Taula de continguts
107 les relacions: Afroamericans de Saint Lucia, Agredolç, Aletes de pollastre, Alimentació espacial, Anguil·liformes, Angula, Aranja grossa, Ascidis, Berbere, Birria, Biryani, Bitxo, Bok l'hong, Camamilla americana, Capsaïcina, Cassola de tros de Juneda, Catuto, Causa a la limeña, Chamin, Charqui, Chermoula, Chipotle, Chuàn, Chupícuaro (assentament txitximeca-tolteca), Civilitzacions andines, Cocoter, Colonització espanyola d'Amèrica, Cubeos, Cuina, Cultius del Nou Món, Cultura chavín, Cultura Nazca, Cultures agroterrisseres a l'Argentina, Curri verd, Dak-bokkeum-tang, Dal (aliment), Dinastia Joseon, Escala Scoville, Fideus a l'estil de Singapur, Gambas al ajillo, Gastronomia criolla de Louisiana, Gastronomia d'Etiòpia, Gastronomia de Bolívia, Gastronomia de l'Empordà, Gastronomia de Mèxic, Gastronomia de Padang, Gastronomia del Vietnam, Gastronomia tex-mex, Gochujang, Grans Antilles, ... Ampliar l'índex (57 més) »
Afroamericans de Saint Lucia
Els afrosaintlucians o afroamericans de Saint Lucia són els habitants de Saint Lucia que tenen avantpassats africans, la majoria d'Àfrica Occidental.
Veure Bitxo і Afroamericans de Saint Lucia
Agredolç
Peix fregit amb salsa agredolça. Pollastre agredolç. Costelles de porc agredolces. "Lumpia" filipins amb salsa per sucar "agre dulce". "Tangsuyuk" coreà de porc. Agredolç (combinació de les paraules agre i dolç) és un terme genèric que engloba molts estils de salsa, cuina i mètodes de cocció.
Veure Bitxo і Agredolç
Aletes de pollastre
Les aletes de pollastre són un plat estatunidenc de menjar ràpid escombraria consistent en aletes de pollastre fregides i cobertes amb una salsa picant feta de mantega i bitxo.
Veure Bitxo і Aletes de pollastre
Alimentació espacial
Es coneix per alimentació espacial el conjunt de productes alimentaris que es subministren a la tripulació d'una missió a l'espai, els qual provenen de la Terra i tenen un gran impacte sobre la salut dels consumidors degut a ser la única font d'alimentació possible.
Veure Bitxo і Alimentació espacial
Anguil·liformes
Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha.
Veure Bitxo і Anguil·liformes
Angula
Angules crues, a punt per a la seva preparació. L'angula (Anguilla anguilla) és l'aleví de l'anguila, una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.
Veure Bitxo і Angula
Aranja grossa
L'aranja grossa, pampelmusa o pomelo (Citrus maxima o Citrus grandis) és un cítric provinent de l'Àsia Sud-oriental.
Veure Bitxo і Aranja grossa
Ascidis
Els ascidiacis o ascidis (Ascidiacea) són una classe de cordats del subembrancament dels tunicats.
Veure Bitxo і Ascidis
Berbere
''Berbere'' pebre negre i fenigrec són combinats amb bitxo i sal comuna per fer el ''berbere'', un ingredient comú en la cuina etiòpica. El berbere és una barreja d'espècies típica de la cuina d'Etiòpia i Eritrea.
Veure Bitxo і Berbere
Birria
La birria és un guisat o sopa de carn feta de cabra, vedella, xai, xai o pollastre.
Veure Bitxo і Birria
Biryani
Biryani (/bɪrˈjɑːni/) és un plat d'arròs originari de la comunitat musulmana del subcontinent indi.
Veure Bitxo і Biryani
Bitxo
Bitxo, vitet o pebrina Mapa de les veus dialectals per a ''bitxo'' o ''vitet'' (Blog «Quina la fem?). Bitxo El bitxo (o millor vitxo) o vitet, o el coralet, o la pebrina és un fruit d'una pebrotera anomenada vitxera (Capsicum annuum varietat longum).
Veure Bitxo і Bitxo
Bok l'hong
El bok l'hong és la versió cambodjana d'un plat conegut popularment a Occident com amanida de papaia.
