Taula de continguts
58 les relacions: Agustí Colomines i Companys, Ajoblanco (revista), Ateisme marxista–leninista, Bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús, Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Bandera de la Victòria, Bandiera Rossa, Campanya d'U-Boot en la Primera Guerra Mundial, Cas de Clichy, Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Comissions d'Estudiants Socialistes, Comuna de París, Comunisme cristià, Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, Desideria Giménez Moner, Die Rote Fahne, El més petit de tots, Emblema nacional de Belarús, Esquerra Independentista, Esquerra–dreta (espectre polític), Exèrcit Roig, Flémalle-Grande, Francesc Obrador Moratinos, Gestapo, Guerrilla urbana, Història del republicanisme espanyol, Hongqi (marca), Hongqi CA72, Isidor Boix i Lluch, Ivan Kónev, Javier Paniagua Fuentes, Jordi López i Camps, Kanno Sugako, La mare (pel·lícula de 1926), Llista de banderes per colors, Marc Palmés i Giró, Maria Olivares i Usac, Maulets, el jovent independentista revolucionari, Mort i funeral d'estat de Leonid Bréjnev, Nacionalcatolicisme, Novi Vavilon, Ocupació alemanya de Bèlgica (1914-1918), Olimpíades Obreres, Orde de Lenin, Organització de Marxistes-Leninistes d'Espanya, Pamflet, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Petra Schelm, Prohibicions dels símbols comunistes, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Agustí Colomines i Companys
Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 11 de desembre de 1957) és un historiador català.
Veure Bandera roja і Agustí Colomines i Companys
Ajoblanco (revista)
Ajoblanco és el nom d'una revista espanyola mensual que es va publicar entre 1974 i 1980 en la seva primera etapa i entre 1987 i 1999 en la segona.
Veure Bandera roja і Ajoblanco (revista)
Ateisme marxista–leninista
Unió Soviètica En la filosofia marxista, l'ateisme marxista-leninista (també anomenat ateisme científic marxista-leninista) és l'element irreligiós i anticlerical del marxisme-leninisme, la ideologia estatal oficial de la Unió Soviètica.
Veure Bandera roja і Ateisme marxista–leninista
Bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús
La bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús va ser adoptada per la República Socialista Soviètica de Belarús el 25 de desembre de 1951.
Veure Bandera roja і Bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús
Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La primera bandera de la Unió Soviètica oficial, fou adoptada al desembre de 1922 al 1r Congrés Soviètic de l'URSS en el que fou acceptat que: "la bandera vermella passés de ser el símbol del Partit al símbol d'un estat i al voltant d'aquesta bandera unir els pobles de les repúbliques soviètiques en un estat - La Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes".
Veure Bandera roja і Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Bandera de la Victòria
La bandera de la Victòria (en rus: Знамя Победы, romanitzat: Znamya Pobedy) fou la bandera soviètica hissada per tres soldats de l'Exèrcit Roig a l'edifici del Reichstag alemany el 1r de maig de 1945 al finalitzar la batalla de Berlín.
Veure Bandera roja і Bandera de la Victòria
Bandiera Rossa
Bandera vermella. Bandiera Rossa (Bandera Roja) és una cançó popular llombarda emprada com a himne pels socialistes i especialment pels comunistes de la península apenina, tot i que atesa la seua popularitat ha sigut apropiada també per altres moviments d'esquerra d'arreu del món.
Veure Bandera roja і Bandiera Rossa
Campanya d'U-Boot en la Primera Guerra Mundial
La campanya d'U-Boot en la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser una campanya naval de la Primera Guerra Mundial lliurada pels submarins alemanys (U-boot) contra les rutes comercials dels Aliats.
Veure Bandera roja і Campanya d'U-Boot en la Primera Guerra Mundial
Cas de Clichy
El cas de Clichy designa un seguit d'incidents que van ocórrer a Clichy-sur-Seine l'1 de maig de 1891.
