Comunicació

488 les relacions: Abistamenes, Acemhöyük, Adana, Agatàngel de Roma, Aksaray, Al-Mamun (abbàssida), Alans, Albània del Caucas, Alexandre d'Alexandria, Alexandre de Jerusalem, Alişar Hüyük, Alimentació de l'antiga Grècia, Amatuní, Amèrica, Amèrica, Amòrion, Amfíloc d'Iconi, Amiertes, Amir Ghazi, Anacoreta, Anafes (general), Anafes I, Anarquia militar, Anatòlia, Anatis, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Andrònic Ducas Àngel, Andreu de Cesarea, Anquiale, Antígon Monoftalm, Antíoc de Sulcis, Antíoc I Soter, Antíoc III, Antíoc IV de Commagena, Antioquis (filla d'Antíoc III), Antoni Gaudí i Cornet, Apol·loni de Tíana, Arabissos, Ardaixir I, Aretes de Cesarea, Ariamnes, Ariamnes I, Ariamnes II, Arianz, Ariaramneia, Ariaramnes, Ariaramnes (general), Ariaramnes I, Ariaramnes II, Ariarates I, Ariarates II, ..., Ariarates III, Ariarates IV, Ariarates IX, Ariarates V, Ariarates VI, Ariarates VII, Ariarates VIII, Ariarates X, Ariàrates, Ariobarzanes de Capadòcia, Ariobàrzanes de Frígia, Ariobàrzanes I Filoromà, Ariobàrzanes II Filopàtor, Ariobàrzanes III Èusebes, Arquelau, Arquelau (general), Arquelau de Capadòcia, Arquelau de Cesarea, Arquelau II de Comana, Arquitectura romana d'Orient, Arquitectura rupestre, Arquitectura subterrània, Arsames I d'Armènia, Artabazos II, Artanes d'Armènia Sofene, Artavasdos, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artaxes III d'Armènia, Artàxides, Artsruní, Úlfila, Assarhaddon, Atropatene, Auró de Capadòcia, Autofradates (sàtrapa), Èumenes, Èumenes de Càrdia, Badr al-Kharshani, Bagadània, Bagoes (general), Bagratuní, Bardas Focas el Vell, Basílica de la Santa Sang, Basili de Cesarea, Basilians, Basilisc (emperador), Batalla d'Adrianòpolis (718), Batalla de Gaugamela, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Pètroe, Batalla de Protofàcion, Batalla de Randea, Batalla de Zela (47 aC), Batalla del Mont Escòrobes, Batalla del riu Àmnies, Batalla dels Pals, Bavi, Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno (pel·lícula de 1984), Bitínia, Cabira, Cadusis, Camisares de Cària, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Capadòcia, Capadoci, Capadoci antic, Capadocia, Capadocis, Carsiànon, Casa Milà, Castabala, Cataònia, Catifa turca, Càldia, Cesti Gal, Cilícia, Cilícia a la part de mar, Cir el Jove, Cir II el Gran, Civadera, Climent d'Alexandria, Colònia (tema), Comana de Capadòcia, Conclave de 1978 (agost), Conclave de 1978 (octubre), Constanci II, Constantí Diògenes, Constantí I el Gran, Cotis de Paflagònia, Cràter d'Orèstia, Cresos, Cristianisme germànic, Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica, Danixmendites, Darios del Pont, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Datames, David III d'Ibèria, Dècada del 1380 aC, Deiòtar I, Demòdoc de Leros, Demetri de Capadòcia, Demetri I Soter, Derinkuyu, Diàdocs, Diògenes (ambaixador capadoci), Dinastia macedònia, Doctor de l'Església, Doroteu de Marcianòpolis, Efes, Egipte (província romana), Elagàbal, Elegeia, Elia Kazan, Epistulae ad familiares, Erixum I, Escultura romana, Església de Santa Gaianè, Església en creu inscrita, Església monolítica, Eudòcia de Capadòcia, Eudoxi d'Antioquia, Eunomi, Eunomià, Eusebi de Vercelli, Eustaci de Capadòcia, Eustoqui de Capadòcia, Exèrcit aquemènida, Ezio Auditore da Firenze, Farnaces de Capadòcia, Farnaces I, Faustinòpolis, Fàrnaces, Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella, Fila (filla d'Antípatre), Filaret Bracami, Filostorgi, Flavi Arrià, Focas (família), Frígia Major, Frontera entre l'Iran i Turquia, Gagik Abas II de Kars, Gagik II d'Ani, Gai Estal·li, Galàcia, Galó (sàtrapa), Gals, Gazaka, Gàlates, Gòrdios, Gòrgies de Macedònia, Gómer, Göreme, Gens Sedàcia, Germànic Cèsar, Glafira, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Gordi, Gran Idea, Grec medieval, Grecs otomans, Gregori de Capadòcia, Gregori de Nazianz, Gregori de Nazianz el Vell, Gregori Taumaturg, Guerra de Làmia, Guerres civils romanes, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-perses, Helvidi Prisc, Heraclea Cibistra, Heraclea Pòntica, Heracli, Heres, Història d'Armènia, Història de l'Imperi Romà, Història de Macedònia del Nord, Història de Turquia, Història dels kurds, Hitites, Iasos (ciutat), Ignasi d'Antioquia, Imperi de Palmira, Imperi Hitita, Imperi Part, Imperi Selèucida, Jordi de Capadòcia, Justinià (general), Kadena, Kars, Karum, Kaymaklı, Kayseri, Kış Uykusu, Kırşehir, Kızılırmak, Küp peyniri, Khanirabbat, Khndzoresk, Khosrov II d'Armènia, L'imperi dels llops, La novia (pel·lícula de 2015), Lampedo, Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia), Laodice (filla d'Aqueu), Laodicea Nisa, Lapis specularis, Legió IV Scythica, Legió IX Hispana, Legió XII Fulminata, Leucosiris, Licaònia, Licaonis, Likandos, Lisímac de Tràcia, Lleó Focas el Jove, Lleó III l'Isàuric, Llengua hitita, Lleonci d'Arabissos, Llista d'antics grecs, Llista de províncies romanes, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Luci Cassi (procònsol), Luci Fanni, Luci Licini Lucul·le, Luci Licini Murena (pretor), Luci Magi, Ma (deessa), Mal donat, Malatya, Malquió, Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC), Marc Antoni, Marc Estal·li, Marc Porci Cató Uticense II, Marpesia, Martinià, Medea (pel·lícula de 1969), Melanthius, Meleci d'Antioquia, Menandre (sàtrapa), Menàlip, Menocares, Miquel Curcues, Miquel III l'Embriac, Mirdat, Mitrenes, Mitridates (noble), Mitridates I del Pont, Mitridates II, Mitridates V Evèrgetes, Mitridates VI Eupàtor, Mitridàtica, Mitrobarzanes, Mitrobarzanes (general persa), Mitrobarzanes d'Armènia Sofene, Mitrobarzanes de Capadòcia, Mjej Gnuní, Mkhargrdzéli, Monestir, Monestir d'Akhtala, Monestir de Corbii de Piatră, Monestir de Vardzia, Monotelisme, Mont Hasan, Morimene, Muixel I Mamikonian, Muriane, Muskhi, Naqsh-e Rostam, Neko Oikawa, Nemesi de Capadòcia, Nicànor d'Estagira, Nicèfor Brienni (etnarca), Nina de Geòrgia, Nisibis, Nissa (Capadòcia), Nissa I, Nora (Capadòcia), Odèon (edifici), Odenat, Olofernes (príncep), Orígenes, Orcínia, Orestes (metge), Ormazd I, Orofernes, Orontes I, Orontes III, Ortahisar, Pacte de Triparadisos, Paflagònia, Paflagonis, Palmira, Pariadres, Parnassos, Parnassus, Pau Ballester i Convalia, Pau I de Constantinoble, Període assiri mitjà, Període d'Isin-Larsa, Període hel·lenístic, Període paleoassiri, Perdicas d'Orèstia, Periple del Pont Euxí, Persèpolis, Persecució de Dioclecià, Pharsman I d'Ibèria, Pilipos de Siunia, Pisídia, Pompeiòpolis, Pont Capadoci, Pont Karamagara, Pont Polemoníac, Pozantı, Primera Guerra Mitridàtica, Prostitució a l'antiga Grècia, Prostitució sagrada, Província d'Aksaray, Província de Nevşehir, Província de Niğde, Ptèria, Ptolemeu (nebot d'Antígon), Publi Sesti, Quint Verani Nepot, Quotidi de Capadòcia, Rafanea, Regió de Frígia, Regió de Síria, Regió del Pont, Regne de Capadòcia, Regne del Pont, Regnes antics d'Anatòlia, Riu Evarc, Rogier van der Weyden, Roma al segle I aC, Romà IV Diògenes, Roza Eskenazi, Saba de Mutalasca, Salmanassar III, Sanatruk II d'Armènia, Sant Jordi, Sant Longí, Sant Sergi (desambiguació), Sants Cebrià i Justina, Sapor I, Saravene, Sargarosene, Sargon I, Sasima, Satala, Satrapia d'Assíria, Satrapia de Lídia, Satrapia de Síria, Sàtrapa, Sebaste de Cilícia, Segona Guerra Civil romana, Seleuc I Nicàtor, Seleuc III Ceraune, Sembat Bagratuní, Sennàquerib, Sergi de Capadòcia, Set metalls, Setge de Constantinoble (717-718), Sext Calpurni Agrícola, Sinople, Sisinna, Sivas, Smerdis de Pèrsia, Sofene, Sohemus d'Armènia, Sulusaray, Tabal, Tarcondimot II, Tars (Turquia), Tíana, Teòfil (emperador), Tema (circumscripció administrativa), Tema de Capadòcia, Tema de Sebaste, Tema dels Armeníacs, Teodor Ascides, The World Without Us, Tiberens, Tigranes II d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigranocerta, Tiridates I d'Armènia, Tiridates III d'Armènia, Tis, Tomisa, Tour de Capadòcia, Tractat de Dardanos, Trajà, Tropes auxiliars romanes, Tucídides (militar), Tunceli, Turquia, Tuwanuwa, Vall d'Ihlara, Vall de Soğanlı, Vardan III Mamikonian, Víctori, Polieucte, Donat i companys màrtirs de Cesarea, Venasa, Vologès I d'Armènia, Vologès I de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Volos, Xaraplakan d'Armènia, Xemeneia de fades, Ximene, Zile, 134, 158 aC, 162, 17, 23 d'abril, 256 aC, 303, 304, 320 aC, 329, 331, 368, 381, 390, 408 aC, 424 aC, 477, 575, 623, 93 aC, 97 aC. Ampliar l'índex (438 més) » « Shrink índex

Abistamenes

Abistamenes (en llatí Abistamenes, en grec antic Αβισταμένης) va ser governador (sàtrapa) de Capadòcia nomenat per Alexandre el Gran, però no se sap res més del seu govern.

