Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Big Bang

Índex Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

237 les relacions: A1689-zD1, Acceleradors de partícules a la cultura popular, Akira (pel·lícula), ALICE, Anna Frebel, Antimatèria, Antiprotó, Any còsmic, Aprenentatge profund, Arno Allan Penzias, Article Alpher–Bethe–Gamow, Article B2FH, Astrobiologia, Astronomia, Astronomia observacional, Atòmica i astrofísica molecular, Època de la gran unificació, Època dels quarks, Època electrofeble, Època fotònica, Època hadrònica, Època leptònica, Ésser humà, Àtom, Barió, Bariogènesi, BBN, BBT, Benet XVI, Beril·li, Beth Rivkah, Big Bang Observer, Big Crunch, Boy band, Breu història del temps, Buit, BX442, Calendari còsmic, Cap d'any iazidi, Carboni, Cervell, COBE, Constant de Hubble, Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme, Cosmogonia, Cosmologia cíclica conforme, Cosmologia física, Cosmologia fractal, Cosmos, Cosmos: A Space-Time Odyssey, ..., Cosmos: Un viatge personal, Cronologia de la cosmologia, Cronologia del Big Bang, Cronologia del futur llunyà, Densitat (desambiguació), Densitat de Planck, Desintegració del protó, Desplaçament cap al roig, Destí final de l'Univers, Diego Rivera, Doctrina de l'Església Catòlica, Doctrina social de Pius XII, Edat de l'Univers, Edward Kolb, Edwin Hubble, Efecte Doppler, EGSY8p7, El món de Sofia, Electró, Elements del període 1, Elements del període 2, Els Quatre Fantàstics, Energia del punt zero, Energia fosca, Equació d'estat (cosmologia), Escàndol Bogdànov, Esfaleró, Espai, Espai exterior, Espectroscòpia astronòmica, Estat de la matèria, Estel exòtic, Estel hipergegant, Estrella compacta, Estructura de l'univers a gran escala, Expansió accelerada de l'Univers, Expansió còsmica en escala, Expansió de l'Univers, Física, Física més enllà del model estàndard, Fons còsmic de neutrins, Forat negre, Forat negre microscòpic, Forat negre primordial, Forat negre supermassiu, Força, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Formació d'estructures, Formació i evolució de les galàxies, Formació i evolució del sistema solar, Fred Hoyle, Fritz Zwicky, Galactus, Galàxia, Galàxia del Sombrero, Galàxia nana, Geoffrey Burbidge, George Gamow, George Smoot, Georges Lemaître, Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Gran Telescopi Canàries, Gràfica cronològica del Big Bang, GRB 090423, Gregg Henriques, Guy Serra, Halton Arp, HE0107-5240, Heinrich Olbers, Heli, Heli 4, Henrietta Swan Leavitt, Hermann Bondi, Hidrogen, Hipòtesi del zoològic, Història de l'astronomia, Història de la ciència, Història de la investigació dels esclats de raigs gamma, Història de la teoria del Big Bang, Història de la Terra, Horitzó cosmològic, Inflació còsmica, Inflató, Interacció electrofeble, Introducció a la relativitat general, Irving Segal, Isòtops de l'heli, Isòtops del liti, James Hopwood Jeans, John C. Mather, John Munroe Longyear, K-pop, Kelvin, L'arbre de la vida (pel·lícula de 2011), La ciència i la Bíblia, Laser Interferometer Space Antenna, Liti, Llei de Hubble-Lemaître, Llista d'episodis de The Big Bang Theory, Llista de videojocs de Nintendo 64, Llum cansada, MACS J1149 Lensed Star 1, Mars & Roses, Matèria, Matèria fosca, Matèria fosca bariònica, Matèria fosca calenta, Matèria QCD, Mètrica d'Alcubierre, Mètrica FLRW, Mecanisme Affleck–Dine, Metall alcalí, Milton Humason, Model estàndard, Model Lambda-CDM, Moment de Planck, Monisme, Monopol magnètic, Multivers, Nana blanca, Nana roja, Natura, Navalla d'Occam, Nebulosa planetària, Nebulosa solar, Neocreacionisme, Neutrí, NGC 4414, Nombres grans, Nucleosíntesi, Nucleosíntesi primordial, Observatori W. M. Keck, Origen de l'Univers, Origen de la vida, Ou còsmic, Paradoxa d'Olbers, Paradoxa de Clausius, Període de la taula periòdica, Plasma astrofísic, Població estel·lar, Pols intergalàctica, Portada/article març 6, Primera llum, Procés triple-alfa, Quark, Quark d, Quark u, Quàsar, Radiació còsmica de fons, Radiofont, Resum d'astronomia, Robert Woodrow Wilson, Sandra Faber, Silver Surfer, Sinéad Griffin, Singularitat gravitatòria, Sistema termodinàmic, SN 2006gy, Soroll, Stephen Hawking, Supercúmul del Serpentari, Superdeterminisme, Superforça, Telescopi espacial James Webb, Temperatura de Planck, Temps, Temps de Planck, Temps imaginari, Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking, Teoria científica, Teoria científica obsoleta, Teoria de l'estat estacionari, Teoria de la gravetat de l'arc de Sant Martí, The Big Bang Theory, The Nature of Things, ULAS J1342+0928, Una breu història de gairebé tot, Univers, Univers ecpiròtic, Univers observable, Univers oscil·lant, Vera Rubin, Vesto Slipher, WHL0137-LS, WMAP. Ampliar l'índex (187 més) »

A1689-zD1

A1689-zD1 és una de les galàxies més antigues, i la més llunyana descoberta des de febrer de 2008 fins al descobriment de UDFy-38135539 en 2010.

Nou!!: Big Bang і A1689-zD1 · Veure més »

Acceleradors de partícules a la cultura popular

Els acceleradors de partícules tenen certa presència a la cultura popular especialment al camp de la ciència-ficció, però també en la divulgació científica, literatura de ficció, pel·lícules i sèries de diversos gèneres i altres àmbits de la cultura popular on s'inclouen temes relacionats amb la física de partícules.

Nou!!: Big Bang і Acceleradors de partícules a la cultura popular · Veure més »

Akira (pel·lícula)

és una pel·lícula japonesa de dibuixos animats d'estil ciberpunk del 1988 que va ser dirigida per Katsuhiro Otomo.

Nou!!: Big Bang і Akira (pel·lícula) · Veure més »

ALICE

El Gran Experiment al Col·lisionador d'Ions (ALICE, A Large Ion Collider Experiment) és un dels 7 experiments de detecció de l'LHC al laboratori internacional del CERN a Ginebra.

