Obrir a Google MapsTaula de continguts
276 les relacions: Aigua d'Ora, Aigua de Valls, Albacarro, Antius, Bages, Bajona (Clariana de Cardener), Barb cua-roig, Bargusis, Barri de Salipota, Bastareny, Bufalvent, C-37, C-55, Cal Cameta, Cal Carné (Castellgalí), Cal Jepó (la Coma), Cal Joan del Batlle, Callús, Camí del Llobregat, Can Cavaller (Callús), Can Font de Cirerencs, Capdevila (Lladurs), Capolat, Castell de Besora, Castell de Boixadors, Castell de Callús, Castell de Cardona, Castell de Clariana de Cardener, Castell de Lladurs, Castell de Súria, Castelló (Lladurs), Castellgalí, Castellnou de Bages, Càpnids, Còpia de Palomes, Central tèrmica de Fígols, Cererols (Súria), Clariana de Cardener, Coaner, Colònia industrial, Colònia Palà de Torroella, Colònia tèxtil, Colònia Valls, Coll de Port, Conquesta feudal hispànica, Corbella, Costa de la Mina, Cova de Sant Ignasi, El Cavall (Navès), El Palà de Torroella, ... Ampliar l'índex (226 més) »
Aigua d'Ora
L'Aigua d'Ora o Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud.
Veure Cardener і Aigua d'Ora
Aigua de Valls
L'Aigua de Valls és un petit riu del Prepirineu que passa per les comarques del Berguedà i del Solsonès.
Veure Cardener і Aigua de Valls
Albacarro
Albacarro és una varietat d'olivera molt minoritària considerada productiva alguns exemplars de la qual es troben única i exclusivament al municipi de Llimiana, a la comarca prepirinaica del Pallars Jussà, província de Lleida.
Veure Cardener і Albacarro
Antius
Casa Pairal de la colònia d'Antius Antius és una entitat de població i antiga colònia tèxtil al límit del municipi de Callús, al Bages, situada a la dreta del riu Cardener.
Veure Cardener і Antius
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Veure Cardener і Bages
Bajona (Clariana de Cardener)
Bajona o Bajona de Joval és una masia situada al municipi de Clariana de Cardener a la comarca catalana del Solsonès inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Bajona (Clariana de Cardener)
Barb cua-roig
El barb cua-roig (Barbus haasi, Mertens 1924) és un peix autòcton català propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aigües són netes i el corrent constant, però amb temperatures més altes i continguts d'oxigen no tan elevats perquè hi visqui la truita.
Veure Cardener і Barb cua-roig
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Veure Cardener і Bargusis
Barri de Salipota
El barri de Salipota és una obra del municipi de Súria (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Barri de Salipota
Bastareny
El riu Bastareny, al Berguedà, neix a les fonts del Bastareny o de l'Adou, al municipi de Gisclareny, on forma un paratge natural de gran bellesa.
Veure Cardener і Bastareny
Bufalvent
Bufalvent és un turó situat al terme municipal de Manresa i entre les zones urbanes de Manresa a l'oest i El Pont de Vilomara a l'est.
Veure Cardener і Bufalvent
C-37
La carretera C-37 uneix Alcover (Alt Camp) amb la Vall d'en Bas (la Garrotxa).
Veure Cardener і C-37
C-55
La C-55 o Eix del Cardener és una carretera autonòmica que uneix el Baix Llobregat amb el Solsonès passant pel Bages.
Veure Cardener і C-55
Cal Cameta
Cal Cameta és una masia del poble de la Coma, al municipi de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord (Solsonès).
Veure Cardener і Cal Cameta
Cal Carné (Castellgalí)
Cal Carné és una antiga colònia tèxtil que ha esdevingut un barri de Castellgalí (el Bages), al peu de la carretera C-55.
Veure Cardener і Cal Carné (Castellgalí)
Cal Jepó (la Coma)
Cal Jepó és una masia del poble de la Coma, al municipi de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord (Solsonès).
Veure Cardener і Cal Jepó (la Coma)
Cal Joan del Batlle
Cal Joan del Batlle és una masia del poble de la Coma, al municipi de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Cal Joan del Batlle
Callús
Callús és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Callús
Camí del Llobregat
El Camí del Llobregat, o GR 270, és una via blava i sender de gran recorregut, amb un traçat aproximat d'uns 186 quilòmetres que uneix les poblacions de Castellar de n'Hug i el Prat de Llobregat travessant les comarques del Berguedà, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès seguint tot el curs del riu Llobregat des del naixement fins a la seva desembocadura al mar.
Veure Cardener і Camí del Llobregat
Can Cavaller (Callús)
Can Cavaller (o Cal Cavaller) és un nucli de població de Callús (Bages) de 39 habitants (2018), i antiga colònia tèxtil, a l'esquerra del Cardener, fundada el 1882.
Veure Cardener і Can Cavaller (Callús)
Can Font de Cirerencs
Can Font de Cirerencs és una masia del municipi de Castellgalí (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Can Font de Cirerencs
Capdevila (Lladurs)
Capdevila és una masia, actualment enrunada, del poble dels Torrents, al municipi de Lladurs,a la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Capdevila (Lladurs)
Capolat
Capolat és un municipi de la comarca del Berguedà.
Veure Cardener і Capolat
Castell de Besora
El castell de Besora és un castell termenat de Navès (Solsonès) documentat el 982 i declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Cardener і Castell de Besora
Castell de Boixadors
El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia).
Veure Cardener і Castell de Boixadors
Castell de Callús
El castell de Callús o castell de Gotmar fou un castell medieval situat en un turó sobre la població de Callús (Bages), del que en resta una torre de planta circular derruïda, d'1,5 m per 7 de diàmetre exterior, i restes de murs de diferents alçades i llargades.
Veure Cardener і Castell de Callús
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Veure Cardener і Castell de Cardona
Castell de Clariana de Cardener
El castell de Clariana de Cardener és un edifici de Clariana de Cardener (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Cardener і Castell de Clariana de Cardener
Castell de Lladurs
El Castell de Lladurs és un castell situat dalt del Serrat del Castell al municipi de Lladurs (Solsonès), al costat de la primitiva Església de Sant Martí. Ocupa l'extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener.
Veure Cardener і Castell de Lladurs
Castell de Súria
El castell de Súria és un castell del municipi de Súria (Bages).
Veure Cardener і Castell de Súria
Castelló (Lladurs)
Castelló, antigament dita Castellonet, és una masia, actualment enrunada, del poble dels Torrents, al municipi de Lladurs, la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Castelló (Lladurs)
Castellgalí
Castellgalí és un municipi del sud de la comarca del Bages on es dona la confluència entre el Cardener i el Llobregat i conté el BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) Conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, una de les zones d'interès nacional de l'antiguitat romana més destacables de Catalunya.
Veure Cardener і Castellgalí
Castellnou de Bages
Castellnou de Bages és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Castellnou de Bages
Càpnids
Nimfa d' ''Allocapnia pygmaea''. Els càpnids (Capniidae) són una família de plecòpters molt petits que viuen en capçaleres i petit rierols, principalment en conques poc mineralitzades.