Veure Bitxo і Bok l'hong
Camamilla americana
La camamilla americana (Tagetes minuta) és una espècie d'herbàcia i anual dins la família de les asteràcies.
Veure Bitxo і Camamilla americana
Capsaïcina
La capsaïcina és un alcaloide lipòfil de fórmula 8-metil-N-vanilil-6-nonenamida.
Veure Bitxo і Capsaïcina
Cassola de tros de Juneda
Cassola de Tros de Juneda La cassola de tros de Juneda és un menjar típic de la vila de Juneda molt conegut dins la gastronomia catalana.
Veure Bitxo і Cassola de tros de Juneda
Catuto
Plat amb catutos i mel. El catuto o multrun (en llengua mapudungun, mültrün) és un pa tradicional de la gastronomia maputxe que consisteix en una massa feta amb grans de blat triturats i cuits i pelats o també de blat mote.
Veure Bitxo і Catuto
Causa a la limeña
La causa a la limeña és un plat típic de la gastronomia del Perú, d'orígens precolombins.
Veure Bitxo і Causa a la limeña
Chamin
Detall d'un plat de ħamín. El ħamín o també hamín (judeocastellà, hammin, ḥamin (חמין, חַמִּין) és una espècie de bullit servit durant el Sàbat a les cases dels jueus sefardites.
Veure Bitxo і Chamin
Charqui
Charqui de carn bovina. El charqui (ns entre altres. Quan la deshidratació es realitza en zones com la puna o l'altiplà andí, a causa de les característiques del clima, el charqui resulta pràcticament un aliment liofilitzat (el mateix que el seu freqüent acompanyant d'origen vegetal: el chuño) i pot ser consumit sense una altra preparació, encara que el més comú és que, com al gulash, se'l rehidrati, sent ingredient principal en guisats o formant part del farciment d'empanades, tamales i altres plats.
Veure Bitxo і Charqui
Chermoula
La chermoula o charmoula és un escabetx utilitzat en la cuina d'Algèria, Líbia, Marroc i Tunísia.
Veure Bitxo і Chermoula
Chipotle
El vitxo chipotle (també anomenat chilpotle o chilpocle en castellà, que significa «vitxo fumat») és una mena de xili que s'ha deixat madurar fins a fer-se petit, per a després ser fumat i amanit que es troba en moltes varietats de salses i plats de la cuina mexicana.
Veure Bitxo і Chipotle
Chuàn
caràcter xinès per ''chuàn'', 串, per tal d'anunciar-ne la venda. Els chuàn (xiao'erjing: چُوًا, dungan: Чўан; uigur: كاۋاپ), a vegades també anomenat chuàn'r és un plat de la gastronomia xinesa a base de petites peces de carn rostides en una broqueta i assaonades amb diverses espècies.
Veure Bitxo і Chuàn
Chupícuaro (assentament txitximeca-tolteca)
Chupícuaro és una zona arqueològica ameríndia, localitzada al nord de Mesoamèrica, a l'oest de l'Altiplà central: es troba als turons propers al riu Lerma i al seu afluent el riu Coroneo o Tigre; actualment gran part en restà coberta per la presa de Solís, a sols 7 quilòmetres d'Acámbaro, en l'estat de Guanajuato, a Mèxic.
Veure Bitxo і Chupícuaro (assentament txitximeca-tolteca)
Civilitzacions andines
Les civilitzacions andines eren societats complexes de moltes cultures i pobles, desenvolupades principalment a les valls fluvials dels deserts costaners del Perú.
Veure Bitxo і Civilitzacions andines
Cocoter
El cocoter, coco, palma o palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies i l'única espècie viva del gènere Cocos.
Veure Bitxo і Cocoter
Colonització espanyola d'Amèrica
Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.
Veure Bitxo і Colonització espanyola d'Amèrica
Cubeos
Cubeo, kubeo o pamiwa és un poble indígena que habita en la conca del riu Vaupés, especialment al llarg dels seus afluents Caduyarí i Querarí, així com del Pirabotón i el Cabiyú en l'Alt Vaupés.