Nou!!: Capadòcia і Abistamenes · Veure més »

Acemhöyük

Acemhöyük és un jaciment arqueològic de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Acemhöyük · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Capadòcia і Adana · Veure més »

Agatàngel de Roma

Agatàngel va ser un jove, probablement de Capadòcia, que va ésser diaca del bisbe Climent d'Ancira, que el va batejar i el va fer el seu deixeble.

Nou!!: Capadòcia і Agatàngel de Roma · Veure més »

Aksaray

Aksaray ('palau blanc') és una ciutat de Turquia a la regió d'Anatòlia Central, capital i districte de la província d'Aksaray.

Nou!!: Capadòcia і Aksaray · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Capadòcia і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Capadòcia і Alans · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Capadòcia і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre d'Alexandria

Alexandre d'Alexandria (Egipte, 250 - Alexandria, 17 d'abril de 326) va ser el dinovè papa d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc.

Nou!!: Capadòcia і Alexandre d'Alexandria · Veure més »

Alexandre de Jerusalem

Alexandre de Jerusalem (Ἀλέξανδρος) (Egipte, s. II - Cesarea de Palestina, 251) fou un patriarca de Jerusalem venerat com a màrtir i sant per tota la cristiandat.

Nou!!: Capadòcia і Alexandre de Jerusalem · Veure més »

Alişar Hüyük

Alişar Hüyük és una antiga ciutat del Pròxim Orient, pertanyent a la província turca de Yozgat, a la península d'Anatòlia.

Nou!!: Capadòcia і Alişar Hüyük · Veure més »

Alimentació de l'antiga Grècia

Kílix, una mena de copa del Segle V aC Dona amassant pa. Segle VI aC Lalimentació a l'antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, l'oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d'herbes aromàtiques i la cuina del peix.

Nou!!: Capadòcia і Alimentació de l'antiga Grècia · Veure més »

Amatuní

Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.

Nou!!: Capadòcia і Amatuní · Veure més »

Amèrica, Amèrica

Amèrica, Amèrica (títol original: America, America) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Elia Kazan, estrenada el 1963.

Nou!!: Capadòcia і Amèrica, Amèrica · Veure més »

Amòrion

Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.

Nou!!: Capadòcia і Amòrion · Veure més »

Amfíloc d'Iconi

Amfíloc d'Iconi (Amphilochus, Amphílochos) va ser bisbe d'Iconi (actual Konya).

Nou!!: Capadòcia і Amfíloc d'Iconi · Veure més »

Amiertes

Amiertes o Amintes va ser sàtrapa de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Amiertes · Veure més »

Amir Ghazi

Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.

Nou!!: Capadòcia і Amir Ghazi · Veure més »

Anacoreta

Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.

Nou!!: Capadòcia і Anacoreta · Veure més »

Anafes (general)

Anafes (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un general persa del.

Nou!!: Capadòcia і Anafes (general) · Veure més »

Anafes I

Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.

Nou!!: Capadòcia і Anafes I · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Capadòcia і Anarquia militar · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Capadòcia і Anatòlia · Veure més »

Anatis

Anatis fou una deïtat asiàtica el nom de la qual apareix sota diverses variacions (Anaea, Aneitis, Tanais, Nanaea i altres).

Nou!!: Capadòcia і Anatis · Veure més »

Anàbasi d'Alexandre el Gran

LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.

Nou!!: Capadòcia і Anàbasi d'Alexandre el Gran · Veure més »

Andrònic Ducas Àngel

Andrònic Ducas Àngel, en grec medieval Ἀνδρόνικος Δούκας Ἄγγελος, nascut a Constantinoble cap a l'any 1130 i mort el 1185, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill de l'almirall Constantí Àngel i de Teodora Comnena, filla d'Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.

Nou!!: Capadòcia і Andrònic Ducas Àngel · Veure més »

Andreu de Cesarea

Andreu de Cesarea (Ἀνδρέας) fou bisbe de Cesarea de Capadòcia vers l'any 500.

Nou!!: Capadòcia і Andreu de Cesarea · Veure més »

Anquiale

Anquiale -en assiri Ingirra, en grec Ankiale- fou una població de Cilícia propera a Tars, que al final del fou una colònia grega de Lindos (a Rodes).

Nou!!: Capadòcia і Anquiale · Veure més »

Antígon Monoftalm

Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Capadòcia і Antígon Monoftalm · Veure més »

Antíoc de Sulcis

Antíoc de Sulcis o Ἀντίοχος (Galàcia o Capadòcia, 95 - Sardenya, 127) fou un metge grec, exiliat a Sardenya i mort com a màrtir per la seva fe cristiana.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc de Sulcis · Veure més »

Antíoc I Soter

Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc I Soter · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc III · Veure més »

Antíoc IV de Commagena

Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.

Nou!!: Capadòcia і Antíoc IV de Commagena · Veure més »

Antioquis (filla d'Antíoc III)

Antioquis (en llatí Antiochis, en grec antic Ἀντιοχίς) fou filla d'Antíoc III el gran i de Laodice.

Nou!!: Capadòcia і Antioquis (filla d'Antíoc III) · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Capadòcia і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Apol·loni de Tíana

miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.

Nou!!: Capadòcia і Apol·loni de Tíana · Veure més »

Arabissos

Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Arabissos · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Capadòcia і Ardaixir I · Veure més »

Aretes de Cesarea

Arethes de Cesarea (en llatí Arethas en grec antic Άρέθας) (Patres, 860 - Cesarea de Capadòcia, 935) fou un sacerdot, teòleg i bibliògraf grec, que va ser arquebisbe de Cesarea a Capadòcia probablement a partir de l'any 901.

Nou!!: Capadòcia і Aretes de Cesarea · Veure més »

Ariamnes

* Ariamnes fou el nom de dos sàtrapes de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariamnes · Veure més »

Ariamnes I

Ariamnes I (Ariámnēs) és esmentat per Diodor de Sicília com a sàtrapa de Capadòcia vers el.

Nou!!: Capadòcia і Ariamnes I · Veure més »

Ariamnes II

Ariamnes II (Ariámnēs) era fill del sàtrapa de Capadòcia Datames,al qual va succeir quan va morir assassinat l'any.

Nou!!: Capadòcia і Ariamnes II · Veure més »

Arianz

Arianz (grec: Αριανζός, Arianzós) fou una ciutat de Capadòcia habitada en època romana d'Orient.

Nou!!: Capadòcia і Arianz · Veure més »

Ariaramneia

Ariaramneia va ser una ciutat de Capadòcia esmentada en una inscripció en grec i arameu on s'indica que era la seu d'un comandant militar del regne de Capadòcia al.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramneia · Veure més »

Ariaramnes

* Ariaramnes (antic persa Riyaramna; elamita Har-ri-ya-ra-um-na, Accadià Ar-ḭa-ra-am-na, llatí Ariaramnes; probablement derivat de Aryārāman, de aryā "els aris" i rāman "pau" que voldria dir "el que porta la pay als aris". El van portar diversos personatges en els quals, un rei dels perses, i un sàtrapa i dos reis de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramnes · Veure més »

Ariaramnes (general)

Ariaramnes fou un general persa de Darios I el Gran, esmentat per Ctèsies.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramnes (general) · Veure més »

Ariaramnes I

Ariaramnes I (en grec antic Ἀριάμνης) era fill adoptiu i probablement nebot del primer sàtrapa o rei de Capadòcia Ariarates I. Que el nom era Ariaramnes s'ha pogut establir per les monedes.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramnes I · Veure més »

Ariaramnes II

Ariaramnes II, rei de Capadòcia, fill i successor de Ariarates II.

Nou!!: Capadòcia і Ariaramnes II · Veure més »

Ariarates I

Ariarates I (Ariarathes) era el fill d'Ariamnes II.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates I · Veure més »

Ariarates II

Ariarates II Nicàtor (el Victoriós) era sàtrapa i rei de Capadòcia, fill d'Ariaramnes I al que va succeir en una data desconeguda abans del.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates II · Veure més »

Ariarates III

Ariarates III (Ariaráthēs) era rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates III · Veure més »

Ariarates IV

Ariarates IV Eusebes (Ariarates Pius) va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates IV · Veure més »

Ariarates IX

Ariarates IX Eusebes o Filopàtor (Pius, amant del seu pare), era rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates IX · Veure més »

Ariarates V

Ariarates V Filopàtor (Pius, que estima al seu pare) va ser rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir cap a l'any.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates V · Veure més »

Ariarates VI

Ariarates VI Epífanes o Filopàtor (Ariaráthēs Epiphanḗs Philopátōr) va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates VI · Veure més »

Ariarates VII

Ariarates VII Filomètor (Ariarathes Philometor) era rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates VII · Veure més »

Ariarates VIII

Ariarates VIII (Ariaráthēs Epiphanḗs) va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates VIII · Veure més »

Ariarates X

Ariarates X (Ariarathes) era rei de Capadòcia, possiblement fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.

Nou!!: Capadòcia і Ariarates X · Veure més »

Ariàrates

Ariàrates (Αριαράθης) va ser el nom de deu dels reis de Capadòcia, l'ancestre dels quals era Anafes I, un dels set nobles perses que van derrocar els mags, usurpadors del tron de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Ariàrates · Veure més »

Ariobarzanes de Capadòcia

* Ariobarzanes fou el nom de tres reis de Capadòcia, tots integrants d'una dinastia iniciada el 95 aC per un magnat local d'origen persa, protegit dels romans.

Nou!!: Capadòcia і Ariobarzanes de Capadòcia · Veure més »

Ariobàrzanes de Frígia

Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.

Nou!!: Capadòcia і Ariobàrzanes de Frígia · Veure més »

Ariobàrzanes I Filoromà

Ariobàrzanes I Filoromà (Ariobarzánēs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes, amic de Roma') fou rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariobàrzanes I Filoromà · Veure més »

Ariobàrzanes II Filopàtor

Ariobàrzanes II Filopàtor (Ariobarzánēs Philopátōr: 'Ariobàrzanes, el que estima al seu pare') va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariobàrzanes II Filopàtor · Veure més »

Ariobàrzanes III Èusebes

Ariobàrzanes III Èusebes Filoromà (Ariobarzánēs Eusebḗs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes el Pietós, amic de Roma') va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ariobàrzanes III Èusebes · Veure més »

Arquelau

* Arquelau (fill de Temen) en la mitologia grega, va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau · Veure més »

Arquelau (general)

Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau (general) · Veure més »

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau de Capadòcia · Veure més »

Arquelau de Cesarea

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un bisbe de Cesarea de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau de Cesarea · Veure més »

Arquelau II de Comana

Arquelau II (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot del temple de Bel·lona a Comana.

