Taula de continguts
23 les relacions: Bernat d'Armendaris, Bernat Hug de Rocabertí, Calaf, Capitulació de Peralada, Castell de Calaf, Dalmau Climent de Rocabertí, Galceran de Montpalau Samasó, Guerra Civil catalana, Guerra del Pallars, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Joan el Sense Fe, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joana de Castre i de So, Jofre VII de Rocabertí, Mateu Florimon de Montcada i de Vilaragut, Pere el Conestable de Portugal, Renat I, Setge d'Ulldecona, Setge de Cervera, Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465, Setge de Palau-Saverdera, Vescomtat de Perellós.
Bernat d'Armendaris
Bernat d'Armendaris (? - 1474) fou un militar d'origen navarrès, baró de Palafolls.
Veure Batalla de Calaf і Bernat d'Armendaris
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Veure Batalla de Calaf і Bernat Hug de Rocabertí
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Veure Batalla de Calaf і Calaf
Capitulació de Peralada
La Capitulació de Peralada és un tractat que es va firmar entre els representants del vescomte Jofre VII de Rocabertí i els de Joan II per tal de posar fi a la lluita que tenien en el marc de la Guerra Civil Catalana.
Veure Batalla de Calaf і Capitulació de Peralada
Castell de Calaf
El Castell de Calaf és a la part alta de la població de Calaf, al cim d'un turó.
Veure Batalla de Calaf і Castell de Calaf
Dalmau Climent de Rocabertí
Dalmau Climent de Rocabertí era germà del vescomte Jofre VII de Rocabertí i fou l'únic familiar que donà li donà suport, lluitant contra els seus parents els Rocabertí de Cabrenys i fins i tot contra el seu germanastre Martí Joan de Rocabertí durant la Guerra Civil (1462-1472).
Veure Batalla de Calaf і Dalmau Climent de Rocabertí
Galceran de Montpalau Samasó
Galceran de Montpalau Samasó o Sampsó eclesiàstic català, fou abat de Sant Quirze de Colera de 1461 a 1472.
Veure Batalla de Calaf і Galceran de Montpalau Samasó
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Batalla de Calaf і Guerra Civil catalana
Guerra del Pallars
La guerra del Pallars (1484-1487), va acabar amb l'últim comtat independent.
Veure Batalla de Calaf і Guerra del Pallars
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.
Veure Batalla de Calaf і Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Veure Batalla de Calaf і Hug Roger III de Pallars Sobirà
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Batalla de Calaf і Joan el Sense Fe
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Veure Batalla de Calaf і Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joana de Castre i de So
Joana de So i de Castro (Desconegut, c. 1430 - Peralada, 1480) fou una noble també coneguda com a Vescomtessa de Rocabertí.
Veure Batalla de Calaf і Joana de Castre i de So
Jofre VII de Rocabertí
Jofre de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí des de 1454 a 1479.
Veure Batalla de Calaf і Jofre VII de Rocabertí
Mateu Florimon de Montcada i de Vilaragut
va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona i altres poblacions.
Veure Batalla de Calaf і Mateu Florimon de Montcada i de Vilaragut
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Veure Batalla de Calaf і Pere el Conestable de Portugal
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Batalla de Calaf і Renat I
Setge d'Ulldecona
El setge d'Ulldecona fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil Catalana.
Veure Batalla de Calaf і Setge d'Ulldecona
Setge de Cervera
El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana.
Veure Batalla de Calaf і Setge de Cervera
Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465
El setge de la Bisbal d'Empordà de 1465 fou un episodi de la Guerra Civil catalana del.
Veure Batalla de Calaf і Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465
Setge de Palau-Saverdera
El setge de Palau-Saverdera fou una operació militar que tingué lloc a l'abril de 1464, en el marc de la Guerra Civil Catalana.
Veure Batalla de Calaf і Setge de Palau-Saverdera
Vescomtat de Perellós
El llinatge dels Perellós i, posteriorment, del vescomtat de Perellós, comença amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló.
Veure Batalla de Calaf і Vescomtat de Perellós