Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Amorges (rei), Arquitectura aquemènida, Art persa, Bastida, Ciutats de l'antic Orient Mitjà, Daf (instrument musical), Exèrcit aquemènida, Hamadan, Harhar, Hircània, Història dels kurds, Inscripció de Behistun, Karkha, Kermanxah, Kirman, Nihawand, Província de Kermanxah, Província de Lorestan, Sahna, Sahna (Iran), Satagídia.
Amorges (rei)
Amorges fou un rei saka (escita) que fou derrotat per Darios I el Gran (521-486 aC).
Nou!!: Behistun і Amorges (rei) · Veure més »
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.
Nou!!: Behistun і Arquitectura aquemènida · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Behistun і Art persa · Veure més »
Bastida
Bastida construïda amb mòduls d'acer. "La construcció del fort Khavarnaq" per Kamāl ud-Dīn Behzād Herawī, Herat c. 1494-1495, dinastia timúrida. Miniatura persa de Bihzad Una bastida (o empalcadura a l'Alguer) és una construcció temporal fixa, suspesa o mòbil, composta per ponts, passarel·les o plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i (a l'orient) de canyes de bambú destinada a permetre l'accés d'obrers i materials de construcció a tots els punts d'un edifici en construcció o en procés de rehabilitació, obra civil, manteniment industrial o construcció naval.
Nou!!: Behistun і Bastida · Veure més »
Ciutats de l'antic Orient Mitjà
Aquesta és una llista de les principals ciutats que van existir a l'Orient Mitjà.
Nou!!: Behistun і Ciutats de l'antic Orient Mitjà · Veure més »
Daf (instrument musical)
El daf (persa: دف daf; àrab: دُفْ duff) és un gran tambor originari de l'Orient mitjà emprat tant en la música popular com en la clàssica.
Nou!!: Behistun і Daf (instrument musical) · Veure més »
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Nou!!: Behistun і Exèrcit aquemènida · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Behistun і Hamadan · Veure més »
Harhar
Harhar fou un país i ciutat antiga, que va caure sota domini d'Assíria.
Nou!!: Behistun і Harhar · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Behistun і Hircània · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Behistun і Història dels kurds · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Behistun і Inscripció de Behistun · Veure més »
Karkha
Karkha o Kerkha és un riu del Luristan i Khuzistan a l'Iran.
Nou!!: Behistun і Karkha · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Behistun і Kermanxah · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Behistun і Kirman · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Behistun і Nihawand · Veure més »
Província de Kermanxah
Comtats de Kermanxah La província de Kermanxah, Kermanshah/Kirmaşan (استان كرمانشاه), en kurd: Provinsa Kurdmansan, és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Behistun і Província de Kermanxah · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Behistun і Província de Lorestan · Veure més »
Sahna
* Sahna (Pakistan), ciutat i union council del Pakistan, al districte de Mandi Bahauddin, província del Panjab.
Nou!!: Behistun і Sahna · Veure més »
Sahna (Iran)
Sahna (صحنه) és una població de l'Iran a les muntanyes Zagros a la carretera entre Kangawar i Bisutun, a 61 km de Kirmanshah.
Nou!!: Behistun і Sahna (Iran) · Veure més »
Satagídia
Satagídia (Θatagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir 'país de les cent vaques') fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.
Nou!!: Behistun і Satagídia · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bagistanus, Bahistum, Bihistun, Bistun, Bisutun, Cambadene.