Nou!!: Big Bang і ALICE · Veure més »

Anna Frebel

Anna Frebel (Berlín, 1980) és una astrònoma alemanya, reconeguda per la seva recerca en les estrelles més antigues de l'univers.

Nou!!: Big Bang і Anna Frebel · Veure més »

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Nou!!: Big Bang і Antimatèria · Veure més »

Antiprotó

L'antiprotó és l'antipartícula del protó.

Nou!!: Big Bang і Antiprotó · Veure més »

Any còsmic

Un any galàctic, també conegut com a any còsmic, és el període que triga el sistema solar a fer una òrbita al voltant del centre de la Via Làctia.

Nou!!: Big Bang і Any còsmic · Veure més »

Aprenentatge profund

L'aprenentatge profund (en anglès, deep learning) és una tècnica d’extracció i transformació de noves característiques del processament de la informació, les quals poden ser de forma supervisada o no.

Nou!!: Big Bang і Aprenentatge profund · Veure més »

Arno Allan Penzias

Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.

Nou!!: Big Bang і Arno Allan Penzias · Veure més »

Article Alpher–Bethe–Gamow

En cosmologia física, l’article Alpher–Bethe–Gamow, també anomenat article αβγ, va ser escrit per Ralph Alpher, en aquell moment estudiant de doctorat en física, i el seu tutor, George Gamow.

Nou!!: Big Bang і Article Alpher–Bethe–Gamow · Veure més »

Article B2FH

L'article B²FH s'anomena així per les inicials dels seus autors: Margaret Burbidge, Geoffrey Burbidge, William A. Fowler, i Fred Hoyle, l'article científic és una fita en l'origen dels elements químics, es va publicar en Reviews of Modern Physics el 1957.

Nou!!: Big Bang і Article B2FH · Veure més »

Astrobiologia

Mart entre estrelles Lastrobiologia (del grec àstron.

Nou!!: Big Bang і Astrobiologia · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Big Bang і Astronomia · Veure més »

Astronomia observacional

Las Campanas L'astronomia observacional és una divisió de la ciència astronòmica que es dedica a la gravació de dades, en contrast amb l'astrofísica teòrica, que se centra principalment en la recerca de les implicacions mesurables de física models.

Nou!!: Big Bang і Astronomia observacional · Veure més »

Atòmica i astrofísica molecular

D'aquí a uns pocs milions d'anys, la llum de les estrelles brillants s'haurà evaporat aquest núvol molecular de gas i pols. El núvol s'ha desprès de la Nebulosa de la Quilla. Les estrelles acabades de formar són visibles a prop, les seves imatges enrogides per la llum blava es dispersen preferentment per la pols omnipresent. Aquesta imatge s'estén aproximadament uns dos anys llum, i va ser presa pel Telescopi Espacial Hubble en el 1999. L'astrofísica atòmica té a veure amb la realització dels càlculs de física atòmica que seran útils per als astrònoms i l'ús de dades atòmiques per a la interpretació de les observacions astronòmiques.

Nou!!: Big Bang і Atòmica i astrofísica molecular · Veure més »

Època de la gran unificació

En cosmologia física, assumint que la natura és descrita per una teoria de la gran unificació, l'època de la gran unificació fou el període de l'evolució del jove univers que succeí l'època de Planck, a partir d'uns 10-43 després del Big Bang, en què la temperatura era comparable a les temperatures característiques de les teories de la gran unificació.

Nou!!: Big Bang і Època de la gran unificació · Veure més »

Època dels quarks

En cosmologia física, l'època dels quarks fou el període de l'evolució del jove univers en què les forces fonamentals de la gravetat, l'electromagnetisme, la força forta i la força feble havien assumit la seva forma actual, però la temperatura de l'univers encara era massa elevada perquè els quarks s'unissin per formar hadrons.

Nou!!: Big Bang і Època dels quarks · Veure més »

Època electrofeble

En cosmologia física, l'època electrofeble fou el període de l'evolució del jove univers en què la temperatura de l'univers era prou elevada per fusionar l'electromagnetisme i la força feble en una única força electrofeble (> 100 GeV).

Nou!!: Big Bang і Època electrofeble · Veure més »

Època fotònica

L'època fotònica és un període posterior al Big Bang caracteritzat pel domini del fotó, que va esdevenir-se uns deu segons després de l'explosió primordial.

Nou!!: Big Bang і Època fotònica · Veure més »

Època hadrònica

En cosmologia física, l'època hadrònica fou el període de l'evolució del jove univers durant el qual la massa de l'univers era dominada per hadrons.

Nou!!: Big Bang і Època hadrònica · Veure més »

Època leptònica

En els models cosmològics del Big Bang, l'època leptònica va ser el període de l'evolució de l'univers primerenc en què els leptons (concretament electrons i neutrins) dominaven la massa de l'Univers.

Nou!!: Big Bang і Època leptònica · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Big Bang і Ésser humà · Veure més »

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.

Nou!!: Big Bang і Àtom · Veure més »

Barió

Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.

Nou!!: Big Bang і Barió · Veure més »

Bariogènesi

En cosmologia, la bariogènesi és un terme genèric utilitzat per a referir-se als hipotètics processos físics que podrien haver produït una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creació de l'univers, resultant en quantitats elevades de matèria ordinària residual en l'Univers avui dia.

Nou!!: Big Bang і Bariogènesi · Veure més »

BBN

* Bolt, Beranek and Newman, empresa estatunidenca del camp de l'alta tecnologia pionera d'Internet.

Nou!!: Big Bang і BBN · Veure més »

BBT

* Big Bang (del seu nom en anglès Big Bang Theory), model cosmològic estàndard de l'univers.

Nou!!: Big Bang і BBT · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Big Bang і Benet XVI · Veure més »

Beril·li

El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.

Nou!!: Big Bang і Beril·li · Veure més »

Beth Rivkah

Beth Rivkah (en hebreu: בית רבקה) (en català: "La Casa de Rebeca"), formalment coneguda com a Escoles Associades Beth Rivkah, és un sistema escolar privat per a nenes afiliat al moviment hassídic Jabad-Lubavitx. Va ser establert en 1941 pel Rabí Iosef Itzjak Schneerson, el sisè Rebe de Lubavitx, i desenvolupat pel seu gendre, el Rabí Menachem Mendel Schneerson, el setè Rebe de Lubavitx.

Nou!!: Big Bang і Beth Rivkah · Veure més »

Big Bang Observer

El Big Bang Observer (BBO) és una proposta de missió espacial successora de la Laser Interferometer Space Antenna (LISA).

