Taula de continguts
110 les relacions: Ada Lovelace, Agnès de Roma, Anglosaxons, Apol·lo i Dafne, Època victoriana, Àrtemis, Bona Dea, Bruixeria, Camila O'Gorman, Camilla Battista da Varano, Catarisme, Catolicisme, Călușari, Cesari d'Arle, Cinc nafres de Jesucrist, Clergat, Col·legi dels Pontífexs, Columba de Rieti, Cunegunda de Polònia, Dafnis i Cloe, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina de l'Església Catòlica, Dona a l'antiga Roma, Dones a Kiribati, Dones a l'antiga Xina, Dones a l'Aràbia Saudita, Dones a l'edat mitjana a Escòcia, Dones a Mèxic, Dones a Tunísia, Dones al Pakistan, Dones del Vietnam, Dones en l'islam, Ecoanarquisme, Educació sexual, Emparedament, Esposa de Putifar, Eugeni I, Família carmelita, Fets d'Andreu, Figura femenina en els «exempla» de l’edat mitjana, Germanes de la Misericòrdia, Giovanna Garzoni, Hàbit religiós, Hierodul, Hierogàmia, Història de la medicina, Història del nu artístic, Història del papat, Hortus deliciarum, Infern - Cant Setè, ... Ampliar l'índex (60 més) »
Ada Lovelace
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), va ser la primera programadora en la història dels ordinadors.
Veure Castedat і Ada Lovelace
Agnès de Roma
Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.
Veure Castedat і Agnès de Roma
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Veure Castedat і Anglosaxons
Apol·lo i Dafne
''Apol·lo i Dafne'', quadre atribuït a Piero Pollaiuolo (1441-1496) Apol·lo i Dafne és una relat de la mitologia grega que a través del temps ha estat narrada per autors grecs i romans en diverses formes literàries.
Veure Castedat і Apol·lo i Dafne
Època victoriana
Lèpoca victoriana és un període de la història britànica definit pel regnat de Victòria I del Regne Unit, entre juny de 1837 i el 22 de gener de 1901, data de la seva mort.
Veure Castedat і Època victoriana
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Castedat і Àrtemis
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Veure Castedat і Bona Dea
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Veure Castedat і Bruixeria
Camila O'Gorman
Camila O'Gorman (Ciutat de Buenos Aires; 1825 - San Andrés, Partido de General San Martín, Província de Buenos Aires; 18 d'agost de 1848) va ser una jove irlando-argentina, d'una família patrícia (per la línia paterna era neta de la també cèlebre "Perichona" - Madame Perichon), que va protagonitzar una tràgica història d'amor durant el segon govern de Juan Manuel de Rosas.
Veure Castedat і Camila O'Gorman
Camilla Battista da Varano
va ser una princesa i una religiosa, mística, humanista i abadessa clarissa.
Veure Castedat і Camilla Battista da Varano
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Castedat і Catarisme
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Castedat і Catolicisme
Călușari
Ballarins vestits a l'estil călușari Els Călușari (pronunciat en romanès com: ) eren els membres d'una societat secreta fraterna romanesa que practicaven un ball acrobàtic ritual conegut com el căluș.
Veure Castedat і Călușari
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Veure Castedat і Cesari d'Arle
Cinc nafres de Jesucrist
Francesc Ribalta (Solsona, 1565 - València, 1628): ''Abraçada de sant Francesc al crucificat'' (ca. 1620), Museu de Belles arts de València. Les Cinc nafres de Jesucrist (o plagues en versions arcaïtzants) és una expressió devocional que fa referència a les cinc ferides que va rebre Jesús a la seva crucifixió.
Veure Castedat і Cinc nafres de Jesucrist
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Castedat і Clergat
Col·legi dels Pontífexs
El Col·legi dels Pontífexs o Collegium Pontificum va ser una institució (collegium) de l'antiga Roma que estava composta pels sacerdots de més alt rang de la religió estatal, de caràcter politeista.
Veure Castedat і Col·legi dels Pontífexs
Columba de Rieti
Columba de Rieti, (en italià:; 2 de febrer de 1467 - 20 de maig de 1501) va ser una monja religiosa italiana del Tercer Orde de Sant Domènec que va ser considerada mística.