Veure Bitxo і Cubeos
Cuina
marinats sobre espàrrecs amb gaspatxo. Escudella. cuina turca Una cuina és un estil de cocció caracteritzat per l'ús de determinats ingredients, tècniques i plats distintius, i normalment associat a una cultura o regió geogràfica específica.
Veure Bitxo і Cuina
Cultius del Nou Món
Muntatge de plantes domesticades del Nou Món. En sentit horari, començant per la part superior esquerra: 1. Blat de moro (''Zea mays'') 2. Tomàquet (''Solanum lycopersicum'') 3. Patata (''Solanum tuberosum'') 4. Vainilla (''Vanilla planifolia'') 5.
Veure Bitxo і Cultius del Nou Món
Cultura chavín
La cultura chavín va ser una civilització pre-incaica que es va desenvolupar durant l'horitzó primerenc i va tenir el seu centre de desenvolupament a Chavín de Huántar que està situat entre els rius Mosna i Huachecsa en l'actual departament d'Ancash al Perú.
Veure Bitxo і Cultura chavín
Cultura Nazca
Nazca és una cultura arqueològica de l'Antic Perú que es va desenvolupar a les valls de l'actual departament d'Ica, al voltant del i va entrar en decadència al.
Veure Bitxo і Cultura Nazca
Cultures agroterrisseres a l'Argentina
Les cultures agroterrisseres en el territori de l'actual Argentina van ser un conjunt de formes locals de les civilitzacions originàries d'Amèrica establertes al territori que actualment pertany a la República Argentina, diferenciades de les poblacions de cultura inferior pel sedentarisme i pel desenvolupament de l'agricultura i la terrisseria.
Veure Bitxo і Cultures agroterrisseres a l'Argentina
Curri verd
El curri verd (tailandès: แกงเขียวหวาน, RTGS: kaeng khiao wan, literalment "curri verd dolç") és una varietat de curri del centre de Tailàndia.
Veure Bitxo і Curri verd
Dak-bokkeum-tang
Dak-bokkeum-tang (o 닭볶음湯) o dak-dori-tang, traduïble com estofat de pollastre picant, és un plat tradicional coreà semblant al jjim o al jorim que s'elabora bullint trossos de pollastre amb verdures i espècies.
Veure Bitxo і Dak-bokkeum-tang
Dal (aliment)
El dal o daal (pronunciat: ) és un terme utilitzat al subcontinent indi per als llegums secs i pelats (llentilles, pèsols i fesols) que no requereixen remullar-se prèviament.
Veure Bitxo і Dal (aliment)
Dinastia Joseon
Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, "Regne de Joseon" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, "Dinastia Joseon") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles.
Veure Bitxo і Dinastia Joseon
Escala Scoville
Una parada de pebrots amb indicació de l'escala Scoville al mercat central de Houston, EUA Lescala Scoville és una mesura de la picantor dels pebrots.
Veure Bitxo і Escala Scoville
Fideus a l'estil de Singapur
Els fideus a l'estil de Singapur són un plat de fideus d'arròs saltats i condimentats amb curri, brots de mongeta, salsa de soia i bitxo en rodanxes.
Veure Bitxo і Fideus a l'estil de Singapur
Gambas al ajillo
Les gambes amb allada o Gambas al ajillo, com s'anomenen a Espanya, són un plat popular de la cuina espanyola que sol trobar-se majoritàriament al sud i centre del territori.
Veure Bitxo і Gambas al ajillo
Gastronomia criolla de Louisiana
Cuina tradicional criolla/cajun amb l'''Étouffée'' de cranc de riu d'un famós restaurant Cajun (Bon Ton Cafe) a Nova Orleans, Louisiana. Griot haitià, un plat tradicional de la cuina criolla. La gastronomia criolla de Louisiana és un estil de cuina originari de Louisiana (centrat en la zona de la Gran Nova Orleans) que barreja influències franceses, espanyoles, caribenyes, africanes, i estatunidenques.
Veure Bitxo і Gastronomia criolla de Louisiana
Gastronomia d'Etiòpia
La gastronomia d'Etiòpia és la gastronomia tradicional pròpia d'Etiòpia i d'Eritrea.