Nou!!: Big Bang і Big Bang Observer · Veure més »

Big Crunch

En cosmologia, el Big Crunch o gran col·lapse és una de les hipòtesis sobre el futur de l'Univers.

Nou!!: Big Bang і Big Crunch · Veure més »

Boy band

El terme boy band designa un grup musical format per homes que en el moment de la formació del grup eren joves, i que solen fer cançons dirigides a noies joves.

Nou!!: Big Bang і Boy band · Veure més »

Breu història del temps

Breu història del temps, originalment i en anglès A Brief History of Time, és un conegut llibre de divulgació científica escrit pel físic anglès Stephen Hawking i publicat per primera vegada per Bantam Dell Publishing Group el 1988.

Nou!!: Big Bang і Breu història del temps · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Big Bang і Buit · Veure més »

BX442

BX442 és una galàxia espiral de gran disseny.

Nou!!: Big Bang і BX442 · Veure més »

Calendari còsmic

Una vista gràfica del calendari còsmic, amb els mesos de l'any, els dies de desembre i l'últim minut. El calendari còsmic és una escala per visualitzar la cronologia de l'Univers extrapolant-la a un calendari anual.

Nou!!: Big Bang і Calendari còsmic · Veure més »

Cap d'any iazidi

El cap d'any iazidi, anomenat Çarşema Sor («dimecres vermell») o Çarşema Serê Nîsanê («dimecres a començament d'abril») en kurd del nord, és la festivitat de cap d'any del iazidisme. Cau a la primavera, el primer dimecres del mes d'abril del calendari julià o el primer dimecres després del 14 d'abril segons el calendari gregorià.

Nou!!: Big Bang і Cap d'any iazidi · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Big Bang і Carboni · Veure més »

Cervell

Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.

Nou!!: Big Bang і Cervell · Veure més »

COBE

El COBE (de l'anglès, Cosmic Background Explorer), o Explorador del Fons Còsmic, també conegut com a Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia.

Nou!!: Big Bang і COBE · Veure més »

Constant de Hubble

En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.

Nou!!: Big Bang і Constant de Hubble · Veure més »

Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme

La controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme és una disputa política sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers.

Nou!!: Big Bang і Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme · Veure més »

Cosmogonia

La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic.

Nou!!: Big Bang і Cosmogonia · Veure més »

Cosmologia cíclica conforme

La cosmologia cíclica conforme (CCC) és un model cosmològic dins el marc de la relativitat general que fou proposat pel físic teòric sir Roger Penrose.

Nou!!: Big Bang і Cosmologia cíclica conforme · Veure més »

Cosmologia física

Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.

Nou!!: Big Bang і Cosmologia física · Veure més »

Cosmologia fractal

Una "galàxia de galàxies" en el conjunt de Mandelbrot La cosmologia fractal es refereix a l'ús de models fractals en el context de la cosmologia física, punt per a l'estructura de l'univers a gran escala com es fa en cosmologia observacional o com a model a molt petita escala per a l'estructura de l'espaitemps en gravetat quàntica.

Nou!!: Big Bang і Cosmologia fractal · Veure més »

Cosmos

Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.

Nou!!: Big Bang і Cosmos · Veure més »

Cosmos: A Space-Time Odyssey

Cosmos: una odissea de l'espaitemps (en anglès Cosmos: A Space-Time Odyssey) és una sèrie documental de divulgació per televisió, continuació de ''Cosmos: un viatge personal'', que va ser presentada per Carl Sagan el 1980.

Nou!!: Big Bang і Cosmos: A Space-Time Odyssey · Veure més »

Cosmos: Un viatge personal

Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager.

Nou!!: Big Bang і Cosmos: Un viatge personal · Veure més »

Cronologia de la cosmologia

Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.

Nou!!: Big Bang і Cronologia de la cosmologia · Veure més »

Cronologia del Big Bang

Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.

Nou!!: Big Bang і Cronologia del Big Bang · Veure més »

Cronologia del futur llunyà

La Cronologia del futur llunyà comprèn el període a partir de l'1 de gener de l'any 10.001 de la nostra era.

Nou!!: Big Bang і Cronologia del futur llunyà · Veure més »

Densitat (desambiguació)

Física.

Nou!!: Big Bang і Densitat (desambiguació) · Veure més »

Densitat de Planck

La densitat de Planck és una unitat de densitat, representada per ρP, en el sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.

Nou!!: Big Bang і Densitat de Planck · Veure més »

Desintegració del protó

En física de partícules, la desintegració de protons és una forma teòrica de desintegració radioactiva d'un protó.

Nou!!: Big Bang і Desintegració del protó · Veure més »

Desplaçament cap al roig

línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.

Nou!!: Big Bang і Desplaçament cap al roig · Veure més »

Destí final de l'Univers

El destí final de l'univers és un tema de la cosmologia física.

Nou!!: Big Bang і Destí final de l'Univers · Veure més »

Diego Rivera

Diego Rivera (Guanajuato, 8 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 24 de novembre de 1957) va ser un destacat muralista mexicà famós per la seva tendència a plasmar obres d'alt contingut social en edificis públics, principalment en el Centre Històric de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Big Bang і Diego Rivera · Veure més »

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Big Bang і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »

Doctrina social de Pius XII

Pius XII La doctrina social del papa Pius XII fa referència a encícliques, constitucions apostòliques i discursos del papa Pius XII sobre qüestions no teològiques relacionades amb la medicina, la ciència, l'educació, la justícia social, la família i la sexualitat i les ocupacions.

Nou!!: Big Bang і Doctrina social de Pius XII · Veure més »

Edat de l'Univers

Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.

Nou!!: Big Bang і Edat de l'Univers · Veure més »

Edward Kolb

Edward W. Kolb, conegut com a Rocky Kolb, (nat el 2 d'octubre de 1951) és un cosmòleg, professor a la Universitat de Chicago així com degà de Ciències Físiques.

Nou!!: Big Bang і Edward Kolb · Veure més »

Edwin Hubble

va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.

Nou!!: Big Bang і Edwin Hubble · Veure més »

Efecte Doppler

Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.

Nou!!: Big Bang і Efecte Doppler · Veure més »

EGSY8p7

EGSY8p7 (EGSY-2008532660) és una galàxia distant, identificada el juliol del 2015 com a l'objecte més distant de la Terra conegut en l'Univers, fins al descobriment de la galàxia GN-z11 el 2016.

Nou!!: Big Bang і EGSY8p7 · Veure més »

El món de Sofia

El món de Sofia (en noruec, Sofies verden, títol original de l'obra), de Jostein Gaarder, és una novel·la que parla del desenvolupament històric de la filosofia en el món occidental.

