Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Bahdinan, BHN, Djaladat Badrkhani, Història dels kurds, Kummukh, Luci Licini Lucul·le, Melayê Cizîrî, Nisibis, Principat de Djazira, Principat de Khizan, Isbayerd i Muks, Principat de Shirawan, Quarta Guerra Mitridàtica, Sarduri II, Sürü, Soran, Thurayya Badrkhani, Tigranes II d'Armènia, Uzun Hasan.
Bahdinan
Bahdinan fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de Mossul, existent entre vers el 1203 fins a la meitat del.
Nou!!: Bohtan і Bahdinan · Veure més »
BHN
* Duresa Brinell (del seu nom en anglès Brinell Hardness Number), mètode de mesura de la duresa d'indentació proposat per Johan August Brinell.
Nou!!: Bohtan і BHN · Veure més »
Djaladat Badrkhani
Djaladat Badrkhani (1883-1938) fou un patriota kurd fill de Amir Amin Ali i net de Badrkhan (mort 1868) príncep kurd de Bohtan de la dinastia Azizànida que va lluitar contra els otomans per la independència del Kurdistan (1836-1845).
Nou!!: Bohtan і Djaladat Badrkhani · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Bohtan і Història dels kurds · Veure més »
Kummukh
- Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) va ser un antic regne a la regió de Commagena, un dels estats neohitites.
Nou!!: Bohtan і Kummukh · Veure més »
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Nou!!: Bohtan і Luci Licini Lucul·le · Veure més »
Melayê Cizîrî
Melayê Cizîrî, de nom de naixement Shaikh Ahmad (en kurd: مەلای جزیری; Cizre, 1570 - 1640), però conegut pel pseudònim Nîşanî, va ser un poeta kurd que va establir les bases de la poesia kurda.
Nou!!: Bohtan і Melayê Cizîrî · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Bohtan і Nisibis · Veure més »
Principat de Djazira
El principat de la Jazira fou un petit estat kurd autònom durant uns quants segles a la regió de la Jazira.
Nou!!: Bohtan і Principat de Djazira · Veure més »
Principat de Khizan, Isbayerd i Muks
El principat de Khizan, Isbayerd i Muks fou un petit Estat autònom kurd dels segles XIII a. Estava format per Khizan, Isbayerd (Sparhet o Ispert) i Muks (Mukus).
Nou!!: Bohtan і Principat de Khizan, Isbayerd i Muks · Veure més »
Principat de Shirawan
El principat de Shirawan o Shirwan (sense relació amb el Xirvan del Caucas) fou un petit estat autònom kurd a la riba dreta del Bohtan que va existir dels segles XIV a XIX, al sud de Khizan.
Nou!!: Bohtan і Principat de Shirawan · Veure més »
Quarta Guerra Mitridàtica
La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.
Nou!!: Bohtan і Quarta Guerra Mitridàtica · Veure més »
Sarduri II
Sarduri II va ser rei d'Urartu de l'any 753 aC al 735 aC.
Nou!!: Bohtan і Sarduri II · Veure més »
Sürü
Sürü és una pel·lícula turca dirigida per Yılmaz Güney i Zeki Ökten el 1978.
Nou!!: Bohtan і Sürü · Veure més »
Soran
Bandera de l'Emirat de Soran Soran (1835) Soran o Suran (en kurd سۆران) fou un emirat kurd establert el 1399.
Nou!!: Bohtan і Soran · Veure més »
Thurayya Badrkhani
Thurayya Badrkhani (1883-1938) fou un patriota kurd, fill de Amir Amin Ali i net de Badrkhan (mort 1868) príncep kurd de Bohtan de la dinastia Azizànida que va lluitar contra els otomans per la independència del Kurdistan (1836-1845).
Nou!!: Bohtan і Thurayya Badrkhani · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Bohtan і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Bohtan і Uzun Hasan · Veure més »