Veure Castedat і Columba de Rieti
Cunegunda de Polònia
Cunegunda o Kinga de Polònia (també anomenada Kunigunda, Kunegunda, Cunegundes, Kioga o Zinga); (1224 - 24 de juliol de 1292) va ser reina consort de Polònia i és venerada com a santa per l'Església catòlica i patrona de Polònia i Lituània.
Veure Castedat і Cunegunda de Polònia
Dafnis i Cloe
Amors pastorals de Dafnis i Cloe, o simplement Dafnis i Cloe (en grec Δάφνις καὶ Χλόη, Daphnis kai Chloē), és l'única obra del novel·lista grec Longus (segle II), escrita a finals del.
Veure Castedat і Dafnis i Cloe
Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.
Veure Castedat і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Castedat і Doctrina de l'Església Catòlica
Dona a l'antiga Roma
p.
Veure Castedat і Dona a l'antiga Roma
Dones a Kiribati
Les dones de Kiribati són dones nascudes, que viuen o provenen de Kiribati.
Veure Castedat і Dones a Kiribati
Dones a l'antiga Xina
Es va restringir a les dones de l'antiga Xina i de la Xina Imperial a participar en diversos àmbits de la vida social mitjançant estipulacions socials que les feien romandre a la llar, mentre que els assumptes externs eren realitzats per homes.
Veure Castedat і Dones a l'antiga Xina
Dones a l'Aràbia Saudita
Durant els segles i, els drets de les dones a l'Aràbia Saudita han estat severament limitats en comparació amb els drets de les dones en molts dels seus països veïns a causa de l'estricta interpretació i aplicació de la llei islàmica o xaria (شريعة).
Veure Castedat і Dones a l'Aràbia Saudita
Dones a l'edat mitjana a Escòcia
Les dones a l'Escòcia medieval inclou tots els aspectes de la vida i l'estatus social de la dona entre la sortida dels romans del nord de Britània al fins a la introducció del Renaixement i la reforma a principis del.
Veure Castedat і Dones a l'edat mitjana a Escòcia
Dones a Mèxic
L’estatus de les dones a Mèxic ha canviat significativament amb el pas del temps.
Veure Castedat і Dones a Mèxic
Dones a Tunísia
Des de la revolució de Tunísia de desembre de 2010 i les protestes a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica (MENA), les dones tunisianes han tingut un paper sense precedents en les protestes.
Veure Castedat і Dones a Tunísia
Dones al Pakistan
Segons el cens del Pakistan de 2017, les dones al Pakistan representaven el 48,76% de la població.
Veure Castedat і Dones al Pakistan
Dones del Vietnam
Les dones del Vietnam són dones nascudes, que viuen o provenen del Vietnam.
Veure Castedat і Dones del Vietnam
Dones en l'islam
Estudiants en una escola islàmica del Pakistan l'any 2011.Les complexes relacions de la dona en l'islam són definides pels textos islàmics i per la història i cultura del món islàmic.
Veure Castedat і Dones en l'islam
Ecoanarquisme
Tot i que la bandera verda i negra és principalment representativa de l'anarcoprimitivisme, també s'associa amb l'ecoanarquisme, en combinar el verd del ecologisme amb el negre de l'anarquisme. Lecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals.
Veure Castedat і Ecoanarquisme
Educació sexual
''"I el dolent la continua seguint"'', postal de principis del segle XX L'educació sexual és l'educació sobre la sexualitat humana, l'aparell reproductor femení i el masculí, l'orientació sexual, les relacions sexuals, la reproducció i altres aspectes de la sexualitat humana.
Veure Castedat і Educació sexual
Emparedament
Emparedament d'una monja de clausura segons un gravat de 1868 de Vinzenz Katzler Lemparedament és una forma d'empresonar una persona, normalment de manera perpètua, que consisteix a tancar el condemnat en un espai completament tancat, sense cap sortida.
Veure Castedat і Emparedament
Esposa de Putifar
Lesposa de Putifar és un personatge menor de la Bíblia hebrea i de l'Alcorà.
Veure Castedat і Esposa de Putifar
Eugeni I
Eugeni I (Roma, ? - 657) fou un papa de Roma des del 10 d'agost de 654 fins a la seva mort.
Veure Castedat і Eugeni I
Família carmelita
Escut de l'Orde del Carme, comú a molts dels instituts de la família carmelita. La família carmelita o carmelitana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen la regla i espiritualitat de l'Orde del Carmel.