Nou!!: Big Bang і El món de Sofia · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Big Bang і Electró · Veure més »

Elements del període 1

Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.

Nou!!: Big Bang і Elements del període 1 · Veure més »

Elements del període 2

Un element del període 2 és un dels elements químics de la segona filera (o període) de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Big Bang і Elements del període 2 · Veure més »

Els Quatre Fantàstics

Logotip dels Quatre Fantastics Els Quatre Fantàstics són els personatges de ficció d'un còmic estatunidenc creat per Stan Lee i dibuixat per Jack Kirby que fou publicat per primera vegada el 8 d'agost de 1961, amb data de portada novembre de 1961, i és considerat el començament de l'Univers Marvel.

Nou!!: Big Bang і Els Quatre Fantàstics · Veure més »

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Nou!!: Big Bang і Energia del punt zero · Veure més »

Energia fosca

En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.

Nou!!: Big Bang і Energia fosca · Veure més »

Equació d'estat (cosmologia)

En cosmologia, l'equació d'estat d'un fluid perfecte es caracteritza per un nombre sense dimensions w, igual a la proporció de la seva pressió p i la seva densitat d'energia \rho: Està estretament relacionada amb l'equació d'estat de la termodinàmica i la llei del gas ideal.

Nou!!: Big Bang і Equació d'estat (cosmologia) · Veure més »

Escàndol Bogdànov

''big bang'', conegut com l'''era Planck''. El coneixement actual és incapaç de determinar el que passava durant l'era Planck, els Boganogoff pretenien haver descobert el que havia passat en aquella era del principi dels temps i, fins i tot, abans del moment de la singularitat L'escàndol Bogdànov (en francès, affaire Bogdanoff i en anglès, Bogdanov affair) és, segons el terme emprat pel matemàtic John Baez que va descobrir el tema, un conjunt de discussions nascudes, d'una part dels comentaris fets sobre la tesi doctoral (doctorat a França) dels bessons de nacionalitat francesa Igor i Grichka Bogdànov, i de l'altra sobre la vulgarització de la ciència que aquests exercien en molts treballs i en la televisió.

Nou!!: Big Bang і Escàndol Bogdànov · Veure més »

Esfaleró

Lesfaleró (grec: σφαλερός "relliscós") és una solució estàtica (independent del temps) de les equacions de camp electrofebles del model estàndard de física de partícules, i està implicada en certs processos hipotètics que violen els nombres bariònics i leptònics.

Nou!!: Big Bang і Esfaleró · Veure més »

Espai

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.

Nou!!: Big Bang і Espai · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Big Bang і Espai exterior · Veure més »

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Nou!!: Big Bang і Espectroscòpia astronòmica · Veure més »

Estat de la matèria

Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).

Nou!!: Big Bang і Estat de la matèria · Veure més »

Estel exòtic

Un estel exòtic o estrella exòtica és un estel compacte compost per alguna cosa diferent a electrons, protons i neutrons, on el col·lapse gravitatori està compensat per la pressió de degeneració.

Nou!!: Big Bang і Estel exòtic · Veure més »

Estel hipergegant

Un estel hipergegant és un estel excepcionalment gran, massiu i lluminós, que posseeix un índex de pèrdua de massa molt elevat.

Nou!!: Big Bang і Estel hipergegant · Veure més »

Estrella compacta

En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.

Nou!!: Big Bang і Estrella compacta · Veure més »

Estructura de l'univers a gran escala

IPAC''). En cosmologia física, el terme estructura a gran escala es refereix a la caracterització de les distribucions observables de matèria i llum en les majors escales (típicament de l'ordre de milers de milions d'anys llum).

Nou!!: Big Bang і Estructura de l'univers a gran escala · Veure més »

Expansió accelerada de l'Univers

L'Expansió accelerada de l'Univers es basa en observacions que mostren que l'expansió de l'univers s'està accelerant, de manera que la velocitat a la qual una galàxia llunyana s'allunya de l'observador augmenta contínuament amb el temps.

Nou!!: Big Bang і Expansió accelerada de l'Univers · Veure més »

Expansió còsmica en escala

La teoria de l'expansió còsmica en escala (anglès: Scale Expanding Cosmos, SEC) és un model cosmològic desenvolupat a finals dels anys 1990 per C. Johan Masreliez com una alternativa a la Teoria del Big Bang, també basat en la teoria de la relativitat general.

Nou!!: Big Bang і Expansió còsmica en escala · Veure més »

Expansió de l'Univers

L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.

Nou!!: Big Bang і Expansió de l'Univers · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Big Bang і Física · Veure més »

Física més enllà del model estàndard

alt.

Nou!!: Big Bang і Física més enllà del model estàndard · Veure més »

Fons còsmic de neutrins

El fons còsmic de neutrins (o CNB, de l'anglès cosmic neutrino background) és la radiació de fons de partícules composta per neutrins.

Nou!!: Big Bang і Fons còsmic de neutrins · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Big Bang і Forat negre · Veure més »

Forat negre microscòpic

Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.

Nou!!: Big Bang і Forat negre microscòpic · Veure més »

Forat negre primordial

Un dibuix del concepte de forat negre fet per la NASA Un forat negre primordial és un tipus teòric de forat negre que es forma no pel col·lapse gravitatori d'una estrella sinó per l'extrema densitat de la matèria durant els primers temps de l'expansió de l'univers.

Nou!!: Big Bang і Forat negre primordial · Veure més »

Forat negre supermassiu

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.

Nou!!: Big Bang і Forat negre supermassiu · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Big Bang і Força · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Big Bang і Força nuclear forta · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Big Bang і Forces fonamentals · Veure més »

Formació d'estructures

La formació d'estructures es refereix a un problema fonamental en cosmologia física.

Nou!!: Big Bang і Formació d'estructures · Veure més »

Formació i evolució de les galàxies

galàxia Lenticular La formació de galàxies és una de les àrees d'investigació més actives de l'astrofísica i, en aquest sentit, també s'aplica a levolució de les galàxies.

Nou!!: Big Bang і Formació i evolució de les galàxies · Veure més »

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Nou!!: Big Bang і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »

Fred Hoyle

Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Nou!!: Big Bang і Fred Hoyle · Veure més »

Fritz Zwicky

va ser un astrònom i físic suís emigrat als EUA.

Nou!!: Big Bang і Fritz Zwicky · Veure més »

Galactus

Galactus, és un personatge de ficció de còmic de l'editorial Marvel Comics creat per Stan Lee i Jack Kirby.