Nou!!: Capadòcia і Arquelau II de Comana · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Capadòcia і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Arquitectura rupestre

Petra, Jordània Es denomina arquitectura rupestre (del llatí rupes, 'roca'), les construccions excavades o esculpides en coves, grutes o parets rocoses, per les civilitzacions antigues.

Nou!!: Capadòcia і Arquitectura rupestre · Veure més »

Arquitectura subterrània

Casa Cova en els Sassi di Matera a Itàlia xemeneies solars L'arquitectura subterrània també coneguda per arquitectura enterrada, arquitectura excavada o arquitectura troglodítica és un subtipus de l'arquitectura solar bioclimàtica que aprofita una tecnologia per reduir la incertesa ambiental per a éssers humans en el subterrani (sota terra) més a prop a la superfície, on pretén construir un refugi acollidor i durador.

Nou!!: Capadòcia і Arquitectura subterrània · Veure més »

Arsames I d'Armènia

Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.

Nou!!: Capadòcia і Arsames I d'Armènia · Veure més »

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Artabazos II · Veure més »

Artanes d'Armènia Sofene

Artanes d'Armènia Sofene va ser un dinasta d'Armènia Sofene o Menor de la família dels Zariàdrides.

Nou!!: Capadòcia і Artanes d'Armènia Sofene · Veure més »

Artavasdos

Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.

Nou!!: Capadòcia і Artavasdos · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Capadòcia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Capadòcia і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Artaxes III d'Armènia

Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.

Nou!!: Capadòcia і Artaxes III d'Armènia · Veure més »

Artàxides

Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.

Nou!!: Capadòcia і Artàxides · Veure més »

Artsruní

Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.

Nou!!: Capadòcia і Artsruní · Veure més »

Úlfila

Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.

Nou!!: Capadòcia і Úlfila · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.

Nou!!: Capadòcia і Assarhaddon · Veure més »

Atropatene

Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.

Nou!!: Capadòcia і Atropatene · Veure més »

Auró de Capadòcia

Fulles i sàmares ''in situ''. ''Acer cappadocicum'': Sàmares seques. Vista de l'arbre Detall de la fulla Lauró de Capadòcia (Acer cappadocicum), es una espècie botànica que pertany a la família de les sapindàcies.

Nou!!: Capadòcia і Auró de Capadòcia · Veure més »

Autofradates (sàtrapa)

Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης, en lici Vatrafradata) era un alt càrrec de la Persia aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) cap a l'any 391 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.

Nou!!: Capadòcia і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »

Èumenes

* Èumenes de Cardia, general, un dels diàdocs d'Alexandre el Gran, sàtrapa de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Èumenes · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Èumenes de Càrdia · Veure més »

Badr al-Kharshani

Badr al-Kharxaní (primera meitat del s. X) fou un emir àrab, segurament originari de Kharxana, a Capadòcia, anomenat també Badr ibn Ammar al-Assadí.

Nou!!: Capadòcia і Badr al-Kharshani · Veure més »

Bagadània

Bagadània (en llatí Bagadania, en grec antic Βαγαδανία) era una gran plana elevada de la Capadòcia a la base del Taure i sud-est de l'Argeos.

Nou!!: Capadòcia і Bagadània · Veure més »

Bagoes (general)

Bagoes (Bagoas) va ser un general a les ordres de Tigranes II d'Armènia o potser de Mitridates VI Eupator, que va dirigir juntament amb Mitraus les forces que van expulsar al rei Ariobarzanes I de Capadòcia l'any 92 aC.

Nou!!: Capadòcia і Bagoes (general) · Veure més »

Bagratuní

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Nou!!: Capadòcia і Bagratuní · Veure més »

Bardas Focas el Vell

Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, nascut cap a l'any 878 i mort cap el 968, va ser un noble i general de l'Imperi Romà d'Orient, pare de l'emperador Nicèfor II i del curopalata Lleó Focas el Jove.

Nou!!: Capadòcia і Bardas Focas el Vell · Veure més »

Basílica de la Santa Sang

La basílica de la Santa Sang (flamenc: Heilig-Bloedbasiliek, francès: Basilique du Saint-Sang) és una basílica menor catòlica a Bruges (Bèlgica).

Nou!!: Capadòcia і Basílica de la Santa Sang · Veure més »

Basili de Cesarea

Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.

Nou!!: Capadòcia і Basili de Cesarea · Veure més »

Basilians

Els monjos basilians són monjos que segueixen la regla de Sant Basili el Gran (330 - 379).

Nou!!: Capadòcia і Basilians · Veure més »

Basilisc (emperador)

Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.

Nou!!: Capadòcia і Basilisc (emperador) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (718)

La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del setge de Constantinoble durant l'expansió de l'islam.

Nou!!: Capadòcia і Batalla d'Adrianòpolis (718) · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Pètroe

La batalla de Pètroe, coneguda igualment com a batalla de la plana d'Hades, fou un enfrontament que es produí el 20 d'agost del 1057 entre dos exèrcits romans d'Orient: les forces legitimistes de l'emperador Miquel VI l'Estratiòtic (r. 1056-1057), comandades pel pròedre Teodor, i els partidaris del general rebel Isaac Comnè.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Pètroe · Veure més »

Batalla de Protofàcion

La Batalla de Protofàcion del 88 aC fou una batalla de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma, conflicte que va provocar el col·lapse de la dominació romana a la província d'Àsia.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Protofàcion · Veure més »

Batalla de Randea

La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Randea · Veure més »

Batalla de Zela (47 aC)

La Batalla de Zela, lluitada el 2 d'agost de l'any 47 aC formà part de la Segona guerra civil romana.

Nou!!: Capadòcia і Batalla de Zela (47 aC) · Veure més »

Batalla del Mont Escòrobes

La Batalla del Mont Escòrobes fou una de les primeres batalles de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma.

Nou!!: Capadòcia і Batalla del Mont Escòrobes · Veure més »

Batalla del riu Àmnies

La Batalla del riu Àmnies fou la primera batalla de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma.

Nou!!: Capadòcia і Batalla del riu Àmnies · Veure més »

Batalla dels Pals

La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.

Nou!!: Capadòcia і Batalla dels Pals · Veure més »

Bavi

Bavi (en Bavius) va ser un poeta romà que va viure al.

Nou!!: Capadòcia і Bavi · Veure més »

Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno (pel·lícula de 1984)

Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno és una pel·lícula de comèdia d'Itàlia del 1984 dirigida per Mario Monicelli.

Nou!!: Capadòcia і Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno (pel·lícula de 1984) · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Capadòcia і Bitínia · Veure més »

Cabira

Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.

Nou!!: Capadòcia і Cabira · Veure més »

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Nou!!: Capadòcia і Cadusis · Veure més »

Camisares de Cària

Camisares de Cària (en llatí Camissares, en grec antic Καμισσάρης), era el pare de Datames de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Camisares de Cària · Veure més »

Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Capadòcia · Veure més »

Capadoci

El capadoci és el dialecte grec parlat a Capadòcia fins que els habitants grecs en van ser expulsats el 1922.

Nou!!: Capadòcia і Capadoci · Veure més »

Capadoci antic

El capadoci antic és una llengua extingida parlada a la regió històrica de la Capadòcia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Capadoci antic · Veure més »

Capadocia

* Capadòcia, regió de l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Capadocia · Veure més »

Capadocis

Els capadocis (en grec antic Καππαδόκης) eren un poble indoeuropeu que vivia a la regió de Capadòcia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Capadocis · Veure més »

Carsiànon

El tema de Carsiànon, en grec medieval Χαρσιανόν, Kharsianon, fou creat vers la meitat del.

Nou!!: Capadòcia і Carsiànon · Veure més »

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Nou!!: Capadòcia і Casa Milà · Veure més »

Castabala

Castabala (en grec antic Καστάβαλα) era una ciutat de la Tianitis (regió de Tíana) a Capadòcia, al nord-est de Calidna.

Nou!!: Capadòcia і Castabala · Veure més »

Cataònia

Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Cataònia · Veure més »

Catifa turca

LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Nou!!: Capadòcia і Catifa turca · Veure més »

Càldia

Càldia (en grec medieval Χαλδία, Khaldia) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-est d'Anatòlia, des de la frontera amb Geòrgia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.

Nou!!: Capadòcia і Càldia · Veure més »

Cesti Gal

Cesti Gal (també esmentat com Cest Gal, en llatí Cestius Gallus o Cestus Gallus) va ser un governador romà del.

Nou!!: Capadòcia і Cesti Gal · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Cilícia · Veure més »

Cilícia a la part de mar

Cilícia a la part de mar o simplement Cilícia era una satrapia de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia d'Assíria.

Nou!!: Capadòcia і Cilícia a la part de mar · Veure més »

Cir el Jove

Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).

Nou!!: Capadòcia і Cir el Jove · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Capadòcia і Cir II el Gran · Veure més »

Civadera

Un cavall menjant d'un civader a Florència, Itàlia mediterrani. Dimensions: alçada 26 cm; diàmetre de base 36 cm; diàmetre superior 28 cm. Una civadera, civader o morral, és una bossa, que s'omple amb farratge, i es subjecta al cap d'un cavall, de forma que li permet consumir directament la seva ració de menjar.

Nou!!: Capadòcia і Civadera · Veure més »

Climent d'Alexandria

Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.

Nou!!: Capadòcia і Climent d'Alexandria · Veure més »

Colònia (tema)

Colònia o Kolonea en grec medieval θέμα Κολωνείας va ser un petit tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord de Capadòcia i al sud de la Regió del Pont a l'actual Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Colònia (tema) · Veure més »

Comana de Capadòcia

Comana de Capadòcia (en grec antic τὰ Κόμανα τῆς Καππαδοκίας) també anomenada Chryse (la Daurada) segons es llegeix a les Novellae de Justinià, per distingir-la de Comana del Pont, era una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan), segons diu Estrabó.

Nou!!: Capadòcia і Comana de Capadòcia · Veure més »

Conclave de 1978 (agost)

Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Capadòcia і Conclave de 1978 (agost) · Veure més »

Conclave de 1978 (octubre)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Capadòcia і Conclave de 1978 (octubre) · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Capadòcia і Constanci II · Veure més »

Constantí Diògenes

Constantí Diògenes, en grec medieval Κωνσταντῖνος Διογένης, mort l'any 1032, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient de principis del, que va realitzar accions bèl·liques importants als Balcans.

Nou!!: Capadòcia і Constantí Diògenes · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Capadòcia і Constantí I el Gran · Veure més »

Cotis de Paflagònia

Cotis de Paflagònia (Cotys, Κότυς) fou un rei de Paflagònia, probablement el mateix que Xenofont esmenta com Corylas o com Otys.

Nou!!: Capadòcia і Cotis de Paflagònia · Veure més »

Cràter d'Orèstia

Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Cràter d'Orèstia · Veure més »

Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

Nou!!: Capadòcia і Cresos · Veure més »

Cristianisme germànic

segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Capadòcia і Cristianisme germànic · Veure més »

Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica.