Veure Bitxo і Gastronomia d'Etiòpia
Gastronomia de Bolívia
La gastronomia de Bolívia és la gastronomia tradicional a les cultures i regions que es troben a Bolívia.
Veure Bitxo і Gastronomia de Bolívia
Gastronomia de l'Empordà
Tríptic explicatiu de la gastronomia del Baix Empordà en format PDF. La cuina de l'Empordà tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina empordanesa.
Veure Bitxo і Gastronomia de l'Empordà
Gastronomia de Mèxic
La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.
Veure Bitxo і Gastronomia de Mèxic
Gastronomia de Padang
Cuina tradicional Padang La gastronomia de Padang o gastronomia minang és la cuina del poble minangkabau de Sumatra Occidental, a Indonèsia.
Veure Bitxo і Gastronomia de Padang
Gastronomia del Vietnam
La gastronomia del Vietnam és la gastronomia tradicional pròpia del Vietnam.
Veure Bitxo і Gastronomia del Vietnam
Gastronomia tex-mex
Tortetes de dacsa amb formatge fos ''Quesadillas'' ''Enchiladas'' La gastronomia tex-mex és un tipus de cuina originari del sud-oest dels Estats Units que combina ingredients i plats de la gastronomia de Mèxic amb tècniques i ingredients estatunidencs.
Veure Bitxo і Gastronomia tex-mex
Gochujang
Gochujang Gochujang o gotxujang (en coreà 고추장) és un terme coreà que designa la pasta de pebrot roig picant, un condiment fermentat dolç i picant a la vegada fet de pols de bitxo, arròs glutinós, meju (pols de soia fermentada), yeotgireum (pols de malta d'ordi), i sal.
Veure Bitxo і Gochujang
Grans Antilles
Les Grans Antilles són un grup d'illes del Mar Carib.
Veure Bitxo і Grans Antilles
Gruel
Gruel és el nom en anglès de les farinetes.
Veure Bitxo і Gruel
Gust picant
''Capsicum annuum'' La coentor, coïssor, picantor o gust picant és una sensació de cremor aguda captada pel sentit del gust, a la llengua, en contacte amb certes substàncies, com la capsaicina (compost actiu del pebrot picant), la piperina (al pebre negre), la mirosinasa a la mostassa, l'allicina (a l'all i la ceba), la sinigrina i la gluconasturtiina en el rave rusticà i en el wasabi.
Veure Bitxo і Gust picant
Haejang-guk
Haejang-guk (해장국, 解 酲 -) o sopa de la ressaca fa referència a tota mena de guk o sopa menjada com a cura de la ressaca a la cuina coreana.
Veure Bitxo і Haejang-guk
Harissa
Harissa és una salsa picant d'origen tunisià.
Veure Bitxo і Harissa
Història de la xocolata
Grans de cacau, entesos com a moneda a les cultures de Mesoamèrica La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao.
Veure Bitxo і Història de la xocolata
Huanca
Huanca (del quítxua wanka, "pedra", en relació a un ídol que es trobava en el que avui és la plaça Huamanmarca a Huancayo) és el nom d'un grup humà que es va conèixer des del període dels Estats Regionals i Organitzacions Tribals en els anys 1000 - 1460 d.C la capital dels quals se situava en l'actual districte de Tunanmarca a la Província de Jauja i que habitava el territori de les actuals províncies de Jauja, Concepción, Huancayo i Chupaca.
Veure Bitxo і Huanca
Jiaozi
Un plat de ''jiaozi'' bullits Jiǎozi (xinès tradicional: 餃子; xinès simplificat: 饺子; vietnamita: bánh chẻo; nepalès: म:म:, momo; pronúncia cantonesa: gaau; pronúncia japonesa: gyōza), és una mena de ravioli que va sorgir de la cuina xinesa.
Veure Bitxo і Jiaozi
Karides güveç
Karides güveç, un plat de la cuina turca. Karides güveç (en idioma turc significa estofat de gambes) són gambes fetes al forn en una cassola de fang (denomenat "güveç") a l'estil turc.
Veure Bitxo і Karides güveç
Kebab
El kebab (també anomenat kebap, kabob, kebob o kabab), fa referència a un ampli ventall de plats de carn rostida, generalment cuinats en broquetes, que són originaris d'Orient Mitjà.
