Accés més ràpid que el navegador!
172 les relacions: Acrux, Alfred McEwen, Anell D, Anell E, Anell F, Anell planetari, Anell R/2004 S'1, Anells de Júpiter, Anells de Rea, Annie Easley, Anomalia de sobrevol, Anomalia dels Pioneer, Astrium, Astrogeology Research Program, Athena Coustenis, Atles (satèl·lit), Atmosfera de Júpiter, Cal·listo (satèl·lit), Característica d'albedo, Carolyn Porco, Cartografia d'Encèlad, Cartografia de Dione, Cartografia de Rea, Cartografia de Tetis, Cassini, Centaure (astronomia), Christiaan Huygens, Cinturó d'asteroides, Claudia Alexander, Colonització de l'espai, Colonització del sistema solar extern, Criovolcà, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia de l'exploració del sistema solar, Cronologia de la Cassini–Huygens, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Dafnis (satèl·lit), Dale Cruikshank, Delta fluvial, Descobriment i exploració del sistema solar, Dione (satèl·lit), Divisió d'Encke, Divisió de Cassini, Eclipsi, Edward Belbruno, Efecte d'oposició, Efecte Doppler, Egeó (satèl·lit), Encèlad (satèl·lit), Equinocci, ..., Estrella de la Mort, European Space Operations Centre, Exploració de Júpiter, Exploració de Neptú, Exploració de Saturn, Exploració de Venus, Fàcula, Ganesa Macula, Gegant gasós, Giovanni Cassini, Guèiser, Hidrocarbur, Himalia (satèl·lit), Informe Ride, Io (satèl·lit), Ionització per impacte, Janus (satèl·lit), Jàpet (satèl·lit), Júpiter (planeta), Jingpo Lacus, Julien Civange, Jupiter Icy Moon Explorer, Kraken Mare, Lacus, Ligeia Mare, Llacs de Tità, Llista de característiques d'albedo de Tità, Llista de catenae de Dione, Llista de catenae de Mimas, Llista de catenae de Rea, Llista de colles de Tità, Llista de cràters d'Encèlad, Llista de cràters d'Epimeteu, Llista de cràters d'Hiperió, Llista de cràters de Dione, Llista de cràters de Febe, Llista de cràters de Janus, Llista de cràters de Jàpet, Llista de cràters de Mimas, Llista de cràters de Rea, Llista de cràters de Tetis, Llista de cràters de Tità, Llista de formacions geològiques de Tità, Llista de missions d'exploració de Júpiter, Llista de missions d'exploració de Saturn, Llista de missions d'exploració de Venus, Llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables, Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea, Llista de satèl·lits naturals, Llista de sobrevols de la Terra, Llista de sondes del sistema solar, Lunar and Planetary Laboratory, Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer, Madrid Deep Space Communications Complex, Magnetosfera de Saturn, Mòdul de descens Huygens, Mimas (satèl·lit), NASA, Nau espacial no tripulada, Nau espacial robòtica, Núvol, Neptú (planeta), Ontario Lacus, Orbitador espacial, Pal·lene (satèl·lit), Partícula α, Pòl·lux (satèl·lit), Plutoni, Pols còsmica, Programa espacial francès, Punga Mare, Rea (satèl·lit), Rosaly Lopes, S/2004 S 3, S/2004 S 4, S/2004 S 6, S/2009 S 1, Sarah Milkovich, Satèl·lit menor, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Sistema de coordenades planetàries, Sonda espacial, Telest (satèl·lit), Tetis (satèl·lit), Tipus hipotètics de bioquímica, Titan IV, Titan Saturn System Mission, Tità (satèl·lit), Van Allen Probes, Vòrtex polar, Vent, Vol espacial interplanetari, Volcà, Vulcanisme a Io, Xanadu (Tità), Yuk L. Yung, (2685) Masursky, (5649) Donnashirley, 15 d'octubre, 1997, 1997 en els vols espacials, 1998 en els vols espacials, 1999 en els vols espacials, 2000 en els vols espacials, 2004, 2004 en els vols espacials, 2005 en els vols espacials, 2006 en els vols espacials, 2007 en els vols espacials, 2008 en els vols espacials, 2009 en els vols espacials, 2010 en els vols espacials, 2011 en els vols espacials, 2012 en els vols espacials, 2013 en els vols espacials, 2014 en els vols espacials, 2015 en els vols espacials, 2016 en els vols espacials, 2017 en els vols espacials, 30 de juny. Ampliar l'índex (122 més) »
Acrux
Acrux (Alfa de la Creu del Sud / α Crucis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de la Creu del Sud i la tretzena més brillant del nostre cel, amb una magnitud aparent de 0,77.
