Taula de continguts
281 les relacions: Abat de Poblet, Alfons de Tous, Almenara, Alonso de Egea, Andreu Bertran, Angélica Morales Soriano, Anselm Turmeda, Antipapa, Arnau Descolomer, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquitectura de la Provença, Avinyó (Valclusa), Basílica de la Mare de Déu del Lledó, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla de la Marina, Batalla de Nicòpolis (1396), Bàcul del Papa Luna, Benet, Benet XIII (papa), Benet XIV de Rodés, Berenguer d'Anglesola, Berenguer d'Erill i de Pallars, Berenguer d'Espasens, Bernat de Gualbes, Bernat Estruç, Bernat Galceran I de Pinós, Bernat Riera (mercedari), Bisbat d'Asti, Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Cefalù, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Tarassona, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blanes, Borja Papa, Brianda de Luna, Calze del Papa Luna, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Canònica de Santa Maria del Roure, Capella de Ministrers, Cardenal protodiaca, Carme Auguet i Comalada, Cartoixa de Porta Coeli, Cartoixa de Valldecrist, ... Ampliar l'índex (231 més) »
Abat de Poblet
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.
Veure Benet XIII і Abat de Poblet
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Veure Benet XIII і Alfons de Tous
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Benet XIII і Almenara
Alonso de Egea
Alonso de Egea (Saragossa o Ejea de los Caballeros, ? - Sevilla, 9 de juny de 1417) fou un religiós aragonès, que serví a Castella, sent bisbe de Zamora (1383-1395), d'Àvila (1395-1403) i arquebisbe de Sevilla (1403-1417) i patriarca de Constantinoble (1408-1417).
Veure Benet XIII і Alonso de Egea
Andreu Bertran
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.
Veure Benet XIII і Andreu Bertran
Angélica Morales Soriano
María Ángeles Morales Soriano, més coneguda com a Angélica Morales, (Terol, 14 d'agost de 1970) és una escriptora, actriu i directora teatral espanyola.
Veure Benet XIII і Angélica Morales Soriano
Anselm Turmeda
Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.
Veure Benet XIII і Anselm Turmeda
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Benet XIII і Antipapa
Arnau Descolomer
Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.
Veure Benet XIII і Arnau Descolomer
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure Benet XIII і Arquebisbat d'Oristany
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Benet XIII і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Benet XIII і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Arquitectura de la Provença
L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.
Veure Benet XIII і Arquitectura de la Provença
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Veure Benet XIII і Avinyó (Valclusa)
Basílica de la Mare de Déu del Lledó
El santuari-basílica (des de 1993) de la Mare de Déu del Lledó està en plena horta de la Plana, a un quilòmetre de Castelló, en el conegut com a "camí Lledó".
Veure Benet XIII і Basílica de la Mare de Déu del Lledó
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure Benet XIII і Basílica de Sant Climent del Laterà
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Veure Benet XIII і Basílica dels Sants XII Apòstols
Batalla d'Alcolea de Cinca
La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Benet XIII і Batalla d'Alcolea de Cinca
Batalla de la Marina
La Batalla de la Marina fou un dels combats entre angevins, partidaris de Lluís III d'Anjou, i alfonsins, partidaris d'Alfons el Magnànim, per establir el successor al tron del Regne de Nàpols.
Veure Benet XIII і Batalla de la Marina
Batalla de Nicòpolis (1396)
La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.
Veure Benet XIII і Batalla de Nicòpolis (1396)
Bàcul del Papa Luna
Detall del bàcul. El Bàcul del Papa Luna és un bàcul pastoral de plata i esmalt que s'exposa al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (MAN) amb l'inventari número 52160.
Veure Benet XIII і Bàcul del Papa Luna
Benet
* Biografies.
Veure Benet XIII і Benet
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Veure Benet XIII і Benet XIII (papa)
Benet XIV de Rodés
Bernard Garnier, l'antipapa Benet XIV, fou nomenat successor de l'antipapa Benet XIII d'Avinyó, el Papa Luna, i va actuar tot el seu mandat en secret.
Veure Benet XIII і Benet XIV de Rodés
Berenguer d'Anglesola
Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.
Veure Benet XIII і Berenguer d'Anglesola
Berenguer d'Erill i de Pallars
Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que fou bisbe de Barcelona i bisbe d'Urgell (i copríncep d'Andorra).
Veure Benet XIII і Berenguer d'Erill i de Pallars
Berenguer d'Espasens
Berenguer d'Espasens (segle XV) fou un eclesiàstic català, de l'orde benedictí, que va exercir successivament com a abat de Sant Llorenç de Sous, Sant Pere de Besalú i Sant Pere de Rodes.
Veure Benet XIII і Berenguer d'Espasens
Bernat de Gualbes
Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).
Veure Benet XIII і Bernat de Gualbes
Bernat Estruç
Bernat Estruç o Estruc (segles XIV-XV) fou successivament abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), Sant Esteve de Banyoles (1401-1408), abat del monestir de Sant Pere de Rodes entre 1409 i 1413, i de Sant Cugat del Vallès (1413-1419).
Veure Benet XIII і Bernat Estruç
Bernat Galceran I de Pinós
Bernat Galceran I de Pinós i Fenollet (Catalunya, segle XIV – Guimerà 8-4-1425), noble, senyor (1383-1425) de les baronies de Pinós, Mataplana, Roset, Vall de Toses i La Portella.
Veure Benet XIII і Bernat Galceran I de Pinós
Bernat Riera (mercedari)
Bernat Riera o de Riera (segle XIV - després de 1418) va ser un religiós català.
Veure Benet XIII і Bernat Riera (mercedari)
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Benet XIII і Bisbat d'Asti
Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca
La basilica santuari de Santa Maria de Finibus Terrae a Leuca L'església del S.S.Salvatore d'Alessano, catedral de la diòcesi d'Alessano fins al 1818 El bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca (italià: diocesi di Ugento-Santa Maria di Leuca; llatí: Dioecesis Uxentina-Sanctae Mariae Leucadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Benet XIII і Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Benet XIII і Bisbat de Carpentràs
Bisbat de Cefalù
Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Benet XIII і Bisbat de Cefalù
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure Benet XIII і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
Bisbat de Tarassona
El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.
