Taula de continguts
45 les relacions: Berenguer, Berenguer del Velai, Bernat de Septimània, Bigó, Casal de Barcelona, Comtat d'Agen, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Besiers, Comtat de Girona, Comtat de Lodeva, Comtat de Melguer, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars, Comtat de Rasès, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comtat del Velai, Comtats catalans, Ducat d'Aquitània, Ducat de Gascunya, Eberard de Friül, Frèdol de Tolosa, Galí I Asnar, Garcia I Centul, Gaucelm, Gòtia, Guifré el Pilós, Liebulf, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Girona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de comtes de Tolosa, Llop III Centul, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Odalric, Pipí I d'Aquitània, Revolta d'Aissó, Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Unròquides, Unroch de Friül.
Berenguer
* Biografies.
Veure Berenguer de Tolosa і Berenguer
Berenguer del Velai
Berenguer fou comte del Velai en dates incertes vers el 820.
Veure Berenguer de Tolosa і Berenguer del Velai
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Veure Berenguer de Tolosa і Bernat de Septimània
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Veure Berenguer de Tolosa і Bigó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Berenguer de Tolosa і Casal de Barcelona
Comtat d'Agen
El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat d'Agen
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat d'Empúries
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat d'Urgell
Comtat de Besiers
El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Besiers
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Girona
Comtat de Lodeva
El comtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània a França centrada a la ciutat de Lodeva (en francès Lodeve).
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Lodeva
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Melguer
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Nimes
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Pallars
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Rasès
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat de Tolosa
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat del Rosselló
Comtat del Velai
El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtat del Velai
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Berenguer de Tolosa і Comtats catalans
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Berenguer de Tolosa і Ducat d'Aquitània
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Veure Berenguer de Tolosa і Ducat de Gascunya
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Veure Berenguer de Tolosa і Eberard de Friül
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Veure Berenguer de Tolosa і Frèdol de Tolosa
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Veure Berenguer de Tolosa і Galí I Asnar
Garcia I Centul
Garcia I Centul fou un comte de Gascunya fins a la seva mort el 819, fill probable de Centul, que al seu torn era fill segurament de Llop II.
Veure Berenguer de Tolosa і Garcia I Centul
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Veure Berenguer de Tolosa і Gaucelm
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Berenguer de Tolosa і Gòtia
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Berenguer de Tolosa і Guifré el Pilós
Liebulf
Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).
Veure Berenguer de Tolosa і Liebulf
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Veure Berenguer de Tolosa і Llista de comtes d'Empúries
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Berenguer de Tolosa і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Veure Berenguer de Tolosa і Llista de comtes de Besalú
Llista de comtes de Girona
Aquesta llista de comtes de Girona inclou una relació cronològica dels titulars del comtat de Girona, des de la seva creació el 785.
Veure Berenguer de Tolosa і Llista de comtes de Girona
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Berenguer de Tolosa і Llista de comtes de Rosselló
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Veure Berenguer de Tolosa і Llista de comtes de Tolosa
Llop III Centul
Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.
Veure Berenguer de Tolosa і Llop III Centul
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Veure Berenguer de Tolosa і Lluís el Germànic
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Berenguer de Tolosa і Lluís el Pietós
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Berenguer de Tolosa і Lotari I
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Veure Berenguer de Tolosa і Odalric
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Veure Berenguer de Tolosa і Pipí I d'Aquitània
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Veure Berenguer de Tolosa і Revolta d'Aissó
Sunyer I d'Empúries-Rosselló
Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.
Veure Berenguer de Tolosa і Sunyer I d'Empúries-Rosselló
Unròquides
Els Unròquides o Hunròquides (Francés Unrochides; Alemany Unruochinger; Anglés Unruochings) foren una família de nobles francs que es van establir a Itàlia.
Veure Berenguer de Tolosa і Unròquides
Unroch de Friül
Unroch II de Friül (768-853) va ser comte de Ternois del 839 al 853.
Veure Berenguer de Tolosa і Unroch de Friül
També conegut com Berenguer I de Tolosa, Berenguer de Tolosa el Savi.