere de Verona, Pere el Catòlic, Pere I de Castellbò, Pere II de Courtenay, Pere Roger de Cabaret, Pere Roger de Mirapeis, Persecució dels cristians, Peter Berling, Pietro Parenzo, Poder temporal i poder espiritual, Ponç de Planella, Ponç de Vilamur, Prades, Predicador (religió), Priscil·lià, Puritanisme, Quer (orografia), Quietisme, Raimon de Rabastens, Ramon de Perella, Ramon de Tèrme, Ramon Guillem (canonge), Ramon Llull, Ramon Roger I de Foix, Ramon Roger Trencavell, Ramon VI de Tolosa, Reencarnació, Reforma protestant a Espanya, Regla de sant Francesc, Regne de França, Renat Nelli, Romeu de Llívia, Sança d'Aragó, Sant Esteve de les Pereres, Sant Julià de Pedra, Sant Julià de Tartera, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Miquel de Soriguerola, Sant Salvador de Predanies, Sant Serni de Meranges, Santa Maria de Mosoll, Sautó, Se canta, Segle XIII, Sergi Grau Torras, Setge de Besiers, Setge de Carcassona (1209), Setge de La Vaur (1211), Setge de Menerba, Setge de Montsegur, Setge de Tèrme, Setge de Tolosa (1211), Simó IV de Montfort, Sobrenatural, Sodomia, Sufix -acum, Talteüll, Teodor de Celles, Teoria de la conspiració, Tercer Orde de Sant Domènec, Tolerància religiosa, Tolosa de Llenguadoc, Torre de Castellar del Riu, Torre de Faia, Trobador, Trobadores, Unam Sanctam, Valdesos, Vall d'Aran, Vegetarianisme, Vescomtat de Castellbò, Vescomtat de Rasès, Vilanava dels Canònges, Vot religiós, Zbigniew Herbert, Zoé Oldenbourg, 1022, 1030, 14 de novembre, 1809, 1881, 20 de gener, 4 d'abril.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Catarisme

Taula de continguts