Veure Castedat і Família carmelita
Fets d'Andreu
Els Fets d'Andreu, o també Actes d'Andreu és un text escrit en llengua grega entre els anys 150 i 200, que narra la predicació de l'apòstol Andreu.
Veure Castedat і Fets d'Andreu
Figura femenina en els «exempla» de l’edat mitjana
La inserció de relats didàctics i moralitzants, coneguts amb el nom d’exemplum, va generalitzar-se a partir del quan els clergues van desenvolupar una nova forma popular del discurs/sermó medieval que estava destinat a influir un públic més nombrós i analfabet.
Veure Castedat і Figura femenina en els «exempla» de l’edat mitjana
Germanes de la Misericòrdia
Les Germanes de la Misericòrdia, en anglès Religious Sisters of Mercy, és un institut religiós femení de dret ponfifici, concretament una congregació religiosa de germanes de l'Església Catòlica.
Veure Castedat і Germanes de la Misericòrdia
Giovanna Garzoni
va ser una pintora barroca italiana, especialitzada en natures mortes i miniatures.
Veure Castedat і Giovanna Garzoni
Hàbit religiós
Lhàbit religiós és una vestimenta emprada pels ordes religiosos.
Veure Castedat і Hàbit religiós
Hierodul
Els hieroduls (en hieroduli, 'esclaus del temple') eren homes i dones dedicats com a esclaus al culte dels déus.
Veure Castedat і Hierodul
Hierogàmia
group.
Veure Castedat і Hierogàmia
Història de la medicina
El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr.
Veure Castedat і Història de la medicina
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Veure Castedat і Història del nu artístic
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Castedat і Història del papat
Hortus deliciarum
LHortus deliciarum fou un manuscrit il·lustrat medieval realitzat i compilat per Herrada de Landsberg en el convent de Mont Sainte-Odile, a Ottrott.
Veure Castedat і Hortus deliciarum
Infern - Cant Setè
Cant VII els avars i els pròdigs, il·lustració de Paul Gustave Doré En el marc del quart cercle de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el setè Cant de l'Infern comença amb unes paraules famoses i incomprensibles que pronuncia Plutos, el guardià infernal del quart cercle, on són castigats els avars i els pròdigs; presenta la descripció del càstig a què són sotmesos.
Veure Castedat і Infern - Cant Setè
Infern - Cant Setzè
Priamo della Quercia, il·lustració del Cant Setzè. El cant setzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art.
Veure Castedat і Infern - Cant Setzè
Jainisme
símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.
Veure Castedat і Jainisme
Judit amb el cap d'Holofernes
''Judit decapitant a Holofernes'', d'Artemisia Gentileschi, 1614-1618 ''Retorn de Judit a Betulia'', de Sandro Botticelli, 1470 Judit amb el cap d'Holofernes o Judit decapitant a Holofernes és un episodi bíblic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià.
Veure Castedat і Judit amb el cap d'Holofernes
L'arbore di Diana
L'arbore di Diana és una òpera buffa en dos actes del compositor Vicent Martín i Soler estrenada al Burgtheater de Viena l'1 d'octubre de 1787, 28 dies abans que Mozart presentés el seu Don Giovanni a Praga.
Veure Castedat і L'arbore di Diana
La ciutat de Déu
La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.
Veure Castedat і La ciutat de Déu
La filla de l’emperador Contastí
La filla de l'emperador Contastí és una novel·la breu, qualificada per Ramon Aramon, en editar-la, com a novel·la exemplar.
Veure Castedat і La filla de l’emperador Contastí
La Gioconda
La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.
Veure Castedat і La Gioconda
La gran familia
La gran familia és una pel·lícula espanyola dirigida el 1962 per Fernando Palacios i interpretada en els seus principals papers per Albert Closas i Amparo Soler Leal.
Veure Castedat і La gran familia
La Regenta
La Regenta és la primera novel·la de Leopoldo Alas ''«Clarín»'', publicada en dos volums el 1884 i 1885, i explica la història d'Ana Ozores i la seva relació amorosa amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època.
Veure Castedat і La Regenta
Les tres Gràcies (Regnault)
Les tres Gràcies és una pintura a l'oli realitzada per Jean-Baptiste Regnault entre el 1793 i 1794, i que s'exposa al Museu del Louvre de París.