Veure Benet XIII і Bisbat de Tarassona
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Benet XIII і Bisbat suburbicari d'Òstia
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Veure Benet XIII і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Veure Benet XIII і Blanes
Borja Papa
Borja Papa és una novel·la de Joan Francesc Mira publicada l'any 1996.
Veure Benet XIII і Borja Papa
Brianda de Luna
va ser una noble aragonesa.
Veure Benet XIII і Brianda de Luna
Calze del Papa Luna
Calze del Papa Benet XIII, Papa Luna. El Calze del Papa Luna és una peça d'orfebreria gòtica valenciana.
Veure Benet XIII і Calze del Papa Luna
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.
Veure Benet XIII і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
Canònica de Santa Maria del Roure
Santa Maria del Roure, o la Mare de Déu del Roure, és un antic monestir i santuari situat al nord-oest de Pont de Molins (Alt Empordà).
Veure Benet XIII і Canònica de Santa Maria del Roure
Capella de Ministrers
''La fascinante deformidad''. Música Grotesca. Museu de Belles Arts de València, 15 de desembre de 2019 Capella de Ministrers és un grup de música valencià fundat el 1987 pel seu director Carles Magraner.
Veure Benet XIII і Capella de Ministrers
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Veure Benet XIII і Cardenal protodiaca
Carme Auguet i Comalada
Carme Auguet Comalada (Sant Daniel, 16 de novembre de 1874 – Girona, 3 de gener de 1948) fou una mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat de Girona, l'Escola Eiximenis.
Veure Benet XIII і Carme Auguet i Comalada
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Veure Benet XIII і Cartoixa de Porta Coeli
Cartoixa de Valldecrist
La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Veure Benet XIII і Cartoixa de Valldecrist
Castell de Castèunòu dau Papa
El castell de Castèunòu dau Papa és un castell situat a la ciutat del mateix nom al sud-est de França.
Veure Benet XIII і Castell de Castèunòu dau Papa
Castell de l'Espluga Calba
El Castell de l'Espluga Calba és un edifici situat a l'Espluga Calba documentat des de 1148.
Veure Benet XIII і Castell de l'Espluga Calba
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Veure Benet XIII і Castell de Peníscola
Castell de Vila-seca
El Castell de Vila-seca o Castell de Solcina és a tocar de l'estació de Vila-seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès, dins d'un extens terreny clos.
Veure Benet XIII і Castell de Vila-seca
Castell de Vilassar
El Castell de Vilassar, situat a Vilassar de Dalt, al Maresme, es troba a l'extrem d'un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent (rost) al costat de ponent i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de la vila.
Veure Benet XIII і Castell de Vilassar
Catedral d'Oriola
La Santa Església Catedral del Salvador és la catedral de la diòcesi Oriola-Alacant, a Oriola a la comarca del Baix Segura.
Veure Benet XIII і Catedral d'Oriola
Catedral d'Osca
La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.
Veure Benet XIII і Catedral d'Osca
Catedral de Carpentràs
La Catedral del Carpentràs és una església catòlica i catedral del Carpentràs, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava de França.
Veure Benet XIII і Catedral de Carpentràs
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Veure Benet XIII і Catedral de Mallorca
Catedral de Terol
mudèjar de la catedral de Terol La Catedral de Santa Maria de Terol o La Catedral de Santa Maria de Mediavilla de Terol, és una de les construccions més característiques de l'art mudèjar a Espanya, i una de les escasses catedrals, juntament amb la de Tarazona, construïda en aquest estil.
Veure Benet XIII і Catedral de Terol
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Veure Benet XIII і Catedral de Tortosa
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Veure Benet XIII і Celestins
Cinctorres
Cinctorres és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Veure Benet XIII і Cinctorres
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Benet XIII і Cisma d'Occident
Clarisses Coletines
Les Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces són les monges de l'Orde de Santa Clara que segueixen la reforma de Santa Coleta de Corbie (1381-1447), que va voler, a l'inici del, tornar l'orde al rigor i l'austeritat del seu començament.
Veure Benet XIII і Clarisses Coletines
Climent VIII de Peníscola
Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.
Veure Benet XIII і Climent VIII de Peníscola
Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva
LEsglésia Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda com La Seu, és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, capital de la Costera, al País Valencià.
Veure Benet XIII і Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva
Coleta de Corbie
Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, reformadora de l'Orde de Santa Clara i que donà origen a l'Orde de Clarisses Coletines.
Veure Benet XIII і Coleta de Corbie
Coletins
Els coletins van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1412 i 1517.
Veure Benet XIII і Coletins
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Benet XIII і Compromís de Casp
Comtat d'Almenara
El Comtat d'Almenara fou una jurisdicció senyorial adquirida al segle XIV per la família Pròixita, i incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, originari del Regne de Nàpols: al web de l'Ajuntament d'Almenara Membres de la família han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó.
Veure Benet XIII і Comtat d'Almenara
Comtat de Caltabellotta
El Comtat de Caltabellotta (en català, Comtat de Catalabellota) fou una entitat feudal del Regne de Sicília que va existir entre el segle XIV i principis del segle XIX, que es correspon amb l'actual vila de Caltabellotta, a la província d'Agrigent, Sicília.
Veure Benet XIII і Comtat de Caltabellotta
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Veure Benet XIII і Concòrdia d'Alcanyís
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Benet XIII і Concili de Constança
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Veure Benet XIII і Concili de Pisa
Concili provincial de Lleida
Els Concilis provincials de Lleida són una sèrie de concilis provincials celebrats a Lleida durant l'edat mitjana, concretament en els anys 546, 1155, 1173, 1190, 1229, 1237, 1246, 1257, 1293, 1294, 1418 i 1460.