Nou!!: Capadòcia і Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica · Veure més »

Danixmendites

La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.

Nou!!: Capadòcia і Danixmendites · Veure més »

Darios del Pont

Darios del Pont (en grec antic Δαρεῖος, en llatí Darius) va ser l'últim rei del Pont de la dinastia Mitridàtica.

Nou!!: Capadòcia і Darios del Pont · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Capadòcia і Darios el Gran · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Capadòcia і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Datames

Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.

Nou!!: Capadòcia і Datames · Veure més »

David III d'Ibèria

David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.

Nou!!: Capadòcia і David III d'Ibèria · Veure més »

Dècada del 1380 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і Dècada del 1380 aC · Veure més »

Deiòtar I

Deiòtar I Filoromà (Δηϊόταρος Φιλορομαῖος) fou un tetrarca i rei de Galàcia.

Nou!!: Capadòcia і Deiòtar I · Veure més »

Demòdoc de Leros

Demòdoc de Leros （Demodocus) va ser un poeta grec nascut a l'illa de Leros, probablement al. És l'autor de quatre epigrames inclosos a lAntologia grega, en els quals ataca la gent de Quios, Capadòcia i Cilícia. L'esmenta Aristòtil.

Nou!!: Capadòcia і Demòdoc de Leros · Veure més »

Demetri de Capadòcia

Demetri de Capadòcia (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un príncep capadoci, fill del rei Ariarates V de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Demetri de Capadòcia · Veure més »

Demetri I Soter

Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.

Nou!!: Capadòcia і Demetri I Soter · Veure més »

Derinkuyu

Derinkuyu és una ciutat i districte de la província de Nevşehir en Anatòlia central, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Derinkuyu · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Capadòcia і Diàdocs · Veure més »

Diògenes (ambaixador capadoci)

Diògenes（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un ambaixador del rei de Capadòcia Orofernes, que juntament amb Timoteu el rei va enviar a Roma l'any 157 aC, per portar una corona d'or i per renovar l'amistat i l'aliança amb la república romana. L'objectiu principal dels ambaixadors era sobretot donar suport a l'acusació contra el deposat rei de Capadòcia Ariarates V. Diògenes, amb l'ajut del seu lloctinent Milcíades, va aconseguir el seu propòsit, i amb mentides i calúmnies va obtenir la victòria ja que ningú a Roma no va sortir en defensa d'Ariarates, segons explica Polibi.

Nou!!: Capadòcia і Diògenes (ambaixador capadoci) · Veure més »

Dinastia macedònia

Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Capadòcia і Dinastia macedònia · Veure més »

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Nou!!: Capadòcia і Doctor de l'Església · Veure més »

Doroteu de Marcianòpolis

Doroteu de Marcianòpolis (en llatí Dorotheus, en grec antic Δωπόθεος) fou un bisbe grec que vivia vers el 431.

Nou!!: Capadòcia і Doroteu de Marcianòpolis · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Capadòcia і Efes · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Capadòcia і Egipte (província romana) · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Capadòcia і Elagàbal · Veure més »

Elegeia

Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates.

Nou!!: Capadòcia і Elegeia · Veure més »

Elia Kazan

Elia Kazanjoglous (en grec, Ηλίας Καζαντζόγλου), conegut com a Elia Kazan (7 de setembre 1909 - 28 de setembre 2003), fou un director, productor, guionista i actor estatunidenc.

Nou!!: Capadòcia і Elia Kazan · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Capadòcia і Epistulae ad familiares · Veure més »

Erixum I

Erixum I o Ērišum va ser rei d'Assur (Assíria) entre els anys 1906 aC i 1867 aC, segons diu la Llista dels reis d'Assíria.

Nou!!: Capadòcia і Erixum I · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: Capadòcia і Escultura romana · Veure més »

Església de Santa Gaianè

L'església del monestir de Santa Gaianè està situada a la ciutat d'Etxmiadzín (Armènia), al sud de la catedral i prop d'aquesta.

Nou!!: Capadòcia і Església de Santa Gaianè · Veure més »

Església en creu inscrita

XI a Tessalònica. Vista des del nord-oest Una església (de planta) en creu inscrita (en un quadrat) o església en creu amb cúpula és un tipus de planta arquitectònica que fou dominant en les esglésies de mitjan i final del període romà d'Orient, amb un quadrat central i un espai intern organitzat en forma de creu, coronat per una cúpula.

Nou!!: Capadòcia і Església en creu inscrita · Veure més »

Església monolítica

Beta Giyorgis (Església de Sant Jordi), Lalibela, Etiòpia Una església monolítica o església rupestre és una església feta d'una sola peça o bé d'un únic bloc de pedra.

Nou!!: Capadòcia і Església monolítica · Veure més »

Eudòcia de Capadòcia

Eudòcia (grec Evdokia, llatí Eudocia) és el nom d'una ciutat de l'Àsia Menor, a Capadòcia, esmentada per Hièrocles al Synecdemus.

Nou!!: Capadòcia і Eudòcia de Capadòcia · Veure més »

Eudoxi d'Antioquia

Eudoxi (en Eudoxius, en Ευδόξιος) mort l'any 370 va ser bisbe de Constantinoble de l'any 360 al 370.

Nou!!: Capadòcia і Eudoxi d'Antioquia · Veure més »

Eunomi

Eunomi (en Eunomius, en Εὐνόμιος) va ser un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.

Nou!!: Capadòcia і Eunomi · Veure més »

Eunomià

Els eunomians eren els membres d'un corrent religiós cristià considerat herètic.

Nou!!: Capadòcia і Eunomià · Veure més »

Eusebi de Vercelli

Eusebi de Vercelli (Eusebius Vercellensis) va ser un religiós que va viure al, bisbe de Vercelli i campió de l'ortodòxia.

Nou!!: Capadòcia і Eusebi de Vercelli · Veure més »

Eustaci de Capadòcia

Eustaci de Capadòcia (Eustathius) fou un filòsof neoplatònic grec, deixeble de Iàmblic i d'Edesi de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Eustaci de Capadòcia · Veure més »

Eustoqui de Capadòcia

Eustoqui (en llatí Eustochius, en grec antic Εὐστόχιος) fou un orador i sofista nascut a Capadòcia, de llengua grega, que vivia en temps de l'emperador Constant.

Nou!!: Capadòcia і Eustoqui de Capadòcia · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Capadòcia і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Ezio Auditore da Firenze

Ezio Auditore amb l'uniforme d'''Assassin's Creed II''. Ezio Auditore amb l'uniforme d'''Assassin's Creed: Brotherhood''. Ezio Auditore da Firenze (República de Florència, Itàlia: 24 de juny del 1459 - 30 de novembre del 1524) és un personatge fictici de la saga de videojocs de ficció històrica Assassin's Creed, protagonista dels videojocs Assassin's Creed II (i els seus spin-offs Assassin's Creed II:Discovery i Assassin's Creed: Project Legacy), Assassin's Creed: Brotherhood i Assassin's Creed: Revelations, de les novel·les Assassin's Creed: Renaissance, Assassin's Creed: Brotherhoood i Assassin's Creed: Revelations, i de les pel·lícules Assassin's Creed: Lineage, Assassin's Creed: Embers i Assassin's Creed: Ascendance.

Nou!!: Capadòcia і Ezio Auditore da Firenze · Veure més »

Farnaces de Capadòcia

Farnaces (Pharnaces) va ser el segon sàtrapa conegut de Capadòcia cap a l'any 500 aC.

Nou!!: Capadòcia і Farnaces de Capadòcia · Veure més »

Farnaces I

Tetradrachm of Pharnaces I of Pontus Farnaces I (Pharnaces) va ser rei del Pont.

Nou!!: Capadòcia і Farnaces I · Veure més »

Faustinòpolis

Faustinòpolis (en llatí Faustinopolis, en grec antic Φαυστινόπολις) era una ciutat del sud de Capadòcia a uns 20 km de Tíana.

Nou!!: Capadòcia і Faustinòpolis · Veure més »

Fàrnaces

Fàrnaces (Pharnaces) fou un nom persa portat per diversos reis del Pont i sàtrapes perses.

Nou!!: Capadòcia і Fàrnaces · Veure més »

Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella

Les Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella és una celebració religiosa tradicional del poble de La Fatarella (Terra Alta) el dia 3 de febrer en honor de Sant Blai.

Nou!!: Capadòcia і Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella · Veure més »

Fila (filla d'Antípatre)

Fila (Phila; morta l'any 287 aC) fou la filla d'Antípatre, regent de Macedònia.

Nou!!: Capadòcia і Fila (filla d'Antípatre) · Veure més »

Filaret Bracami

Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.

Nou!!: Capadòcia і Filaret Bracami · Veure més »

Filostorgi

Filostorgi (en llatí Philostorgius, en grec antic φιλοστόργιος) va ser un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.

Nou!!: Capadòcia і Filostorgi · Veure més »

Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Nou!!: Capadòcia і Flavi Arrià · Veure més »

Focas (família)

Focas, en grec medieval Φωκᾶς, va ser una família de l'Imperi Romà d'Orient originària del tema de Capadòcia que va donar, durant els segles IX i X diversos militars i polítics.

Nou!!: Capadòcia і Focas (família) · Veure més »

Frígia Major

Frígia Major és el nom donat pels grecs a la part principal de la Regió de Frígia a la vall del Sangarios.

Nou!!: Capadòcia і Frígia Major · Veure més »

Frontera entre l'Iran i Turquia

La frontera entre l'Iran i Turquia és la frontera de 534 kilòmetres en sentit nord-sud que separa l'extrem nord-oest de l'Iran (Azerbaidjan Occidental) de l'est de Turquia (Capadòcia), em plena regió del Kurdistan.

Nou!!: Capadòcia і Frontera entre l'Iran i Turquia · Veure més »

Gagik Abas II de Kars

Gagik Abas II de Kars (en armeni; mort l'any 1080) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, regne de Kars de 1029 a 1064.

Nou!!: Capadòcia і Gagik Abas II de Kars · Veure més »

Gagik II d'Ani

Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.

Nou!!: Capadòcia і Gagik II d'Ani · Veure més »

Gai Estal·li

Gai Estal·li (en llatí Caius Stallius) va ser un arquitecte romà del.

Nou!!: Capadòcia і Gai Estal·li · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Capadòcia і Galàcia · Veure més »

Galó (sàtrapa)

Galó (en llatí Gallus) va ser el tercer sàtrapa de Capadòcia, fill de Farnaces de Capadòcia i de la princesa persa Atossa.

Nou!!: Capadòcia і Galó (sàtrapa) · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Capadòcia і Gals · Veure més »

Gazaka

Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.

Nou!!: Capadòcia і Gazaka · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Gàlates · Veure més »

Gòrdios

* cinc reis de Frígia.