Veure Cardener і Càpnids
Còpia de Palomes
La Còpia de Palomes és la muntanya més alta de la serra de Rubió i de la Serra de les Maioles amb una altitud de 859,9 metres.
Veure Cardener і Còpia de Palomes
Central tèrmica de Fígols
La central tèrmica de Fígols fou una central termoelèctrica de carbó, situada al municipi de Cercs (Berguedà), que va estar activa entre 1931 i 1970.
Veure Cardener і Central tèrmica de Fígols
Cererols (Súria)
Cererols és un llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l'església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l'esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
Veure Cardener і Cererols (Súria)
Clariana de Cardener
Clariana de Cardener és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 4 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Cardener і Clariana de Cardener
Coaner
Coaner és un poble dins del municipi de Sant Mateu de Bages de la comarca del Bages, amb 21 habitants (2020) situat en un tossal a uns 500 m d'altitud, a la part nord de la Serra de Castelltallat.
Veure Cardener і Coaner
Colònia industrial
colònia Pons vista des de la C-16 New Lanark, a Escòcia, una de les més conegudes i pionera al Regne Unit. Una colònia industrial és un nucli de poblament situat habitualment apartat de nuclis urbans, format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial.
Veure Cardener і Colònia industrial
Colònia Palà de Torroella
Colònia Palà de Torroella, o simplement colònia Palà, és un conjunt d'edificis que conformaven una colònia tèxtil al peu del riu Cardener, que més endavant va esdevenir el poble del Palà de Torroella.
Veure Cardener і Colònia Palà de Torroella
Colònia tèxtil
Colònia Sedó, des del camí de les Hortes (Esparreguera) Una colònia tèxtil és un tipus específic de colònia industrial que a Catalunya va aparèixer entre la segona meitat del i inicis del XX, amb uns trets molt específics pel que fa al model industrial, empresarial i social.
Veure Cardener і Colònia tèxtil
Colònia Valls
Colònia Valls és una antiga colònia tèxtil, al peu del riu Cardener, que va donar origen al poble de Valls de Torroella, al terme municipal de Sant Mateu de Bages (Bages).
Veure Cardener і Colònia Valls
Coll de Port
El Coll de Port és una collada de 1.668,7 m. d'altitud que es troba en el punt on s'uneixen la Serra del Port del Comte i el Serrat de la Sella.
Veure Cardener і Coll de Port
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Cardener і Conquesta feudal hispànica
Corbella
L'olivera Corbella és la varietat originària de la vall del Cardener, de Súria i els seus encontorns, s'acabà d'escampar a altres indrets de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Corbella
Costa de la Mina
La Costa de la Mina és una costa del poble de Sant Ponç al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès).
Veure Cardener і Costa de la Mina
Cova de Sant Ignasi
La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Cardener і Cova de Sant Ignasi
El Cavall (Navès)
El Cavall és una masia situada al municipi de Navès, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure Cardener і El Cavall (Navès)
El Palà de Torroella
El Palà de Torroella, octubre 2015 El Palà de Torroella, o Palà Vell és un poble del municipi de Navars de 181 habitants (2015) situat al marge esquerre del riu Cardener, a partir de les aigües del qual s'hi alçà la fàbrica i la colònia Palà de Torroella que foren l'origen del poble.
Veure Cardener і El Palà de Torroella
El Paperer (Cardona)
El Paperer, o fàbrica del Calvet, és una antiga colònia tèxtil de morfologia bàsica o fàbrica de riu, al peu del Cardener, a 1 km aproximadament al nord de Cardona.
Veure Cardener і El Paperer (Cardona)
El Soler de Clariana
El Soler de Clariana és una masia de Clariana de Cardener (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і El Soler de Clariana
Els Comdals (Manresa)
Els Comdals o Els Comtals és un barri exterior de Manresa i antiga colònia tèxtil, situat a uns 5 km al sud del nucli urbà de la ciutat, al límit amb el terme municipal de Castellgalí.
Veure Cardener і Els Comdals (Manresa)
Els Escorials
Els Escorials és un indret i partida del terme municipal de Cardona, al Bages, en terres del poblat de la Coromina.
Veure Cardener і Els Escorials
Els Manxons
Els Manxons és una entitat de població al sud del municipi de Callús situat a la dreta del riu Cardener i al voltant de la masia de can Mestret, vora la carretera que puja al poble de Sant Mateu de Bages.
Veure Cardener і Els Manxons
Els Pasqüets
Els Pasqüets és una masia de la Coma i la Pedra (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Els Pasqüets
Els Torrents (Lladurs)
Els Torrents és una de les set entitats de població del municipi de Lladurs (Solsonès).
Veure Cardener і Els Torrents (Lladurs)
Embassament d'Argençola
LEmbassament d’Argençola es localitza al municipi de Castellnou de Bages i ocupa una superfície d’1,5 hectàrees.
Veure Cardener і Embassament d'Argençola
Escut de Súria
L'escut oficial de Súria té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, una palmera de sinople ixent del superior de 3 xebrons de sable.
Veure Cardener і Escut de Súria
Església vella de Sant Joan de Vilatorrada
L'Església vella de Sant Joan de Vilatorrada és una església romànica del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).
Veure Cardener і Església vella de Sant Joan de Vilatorrada
Estació de Castellgalí
L'estació de Castellgalí va ser una estació operada per Rodalies Renfe que donà servei al poble de Castellgalí entre 1965 i mitjans dels anys 90 del segle XX, quan es va abandonar.
Veure Cardener і Estació de Castellgalí
Fals (Bages)
Fals és una entitat de població del municipi de Fonollosa, a la comarca catalana del Bages.
Veure Cardener і Fals (Bages)
Fàbrica Borràs (Sant Joan de Vilatorrada)
La Fàbrica Borràs fou una fàbrica de riu tèxtil situada a Sant Joan de Vilatorrada, al peu del riu Cardener, construïda el 1853, i que va estar en funcionament, pel que fa a l'edifici principal, fins al 1972, tot i que algunes de les construccions adossades acullen encara altres tipus d'activitat industrial.
Veure Cardener і Fàbrica Borràs (Sant Joan de Vilatorrada)
Fàbrica Burés (Sant Joan de Vilatorrada)
La Fàbrica Burés, coneguda també com a Fàbrica del mig, fou una fàbrica de riu tèxtil situada a Sant Joan de Vilatorrada, al peu del riu Cardener, que entrà en funcionament el 1860 i va estar activa, l'edifici principal, fins al 1965 (tot i que algunes de les construccions adossades acolliren altres empreses).
Veure Cardener і Fàbrica Burés (Sant Joan de Vilatorrada)
Fàbrica de riu
Una fàbrica de riu és un establiment industrial que utilitza l'energia hidràulica que extreu del corrent d'un riu proper per al funcionament de la maquinària fabril.
Veure Cardener і Fàbrica de riu
Fàbrica dels Panyos
La Fàbrica dels Panyos és una obra del municipi de Manresa (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Cardener і Fàbrica dels Panyos
Fira dels embarrats
La Fira dels embarrats se celebra a Sant Joan de Vilatorrada, comarca del Bages des de l'any 2013 durant l'últim cap de setmana d'octubre, sorgida de l'antiga Fira d'artesans del carrer del Riu i més tard de la Fira ramadera.