Veure Benet XIII і Concili provincial de Lleida
Conclave de 1404
El Conclave de 1404 va ser el conclave que es va celebrar durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Bonifaci IX, on s'elegí el cardenal Cosimo Gentile Migliorati, que va prendre el nom de Papa Innocenci VII i esdevingué el tercer papa amb obediència de Roma.
Veure Benet XIII і Conclave de 1404
Conclave de 1431
El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.
Veure Benet XIII і Conclave de 1431
Conclave de 1724
El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.
Veure Benet XIII і Conclave de 1724
Conferència de Perpinyà (1415)
La Conferència de Perpinyà va esdevenir durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1415, i hi participaren l'emperador Segimon, una delegació del Concili de Constança, Ferran I de la Corona d'Aragó, Vicent Ferrer i diversos ambaixadors.
Veure Benet XIII і Conferència de Perpinyà (1415)
Congregació de la Passió de Jesucrist
La Congregació de la Passió de Jesucrist (en llatí Congregatio Passionis Iesu Christi) és un institut religió masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Benet XIII і Congregació de la Passió de Jesucrist
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Benet XIII і Contrareforma
Conveni de Narbona
El conveni de Narbona és el nom amb què es coneix històricament la crida que es va fer des de la ciutat de Narbona, per part dels participants al Concili de Constança el 13 de desembre de 1415, als eclesiàstics que eren fidels a Benet XIII d'Avinyó.
Veure Benet XIII і Conveni de Narbona
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Veure Benet XIII і Copríncep d'Andorra
Coronació papal
arxiudata.
Veure Benet XIII і Coronació papal
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Benet XIII і Cotlliure
Croada de Bona
La croada de Bona fou una expedició militar del rei d'Aragó Martí l'Humà contra l'emirat hàfsida, duta a terme a l'estiu de 1399.
Veure Benet XIII і Croada de Bona
Croada de Tedelis
La croada de Tedelis fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els abdalwadites a les darreries del.
Veure Benet XIII і Croada de Tedelis
Dalmau de Cartellà i Despou
Dalmau de Cartellà i Despou, president de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1422, va ser abat de Santa Maria de Ripoll Fill de família noble originària del castell de Cartellà (actual municipi de Sant Gregori), va iniciar la carrera eclesiàstica a Santa Maria d'Amer d'on va arribar a ser abat en 1403.
Veure Benet XIII і Dalmau de Cartellà i Despou
Dalmau Ramon de Xetmar
Dalmau Ramon de Xetmar fou un cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem que va esdevenir Castellà d'Amposta entre 1421 i 1427 o 1430.
Veure Benet XIII і Dalmau Ramon de Xetmar
Diòcesi de Canàries
La Diòcesi de Canàries (també coneguda com a Diocesis Canariensis o Diocesis Canariense-Rubicense) és una diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana que cobreix la província de Las Palmas (en Espanya), abastant les illes de Gran Canària, Fuerteventura, Lanzarote i La Graciosa.
Veure Benet XIII і Diòcesi de Canàries
Diego Gómez de Fuensalida
Diego Gómez de Fuensalida (c.1371-1436) o simplement Diego de Fuensalida, va ser un noble i religiós castellà, proper a la figura de Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp i després en ser escollit sobirà de la Corona d'Aragó.
Veure Benet XIII і Diego Gómez de Fuensalida
Diputats i consellers de la Diputació del General
Aquesta llista inclou tots els diputats i consellers que van formar part de la Diputació del General de Catalunya, des de la seva institució el 1359 fins a la seva dissolució definitiva, el 1714.
Veure Benet XIII і Diputats i consellers de la Diputació del General
Disputa de Tortosa
Església Arxiprestal de Sant Mateu, en la qual finalitzà la disputa de Tortosa. Gravat en fusta de Johann von Armssheim (1483) il·lustrant una disputa doctrinària entre jueus i cristians. La disputa de Tortosa va ser el més important debat inter-religiós entre representants cristians i jueus el qual es va dur a terme a la Corona d'Aragó.
Veure Benet XIII і Disputa de Tortosa
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Veure Benet XIII і Domènec Ram i Lanaja
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Benet XIII і Edat mitjana de Catalunya
El Palau d'Anglesola
El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Benet XIII і El Palau d'Anglesola
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Veure Benet XIII і Elionor d'Alburquerque
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Benet XIII і Enric III de Castella
Ermita de l'Esperança d'Albocàsser
L'Ermita de la Mare de Déu de l'Esperança d'Albocàsser, és un monument catalogat com a Bé de Rellevància Local, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artísrtic de la Generalitat Valenciana.
Veure Benet XIII і Ermita de l'Esperança d'Albocàsser
Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Vinaròs
L'Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Vinaròs, també coneguda com a ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Sebastià, ermita de Sant Sebastià o ermita dels Sants Patrons, està dedicada a la Verge de la Misericòrdia i a Sant Sebastià, patrons de la ciutat, i a Sant Antoni, antiga advocació de la primitiva ermita.
Veure Benet XIII і Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Vinaròs
Ermita de Sant Antoni (Peníscola)
L'ermita de Sant Antoni de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) està situada en la Serra d'Irta, sobre la muntanya de la Mola, a uns 5 quilòmetres del nucli urbà.
Veure Benet XIII і Ermita de Sant Antoni (Peníscola)
Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar)
L'Ermita de Sant Pau, també coneguda com a ermita de Sant Pol o església de Sant Pol, és un antic monestir i església fortificada de Sant Pol de Mar (Maresme), declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Benet XIII і Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar)
Escut de Peníscola
L'escut de Peníscola és un símbol representatiu oficial de Peníscola, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Benet XIII і Escut de Peníscola
Escut de Reus
Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.
Veure Benet XIII і Escut de Reus
Escuts d'armes papals
Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.