Veure Bandera roja і Cas de Clichy
Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La col·lecció de premsa clandestina de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona està formada per més d'un miler de títols que es van publicar durant la dictadura franquista i fins a la legalització dels partits polítics (1939-1977), i també per publicacions impreses a l'exili per part de refugiats de guerra i per les diferents agrupacions que es van reconstituir a l'exterior.
Comissions d'Estudiants Socialistes
Les Comissions d'Estudiants Socialistes, CES, van ser una plataforma creada conjuntament per Universitat Popular (UP) i la branca universitària del FOC (Front Obrer Català, partit de les organitzacions Frente), a l'octubre de 1967, tot i que el FOC es va desentendre de les CES poc temps després.
Veure Bandera roja і Comissions d'Estudiants Socialistes
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Veure Bandera roja і Comuna de París
Comunisme cristià
La falç i el martell amb una creu llatina. El comunisme cristià és una forma de comunisme religiós basat en el cristianisme.
Veure Bandera roja і Comunisme cristià
Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista
La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) fou una organització juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.
Veure Bandera roja і Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista
Desideria Giménez Moner
Desideria Giménez Moner (Bagüés, Província de Saragossa, 4 d'agost de 1919 - Jaca, Província d'Osca, 7 d'agost de 1936), coneguda amb el renom de la Cazoleta, fou una activista republicana, abanderada de les lluites obreres, militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i col·laboradora del Socors Roig Internacional.
Veure Bandera roja і Desideria Giménez Moner
Die Rote Fahne
districte berlinès de Kreuzberg. Foto feta el 1930. Die Rote Fahne (alemany: "La bandera roja", també escrit Die rote Fahne) era una publicació d'ideologia comunista fundada a Berlín (Alemanya) el 9 de novembre de 1918 per Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg.
Veure Bandera roja і Die Rote Fahne
El més petit de tots
El més petit de tots és una figura creada per l'escultor Miquel Paredes l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
Veure Bandera roja і El més petit de tots
Emblema nacional de Belarús
L'emblema nacional de la República de Belarús (en belarús Дзяржаўны герб Рэспублікі Беларусь, Dziaržaŭny hierb Respubliki Bielaruś; en rus Государственный герб Республики Беларусь, Gosudàrstvenni guerb Respúbliki Belarús) va reemplaçar el símbol històric del cavaller belarús Pahónia (Пагоня) després del referèndum belarús de 1995.
Veure Bandera roja і Emblema nacional de Belarús
Esquerra Independentista
L'Esquerra Independentista (EI) és un moviment polític que, des de finals de la dècada del 1960, propugna la construcció d'uns Països Catalans independents i socialistes als quals s'afegí posterior i explícitament la reivindicació feminista.
Veure Bandera roja і Esquerra Independentista
Esquerra–dreta (espectre polític)
L'espectre polític esquerra-dreta és un sistema per classificar posicions polítiques, ideologies i partits, fonamentat en assumptes d'igualtat social i jerarquia social.
Veure Bandera roja і Esquerra–dreta (espectre polític)
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Bandera roja і Exèrcit Roig
Flémalle-Grande
Flémalle-Grande (en való Li Grande Flémåle) és un nucli del municipi de Flémalle, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Veure Bandera roja і Flémalle-Grande
Francesc Obrador Moratinos
Francesc Obrador Moratinos (Palma, 8 de febrer de 1942) és un polític mallorquí del PSIB-PSOE.
Veure Bandera roja і Francesc Obrador Moratinos
Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.
Veure Bandera roja і Gestapo
Guerrilla urbana
La guerrilla urbana és un tipus específic de tàctiques de guerrilla aparegut en la segona meitat del segle XX que es caracteritza per desenvolupar-se en un ambient urbà com a part d'una estratègia coordinada de lluita militar, moltes vegades de naturalesa antiimperialista/anticolonial o revolucionària, asimètrica i improvisada.