Veure Cardener і Fira dels embarrats
Fonollosa
El municipi de Fonollosa està compres per 4 nuclis diferenciats, Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa (poble que porta el mateix nom que el municipi).
Veure Cardener і Fonollosa
Font Puda
La Font Puda o Font de la Puda és una font sulfhídrica situada al municipi de La Coma i La Pedra, al Solsonès.
Veure Cardener і Font Puda
Francesc Viadiu i Vendrell
Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, 15 de setembre de 1900 - Sant Llorenç de Morunys, 28 de setembre de 1992) va ésser agent comercial, director d'editorial i polític.
Veure Cardener і Francesc Viadiu i Vendrell
Garrigó
Garrigó és una masia situada al municipi de Clariana de Cardener a la comarca catalana del Solsonès, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Garrigó
GR 3
El GR 3 o Sender Central de Catalunya és un sender de gran recorregut que transcorre per diverses comarques de l'interior de Catalunya.
Veure Cardener і GR 3
Guilanyà
Guilanyà és una masia situada al municipi de Navès, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure Cardener і Guilanyà
Guixers
Guixers és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Cardener і Guixers
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Cardener і Història de Barcelona
Història de la tecnologia
Se sap que la roda s'usava almenys des de 4000 aC i encara resta una tecnologia actual. La història de la tecnologia és l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc.
Veure Cardener і Història de la tecnologia
Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà
El jaciment prehistòric de la Balma de Guilanyà és un abric natural de petites dimensions que es troba dins el període Paleolític Superior i el Mesolític, situada en la formació de la serra de Busa, en una ramificació secundària dels cims del Port del Comte i Rasos de Peguera.
Veure Cardener і Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà
Joan de Miquel
Joan de Miquel (Solsona, 1669 - Solsona, 1713), doctor en medicina i austriacista compromès, va participar activament en l'alçament vigatà del 1705 i va ser el capità dels sometents del Cardener.
Veure Cardener і Joan de Miquel
Joan Palà i Claret
Joan Palà i Claret (1876 - 1960) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles, nebot de Joan Palà i Valls.
Veure Cardener і Joan Palà i Claret
L'Espunyola
L'Espunyola és un municipi de la comarca del Berguedà.
Veure Cardener і L'Espunyola
La Coma (la Coma i la Pedra)
La Coma és una de les tres entitats de població del municipi de La Coma i la Pedra, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure Cardener і La Coma (la Coma i la Pedra)
La Coma i la Pedra
La Coma i la Pedra és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Coma.
Veure Cardener і La Coma i la Pedra
La Coromina (Cardona)
La Coromina és una entitat de població del municipi de Cardona.
Veure Cardener і La Coromina (Cardona)
La Gafa
La Gafa és un edifici de la Coma i la Pedra (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і La Gafa
La Ribera (Clariana)
La Ribera és una obra de Clariana de Cardener (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і La Ribera (Clariana)
Les Set Riberetes
Les Set Riberetes és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Les Set Riberetes
Lladurs
Lladurs és un municipi de la comarca del Solsonès (el segon més extens de la comarca) i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Cardener і Lladurs
Llinars de l'Aiguadora
Llinars de l’Aiguadora, actual cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l'aigua d’Ora (coneguda també com aigua de Llinars en el seu curs superior), afluent del Cardener.
Veure Cardener і Llinars de l'Aiguadora
Llista d'amfibis del Solsonès
Aquesta llista d'amfibis del Solsonès s'ha elaborat emprant com a font el llibre, pàgines 238 a 246.
Veure Cardener і Llista d'amfibis del Solsonès
Llista d'artiodàctils del Solsonès
Els mamífers de l'ordre dels artiodàctils presents al Solsonès pertanyen a tres famílies: els bòvids, els cèrvids i els súids.
Veure Cardener і Llista d'artiodàctils del Solsonès
Llista d'estacions d'aforament de Catalunya
Aquest és el llistat d'estacions d'aforament en desús i actuals de conques internes de Catalunya.
Veure Cardener і Llista d'estacions d'aforament de Catalunya
Llista d'insectívors del Solsonès
Els mamífers insectívors del Solsonès pertanyen a dues famílies: els erinacèids i els tàlpids.
Veure Cardener і Llista d'insectívors del Solsonès
Llista de carnívors del Solsonès
Els mamífers carnívors del Solsonès pertanyen a cinc famílies: els cànids, els mustèlids, els úrsids, els vivèrrids i els fèlids.
Veure Cardener і Llista de carnívors del Solsonès
Llista de peixos del Solsonès
Aquesta llista de peixos del Solsonès s'ha elaborat emprant com a font el llibre, pàgines 224 a 237.
Veure Cardener і Llista de peixos del Solsonès
Llista de ponts de les Comarques Centrals
Llista de ponts de la Catalunya Central ordenats per comarca i municipi.
Veure Cardener і Llista de ponts de les Comarques Centrals
Llista de rius de Catalunya
Llista de rius i rieres que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya.
Veure Cardener і Llista de rius de Catalunya
Llista de rius dels Prepirineus
Riu Blanc, Ribagorça Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat, de cabal variable, que desemboca en un altre riu, en un llac o al mar.
Veure Cardener і Llista de rius dels Prepirineus
Llista de topònims d'Olius
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Olius, al Solsonès.
Veure Cardener і Llista de topònims d'Olius
Llista de topònims de Callús
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Callús, al Bages.
Veure Cardener і Llista de topònims de Callús
Llista de topònims de Cardona
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Cardona, al Bages.
Veure Cardener і Llista de topònims de Cardona
Llista de topònims de Castellgalí
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Castellgalí, al Bages.
Veure Cardener і Llista de topònims de Castellgalí
Llista de topònims de Clariana de Cardener
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Clariana de Cardener, al Solsonès.
Veure Cardener і Llista de topònims de Clariana de Cardener
Llista de topònims de Guixers
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Guixers, al Solsonès.
Veure Cardener і Llista de topònims de Guixers
Llista de topònims de la Coma i la Pedra
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de la Coma i la Pedra, al Solsonès.
Veure Cardener і Llista de topònims de la Coma i la Pedra
Llista de topònims de Navars
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Navars, al Bages.
Veure Cardener і Llista de topònims de Navars
Llista de topònims de Navès
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Navès, al Solsonès.
Veure Cardener і Llista de topònims de Navès
Llista de topònims de Sant Joan de Vilatorrada
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.
Veure Cardener і Llista de topònims de Sant Joan de Vilatorrada
Llista de topònims de Súria
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Súria, al Bages.
Veure Cardener і Llista de topònims de Súria
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Cardener і Llobregat
LV-4241
La LV-4241 al seu pas pel Coll de Jou La LV-4241 és una carretera antigament anomenada veïnal, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya.
Veure Cardener і LV-4241
Malagarriga
Malagarriga és un enclavament del terme municipal de Pinós situat a la vall del Cardener, al Bages, entre Cardona i Navàs i, per tant, totalment envoltat per termes de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Malagarriga
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Cardener і Manresa
Mare de Déu de la Guia
La capella de la Mare de Déu de la Guia és una Ermita de construcció popular situada a la riba dreta del Cardener en un replà del turó de Sta.