Nou!!: Cassini-Huygens і Acrux · Veure més »
Alfred McEwen
El Dr.
Nou!!: Cassini-Huygens і Alfred McEwen · Veure més »
Anell D
L'anell D és un anell planetari situat al voltant de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anell D · Veure més »
Anell E
L'anell E de Saturn s'estén des de 180.000 km als 480.000 km del centre de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anell E · Veure més »
Anell F
Cassini Satèl·lit pastor '''Prometeu''' cuidant l'anell F Trenats en l'anell F fotografiats al novembre de 1980 per la Voyager 1 L'anell F és un anell exterior a l'anell A que està a 140.210 km del centre de Saturn i amb una amplària entre 30 i 500 km, i que es va fer ràpidament conegut durant el vol de les naus Voyager per presentar ondulacions i trenats que era la primera vegada que s'observaven.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anell F · Veure més »
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anell planetari · Veure més »
Anell R/2004 S'1
R/2004 S'1, també conegut com a S/2004 1R, és la designació temporal d'un anell planetari recentment descobert al voltant del planeta Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anell R/2004 S'1 · Veure més »
Anells de Júpiter
satèl·lits interiors El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anells de Júpiter · Veure més »
Anells de Rea
consulta.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anells de Rea · Veure més »
Annie Easley
Annie J. Easley (23 d'abril de 1933 – 25 de juny de 2011) va ser una científica informàtica afroamericana, matemàtica i científica de coets.
Nou!!: Cassini-Huygens і Annie Easley · Veure més »
Anomalia de sobrevol
L'anomalia de sobrevol és un increment energètic (energia cinètica) inesperat que es dona en satèl·lits artificials durant assistències gravitatòries.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anomalia de sobrevol · Veure més »
Anomalia dels Pioneer
Lanomalia dels Pioneer o efecte Pioneer és la desviació observada de les trajectòries esperades de diferents sondes espacials que visiten la part exterior del Sistema solar, en especial la Pioneer 10 i la 11.
Nou!!: Cassini-Huygens і Anomalia dels Pioneer · Veure més »
Astrium
Astrium és la divisió espacial de l'empresa EADS, és un fabricant espacial europeu involucrat en el desenvolupament i fabricació d'equips i vehicles espacials, llançadores per posar aquests en òrbita i serveis de comunicació protegida i navegació basats en satèl·lits.
Nou!!: Cassini-Huygens і Astrium · Veure més »
Astrogeology Research Program
El Centre de Ciències d'Astrogeologia és l'entitat de l'Estudi Geològic dels Estats Units dedicada a l'estudi de la geologia planetària i la cartografia planetària.
Nou!!: Cassini-Huygens і Astrogeology Research Program · Veure més »
Athena Coustenis
és una astrofísica especialitzada en planetologia.
Nou!!: Cassini-Huygens і Athena Coustenis · Veure més »
Atles (satèl·lit)
Atles és una de les llunes del planeta Saturn, anomenada també Saturn XV.
Nou!!: Cassini-Huygens і Atles (satèl·lit) · Veure més »
Atmosfera de Júpiter
Patró de núvols a Júpiter. Llegenda:1.
Nou!!: Cassini-Huygens і Atmosfera de Júpiter · Veure més »
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Nou!!: Cassini-Huygens і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »
Característica d'albedo
En astrogeologia, una característica d'albedo o formació d'albedo (en anglès, albedo feature; abr. AL) és una expressió utilitzada per la Unió Astronòmica Internacional per designar una gran àrea de la superfície d'un planeta (o un altre cos del sistema solar) que mostra un contrast de brillantor o foscor (albedo) amb zones adjacents.
Nou!!: Cassini-Huygens і Característica d'albedo · Veure més »
Carolyn Porco
Carolyn C. Porco (Nova York, 6 de març de 1953) és un científica planetària estatunidenca coneguda per la seva feina en l'exploració del sistema solar exterior, començant per les imatges de les missions Voyager a Júpiter, Saturn, Urà i Neptú en la dècada de 1980.
Nou!!: Cassini-Huygens і Carolyn Porco · Veure més »
Cartografia d'Encèlad
Encèlad Per la cartografia d'Encèlad, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície d'Encèlad d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1: 500.000, que defineix 15 quadrangles, designats de Se-01 a Se-15 (Se és l'acrònim de Saturn i Encèlad).
Nou!!: Cassini-Huygens і Cartografia d'Encèlad · Veure més »
Cartografia de Dione
Dione Per la cartografia de Dione, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície de Dione d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1: 1.000.000, que defineix 15 quadrangles, designats de Sd-01 a Sd-15 (Sd és l'acrònim de Saturn i Dione).
