Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara, Aixot de Taron, Aixot el Gran, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Wàthiq (abbàssida), Albag, Alta Mesopotàmia, Armènia bagràtida, Arran (regió), Şəmkir, Babak Khorramdin, Bagrat I Bagratuní, Bagrevand, Barda (Azerbaidjan), Dvin, Emirat d'Armènia, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Emirat de Tbilissi, Esayi Abu-Muse, Gardman, Ghatafan, Història d'Aràbia, Història d'Armènia, Història de l'Aràbia Saudita, Història del Caucas, Ishaq ben Ismail, Llista de reis d'Armènia, Mamikonian, Marand, Mardastan, Medina, Musa ibn Bogha, Mussa ibn Zurara, Numairites, Numàyrides, Principat d'Ibèria, Província de Siunia, Sahl Smbatean, Samuel de Kakhètia, Sassun, Sembat VIII Bagratuní, Sevordiq, Shaki (Azerbaidjan), Sper, Teodosi II d'Abkhàzia, Usruixana, Vahevuní, Van, Xaibànides, ..., Xake, Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí. Ampliar l'índex (2 més) »
Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara
Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara fou emir d'Arzen del 853 al 898.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara · Veure més »
Aixot de Taron
Aixot de Taron o Aixot II de Taron fou príncep bagràtida de Taron, Khoit i Sassun.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Aixot de Taron · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Aixot el Gran · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Bogha al-Khabir і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Al-Wàthiq (abbàssida)
Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Al-Wàthiq (abbàssida) · Veure més »
Albag
Albag o Albaq foren dos districtes de Vaspurakan, coneguts com a Gran i Petit Albag.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Albag · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Armènia bagràtida · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Arran (regió) · Veure més »
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Şəmkir · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Babak Khorramdin · Veure més »
Bagrat I Bagratuní
Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Bagrat I Bagratuní · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Bagrevand · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Dvin · Veure més »
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Emirat d'Armènia · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Emirat d'Arzen · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Emirat de Manazkert · Veure més »
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Emirat de Tbilissi · Veure més »
Esayi Abu-Muse
Esayi Abu Musa (en àrab:Isa Ibn-Istifanus) va ser un noble armeni que fou príncep del part de l'Artsakh.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Esayi Abu-Muse · Veure més »
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Gardman · Veure més »
Ghatafan
Els Ghatafan —— foren una confederació tribal àrab de l'Aràbia del nord, del gran grup dels Qays Aylan.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Ghatafan · Veure més »
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Història d'Aràbia · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Història d'Armènia · Veure més »
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Història del Caucas · Veure més »
Ishaq ben Ismail
Ishaq ibn Ismaïl (abans de 833 – 853), conegut com a Sahak a les fonts georgianes, fou emir de Tiflis (833-853).
Nou!!: Bogha al-Khabir і Ishaq ben Ismail · Veure més »
Llista de reis d'Armènia
Sense descripció.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Llista de reis d'Armènia · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Bogha al-Khabir і Mamikonian · Veure més »
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Marand · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Mardastan · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Medina · Veure més »
Musa ibn Bogha
Mussa ibn Bugha al-Kabir (mort el 877) fou un cap militar turc al servei del califat abbàssida, fill de Bugha al-Khabir.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Musa ibn Bogha · Veure més »
Mussa ibn Zurara
Mussa ibn Zurara fou emir d'Arzen des d'una data desconeguda però vers el 813, amb l'adveniment de la Guerra Civil dels abbàssides.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Mussa ibn Zurara · Veure més »
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Numairites · Veure més »
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Numàyrides · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Principat d'Ibèria · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Província de Siunia · Veure més »
Sahl Smbatean
Sahl Smbatean (o sigui Sahl fill de Smbat (en armeni Սահլ Սմբատյան Եռանշահիկ i a les fonts aràbigues Sahl ibn Sunbat o Sahl ibn Sunbat al-Armaniyy (vers 790/800 – vers 855) fou un príncep armeni d'Arran i de Shaki (Herètia) que va tenir un paper destacat a la història del Caucas oriental al, i podria ser l'ancestre de la dinastia de nakharark (plural armeni nakharark) i després reis de Khatchen establerta el 821.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Sahl Smbatean · Veure més »
Samuel de Kakhètia
Samuel de Kakhètia (en géorgià: სამოელი; mort l'any 861) fou un príncep de Kakhètia de 839 a 861.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Samuel de Kakhètia · Veure més »
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Sassun · Veure més »
Sembat VIII Bagratuní
Sembat VIII Bagratuní (en armeni Սմբատ Ը Բագրատունի) o també Sembat Khostovanol és a dir, el Confessor (Սմբատ Խոստովանող) va ser príncep i generalíssim d'Armènia de l'any 826 al 854.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Sembat VIII Bagratuní · Veure més »
Sevordiq
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Armènia, a l'oest de la província d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els límits del Gugarq, a l'oest, i l'Artsakh al sud.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Sevordiq · Veure més »
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Sper · Veure més »
Teodosi II d'Abkhàzia
Teoodosi II d'Abkhàzia (en georgià თეოდოს, Theodos) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadzides que regna del 806 al 845, segons les fonts georgianes citades per M. F. Brosset, de 810-836/837 segons Cyril Toumanoff, o encara del 826 o 828 al 855 d'acord amb les hipòtesis recents de Christian Settipani.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Teodosi II d'Abkhàzia · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Usruixana · Veure més »
Vahevuní
Els Vahevuní foren una família de nakharark (nobles) d'Armènia que governaven el Mardali, a l'oest del Tauruberan i a l'est del Mananali.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Vahevuní · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Van · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Xaibànides · Veure més »
Xake
Xake fou un principat aghuà situat a la part central d'Aghuània que ocupava la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (també Aluan o Aghuan) en el qual desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Xake · Veure més »
Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí
Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí fou ostikan (governador) d'Armènia del 851 al 852.
Nou!!: Bogha al-Khabir і Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bogha Al Khabir, Bogha Al-Khabir, Bogha al Khabir, Bogha al-Kabir, Bogha el vell, Bugha Al Kabir, Bugha al Kabir, Bugha al-Kabir, Bugha el vell.
