Taula de continguts
32 les relacions: Alans, Athalia (Händel), Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC), Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carps, Dobrudja, Eslaus, Galinds, Germània (regió), Germànics, Getes, Gots, Guerres dàcies, Guerres Marcomanes, Heraclea Pòntica, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de les campanyes militars romanes, Història de Polònia, Majorià, Perseu de Macedònia, Peucins, Rascuporis IV, Regne Visigot, Sarmàtia, Sarmàtia europea, Sidons, Teodoric II (rei dels visigots), Tràcia, Tribal·lis, Vístula, Wends, 29 aC.
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Bastarnes і Alans
Athalia (Händel)
Athalia (HWV 52) és un oratori en anglès de Georg Friedrich Händel del 1733, el tercer que va compondre d'aquest tipus.
Veure Bastarnes і Athalia (Händel)
Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC)
Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà del temps de la República.
Veure Bastarnes і Aulus Postumi Albí (cònsol 180 aC)
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Bastarnes і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Carps
Els carps (llatí: carpi o carpiani, grec antic Καρπιανοί) van ser un poble de Sarmàcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura, segons l'autor del Periple, que diu que es basa en les informacions d'Èfor de Cumes.
Veure Bastarnes і Carps
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Bastarnes і Dobrudja
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Bastarnes і Eslaus
Galinds
Els galinds foren dos grups tribals d'una de les ètnies dels bàltics: els galinds occidentals i els galinds orientals, encara que generalment el terme es fa servir per referir-se als occidentals, els quals habitaren una regió al sud-oest de Prússia, en l'actual Polònia.
Veure Bastarnes і Galinds
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Bastarnes і Germània (regió)
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Bastarnes і Germànics
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Bastarnes і Getes
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Bastarnes і Gots
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Veure Bastarnes і Guerres dàcies
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Veure Bastarnes і Guerres Marcomanes
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Veure Bastarnes і Heraclea Pòntica
Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».
Veure Bastarnes і Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Bastarnes і Història de les campanyes militars romanes
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Veure Bastarnes і Història de Polònia
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Veure Bastarnes і Majorià
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Veure Bastarnes і Perseu de Macedònia
Peucins
Els peucins (llatí: Peucini; grec antic: Πευκῖνοι) eren una branca del poble germànic dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce, una illa del Danubi, segons diu Tàcit a Germània.
Veure Bastarnes і Peucins
Rascuporis IV
Rascuporis IV (Rhascuporis) fou un reietó dels odrisis de Seutòpolis a Tràcia.
Veure Bastarnes і Rascuporis IV
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Bastarnes і Regne Visigot
Sarmàtia
Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.
Veure Bastarnes і Sarmàtia
Sarmàtia europea
La Sarmàtia europea (en grec antic Σαρμάτια), segons Claudi Ptolemeu, era un país que s'estenia entre el Vístula (a l'oest), la mar Bàltica (al nord); el país dels iazigs i Dàcia (al sud) i Crimea i el Don (a l'est).
Veure Bastarnes і Sarmàtia europea
Sidons
Els sidons (en llatí sidones, en grec antic Σίδωνες) eren un poble de la part oriental de Germània a la regió del naixement del Vístula, esmentat per Ptolemeu.
Veure Bastarnes і Sidons
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Veure Bastarnes і Teodoric II (rei dels visigots)
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Bastarnes і Tràcia
Tribal·lis
Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.
Veure Bastarnes і Tribal·lis
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Veure Bastarnes і Vístula
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Veure Bastarnes і Wends
29 aC
; Imperi romà.
Veure Bastarnes і 29 aC
També conegut com Atmonis, Bastarnae, Bastarnis, Basternis, Sidonis.