Nou!!: Big Bang і Galactus · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Big Bang і Galàxia · Veure més »

Galàxia del Sombrero

La galàxia del Sombrero (Messier 104, M104 o NGC 4594) és una galàxia espiral no barrada, situada en la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Big Bang і Galàxia del Sombrero · Veure més »

Galàxia nana

L'Espiral magallànica, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia Una galàxia nana és una galàxia petita composta per diversos milers de milions d'estrelles, un nombre petit en comparació amb la Via Làctia, que conté entre 200 i 400 milers de milions d'estrelles.

Nou!!: Big Bang і Galàxia nana · Veure més »

Geoffrey Burbidge

Geoffrey Ronald Burbidge (Chipping Norton, Oxfordshire, 24 de setembre de 1925 - 26 de gener de 2010) va ser un professor de física britànic-nord-americà de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego.

Nou!!: Big Bang і Geoffrey Burbidge · Veure més »

George Gamow

George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.

Nou!!: Big Bang і George Gamow · Veure més »

George Smoot

George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.

Nou!!: Big Bang і George Smoot · Veure més »

Georges Lemaître

va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.

Nou!!: Big Bang і Georges Lemaître · Veure més »

Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal

La gran barrera d'Hèrcules-Corona Boreal és una immensa superestructura de galàxies que mesura més de 10.000 milions d'anys llum.

Nou!!: Big Bang і Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal · Veure més »

Gran Col·lisionador d'Hadrons

Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).

Nou!!: Big Bang і Gran Col·lisionador d'Hadrons · Veure més »

Gran Telescopi Canàries

Observatori del Roque de los Muchachos, La Palma. El Gran Telescopi Canàries (conegut també com a GTC o GRANTECAN), va ser un ambiciós projecte espanyol que va culminar amb la construcció del major telescopi òptic del món.

Nou!!: Big Bang і Gran Telescopi Canàries · Veure més »

Gràfica cronològica del Big Bang

Aquest gràfic cronològic del Big Bang mostra el seguit de successos segons el que proposa la teoria del Big Bang, des del començament del temps fins al final de l'Edat Negre Primordial (i el començament de la reionització).

Nou!!: Big Bang і Gràfica cronològica del Big Bang · Veure més »

GRB 090423

23 d'abril de 2009 | detected_by.

Nou!!: Big Bang і GRB 090423 · Veure més »

Gregg Henriques

Gregg Henriques és un psicòleg estatunidenc que treballa en l'estudi de la motivació i les creences, lligades amb el tractament de la depressió i els intents de suïcidi.

Nou!!: Big Bang і Gregg Henriques · Veure més »

Guy Serra

Guy Serra (Vernet, 1947 - Tolosa de Llenguadoc, 2000) fou un astrofísic català, pioner de l'astronomia a nivell infraroig i submil·limètric a Europa.

Nou!!: Big Bang і Guy Serra · Veure més »

Halton Arp

Halton Christian "Chip" Arp (Nova York, 21 de març de 1927 − Múnic, 28 de desembre de 2013) va ser un astrònom nord-americà. Va ser principalment conegut pel seu Atles de galàxies peculiars de 1966, el qual (realitzat posteriorment) va catalogar una gran quantitat d'interaccions i unions de galàxies.

Nou!!: Big Bang і Halton Arp · Veure més »

HE0107-5240

HE0107-5240 és una estrella gegant aproximadament a 36.000 anys llum de la Terra amb un 80% de la massa del Sol.

Nou!!: Big Bang і HE0107-5240 · Veure més »

Heinrich Olbers

Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.

Nou!!: Big Bang і Heinrich Olbers · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Big Bang і Heli · Veure més »

Heli 4

L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix. Lheli 4 (4He o He-4) és un isòtop d'heli no radioactiu i lleuger.

Nou!!: Big Bang і Heli 4 · Veure més »

Henrietta Swan Leavitt

va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-luminositat de les variables cefeides.

Nou!!: Big Bang і Henrietta Swan Leavitt · Veure més »

Hermann Bondi

KCB, FRS va ser un matemàtic i cosmòleg anglès.

Nou!!: Big Bang і Hermann Bondi · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Big Bang і Hidrogen · Veure més »

Hipòtesi del zoològic

Apollo 17).La hipòtesi del zoològic tracta d'una especulació per poder explicar teòricament l'existència de vida extraterrestre avançada i els motius pels quals aquesta no contacta amb el humans.

Nou!!: Big Bang і Hipòtesi del zoològic · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: Big Bang і Història de l'astronomia · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Big Bang і Història de la ciència · Veure més »

Història de la investigació dels esclats de raigs gamma

La història de la investigació dels esclats de raigs gamma va començar amb la detecció serendipitada d'un esclat de raigs gamma (GRB) el 2 de juliol de 1967 pels satèl·lits americans Vela.

Nou!!: Big Bang і Història de la investigació dels esclats de raigs gamma · Veure més »

Història de la teoria del Big Bang

La història de la teoria del big bang comença amb el desenvolupament del big bang a partir d'observacions i consideracions teòriques.

Nou!!: Big Bang і Història de la teoria del Big Bang · Veure més »

Història de la Terra

La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.

Nou!!: Big Bang і Història de la Terra · Veure més »

Horitzó cosmològic

Horitzó cosmològic L'horitzó cosmològic és un problema que afecta el model cosmològic del Big Bang que va ser identificat el 1970.

Nou!!: Big Bang і Horitzó cosmològic · Veure més »

Inflació còsmica

En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).

Nou!!: Big Bang і Inflació còsmica · Veure més »

Inflató

L'inflató és una partícula hipotètica, un tipus particular de bosó de Higgs, que, segons el model inflacionari, donà origen a la inflació; és a dir, la ràpida i dràstica acceleració en l'expansió de l'univers tan sols 10-35 segons després del big bang.

Nou!!: Big Bang і Inflató · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Nou!!: Big Bang і Interacció electrofeble · Veure més »

Introducció a la relativitat general

Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.

Nou!!: Big Bang і Introducció a la relativitat general · Veure més »

Irving Segal

va ser un matemàtic i cosmòleg estatunidenc.

Nou!!: Big Bang і Irving Segal · Veure més »

Isòtops de l'heli

Encara qu hi ha vuit isòtops coneguts de l'heli (He) (massa atòmica estàndard: 4.002602(2) u), només l'heli-3 (³He) i l'heli-4 (4He) són estables.

Nou!!: Big Bang і Isòtops de l'heli · Veure més »

Isòtops del liti

El liti (Li) (massa atòmica estàndard: 6.941(2) u) presenta dos isòtops estables ⁶Li i 7Li, sent aquest últim el més abundant (92,5% d'abundància natural).

