Taula de continguts
39 les relacions: Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia), Bamberg, Bertold I d'Ístria, Bertold IV de Merània, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Meissen, Bisbat de Metz, Bisbat de Würzburg, Casa d'Eppenstein, Catedral de Bamberg, Climent II, Comtat d'Andechs, Comtat de Charpeigne, Comtat de Saintois, Comtat de Weimar, Ducat de Francònia, Ducat de Merània, Electorat de Baviera, Enric I de Bohèmia, Herman I de Caríntia, Herzogenaurach, Jan Očko z Vlašimi, Judici de les bruixes de Bamberg, Lliga Catòlica (1609), Mediatització i secularització, Nuremberg, Ortenau, Otó de Bamberg, Otó III de Borgonya, Papat franc, Peter von Schaumberg, Seda romana d'Orient, Superhumeral, Ulric I de Caríntia, Villach, Walter Brandmüller, Willigis.
Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia)
Anna de Bohèmia —Anna Lehnická en txec, Anna Przemyślidka en polonès— (Praga, 1204 – 26 de juny del 1265) fou duquessa de Silèsia.
Veure Bisbat de Bamberg і Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia)
Bamberg
* Bamberg (ciutat d'Alemanya), ciutat al Land de Baviera a la regió de l'Alta Francònia, a Alemanya.
Veure Bisbat de Bamberg і Bamberg
Bertold I d'Ístria
Bertold III d'Andechs (vers 1110/1122 – 14 de desembre de 1188) fou comte d'Andechs i marcgravi d'Ístria i Carniola (com Bertold I) de 1173 a 1188.
Veure Bisbat de Bamberg і Bertold I d'Ístria
Bertold IV de Merània
Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).
Veure Bisbat de Bamberg і Bertold IV de Merània
Bisbat d'Eichstätt
El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998.
Veure Bisbat de Bamberg і Bisbat d'Eichstätt
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes.
Veure Bisbat de Bamberg і Bisbat d'Estrasburg
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bisbat de Bamberg і Bisbat de Bozen-Brixen
Bisbat de Meissen
El bisbat de Meissen (alemany Bistum Meißen) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica i també un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bisbat de Bamberg і Bisbat de Meissen
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Bisbat de Bamberg і Bisbat de Metz
Bisbat de Würzburg
La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Veure Bisbat de Bamberg і Bisbat de Würzburg
Casa d'Eppenstein
El Eppensteiner (Casa dels Eppenstein) eren una família noble medieval, que va proporcionar alguns marcgravis d'Estíria i ducs de Caríntia i són considerats els primers ducs natius.
Veure Bisbat de Bamberg і Casa d'Eppenstein
Catedral de Bamberg
Altar de Veit Stoss Nau central La catedral de Bamberg (en alemany: Bamberger Dom), dedicada a Sant Pere i Sant Jordi, és un dels monuments arquitectònics més coneguts a Alemanya i ha estat la fita més famosa de Bamberg des del seu acabament al.
Veure Bisbat de Bamberg і Catedral de Bamberg
Climent II
Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.
Veure Bisbat de Bamberg і Climent II
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bisbat de Bamberg і Comtat d'Andechs
Comtat de Charpeigne
El comtat de Charpeigne fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada a l'antic pagus Scarponensis, derivat de l'antic campament romà de Scarpona, a Dieulouard a la riba del Mosel·la, al sud de Pont-à-Mousson.
Veure Bisbat de Bamberg і Comtat de Charpeigne
Comtat de Saintois
El comtat de Saintois fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada al sud de Toul, a l'est del Soulossois i a l'oest del Chaumontois.
Veure Bisbat de Bamberg і Comtat de Saintois
Comtat de Weimar
El comtat de Weimar va ser una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que estava situada a l'àrea de l'actual estat de Turíngia.
Veure Bisbat de Bamberg і Comtat de Weimar
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Veure Bisbat de Bamberg і Ducat de Francònia
Ducat de Merània
Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.