Veure Benet XIII і Escuts d'armes papals
Església Arxiprestal de Sant Mateu
L'església arxiprestal de Sant Mateu és un temple catòlic al centre de la població de Sant Mateu (Baix Maestrat) i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa i, una de les grans construccions gòtiques valencianes.
Veure Benet XIII і Església Arxiprestal de Sant Mateu
Església de l'Assumpció de Traiguera
L'església de l'Assumpció de Traiguera, d'estil renaixentista, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Veure Benet XIII і Església de l'Assumpció de Traiguera
Església de Sant Pere de Riudebitlles
L'església de Sant Pere està situada dintre del nucli més antic de la vila.
Veure Benet XIII і Església de Sant Pere de Riudebitlles
Església de Santa Maria de Peníscola
L'església de Santa Maria de Peníscola, anteriorment anomenada Mare de Déu del Socors, edificació d'estil gòtic inicial i ampliació barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població, i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Veure Benet XIII і Església de Santa Maria de Peníscola
Església de Santa Maria la Major (Alcanyís)
Lesglésia de Santa Maria la Major d'Alcanyís (Província de Terol, Espanya) va ser col·legiata de 1407 a 1851.
Veure Benet XIII і Església de Santa Maria la Major (Alcanyís)
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Veure Benet XIII і Felip d'Alençon
Felip de Malla
Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).
Veure Benet XIII і Felip de Malla
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Benet XIII і Ferran d'Antequera
Festivitat del Sant Àngel Tutelar de la Vila d'Aiora
Sant Àngel de la Vila d'Aiora La festivitat del Sant Àngel de la Vila d'Aiora és una festa local del municipi valencià d'Aiora (Vall de Cofrents).
Veure Benet XIII і Festivitat del Sant Àngel Tutelar de la Vila d'Aiora
Francesc Climent Sapera
Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).
Veure Benet XIII і Francesc Climent Sapera
Francesc d'Aranda
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.
Veure Benet XIII і Francesc d'Aranda
Francesc de Blanes
Francesc de Blanes fou bisbe de Girona.
Veure Benet XIII і Francesc de Blanes
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Benet XIII і Francesc Eiximenis
Francesc Riquer i Bastero
Francesc Riquer i Bastero (Barcelona, ? - Barcelona, 1 de maig de 1410), sacerdot franciscà, fou bisbe electe de Monreale (Sicília), bisbe d'Osca (1386-1393), de Vic (1393-1400) i de Sogorb-Albarrasí (1400-1410).
Veure Benet XIII і Francesc Riquer i Bastero
Francesc Rovira i Escuder
Francesc Rovira i Escuder (circa 1375, Morella - 22 de novembre de 1450, València) fou un cardenal valencià nomenat per l'antipapa Climent VIII.
Veure Benet XIII і Francesc Rovira i Escuder
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Veure Benet XIII і Frares Menors Observants
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Veure Benet XIII і Frederic de Luna
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Veure Benet XIII і Garcia Fernández de Heredia
Gaspar de Queralt i de Perellós
Gaspar de Queralt i de Perellós (fl. 1407-1420) va ser baró de Santa Coloma, fill de Pere de Queralt i de Pinós i Clemença de Perellós.
Veure Benet XIII і Gaspar de Queralt i de Perellós
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Veure Benet XIII і Gilabert de Pròixida i de Centelles
Giovanni Dominici
Giovanni Dominici (c. 1356, Florència - 10 de juny del 1419, Buda) fou un religiós dominic italià, arquebisbe de Ragusa, cardenal de San Sisto, diplomàtic, teòleg, poeta, orador i escriptor, proclamat beat el 1832.
Veure Benet XIII і Giovanni Dominici
Guerres de Llombardia
Les guerres de Llombardia foren uns conflictes al centre i nord d'Itàlia que implicaren la República de Venècia i el ducat de Milà, i els seus aliats.
Veure Benet XIII і Guerres de Llombardia
Guillem Arnau i Patau
Guillem Arnau i Patau o Guillem Arnau de Patau (?, ? — la Seu d'Urgell, 1364) fou un religiós amb el títol de bisbe d'Urgell i vuitè copríncep d'Andorra (1361-1364).
Veure Benet XIII і Guillem Arnau i Patau
Habemus papam
''Habemus Papam'' al Concili de Constança. Habemuspapam ('Tenim papa') és l'anunci en llatí amb què el cardenal protodiaca informa que s'ha escollit un nou papa.
Veure Benet XIII і Habemus papam
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Benet XIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Peníscola
1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Veure Benet XIII і Història de Peníscola
Història de Reus
A continuació, un breu resum de la història de Reus.
Veure Benet XIII і Història de Reus
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Benet XIII і Història de Roma
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Benet XIII і Història del Comtat d'Urgell
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Benet XIII і Història del cristianisme a Espanya
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Benet XIII і Història del papat
Hospital de la Santa Creu de Barcelona
LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Benet XIII і Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Veure Benet XIII і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hug de Llupià i Bages
Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina.
Veure Benet XIII і Hug de Llupià i Bages
Illueca
Illueca és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa i cap de la comarca d'Aranda.
Veure Benet XIII і Illueca
Jacob Senleches
Jacob Senleches, també conegut com a Jacomí va ser un compositor franc - flamenc de finals del segle XIV i començament del.
Veure Benet XIII і Jacob Senleches
Jan Očko z Vlašimi
Jan Očko z Vlašimi (en alemany: Johann Otschko von Wlaschim), nascut vers el 1292 i mort el 14 de gener de 1380, va ser el segon Arquebisbe de Praga i cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Benet XIII і Jan Očko z Vlašimi
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.
Veure Benet XIII і Jaume Cabré i Fabré
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Veure Benet XIII і Jaume de Prades i de Foix
Jean de Bethencourt
Jean de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - Grainville-la-Teinturière, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar el procés conquistador sistemàtic de les illes Canàries.
Veure Benet XIII і Jean de Bethencourt
Jerónimo de Ocón
Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.