Nou!!: Cassini-Huygens і Cartografia de Dione · Veure més »
Cartografia de Rea
Rea Per la cartografia de Rea, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície de Rea d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1: 1.500.000, que defineix 15 quadrangles, designats de Sr-01 a Sr-15 (Sr és l'acrònim de Saturn i Rea).
Nou!!: Cassini-Huygens і Cartografia de Rea · Veure més »
Cartografia de Tetis
Tetis Per la cartografia de Tetis, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície de Tetis d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1: 1.000.000, que defineix 15 quadrangles, designats de Ste-01 a Ste-15 (Ste és l'acrònim de Saturn i Tetis).
Nou!!: Cassini-Huygens і Cartografia de Tetis · Veure més »
Cassini
* Giovanni Cassini (1625-1712), eminent astrònom nascut a Itàlia.
Nou!!: Cassini-Huygens і Cassini · Veure més »
Centaure (astronomia)
Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.
Nou!!: Cassini-Huygens і Centaure (astronomia) · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Cassini-Huygens і Christiaan Huygens · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: Cassini-Huygens і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Claudia Alexander
Claudia Joan Alexander (30 de maig de 1959 – 11 de juliol de 2015) va ser una científica canadenca-estatunidenca que es va especialitzar en geofísica i ciència planetària.
Nou!!: Cassini-Huygens і Claudia Alexander · Veure més »
Colonització de l'espai
Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.
Nou!!: Cassini-Huygens і Colonització de l'espai · Veure més »
Colonització del sistema solar extern
La colonització del sistema solar extern és un concepte desenvolupat sobretot en la literatura de ciència-ficció.
Nou!!: Cassini-Huygens і Colonització del sistema solar extern · Veure més »
Criovolcà
Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.
Nou!!: Cassini-Huygens і Criovolcà · Veure més »
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Nou!!: Cassini-Huygens і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »
Cronologia de l'exploració del sistema solar
Cronologia de l'exploració del sistema solar. Aquest article és una cronologia de l'exploració del sistema solar ordenat per data de llançament de nau espacial.
Nou!!: Cassini-Huygens і Cronologia de l'exploració del sistema solar · Veure més »
Cronologia de la Cassini–Huygens
Aquest article és una llista cronològica dels esdeveniments que van tenir lloc o estaven programats durant la missió Cassini–Huygens a Saturn i Tità.
Nou!!: Cassini-Huygens і Cronologia de la Cassini–Huygens · Veure més »
Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.
Nou!!: Cassini-Huygens і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals · Veure més »
Dafnis (satèl·lit)
Dafnis, també conegut com a Saturn XXXV (designació provisional S/2005 S 1), és un satèl·lit interior de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Dafnis (satèl·lit) · Veure més »
Dale Cruikshank
és un astrònom i científic planetari de la Subdivisió d'Astrofísica del Centre d'Investigació Ames de la NASA.
Nou!!: Cassini-Huygens і Dale Cruikshank · Veure més »
Delta fluvial
group.
Nou!!: Cassini-Huygens і Delta fluvial · Veure més »
Descobriment i exploració del sistema solar
El Sol i els planetes del sistema solar. (Plutó és ara classificat com un planeta nan, i no es veurà). Les mides relatives dels objectes estan dibuixades a escala, les seves distàncies no Durant molts milers d'anys, les civilitzacions, amb unes poques excepcions, no reconeixien l'existència del sistema solar.
Nou!!: Cassini-Huygens і Descobriment i exploració del sistema solar · Veure més »
Dione (satèl·lit)
Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Dione (satèl·lit) · Veure més »
Divisió d'Encke
La Divisió Encke. La Divisió d'Encke és un buit dins de l'Anell A del planeta Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Divisió d'Encke · Veure més »
Divisió de Cassini
Cassini, en què es distingeix la divisió de Cassini entre els anells A i B Imatge d'alta resolució obtinguda per la sonda Cassini en el pas dels anells La divisió de Cassini és la separació existent entre els anell A (exterior) i B (interior) de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Divisió de Cassini · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Cassini-Huygens і Eclipsi · Veure més »
Edward Belbruno
és un matemàtic, els interessos dels quals, han estat en la mecànica celeste, sistemes dinàmics, l'astronomia dinàmica i enginyeria aeroespacial.
Nou!!: Cassini-Huygens і Edward Belbruno · Veure més »
Efecte d'oposició
The opposition effect brightens the area around Buzz Aldrin's shadow due to the retroreflective property of lunar soil. L'efecte d'oposició (de vegades conegut com el pic d'oposició o efecte Seeliger) és l'abrillantat d'una superfície rugosa, o un objecte amb moltes partícules, quan s'il·lumina directament des del darrere de l'observador.