Veure Cardener і Mare de Déu de la Guia
Meandre de Castellbell i el Vilar
El meandre de Castellbell i el Vilar és un dels meandres més espectaculars del riu Llobregat, ja que dibuixa sobre el terreny un arc de gairebé 360°.
Veure Cardener і Meandre de Castellbell i el Vilar
Merla d'aigua
La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.
Veure Cardener і Merla d'aigua
Molí de Buida-sacs
El Molí de Buida-sacs és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès).
Veure Cardener і Molí de Buida-sacs
Molí de Xixons
El Molí de Xixons és un molí fariner que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Riner (Solsonès).
Veure Cardener і Molí de Xixons
Mosoll (Vall de Lord)
El Mosoll és un riu de caràcter torrencial afluent per l'esquerra del Cardener, a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Mosoll (Vall de Lord)
Muntanya de sal de Cardona
Exterior de la muntanya de sal La muntanya de sal de Cardona és un diapir que creix cada any, ocupant una depressió del terreny amb forma d'el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d'amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l'han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
Veure Cardener і Muntanya de sal de Cardona
Mycobacterium manresensis
Mycobacterium manresensis és un micobacteri ambiental aïllat a l'aigua del riu Cardener en el seu pas per Manresa.
Veure Cardener і Mycobacterium manresensis
Navars
NavarsMORAN, Josep i RABELLA, Joan Anton,: vegeu la nota 1 de les consideracions finals.
Veure Cardener і Navars
Navès
Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Cardener і Navès
Nissaga Burés
La nissaga Burés és una família d'origen manresà dedicada principalment a la indústria tèxtil, que va iniciar les seves activitats a Sant Joan de Vilatorrada el 1862 i van continuar activa fins a la liquidació de la societat el 1992, cinc generacions més tard.
Veure Cardener і Nissaga Burés
Nogueres (Guixers)
Nogueres, o la Foradada, és una masia de Guixers (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Nogueres (Guixers)
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Cardener і Ofensiva de Catalunya
Olius
Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.
Veure Cardener і Olius
Pantà de la Llosa del Cavall
El pantà de la Llosa del Cavall és un embassament situat a la Vall de Lord, que pertany al riu Cardener (conca del riu Llobregat), creat per una presa localitzada al municipi de Navès, que s'estén pels termes de Navès, Guixers i una minúscula porció del de Sant Llorenç de Morunys, a la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Pantà de la Llosa del Cavall
Pantà de Sant Ponç
El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener, que s'estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès, no lluny del límit amb la del Bages.
Veure Cardener і Pantà de Sant Ponç
Pedró dels Quatre Batlles
El Pedró dels Quatre Batlles és el cim de major altitud del Port del Comte i, per tant, del Solsonès.
Veure Cardener і Pedró dels Quatre Batlles
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Veure Cardener і Període iber a Catalunya
Pià (Navès)
Pià o Peà és una entitat de població del municipi de Navès (Solsonès).
Veure Cardener і Pià (Navès)
Pinós
Pinós és un municipi de la comarca del Solsonès que rep el nom d'un dels cinc pobles que l'integren.
Veure Cardener і Pinós
Pla de Bages
Mapa topogràfic del pla de Bages, al centre, de color verd. A la imatge s'hi aprecia: el massís de la muntanya de Montserrat, al sud; el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, al sud-est; l'altiplà del Moianès, a l'est; les valls de la riera Gavarresa, el riu Llobregat i el riu Cardener, al nord; la serra de Castelltallat, al nord-oest, i la serra de Palomes, al sud-oest.
Veure Cardener і Pla de Bages
Pla de Busa
El pla de Busa és un ampli altiplà tallat per les cingleres de l'Areny, del Moro i de la Creu, amb desnivells de més de 300 metres.
Veure Cardener і Pla de Busa
Pla de Reguant
El Pla de Reguant és una plana al·luvial situada al marge dret del riu Cardener, compresa entre el riu i el canal industrial, al sud de la població de Súria.
Veure Cardener і Pla de Reguant
Pla del Llamp (Clariana de Cardener)
El Pla del Llamp és una pla situat a la carena de la riba dreta de la vall del Cardener en l'indret en què aquest riu deixa el Solsonès per entrar al Bages.
Veure Cardener і Pla del Llamp (Clariana de Cardener)
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Veure Cardener і Pont
Pont antic de Malagarriga
El Pont antic de Malagarriga és un pont sobre el riu Cardener de Pinós (Solsonès) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Cardener і Pont antic de Malagarriga
Pont de Buida-sacs
El Pont de Buida-sacs o Pont de Clariana és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès).
Veure Cardener і Pont de Buida-sacs
Pont de la Coromina
El Pont de la Coromina o de l'Areny és un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).
Veure Cardener і Pont de la Coromina
Pont de la Lleura
El Pont de la Lleura és un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).
Veure Cardener і Pont de la Lleura
Pont de la Pedra
El pont de la Pedra és un pont que es troba al carretera de Sant Llorenç de Morunys a la Coma i la Pedra, dins el terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsonès) i que permet travessar el Cardener.
Veure Cardener і Pont de la Pedra
Pont de les Cases de Posada
El Pont de les Cases de Posada és un pont de dos arcs de la Vall de Lord, al municipi de Navès (Solsonès).
Veure Cardener і Pont de les Cases de Posada
Pont de Sant Francesc (Manresa)
El Pont de Sant Francesc és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Cardener і Pont de Sant Francesc (Manresa)
Pont de Sant Joan (Cardona)
Pont de Sant Joan és un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).
Veure Cardener і Pont de Sant Joan (Cardona)
Pont de Sant Salvador (Cardona)
Pont de Sant Salvador és un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).
Veure Cardener і Pont de Sant Salvador (Cardona)
Pont de Solsona
El Pont de Solsona és un pont que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Veure Cardener і Pont de Solsona
Pont de Vall-llonga
El pont de Vall-llonga és un pont medieval de Navès (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Pont de Vall-llonga
Pont del Diable (Cardona)
El Pont del Diable, o pont Trencat, es troba vora la vila de Cardona, sobre el riu Cardener, afluent del Llobregat.
Veure Cardener і Pont del Diable (Cardona)
Pont del Llop
El Pont del Llop o Pont de Castelló o Pont de Castellonet és un pont que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).
Veure Cardener і Pont del Llop
Pont del Molí de Bancells
El pont del Molí de Bancells és un pont de Guixers (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Pont del Molí de Bancells
Pont del Molí de Canet
El pont del Molí de Canet és una pont de Clariana de Cardener (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Pont del Molí de Canet
Pont Nou de Manresa
Pont Nou de Manresa és un pont que travessa el riu Cardener situat a la carretera de Cardona, al costat del cementiri de Manresa, sobre el riu Cardener.
Veure Cardener і Pont Nou de Manresa
Pont Vell de Manresa
El Pont Vell travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa (Bages), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Cardener і Pont Vell de Manresa
Port del Comte
El Port del Comte és un massís del Prepirineu català, situat a cavall de les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell.