Nou!!: Big Bang і Isòtops del liti · Veure més »

James Hopwood Jeans

va ser un físic, atrònom i matemàtic anglès.

Nou!!: Big Bang і James Hopwood Jeans · Veure més »

John C. Mather

John Cromwell Mather (Roanoke, EUA 1946) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.

Nou!!: Big Bang і John C. Mather · Veure més »

John Munroe Longyear

Monument en memòria de John Munro Longyear a Longyearbyen John Munro Longyear (Lansing, 15 d'abril de 1850 – Brookline, 28 de maig de 1922) va ser un important home de negocis estatunidenc en els sectors de la fusta i dels minerals i la figura central en la companyia Arctic Coal Company la qual explorà i explotà mines de carbó a Spitsbergen, actualment anomenat Svalbard, des del 1905 al 1916.

Nou!!: Big Bang і John Munroe Longyear · Veure més »

K-pop

El K-Pop (abreviació de Korean popular music), també denominat pop coreà, és un gènere musical que inclou distints estils com ara la música dance electrònica, el hip hop, el rap, el rock, l'R&B, etc., i que es refereix específicament a la música popular de Corea del Sud.

Nou!!: Big Bang і K-pop · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Big Bang і Kelvin · Veure més »

L'arbre de la vida (pel·lícula de 2011)

L'arbre de la vida (títol original en anglès, The Tree of Life) és una pel·lícula de drama estatunidenc de 2011 escrita i dirigida per Terrence Malick.

Nou!!: Big Bang і L'arbre de la vida (pel·lícula de 2011) · Veure més »

La ciència i la Bíblia

La ciència i la Bíblia és l'estudi comparatiu entre la Bíblia i els coneixements actuals de la ciència.

Nou!!: Big Bang і La ciència i la Bíblia · Veure més »

Laser Interferometer Space Antenna

El Laser Interferometer Space Antenna (LISA) és una proposta de missió espacial dissenyada per detectar i mesurar amb precisió ones gravitatòries de fonts astronòmiques.

Nou!!: Big Bang і Laser Interferometer Space Antenna · Veure més »

Liti

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Nou!!: Big Bang і Liti · Veure més »

Llei de Hubble-Lemaître

Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.

Nou!!: Big Bang і Llei de Hubble-Lemaître · Veure més »

Llista d'episodis de The Big Bang Theory

The Big Bang Theory és una sèrie que va ser estrenada el 24 de setembre de 2007 pel canal CBS.

Nou!!: Big Bang і Llista d'episodis de The Big Bang Theory · Veure més »

Llista de videojocs de Nintendo 64

La consola ''Nintendo 64''.A continuació hi ha una llista de tots els 387 videojocs disponibles per la Nintendo 64, organitzats alfabèticament pels seus noms en anglès i les conversions d'altres alfabets.

Nou!!: Big Bang і Llista de videojocs de Nintendo 64 · Veure més »

Llum cansada

La hipòtesi de la llum cansada, alternativa al “Big Bang” ("Gran Explosió"), explica per què l'espectre de llum de totes les galàxies observades està desplaçat cap al vermell.

Nou!!: Big Bang і Llum cansada · Veure més »

MACS J1149 Lensed Star 1

MACS J1149 Lensed Star 1, també coneguda com a Ícar, LS1 o MACS J1149+2223 Lensed Star-1, és una estrella supergegant blava observada a través d'una lent gravitatòria.

Nou!!: Big Bang і MACS J1149 Lensed Star 1 · Veure més »

Mars & Roses

Mars & Roses és el cinquè àlbum d'estudi de la cantant japonesa Misia, que es va editar l'11 de febrer de 2004.

Nou!!: Big Bang і Mars & Roses · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Big Bang і Matèria · Veure més »

Matèria fosca

En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Nou!!: Big Bang і Matèria fosca · Veure més »

Matèria fosca bariònica

La matèria fosca bariònica és la matèria fosca composta per barions, com són per exemple els protons i els neutrons i, en general, qualsevol classe de matèria fosca que contingui barions i altres partícules lligades a ells.

Nou!!: Big Bang і Matèria fosca bariònica · Veure més »

Matèria fosca calenta

La matèria fosca calenta és un tipus de matèria fosca que estaria constituïda per partícules que viatgen a velocitat relativista.

Nou!!: Big Bang і Matèria fosca calenta · Veure més »

Matèria QCD

alt.

Nou!!: Big Bang і Matèria QCD · Veure més »

Mètrica d'Alcubierre

Gràfic de la impulsió d'Alcubierre, mostrant les regions oposades, contreta i estesa, de l'espaitemps que fa al sector central en el qual se situa la bombolla plana de deformació. El 1994 el físic mexicà Miguel Alcubierre va publicar a la revista científica Classical and Quantum Gravity un model matemàtic que suposaria possibles els viatges a velocitats majors que c (velocitat de la llum), és a dir, superlumínics efectuant trucs amb l'espaitemps, Alcubierre planteja la mètrica que porta el seu nom com una solució a algunes equacions d'Einstein en el marc de la teoria general de la relativitat.

Nou!!: Big Bang і Mètrica d'Alcubierre · Veure més »

Mètrica FLRW

La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.

Nou!!: Big Bang і Mètrica FLRW · Veure més »

Mecanisme Affleck–Dine

En física teòrica, el mecanisme Affleck–Dine (mecanisme d'AD) és un mecanisme, postulat el 1985 pels físics Ian Affleck i Michael Dine de la Universitat de Princeton, per a explicar la bariogènesi a l'univers primordial immediatament després del Big Bang.

Nou!!: Big Bang і Mecanisme Affleck–Dine · Veure més »

Metall alcalí

Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).

Nou!!: Big Bang і Metall alcalí · Veure més »

Milton Humason

Milton Lasalle Humason (Dodge Center, Minnesota, els Estats Units, 19 d'agost de 1891 – Mendocino, Califòrnia, els Estats Units, 18 de juny de 1972) fou un astrònom estatunidenc que descobrí conjuntament amb Edwin Hubble la llei de Hubble-Lemaître, segons la qual les galàxies s'allunyen més de pressa com més lluny es troben de nosaltres, cosa que permeté de formular la teoria de l'expansió de l'univers i del Big Bang.

Nou!!: Big Bang і Milton Humason · Veure més »

Model estàndard

* Física: model estàndard de física de partícules, model que descriu les partícules i interaccions bàsiques.

Nou!!: Big Bang і Model estàndard · Veure més »

Model Lambda-CDM

Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.