Nou!!: Cassini-Huygens і Efecte d'oposició · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Cassini-Huygens і Efecte Doppler · Veure més »
Egeó (satèl·lit)
Tres imatges del brillant arc de l'Anell G amb Egeó dins d'ell, al llarg del transcurs de deu minuts. Egeó, també conegut com a Saturn LIII (designació provisional S/2008 S 1), és un satèl·lit natural de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Egeó (satèl·lit) · Veure més »
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Nou!!: Cassini-Huygens і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Cassini-Huygens і Equinocci · Veure més »
Estrella de la Mort
L'Estrella de la Mort (també anomenada Estel de la Mort) és una estació espacial de combat fictícia de la saga La Guerra de les Galàxies.
Nou!!: Cassini-Huygens і Estrella de la Mort · Veure més »
European Space Operations Centre
L'European Space Operations Centre (ESOC o en català: Centre Europeu d'Operacions Espacials) serveix com a centre principal de control de missions de l'Agència Espacial Europea (ESA) i està ubicat a Darmstadt, Alemanya.
Nou!!: Cassini-Huygens і European Space Operations Centre · Veure més »
Exploració de Júpiter
Júpiter L'exploració de Júpiter es va iniciar el 1973 amb una primera missió espacial que va ser succeïda per unes altres vuit, que incloïen no només el planeta sinó també els seus satèl·lits.
Nou!!: Cassini-Huygens і Exploració de Júpiter · Veure més »
Exploració de Neptú
Neptú. Imatge processada de la càmera d'angle estret de la ''Voyager 2'' el 16 o 17 d'agost de 1989. El pol sud de Neptú es troba al final de la imatge. L'exploració Neptú només ha sigut realitzat amb una nau espacial, la Voyager 2 el 1989.
Nou!!: Cassini-Huygens і Exploració de Neptú · Veure més »
Exploració de Saturn
Il·lustració utilitzant les dades d'exploració, com es revela a ''Sternstunden'' a Oberhausen Lexploració de Saturn s'ha fet exclusivament per sondes no tripulades.
Nou!!: Cassini-Huygens і Exploració de Saturn · Veure més »
Exploració de Venus
El planeta Venus va ser el primer cos del sistema solar després de la Lluna que fou visitat per una sonda espacial.
Nou!!: Cassini-Huygens і Exploració de Venus · Veure més »
Fàcula
Les àrees brillants visibles a la imatge són ''fàcules'' Una fàcula (del llatí facula, ‘falla o torxa encesa’, plural faculae) és un terme que en astronomia i nomenclatura planetària s'usa per designar punts brillants a estrelles, planetes o al Sol.
Nou!!: Cassini-Huygens і Fàcula · Veure més »
Ganesa Macula
Cassini'' Ganesa Macula és un tret fosc del satèl·lit de Saturn Tità.
Nou!!: Cassini-Huygens і Ganesa Macula · Veure més »
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Nou!!: Cassini-Huygens і Gegant gasós · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: Cassini-Huygens і Giovanni Cassini · Veure més »
Guèiser
381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.
Nou!!: Cassini-Huygens і Guèiser · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Cassini-Huygens і Hidrocarbur · Veure més »
Himalia (satèl·lit)
Himalia és el més gran dels satèl·lits irregulars de Júpiter.
Nou!!: Cassini-Huygens і Himalia (satèl·lit) · Veure més »
Informe Ride
LInforme Ride és el nom informal de l'informe titulat NASA Leadership and America's Future in Space: A Report to the Administrator (Hegemonia i Futur d'Amèrica a l'Espai).
Nou!!: Cassini-Huygens і Informe Ride · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Cassini-Huygens і Io (satèl·lit) · Veure més »
Ionització per impacte
Un exemple d'impacte d'electrons entrants ionitzant per produir un nou parell electró-forat. La ionització per impacte és el procés en un material pel qual un portador de càrrega energètica pot perdre energia mitjançant la creació d'altres portadors de càrrega.
Nou!!: Cassini-Huygens і Ionització per impacte · Veure més »
Janus (satèl·lit)
Imatge del satèl·lit Janus Janus és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn X; rep el seu nom del déu Janus.
Nou!!: Cassini-Huygens і Janus (satèl·lit) · Veure més »
Jàpet (satèl·lit)
Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.
Nou!!: Cassini-Huygens і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Cassini-Huygens і Júpiter (planeta) · Veure més »
Jingpo Lacus
El Jingpo Lacus és un gran llac de la regió polar nord del satèl·lit de Saturn Tità, el satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Jingpo Lacus · Veure més »
Julien Civange
Julien Civange (París, 1950) és un músic, compositor, lletrista i productor francès.
