Taula de continguts
112 les relacions: Abbó de Provença, Aeci, Alta edat mitjana, Angó (arma), Arianisme, Arvande, Úlfila, Audofleda, Avit, Àtila, Bagaudes, Batalla d'Argentovaria, Batalla d'Autun, Batalla de Dijon, Batalla de Vézeronce, Bisbat de Ginebra, Bock (Luxemburg), Borgonya, Borgonya Transjurana, Brunilda, Burgundi, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cant dels Nibelungs, Carlemany, Clodoald, Clodoveu I, Clotilde de Borgonya, Comtat de Bassigny, Concili d'Agde, Constantí (usurpador), Cronologia de l'antiga Roma, Dècada del 450, Desideri de Viena, Diàspora, Ducat de Borgonya, Edat antiga als Països Catalans, Egidi, Ekkehard, Escut de Suïssa, Església catòlica a França, Estilicó, Flavi Honori, França, Francs salis, Gal·loitàlic, Gèpides, Geografia de França, Germànics, Gots, Guerra Gòtica (535-554), ... Ampliar l'índex (62 més) »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.
Veure Burgundis і Abbó de Provença
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Burgundis і Aeci
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Burgundis і Alta edat mitjana
Angó (arma)
Representació d'un escut amb angó al centre L'angó és una arma antiga ofensiva i llancívola a manera de gran javelina, anàloga al pilum dels romans.
Veure Burgundis і Angó (arma)
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Burgundis і Arianisme
Arvande
Arvande (en llatí Arvandus) va ser prefecte (governador) de les Gàl·lies al.
Veure Burgundis і Arvande
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Veure Burgundis і Úlfila
Audofleda
Audofleda, o Audofledis (que significa bellesa autoritària) (470 - 534) va ser una princesa franca, filla de Khilderic I (mort el 481) i de la reina Basina de Turíngia.
Veure Burgundis і Audofleda
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Veure Burgundis і Avit
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Veure Burgundis і Àtila
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Veure Burgundis і Bagaudes
Batalla d'Argentovaria
La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria (avui dia prop de Colmar, França).
Veure Burgundis і Batalla d'Argentovaria
Batalla d'Autun
La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.
Veure Burgundis і Batalla d'Autun
Batalla de Dijon
La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.
Veure Burgundis і Batalla de Dijon
Batalla de Vézeronce
La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.
Veure Burgundis і Batalla de Vézeronce
Bisbat de Ginebra
El bisbat de Ginebra fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat de Ginebra que va existir fins que va ser unida al bisbat de Lausana el 1821.
Veure Burgundis і Bisbat de Ginebra
Bock (Luxemburg)
Les fortificacions de Bock després de la capitulació de 1814 per Christophe-Guillaume Selig. Els Bock (Bockfiels en luxemburguès) és un promontori situat a l'extrem nord-oriental de la Ciutat de Luxemburg.
Veure Burgundis і Bock (Luxemburg)
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Burgundis і Borgonya
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Veure Burgundis і Borgonya Transjurana
Brunilda
''Brünhild beobachtet Gunther'', acuarela de Johann Heinrich Füssli, 1807 Brunilda (Brunhild, Brünnhilde, Brynhild, Brynhilde, Sigrdrífa) és una skjaldmö i una valquíria a la mitologia germànica, on apareix com a personatge a la Völsunga saga, en alguna Edda poètica i breument a lEdda de Snorri, totes del.
Veure Burgundis і Brunilda
Burgundi
El burgundi és una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llengües germàniques.
Veure Burgundis і Burgundi
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Burgundis і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Cant dels Nibelungs
El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors.
Veure Burgundis і Cant dels Nibelungs
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Burgundis і Carlemany
Clodoald
Clodoald, conegut en francès com a Cloud (Regne d'Orleans, 524 - Novientum, actual Saint-Cloud, Illa de França, 7 de setembre de 560) fou un príncep merovingi, fill del rei Clodomir.
