Taula de continguts
50 les relacions: Agliè, Anna Maria d'Orleans, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Basílica de Superga, Batalla de Dettingen, Batalla de San Pietro, Batalla de Toló (1744), Batalla de Vilafranca (1744), Bisbat de Biella, Carles Fèlix I de Sardenya, Carles Manuel IV de Sardenya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carloforte, Casa de Lorena, Castelsardo, Cuneo, Dinastia Savoia, Elisabet Carlota d'Orleans, Elisabet Teresa de Lorena, Escartons del Briançonès, Ferran VI d'Espanya, Francesco Cetti, Franz Josef I de Liechtenstein, Guastalla, Guerra de Successió Austríaca, Guerra del Primer Pacte de Família, Història de Bèlgica, Història de Sardenya, Leopold I de Lorena, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de reis de Sardenya, Maria Antònia de Borbó, Maria Giovanna Clementi, Maria Teresa Cybo-Malaspina, Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois), Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Piazza Castello, Polixena de Hessen-Rheinfels-Rotenburg, Regne de Sardenya-Piemont, República de Còrsega, Tabarquí, Teatro Regio (Torí), Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Aranjuez (1752), Vall Germanasca, Víctor Amadeu II de Savoia, Víctor Amadeu III, Víctor Manuel I de Sardenya, Vilafranca de Mar, 1701.
Agliè
Agliè (Ajé en piemontès) és un municipi italià de 2.612 habitants situat a la Ciutat Metropolitana de Torí, a 35 km al nord de la capital.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Agliè
Anna Maria d'Orleans
Imatge d'Anna Maria d'Orleans. Anna Maria d'Orleans (Saint-Cloud, França, 27 d'agost de 1669 - Torí, Sardenya-Piemont, 26 d'agost de 1728) fou una princesa de sang reial francesa amb el tractament d'altesa reial de la Casa d'Orleans, duquessa consort de Savoia i successivament reina consort de Sicília i reina consort de Sardenya-Piemont.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Anna Maria d'Orleans
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Basílica de Superga
La basílica de Superga és una església en les proximitats de Torí.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Basílica de Superga
Batalla de Dettingen
La batalla de Dettingen va tenir lloc el 27 de juny de 1743 en la localitat alemanya de Dettingen (avui coneguda com a Karlstein am Main), a Baviera, en el marc de la Guerra de Successió Austríaca.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Batalla de Dettingen
Batalla de San Pietro
La Batalla de San Pietro, també coneguda com la Batalla de Crocetta o la Batalla de Parma fou una batalla que va tenir lloc el 29 de juny de 1734, entre tropes de França i Sardenya d'una banda, i les tropes austriacistes d'Habsburg de l'altre, com a part de la Guerra de Successió polonesa, entre el poble de La Crocetta i la ciutat de Parma, aleshores al Ducat de Parma.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Batalla de San Pietro
Batalla de Toló (1744)
La Batalla naval de Toló o Batalla de Cap Sicié va tenir lloc els dies 22 al 23 de febrer de 1744 (NS) The dates of the battle were 22-23 February 1744 (New Style (NS)) according to the Gregorian calendar then used by France and Spain.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Batalla de Toló (1744)
Batalla de Vilafranca (1744)
La Batalla de Vilafranca es va desenvolupar el 20 d'abril de 1744, durant la Guerra de Successió Austríaca.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Batalla de Vilafranca (1744)
Bisbat de Biella
El Baptisteri El Santuari d'Oropa El bisbat de Biella (italià: diocesi di Biella; llatí: Dioecesis Bugellensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Bisbat de Biella
Carles Fèlix I de Sardenya
Carles Fèlix I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1765 - íd. 1831) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1821 fins a l'any 1831.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Carles Fèlix I de Sardenya
Carles Manuel IV de Sardenya
Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Carles Manuel IV de Sardenya
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carloforte
Carloforte, també conegut en lígur tabarquí com a U Pàize (literalment, ‘El País') és un municipi italià, situat a l'illa de Sardenya, concretament a la província de Sardenya del Sud dins la regió de Sulcis-Iglesiente.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Carloforte
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Casa de Lorena
Castelsardo
Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès o Castell d'Empúries, Caltheddu, Casteddu Sardu o Casteddu Genovesu i Castelsardo, és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Castelsardo
Cuneo
Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Cuneo
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Dinastia Savoia
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Teresa de Lorena
Elisabet de Lorena (Lunéville, Ducat de Lorena 1711 - Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1741) fou una princesa francesa que fou reina consort del Regne de Sardenya-Piemont.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Elisabet Teresa de Lorena
Escartons del Briançonès
La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Escartons del Briançonès
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Ferran VI d'Espanya
Francesco Cetti