Nou!!: Cassini-Huygens і Julien Civange · Veure més »
Jupiter Icy Moon Explorer
El JUpiter ICy Moon Explorer (JUICE) és una proposta de nau espacial programada per l'Agència Espacial Europea (ESA) que visitarà el sistema jovià, en particular l'estudi de tres llunes de Júpiter; Ganimedes, Cal·listo, i Europa.
Nou!!: Cassini-Huygens і Jupiter Icy Moon Explorer · Veure més »
Kraken Mare
El Kraken Mare és un gran cos líquid de nitrogen i d'hidrocarburs lleugers amb una temperatura que no sobrepassaria els 85 K (és a dir, uns -190 °C) suportant una pressió de prop de 147 kPa (4,5 atms) que es troba al satèl·lit Tità de Saturn en les coordenades.
Nou!!: Cassini-Huygens і Kraken Mare · Veure més »
Lacus
En astrogeologia, lacus (plura llacus; abr. LC) és una paraula llatina que significa «llac» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar petites planes, generalment més fosques que els territoris circumdants, presents a la superfície lunar, segons un ús manllevat de l’astrònom italià Giovanni Riccioli, qui va dibuixar el primer mapa lunar realitzat mai.
Nou!!: Cassini-Huygens і Lacus · Veure més »
Ligeia Mare
Mapa de Ligeia Mare Comparació de la mida de Ligeia amb el Llac Superior de la Terra Ligeia Mare és un cos de líquid sobre Tità, la lluna més gran del planeta Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Ligeia Mare · Veure més »
Llacs de Tità
Aquestes fotografies suggereixen que el Kraken Mare, el cos gran a baix a l'esquerra, té aproximadament el doble de l'extensió visible aquí. El Ligeia Mare és el cos gran a baix a la dreta. El Punga Mare és just per sobre del centre, el Jingpo Lacus al centre esquerra, el Bolsena Lacus a dalt a l'esquerra i el Kivu Lacus just per sobre del pol. El Sparrow Lacus està diagonalment per sobre a l'esquerra del Kivu Lacus, mentre que el Waikare Lacus està a sobre i a la seva dreta. Els llacs de Tità, el satèl·lit de Saturn, són cossos d'età i metà líquid que foren detectats per la sonda Cassini–Huygens, i dels quals s'intuïa l'existència feia temps.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llacs de Tità · Veure més »
Llista de característiques d'albedo de Tità
Aquesta és una llista de característiques d'albedo amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de característiques d'albedo de Tità · Veure més »
Llista de catenae de Dione
Aquesta és una llista de catenae amb nom de Dione Fitxer:Dione - October 2 2011 (27315864838).jpg|Imatge de Dione presa per la sonda Cassini, 2011 Fitxer:Dione PIA08413.jpg|Mapa topogràfic de Dione.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de catenae de Dione · Veure més »
Llista de catenae de Mimas
Aquesta és una llista de catenae amb nom de Mimas Fitxer:Mimas_Cassini.jpg|Fotografia de Mimas, presa per la sonda espacial Cassini a 9.500 km de distància, 2010.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de catenae de Mimas · Veure més »
Llista de catenae de Rea
Aquesta és una llista de catenae amb nom de Rea Fitxer:PIA07763 Rhea full globe5.jpg|Imatge de Rea (Saturn) presa per la sonda espacial Cassini a 58.686 km de distància, 2005 Fitxer:Color map of Rhea PIA18438 Nov.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de catenae de Rea · Veure més »
Llista de colles de Tità
Aquesta és una llista de colles amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de colles de Tità · Veure més »
Llista de cràters d'Encèlad
Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Encèlad, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1789 per William Herschel (1738-1822).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters d'Encèlad · Veure més »
Llista de cràters d'Epimeteu
Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Epimeteu, un dels satèl·lits naturals de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters d'Epimeteu · Veure més »
Llista de cràters d'Hiperió
Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Hiperió, un dels satèl·lits naturals de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters d'Hiperió · Veure més »
Llista de cràters de Dione
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Dione, el quart satèl·lit natural més gran de Saturn, descobert el 1648 per Giovanni Cassini.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Dione · Veure més »
Llista de cràters de Febe
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Febe, un dels satèl·lits naturals de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Febe · Veure més »
Llista de cràters de Janus
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Janus, un dels satèl·lits naturals de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Janus · Veure més »
Llista de cràters de Jàpet
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Jàpet, un satèl·lit natural de Saturn descobert el 1671 per Giovanni Cassini (1625-1712).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Jàpet · Veure més »
Llista de cràters de Mimas
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Mimas, un satèl·lit natural de Saturn descobert el 1789 per William Herschel (1738-1822).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Mimas · Veure més »
Llista de cràters de Rea