Veure Benet XIII і Jerónimo de Ocón
Joan Armengol (bisbe)
Joan Armengol o Joan Ermengol (?-1408), fou abat del Monestir de Sant Cugat i bisbe de Barcelona (1389-1408).
Veure Benet XIII і Joan Armengol (bisbe)
Joan d'Olzinelles
Joan d'Olzinelles (Tarragona, - Tarragona, segle XV) va ser un noble i hisendat català.
Veure Benet XIII і Joan d'Olzinelles
Joan de Bardaixí
Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Veure Benet XIII і Joan de Bardaixí
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Benet XIII і Joan el Caçador
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Veure Benet XIII і Joan Fiveller
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Veure Benet XIII і Joan II d'Armanyac
Joan IV d'Armanyac
Joan IV d'Armanyac, nascut el 15 d'octubre de 1396 a Rodés, mort el 5 de novembre de 1450 a l'Isle-Jourdain (Illa Jordà) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, i vescomte de Fesenzaguet, vescomte de Lomanha i Auvillars, de 1418 a 1450.
Veure Benet XIII і Joan IV d'Armanyac
Joan Nepomucè
Joan Nepomucè o Joan de Nepomuk (Pomuk, abans de 1349-Praga, 16 de maig de 1393) va ser un prevere de Bohèmia, canonge de la catedral de Praga i predicador a la cort del rei Venceslau, que el va fer matar llençant-lo al riu i ofegant-lo.
Veure Benet XIII і Joan Nepomucè
Jofre VI de Rocabertí
Rocabertí Jofre (VI) de Rocabertí i de Fenollet fou vescomte de Rocabertí entre 1392 i 1403.
Veure Benet XIII і Jofre VI de Rocabertí
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Veure Benet XIII і Johan Ferrández d'Heredia
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Veure Benet XIII і Jutjat d'Arborea
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Veure Benet XIII і La Selva del Camp
Lignum Crucis
El Lignum Crucis és una estauroteca o reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist, que es conserva actualment a la basílica de Santa Maria del Pi.
Veure Benet XIII і Lignum Crucis
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Benet XIII і Literatura catalana
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Benet XIII і Llista d'eleccions papals
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Benet XIII і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de cardenals naturals dels Països Catalans
En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).
Veure Benet XIII і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Benet XIII і Llista de comtes d'Urgell
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Veure Benet XIII і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Benet XIII і Llista de papes de Roma
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Benet XIII і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llista de reusencs
A continuació es presenta una llista dels reusencs més destacats per ordre alfabètic del primer cognom.
Veure Benet XIII і Llista de reusencs
Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.
Veure Benet XIII і Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís II de Bar
Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.
Veure Benet XIII і Lluís II de Bar
Luna
* Luna (mitologia), deessa romana de la Lluna.
Veure Benet XIII і Luna
Luna (llinatge)
Armes d'una branca dels '''Luna''' El llinatge dels Luna fou un llinatge de rics-homes aragonesos.
Veure Benet XIII і Luna (llinatge)
Magisteri de l'Església
Papes i Bisbes (fragment del Retaule de Gant El Magisteri de l'Església és l'autoritat d'ensenyar que l'Església catòlica troba que té.
Veure Benet XIII і Magisteri de l'Església
Manuel Milian i Boix
Manuel Milian i Boix (Morella, Els Ports, 1 de juny de 1908 - Morella, Els Ports, 4 d'abril de 1989) fou un eclesiàstic, arxiver, historiador i cronista valencià.
Veure Benet XIII і Manuel Milian i Boix
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Veure Benet XIII і Marc de Vilalba
Mare de Déu dels Miracles
Mare de Déu dels Miracles - Santa Maria de la Rábida. La Mare de Déu dels Miracles (en castellà Ntra. Sra. de los Milagros o Santa María de la Rábida) és una imatge religiosa catòlica que es venera al Monestir de La Rábida de la ciutat de Palos de la Frontera (Huelva).
Veure Benet XIII і Mare de Déu dels Miracles
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Veure Benet XIII і Margarida de Prades
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Veure Benet XIII і Maria de Luna
Marià IV d'Arborea
Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.
Veure Benet XIII і Marià IV d'Arborea
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Benet XIII і Martí l'Humà
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Veure Benet XIII і Martí V
Música Trobada
Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi al Pati de l'Ambaixador Vich del Museu de Belles Arts de València, 14 d'abril de 2019 Música Trobada és un grup de música valencià dedicat a la música antiga i barroca, format per joves intérprets després d'haver realitzat la seua formació en el Conservatori de València, l'ESMUC i altres escoles europees com el Conservatori de Rotterdam, la Cívica Scuola di Milano o l'Acadèmia Reina Sofia.
Veure Benet XIII і Música Trobada
Miquel de Perellós
Miquel de Perellós (Perellós, 1348 ? — Ambrun, 1 de maig del 1427) va ser un religiós rossellonès, arquebisbe d'Ambrun.
Veure Benet XIII і Miquel de Perellós
Missal de Santa Eulàlia
El Missal de Santa Eulàlia és un missal conservat a la Catedral de Barcelona, fet amb miniatures de Rafael Destorrents, fill del gran artista Ramon Destorrents.
Veure Benet XIII і Missal de Santa Eulàlia
Monestir de La Rábida
El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.
Veure Benet XIII і Monestir de La Rábida
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Benet XIII і Monestir de Montserrat
Monestir de Sant Bernat de Rascanya
El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.
Veure Benet XIII і Monestir de Sant Bernat de Rascanya
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Veure Benet XIII і Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Veure Benet XIII і Monestir de Santes Creus
Mural del País Valencià
Mural del País Valencià és l'obra poètica més extensa de Vicent Andrés Estellés.
Veure Benet XIII і Mural del País Valencià
Nicolau Eimeric
Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.
