Obrir a Google MapsTaula de continguts
30 les relacions: Albert el Gran, Anna Schäffer, Anne Catherine Emmerich, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Praga, Arquebisbat de Salzburg, Bisbat de Freising, Bisbat de Nitra, Bisbat de Passau, Conclave de 1758, Conrad III de Baviera, Consistoris del Papa Francesc, Ducat de Baviera, Electorat de Baviera, Enric X de Baviera, Gerhard Ludwig Müller, Jan Očko z Vlašimi, Joan Teodor de Baviera, Karl Weinmann, Lluís II del Palatinat, Lutici, Mediatització i secularització, Melchior von Diepenbrock, Mlada, Nördlingen, Odiló de Baviera, Superhumeral, Wolfgang de Ratisbona, Wolfgang de Wittelsbach.
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Veure Bisbat de Ratisbona і Albert el Gran
Anna Schäffer
Anna Schäffer (Mindelstetten, 18 de febrer de 1882 – Mindelstetten, 5 d'octubre de 1925) va ser una dona catòlica de Baviera que va passar dinou anys invàlida després d'un accident a la feina, va passar els últims anys de la seva vida dedicada a la pregària i la pobresa: beatificada el 1998, va ser proclamada santa pel Papa Benet XVI el 21 de d'octubre de 2012.
Veure Bisbat de Ratisbona і Anna Schäffer
Anne Catherine Emmerich
Anne Catherine Emmerich (també Anna Katharina Emmerick; 8 de setembre de 1774 - 9 de febrer de 1824) va ser una canongessa agustiniana catòlica regular de Windesheim, mística, visionària mariana, extàtica i estigmatista Va néixer a Flamschen, una comunitat agrícola de Coesfeld, a la diòcesi de Münster, Westfàlia, Alemanya, i va morir als 49 anys a Dülmen, on havia estat monja, i més tard va quedar postrada en llit.
Veure Bisbat de Ratisbona і Anne Catherine Emmerich
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Veure Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat d'Olomouc
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Praga
Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.
Veure Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Praga
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Veure Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Salzburg
Bisbat de Freising
Catedral Orgue Palau arquebisbal (Palau Holnstein) Escut de l'arxidiòcesi El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya.
Veure Bisbat de Ratisbona і Bisbat de Freising
Bisbat de Nitra
El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.
Veure Bisbat de Ratisbona і Bisbat de Nitra
Bisbat de Passau
El bisbat de Passau o Diòcesi de Passau és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Alemanya i a l'edat mitjana també un principat eclesiàstic.
Veure Bisbat de Ratisbona і Bisbat de Passau
Conclave de 1758
El conclave de 1758, convocat després de la mort del Papa Benet XIV, i va acabar amb l'elecció del cardenal Carlo Rezzonico, que va prendre el nom de Climent XIII.
Veure Bisbat de Ratisbona і Conclave de 1758
Conrad III de Baviera
Conrad III (al voltant de 1020 - 5 de desembre de 1055), també conegut com a Cunó o Kunó, fou duc de Baviera de 1049 a 1053.
Veure Bisbat de Ratisbona і Conrad III de Baviera
Consistoris del Papa Francesc
El Papa Francesc Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Francesc, amb la indicació de tots els cardenals creats.
Veure Bisbat de Ratisbona і Consistoris del Papa Francesc
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Bisbat de Ratisbona і Ducat de Baviera
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Veure Bisbat de Ratisbona і Electorat de Baviera
Enric X de Baviera
Parentius d'Enric Enric X de Baviera dit l'Orgullós o el Superb (vers 1108-20 d'octubre de 1139) va ser duc de Baviera (1126-1139), duc de Saxònia (com Enric II de Saxònia, 1137-1139), i marcgravi de Toscana (1137-1139).
Veure Bisbat de Ratisbona і Enric X de Baviera
Gerhard Ludwig Müller
Gerhard Ludwig Müller (nascut el 31 de desembre de 1947) és un cardenal catòlic alemany i Prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 2 de juliol de 2012.
Veure Bisbat de Ratisbona і Gerhard Ludwig Müller
Jan Očko z Vlašimi
Jan Očko z Vlašimi (en alemany: Johann Otschko von Wlaschim), nascut vers el 1292 i mort el 14 de gener de 1380, va ser el segon Arquebisbe de Praga i cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat de Ratisbona і Jan Očko z Vlašimi
Joan Teodor de Baviera
Joan Teodor de Baviera (3 de setembre de 1703 a Múnic – 27 de gener de 1763 a Lieja) era príncep-bisbe de Ratisbona, de Freising, i del principat de Lieja.
Veure Bisbat de Ratisbona і Joan Teodor de Baviera
Karl Weinmann
Karl Weinmann (Vohenstrauß, 22 de desembre de 1873 - ?) fou un musicògraf alemany.
Veure Bisbat de Ratisbona і Karl Weinmann
Lluís II del Palatinat
Lluís de Wittelsbach, Lluís el Sever o Lluís II de Baviera —Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein — (Heidelberg, 13 d'abril de 1229 - Heidelberg, 2 de febrer de 1294) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin del 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255).
Veure Bisbat de Ratisbona і Lluís II del Palatinat
Lutici
Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.
Veure Bisbat de Ratisbona і Lutici
Mediatització i secularització
Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.
Veure Bisbat de Ratisbona і Mediatització i secularització
Melchior von Diepenbrock
Melchior, Freiherr von Diepenbrock (nascut el 6 de gener de 1798 a Bocholt, Westphalia; mort al Castell de Johannesberg a Jauernig, el 20 de gener de 1853) va ser un cardenal alemany que serví com a Príncep-Bisbe de Breslau.
Veure Bisbat de Ratisbona і Melchior von Diepenbrock
Mlada
Mlada va ser una abadessa benedictina i fundadora del primer monestir a Bohèmia.
Veure Bisbat de Ratisbona і Mlada
Nördlingen
Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.
Veure Bisbat de Ratisbona і Nördlingen
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Veure Bisbat de Ratisbona і Odiló de Baviera
Superhumeral
arquebisbe de Cracòvia per la reina santa Eduvigis de Polònia el 1384/85. Un superhumeral (del llatí super, "sobre" i umerus, "espatlla", per tant, una indumentària "sobre l'espatlla"), és una vestimenta litúrgica usada exclusivament pels bisbes, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana.
Veure Bisbat de Ratisbona і Superhumeral
Wolfgang de Ratisbona
Wolfgango, o Volfang o Wolfang (Pfulligen, Suàbia, 924 - Pupping, Àustria, 31 d'octubre de 994) va ser un monjo benedictí; es formà a Reichenau i a Würzburg i fou monjo a Einsiedeln i bisbe de Ratisbona (972), hi organitzà el bisbat i la vida monàstica.
Veure Bisbat de Ratisbona і Wolfgang de Ratisbona
Wolfgang de Wittelsbach
Wolfgang de Wittelsbach o de Baviera (Múnic, 1 de novembre de 1451 - Landsberg am Lech, 24 de maig de 1514) de la casa de Wittelsbach fou el més jove dels fills del duc Albert III de Baviera-Múnic i d'Anna de Brunswick-Grubenhagen.
Veure Bisbat de Ratisbona і Wolfgang de Wittelsbach
També conegut com Diòcesi de Ratisbona.