Obrir a Google MapsTaula de continguts
27 les relacions: Baldomero Espartero, Bombardeig de Barcelona, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa-fàbrica Busqueta-Riera, Casa-fàbrica Gassó, Casa-fàbrica Sadó, Castell de Montjuïc, Cándido Pieltain y Jove-Huergo, Fàbrica Amat-Llopis, Ferdinand de Lesseps, Història de Barcelona, Hodonímia de Barcelona, Jamància, Joaquim De Gispert i Anglí, Josep Bertran i Ros, Josep Lletget Torrents, Juan Manuel Carsi, Juan van Halen y Sarti, Liberalisme espanyol, Manuel Cortina y Arenzana, Mariano Socías del Fangar y Lledó, Montjuïc (Barcelona), Museu d'Història de Barcelona, Ramón Fajardo Izquierdo, Safaretjos de Pau Giralt, 1842, 3 de desembre.
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Baldomero Espartero
Bombardeig de Barcelona
* Bombardeig de Barcelona (1464).
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Bombardeig de Barcelona
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Casa-fàbrica Busqueta-Riera
Projecte dels carrers de Sant Rafael, Sadurní i Beat Oriol (1798). Hom hi pot llegir «Jacinto Galí candeler» Parcel·lari de l'illa amb situació de la màquina de vapor de Francesc Llenas Quarteró núm. 95 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa-fàbrica Busqueta-Riera era un conjunt d'edificis situat al carrer d'en Robador, 24-26 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Casa-fàbrica Busqueta-Riera
Casa-fàbrica Gassó
La casa-fàbrica Gassó és un conjunt d'edificis situats al carrer de Sant Pau i de la Riereta del barri del Raval de Barcelona, parcialment conservats.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Casa-fàbrica Gassó
Casa-fàbrica Sadó
Quarteró núm. 106 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa-fàbrica Sadó és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau i de l'Arc de Sant Pau del Raval de Barcelona.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Casa-fàbrica Sadó
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Castell de Montjuïc
Cándido Pieltain y Jove-Huergo
fou un militar i polític espanyol, director general de la guàrdia civil, diputat, senador i capità general de València.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Cándido Pieltain y Jove-Huergo
Fàbrica Amat-Llopis
Quarteró núm. 92 de Garriga i Roca (c. 1860) La fàbrica Amat-Llopis (Batlló Germans) era un conjunt arquitectònic situat al carrer del Marquès de Barberà, 14-16 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Fàbrica Amat-Llopis
Ferdinand de Lesseps
Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi, vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Ferdinand de Lesseps
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Història de Barcelona
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Hodonímia de Barcelona
Jamància
La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Jamància
Joaquim De Gispert i Anglí
Joaquim De Gispert i Anglí (Barcelona, 6 de novembre de 1799 — 19 de juny de 1889) fundador de la Societat del Gran Teatre del Liceu i impulsor de la construcció del Gran Teatre del Liceu a la Ciutat de Barcelona, tasca que se li va encomanar degut a la influència que tenia en sectors diversos de les elits socials a través de la seva persona i família puix el seu germà era diputat a Cortes Generales a Madrid, el qual aconseguí fons i adhesions per a dur a terme la tasca del seu germà.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Joaquim De Gispert i Anglí
Josep Bertran i Ros
Josep Bertran i Ros (Barcelona, 19 de març de 1795 - Barcelona, 11 de novembre de 1855) fou un jurista i polític català.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Josep Bertran i Ros
Josep Lletget Torrents
Josep Lletget Torrents (Reus, - segle XIX) era un adroguer català que va ser alcalde de Reus i més endavant president de l'Ateneo Libre de Barcelona.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Josep Lletget Torrents
Juan Manuel Carsi
Juan Manuel Carsy o Carsi (València, 18 de desembre de 1808 - 8 de gener de 1857), militar i redactor de El Republicano, va presidir la junta revolucionària formada a Barcelona al novembre de 1842 contra la regència d'Espartero.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Juan Manuel Carsi
Juan van Halen y Sarti
Juan van Halen y Sarti (Cadis, 1788 - 1864) fou un militar castellà d'origen neerlandès.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Juan van Halen y Sarti
Liberalisme espanyol
date.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Liberalisme espanyol
Manuel Cortina y Arenzana
Manuel Cortina y Arenzana (Sevilla, 1 d'agost de 1802 - Madrid, 4 de desembre de 1879) va ser un advocat, polític i militar espanyol.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Manuel Cortina y Arenzana
Mariano Socías del Fangar y Lledó
Mariano Socías del Fangar y Lledó (Barcelona, 25 de novembre de 1820 - Madrid, 9 d'agost de 1889) fou un militar català, capità general de València i director general de la Guàrdia Civil.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Mariano Socías del Fangar y Lledó
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Montjuïc (Barcelona)
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Museu d'Història de Barcelona
Ramón Fajardo Izquierdo
fou un militar alacantí, capità general de València, governador de Cuba i Puerto Rico i director de la guàrdia civil durant la restauració borbònica.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Ramón Fajardo Izquierdo
Safaretjos de Pau Giralt
Els safaretjos de Pau Giralt eren un conjunt arquitectònic situat al carrer de Riudarenes (antigament Neu de Gignàs) de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і Safaretjos de Pau Giralt
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і 1842
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Bombardeig de Barcelona (1842) і 3 de desembre