Nou!!: Capadòcia і Gòrdios · Veure més »

Gòrgies de Macedònia

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) fou un dels oficials d'Alexandre el Gran que va acompanyar a Amintes fill d'Andròmenes quan aquest, que havia estat enviat al Regne de Macedònia per aixecar més tropes i cobrar impostos el 332 aC, el va reclutar.

Nou!!: Capadòcia і Gòrgies de Macedònia · Veure més »

Gómer

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).

Nou!!: Capadòcia і Gómer · Veure més »

Göreme

Göreme és un districte i municipi de la província de Nevşehir, Turquia, a 10 km de la ciutat de Nevşehir.

Nou!!: Capadòcia і Göreme · Veure més »

Gens Sedàcia

La gens Sedàcia (en llatí Gens Sedatia), ocasionalment escrit Sedata, va ser una gens d'origen plebeu procedent de la Gàl·lia, que va florir d'ençà el segle I al.

Nou!!: Capadòcia і Gens Sedàcia · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Capadòcia і Germànic Cèsar · Veure més »

Glafira

Glafira (en llatí Glaphyra, en grec antic Γλαφύρα) fou una dona grega molt maca que segons Dió Cassi era una hetera o prostituta.

Nou!!: Capadòcia і Glafira · Veure més »

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.

Nou!!: Capadòcia і Gneu Domici Corbuló · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Capadòcia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gordi

Gordi (Gordius) era un capadoci de naixement, que va ser instrument del rei Mitridates VI Eupator del Pont en els seus intent d'annexionar Capadòcia al pont.

Nou!!: Capadòcia і Gordi · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Capadòcia і Gran Idea · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Capadòcia і Grec medieval · Veure més »

Grecs otomans

Els grecs otomans (grec: Ρωμιοί, Romí; turc: Osmanlı Rumları) eren els grecs que vivien a l'Imperi Otomà (1299–1923), estat predecessor de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Grecs otomans · Veure més »

Gregori de Capadòcia

Gregori de Capadòcia (també conegut com a Gregori d'Alexandria), va ser un patriarca arrià d'Alexandria nomenat pel concili d'Antioquia, dominat pels arrians, l'any 341, en lloc d'Atanasi, que n'havia estat deposat i havia pogut fugir.

Nou!!: Capadòcia і Gregori de Capadòcia · Veure més »

Gregori de Nazianz

Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.

Nou!!: Capadòcia і Gregori de Nazianz · Veure més »

Gregori de Nazianz el Vell

Gregori de Nazianz el Vell (Gregorius Nazianzenus) va ser bisbe de Nazianz a Capadòcia durant 45 anys (329-374).

Nou!!: Capadòcia і Gregori de Nazianz el Vell · Veure més »

Gregori Taumaturg

Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.

Nou!!: Capadòcia і Gregori Taumaturg · Veure més »

Guerra de Làmia

La Guerra de Làmia (323 aC - 322 aC), també anomenada guerra grega, fou un conflicte militar esdevingut a Grècia al començament del període hel·lenístic.

Nou!!: Capadòcia і Guerra de Làmia · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: Capadòcia і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Capadòcia і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Capadòcia і Guerres romano-perses · Veure més »

Helvidi Prisc

Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.

Nou!!: Capadòcia і Helvidi Prisc · Veure més »

Heraclea Cibistra

Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta del Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'Imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Cibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà.

Nou!!: Capadòcia і Heraclea Cibistra · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Capadòcia і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Capadòcia і Heracli · Veure més »

Heres

Heres (en llatí Heras, en grec antic) va ser un metge de Capadòcia que va viure després d'Heràclides de Tàrent i abans d'Andròmac, segons diu Galè, probablement al.

Nou!!: Capadòcia і Heres · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Capadòcia і Història d'Armènia · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Capadòcia і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de Macedònia del Nord

Mapa de Macedònia Aquest article tracta sobre la història de Macedònia del Nord i no sobre la regió geogràfica i històrica.

Nou!!: Capadòcia і Història de Macedònia del Nord · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Capadòcia і Història de Turquia · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Capadòcia і Història dels kurds · Veure més »

Hitites

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Capadòcia і Hitites · Veure més »

Iasos (ciutat)

Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.

Nou!!: Capadòcia і Iasos (ciutat) · Veure més »

Ignasi d'Antioquia

Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.

Nou!!: Capadòcia і Ignasi d'Antioquia · Veure més »

Imperi de Palmira

Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.

Nou!!: Capadòcia і Imperi de Palmira · Veure més »

Imperi Hitita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Hitita · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Part · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Capadòcia і Imperi Selèucida · Veure més »

Jordi de Capadòcia

Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Capadòcia і Jordi de Capadòcia · Veure més »

Justinià (general)

Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).

Nou!!: Capadòcia і Justinià (general) · Veure més »

Kadena

Kadena (en llatí Cadena, en grec antic Κάδηνα) era una ciutat de Capadòcia esmentada per Estrabó.

Nou!!: Capadòcia і Kadena · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Capadòcia і Kars · Veure més »

Karum

Karum era el nom genèric dels establiments comercials assiris a l'Àsia Menor, en el territori que després seria conegut com a Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Karum · Veure més »

Kaymaklı

Kaymaklı és una de diverses ciutats subterrànies (Derinkuyu, Mazi i Özkonak) i abandonades a la regió de Capadòcia, a Anatòlia Central, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Kaymaklı · Veure més »

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Capadòcia і Kayseri · Veure més »

Kış Uykusu

Kış Uykusu (Winter Sleep a l'anglès) és una pel·lícula turca, realitzada per Nuri Bilge Ceylan i estrenada el 2014.

Nou!!: Capadòcia і Kış Uykusu · Veure més »

Kırşehir

Kırşehir (antiga Kirsheri, ortografia antiga Kirshehir) que vol dir 'Vila de les Estepes' és una ciutat de Turquia capital de la província de Kırşehir, i del districte de Kırşehir, a l'Anatòlia central, a la vora del riu Kiliç Özü afluent del Kızılırmak (clàssic Halis).

Nou!!: Capadòcia і Kırşehir · Veure més »

Kızılırmak

El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.

Nou!!: Capadòcia і Kızılırmak · Veure més »

Küp peyniri

Küp peyniri, Çanak peyniri o Çömlek peyniri (lit. formatge de tenalla en turc) és un formatge a la cuina turca.

Nou!!: Capadòcia і Küp peyniri · Veure més »

Khanirabbat

Janirabbat, Khanirabat o Hanirabbat és un país que apareix esmentat almenys dues vegades en les inscripcions assíries.

Nou!!: Capadòcia і Khanirabbat · Veure més »

Khndzoresk

Formacions rocoses i coves Khndzoresk (en i) o Kndzoresk, és un municipi al sud-est d'Armènia, a la província de Siunik.

Nou!!: Capadòcia і Khndzoresk · Veure més »

Khosrov II d'Armènia

Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.

Nou!!: Capadòcia і Khosrov II d'Armènia · Veure més »

L'imperi dels llops

L'imperi dels llops (títol original en francès: L'Empire des loups) és una pel·lícula dirigida per Chris Nahon, estrenada el 2005, basada lliurement en una novel·la de Jean-Christophe Grange.

Nou!!: Capadòcia і L'imperi dels llops · Veure més »

La novia (pel·lícula de 2015)

La novia és una pel·lícula espanyola de 2015 dirigida per Paula Ortiz Álvarez.

Nou!!: Capadòcia і La novia (pel·lícula de 2015) · Veure més »

Lampedo

Lampedo (en grec 'llanterna ardent'; també Lampeto) és una reina amazona esmentada a la historiografia romana.

Nou!!: Capadòcia і Lampedo · Veure més »

Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia)

Laodice (Laodíkē) fou germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont.

Nou!!: Capadòcia і Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia) · Veure més »

Laodice (filla d'Aqueu)

Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.

Nou!!: Capadòcia і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »

Laodicea Nisa

Laodicea Nisa o Laodice Nisa (en llatí Laodice en grec antic Λαοδίκη), també Laodice de Capadòcia o simplement Nisa, fou reina consort i regent de Capadòcia, casada amb el rei Ariarates V. L'any va fer matar als seus cinc fills grans i va proclamar rei al sisè fill, un menor, sota el nom de Ariarates VI (conegut per Epífanes o Filopàtor) sota la seva pròpia regència.

Nou!!: Capadòcia і Laodicea Nisa · Veure més »

Lapis specularis

El lapis specularis, conegut també com a guix cristal·litzat, és un tipus de guix selenític especular translúcid; fou un mineral molt valorat en l'antiga Roma i s'explotà per a la fabricació, a tall de vidre, de finestres, fonamentalment durant els segles I i II a la província d'Hispània.

Nou!!: Capadòcia і Lapis specularis · Veure més »

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Nou!!: Capadòcia і Legió IV Scythica · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Nou!!: Capadòcia і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Nou!!: Capadòcia і Legió XII Fulminata · Veure més »

Leucosiris

Els leucosiris eren els habitants considerats siris pels grecs, que habitaven el nord de la Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Leucosiris · Veure més »

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Licaònia · Veure més »

Licaonis

Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.

Nou!!: Capadòcia і Licaonis · Veure més »

Likandos

Likandos (grec medieval: Λυκανδός, Likandós), conegut com a Djahan en armeni, fou un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, a la part sud-est de la Capadòcia, a l'est de Cesarea de Capadòcia i fins a Melitene, creat al i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i els dels paulicians de Tefricia ocupats el 863.

Nou!!: Capadòcia і Likandos · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Capadòcia і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Lleó Focas el Jove

Lleó Focas, en grec medieval Λέων Φωκᾶς, nascut entre el 915 i el 920 i mort després del 971 va ser un destacat general de l'Imperi Romà d'Orient que va obtenir algunes victòries a la frontera oriental de l'imperi a mitjà al costat del seu germà gran l'emperador Nicèfor II.

Nou!!: Capadòcia і Lleó Focas el Jove · Veure més »

Lleó III l'Isàuric

L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.

Nou!!: Capadòcia і Lleó III l'Isàuric · Veure més »

Llengua hitita

La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.

Nou!!: Capadòcia і Llengua hitita · Veure més »

Lleonci d'Arabissos

Lleonci d'Arabissos (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un bisbe d'Arabissos a Capadòcia d'època incerta.

Nou!!: Capadòcia і Lleonci d'Arabissos · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Capadòcia і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Nou!!: Capadòcia і Llista de províncies romanes · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania

La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.

Nou!!: Capadòcia і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania · Veure més »

Luci Cassi (procònsol)

Luci Cassi (en llatí Lucius Cassius) va ser procònsol d'Àsia vers el 90 aC, probablement després d'haver estat pretor, però tot i el seu títol de procònsol mai va arribar a ser cònsol.

Nou!!: Capadòcia і Luci Cassi (procònsol) · Veure més »

Luci Fanni

Luci Fanni (en llatí Lucius Fannius) va ser un militar romà del segle II aC.