Veure Cardener і Port del Comte
Prepirineus catalans
Els Prepinineus catalans, habitualment reduïts a Prepirineus, és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Cardener і Prepirineus catalans
Puigcardener
El Puigcardener és un petit turó a la vora del riu Cardener on començà la història de Manresa en ser el primer lloc que es va poblar de la ciutat, entre altres coses, per la seva alçada relativa a la resta del terme.
Veure Cardener і Puigcardener
Quadra de Can Font de Cirerencs
La quadra de Can Font de Cirerencs va ser una jurisdicció feudal localitzada a Dosrius (entre el Cardener i el Llobregat), a l'actual terme de Castellgalí.
Veure Cardener і Quadra de Can Font de Cirerencs
Rabeig del Cavall
El Rabeig del Cavall és un torrent afluent per la dreta del Cardener.
Veure Cardener і Rabeig del Cavall
Rajadell
Rajadell és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Rajadell
Rasa de Cal Cases
La Rasa de Cal Cases és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener (ja dins el pantà de Sant Ponç) que fa la primera part del seu curs pel terme municipal de Navès i la segona pel d'Olius.
Veure Cardener і Rasa de Cal Cases
Rasa de Capdevila
La Rasa de Capdevila és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa el seu curs pels termes municipals de Lladurs i de Navès.
Veure Cardener і Rasa de Capdevila
Rasa de Coll de Port
La Rasa de Coll de Port és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Rasa de Coll de Port
Rasa de Comajuncosa
La Rasa de Comajuncosa és un afluent per l'esquerra de la Ribera del Llissó (conca del Cardener), al Solsonès.
Veure Cardener і Rasa de Comajuncosa
Rasa de Davins
La Rasa de Davins, anomenada també Torrent de Davins' és un torrent afluent per la dreta del Cardener.
Veure Cardener і Rasa de Davins
Rasa de Font Salada
La Rasa de Font Salada és un torrent afluent per la dreta del Cardener el curs del qual transcorre pels termes municipals de Clariana de Cardener i Riner, ambdós al Solsonès.
Veure Cardener і Rasa de Font Salada
Rasa de Garrigó
La Rasa de Garrigó és un torrent que aboca les seves aigües al Cardener per la seva riba esquerra a 461 msnm i a uns 150 metres aigües avall del pont del Molí de Canet.
Veure Cardener і Rasa de Garrigó
Rasa de la Flauta
La Rasa de la Flauta és un torrent que aboca les seves aigües al Cardener per la seva riba dreta a un centenar de metres aigües avall de pont del Molí de Canet.
Veure Cardener і Rasa de la Flauta
Rasa de la Salada Vella
La Rasa de la Salada Vella és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Lladurs.
Veure Cardener і Rasa de la Salada Vella
Rasa de les Cases
El Barranc de les Cases, que a la contrada és més conegut amb la denominació de la Rasa de les Cases, és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Rasa de les Cases
Rasa de les Valls (Cardener)
La Rasa de les Valls és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu recorregut per la Vall de Lord.
Veure Cardener і Rasa de les Valls (Cardener)
Rasa de Meix
La Rasa de Meix és un torrent afluent per la dreta del Cardener al Solsonès.
Veure Cardener і Rasa de Meix
Rasa de Peà
La Rasa de Peà, o també Rasa de Pià, és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Rasa de Peà
Rasa de Puitdeponç
La Rasa de Puitdeponç és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Lladurs.
Veure Cardener і Rasa de Puitdeponç
Rasa de Revell
La Rasa de Revell és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Navès.
Veure Cardener і Rasa de Revell
Rasa de Sant Joan
La Rasa de Sant Joan és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal d'Olius.
Veure Cardener і Rasa de Sant Joan
Rasa de Sant Miquel
La Rasa de Sant Miquel és un torrent que aboca les seves aigües al Cardener per la seva riba dreta enfront del Molí de Canet a 468 msnm.
Veure Cardener і Rasa de Sant Miquel
Rasa de Santandreu
La Rasa de Santandreu és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Lladurs.
Veure Cardener і Rasa de Santandreu
Rasa de Sòria
La Rasa de Sòria és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que fa el tot seu curs pel termes municipal de Navès.
Veure Cardener і Rasa de Sòria
Rasa de Sociats
La Rasa de Sociats, dita també Rasa de Sossiats, és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que s'inicia a la confluència de la Rasa de Pujols i la Rasa de Ventolra i que fa tot el seu curs pel terme municipal d'Olius.
Veure Cardener і Rasa de Sociats
Rasa de Torrenteller
La Rasa de Torrenteller és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa el seu curs pel terme municipal de Lladurs tot i que en el seu últim tram fa de frontera amb el terme municipal de Navès.
Veure Cardener і Rasa de Torrenteller
Rasa de Torroella (Cardener)
La Rasa de Torroella és un torrent afluent per la dreta del Cardener de 4.048 m de longitud, a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Rasa de Torroella (Cardener)
Rasa de Vilamala
La Rasa de Vilamala és un torrent afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Rasa de Vilamala
Rasa de Vilanova
La Rasa de Vilanova és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Lladurs tot i que els 681 metres del seu curs transcorren fent de frontera entre els termes municipals de Lladurs (al nord) i Olius (al sud).
Veure Cardener і Rasa de Vilanova
Rasa del Cal Sant
La Rasa de Cal Sant és un torrent afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Rasa del Cal Sant
Rasa del Clot de Puiggalí
La Rasa del Clot de Puiggalí és un afluent per la dreta de la Ribera del Llissó (conca del Cardener), al Solsonès que fa tot el seu curs pel terme municipal d'Olius.
Veure Cardener і Rasa del Clot de Puiggalí
Rasa del Clot del Ginjoler
La Rasa del Clot del Ginjoler és un afluent per l'esquerra de la Ribera del Llissó (conca del Cardener), al Solsonès que fa tot el seu curs pel terme municipal d'Olius.
Veure Cardener і Rasa del Clot del Ginjoler
Rasa del Puit (Lladurs)
La Rasa del Puit és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Lladurs.
Veure Cardener і Rasa del Puit (Lladurs)
Rasa del Rèvol
La Rasa del Rèvol o Torrent del Rèvol és un torrent que aboca les seves aigües al Cardener per la seva riba dreta a 436 msnm sota l'ermita de Santa Àgata i enfront de Buida-sacs, al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès) encara que ja pràcticament al límit amb el Bages.
Veure Cardener і Rasa del Rèvol
Rasa del Soler
La Rasa del Soler és un torrent que aboca les seves aigües al Cardener per la seva riba dreta a 453 msnm enfront de la Rabassa.
Veure Cardener і Rasa del Soler
Rasa del Voluntari
La Rasa del Voluntari o Rasa del Volentari és un torrent afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Rasa del Voluntari
Rasa dels Ensorrats
La Rasa dels Ensorrats és un torrent que aboca les seves aigües al Cardener per la seva riba esquerra aigües avall de la presa del Pantà de Sant Ponç.