Veure Castedat і Les tres Gràcies (Regnault)
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Veure Castedat і Lesbiana
Luxúria
La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.
Veure Castedat і Luxúria
Mariam Thresia Chiramel
Mariam Thresia (nascuda Thresia Chiramel Mankidiyan; 26 d'abril de 1876 - 8 de juny de 1926) va ser una catòlica siro-malabar índia, professada religiosa i fundadora de la Congregació de la Sagrada Família.
Veure Castedat і Mariam Thresia Chiramel
Mera (filla de Pretos)
D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.
Veure Castedat і Mera (filla de Pretos)
Michel Serrault
Michel Serrault (Brunoy Sena i Oise, França, 24 de gener de 1928 - Vasouy Calvados, 29 de juliol de 2007) va ser un actor francès.
Veure Castedat і Michel Serrault
Missioneres de la Caritat
Les Missioneres de la Caritat, en llatí Congregatio Sororum Missionarium Caritatis, també conegudes com a Germanes de la Mare Teresa és una congregació religiosa catòlica establerta el 1950 per la Mare Teresa de Calcuta per a ajudar els més pobres d'entre els pobres.
Veure Castedat і Missioneres de la Caritat
Mite dels orígens troians
El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.
Veure Castedat і Mite dels orígens troians
Mohandas Gandhi
va ser un pensador i polític indi.
Veure Castedat і Mohandas Gandhi
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Castedat і Monestir
Monges Comanadores de Sant Jaume
Les Monges Comanadores de Sant Jaume o Comanadores de l'Orde de Sant Jaume són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa.
Veure Castedat і Monges Comanadores de Sant Jaume
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Castedat і Monjo
Montanisme
El montanisme fou un corrent cristià predicat per Montà a Frígia l'any 155.
Veure Castedat і Montanisme
Mutilació genital femenina
La mutilació genital femenina (MGF) consisteix en l'ablació o extirpació de part dels genitals externs femenins, amb mitjans quirúrgics rudimentaris o no.
Veure Castedat і Mutilació genital femenina
Neomalthusianisme
abundant mà d'obra necessària per a les fàbriques de la revolució industrialhttp://www.filosofia.org/aut/001/1909huvi.htm Huelga de vientres. Medios prácticos para evitar las familias numerosas, de Luis Bulffi de Quintana, a projecte filosofía.org, edició de 1906, 32 págs.
Veure Castedat і Neomalthusianisme
Norma (Bellini)
Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.
Veure Castedat і Norma (Bellini)
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Veure Castedat і Orde de la Cartoixa
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Veure Castedat і Orde de Sant Jaume
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Castedat і Papat d'Avinyó
Parsifal
Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.
Veure Castedat і Parsifal
Partènope (sirena)
Partènope (del grec: Παρθενόμη) era una de les sirenes, la tomba de la qual, segons la mitologia grega es podia trobar a Nàpols, ciutat que rebia el seu nom antigament.
Veure Castedat і Partènope (sirena)
Pírcing al fre prepucial
Un pírcing al fre prepucial és un tipus de pírcing genital que es troba a la part inferior de l'eix del penis.
Veure Castedat і Pírcing al fre prepucial
Pírcing de castedat
El pírcing de castedat és un tipus de pírcing genital que es pot utilitzar per imposar la castedat.
Veure Castedat і Pírcing de castedat
Pírcing Guiche
Un pírcing Guiche és un pírcing al perineu.
Veure Castedat і Pírcing Guiche
Pecat capital
Els set pecats capitals són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat.
Veure Castedat і Pecat capital
Pederàstia
Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.
Veure Castedat і Pederàstia
Pedofília
La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers.
Veure Castedat і Pedofília
Petó
Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.
Veure Castedat і Petó
Pintures de la cel·la de Sant Miquel
Les pintures murals de la cel·la (o capella) de Sant Miquel –o cel·la de Francesca Saportella– és un conjunt pictòric del Monestir de Pedralbes de Barcelona realitzat amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli l'any 1346.
Veure Castedat і Pintures de la cel·la de Sant Miquel
Pornografia
El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.
Veure Castedat і Pornografia
Promiscuïtat
La Chala referent a la infidelitat conjugal. La promiscuïtat és la pràctica de relacions sexuals amb diverses persones, parelles o grups sexuals, en contraposició amb la monogàmia, tant en el regne animal com entre els éssers humans.