Nou!!: Big Bang і Model Lambda-CDM · Veure més »

Moment de Planck

El moment de Planck, simbolitzat com m_P c, és la unitat de quantitat de moviment al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.

Nou!!: Big Bang і Moment de Planck · Veure més »

Monisme

El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.

Nou!!: Big Bang і Monisme · Veure més »

Monopol magnètic

electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).

Nou!!: Big Bang і Monopol magnètic · Veure més »

Multivers

El multivers és un conjunt hipotètic de múltiples universos més o menys independents i que inclouria el nostre.

Nou!!: Big Bang і Multivers · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Big Bang і Nana blanca · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Big Bang і Nana roja · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Nou!!: Big Bang і Natura · Veure més »

Navalla d'Occam

Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».

Nou!!: Big Bang і Navalla d'Occam · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Big Bang і Nebulosa planetària · Veure més »

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Nou!!: Big Bang і Nebulosa solar · Veure més »

Neocreacionisme

El Neocreacionisme és un moviment amb l'objectiu de reafirmar el creacionisme en uns termes amb més probabilitats de ser ben rebut pel públic, els polítics, els educadors i la comunitat científica.

Nou!!: Big Bang і Neocreacionisme · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Nou!!: Big Bang і Neutrí · Veure més »

NGC 4414

NGC 4414, també anomenada UGC 7539, o PGC 40692, és un galàxia espiral, de tipus SA(rs)c situada a la constel·lació de Coma Berenices, a aproximadament 62 milions d'anys llum de distància a la Terra, o, el que seria el mateix, 19,01 Megapàrsecs.

Nou!!: Big Bang і NGC 4414 · Veure més »

Nombres grans

Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries.

Nou!!: Big Bang і Nombres grans · Veure més »

Nucleosíntesi

La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.

Nou!!: Big Bang і Nucleosíntesi · Veure més »

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Nou!!: Big Bang і Nucleosíntesi primordial · Veure més »

Observatori W. M. Keck

Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.

Nou!!: Big Bang і Observatori W. M. Keck · Veure més »

Origen de l'Univers

dimensions espacials i una dimensió temporal. En la cosmologia moderna, l'origen de l'univers és l'instant en què va aparèixer tota la matèria i l'energia que tenim actualment en l'univers com a conseqüència d'una gran explosió.

Nou!!: Big Bang і Origen de l'Univers · Veure més »

Origen de la vida

L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.

Nou!!: Big Bang і Origen de la vida · Veure més »

Ou còsmic

Lou còsmic és una al·legoria per a explicar l'origen de l'univers i de la Terra.

Nou!!: Big Bang і Ou còsmic · Veure més »

Paradoxa d'Olbers

Animació que mostra l'efecte col·lectiu d'afegir infinites estrelles uniformement distribuïdes. Tot i que cada vegada més petites (més llunyanes), l'efecte global és una iŀluminació total del cel La paradoxa d'Olbers estableix que són incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'existència d'un univers infinit i estàtic.

Nou!!: Big Bang і Paradoxa d'Olbers · Veure més »

Paradoxa de Clausius

La paradoxa de Clausius, també coneguda com la paradoxa de la mort tèrmica o paradoxa termodinàmica, formulada el 1862 per Lord Kelvin, Hermann von Helmholtz i William John Macquorn Rankine, és un argument reductio ad absurdum que utilitza la termodinàmica per a mostrar la impossibilitat d'un univers infinitament vell.

Nou!!: Big Bang і Paradoxa de Clausius · Veure més »

Període de la taula periòdica

A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.

Nou!!: Big Bang і Període de la taula periòdica · Veure més »

Plasma astrofísic

newspaper.

Nou!!: Big Bang і Plasma astrofísic · Veure més »

Població estel·lar

Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estel·lars: la població I i la població II, segons diverses característiques com la composició química, la seva posició en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres.

Nou!!: Big Bang і Població estel·lar · Veure més »

Pols intergalàctica

La pols intergalàctica és una pols còsmica al mig de les  galàxies en l'espai intergalàctic.

Nou!!: Big Bang і Pols intergalàctica · Veure més »

Portada/article març 6

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Nou!!: Big Bang і Portada/article març 6 · Veure més »

Primera llum

consulta.

Nou!!: Big Bang і Primera llum · Veure més »

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Nou!!: Big Bang і Procés triple-alfa · Veure més »

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Nou!!: Big Bang і Quark · Veure més »

Quark d

El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.

Nou!!: Big Bang і Quark d · Veure més »

Quark u

El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.

Nou!!: Big Bang і Quark u · Veure més »

Quàsar

Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.

Nou!!: Big Bang і Quàsar · Veure més »

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.

Nou!!: Big Bang і Radiació còsmica de fons · Veure més »

Radiofont

Hom denomina radiofont o font de ràdio astronòmica a un objecte de l'espai exterior que emet radiació electromagnètica a la regió de les radiofreqüències.

Nou!!: Big Bang і Radiofont · Veure més »

Resum d'astronomia

Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

Nou!!: Big Bang і Resum d'astronomia · Veure més »

Robert Woodrow Wilson

és un físic i astrònom nord-americà que juntament amb Arno Allan Penzias, va descobrir la radiació còsmica de fons de microones (CMB) el 1964.

Nou!!: Big Bang і Robert Woodrow Wilson · Veure més »

Sandra Faber

Sandra Moore Faber (Boston, Estats Units, 28 de desembre de 1944) és física i doctora en astronomia dedicada a l'estudi de la formació i evolució de les galàxies, i de l'evolució de l'estructura de l'univers, a més treballa com a professora Universitària en Astronomia.

Nou!!: Big Bang і Sandra Faber · Veure més »

Silver Surfer

El Silver Surfer és un personatge de ficció de còmic i un superheroi de l'Univers Marvel creat per Jack Kirby.

Nou!!: Big Bang і Silver Surfer · Veure més »

Sinéad Griffin

Sinéad Majella Griffin (Dublín, 1986) és una física irlandesa que treballa al Lawrence Berkeley National Laboratory ('''LBNL''') en física de partícules i de la matèria condensada.

Nou!!: Big Bang і Sinéad Griffin · Veure més »

Singularitat gravitatòria

Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.

Nou!!: Big Bang і Singularitat gravitatòria · Veure més »

Sistema termodinàmic

Sistema, frontera i entorn Un sistema termodinàmic és una regió macroscòpica definida de l'univers que s'estudia a partir dels principis de la termodinàmica.