Veure Benet XIII і Nicolau Eimeric
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Benet XIII і Nom papal
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Veure Benet XIII і Orde de Sant Jeroni
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Benet XIII і Orde de Sant Jordi d'Alfama
Oristany
Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.
Veure Benet XIII і Oristany
Ot de Montcada i de Luna
Ot de Montcada i de Luna.
Veure Benet XIII і Ot de Montcada i de Luna
Paisaje con figuras
Paisaje con figuras va ser una sèrie de televisió produïda per RTVE dirigida per Mario Camus, amb guions de l'escriptor Antonio Gala.
Veure Benet XIII і Paisaje con figuras
Palau de la Cambreria
Palau de la Cambreria és un palau a la ciutat de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Benet XIII і Palau de la Cambreria
Palau dels Papes
El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.
Veure Benet XIII і Palau dels Papes
Palau Episcopal de Tortosa
El Palau Episcopal de Tortosa és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931.
Veure Benet XIII і Palau Episcopal de Tortosa
Palau Vilaragut
Mosaic que recorda la intervenció de Sant Vicent Ferrer per posar pau entre els Vilaragut i els Centelles. Plaça de l'Almoina El Palau Vilaragut fou un palau renaixentista de València, enderrocat el 1959.
Veure Benet XIII і Palau Vilaragut
Pal·ladi Calvet
Pal·ladi Calvet (Cornellà del Terri, s. XIV - Peníscola, 1419), també anomenat Patllari Calbet, va ser un monjo benedictí català, conegut per haver participat en un complot per assassinar el papa d'Avinyó Benet XIII.
Veure Benet XIII і Pal·ladi Calvet
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Veure Benet XIII і Papa Bonifaci IX
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Veure Benet XIII і Papa Gregori XII
Papa Innocenci VII
El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.
Veure Benet XIII і Papa Innocenci VII
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Benet XIII і Papat d'Avinyó
Pedro de Luna y Albornoz
Pedro Martínez de Luna y Albornoz (Morata de Jalón, ca. 1375 - Toledo, 18 de setembre de 1414).
Veure Benet XIII і Pedro de Luna y Albornoz
Pedro de Luna y Cabeza de Vaca
Pedro Martínez de Luna y Cabeza de Vaca (1379/1380Cuella Esteban 2003: p. 442. - 15 d'abril de 1414).
Veure Benet XIII і Pedro de Luna y Cabeza de Vaca
Pedro Fernández de Frías
Pedro Fernández de Frías, conegut a Catalunya per Pere de Frías (Frías, - Florència, 19 de setembre de 1420) va ser un eclesiàstic canonge de la Seu de Tarragona, bisbe d'Osma i de Sabina, cardenal de Santa Prassede i privat d'Enric III de Castella.
Veure Benet XIII і Pedro Fernández de Frías
Pedro Martínez
* Toponímia: Pedro Martínez (Granada), localitat de la província de Granada (Espanya).
Veure Benet XIII і Pedro Martínez
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Benet XIII і Peníscola
Pere Bertran
Pere Bertran (Regne de València, s. XIV -) fou un jurista valencià.
Veure Benet XIII і Pere Bertran
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Veure Benet XIII і Pere de Foix el Vell
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Veure Benet XIII і Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Santcliment
Monsenyor Pere de Santcliment (Segrià, - Lleida, 1403) va ser bisbe de Lleida (1399-1403).
Veure Benet XIII і Pere de Santcliment
Pere Marginet
Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barberà o l'Albi, Garrigues, ca. 1370 - Poblet, Conca de Barberà, 1435) fou un eclesiàstic català.
Veure Benet XIII і Pere Marginet
Pier Paolo Vergerio (el Vell)
Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.
Veure Benet XIII і Pier Paolo Vergerio (el Vell)
Pontifical de Guillaume Durand de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
El Pontifical de Guillaume Durand és un còdex escrit en llatí, ric en il·luminacions i la seva datació és ca.
Veure Benet XIII і Pontifical de Guillaume Durand de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Port Fangós
El Port Fangós va ser un port marítim ubicat al Delta de l'Ebre utilitzat principalment per a la preparació de les expedicions militars durant els segles XIII i XIV.
Veure Benet XIII і Port Fangós
Portada/efemèride maig 23
23.
Veure Benet XIII і Portada/efemèride maig 23
Profecia de Sant Malaquies
La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del.
Veure Benet XIII і Profecia de Sant Malaquies
Protodiaca
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Benet XIII і Protodiaca
Psalterium alias Laudatorium
Inici del ''Psalterium alias Laudatorium'' de Francesc Eiximenis segons el manuscrit 726 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València El Psalterium alias laudatorium («Psalteri també anomenat Laudatori») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí entre 1404 i 1408 a València i dedicada finalment al papa d'Avinyó Benet XIII.
Veure Benet XIII і Psalterium alias Laudatorium
Ramón Garrido Méndez
Ramón Garrido Méndez (València, 1868-12 de març de 1940) va ser un pintor valencià d'entresegles, l'estil artístic del qual es va desenvolupar conreant el costumbrisme, en la línia de Benlliure, plasmant paisatges i escenes, tant urbanes com –sobretot‐ de l'horta, amb ús abundant de tècniques del clarobscur.
Veure Benet XIII і Ramón Garrido Méndez
Ramon de Barbastre
Ramon de Barbastre (Barbastre, - Saragossa, segle XV) va ser un eclesiàstic canonge de les Seus de Saragossa i Tarragona.
Veure Benet XIII і Ramon de Barbastre
Ramon de Perellós
Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou un noble i escriptor català.
Veure Benet XIII і Ramon de Perellós
Ramon Descatllar
Ramon Descatllar (? - València, 5 de març de 1415) fou bisbe de Girona.
Veure Benet XIII і Ramon Descatllar
Ramon Nonat
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.
Veure Benet XIII і Ramon Nonat
Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia
Hospital Vell El Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, també conegut com a Conjunt Històric Artístic (Zones de l'Hospital Vell), és un conjunt medieval entre els carrers de l'Hospital i de Guillem de Castro al barri de Sant Francesc de la ciutat de València.