Veure Cardener і Rasa dels Ensorrats
Rasa Perpètua
La Rasa Perpètua és un torrent afluent per la dreta del Cardener (ja dins el pantà de Sant Ponç) que fa els primers metres del seu curs pel terme municipal d'Olius i la resta pel de Clariana de Cardener.
Veure Cardener і Rasa Perpètua
Reguant (Súria)
Reguant és una masia de Súria (Bages) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Cardener і Reguant (Súria)
Relleu del Rapte de Sant Ignasi a la Santa Cova de Manresa
El retaule del rapte de Sant Ignasi de la Santa Cova de Manresa és una obra escultòrica de Joan Grau, encarregada l'any 1666 pels jesuïtes de Manresa en el marc d'un programa constructiu més ampli, iniciat el 1661, que pretenia convertir la cova en un lloc apte per a celebrar l'eucaristia.
Veure Cardener і Relleu del Rapte de Sant Ignasi a la Santa Cova de Manresa
Ribera del Llissó
La Ribera del Llissó és un afluent per la dreta del Cardener, al Solsonès que en la part superior del seu curs (fins a la confluència amb la Rasa de Comajuncosa) és coneguda també amb el nom de Rasa de Moriscots.
Veure Cardener і Ribera del Llissó
Riera de Coaner
La Riera de Coaner, dins el Bages, és un afluent per la dreta del riu Cardener.
Veure Cardener і Riera de Coaner
Riera de Cornet
La Riera de Cornet anomenada també Riera de Guardiola és una riera situada als termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Castellgalí.
Veure Cardener і Riera de Cornet
Riera de Fonollosa
El torrent de Fonollosa també anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener.
Veure Cardener і Riera de Fonollosa
Riera de Navel
La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers a Capolat (Berguedà) i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona.
Veure Cardener і Riera de Navel
Riera de Rajadell
La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener.
Veure Cardener і Riera de Rajadell
Riera de Salo
La Riera de Salo és un curs fluvial del Bages que neix a la confluència de la Riera de Vallmanya i la Riera de Matamargó i desguassa per la dreta al Cardener a l'alçada de Valls de Torroella.
Veure Cardener і Riera de Salo
Riera de Sobirana
Mapa de la xarxa hidrogràfica de la conca de l'Alt Cardener on es veu la riera de Sobirana La Riera de Sobirana és un torrent afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Riera de Sobirana
Riera de Valldeperes
La Riera de Valldeperes és un afluent per l'esquerra del Cardener.
Veure Cardener і Riera de Valldeperes
Riner
Riner és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les cinc entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure Cardener і Riner
Riu Negre (Solsonès)
El Riu Negre, antigament conegut amb la denominació de Riner, és un riu del Solsonès, afluent per la dreta del Cardener.
Veure Cardener і Riu Negre (Solsonès)
Riuet de la Pedra
El Riuet de la Pedra és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Riuet de la Pedra
Rubió
Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra, Catalunya.
Veure Cardener і Rubió
Sant Cristòfol de Pasqüets
Sant Cristòfol de Pasqüets és una església romànica del municipi de la Coma i la Pedra, a la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Sant Cristòfol de Pasqüets
Sant Daniel de Palou
Sant Daniel de Palou fou una església romànica al municipi de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu o Andreuet el 1331.
Veure Cardener і Sant Daniel de Palou
Sant Esteve d'Olius
Sant Esteve d'Olius és l'església parroquial d'Olius, al Solsonès, declarada Bé cultural d'interès nacional.
Veure Cardener і Sant Esteve d'Olius
Sant Jaume de Peà
Sant Jaume de Peà o Sant Jaume de Pià és l'església parroquial del nucli de Peà que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).
Veure Cardener і Sant Jaume de Peà
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Joan de Vilatorrada és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Sant Joan de Vilatorrada
Sant Lleïr de Casabella
Sant Lleïr de Casabella (escrit també Casavella) o, simplement, Sant Lleïr, és una ermita romànica dels segles XI-XIII de La Pedra (municipi de la Coma i la Pedra), a la Vall de Lord (Solsonès).
Veure Cardener і Sant Lleïr de Casabella
Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç de Morunys (històricament Sant Llorenç de Lord o Sant Llorenç dels Piteus) és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al bell mig de la vall de Lord.
Veure Cardener і Sant Llorenç de Morunys
Sant Marc de Manresa
Sant Marc és una capella del al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa.
Veure Cardener і Sant Marc de Manresa
Sant Martí de Maçana
Sant Martí de Maçana, o senzillament Maçana, és una caseria constituïda com a entitat de població (codi 081859) del municipi de Rubió, al nord de la comarca de l'Anoia.
Veure Cardener і Sant Martí de Maçana
Sant Martí de Torroella
Sant Martí de Torroella és un poble del municipi de Sant Joan de Vilatorrada al Bages.
Veure Cardener і Sant Martí de Torroella
Sant Mateu de Bages
Sant Mateu de Bages és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al nord-oest de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Sant Mateu de Bages
Sant Quintí de Montclar
Sant Quintí de Montclar és un enclavament del municipi de Montclar, al Berguedà, que delimita amb els municipis veïns d'Avià, Casserres i l'Espunyola.
Veure Cardener і Sant Quintí de Montclar
Sant Salvador de Golorons
Sant Salvador de Golorons és la capella de la masia de Golorons, al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Cardener і Sant Salvador de Golorons
Sant Salvador de Torroella
Sant Salvador de Torroella és un poble emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal de Navars, a la riba dreta del Cardener.
Veure Cardener і Sant Salvador de Torroella
Sant Salvador Vell del Quer
Sant Salvador Vell del Quer o Sant Salvador de Súria és una ermita romànica del del municipi de Súria (Bages) que va ser substituïda el 1888 per una nova construcció, Sant Salvador Nou del Quer.
Veure Cardener і Sant Salvador Vell del Quer
Sant Vicenç de Castellet
Sant Vicenç de Castellet és un municipi de Catalunya, el més poblat del sud del Bages.
Veure Cardener і Sant Vicenç de Castellet
Santa Àgata (Clariana de Cardener)
Santa Àgata és una església al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès) que data del i que forma part de la diòcesi de Solsona.
Veure Cardener і Santa Àgata (Clariana de Cardener)
Santa Maria de Joncadella
Santa Maria de Joncadella és una església i santuari del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).
Veure Cardener і Santa Maria de Joncadella
Santa Susanna (Riner)
Santa Susanna és una de les cinc entitats de població del municipi de Riner, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure Cardener і Santa Susanna (Riner)
Santpedor
Santpedor és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Santpedor
Súria
Súria és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Cardener і Súria
Serra de Busa
La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Serra de Busa
Serra de Castelltallat
Castelltallat La Serra de Castelltallat està situada entre l'est de l'Anoia i el sud del Solsonès.
Veure Cardener і Serra de Castelltallat
Serra de Juncar
La Serra de Juncar és una serra situada al municipi de Lladurs (Solsonès).
Veure Cardener і Serra de Juncar
Serra de Montner
La Serra de Montner és una serra situada als municipis de Cardona a la comarca de Bages i de Clariana de Cardener a la del Solsonès, amb una elevació màxima de 638 metres.