Veure Castedat і Promiscuïtat
Prostitució a l'antiga Grècia
aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.
Veure Castedat і Prostitució a l'antiga Grècia
Purdah
La purdah (en hindi पर्दा, en farsi پرده, en urdú پردہ, literalment "cortina") és un costum utilitzat en certes parts del món islàmic, especialment al subcontinent indi i en alguns països àrabs, que consisteix en l'estricta prohibició que una dona pugui ser vista pels homes.
Veure Castedat і Purdah
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Veure Castedat і Purgatori (La Divina Comèdia)
Rae-rae
Les rae-rae són dones transgènere de la cultura tahitiana, una distinció contemporània originada a la dècada del 1960 a partir de māhū (que significa «al mig»), que és la categoria social més tradicional de la gent liminal de gènere de la Polinèsia.
Veure Castedat і Rae-rae
Retaule de donya María de Aragón
Retaule de donya María de Aragón és la denominació historiogràfica d'un retaule encarregat a El Greco per a l'església del Colegio de la Encarnación de Madrid (també anomenat Colegio de doña María de Aragón).
Veure Castedat і Retaule de donya María de Aragón
Retaule de Vallmoll
El Retaule de Vallmoll va ser creat cap al 1450 per a l'església de Santa Maria de Vallmoll (Alt Camp) i és obra de Jaume Huguet.
Veure Castedat і Retaule de Vallmoll
Sangha
Sangha (संघ saṃgha) és una paraula del pali o sànscrit que pot ser traduïda com "associació", "assemblea" o "comunitat".
Veure Castedat і Sangha
Saviesa
iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.
Veure Castedat і Saviesa
Segregació per sexes
La segregació per sexes és la separació de les persones segons el seu sexe, per a atendre les necessitats específiques, per crear entorns descarregats de pressions de gènere, o bé per privilegiar-ne uns per sobre dels altres (apartheid sexual).
Veure Castedat і Segregació per sexes
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Castedat і Sexualitat a l'antiga Roma
Sikhanyiso Dlamini
és una princesa i política d'Eswatini.
Veure Castedat і Sikhanyiso Dlamini
Taceat in ecclesia mulier
Taceat in ecclesia mulier o «que les dones callin a les assemblees» és un latinisme que prové de la Primera carta als Corintis de Pau de Tars publicada l'any 54.
Veure Castedat і Taceat in ecclesia mulier
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Castedat і Temple Expiatori de la Sagrada Família
The Mansion of Happiness
''The Mansion of Happiness'' (1843) The Mansion of Happiness és el nom del joc de tauler d'autor en venda durant més temps (des del 1800 al 1926) i un dels més famosos dels Estats Units al.
Veure Castedat і The Mansion of Happiness
Tractament talibà de la dona
Un policia religiós talibà pega una dona afganesa a Kabul el 26 d'agost de 2001. El reportatge es pot veure http://pz.rawa.org/rawasongs/movie/beating.mpg aquí. El tractament talibà de la dona està basat en el sexisme (masclisme) i la misogínia amb les dones per part dels talibans durant lEmirat Islàmic de l'Afganistan.
Veure Castedat і Tractament talibà de la dona
Valcand
Valcand, Valcandus Tungrensis, Walcand o Walcaud (- 831) fou bisbe de Lieja de 810 fins a la seva mort.
Veure Castedat і Valcand
Verge jurada
XX a l'Albània otomana. Als Balcans, es denomina verge jurada, verge juramentada o burnesha (en albanès, burrneshë o virgjineshë) la dona que fa un vot de castedat i, havent renunciat a relacions sexuals i al matrimoni, pren el paper d'home en la família.
Veure Castedat і Verge jurada
Vida consagrada
L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).
Veure Castedat і Vida consagrada
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Veure Castedat і Virtut
Vivina de Groot-Bijgaarden
Vivina de Groot-Bijgaarden, nascuda vers el 1103 a Oisy (avui Oisy-le-Verger, al Pas-de-Calais) i traspassada el 17 de desembre de 1170 a Groot-Bijgaarden (Flandes, prop de Brussel·les) va ser una eremita, monja benedictina.
Veure Castedat і Vivina de Groot-Bijgaarden