Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Adh-Dhàhir, Adh-Dhàhir Jàqmaq, Ahmad ibn Uways, Al-Àixraf Xaban, Al-Mansur Alà-ad-Din Alí, Al-Mansur Uthman, Al-Muàyyad Xaykh, Ala al-Dawla ibn Ahmad, Ala al-Din Beg, Aq Qoyunlu, As-Sàlih Hajjí, Atilmish, Ínal al-Ajrud, Badr al-Din ibn Kadi Samawna, Bani Na'im, Banu Muhanna, Banu Umar, Barsbay, Burjita, Campanya de Síria, Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393), Conflicte amb els mamelucs (1400), Damanhūr, Damasc, Deir Istiya, Dinastia bahrita, Dinastia jalayírida, El Caire Històric, Fakhr-ad-Din Màjid, Fàraj, Ghars al-Din Khalil, Girga, Hawwara, Hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central, Ibn Ghurab, Ibn Taghribirdí, Inici de la campanya dels Set Anys, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Marj as-Suffar, Mesquita d'al-Aqmar, Mesquita d'al-Azhar, Pèrdua de Bagdad i reforçament otomà (1394), Qara Yússuf, Shah Walad, Soldanat Mameluc, Sudun al-Zahiri, Tamerlà, Tandu Khatun, Ustadar.
Adh-Dhàhir
* Abd-adh-Dhàhir (nom), nom masculí teòfor àrab islàmic.
Nou!!: Barquq і Adh-Dhàhir · Veure més »
Adh-Dhàhir Jàqmaq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq —; —, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Jàqmaq o Jàqmaq o, segons la pronúncia turca, Čakmak (c. 1372-1453), soldà mameluc de la branca burjita (1438-1453).
Nou!!: Barquq і Adh-Dhàhir Jàqmaq · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Barquq і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Al-Àixraf Xaban
Al-Màlik al-Àixraf Zayn-ad-Din Xaban ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Xaban, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1363 - 1377).
Nou!!: Barquq і Al-Àixraf Xaban · Veure més »
Al-Mansur Alà-ad-Din Alí
Al-Màlik al-Mansur Alà-ad-Din Alí ibn Xaban, més conegut simplement com al-Mansur Alí o al-Mansur Alà-ad-Din Alí (el Caire, 1368 - Egipte, 19 de maig de 1381), fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1377-1381).
Nou!!: Barquq і Al-Mansur Alà-ad-Din Alí · Veure més »
Al-Mansur Uthman
Al-Màlik al-Mansur Fakhr-ad-Din Uthman ibn Jàqmaq, més conegut simplement com al-Mansur Uthman fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1453).
Nou!!: Barquq і Al-Mansur Uthman · Veure més »
Al-Muàyyad Xaykh
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.
Nou!!: Barquq і Al-Muàyyad Xaykh · Veure més »
Ala al-Dawla ibn Ahmad
Ala al-Dawla ibn Ahmad (+ 1410) fou un príncep jalayírida, fill del sultà Ahmad ibn Uways.
Nou!!: Barquq і Ala al-Dawla ibn Ahmad · Veure més »
Ala al-Din Beg
Ala al-Din Beg o Alâeddin Bey fou emir o beg de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: Barquq і Ala al-Din Beg · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Barquq і Aq Qoyunlu · Veure més »
As-Sàlih Hajjí
Al-Màlik as-Sàlih Zayn-ad-Din Hajjí ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Hajjí o com Hajjí II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1381-1382 i 1389-1390).
Nou!!: Barquq і As-Sàlih Hajjí · Veure més »
Atilmish
Atilmish fou un amir de Tamerlà, casat amb una neboda (filla d'una germana) del gran conqueridor.
Nou!!: Barquq і Atilmish · Veure més »
Ínal al-Ajrud
Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).
Nou!!: Barquq і Ínal al-Ajrud · Veure més »
Badr al-Din ibn Kadi Samawna
Badr al-Din ibn Kadi Samawna (Samawna prop d'Adrianòpolis, 1358 - Serres, 18 de desembre de 1420) fou un erudit i revolucionari otomà, fill del cadi Ghazi Israil, i d'una dona grega.
Nou!!: Barquq і Badr al-Din ibn Kadi Samawna · Veure més »
Bani Na'im
Bani Na'im és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada a 8 kilòmetres a l'est d'Hebron, a uns 951 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Barquq і Bani Na'im · Veure més »
Banu Muhanna
Els banu muhanna són una tribu àrab, branca dels rabia i branca dels tayyi.
Nou!!: Barquq і Banu Muhanna · Veure més »
Banu Umar
Els Banu Úmar foren una dinastia amaziga arabitzada, d'origen hawwara, que va governar a Girga i l'Alt Egipte.
Nou!!: Barquq і Banu Umar · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: Barquq і Barsbay · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: Barquq і Burjita · Veure més »
Campanya de Síria
La campanya de Síria fou un conjunt d'operacions militars de l'exèrcit de Tamerlà que va entrar a Síria (1400) i va ocupar Alep, Hama, Homs, Baalbek i altres ciutats i va culminar amb la conquesta de Damasc (1401), evacuant després els territoris conquerits.
Nou!!: Barquq і Campanya de Síria · Veure més »
Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393)
La campanya del Kurdistan de 1393 foren les operacions militars realitzades per Tamerlà o pels seus nets i amirs a la regió del Kurdistan i centre i sud de l'Iraq Arabí durant el 1393.