Francesco Cetti (* 9. d'agost de 1726 a Mannheim; † 20. de novembre de 1778 a Sàsser) va ser un Jesuïta, matemàtic i zoòleg italià.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Francesco Cetti
Franz Josef I de Liechtenstein
Franz Joseph I de Liechtenstein (1726 - 1781) fou el vuitè príncep de Liechtenstein i el tercer sobirà d'aquest estat.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Franz Josef I de Liechtenstein
Guastalla
Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Guastalla
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Guerra de Successió Austríaca
Guerra del Primer Pacte de Família
Stanislas Leszczynski. Candidat Francès Frederic August. Candidat Austríac La Guerra del Primer Pacte de Família (1733 - 1735) va ser la segona campanya italiana de Felip V, aprofitant la Guerra de Successió de Polònia.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Guerra del Primer Pacte de Família
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Història de Bèlgica
Història de Sardenya
Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Història de Sardenya
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Leopold I de Lorena
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Llista de reis de Sardenya
Maria Antònia de Borbó
Maria Antònia Ferranda de Borbó i Farnese (Sevilla, 17 de novembre de 1729 - Moncalieri, 19 de setembre de 1785) va ser una infanta d'Espanya, que esdevingué reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Amadeu III de Sardenya.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Maria Antònia de Borbó
Maria Giovanna Clementi
Polixena Cristina de Hesse-Rotenburg'', reina de Sardenya, oli sobre llenç, 102 x 80 cm, Museu Cerralbo, Madrid. sobrenomenada la Clementina, va ser una pintora barroca italiana especialitzada en retrats.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Maria Giovanna Clementi
Maria Teresa Cybo-Malaspina
Maria Teresa Cybo-Malaspina (Novellara, Comtat de Novelllara i Bagnolo 1725 - Reggio, Ducat de Mòdena 1790) fou una sobirana italiana, duquessa de Massa i princesa de Carrara (1731-1790) i duquessa consort de Mòdena i Reggio (1780-1790).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Maria Teresa Cybo-Malaspina
Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois)
Maria Teresa de Savoia, comtessa d'Artois (Torí 1756 - Graz 1805).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois)
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Piazza Castello
La Piazza Castello de Torí. XIX. El Palazzo Reale a la nit. El Monument a l'Alferes de l'Exèrcit Sard; al fons, la façana del Palazzo Madama. La piazza Castello és la plaça principal de Torí, Itàlia, cor del centre històric de la ciutat: aquí estan situats diversos palaus de la ciutat, com el Palau Reial i el Palazzo Madama.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Piazza Castello
Polixena de Hessen-Rheinfels-Rotenburg
'''Polixena de Hessen-Rheinfels-Rotenburg''' Polixena de Hessen-Rheinfels-Rotenburg (Polyxena Christina; Langenschwalbach, Hessen 1706 - Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1735) fou una princesa de Hessen que va ser duquessa consort de Milà (1733-1735); duquessa consort de Savoia i reina consort de Sardenya-Piemont (1730-1735).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Polixena de Hessen-Rheinfels-Rotenburg
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Regne de Sardenya-Piemont
República de Còrsega
La República de Còrsega (cors Nazione di Corsica) fou un estat independent de 1755 a 1769 a l'illa de Còrsega, antiga dependència de la República de Gènova, fins que fou annexada militarment a França.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і República de Còrsega
Tabarquí
El tabarquí (en lígur, tabarchin) és una variant de la llengua lígur que es parla a les illes de l'arxipèlag del Sulcis, en concret als nuclis de Carloforte (U Pàize) ―a l'illa de San Pietro―, i de Calasetta (Câdesédda) ―a l'illa de Sant'Antioco―, a la província de Sardenya del Sud.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Tabarquí
Teatro Regio (Torí)
El Teatro Regio és un dels edificis de la casa reial de Savoia declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Teatro Regio (Torí)
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Tractat d'Aquisgrà (1748)
Tractat d'Aranjuez (1752)
El Tractat d'Aranjuez de 1752, també conegut com a Tractat d'Itàlia, fou un tractat internacional signat a la ciutat d'Aranjuez el 14 de juny de 1752.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Tractat d'Aranjuez (1752)
Vall Germanasca
Vista de la Vall Germanasca des de Roccias. Vall Germanasca (occità Val Germanasca o Val Sant Martin) és una vall muntanyenca de la província de Torí, i és una de les Valls Occitanes del Piemont, veïna de la Vall Cluson.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Vall Germanasca
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu III
Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Víctor Amadeu III
Víctor Manuel I de Sardenya
El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Víctor Manuel I de Sardenya
Vilafranca de Mar
Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і Vilafranca de Mar
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Carles Manuel III de Sardenya і 1701
També conegut com Carles Manuel III de Savoia.