Nou!!: Capadòcia і Luci Fanni · Veure més »

Luci Licini Lucul·le

Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Capadòcia і Luci Licini Lucul·le · Veure més »

Luci Licini Murena (pretor)

Luci Licini Murena (en llatí Lucius Licinius Murena) era germà de l'erudit ''Publius Licinius Murena'' i fill de ''Publius Licinius Murena'', el primer que va portar el cognomen Murena.

Nou!!: Capadòcia і Luci Licini Murena (pretor) · Veure més »

Luci Magi

Luci Magi (en llatí Lucius Magius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Capadòcia і Luci Magi · Veure més »

Ma (deessa)

Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Ma (deessa) · Veure més »

Mal donat

Antioquia que mostra diverses proteccions contra el mal d'ull. El mal d'ull o mal donat, és un encanteri, o superstició, que sorgeix d'una mirada màgica amb intencions malignes, que fa que la persona que la rep tingui mala sort o quedi exposada a algun tipus de perill.

Nou!!: Capadòcia і Mal donat · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Capadòcia і Malatya · Veure més »

Malquió

Malquió fou un sacerdot d'Antioquia Pare de l'Església encarregat de l'ensenyament de la retòrica a les escoles d'aquesta ciutat, versat a més a més en la dialèctica.

Nou!!: Capadòcia і Malquió · Veure més »

Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC)

Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius M’. F.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Capadòcia і Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC) · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Capadòcia і Marc Antoni · Veure més »

Marc Estal·li

Marc Estal·li (en llatí Marcus Stallius) va ser un arquitecte romà, actiu el.

Nou!!: Capadòcia і Marc Estal·li · Veure més »

Marc Porci Cató Uticense II

Marc Porci Cató (en llatí Marcus Porcius Cato) va ser fill de Cató d'Utica i Atília.

Nou!!: Capadòcia і Marc Porci Cató Uticense II · Veure més »

Marpesia

A la mitologia clàssica Grega i Romana, Marpesia (grec: Μαρπησία "Lladre") era Reina de les Amazones juntament amb Lampedo, la seva germana.

Nou!!: Capadòcia і Marpesia · Veure més »

Martinià

Martinià (en llatí) fou un emperador romà de l'any 324, nomenat per Licini I, amb l'esperança que fos el seu successor, però quan Licini i Constantí I el Gran van entrar en guerra i aquest va vèncer, Martinià va compartir la mateixa sort que Licini.

Nou!!: Capadòcia і Martinià · Veure més »

Medea (pel·lícula de 1969)

Medea és una pel·lícula italiana del 1969 dirigida per Pier Paolo Pasolini, basada en l'antic mite de Medea.

Nou!!: Capadòcia і Medea (pel·lícula de 1969) · Veure més »

Melanthius

Melanthius (Μελάνθιος) fou el nom clàssic d'un riu del Pont que separava el Pont Polemaic de la Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Melanthius · Veure més »

Meleci d'Antioquia

Meleci d'Antioquia (Meletius; Melitene, Capadòcia, s. IV - Constantinoble, 381) fou un eclesiàstic grec del que és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Capadòcia і Meleci d'Antioquia · Veure més »

Menandre (sàtrapa)

Menandre (en llatí Menander, en grec antic) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, un dels anomenats (Companys), que dirigien la cavalleria d'elit de l'exèrcit macedoni, però ell va dirigir una companyia de mercenaris.

Nou!!: Capadòcia і Menandre (sàtrapa) · Veure més »

Menàlip

Menàlip (en llatí Menalippus, en grec) va ser un arquitecte grec, probablement nadiu d'Atenes, que en cooperació amb els arquitectes romans Gai i Marc Estal·li va ser contractat pel rei Ariobarzanes II de Capadòcia, per restaurar l'Odèon de Pèricles, destruït en la guerra contra Mitridates VI Eupator l'any 86 aC.

Nou!!: Capadòcia і Menàlip · Veure més »

Menocares

Menocares (Menochares) fou un oficial de Demetri I Soter, rei selèucida el 161 aC, que s'havia escapat de Roma i s'havia proclamat rei de Síria.

Nou!!: Capadòcia і Menocares · Veure més »

Miquel Curcues

Miquel Curcues (en grec medieval Μιχαήλ Β΄ Κουρκούας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1143 al 1146.

Nou!!: Capadòcia і Miquel Curcues · Veure més »

Miquel III l'Embriac

Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.

Nou!!: Capadòcia і Miquel III l'Embriac · Veure més »

Mirdat

Mirdat (o Mihrdat) és el nom de cinc reis d'Ibèria i un d'Armènia.

Nou!!: Capadòcia і Mirdat · Veure més »

Mitrenes

Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, va ser sàtrapa d'Armènia entre 331 i 317 aC.

Nou!!: Capadòcia і Mitrenes · Veure més »

Mitridates (noble)

Mitridates (en llatí Mithridates, en grec antic Μιθριδάτης) fou un noble persa que va acompanyar a Cir el Jove en la seva expedició contra Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates (noble) · Veure més »

Mitridates I del Pont

Mitridates I del Pont o també Mitridates III, (Mitridates el Fundador) va ser rei del Pont, el primer que no era sàtrapa sinó rei.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates I del Pont · Veure més »

Mitridates II

Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates II · Veure més »

Mitridates V Evèrgetes

Mitridates V Evèrgetes (Mithridátēs Euergétēs) va ser rei del Pont en un període incert, probablement des del fins al.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates V Evèrgetes · Veure més »

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Nou!!: Capadòcia і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »

Mitridàtica

La dinastia mitridàtica era una nissaga probablement d'origen aquemènida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i després el Regne del Pont, des del començament del fins al 47 aC.

Nou!!: Capadòcia і Mitridàtica · Veure més »

Mitrobarzanes

* Mitrobarzanes de Capadòcia, noble persa de Capadòcia, sogre de Datames.

Nou!!: Capadòcia і Mitrobarzanes · Veure més »

Mitrobarzanes (general persa)

Mitrobarzanes (Mithrobarzanes) fou un general persa, cap de les forces de Capadòcia que formaven part de l'exèrcit persa a la batalla del riu Grànic el 334 aC.

Nou!!: Capadòcia і Mitrobarzanes (general persa) · Veure més »

Mitrobarzanes d'Armènia Sofene

(Μιθροβαρζάνης – Mithrobarzánēs) va ser sàtrapa o rei de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Capadòcia і Mitrobarzanes d'Armènia Sofene · Veure més »

Mitrobarzanes de Capadòcia

Mitrobarzanes (Mithrobarzanes) fou un noble persa que era el sogre de Datames, sàtrapa de Capadòcia, al qual va donar suport en la revolta contra el rei de Pèrsia.

Nou!!: Capadòcia і Mitrobarzanes de Capadòcia · Veure més »

Mjej Gnuní

Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.

Nou!!: Capadòcia і Mjej Gnuní · Veure més »

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: Capadòcia і Mkhargrdzéli · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Capadòcia і Monestir · Veure més »

Monestir d'Akhtala

El monestir d'Akhtala és un monestir fortificat del situat a la rodalia del poble d'Akhtala, en el marz de Lori, a 185 km al nord d'Erevan.

Nou!!: Capadòcia і Monestir d'Akhtala · Veure més »

Monestir de Corbii de Piatră

El monestir Corbii de Piatră és un monestir de Romania situat al poble de Jgheaburi, a la comuna de Corbi (comtat d'Argeș).

Nou!!: Capadòcia і Monestir de Corbii de Piatră · Veure més »

Monestir de Vardzia

El monestir de Vardzia (en georgià: ვარძია) és un monestir del sud de Geòrgia, excavat en una cova als vessants de la muntanya d'Erusheti, a la riba esquerra del riu Kura, a trenta quilòmetres d'Aspindza.

Nou!!: Capadòcia і Monestir de Vardzia · Veure més »

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Nou!!: Capadòcia і Monotelisme · Veure més »

Mont Hasan

Mont Hasan El Mont Hasan (en turc, Hasan Daği) és un volcà inactiu que es troba entre les províncies de Niğde i Aksaray, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Mont Hasan · Veure més »

Morimene

Morimene (en grec antic Μοριμενή) va ser un districte del nord-oest de Capadòcia, als dos costats del riu Halis, que segons Estrabó i Plini el Vell era considerat només terra de pastura, on no hi havia arbres fruiters i abundava en ases salvatges.

Nou!!: Capadòcia і Morimene · Veure més »

Muixel I Mamikonian

Muixel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.

Nou!!: Capadòcia і Muixel I Mamikonian · Veure més »

Muriane

Muriane (en grec antic Μουριανή) va ser un dels quatre districtes de Cataònia a la Capadòcia, a l'oest de la Laviniasene i al sud-oest de Melitene.

Nou!!: Capadòcia і Muriane · Veure més »

Muskhi

Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.

Nou!!: Capadòcia і Muskhi · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Capadòcia і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Neko Oikawa

(10 de febrer de 1960) és una lletrista japonesa que ha escrit cançons J-pop i per anime a la seva carrera.

Nou!!: Capadòcia і Neko Oikawa · Veure més »

Nemesi de Capadòcia

Nemesi (en llatí Nemesius, en grec antic) era un amic de Gregori de Nazianz nadiu de Capadòcia, un home cultivat que va ser advocat i més tard prefecte.

Nou!!: Capadòcia і Nemesi de Capadòcia · Veure més »

Nicànor d'Estagira

Nicànor d'Estagira (en grec) va ser un militar macedoni originari d'Estageira.

Nou!!: Capadòcia і Nicànor d'Estagira · Veure més »

Nicèfor Brienni (etnarca)

Nicèfor Brienni (grec: Νικηφόρος Βρυέννιος, Nikiforos Vriénnios) fou un important general romà d'Orient implicat en les revoltes contra l'emperadriu Teodora (r. 1055-1056) i l'emperador Miquel VI (r. 1056-1057).

Nou!!: Capadòcia і Nicèfor Brienni (etnarca) · Veure més »

Nina de Geòrgia

Ninó o Nina (Capadòcia, 296 – monestir de Bodbe, 338 o 340) fou una missionera cristiana que predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia.

Nou!!: Capadòcia і Nina de Geòrgia · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Capadòcia і Nisibis · Veure més »

Nissa (Capadòcia)

Nissa va ser una ciutat tardoromana de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Nissa (Capadòcia) · Veure més »

Nissa I

Nisa I o Nissa I (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una princesa de Capadòcia, a Anatòlia.

Nou!!: Capadòcia і Nissa I · Veure més »

Nora (Capadòcia)

Nora (en grec antic τὰ Νῶρα) era una fortalesa inexpugnable situada a Capadòcia, a la regió de Tianitis, prop de Castabala.

Nou!!: Capadòcia і Nora (Capadòcia) · Veure més »

Odèon (edifici)

Odèon (Odeum, Odeon) fou una espècie d'edifici públic els primers dels quals foren erigits el, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so.