Veure Bitxo і Kebab
Kiremitte karides
Kiremitte karides o kiremitte tereyağlı karides. Kiremitte karides o Kiremitte tereyağlı karides és un plat de gambes de la cuina turca.
Veure Bitxo і Kiremitte karides
Llet amb cacau
La llet amb cacau és una beguda a base de llet a la qual es dissol cacau en pols.
Veure Bitxo і Llet amb cacau
Llista de festes gastronòmiques de Galícia
Les festes gastronòmiques de Galícia es componnen d'una sèrie d'esdeveniments celebrats per diferents organitzacions amb la finalitat d'exaltar un determinat producte o grup de productes alimentosos. Algunes d'aquestes han estat declarades Festes d'interès turístic de Galícia o d'Interès turístic nacional.
Veure Bitxo і Llista de festes gastronòmiques de Galícia
Locro
Olla de 100 litres, preparació a llenya Locro, pa i quiquirimichi Quiquirimichi argentí Locro argentí El locro (del quechua ruqru o luqru) és un guisat a força de zapallo, porotos, blat de moro o papes que es consumeix a la zona de la serralada dels Andes, de l'Argentina i el nord de Xile, fins al sud-occident de Colòmbia, passant per Bolívia, Equador, Paraguai i el Perú.
Veure Bitxo і Locro
Mapo doufu
Mapo doufu (xinès: 麻婆豆腐, pinyin: mápó dòufu) és un plat típic de Sichuan, Xina.
Veure Bitxo і Mapo doufu
Marxant
El marxant o blet punxent (Amaranthus retroflexus), és una planta amb flors del gènere dels amarants, de la família de les amarantàcies.
Veure Bitxo і Marxant
Menzel Horr
Menzel Horr (tr) és un poble del nord-est de Tunísia, situat al sud-est de la península del cap Bon, a la governació de Nabeul.
Veure Bitxo і Menzel Horr
Momordica charantia
Una charantia Momordica completa amb dues seccions a la meitat i dues. El cogombre tropical és una planta amb flor de la família de les Cucurbitàcies.
Veure Bitxo і Momordica charantia
Moronga
Moronga, rellena, o morcilla és una classe de botifarró sang.
Veure Bitxo і Moronga
Mostassa (condiment)
La planta de la mostassa La mostassa - del llatí mustum ardens, most ardent - és un condiment preparat a partir de les llavors de plantes de la família de les Brassicàcia, dels gèneres Brassica i Sinapis, que també s'anomena mostassa.
Veure Bitxo і Mostassa (condiment)
Muhammara
Adjika Muhammara o mhammara —en àrab محمرة, Muḥammara— és una salsa picant emprada per a untar, aquesta salsa procedeix originalment d'Alep, Síria, i actualment es pot trobar en alguns llocs com Turquia i el Llevant.
Veure Bitxo і Muhammara
Nachos
Plat de nachos Els nachos són un plat típic tex-mex que consisteix en tortilla xips recoberts de formatge fos, sovint amb altres ingredients.
Veure Bitxo і Nachos
Nocicepció
La nocicepció (del llatí nocere: danyar o ferir) és el procés del sistema nerviós sensorial de codificació d'un estímul nociu.
Veure Bitxo і Nocicepció
Olla podrida
Olla podrida és el nom popular d'un plat original de la cuina espanyola present ja en la gastronomia de l'Edat mitjana, i enquadrat dins la família dels bullits.
Veure Bitxo і Olla podrida
Pebre de Caiena
Pebrot de Caiena, fruit de la pebrotera de Caiena (''Capsicum annuum''), del qual es fa el pebre de Caiena. El pebrot de Caiena o pebre de Caiena és un pebrot picant que prové de la pebrotera de Caiena, una cultivar de l'espècie Capsicum annuum.