Veure Cardener і Serra de Montner
Serra de Rubió
La serra de Rubió és una serralada calcària situada als municipis de Rubió i d'Òdena, a la comarca de l'Anoia i al municipi de Castellfollit del Boix, a la comarca catalana del Bages, tots tres pertanyents a la comarca natural de l'Alta Segarra.
Veure Cardener і Serra de Rubió
Serra del Rèvol
La Serra del Rèvol és una serra situada al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), amb una elevació màxima de 625 metres.
Veure Cardener і Serra del Rèvol
Serra dels Bastets
La Serra dels Bastets és una serra del Prepirineu formada per conglomerat montserratins i situada a la Vall de Lord que s'estén d'oest a est al llarg d'un 6 km de longitud entre els rius Cardener (a l'oest), Aigua d'Ora (a l'est) i Aigua de Valls (al nord) i la serra de Busa (al sud).
Veure Cardener і Serra dels Bastets
Serrat de la Creueta (Sant Llorenç de Morunys)
El Serrat de la Creueta és una serra de la Vall de Lord situada al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), amb una elevació màxima de 1.053,8 metres.
Veure Cardener і Serrat de la Creueta (Sant Llorenç de Morunys)
Serrat del Jou
El Serrat del Jou és una serra situada al municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), amb una elevació màxima de 1.306,3 metres.
Veure Cardener і Serrat del Jou
Servei Hidrològic-Forestal de la Nació
Conegut com a Servei Hidrològic i forestal, era una estructura administrativa espanyola creada que es va organitzar una part de l'Administració forestal de l'Administració General de l'Estat, a partir de l'any 1901 i fins a l'any 1952.
Veure Cardener і Servei Hidrològic-Forestal de la Nació
Setge de Cardona (1711)
El Setge de Cardona de 1711 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Cardener і Setge de Cardona (1711)
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Solsona
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Veure Cardener і Solsonès
Sorribes
Sorribes és un llogaret que pertany al municipi de Gósol.
Veure Cardener і Sorribes
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Cardener і Tèxtil
Ter
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.
Veure Cardener і Ter
Torre de Salipota
Torre de Salipota és una torre de defensa en desús del municipi de Súria (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Cardener і Torre de Salipota
Torre del Breny
La Torre del Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al a pocs metres d'on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).
Veure Cardener і Torre del Breny
Torre del Fusteret
La Torre del Fusteret o Torre de la Pobla és una torre de defensa en desús del municipi de Súria (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica.
Veure Cardener і Torre del Fusteret
Torrent d'Albereda
El Torrent d'Albereda és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que actualment fa tot el seu curs pel terme municipal de Navès.
Veure Cardener і Torrent d'Albereda
Torrent de Cal Conill
Xarxa hidrogràfica del Torrent de Cal Conill El Torrent de Cal Conill, en alguns mapes Torrent del Conill, és un afluent per la dreta del Cardener, a la comarca catalana del Bages.
Veure Cardener і Torrent de Cal Conill
Torrent de Coma (Cardona)
El Torrent de Coma és un afluent per la dreta del Cardener que neix a Bergús i aboca les seves aigües al Cardener sota Cardona (Bages).
Veure Cardener і Torrent de Coma (Cardona)
Torrent de Comaerma
El Torrent de Comaerma és un afluent per l'esquerra del Cardener, al Bages.
Veure Cardener і Torrent de Comaerma
Torrent de l'Alguer
El Torrent de l'Alguer és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que fa la major part del seu curs pel terme municipal de Navès per bé que el tram final transcorre pel d'Olius.
Veure Cardener і Torrent de l'Alguer
Torrent de la Fàbrega (Navars)
El Torrent de la Fàbrega o Rasa de la Fàbrega, que en el seu primer tram també rep la denominació de Riera de Vallbona, és un afluent per la dreta del Cardener.
Veure Cardener і Torrent de la Fàbrega (Navars)
Torrent de la Rata
Mapa d'un fragment de la conca del Cardener El Torrent de la Rata és un afluent per l'esquerra del Cardener.
Veure Cardener і Torrent de la Rata
Torrent de les Salines (Cardener)
El Torrent de les Salines (també conegut amb els noms de Barranc de les Salines i en el tram que va des del punt en què travessa la carretera LV-4241 fins a la seva desembocadura al pantà de la Llosa del Cavall els habitants de la contrada l'anomenen també Torrent Torriol) és un afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Torrent de les Salines (Cardener)
Torrent de Malamata
El Torrent de Malamata és un afluent per l'esquerra del Cardener amb el qual conflueix sota Cardona (Bages).
Veure Cardener і Torrent de Malamata
Torrent de Sant Grau
El Torrent de Sant Grau és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener transcorre pels termes municipals de Navès i Clariana de Cardener (Solsonès), Montmajor (Berguedà) i Cardona (Bages).
Veure Cardener і Torrent de Sant Grau
Torrent de Tresserres
El Torrent de Tresserres o de Trasserres és un afluent per la dreta del Cardener.
Veure Cardener і Torrent de Tresserres
Torrent del Cadenes
El Torrent del Cadenes és un afluent per la dreta del Cardener que neix a Bergús i aboca les seves aigües al Cardener sota Cardona (Bages).
Veure Cardener і Torrent del Cadenes
Torrent del Conill
El Torrent del Conill és un torrent intermitent de Castellgalí afluent del Cardener per la dreta.
Veure Cardener і Torrent del Conill
Torrent del Pou (Cardener)
El Torrent del Pou és un afluent per la dreta del Torrent dels Plans que transcorre íntegrament per la Vall de Lord.
Veure Cardener і Torrent del Pou (Cardener)
Torrent dels Horts
El Torrent dels Horts és un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Torrent dels Horts
Torrent dels Plans (Solsonès)
El Torrent dels Plans (que a la contrada també és conegut amb el nom de Torrent Pedregós) és un afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Torrent dels Plans (Solsonès)
Torrent Fosc
El Torrent Fosc, conegut també amb el nom de Torrent del Coll dels Belitres, és un afluent per l'esquerra del Torrent Forcat que transcorre íntegrament pel terme municipal de Gòsol, al Berguedà.
Veure Cardener і Torrent Fosc
Tossal dels Cigalons
El Tossal dels Cigalons és una zona situada a l'extrem oest de la ciutat de Manresa que presenta un desnivell de quasi 40 metres entre el barri de la Plaça Catalunya i el riu Cardener a la zona del Pont Nou, que data del.
Veure Cardener і Tossal dels Cigalons
Travil
Travil (o Taravil) és un nucli de població del municipi de Capolat, al Berguedà, format per algunes cases al voltant de l'Església de Sant Quintí de Taravil.
Veure Cardener і Travil
Turó de la Torre (Castellnou de Bages)
El Turó de la Torre o de Castellnou (també conegut com a Turó de la Torre de Castellnou) és un cim de 623,6 metres a la comarca del Bages.
Veure Cardener і Turó de la Torre (Castellnou de Bages)
Vall de la Valiella
La vall de la Valiella (dita també el Clot de la Valiella) és una petita vall lateral de la vall del Cardener a la Vall de Lord.