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Rea, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1672 per Giovanni Cassini (1625-1712).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Rea · Veure més »
Llista de cràters de Tetis
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini (1625-1712).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Tetis · Veure més »
Llista de cràters de Tità
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de cràters de Tità · Veure més »
Llista de formacions geològiques de Tità
Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de formacions geològiques de Tità · Veure més »
Llista de missions d'exploració de Júpiter
A continuació es presenta una llista de les missions d'exploració del planeta Júpiter, ordenades cronològicament: Categoria:Júpiter Júpiter Categoria:Exploració espacial.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de missions d'exploració de Júpiter · Veure més »
Llista de missions d'exploració de Saturn
A continuació es presenta una llista de les missions d'exploració del planeta Saturn, ordenades cronològicament: Saturn Categoria:Saturn Categoria:Exploració espacial.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de missions d'exploració de Saturn · Veure més »
Llista de missions d'exploració de Venus
A continuació es presenta una llista de les missions d'exploració del planeta Venus, ordenades cronològicament i agrupades per dècades.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de missions d'exploració de Venus · Veure més »
Llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables
Això és una llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables; naus espacials amb bateries químiques no recarregables.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables · Veure més »
Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (ESA) opera diverses missions, tant operatives com científiques, incloent col·laboracions amb altres administracions espacials nacionals, com ara la japonesa JAXA, la francesa CNES, l'italiana ASI Agenzia Spaziale Italiana, l'alemanya DLR, l'estatunidenca NASA, i la xinesa CNSA.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea · Veure més »
Llista de satèl·lits naturals
Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »
Llista de sobrevols de la Terra
La Terra fotografiada per la ''MESSENGER'' durant el sobrevol de 2005 La llista de sobrevols de la Terra és una llista de casos on diverses sondes incidentalment han realitzat sobrevols de la Terra durant missions a altres cossos, sovint com a part de maniobres orbitals d'assistència gravitatòria.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de sobrevols de la Terra · Veure més »
Llista de sondes del sistema solar
Aquest article és una llista de totes les sondes espacials que han sortit de l'òrbita de la Terra (o es van posar en marxa amb aquesta intenció, però van fallar), organitzades per la seva destinació prevista.
Nou!!: Cassini-Huygens і Llista de sondes del sistema solar · Veure més »
Lunar and Planetary Laboratory
Imatge conceptual de la Phoenix (sonda) Lunar and Planetary Laboratory (LPL) és un centre de recerca per la ciència planetària localitzada a Tucson, Arizona.
Nou!!: Cassini-Huygens і Lunar and Planetary Laboratory · Veure més »
Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer
El Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer (LADEE) va ser una missió d'exploració lunar de la NASA dirigida per l'Ames Research Center en col·laboració amb Goddard Space Flight Center.
Nou!!: Cassini-Huygens і Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer · Veure més »
Madrid Deep Space Communications Complex
El complex d'antenes de Robledo de Chavela des de l'aire. El Madrid Deep Space Communications Complex (MDSCC en anglès), és a dir, Complejo de Comunicaciones del Espacio Profundo de Madrid (en castellà) o Complex de Comunicacions de l'Espai Profund de Madrid, està situat a Robledo de Chavela, sent l'única instal·lació de la NASA a Espanya, en col·laboració amb l'INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas).
Nou!!: Cassini-Huygens і Madrid Deep Space Communications Complex · Veure més »
Magnetosfera de Saturn
La magnetosfera de Saturn és la cavitat creada pel flux de vent solar pel camp magnètic intern del planeta.
Nou!!: Cassini-Huygens і Magnetosfera de Saturn · Veure més »
Mòdul de descens Huygens
La Huygens és un mòdul de descens de reentrada atmosfèrica que va viatjar a la lluna de Saturn, Tità, com a part de la missió Cassini–Huygens.
Nou!!: Cassini-Huygens і Mòdul de descens Huygens · Veure més »
Mimas (satèl·lit)
Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.
Nou!!: Cassini-Huygens і Mimas (satèl·lit) · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Cassini-Huygens і NASA · Veure més »
Nau espacial no tripulada
ISS. Galileo, abans de la sortida de l'òrbita de la Terra el 1989 Buran va ser llançat, va orbitar la Terra, i va aterrar com una nau espacial no tripulada en el 1988 (mostrat aquí en una exhibició aèria) La nau de subministrament no tripulada Progress M-06M Una nau espacial no tripulada és una nau espacial sense persones a bord, utilitzada per al vol espacial no tripulat.