Veure Bitxo і Pebre de Caiena
Pebre de cirereta
El pebre de cirereta (Balears) o, simplement, cirereta (País Valencià, Gironès, Empordà, Mallorca), cireret, també dit vitxera (millor que bitxera) (i el fruit vitxo), pebre coent, pebre de banyeta (Menorca), bajoca roja (Alcoi) o citró (Eivissa) (Capsicum frutescens on Capsicum significa "caixa", ja que les llavors estan dins d'una espècie de caixa i Frutescens significa "que esdevé llenyós" donat que és un arbust) pertany a la família de les solanàcies, al gènere Capsicum.
Veure Bitxo і Pebre de cirereta
Pebre de Sichuan
El pebre de Sichuan, també conegut com a coriandre xinès, és una espècia comuna en la gastronomia xinesa i també en la del Nepal i l'Índia.
Veure Bitxo і Pebre de Sichuan
Pebre vermell
El pebre vermell, pebre roig o pebre bord (Balears) és un condiment en forma de pols vermella derivat de la molta de diferents varietats de pebrera, com la nyora o el bitxo, el fruit de la pebrotera.
Veure Bitxo і Pebre vermell
Pebrot morro de bou
Pebrot de morro de bou o pebrot vermell. Brot tendre de pebrot de morro de bou. Pebrot vermell o pebrot de morro de bou és la denominació habitual per a certes varietats de Capsicum annuum.
Veure Bitxo і Pebrot morro de bou
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears).
Veure Bitxo і Pebrotera
Peus de porc
Els peus de porc és un plat elaborat amb els peus de porc, un dels animals més ben aprofitats per a l'alimentació de l'home.
Veure Bitxo і Peus de porc
Pico de gallo
Pico de gallo (literalment, en català "bec de gall") és el nom que reben a la cuina mexicana un tipus de salses regionals que sempre inclouen fruita i verdura fresca tallades en quadradets.
Veure Bitxo і Pico de gallo
Pollastre Gōng Bǎo
El pollastre Gōng Bǎo, també conegut com a pollastre Kung Pao, és un plat tradicional de la gastronomia de la província de Sichuan, a la Xina.
Veure Bitxo і Pollastre Gōng Bǎo
Puebla de Zaragoza
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).
Veure Bitxo і Puebla de Zaragoza
Quesadilla mexicana
Tall d'una quesadilla de farina de blat Quesadilles de ''tortilla'' de farina de blat. Quesadilla amb pernil i ''tortilla'' de farina de blat. La quesadilla mexicana és un antojito ("aperitiu") originari de Mèxic fet amb una tortilla mexicana i formatge ratllat.
Veure Bitxo і Quesadilla mexicana
Raita
La raita és un condiment de la cuina del sud d'Àsia fet amb dahi (iogurt, sovint anomenat recuit) juntament amb verdures crues o cuites, més poques vegades fruita, o en el cas de boondi raita, amb gotes fregides de sèrum de mantega fetes de besan (farina de cigró).
Veure Bitxo і Raita
Religió muisca
La cerimònia religiosa més coneguda dels muisques és la que tenia lloc en la Llacuna de Guatavita, coneguda com a "Cerimònia del Daurat", de la qual la Bassa Muisca és un dels vestigis arqueològics. La religió muisca és una manifestació religiosa practicada pels muisques des de l'època prehispánica fins a l'actualitat, ja que diversos grups de reconstruccionisme pagà busquen reviure la cultura muisca en les seves diferents dimensions, incloent la dimensió espiritual.
Veure Bitxo і Religió muisca
Ropa vieja
La ropa vieja, carn desmechada, carn esmicolada o carn mechada és una preparació a base de carn esfilegada, específicament de la faldilla de la vaca, consumida a Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Canàries, Hondures, Mèxic, Puerto Rico, Panamà i Veneçuela.
Veure Bitxo і Ropa vieja
Salsa (tex-mex)
Salsa ''pico de gallo'' amb tortilla xips En la gastronomia tex-mex, salsa (/'sɑlsə/ en anglès) es refereix a algunes salses adaptades de la cuina mexicana; la paraula és un préstec del castellà i no s'aplica a totes les salses mexicanes.
Veure Bitxo і Salsa (tex-mex)
Salsa puttanesca
Plat d'espaguetis a la puttanesca La salsa puttanesca, salsa alla puttanesca, és una salsa derivada de la salsa de tomàquet de la cuina italiana.