Nou!!: Barquq і Campanya del Kurdistan i l'Iraq Arabí (1393) · Veure més »
Conflicte amb els mamelucs (1400)
El conflicte de Tamerlà amb els mamelucs fou un enfrontament no armat que es va desenvolupar el 1400 i va culminar el 1403 quan els mamelucs van reconèixer formalment la sobirania de Tamerlà En temps del sultà Barquq, un doctor religiós de Sawa a l'Iraq Ajamita fou enviat per Timur a Egipte com ambaixador.
Nou!!: Barquq і Conflicte amb els mamelucs (1400) · Veure més »
Damanhūr
Damanhur és una ciutat d'Egipte, a uns 60 km d'Alexandria, en la línia de ferrocarril del Caire a Alexandria, amb prop de 300.000 habitants i capçalera de la governació de Buhayra.
Nou!!: Barquq і Damanhūr · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Barquq і Damasc · Veure més »
Deir Istiya
Deir Istiya és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 7 kilòmetres a l'est de Salfit i 15 al sud-oest de Nablus.
Nou!!: Barquq і Deir Istiya · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: Barquq і Dinastia bahrita · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Barquq і Dinastia jalayírida · Veure més »
El Caire Històric
La mesquita d'Ibn Tulun. El Caire històric és un conjunt monumental integrat per una àmplia sèrie d'edificis islàmics bastits a partir de la conquesta del Caire per Amr ibn al-As (641).
Nou!!: Barquq і El Caire Històric · Veure més »
Fakhr-ad-Din Màjid
Fakhr-ad-Din Màjid (vers 1370-1409) fou un visir de l'Egipte mameluc.
Nou!!: Barquq і Fakhr-ad-Din Màjid · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Barquq і Fàraj · Veure més »
Ghars al-Din Khalil
Ghars al-Din Khalil fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr.
Nou!!: Barquq і Ghars al-Din Khalil · Veure més »
Girga
Girga (pronunciat en àrab egipci Girgā) és una ciutat d'Egipte, a la governació de Sohag, amb uns 150.000 habitants.
Nou!!: Barquq і Girga · Veure més »
Hawwara
Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.
Nou!!: Barquq і Hawwara · Veure més »
Hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central
L'hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central va ser una època d'esdeveniments clau.
Nou!!: Barquq і Hivern del 1399 a 1400 a l'Àsia Central · Veure més »
Ibn Ghurab
Sad-ad-Din Ibrahim ibn Abd-ar-Razzaq ibn Ghurab, més conegut simplement com a Ibn Ghurab (ca. 1377-1406) fou un home d'estat del Soldanat Mameluc, dirigent efectiu del país per algun temps.
Nou!!: Barquq і Ibn Ghurab · Veure més »
Ibn Taghribirdí
Abu-l-Mahàssin Jamal-ad-Din Yússuf ibn al-Amir Sayf-ad-Din Taghrí-birdí al-Atabakí al-Yaixbaqawí adh-Dhahirí, més conegut simplement com a Ibn Taghribirdí —en àrab أبو المحاسن جمال الدين يوسف بن الأمير سيف الدين تغري بردي الأتابكي اليشبقاوي الظاهري, Abū l-Maḥāsin Jamāl ad-Dīn Yūsuf b. al-Amīr Taḡrī Birdī al-Atābakī al-Yaxbaqāwī aẓ-Ẓāhirī— fou un historiador àrab egipci nascut al Caire el 1409/1410.
Nou!!: Barquq і Ibn Taghribirdí · Veure més »
Inici de la campanya dels Set Anys
La campanya dels Set Anys de Tamerlà es va iniciar el 8 de setembre de 1399, només quatre mesos després de tornar de l'Índia.
Nou!!: Barquq і Inici de la campanya dels Set Anys · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Barquq і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Marj as-Suffar
Marj as-Suffar és una plana al sud de la comarca de la Ghuta prop de Damasc.
Nou!!: Barquq і Marj as-Suffar · Veure més »
Mesquita d'al-Aqmar
La mesquita d'al-Àqmar és una de les mesquites més interessants de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectònic conegut com Caire Històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Barquq і Mesquita d'al-Aqmar · Veure més »
Mesquita d'al-Azhar
La mesquita d'al-Azhar és una de les mesquites més importants del Caire des del punt de vista històric, religiós i arquitectònic.
Nou!!: Barquq і Mesquita d'al-Azhar · Veure més »
Pèrdua de Bagdad i reforçament otomà (1394)
El 1394 els timúrides van perdre Bagdad i l'Iraq Àrab.
Nou!!: Barquq і Pèrdua de Bagdad i reforçament otomà (1394) · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Barquq і Qara Yússuf · Veure més »
Shah Walad
Shah Walad ibn Ali ibn Uways fou un príncep jalayírida, possible governant de Bagdad durant uns mesos el 1410-1411.
Nou!!: Barquq і Shah Walad · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Barquq і Soldanat Mameluc · Veure més »
Sudun al-Zahiri
Sudun al-Zahiri fou un mameluc, amir, governador de Damasc que va ocupar el càrrec el 1399 en el lloc de Sayf ad-Din Tanibak i el va conservar fins a l'ocupació per Tamerlà d'Alep i nominalment fins a la seva mort uns mesos després.
Nou!!: Barquq і Sudun al-Zahiri · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Barquq і Tamerlà · Veure més »
Tandu Khatun
Tandu Khatun (Dendi Sultan o Tandura) fou una princesa jalayírida, regent del sultanat de 1411 a 1415.
Nou!!: Barquq і Tandu Khatun · Veure més »
Ustadar
El ustadar era el títol d'un dels principals amirs del Soldanat Mameluc (1250-1517).
Nou!!: Barquq і Ustadar · Veure més »
Redirigeix aquí:
Adh-Dhàhir Barquq, Al-Zahir Barquq, Barkuk.