Nou!!: Capadòcia і Odèon (edifici) · Veure més »

Odenat

Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.

Nou!!: Capadòcia і Odenat · Veure més »

Olofernes (príncep)

Olofernes o Orofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οποφέρνης, ̓Οπ̓π̔οφέρνης) era un príncep de Capadòcia, fill del rei Ariamnes I i germà del rei Ariarates I, el primer rei independent de Capadòcia i pare del rei Ariaramnes I. Molt apreciat pel seu germà Ariarates I, el va nomenar pels més importants llocs del regne.

Nou!!: Capadòcia і Olofernes (príncep) · Veure més »

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Nou!!: Capadòcia і Orígenes · Veure més »

Orcínia

Orcínia (en llatí Orcynia) era un lloc de Capadòcia on a la primavera de l'any 320 aC el diàdoc Èumenes de Càrdia va patir una derrota contra Antígon el borni, per la traïció d'un dels seus oficials.

Nou!!: Capadòcia і Orcínia · Veure més »

Orestes (metge)

Orestes (en grec antic Ορέστης) fou un metge grec cristià de Tiana a Capadòcia, anomenat també Arestes, que va patir martiri en l'anomenada persecució de Dioclecià l'any 303 o 304.

Nou!!: Capadòcia і Orestes (metge) · Veure més »

Ormazd I

Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.

Nou!!: Capadòcia і Ormazd I · Veure més »

Orofernes

Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.

Nou!!: Capadòcia і Orofernes · Veure més »

Orontes I

Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.

Nou!!: Capadòcia і Orontes I · Veure més »

Orontes III

Orontes o Ervand III (en armeni; mort cap a 260 aC) va ser sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.

Nou!!: Capadòcia і Orontes III · Veure més »

Ortahisar

Ortahisar és un municipi de la Capadòcia, districte d'Ürgüp, a la província de Nevşehir de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Ortahisar · Veure més »

Pacte de Triparadisos

El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.

Nou!!: Capadòcia і Pacte de Triparadisos · Veure més »

Paflagònia

XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Capadòcia і Paflagònia · Veure més »

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Paflagonis · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Capadòcia і Palmira · Veure més »

Pariadres

Pariadres (en llatí Paryadres, en grec antic Παρυάδρης) eren unes muntanyes del Pont, connectades amb les muntanyes del Taure i del Caucas, segons Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Capadòcia і Pariadres · Veure més »

Parnassos

Parnassos (en llatí Parnassus, en grec antic Παρνασσός), en català també Parnàs, era una ciutat de la part nord de Capadòcia a la dreta del riu Halis, propera a una muntanya anomenada així mateix Parnassos, al camí entre Ancyra i Arquelais, segons diu Polibi.

Nou!!: Capadòcia і Parnassos · Veure més »

Parnassus

* Parnassos (llatí Parnassus), ciutat de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Parnassus · Veure més »

Pau Ballester i Convalia

Pau de Ballester i Convalia (Barcelona, 1927 – Ciutat de Mèxic, 31 de gener de 1984) fou un religiós català.

Nou!!: Capadòcia і Pau Ballester i Convalia · Veure més »

Pau I de Constantinoble

Pau I de Constantinoble (en Paulus, en Παυ̂λος) va ser patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Capadòcia і Pau I de Constantinoble · Veure més »

Període assiri mitjà

El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.

Nou!!: Capadòcia і Període assiri mitjà · Veure més »

Període d'Isin-Larsa

El període d'Isin-Larsa (al voltant de 2025-1763 aC, Cronologia mitjana; o 1961-1699 aC, Cronologia curta) és una fase de la història de l'antiga Mesopotàmia, que s'estén entre el final de la Tercera Dinastia d'Ur i la conquesta de Mesopotàmia pel rei Hammurabi de Babilònia, que va conduir a la creació de la Primera dinastia de Babilònia.

Nou!!: Capadòcia і Període d'Isin-Larsa · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Capadòcia і Període hel·lenístic · Veure més »

Període paleoassiri

LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.

Nou!!: Capadòcia і Període paleoassiri · Veure més »

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Nou!!: Capadòcia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »

Periple del Pont Euxí

El Periple del Pont Euxí (en Periplus Ponti Euxini) és un periple o guia detallada destinada als viatgers, de la riba del Pont Euxí (la mar Negra).

Nou!!: Capadòcia і Periple del Pont Euxí · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Capadòcia і Persèpolis · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Capadòcia і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Nou!!: Capadòcia і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »

Pilipos de Siunia

Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.

Nou!!: Capadòcia і Pilipos de Siunia · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Capadòcia і Pisídia · Veure més »

Pompeiòpolis

Pompeiòpolis, llatí Pompeiopolis, és el nom llatí de diverses ciutats.

Nou!!: Capadòcia і Pompeiòpolis · Veure més »

Pont Capadoci

Pont Capadoci era la part sud del Pont Polemoniac occidental.

Nou!!: Capadòcia і Pont Capadoci · Veure més »

Pont Karamagara

El pont Karamagara (en turc: Karamağara Köprüsü), va ser un pont romà o romà d'Orient de l'antiga regió de Capadòcia a l'est de Turquia, i possiblement el més antic pont conegut d'arc apuntat.

Nou!!: Capadòcia і Pont Karamagara · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Capadòcia і Pont Polemoníac · Veure més »

Pozantı

Pozantı (de vegades Bozanti) és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim, situada a la província d'Adana.

Nou!!: Capadòcia і Pozantı · Veure més »

Primera Guerra Mitridàtica

La primera guerra mitridàtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma amb activitat militar entre el 88 aC i 66 aC.

Nou!!: Capadòcia і Primera Guerra Mitridàtica · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Capadòcia і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Capadòcia і Prostitució sagrada · Veure més »

Província d'Aksaray

Aksaray és una de les 81 províncies de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Província d'Aksaray · Veure més »

Província de Nevşehir

Nevehir és una província situada a la part central de Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Província de Nevşehir · Veure més »

Província de Niğde

Niğde és una petita província rural situada a la part sud d'Anatòlia Central, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Província de Niğde · Veure més »

Ptèria

Ptèria (en llatí Pteria, en grec antic Πτερία) era el nom d'una ciutat i un districte de Capadòcia que només menciona Heròdot.

Nou!!: Capadòcia і Ptèria · Veure més »

Ptolemeu (nebot d'Antígon)

Ptolemeu (en Πτολεμαῖος), nebot d'Antígon el borni, fou un destacat general al servei del seu oncle.

Nou!!: Capadòcia і Ptolemeu (nebot d'Antígon) · Veure més »

Publi Sesti

Publi Sesti (en llatí Publius Sestius) que també apareix als textos com a Publi Sexti (Publius Sextius) va ser un magistrat romà, fill de L. Sesti.

Nou!!: Capadòcia і Publi Sesti · Veure més »

Quint Verani Nepot

Quint Verani Nepot (en Quintus Veranius Nepos) va ser un magistrat i governador romà del.

Nou!!: Capadòcia і Quint Verani Nepot · Veure més »

Quotidi de Capadòcia

Quotidi de Capadòcia hauria estat un sant i màrtir cristià, que, segons la llegenda, juntament amb altres companys de la mateixa regió, un dels quals potser es deia Eugeni, va ser martiritzat en un lloc incert de Capadòcia en data desconeguda.

Nou!!: Capadòcia і Quotidi de Capadòcia · Veure més »

Rafanea

Rafanea fou una ciutat de la província romana de Síria Secunda.

Nou!!: Capadòcia і Rafanea · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Capadòcia і Regió de Frígia · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Capadòcia і Regió de Síria · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Capadòcia і Regió del Pont · Veure més »

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.

Nou!!: Capadòcia і Regne de Capadòcia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Capadòcia і Regne del Pont · Veure més »

Regnes antics d'Anatòlia

A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.

Nou!!: Capadòcia і Regnes antics d'Anatòlia · Veure més »

Riu Evarc

LEvarc (en grec antic Εὔαρχος, en llatí Evarchus) era un riu de l'Àsia Menor que segons Esteve de Bizanci formava la línia de frontera entre Paflagònia i Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Riu Evarc · Veure més »

Rogier van der Weyden

Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs.

Nou!!: Capadòcia і Rogier van der Weyden · Veure més »

Roma al segle I aC

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.

Nou!!: Capadòcia і Roma al segle I aC · Veure més »

Romà IV Diògenes

Romà IV Diògenes (Ρωμανός Δʹ Διογένης, Rōmanós IV Diogénēs) fou emperador romà d'Orient del 1067 al 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòxia. Com que va usurpar el tron al seu fillastre Miquel i es negava a tornar-li, quan l'oncle de Miquel Joan Ducas va trobar l'oportunitat el va deposar i se'n va venjar fent-lo cegar, fet que li va causar la mort.

Nou!!: Capadòcia і Romà IV Diògenes · Veure més »

Roza Eskenazi

Roza Eskenazi i els seus músics, D. Semsis (buzuki) i Agapios Tomboulis (ud). Roza Eskenazi (en grec: Ρόζα Εσκενάζυ, Istanbul, entre 1895 i 1897 - Stomio, Coríntia, 2 de desembre de 1980) era una cantant grega de l'estil "rebétiko" i de música tradicional grega d'Àsia Menor, la carrera musical de la qual es va allargar des d'abans de 1920 fins als anys 1970.

Nou!!: Capadòcia і Roza Eskenazi · Veure més »

Saba de Mutalasca

Saba (o) va ser un eclesiàstic grec del.

Nou!!: Capadòcia і Saba de Mutalasca · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Capadòcia і Salmanassar III · Veure més »

Sanatruk II d'Armènia

Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).

Nou!!: Capadòcia і Sanatruk II d'Armènia · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Capadòcia і Sant Jordi · Veure més »

Sant Longí

Longí o Longinus és segons la tradició cristiana el soldat romà que en l'Evangeli segons Joan traspassà el costat de Jesús de Natzaret amb una llança, un cop mort a la creu.

Nou!!: Capadòcia і Sant Longí · Veure més »

Sant Sergi (desambiguació)

* Hagiografia: hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Sergi.

Nou!!: Capadòcia і Sant Sergi (desambiguació) · Veure més »

Sants Cebrià i Justina

Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església Ortodoxa i per l'Església Catòlica.

Nou!!: Capadòcia і Sants Cebrià i Justina · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Capadòcia і Sapor I · Veure més »

Saravene

Saravene (també Ravene i Avarene) fou una estratègia de la regió de Capadòcia, a la part sud-est del país, a la frontera amb la Commagena.

Nou!!: Capadòcia і Saravene · Veure més »

Sargarosene

La Sargarausene fou una regió de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Sargarosene · Veure més »

Sargon I

Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC.

Nou!!: Capadòcia і Sargon I · Veure més »

Sasima

Sasima (en grec antic Σάσιμα) era una ciutat de Capadòcia a uns 35 km (24 milles romanes) al sud de Nazianz.