Veure Bitxo і Salsa puttanesca
Salsa Tabasco
La salsa Tabasco és una famosa salsa picant d'origen estatunidenc, creada el 1868 per Edmund McIlhenny.
Veure Bitxo і Salsa Tabasco
Sambal
El sambal és una salsa picant d'Indonèsia feta generalment a partir de la barreja d'una diversitat de bitxos amb ingredients com ara pasta de gambes, all, gingebre, escalunya, ceba tendra, sucre de palma i suc de llima.
Veure Bitxo і Sambal
Sang amb ceba
La sang amb ceba és un plat tradicional de la cuina de les Balears, de Catalunya, del País Valencià i d'altres llocs de la península Ibèrica i de la Conca del Mediterrani.
Veure Bitxo і Sang amb ceba
Sarma
Un plat de ''lahana sarma'' Fulles de vinya farcits amb carn vermella) i la típic salsa de iogurt amb all a sobre, de la cuina turca. Sarma (en turc, armeni o romanès, sarmale en plural en romanès, i сарма en la majoria de llengües eslaves meridionals) és el nom amb què es coneixen diferents aliments embolcallats amb fulles de vinya o col, essent un dels plats més característics de la regió dels Balcans i d'altres àrees veïnes.
Veure Bitxo і Sarma
Saupiquet (salsa)
El salpiquet (en fr. saupiquet) és una salsa picant, fins i tot coent, espessa, que acompanya d'una manera privilegiada la llebre caçada i rostit a l'ast, però que és també adaptada a altres carns rostides.
Veure Bitxo і Saupiquet (salsa)
Sofregit
El mot sofregit, sofrit o sofregida, segons localitats, serveix per anomenar la salsa base de molts plats de cullera.
Veure Bitxo і Sofregit
Solanàcies
Les solanàcies són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides, amb una distribució cosmopolita.
Veure Bitxo і Solanàcies
Sopa agrepicant
Per sopa agrepicant s'entén un tipus de sopa comuna a diverses tradicions culinàries asiàtiques, que conté ingredients que la fan picant i agra.
Veure Bitxo і Sopa agrepicant
Superdegustació
La superdegustació és la capacitat d'algunes persones de notar el sentit del gust amb més intensitat que la mitjana.
Veure Bitxo і Superdegustació
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Veure Bitxo і Suquet de peix
Tailàndia
Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el Golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Birmània.
Veure Bitxo і Tailàndia
Tarma
Plaça d'Armes de Tarma Tarma és una ciutat al centre del Perú, capital de l'homònima província andí-amazónica en el departament de Junín.
Veure Bitxo і Tarma
Tofu pudent
El tofu pudent és un tipus de tofu fermentat que es caracteritza per la seva forta olor, sovint comparable amb escombraries podrides, mitjons bruts i mullats o llet agra.
Veure Bitxo і Tofu pudent
Transducció sensorial
La transducció sensorial és un procés neurofisiològic en el qual es produeix una interacció física entre el medi i l'organisme.
Veure Bitxo і Transducció sensorial
Wilbur Scoville
Wilbur Lincoln Scoville (22 de gener de 1865 – 10 de març de 1942) va ser un farmacèutic nord-americà conegut per la creació de la prova organolèptica de Scoville; actualment conegut com a escala Scoville.
Veure Bitxo і Wilbur Scoville
Xakhxukha
Xakhxukha. ''Marqa'' barrejada amb ''Rougag'' llesta per menjar Xakhxukha (Chakhchoukha, chekhechoukha o chakhchoura) és un plat de la gastronomia d'Algèria.
Veure Bitxo і Xakhxukha
Xili (plat)
El xili amb carn, sovint anomenat xili, és un guisat propi de la gastronomia tex-mex.
Veure Bitxo і Xili (plat)
Xili habanero
Capsicum chinense, pebrot havà', 'vitxo havà' o 'vitxo de l'Havana', és una espècie de pebrot picant amb diverses varietats, com ara el 'pebrot havà', lají panca i lají limo.
Veure Bitxo і Xili habanero
També conegut com Bitxos, Capsicum annuum L. var. minimum, Pebre picant, Pebrot picant, Pesteta, Vitet, Vitxo.