Veure Bisbat de Bamberg і Ducat de Merània
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Veure Bisbat de Bamberg і Electorat de Baviera
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Veure Bisbat de Bamberg і Enric I de Bohèmia
Herman I de Caríntia
Herman I de Caríntia i II de Sponheim (mort 4 d'octubre de 1181) fou duc de Caríntia des de 1161 fins a la seva mort vint anys després.
Veure Bisbat de Bamberg і Herman I de Caríntia
Herzogenaurach
Herzogenaurach és una ciutat al districte d'Erlangen-Höchstadt, a Baviera, Alemanya.
Veure Bisbat de Bamberg і Herzogenaurach
Jan Očko z Vlašimi
Jan Očko z Vlašimi (en alemany: Johann Otschko von Wlaschim), nascut vers el 1292 i mort el 14 de gener de 1380, va ser el segon Arquebisbe de Praga i cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat de Bamberg і Jan Očko z Vlašimi
Judici de les bruixes de Bamberg
Catedral de Bamberg El Judici de les bruixes de Bamberg van tenir lloc a Bamberg entre el 1626 i 1631, va ser una sèrie de caça de bruixes en massa al sud d'Alemanya, contemporani amb els judicis de bruixes de Würzburg i d'altres.
Veure Bisbat de Bamberg і Judici de les bruixes de Bamberg
Lliga Catòlica (1609)
Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Bisbat de Bamberg і Lliga Catòlica (1609)
Mediatització i secularització
Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.
Veure Bisbat de Bamberg і Mediatització i secularització
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Bisbat de Bamberg і Nuremberg
Ortenau
El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.
Veure Bisbat de Bamberg і Ortenau
Otó de Bamberg
Otó de Bamberg (alemany: Otto von Bamberg; polonès: Otton z Bambergu) 1060 ó 1061 – 30 de juny de 1139) va ser un bisbe i missioner medieval alemany qui, com a legat papal, convertí gran part de la Pomerània al cristianisme.
Veure Bisbat de Bamberg і Otó de Bamberg
Otó III de Borgonya
Otó II d'Andechs i Merània i Otó III de Borgonya (1208- 1248) fou comte d'Andechs, duc de Merània i comte de Borgonya.
Veure Bisbat de Bamberg і Otó III de Borgonya
Papat franc
La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.
Veure Bisbat de Bamberg і Papat franc
Peter von Schaumberg
fou un cardenal bavarès.
Veure Bisbat de Bamberg і Peter von Schaumberg
Seda romana d'Orient
Detall de seda romana d'Orient amb representacions de carros en medallons, de la tomba de Carlemany a Aquisgrà (Aix-la-Chapelle), exposat al Museu de Cluny, París. La seda romana d'Orient és la seda produïda a l'Imperi Romà d'Orient des del fins que la caiguda de Constantinoble el 1453.
Veure Bisbat de Bamberg і Seda romana d'Orient
Superhumeral
arquebisbe de Cracòvia per la reina santa Eduvigis de Polònia el 1384/85. Un superhumeral (del llatí super, "sobre" i umerus, "espatlla", per tant, una indumentària "sobre l'espatlla"), és una vestimenta litúrgica usada exclusivament pels bisbes, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana.
Veure Bisbat de Bamberg і Superhumeral
Ulric I de Caríntia
Ulric I († 7 abril 1144) de la casa de Sponheim, fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona (1135-1144) Era el fill gran del duc Engelbert i d'Uta de Passau.
Veure Bisbat de Bamberg і Ulric I de Caríntia
Villach
Villach (eslovè: Beljak, italià: Villaco, furlà: Vilac) és la segona vila en importància de Caríntia i la setena d'Àustria.
Veure Bisbat de Bamberg і Villach
Walter Brandmüller
Walter Brandmüller PhD (nascut el 5 de gener de 1929) és un cardenal de l'Església Catòlica i president emèrit del Comitè Pontifici de Ciències Històriques.
Veure Bisbat de Bamberg і Walter Brandmüller
Willigis
Willigis (? - 23 de febrer de 1011) fou Arquebisbe de Magúncia a finals del i principis del i un dels principals propulsor de la construcció de la Catedral de Magúncia.
Veure Bisbat de Bamberg і Willigis
També conegut com Arquebisbat de Bamberg, Arxidiòcesi de Bamberg.