Veure Benet XIII і Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Benet XIII і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Retaule major de la Seu de Saragossa
El Retaule major de la Seu de Saragossa es troba al presbiteri de la Catedral de Sant Salvador de Saragossa.
Veure Benet XIII і Retaule major de la Seu de Saragossa
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Benet XIII і Reus
Revolta de Sardenya (1353-1355)
La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa.
Veure Benet XIII і Revolta de Sardenya (1353-1355)
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Veure Benet XIII і Revolta del comte d'Urgell
Rosa d'Or del Papa
Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.
Veure Benet XIII і Rosa d'Or del Papa
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Veure Benet XIII і San Lorenzo in Damaso
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Veure Benet XIII і San Pietro in Vincoli
Sancho de Rojas
Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.
Veure Benet XIII і Sancho de Rojas
Sant Jeroni de la Murtra
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.
Veure Benet XIII і Sant Jeroni de la Murtra
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
Veure Benet XIII і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Benet XIII і Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Veure Benet XIII і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Benet XIII і Sant Vicent Ferrer
Sant'Angelo in Pescheria
Sant'Angelo in Pescheria és una església de Roma del.
Veure Benet XIII і Sant'Angelo in Pescheria
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.
Veure Benet XIII і Santa Coloma de Queralt
Santa Maria de la Real (Perpinyà)
Santa Maria de la Real, o Santa Maria la Real, és l'església parroquial del barri de la Real, de la vila vella de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Veure Benet XIII і Santa Maria de la Real (Perpinyà)
Santa Maria de Morella
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles i, amb estils gòtic i renaixentista.
Veure Benet XIII і Santa Maria de Morella
Santa Maria dels Àngels de Perpinyà
Absis de l'església de la Mare de Déu dels Àngels La capella de Santa Maria dels Àngels de Perpinyà és l'única església conservada del convent dels Frares Menors de Sant Francesc de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Veure Benet XIII і Santa Maria dels Àngels de Perpinyà
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Veure Benet XIII і Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Veure Benet XIII і Santa Maria in Via Lata
Saqueig de Torreblanca
El saqueig de Torreblanca fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els Abdalwadites a finals del.
Veure Benet XIII і Saqueig de Torreblanca
Scipione Rebiba
Scipione Rebiba (San Marco d'Alunzio, 3 de febrer de 1504 – Roma, 23 de juliol de 1577) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.
Veure Benet XIII і Scipione Rebiba
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Benet XIII і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Serapió d'Alger
Serapió d'Alger (Irlanda o Anglaterra, 1179 – Alger, 14 de novembre de 1240) va ser un frare mercedari que va morir màrtir, el segon màrtir de l'Orde de la Mercè i el primer que fou canonitzat.
Veure Benet XIII і Serapió d'Alger
Setge d'Avinyó (1398-1403)
El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.
Veure Benet XIII і Setge d'Avinyó (1398-1403)
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Benet XIII і Setge de Balaguer (1413)
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Veure Benet XIII і Setge de Bonifacio
Setge de Calvi
El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.
Veure Benet XIII і Setge de Calvi
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Benet XIII і Setge de Lleida (1413)
Setge de Loarre
El setge de Loarre de 1413 fou l'última de les batalles de la revolta del comte d'Urgell.
Veure Benet XIII і Setge de Loarre
Sever de Barcelona
Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, fou bisbe de Barcelona i màrtir.
Veure Benet XIII і Sever de Barcelona
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Veure Benet XIII і Sibil·la de Fortià
Simó de Cramaud
Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.
Veure Benet XIII і Simó de Cramaud
Simó Salvador
Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.
Veure Benet XIII і Simó Salvador
Toribio de Mogrovejo
fou un religiós castellà de l'Església Catòlica que va exercir com a arquebisbe de Lima des de 1579 fins a la seva mort.
Veure Benet XIII і Toribio de Mogrovejo
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Veure Benet XIII і Torre Bellesguard
Torre del Veguer
La Torre del Veguer és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Benet XIII і Torre del Veguer
Universitat de Perpinyà (1350-1793)
La Universitat de Perpinyà és una institució educativa del Rosselló que ha tingut una existència discontínua, en dues etapes separades per un llarg període d'absència.
Veure Benet XIII і Universitat de Perpinyà (1350-1793)
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Veure Benet XIII і Universitat de Salamanca
Universitat de St Andrews
La Universitat de St Andrews és al petit poble de Saint Andrews, al comtat de Fife, i és la universitat més antiga d'Escòcia i una de les més antigues del Regne Unit, la tercera després d'Oxford i Cambridge.
Veure Benet XIII і Universitat de St Andrews
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Veure Benet XIII і Urbà VI
Vicent Ferrer (Abat de Poblet)
Vicent Ferrer (València, ? - Poblet, Conca de Barberà, 1411) fou abat de Poblet (1393-1409) i oncle de Sant Vicent Ferrer.
Veure Benet XIII і Vicent Ferrer (Abat de Poblet)
Vidal de Blanes i de Castellar d'Orís
fou un diplomàtic valencià.
Veure Benet XIII і Vidal de Blanes i de Castellar d'Orís
Ximeno Dahe
Ximeno Dahe (Aragó, segle XV - Calataiud?, 1431) fou un cardenal del Regne d'Aragó.
Veure Benet XIII і Ximeno Dahe
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Veure Benet XIII і 10 de març
1409
; Països Catalans.
Veure Benet XIII і 1409
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Benet XIII і 1417
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Benet XIII і 1423
1446
;Països Catalans.
Veure Benet XIII і 1446
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Benet XIII і 23 de maig
També conegut com Antipapa Benedetto XIII, Antipapa Benet XIII, Benet XIII (antipapa), Benet XIII antipapa, Benet XIII d'Avinyó, Papa Luna, Pedro Martínez de Luna, Pere de Lluna, Pere de Luna, Pero Martínez de Luna (Benet XIII).