Nou!!: Cassini-Huygens і Nau espacial no tripulada · Veure més »
Nau espacial robòtica
Una interpretació artística de la nau espacial ''MESSENGER'' a Mercuri. Una nau espacial robòtica és una nau espacial sense humans a bord que sol estar sota control telerobòtic.
Nou!!: Cassini-Huygens і Nau espacial robòtica · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Cassini-Huygens і Núvol · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Cassini-Huygens і Neptú (planeta) · Veure més »
Ontario Lacus
Ontario Lacus és un llac proper al pol sud del satèl·lit de Saturn Tità.
Nou!!: Cassini-Huygens і Ontario Lacus · Veure més »
Orbitador espacial
Pioneer 6 és conegut com el primer orbitador dedicat seguit per Pioneer 7, 8 i 9 al voltant del sol En l'àrea de astronàutica, un orbitador (de l'anglès orbiter) o sonda orbital és una sonda espacial que orbita un planeta o un altre objecte astronòmic per al seu estudi.
Nou!!: Cassini-Huygens і Orbitador espacial · Veure més »
Pal·lene (satèl·lit)
Pal·lene, també conegut com a Saturn XXXIII (designació provisional S/2004 S 2 i S/1981 S 14), és un satèl·lit natural de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Pal·lene (satèl·lit) · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Cassini-Huygens і Partícula α · Veure més »
Pòl·lux (satèl·lit)
Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).
Nou!!: Cassini-Huygens і Pòl·lux (satèl·lit) · Veure més »
Plutoni
El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.
Nou!!: Cassini-Huygens і Plutoni · Veure més »
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Nou!!: Cassini-Huygens і Pols còsmica · Veure més »
Programa espacial francès
El programa espacial francès inclou totes les activitats espacials civils i militars franceses.
Nou!!: Cassini-Huygens і Programa espacial francès · Veure més »
Punga Mare
El Punga Mare és un cos líquid de la regió polar de Tità satèl·lit natural de Saturn, similar al que a la Terra coneixem com a llac.
Nou!!: Cassini-Huygens і Punga Mare · Veure més »
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Rea (satèl·lit) · Veure més »
Rosaly Lopes
Rosaly M. C. Lopes-Gautier (Rio de Janeiro, 8 de gener de 1957 (59 anys) és una geòloga i astrònoma brasilera coneguda pels seus treballs en geologia planetària en el Laboratori de Propulsió a Raig (JPL, pel seu acrònim en anglès) de la NASA, on va ingressar el 1989.
Nou!!: Cassini-Huygens і Rosaly Lopes · Veure més »
S/2004 S 3
S/2004 S3 és la designació provisional d'un petit satèl·lit de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і S/2004 S 3 · Veure més »
S/2004 S 4
S/2004 S4 és la designació provisional d'un petit satèl·lit de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і S/2004 S 4 · Veure més »
S/2004 S 6
S/2009 S6 és la designació provisional d'un petit satèl·lit de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і S/2004 S 6 · Veure més »
S/2009 S 1
S/2009 S1 és la designació provisional d'un petit satèl·lit de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і S/2009 S 1 · Veure més »
Sarah Milkovich
és la cap les operacions científiques de l'astromòbil Mars 2020 al Jet Propulsion Laboratory (JPL).
Nou!!: Cassini-Huygens і Sarah Milkovich · Veure més »
Satèl·lit menor
Earhart a l'anell A de Saturn, just fora de la bretxa d'Encke Earhart Bleriot Santos-Dumont Un satèl·lit menor a l'anell A de Saturn Un satèl·lit menor, satèl·lit natural menor o lluna menor és un satèl·lit natural particularment petit que orbita un planeta, un planeta nan o un altre planeta menor.
Nou!!: Cassini-Huygens і Satèl·lit menor · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Cassini-Huygens і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Cassini-Huygens і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Cassini-Huygens і Saturn (planeta) · Veure més »
Sistema de coordenades planetàries
Un sistema de coordenades planetàries és una generalització del sistema de coordenades geogràfiques i el sistema de coordenades geocèntric per a planetes diferents de la Terra.
Nou!!: Cassini-Huygens і Sistema de coordenades planetàries · Veure més »
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Nou!!: Cassini-Huygens і Sonda espacial · Veure més »
Telest (satèl·lit)
Telest és un satèl·lit de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Telest (satèl·lit) · Veure més »
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Cassini-Huygens і Tetis (satèl·lit) · Veure més »
Tipus hipotètics de bioquímica
Els tipus hipotètics de bioquímica són els diferents tipus de bioquímiques especulatives de formes de vida extraterrestre radicalment diferents de les que es coneixen a la Terra.
Nou!!: Cassini-Huygens і Tipus hipotètics de bioquímica · Veure més »
Titan IV
El Titan IV va ser una família de vehicles de llançament pesant que va desenvolupar Martin Marietta i va ser operat per les Forces aèries dels Estats Units del 1989 al 2005.