Veure Burgundis і Clodoald
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Burgundis і Clodoveu I
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Veure Burgundis і Clotilde de Borgonya
Comtat de Bassigny
Els ''pagi'' borgonyons al segle IX El «Pagus Bassianensis», que formava part de la Civitas Lingonum (territori dels lingons que correspon grosso modo a la diòcesi de langres) ja era conegut en temps de Juli Cèsar, com a lloc de passatge natural segur cap a Germània, i com a zona fèrtil on instal·lar un campament militar.
Veure Burgundis і Comtat de Bassigny
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Veure Burgundis і Concili d'Agde
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Veure Burgundis і Constantí (usurpador)
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Burgundis і Cronologia de l'antiga Roma
Dècada del 450
Representació dels huns apropant-se a la ciutata de Roma.
Veure Burgundis і Dècada del 450
Desideri de Viena
Desideri de Viena o d'Autun (ciutat d'Autun, Borgonya, ca. 550 - Priscianum Vicus, avui Saint-Didier-sur-Chalaronne, Ain, 608), en francès Didier fou un religiós burgundi, bisbe de Viena del Delfinat.
Veure Burgundis і Desideri de Viena
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Veure Burgundis і Diàspora
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Burgundis і Ducat de Borgonya
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Burgundis і Edat antiga als Països Catalans
Egidi
Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).
Veure Burgundis і Egidi
Ekkehard
Ekkehard I (910-973) fou un monjo del monestir suís de Sant Gall autor de l'obra de Poesia Narrativa Medieval, escrita a finals del, el Waltharius.
Veure Burgundis і Ekkehard
Escut de Suïssa
L'escut de Suïssa presenta des de fa segles una creu grega abscissa d'argent sobre camper de gules i està íntimament lligat a la bandera estatal, que és idèntica a l'escut.
Veure Burgundis і Escut de Suïssa
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Burgundis і Església catòlica a França
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Veure Burgundis і Estilicó
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Burgundis і Flavi Honori
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Burgundis і França
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Veure Burgundis і Francs salis
Gal·loitàlic
El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).
Veure Burgundis і Gal·loitàlic
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Veure Burgundis і Gèpides
Geografia de França
Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar).
Veure Burgundis і Geografia de França
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Burgundis і Germànics
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Burgundis і Gots
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Veure Burgundis і Guerra Gòtica (535-554)
Helvecons
Els helvecons (en llatí helveconae, en grec antic Αἰλουαίωνες) eren un poble germànic que habitava al nord de l'Europa Oriental, a l'oest del Vístula, entre els rugis (rugii) i els burgundis (burgundiones).
Veure Burgundis і Helvecons
Història d'Escandinàvia
Mapa d'Escandinàvia al 1730 La història d'Escandinàvia és la història de la zona d'Europa del Nord coneguda com a Escandinàvia, en particular de Dinamarca, Noruega i Suècia.
Veure Burgundis і Història d'Escandinàvia
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure Burgundis і Història d'Hongria
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Veure Burgundis і Història d'Occitània
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Veure Burgundis і Història de Bèlgica
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Veure Burgundis і Història de França
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Burgundis і Història de les campanyes militars romanes
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Veure Burgundis і Història de Polònia
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Veure Burgundis і Història de Suïssa
Història del llibre
La història del llibre és una disciplina acadèmica que estudia sota diverses perspectives d'altres disciplines el llibre.
Veure Burgundis і Història del llibre
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Burgundis і Huns
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Burgundis і Imperi Romà d'Occident
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Veure Burgundis і Invasions bàrbares
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Veure Burgundis і Joví
Llança porquera
segle IV XIV La llança porquera o llança javalina (llancia xavarina, xalvina, xavallina o xavellina, lancia da cinghiale en italià; boar spear en anglès, llança de senglar; Saufeder en alemany) és una mena de llança inventada i amplament usada pels bàrbars germànics durant el període romà.
Veure Burgundis і Llança porquera
Llengües de Suïssa
Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.
Veure Burgundis і Llengües de Suïssa
Macrià
Macrià (en Macrianus) va ser un cap o rei dels alamans del.
Veure Burgundis і Macrià
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Veure Burgundis і Majorià
Manims
Els manims (en llatí manimi) eren una de les tribus dels ligis o lugions que vivien al nord-est de Germània, dels que parla Tàcit a Germània.
Veure Burgundis і Manims
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Burgundis і Maximià
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Veure Burgundis і Narsès
Octar
va ser un dirigent hun.
Veure Burgundis і Octar
Odenwald
L'Odenwald és un massís situat als estats alemanys de Hessen, Baviera i Baden-Württemberg.
Veure Burgundis і Odenwald
Oesen
El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Burgundis і Oesen
Opole
Opole és una ciutat del sud de Polònia, a la vora del riu Oder.
Veure Burgundis і Opole
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Veure Burgundis і Període visigòtic a Catalunya
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Burgundis і Piemont
Radagais
Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.
Veure Burgundis і Radagais
Ragnacari
Ragnacari, fou un rei dels francs a Cambrai, mort pel seu cosí Clodoveu I.
Veure Burgundis і Ragnacari
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Burgundis і Regne de Borgonya
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Burgundis і Regne de França
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Veure Burgundis і Regne de Provença
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Burgundis і Regne de Tolosa
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Burgundis і Regne dels ostrogots
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Veure Burgundis і Regne dels sueus
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Burgundis і Regne Visigot
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Burgundis і Regnes germànics
Ruas
Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.
Veure Burgundis і Ruas
Saga völsunga
Un foli del manuscrit C del ''Nibelungenlied'' (''Cantar dels Nibelungs''), èpica medieval alemanya que relata els mateixos fets que la saga. La Saga völsunga o Saga dels volsungs és un text islandés en prosa de la fi del s. XIII, cap a l'any 1270.
Veure Burgundis і Saga völsunga
Sar
Sar (Sarus) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.
Veure Burgundis і Sar
Sèmnons
Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.
Veure Burgundis і Sèmnons
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Veure Burgundis і Segimon de Borgonya
Sequània
Sequània (en Sequania) va ser una província romana formada cap a l'any 297 aC amb la reforma de l'Imperi duta a terme per Dioclecià, quan va dividir la Germània Superior.
Veure Burgundis і Sequània
Setge d'Arle (508)
El setge d'Arle de 508 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i els visigots del Regne de Tolosa, que van tenir el suport del Regne dels ostrogots.
Veure Burgundis і Setge d'Arle (508)
Setge d'Arle (510)
El Setge d'Arle de 510 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i el Regne dels Ostrogots.
Veure Burgundis і Setge d'Arle (510)
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Veure Burgundis і Setge de Narbona (436)
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Veure Burgundis і Setge de Tolosa (439)
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Veure Burgundis і Siagri (rei dels romans)
Sigebert el Coix
Sigebert el Ranc (o Sigibert el Ranc) († 507) fou un rei dels francs (renans) a Colònia.
Veure Burgundis і Sigebert el Coix
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Burgundis і Sueus
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure Burgundis і Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Veure Burgundis і Teodoric II (rei dels visigots)
Tremís
Tremís de Constantinoble del segon regnat de Zenó. Tremís daurat franc amb una creu cristiana, encunyada per Madelinus a Dorestad, Països Baixos, a mitjan 600. El tremís o trient (en grec: τριμίσιον, trimision) era una petita moneda daurada de l'antiguitat tardana.
Veure Burgundis і Tremís
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Veure Burgundis і Valais
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Burgundis і Valentinià III
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Burgundis і Vàndals
Venanci de Vivièrs
Venanci de Viviers (Viviers?, s. V - Viviers, 537) fou bisbe de Viviers al segle VI (vers 517 a 537).
Veure Burgundis і Venanci de Vivièrs
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Veure Burgundis і Visigots federats
Walter d'Aquitània
Walter d'Aquitània és un rei llegendari dels visigots.
Veure Burgundis і Walter d'Aquitània
Waltharius
Waltharius és el títol d'una important obra de poesia narrativa medieval escrita en llatí durant el.
Veure Burgundis і Waltharius
279
El 279 (CCLXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Burgundis і 279
443
El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Burgundis і 443