, Castell de Castèunòu dau Papa, Castell de l'Espluga Calba, Castell de Peníscola, Castell de Vila-seca, Castell de Vilassar, Catedral d'Oriola, Catedral d'Osca, Catedral de Carpentràs, Catedral de Mallorca, Catedral de Terol, Catedral de Tortosa, Celestins, Cinctorres, Cisma d'Occident, Clarisses Coletines, Climent VIII de Peníscola, Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, Coleta de Corbie, Coletins, Compromís de Casp, Comtat d'Almenara, Comtat de Caltabellotta, Concòrdia d'Alcanyís, Concili de Constança, Concili de Pisa, Concili provincial de Lleida, Conclave de 1404, Conclave de 1431, Conclave de 1724, Conferència de Perpinyà (1415), Congregació de la Passió de Jesucrist, Contrareforma, Conveni de Narbona, Copríncep d'Andorra, Coronació papal, Cotlliure, Croada de Bona, Croada de Tedelis, Dalmau de Cartellà i Despou, Dalmau Ramon de Xetmar, Diòcesi de Canàries, Diego Gómez de Fuensalida, Diputats i consellers de la Diputació del General, Disputa de Tortosa, Domènec Ram i Lanaja, Edat mitjana de Catalunya, El Palau d'Anglesola, Elionor d'Alburquerque, Enric III de Castella, Ermita de l'Esperança d'Albocàsser, Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Vinaròs, Ermita de Sant Antoni (Peníscola), Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar), Escut de Peníscola, Escut de Reus, Escuts d'armes papals, Església Arxiprestal de Sant Mateu, Església de l'Assumpció de Traiguera, Església de Sant Pere de Riudebitlles, Església de Santa Maria de Peníscola, Església de Santa Maria la Major (Alcanyís), Felip d'Alençon, Felip de Malla, Ferran d'Antequera, Festivitat del Sant Àngel Tutelar de la Vila d'Aiora, Francesc Climent Sapera, Francesc d'Aranda, Francesc de Blanes, Francesc Eiximenis, Francesc Riquer i Bastero, Francesc Rovira i Escuder, Frares Menors Observants, Frederic de Luna, Garcia Fernández de Heredia, Gaspar de Queralt i de Perellós, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Giovanni Dominici, Guerres de Llombardia, Guillem Arnau i Patau, Habemus papam, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Peníscola, Història de Reus, Història de Roma, Història del Comtat d'Urgell, Història del cristianisme a Espanya, Història del papat, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hug de Llupià i Bages, Illueca, Jacob Senleches, Jan Očko z Vlašimi, Jaume Cabré i Fabré, Jaume de Prades i de Foix, Jean de Bethencourt, Jerónimo de Ocón, Joan Armengol (bisbe), Joan d'Olzinelles, Joan de Bardaixí, Joan el Caçador, Joan Fiveller, Joan II d'Armanyac, Joan IV d'Armanyac, Joan Nepomucè, Jofre VI de Rocabertí, Johan Ferrández d'Heredia, Jutjat d'Arborea, La Selva del Camp, Lignum Crucis, Literatura catalana, Llista d'eleccions papals, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de comtes d'Urgell, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de papes de Roma, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reusencs, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís II de Bar, Luna, Luna (llinatge), Magisteri de l'Església, Manuel Milian i Boix, Marc de Vilalba, Mare de Déu dels Miracles, Margarida de Prades, Maria de Luna, Marià IV d'Arborea, Martí l'Humà, Martí V, Música Trobada, Miquel de Perellós, Missal de Santa Eulàlia, Monestir de La Rábida, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santes Creus, Mural del País Valencià, Nicolau Eimeric, Nom papal, Orde de Sant Jeroni, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Oristany, Ot de Montcada i de Luna, Paisaje con figuras, Palau de la Cambreria, Palau dels Papes, Palau Episcopal de Tortosa, Palau Vilaragut, Pal·ladi Calvet, Papa Bonifaci IX, Papa Gregori XII, Papa Innocenci VII, Papat d'Avinyó, Pedro de Luna y Albornoz, Pedro de Luna y Cabeza de Vaca, Pedro Fernández de Frías, Pedro Martínez, Peníscola, Pere Bertran, Pere de Foix el Vell, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere de Santcliment, Pere Marginet, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Pontifical de Guillaume Durand de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, Port Fangós, Portada/efemèride maig 23, Profecia de Sant Malaquies, Protodiaca, Psalterium alias Laudatorium, Ramón Garrido Méndez, Ramon de Barbastre, Ramon de Perellós, Ramon Descatllar, Ramon Nonat, Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Retaule major de la Seu de Saragossa, Reus, Revolta de Sardenya (1353-1355), Revolta del comte d'Urgell, Rosa d'Or del Papa, San Lorenzo in Damaso, San Pietro in Vincoli, Sancho de Rojas, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Vicent Ferrer, Sant'Angelo in Pescheria, Santa Coloma de Queralt, Santa Maria de la Real (Perpinyà), Santa Maria de Morella, Santa Maria dels Àngels de Perpinyà, Santa Maria in Cosmedin, Santa Maria in Via Lata, Saqueig de Torreblanca, Scipione Rebiba, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Serapió d'Alger, Setge d'Avinyó (1398-1403), Setge de Balaguer (1413), Setge de Bonifacio, Setge de Calvi, Setge de Lleida (1413), Setge de Loarre, Sever de Barcelona, Sibil·la de Fortià, Simó de Cramaud, Simó Salvador, Toribio de Mogrovejo, Torre Bellesguard, Torre del Veguer, Universitat de Perpinyà (1350-1793), Universitat de Salamanca, Universitat de St Andrews, Urbà VI, Vicent Ferrer (Abat de Poblet), Vidal de Blanes i de Castellar d'Orís, Ximeno Dahe, 10 de març, 1409, 1417, 1423, 1446, 23 de maig.