Nou!!: Cassini-Huygens і Titan IV · Veure més »
Titan Saturn System Mission
El Titan Saturn System Mission (TSSM) va ser una proposta de missió de la NASA/ESA per a l'exploració de Saturn i les seves llunes Tità i Encèlad, on molts fenòmens complexos van ser revelats per la missió Cassini–Huygens.
Nou!!: Cassini-Huygens і Titan Saturn System Mission · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Cassini-Huygens і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Van Allen Probes
Les Van Allen Probes (anteriorment conegudes com les Radiation Belt Storm Probes (RBSP)) són dos naus espacials robòtiques utilitzades per estudiar el cinturó de Van Allen que envolten la Terra.
Nou!!: Cassini-Huygens і Van Allen Probes · Veure més »
Vòrtex polar
corrents en jet polar i subtropical Un vòrtex circumpolar, o simplement vòrtex polar, és una gran regió d'aire fred i rotatiu que envolta les dues regions polars de la Terra.
Nou!!: Cassini-Huygens і Vòrtex polar · Veure més »
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Nou!!: Cassini-Huygens і Vent · Veure més »
Vol espacial interplanetari
Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.
Nou!!: Cassini-Huygens і Vol espacial interplanetari · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Cassini-Huygens і Volcà · Veure més »
Vulcanisme a Io
Io El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada.
Nou!!: Cassini-Huygens і Vulcanisme a Io · Veure més »
Xanadu (Tità)
Xanadu -sovint anomenada "Xanadu Regio" tot i que no n'és el nom oficial-és una àrea altament reflexiva situada a l'hemisferi superior del satèl·lit de Saturn Tità.
Nou!!: Cassini-Huygens і Xanadu (Tità) · Veure més »
Yuk L. Yung
Weng Yulin va néixer a Wenzhou, Zhejiang el 1946 i es va traslladar a Hong Kong el 1953 Yuk-ling Yung (Xinès tradicional: 翁玉林; pinyin: Wóng Yùlín) (1946), és professor de ciència planetària a l'Institut Tecnològic de Califòrnia del 1986 fins a l'actualitat.
Nou!!: Cassini-Huygens і Yuk L. Yung · Veure més »
(2685) Masursky
L'asteroide 2685 Masursky es troba al cinturó principal d'asteroides.
Nou!!: Cassini-Huygens і (2685) Masursky · Veure més »
(5649) Donnashirley
(5649) Donnashirley és un asteroide que pertany als asteroides que creuen l'òrbita de Mart i que va ser descobert el 18 de novembre de 1990 per Eleanor F. Helin des de l'Observatori Palomar, als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Cassini-Huygens і (5649) Donnashirley · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cassini-Huygens і 15 d'octubre · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cassini-Huygens і 1997 · Veure més »
1997 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1997.
Nou!!: Cassini-Huygens і 1997 en els vols espacials · Veure més »
1998 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1998.
Nou!!: Cassini-Huygens і 1998 en els vols espacials · Veure més »
1999 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1999.
Nou!!: Cassini-Huygens і 1999 en els vols espacials · Veure més »
2000 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2000.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2000 en els vols espacials · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2004 · Veure més »
2004 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2004.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2004 en els vols espacials · Veure més »
2005 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2005.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2005 en els vols espacials · Veure més »
2006 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2006.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2006 en els vols espacials · Veure més »
2007 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2007.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2007 en els vols espacials · Veure més »
2008 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2008.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2008 en els vols espacials · Veure més »
2009 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2009.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2009 en els vols espacials · Veure més »
2010 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2010.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2010 en els vols espacials · Veure més »
2011 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2011.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2011 en els vols espacials · Veure més »
2012 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2012.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2012 en els vols espacials · Veure més »
2013 en els vols espacials
Des del Luna 24 soviètic en 1976 que cap objecte fabricat per l'home realitza un aterratge suau sobre la Lluna. L'observatori ''Gaia'' observarà prop d'1 bilió d'estrelles en la Via Làctia Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2013.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2013 en els vols espacials · Veure més »
2014 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2014.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2014 en els vols espacials · Veure més »
2015 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2015.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2015 en els vols espacials · Veure més »
2016 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2016.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2016 en els vols espacials · Veure més »
2017 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2017.
Nou!!: Cassini-Huygens і 2017 en els vols espacials · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cassini-Huygens і 30 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cassini (nau espacial), Cassini Huygens, Cassini-Huygens (sonda), Cassini/Huygens, Cassini–Huygens, Sonda Cassini, Sonda Cassini-Huygens.