Veure Bandera roja і Guerrilla urbana
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Veure Bandera roja і Història del republicanisme espanyol
Hongqi (marca)
Hongqi és una marca de cotxes de luxe xinesa propietat del fabricant d' automòbils FAW Car Company, filial de FAW Group.
Veure Bandera roja і Hongqi (marca)
Hongqi CA72
El Hongqi CA72 és un cotxe produït per FAW Hongqi.
Veure Bandera roja і Hongqi CA72
Isidor Boix i Lluch
Isidor Boix i Lluch Barcelona (1939).
Veure Bandera roja і Isidor Boix i Lluch
Ivan Kónev
Ivan Stepànovitx Kónev (en rus: Ива́н Степа́нович Ко́нев; 16 (28) de desembre de 1897 – 21 de maig de 1973) fou un comandant militar soviètic.
Veure Bandera roja і Ivan Kónev
Javier Paniagua Fuentes
Javier Paniagua Fuentes (Ceuta, 1946) és un historiador i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats.
Veure Bandera roja і Javier Paniagua Fuentes
Jordi López i Camps
Jordi López Camps (nascut el 28 de març de 1950) va ser director de l'administració pública i especialista en afers religiosos.
Veure Bandera roja і Jordi López i Camps
Kanno Sugako
Kanno Sugako (idioma japonès: 管野 須賀子), també anomenada Kanno Suga (1881–1911), va ser una anarco-feminista japonesa, de professió periodista.
Veure Bandera roja і Kanno Sugako
La mare (pel·lícula de 1926)
La mare (títol original en rus: Мать, Mat) és una pel·lícula soviètica del 1926 filmada pel director rus Vsèvolod Pudovkin.
Veure Bandera roja і La mare (pel·lícula de 1926)
Llista de banderes per colors
Aquesta és una llista de banderes d'estats, territoris, municipis i d'altres entitats geogràfiques, a més a més d'algunes banderes no geogràfiques, ordenades per la seva combinació de colors dominants.
Veure Bandera roja і Llista de banderes per colors
Marc Palmés i Giró
Marc Palmés i Giró (Barcelona, 1943 – Girona, 16 de febrer de 2005) fou un advocat defensor dels drets humans i polític català.
Veure Bandera roja і Marc Palmés i Giró
Maria Olivares i Usac
Maria Olivares i Usac (L'Hospitalet de Llobregat, 2 de desembre de 1932) és una política catalana i professora mercantil per l'escola d'Alts estudis Mercantils de Barcelona, diputada al Parlament de Catalunya en la V Legislatura.
Veure Bandera roja і Maria Olivares i Usac
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Maulets fou una organització política juvenil independentista creada el 1988, com a joventuts del Front Patriòtic i, després, de Catalunya Lliure.
Veure Bandera roja і Maulets, el jovent independentista revolucionari
Mort i funeral d'estat de Leonid Bréjnev
El 10 de novembre de 1982, '''Leonid Ilitx Bréjnev''', tercer secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) i cinquè líder de la Unió Soviètica, va morir a l'edat de 75 anys després de patir un atac de cor després d'anys de problemes seriosos de salut.
Veure Bandera roja і Mort i funeral d'estat de Leonid Bréjnev
Nacionalcatolicisme
La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.
Veure Bandera roja і Nacionalcatolicisme
Novi Vavilon
Novi Vavilon (Nova Babilònia títol alternatiu: Xturm neba) és una pel·lícula muda històrica del 1929 escrita i dirigida per Grigori Kózintsev i Leonid Trauberg.
Veure Bandera roja і Novi Vavilon
Ocupació alemanya de Bèlgica (1914-1918)
Locupació alemanya de Bèlgica (en francès: Occupation allemande; en neerlandès: Duitse bezetting) de la Primera Guerra Mundial va ser una ocupació militar de Bèlgica per les forces de l'Imperi alemany entre 1914 i 1918.