Veure Cardener і Vall de la Valiella
Vall de Lord
La Vall de Lord és la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès.
Veure Cardener і Vall de Lord
Valls de Torroella
Valls de Torroella és un poble de Sant Mateu de Bages (Bages), al nord-est del terme municipal, de 347 habitants (2015), el qual es va originar a partir de la creació de la Colònia Valls, per part de la família d'industrials Valls.
Veure Cardener і Valls de Torroella
Vilamantells
Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs. Vilamantells és una de les set entitats de població del municipi de Guixers, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure Cardener і Vilamantells
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Veure Cardener і Xarq al-Àndalus
Xixons
Xixons és una masia que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Riner (Solsonès).
Veure Cardener і Xixons
1932
;Països Catalans.
Veure Cardener і 1932
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cardener і 21 de gener
També conegut com Cardoner, El Cardener, Riu Cardener.
, El Paperer (Cardona), El Soler de Clariana, Els Comdals (Manresa), Els Escorials, Els Manxons, Els Pasqüets, Els Torrents (Lladurs), Embassament d'Argençola, Escut de Súria, Església vella de Sant Joan de Vilatorrada, Estació de Castellgalí, Fals (Bages), Fàbrica Borràs (Sant Joan de Vilatorrada), Fàbrica Burés (Sant Joan de Vilatorrada), Fàbrica de riu, Fàbrica dels Panyos, Fira dels embarrats, Fonollosa, Font Puda, Francesc Viadiu i Vendrell, Garrigó, GR 3, Guilanyà, Guixers, Història de Barcelona, Història de la tecnologia, Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà, Joan de Miquel, Joan Palà i Claret, L'Espunyola, La Coma (la Coma i la Pedra), La Coma i la Pedra, La Coromina (Cardona), La Gafa, La Ribera (Clariana), Les Set Riberetes, Lladurs, Llinars de l'Aiguadora, Llista d'amfibis del Solsonès, Llista d'artiodàctils del Solsonès, Llista d'estacions d'aforament de Catalunya, Llista d'insectívors del Solsonès, Llista de carnívors del Solsonès, Llista de peixos del Solsonès, Llista de ponts de les Comarques Centrals, Llista de rius de Catalunya, Llista de rius dels Prepirineus, Llista de topònims d'Olius, Llista de topònims de Callús, Llista de topònims de Cardona, Llista de topònims de Castellgalí, Llista de topònims de Clariana de Cardener, Llista de topònims de Guixers, Llista de topònims de la Coma i la Pedra, Llista de topònims de Navars, Llista de topònims de Navès, Llista de topònims de Sant Joan de Vilatorrada, Llista de topònims de Súria, Llobregat, LV-4241, Malagarriga, Manresa, Mare de Déu de la Guia, Meandre de Castellbell i el Vilar, Merla d'aigua, Molí de Buida-sacs, Molí de Xixons, Mosoll (Vall de Lord), Muntanya de sal de Cardona, Mycobacterium manresensis, Navars, Navès, Nissaga Burés, Nogueres (Guixers), Ofensiva de Catalunya, Olius, Pantà de la Llosa del Cavall, Pantà de Sant Ponç, Pedró dels Quatre Batlles, Període iber a Catalunya, Pià (Navès), Pinós, Pla de Bages, Pla de Busa, Pla de Reguant, Pla del Llamp (Clariana de Cardener), Pont, Pont antic de Malagarriga, Pont de Buida-sacs, Pont de la Coromina, Pont de la Lleura, Pont de la Pedra, Pont de les Cases de Posada, Pont de Sant Francesc (Manresa), Pont de Sant Joan (Cardona), Pont de Sant Salvador (Cardona), Pont de Solsona, Pont de Vall-llonga, Pont del Diable (Cardona), Pont del Llop, Pont del Molí de Bancells, Pont del Molí de Canet, Pont Nou de Manresa, Pont Vell de Manresa, Port del Comte, Prepirineus catalans, Puigcardener, Quadra de Can Font de Cirerencs, Rabeig del Cavall, Rajadell, Rasa de Cal Cases, Rasa de Capdevila, Rasa de Coll de Port, Rasa de Comajuncosa, Rasa de Davins, Rasa de Font Salada, Rasa de Garrigó, Rasa de la Flauta, Rasa de la Salada Vella, Rasa de les Cases, Rasa de les Valls (Cardener), Rasa de Meix, Rasa de Peà, Rasa de Puitdeponç, Rasa de Revell, Rasa de Sant Joan, Rasa de Sant Miquel, Rasa de Santandreu, Rasa de Sòria, Rasa de Sociats, Rasa de Torrenteller, Rasa de Torroella (Cardener), Rasa de Vilamala, Rasa de Vilanova, Rasa del Cal Sant, Rasa del Clot de Puiggalí, Rasa del Clot del Ginjoler, Rasa del Puit (Lladurs), Rasa del Rèvol, Rasa del Soler, Rasa del Voluntari, Rasa dels Ensorrats, Rasa Perpètua, Reguant (Súria), Relleu del Rapte de Sant Ignasi a la Santa Cova de Manresa, Ribera del Llissó, Riera de Coaner, Riera de Cornet, Riera de Fonollosa, Riera de Navel, Riera de Rajadell, Riera de Salo, Riera de Sobirana, Riera de Valldeperes, Riner, Riu Negre (Solsonès), Riuet de la Pedra, Rubió, Sant Cristòfol de Pasqüets, Sant Daniel de Palou, Sant Esteve d'Olius, Sant Jaume de Peà, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Lleïr de Casabella, Sant Llorenç de Morunys, Sant Marc de Manresa, Sant Martí de Maçana, Sant Martí de Torroella, Sant Mateu de Bages, Sant Quintí de Montclar, Sant Salvador de Golorons, Sant Salvador de Torroella, Sant Salvador Vell del Quer, Sant Vicenç de Castellet, Santa Àgata (Clariana de Cardener), Santa Maria de Joncadella, Santa Susanna (Riner), Santpedor, Súria, Serra de Busa, Serra de Castelltallat, Serra de Juncar, Serra de Montner, Serra de Rubió, Serra del Rèvol, Serra dels Bastets, Serrat de la Creueta (Sant Llorenç de Morunys), Serrat del Jou, Servei Hidrològic-Forestal de la Nació, Setge de Cardona (1711), Solsona, Solsonès, Sorribes, Tèxtil, Ter, Torre de Salipota, Torre del Breny, Torre del Fusteret, Torrent d'Albereda, Torrent de Cal Conill, Torrent de Coma (Cardona), Torrent de Comaerma, Torrent de l'Alguer, Torrent de la Fàbrega (Navars), Torrent de la Rata, Torrent de les Salines (Cardener), Torrent de Malamata, Torrent de Sant Grau, Torrent de Tresserres, Torrent del Cadenes, Torrent del Conill, Torrent del Pou (Cardener), Torrent dels Horts, Torrent dels Plans (Solsonès), Torrent Fosc, Tossal dels Cigalons, Travil, Turó de la Torre (Castellnou de Bages), Vall de la Valiella, Vall de Lord, Valls de Torroella, Vilamantells, Xarq al-Àndalus, Xixons, 1932, 21 de gener.