Nou!!: Big Bang і Sistema termodinàmic · Veure més »

SN 2006gy

SN 2006gy és el nom donat per la NASA a una supernova, també anomenada hipernova o quark-nova, originada per una gegantina explosió que va destruir un estel que tenia una massa aproximadament 150 vegades la del Sol.

Nou!!: Big Bang і SN 2006gy · Veure més »

Soroll

Nen protegint-se del soroll En sentit ampli el soroll o fressa són dades sense significat, és a dir, que no s'estan utilitzant per a transmetre un senyal, sinó que són simplement un resultat no desitjat d'altres activitats que se sumen amb els senyals que volem rebre, fet que fa que les dades quedin modificades.

Nou!!: Big Bang і Soroll · Veure més »

Stephen Hawking

Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.

Nou!!: Big Bang і Stephen Hawking · Veure més »

Supercúmul del Serpentari

El Supercúmul del Serpentari és un supercúmul de galàxies proper a la constel·lació del Serpentari.

Nou!!: Big Bang і Supercúmul del Serpentari · Veure més »

Superdeterminisme

entrellaçats Alice i Bob. En mecànica quàntica, el superdeterminisme és una llacuna en el teorema de Bell.

Nou!!: Big Bang і Superdeterminisme · Veure més »

Superforça

En física rep la denominació de superforça a la conjecturada força que reuniria a les quatre forces fonamentals (gravetat, electromagnetisme, força nuclear forta i força nuclear feble), es considera amb altíssimes probabilitats que en el moment inicial del big bang el que havia era una superforça, abans de crear-se l'espaitemps, en generar-i diferenciar l'espai i el temps, en instants, la superforça es va anar dividint en les quatre forces elementals actualment existents en l'univers conegut.

Nou!!: Big Bang і Superforça · Veure més »

Telescopi espacial James Webb

El Telescopi Espacial James Webb (en anglès James Webb Space Telescope o JWST) és un observatori espacial dissenyat per a esdevenir el successor parcial del Telescopi espacial Hubble, i que estudia el cel en freqüència infraroja.

Nou!!: Big Bang і Telescopi espacial James Webb · Veure més »

Temperatura de Planck

La temperatura de Planck (TP), anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, és la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck.

Nou!!: Big Bang і Temperatura de Planck · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Big Bang і Temps · Veure més »

Temps de Planck

El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.

Nou!!: Big Bang і Temps de Planck · Veure més »

Temps imaginari

El temps imaginari és una representació matemàtica del temps que apareix en alguns estudis de relativitat especial i de mecànica quàntica.

Nou!!: Big Bang і Temps imaginari · Veure més »

Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking

Els teoremes de la singularitat Penrose-Hawking són un conjunt de resultats en relativitat general que intenten respondre la pregunta sobre quan la gravetat produeix singularitats.

Nou!!: Big Bang і Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking · Veure més »

Teoria científica

Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.

Nou!!: Big Bang і Teoria científica · Veure més »

Teoria científica obsoleta

L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.

Nou!!: Big Bang і Teoria científica obsoleta · Veure més »

Teoria de l'estat estacionari

La Teoria de l'estat estacionari és un model cosmològic desenvolupat el 1949 per Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle com una alternativa a la Teoria del Big Bang.

Nou!!: Big Bang і Teoria de l'estat estacionari · Veure més »

Teoria de la gravetat de l'arc de Sant Martí

prisma afecta la llum. La teoria de la gravetat de l'arc de Sant Martí (o "l'arc de Sant Martí de la gravetat") és una teoria que proposa que la gravetat afecta les longituds d'ona diferents de la mateixa manera que un prisma divideix la llum blanca en l'arc de Sant Martí.

Nou!!: Big Bang і Teoria de la gravetat de l'arc de Sant Martí · Veure més »

The Big Bang Theory

The Big Bang Theory (en català La teoria del Big Bang) és una comèdia estatunidenca produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady, pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros. Television.

Nou!!: Big Bang і The Big Bang Theory · Veure més »

The Nature of Things

The Nature of Things (La natura de les coses) va ser el nom d'una sèrie de programes radiofònics de la BBC realitzats l'any 1950.

Nou!!: Big Bang і The Nature of Things · Veure més »

ULAS J1342+0928

ULAS J1342+0928 és el quàsar més distant i amb el forat negre més massiu mai detectat.

Nou!!: Big Bang і ULAS J1342+0928 · Veure més »

Una breu història de gairebé tot

Una breu història de gairebé tot (A Short History of Nearly Everything) és un llibre de divulgació científica de Bill Bryson del 2003, en el qual explica algunes àrees de la ciència, utilitzant un estil de llenguatge més accessible per al públic en general que molts altres llibres dedicats al tema.

Nou!!: Big Bang і Una breu història de gairebé tot · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Big Bang і Univers · Veure més »

Univers ecpiròtic

L'Univers Ecpiròtic o Model Ecpiròtic és una teoria física cosmològica que tracta l'origen de l'univers.

Nou!!: Big Bang і Univers ecpiròtic · Veure més »

Univers observable

Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.

Nou!!: Big Bang і Univers observable · Veure més »

Univers oscil·lant

L'univers oscil·lant és una hipòtesi proposada per Richard Tolman, segons la qual l'univers sofreix una sèrie infinita d'oscil·lacions, sempre començant amb un ''big bang'' i acabant amb un big crunch.

Nou!!: Big Bang і Univers oscil·lant · Veure més »

Vera Rubin

Vera Cooper Rubin (Filadèlfia, EUA, 23 de juliol de 1928 — Princeton, New Jersey, 25 de desembre de 2016) fou una astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques.

Nou!!: Big Bang і Vera Rubin · Veure més »

Vesto Slipher

Vesto Melvin Slipher (Mulberry, 11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrònom nord-americà que descobrí la rotació de les nebuloses.

Nou!!: Big Bang і Vesto Slipher · Veure més »

WHL0137-LS

WHL0137-LS, anomenada tambe Earendel ("Estrella del matí" en anglès antic), és l'estrella solitària més llunyana a la Terra coneguda.

Nou!!: Big Bang і WHL0137-LS · Veure més »

WMAP

Representació artística de la '''WMAP''' abandonant la Terra camí del punt de Lagrange ''L''₂.La Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP, «Sonda Wilkinson d'anisotropia de microones») va ser una sonda espacial de la NASA que va funcionar entre 2001 i 2010 per mesurar les diferències de temperatura a través del cel en el fons còsmic de microones (CMB), una calor radiant romanent del Big Bang.

Nou!!: Big Bang і WMAP · Veure més »

Redirigeix aquí:

Big bang, Teoria del Big Bang.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »