Taula de continguts
18 les relacions: Anell autoregenerable, Arestes múltiples, Bucle, Categoria (matemàtiques), Conjectura de Collatz, Diagrama de Dynkin, Glossari de teoria de grafs, Graf (matemàtiques), Graf de Cayley, Graf dual, Graf nul, Grau (teoria de grafs), Matriu d'adjacència, Matriu d'incidència, Monopol magnètic, Multigraf, Teoria de grafs, Veïnat (teoria de grafs).
Anell autoregenerable
SHR senzill i intacte SHR amb un enllaç danyat SHR amb dos enllaços danyats, dividint-lo en dos subanells no connectats, però funcionals. Un anell autoregenerable, (en anglès: self-healing ring, o SHR), és un terme de telecomunicacions per a una topologia de xarxa de bucle, una configuració comuna en sistemes de transmissió de telecomunicacions.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Anell autoregenerable
Arestes múltiples
graf admet arestes múltiples, es diu multigraf En matemàtiques, i més concretament en teoria de grafs, les arestes múltiples (també anomenades arestes paral·leles o una multiaresta) són dues o més arestes que són incidents (és a dir, que connecten) a almenys dos vèrtexs.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Arestes múltiples
Bucle
* Bucle (música), un o diversos samples sincronitzats que ocupen generalment un o diversos compassos musicals i es graven o reprodueixen enllaçats en seqüència, una vegada darrera l'altra donant la sensació de continuïtat.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Bucle
Categoria (matemàtiques)
''g'' ∘ ''f'', i els bucles són les fletxes de les respectives aplicacions identitat. Aquesta categoria s'acostuma a denotar per un '''3''' en negreta. En matemàtiques, una categoria (de vegades anomenada categoria abstracta per distingir-la d'una categoria concreta) és una col·lecció d'"objectes" que s'enllacen mitjançant "fletxes".
Veure Bucle (teoria de grafs) і Categoria (matemàtiques)
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Conjectura de Collatz
Diagrama de Dynkin
En el camp matemàtic de la teoria de Lie, un diagrama de Dynkin, nomenat així per Eugene Dynkin, és un tipus de graf amb algunes arestes dobles o triples (dibuixades com a línies dobles o triples).
Veure Bucle (teoria de grafs) і Diagrama de Dynkin
Glossari de teoria de grafs
Graf simple no dirigit, amb 6 vèrtexs i 7 arestes. A continuació es detallen els principals conceptes de la teoria de grafs.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Glossari de teoria de grafs
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Graf (matemàtiques)
Graf de Cayley
El graf de Cayley del grup lliure sobre dos generadors ''a'' i ''b'' En matemàtiques, un graf de Cayley, també conegut com a diagrama de Cayley o diagrama de grup és un graf que codifica l'estructura abstracta d'un grup.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Graf de Cayley
Graf dual
El graf G és dual del G ', i viceversa A teoria de grafs, un graf dual (G) d'un graf planar G és un graf que té un vèrtex per a cada regió de G, i una aresta per cada aresta en G unint a dues regions veïnes.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Graf dual
Graf nul
En teoria de grafs, el graf nul és un graf trivial que no té ni vèrtexs ni arestes.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Graf nul
Grau (teoria de grafs)
Un graf amb vèrtexs etiquetats segons el seu grau. El ''vèrtex aïllat'' s'etiqueta amb 0, ja que no és adjacent a cap altre vèrtex. En teoria de grafs, el grau o valència d'un vèrtex és el nombre d'arestes que hi incideixen, amb els bucles comptats dues vegades.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Grau (teoria de grafs)
Matriu d'adjacència
Una matriu d'adjacència és una matriu quadrada que s'utilitza com una forma de representar relacions binàries.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Matriu d'adjacència
Matriu d'incidència
En matemàtiques, una matriu d'incidència és una matriu que mostra la relació entre dues classes d'objectes.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Matriu d'incidència
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Bucle (teoria de grafs) і Monopol magnètic
Multigraf
Un multigraf amb arestes múltiples (en vermell) i diversos bucles (en blau). En matemàtiques, i més concretament en teoria de grafs, un multigraf és un graf que pot tenir arestes múltiples (de vegades anomenades també arestes paral·leles); és a dir, arestes que tenen els mateixos vèrtexs incidents.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Multigraf
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Veure Bucle (teoria de grafs) і Teoria de grafs
Veïnat (teoria de grafs)
Un graf format per 6 vèrtexs i 7 arestes. En teoria de grafs, el veïnat d'un vèrtex v en un graf G és el subgraf induït de G format per tots els vèrtexs adjacents de v (és a dir, vèrtexs connectats a v per una aresta) i per totes les arestes que connecten dos d'aquests vèrtexs.