Veure Bandera roja і Ocupació alemanya de Bèlgica (1914-1918)
Olimpíades Obreres
Les Olimpíades Obreres van ser una sèrie d'esdeveniments esportius de caràcter fonamentalment obrer celebrats a principis del, entre els anys 1925 i 1937.
Veure Bandera roja і Olimpíades Obreres
Orde de Lenin
L'Orde de Lenin (en rus Орден Ленина, transliteració: Orden Lènina), anomenada així pel líder de la Revolució Russa, fou la segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica (la primera era l'Orde de la Victòria).
Veure Bandera roja і Orde de Lenin
Organització de Marxistes-Leninistes d'Espanya
L'Organització de Marxistes-Leninistes d'Espanya (OMLE) (en castellà: Organización de Marxistas-Leninistas de España, OMLE) fou un grup comunista espanyol, format a Brussel·les el setembre de 1968 per diversos nuclis escindits del Partit Comunista d'Espanya (PCE), acusant-los de revisionistes, fins a la seva dissolució i integració al Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE(r)).
Veure Bandera roja і Organització de Marxistes-Leninistes d'Espanya
Pamflet
Pamflet de Joseph Sieyes, ''Qu'est-ce que le Tiers Etat?'' (1789). Un pamflet és un gènere literari molt antic que al llarg de les èpoques en què s'ha emprat ha tingut com a objectiu principal satisfer la necessitat de transmetre idees a contracorrent en temps difícils.
Veure Bandera roja і Pamflet
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.
Veure Bandera roja і Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Veure Bandera roja і Partit Socialista Unificat de Catalunya
Petra Schelm
Petra Schelm (Hamburg, 16 d'agost de 1950 - Hamburg, 15 de juliol de 1971) va ser una activista política alemanya, militant de la primera generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).
Veure Bandera roja і Petra Schelm
Prohibicions dels símbols comunistes
Les prohibicions dels símbols comunistes van ser introduïdes o suggerides en diversos països com a part de les seves polítiques de descomunització.
Veure Bandera roja і Prohibicions dels símbols comunistes
Radoje Domanović
fou un escriptor i mestre serbi, conegut habitualment pels seus contes satírics.
Veure Bandera roja і Radoje Domanović
República Soviètica de Sollana
La República Soviètica de Sollana va ser una breu administració revolucionària que va tindre lloc a la localitat valenciana de Sollana l'any 1932.
Veure Bandera roja і República Soviètica de Sollana
Simbologia anarquista
S'inclou dins el terme simbologia anarquista tots aquells símbols utilitzats per l'anarquisme al llarg de la història.
Veure Bandera roja і Simbologia anarquista
Taula de Canvi (revista)
Taula de canvi va ser una revista teòrico-política i cultural fundada i dirigida per Alfons Carles Comín i Ros el 1976.
Veure Bandera roja і Taula de Canvi (revista)
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (TFPSPV) fou un organisme col·lectiu aparegut de la fusió de la Junta Democràtica d'Espanya i del Consell Democràtic del País Valencià a València el 1976.
Veure Bandera roja і Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Toni Lecha Berges
Toni Lecha Berges (Châteauneuf-sur-Loire, 14 de febrer de 1943 - Barcelona, 19 de juny de 2013) fou un activista polític independentista català.
Veure Bandera roja і Toni Lecha Berges
Valentín González Ramírez
Façana de l'antic Mercat d'''Abastos''. Valentín González Ramírez (València 1 de juliol de 1958 - 25 de juny de 1979) fou un treballador del grup sindical o colles de càrrega i descàrrega a València.
Veure Bandera roja і Valentín González Ramírez
VI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
El VI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, Всемирный фестиваль молодёжи и студентов, va tenir lloc durant el 1957, i fou inaugurat el 28 de juliol a Moscou, llavors capital de la Unió Soviètica.
Veure Bandera roja і VI Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants
També conegut com Bandera vermella.