Taula de continguts
28 les relacions: Adelgundes de Portugal, Alícia de Borbó-Parma (gran duquessa de Toscana), Alícia de Borbó-Parma (princesa de les Dues Sicílies), Carles Ferran de França, Carles II de Parma, Carles III, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Carolina de Borbó-Parma, Ducat de Parma, Elies de Parma, Enric de Borbó-Parma, Enric de Parma, Fèlix de Borbó-Parma, Ferran IV de Toscana, Francesc Xavier de Borbó i Parma, Genealogia dels Borbons, Genealogia general dels Capets, Josep de Parma, Lluïsa de França, Maria Antònia de Portugal, Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry), Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina de Bulgària), Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma), Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Parma, Robert I de Parma, Zita de Borbó-Parma.
Adelgundes de Portugal
Adelgundes de Portugal, princesa de Borbó-Parma (Bronnbach (Alemanya) 1858 - Gunten (Suïssa) 1946).
Veure Carles III de Parma і Adelgundes de Portugal
Alícia de Borbó-Parma (gran duquessa de Toscana)
Alícia de Borbó-Parma, gran duquessa de la Toscana (Parma 1849 - Schwertberg, Alta Àustria 1935).
Veure Carles III de Parma і Alícia de Borbó-Parma (gran duquessa de Toscana)
Alícia de Borbó-Parma (princesa de les Dues Sicílies)
Alícia de Borbó-Parma i d'Habsburg-Lorena o Alícia de Borbó i d'Àustria (en castellà: Alícia de Borbón-Parma y Habsburgo-Lorena) (Viena, 13 de novembre de 1917 - Madrid, 28 de març de 2017), aristòcrata austríaca i infanta d'Espanya, era la vídua del duc de Calàbria, l'infant Alfons de Borbó-Dues Sicílies, fill de la princesa d'Astúries, Maria de la Mercè de Borbó, i pretendent a la Casa Reial de les Dues Sicílies.
Veure Carles III de Parma і Alícia de Borbó-Parma (princesa de les Dues Sicílies)
Carles Ferran de França
Carles Ferran de França, duc de Berry (Versalles 1778 - París 1820).
Veure Carles III de Parma і Carles Ferran de França
Carles II de Parma
Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà.
Veure Carles III de Parma і Carles II de Parma
Carles III
* Orde de Carles III.
Veure Carles III de Parma і Carles III
Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.
Veure Carles III de Parma і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
Carolina de Borbó-Parma
Maria Carolina Cristina de Borbó-Parma (Nimega, 23 de juny de 1974) és princesa de la casa Reial i Ducal de Borbó-Parma.
Veure Carles III de Parma і Carolina de Borbó-Parma
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Carles III de Parma і Ducat de Parma
Elies de Parma
Elies de Parma (Biarritz, França 1880 - Friedberg, Àustria 1959) fou el cap de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1950 i 1959.
Veure Carles III de Parma і Elies de Parma
Enric de Borbó-Parma
Enric de Borbó-Parma, comte de Bardi (Parma 1851 - Menton 1905).
Veure Carles III de Parma і Enric de Borbó-Parma
Enric de Parma
Enric de Parma (Wartegg, Imperi austríac 1873 - Pianore, Regne d'Itàlia 1939) fou un príncep de Parma que fou el cap hereditari de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1907 i 1939.
Veure Carles III de Parma і Enric de Parma
Fèlix de Borbó-Parma
Fèlix de Borbó-Parma, príncep de Luxemburg (Schwarzau, 1893 - Castell de Fischbach, 1970) fou Príncep de Borbó-Parma amb el tractament d'altesa reial que esdevingué el gran duc consort de Luxemburg i el fundador de la dinastia anomenada dels Borbó-Nassau que governa des de 1964 el gran ducat centreeuropeu.
Veure Carles III de Parma і Fèlix de Borbó-Parma
Ferran IV de Toscana
Ferran IV de Toscana (Florència 1835 - Salzburg 1908).
Veure Carles III de Parma і Ferran IV de Toscana
Francesc Xavier de Borbó i Parma
Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris.
Veure Carles III de Parma і Francesc Xavier de Borbó i Parma
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Veure Carles III de Parma і Genealogia dels Borbons
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Carles III de Parma і Genealogia general dels Capets
Josep de Parma
Josep de Parma, en italià Giuseppe Maria Pietro Paolo Francesco Roberto Tomaso-d'Aquino Andrea-Avellino Biagio Mauro Carlo Stanislao Luigi Filippo-Neri Leone Bernardo Antonio Ferdinando di Borbone-Parma e Piacenza (Biarritz, França 1875 - Pianore, Itàlia 1950) fou un príncep de Borbó-Parma que va esdevenir duc titular del Ducat de Parma entre 1939 i 1950.
Veure Carles III de Parma і Josep de Parma
Lluïsa de França
Lluïsa de França o Lluïsa de Borbó-Artois (París, França 1819 - Venècia 1864) fou una princesa de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial.
Veure Carles III de Parma і Lluïsa de França
Maria Antònia de Portugal
Maria Antònia de Portugal, duquessa de Parma (Bronnbach 1862 - Castell de Berg 1959).
Veure Carles III de Parma і Maria Antònia de Portugal
Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry)
La princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Berry. Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Berry (Palau Reial de Caserta, prop de Nàpols, 5 de novembre del 1798 - Castell de Brunnsee (Àustria), 1870).
Veure Carles III de Parma і Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina de Bulgària)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Roma 1870 - Sofia 1899).
Veure Carles III de Parma і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina de Bulgària)
Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies
Maria de Gràcia Pia de Borbó-Dues Sicílies (Gaeta, 2 d'agost de 1849 - Biarritz, 29 de setembre de 1882) va ser una princesa de les Dues Sicílies de la casa de Borbó i duquessa consort de Parma.
Veure Carles III de Parma і Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)
Maria Teresa de Savoia (Roma, Estats Pontificis 1803 - Lucca, Regne d'Itàlia 1879) fou una princesa de Regne de Sardenya que va esdevenir duquessa consort de Lucca i Parma.
Veure Carles III de Parma і Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Veure Carles III de Parma і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Carles III de Parma і Parma
Robert I de Parma
Robert I de Parma (Florència, Províncies Unides de la Itàlia Central 1848 - Pianore, Regne d'Itàlia 1907) fou l'últim duc de Parma, pertanyent a la Casa dels Borbó, càrrec que ostentà entre 1854 i 1859.
Veure Carles III de Parma і Robert I de Parma
Zita de Borbó-Parma
Zita de Borbó-Parma, emperadriu d'Àustria (Lucca, la Toscana, Itàlia, 9 de maig de 1892 - Monestir franciscà de Zizers, Graubünden, Suïssa, 14 de març de 1989) fou princesa de Borbó-Parma amb el grau d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'últim emperador austrohongarès, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, esdevenint així l'última emperadriu consort de la casa d'Habsburg.
Veure Carles III de Parma і Zita de Borbó-Parma