Nou!!: Capadòcia і Sasima · Veure més »

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Nou!!: Capadòcia і Satala · Veure més »

Satrapia d'Assíria

La satrapia d'Assíria (Aθurā, en persa antic 𐎠𐎰𐎢𐎼𐎠 Aθurā) fou un territori de la Pèrsia aquemènida, integrat dins la gran satrapia de Babilònia.

Nou!!: Capadòcia і Satrapia d'Assíria · Veure més »

Satrapia de Lídia

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.

Nou!!: Capadòcia і Satrapia de Lídia · Veure més »

Satrapia de Síria

La satrapia de Síria (Ebir-nāri) fou un territori (satrapia menor) de la Pèrsia aquemenida, dins la satrapia d'Assíria.

Nou!!: Capadòcia і Satrapia de Síria · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Capadòcia і Sàtrapa · Veure més »

Sebaste de Cilícia

Sebaste (Σεβαστή) era a una ciutat en una petita illa de la costa de l'anomenada Cilícia Aspera, entre Coricos i la boca del riu Lamus; la ciutat fou construïda pel rei Arquelau de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Sebaste de Cilícia · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Capadòcia і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Capadòcia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Seleuc III Ceraune

Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.

Nou!!: Capadòcia і Seleuc III Ceraune · Veure més »

Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.

Nou!!: Capadòcia і Sembat Bagratuní · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Capadòcia і Sennàquerib · Veure més »

Sergi de Capadòcia

Sergi de Capadòcia (mort a Cesarea de Capadòcia, 304) va ser un monjo i màrtir durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Capadòcia і Sergi de Capadòcia · Veure més »

Set metalls

L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement.

Nou!!: Capadòcia і Set metalls · Veure més »

Setge de Constantinoble (717-718)

El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.

Nou!!: Capadòcia і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »

Sext Calpurni Agrícola

Sext Calpurni Agrícola (Sextus Calpurnius Agricola) va ser un general i polític romà del.

Nou!!: Capadòcia і Sext Calpurni Agrícola · Veure més »

Sinople

Representacions del sinople El sinople (del sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica.

Nou!!: Capadòcia і Sinople · Veure més »

Sisinna

Sisinna era un rei de Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Sisinna · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Sivas · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Capadòcia і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sofene

Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.

Nou!!: Capadòcia і Sofene · Veure més »

Sohemus d'Armènia

Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.

Nou!!: Capadòcia і Sohemus d'Armènia · Veure més »

Sulusaray

Sulusaray és una vila i un districte de la província de Tokat en la Regió de la Mar Negra a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Sulusaray · Veure més »

Tabal

Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: Capadòcia і Tabal · Veure més »

Tarcondimot II

Tarcondimot II Filopàtor (en llatí Tarcondimotus, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia, fill i successor de Tarcondimot I Filantoni quan el seu pare va morir l'any 31 aC.

Nou!!: Capadòcia і Tarcondimot II · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Capadòcia і Tars (Turquia) · Veure més »

Tíana

Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Capadòcia і Tíana · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: Capadòcia і Teòfil (emperador) · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Capadòcia і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Tema de Capadòcia

El tema de Capadòcia (grec: θέμα Καππαδοκίας, Thema Kapadokias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Capadòcia і Tema de Capadòcia · Veure més »

Tema de Sebaste

El tema de Sebaste (grec: θέμα Σεβαστείας, Thema Sevastias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Capadòcia і Tema de Sebaste · Veure més »

Tema dels Armeníacs

El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Capadòcia і Tema dels Armeníacs · Veure més »

Teodor Ascides

Teodor Ascides (Theodorus Ascidas) fou un monjo bizantí nadiu de Capadòcia, primer monjo al monestir de Nova Laura a Palestina i després arquebisbe de Cesarea de Capadòcia en el regnat de Justinià I. Va morir el 558 a Constantinoble.

Nou!!: Capadòcia і Teodor Ascides · Veure més »

The World Without Us

The World Without Us és un llibre científic que tracta de l'impacte que tindria sobre la Terra la desaparició dels éssers humans.

Nou!!: Capadòcia і The World Without Us · Veure més »

Tiberens

Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Nou!!: Capadòcia і Tiberens · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.

Nou!!: Capadòcia і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranes V d'Armènia

Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.

Nou!!: Capadòcia і Tigranes V d'Armènia · Veure més »

Tigranes VI d'Armènia

Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.

Nou!!: Capadòcia і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »

Tigranocerta

Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.

Nou!!: Capadòcia і Tigranocerta · Veure més »

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.

Nou!!: Capadòcia і Tiridates I d'Armènia · Veure més »

Tiridates III d'Armènia

Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.

Nou!!: Capadòcia і Tiridates III d'Armènia · Veure més »

Tis

Tis o Tius (en llatí Thyius o Thys, en grec antic Θῦος, Θῦς) va ser un rei de Paflagònia des de l'any 380 aC fins al 364 aC aproximadament.

Nou!!: Capadòcia і Tis · Veure més »

Tomisa

Tomisa (grec antic Τόμισα, llatí Tomisa) era una ciutat de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Capadòcia і Tomisa · Veure més »

Tour de Capadòcia

El Tour de Capadòcia va ser una competició ciclista per etapes que es disputa a la regió de la Capadòcia, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Tour de Capadòcia · Veure més »

Tractat de Dardanos

El tractat de Dardanos de l'any 85 aC entre la República Romana i el Regne del Pont va ser signat per Sul·la i el rei Mitridates VI Eupator, posant fi a la Primera guerra mitridàtica.

Nou!!: Capadòcia і Tractat de Dardanos · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Capadòcia і Trajà · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Capadòcia і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Tucídides (militar)

Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic va ser un militar romà que va viure al. L'any 162 el governador de Capadòcia Sedaci Severià va envair Armènia, però va ser derrotat a Elegeia i es va suïcidar. Sembla que el va succeir Luci Marci Ver. L'any 163 Marc Aureli envià el general Marc Estaci Prisc a Armènia, i Ver li va enviar forces sota el comandament d'un dels seus lloctinents, un oficial de nom, Tucídides, suposadament d'origen grec. Prisc amb el suport de Tucídides ocupà Artaxata, va fer fugir Pacoros d'Armènia i va restablir com a rei a Sohemus, que era senador i cònsol de Roma. La ciutat d'Artaxata va ser destruïda i substituïda per una nova ciutat no gaire allunyada anomenada Cenèpolis, dissenyada per l'arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren). Allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al 185. Luci Marci Ver que va substituir a Prisc en el govern, la va convertir en capital. Tucídides va seguir com a lloctinent de Ver almenys un cert temps.

Nou!!: Capadòcia і Tucídides (militar) · Veure més »

Tunceli

Tunceli (pronunciat) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tunceli, a la part oriental d'Anatòlia.

Nou!!: Capadòcia і Tunceli · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Capadòcia і Turquia · Veure més »

Tuwanuwa

Tuwanawa era una ciutat hitita situada al sud-est de la clàssica Capadòcia, al nord d'Adaniya (Cilícia).

Nou!!: Capadòcia і Tuwanuwa · Veure més »

Vall d'Ihlara

La Vall d'Ihlara és un congost, a 40 quilòmetres d'Aksaray, al districte de Güzelyurt, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Vall d'Ihlara · Veure més »

Vall de Soğanlı

Vall de Soğanlı (en turc, Soğanlı vadisi) és un paratge de Capadòcia, en l'Anatòlia Central, Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Vall de Soğanlı · Veure més »

Vardan III Mamikonian

Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.

Nou!!: Capadòcia і Vardan III Mamikonian · Veure més »

Víctori, Polieucte, Donat i companys màrtirs de Cesarea

Victori, Polieucte i Donat foren tres cristians romans, màrtirs a Cesarea de Capadòcia, probablement entre els segles  i. Tots tres, amb altres màrtirs de la mateixa ciutat, són venerats com a sants a tota la cristiandat.

Nou!!: Capadòcia і Víctori, Polieucte, Donat i companys màrtirs de Cesarea · Veure més »

Venasa

Venasa o Οὐήνασα fou una important ciutat del districte de Morimene a Capadòcia, que tenia un famós temple de Zeus al qual pertanyien fins a tres mil esclaus.

Nou!!: Capadòcia і Venasa · Veure més »

Vologès I d'Armènia

Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.

Nou!!: Capadòcia і Vologès I d'Armènia · Veure més »

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Nou!!: Capadòcia і Vologès I de Pàrtia · Veure més »

Vologès III de Pàrtia

Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.

Nou!!: Capadòcia і Vologès III de Pàrtia · Veure més »

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.

Nou!!: Capadòcia і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »

Volos

Volos és una ciutat situada al centre del territori continental de Grècia, a uns 326 km al nord d'Atenes i 215 km al sud de Tessalònica.

Nou!!: Capadòcia і Volos · Veure més »

Xaraplakan d'Armènia

Xaraplakan fou marzban d'Armènia del 619 o 620 fins al 624.

Nou!!: Capadòcia і Xaraplakan d'Armènia · Veure més »

Xemeneia de fades

Xemeneies de fades al Parc Nacional del Canyó Bryce, a Utah Una xemeneia de fades (també anomenada senyoreta amb tocat, torre rocosa o hoodoo), en geomorfologia, és una mena de gran columna natural constituïda a força de roques febles, generalment sedimentàries.

Nou!!: Capadòcia і Xemeneia de fades · Veure més »

Ximene

Ximene (en llatí Ximene, en grec antic Ξιμήνη) era un districte de la part sud del Pont a la regió del riu Halis, prop de la frontera amb Capadòcia, que posseïa nombroses salines.

Nou!!: Capadòcia і Ximene · Veure més »

Zile

Zile, és un poble i un districte de la província de Tokat, a Turquia.

Nou!!: Capadòcia і Zile · Veure més »

134

El 134 (CXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Capadòcia і 134 · Veure més »

158 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 158 aC · Veure més »

162

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 162 · Veure més »

17

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 17 · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Capadòcia і 23 d'abril · Veure més »

256 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 256 aC · Veure més »

303

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 303 · Veure més »

304

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 304 · Veure més »

320 aC

El 320 aC va ser un any del Calendari romà.

Nou!!: Capadòcia і 320 aC · Veure més »

329

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 329 · Veure més »

331

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 331 · Veure més »

368

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 368 · Veure més »

381

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 381 · Veure més »

390

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 390 · Veure més »

408 aC

El 408 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Capadòcia і 408 aC · Veure més »

424 aC

El 424 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Capadòcia і 424 aC · Veure més »

477

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 477 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 575 · Veure més »

623

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 623 · Veure més »

93 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 93 aC · Veure més »

97 aC

Sense descripció.

Nou!!: Capadòcia і 97 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Capadòcia a la part del Pont, Capadòcia a la part del Taure, Capadòcia del costat del Taure, Kappadokia, Katpatuka.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant