Taula de continguts
21 les relacions: Aldea de Tulor, Arquitectura inca, Ayacucho (ciutat), Bartolina Sisa Vargas, Ceques, Chanka, Confederación Campesina del Perú, Congost de Humahuaca, Cultura chancay, Guillermo Thorndike, Història del comunisme, Imperi Inca, Juana Azurduy, Movimiento al Socialismo (Bolívia), Plácida Espinoza, Pobles indígenes d'Amèrica, Regnes aimara, San Pedro de Atacama, Silvia Rivera Cusicanqui, Territori indígena originari camperol, Tomasa Tito Condemayta.
Aldea de Tulor
Llogaret de Tulor Casa de Tulor Laldea de Tulor és un dels jaciments arqueològics sedentaris més antics del nord de Xile, situat a uns 7,7 km al sud-oest de San Pedro de Atacama, entre l'emblemàtica serralada de la Sal i les dunes d'arena que evidencien la progressiva dessecació d'aquest entorn.
Veure Ayllu і Aldea de Tulor
Arquitectura inca
encastat i a la fase incaica: regional o de la Confederació Mur del temple de Coricancha a Cusco, la capital inca. Correspon a l'estil arquitectònic de Cusco, al tipus arquitectònic imperial o rectangular i a la fase inca imperial o d'expansió Es denomina arquitectura inca l'estil arquitectònic que fou vigent durant l'Imperi inca, sobretot a partir del govern de Pachacútec Inca Yupanqui fins a la invasió espanyola (1438-1533).
Veure Ayllu і Arquitectura inca
Ayacucho (ciutat)
Ayacucho (fundada com a San Juan de la Frontera de Huamanga el 25 d'abril de 1540 i anomenada Huamanga fins al 15 de febrer de 1825) és una ciutat peruana capital del districte homònim, de la província de Huamanga i del departament d'Ayacucho.
Veure Ayllu і Ayacucho (ciutat)
Bartolina Sisa Vargas
Bartolina Sisa Vargas (Cantón de Caracato de l'Ayllu, 24 d'agost de 1750 o 1753 - La Paz, 5 de setembre de 1782).
Veure Ayllu і Bartolina Sisa Vargas
Ceques
Les ceques eren línies, que partint de la ciutat del Cusco, servien per organitzar els santuaris o huaques dels voltants, constituint un complex sistema espacial religiós, que atorgava a la capital del Tahuantinsuyo un caràcter eminentment sagrat.
Veure Ayllu і Ceques
Chanka
La cultura chanca o chanka és el nom d'un grup ètnic que es va conèixer des del període dels Estats Regionals i Organitzacions Tribals en els anys 1200 i 1440 d. C i tenia el seu hàbitat a les províncies actuals de Ayacucho, Apurímac i Huancavelica.
Veure Ayllu і Chanka
Confederación Campesina del Perú
La Confederación Campesina del Perú (CCP) (en quítxua Piruw Chakraruna Hatun Tantanakuy) és una organització camperola e indígena del Perú, fundada en 1947.
Veure Ayllu і Confederación Campesina del Perú
Congost de Humahuaca
El congost d'Humahuaca és un profund i estret solc d'origen tectonicofluvial ubicat a Jujuy, al nord-oest argentí.
Veure Ayllu і Congost de Humahuaca
Cultura chancay
Nina de tela (cotó, llana, fusta) Chancay fou una civilització arqueològica prehispànica que es va desenvolupar entre les valls de Fortaleza, Pativilca, Supe, Huaura, Chancay, Chillón, Rimac i Lurín, a la costa central del Perú, des de l'any 1000 fins al 1470 dC.
Veure Ayllu і Cultura chancay
Guillermo Thorndike
Guillermo Thorndike Losada (Lima, 25 d'abril de 1940 - Lima, 9 de març de 2009) fou un periodista i escriptor peruà.
Veure Ayllu і Guillermo Thorndike
Història del comunisme
''El capital'' La història del comunisme està summament unida al pensament que el filòsof alemany Karl Marx va delinear en el.
Veure Ayllu і Història del comunisme
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Veure Ayllu і Imperi Inca
Juana Azurduy
va ser una patriota de l'Alt Perú que va lluitar a les guerres d'independència hispanoamericanes per l'emancipació del Virregnat del Riu de la Plata contra la Monarquia espanyola i va assumir la comandància de les guerres que van conformar la denominada Republiqueta de La Laguna, per la qual cosa la seva memòria és honrada a l'Argentina i a Bolívia.
Veure Ayllu і Juana Azurduy
Movimiento al Socialismo (Bolívia)
El Movimento al Socialismo-Instrumento Político para la Sobirania de los Pueblos (MAS-IPSP), és un partit polític bolivià d'esquerra socialista fundat el 1987 amb el nom de Movimento al Socialismo-Unzaguista, està liderat per Evo Morales.
Veure Ayllu і Movimiento al Socialismo (Bolívia)
Plácida Espinoza
Plácida Espinoza Mamani (Chachacomani, Bolívia, 5 d'octubre de 1948) és una educadora, política i sindicalista boliviana d'ètnia aimará.
Veure Ayllu і Plácida Espinoza
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Ayllu і Pobles indígenes d'Amèrica
Regnes aimara
Els regnes aimara, senyorius aimara o regnes lacustres van ser un conjunt de pobles natius que van florir cap al període intermedi tardà, posterior a la caiguda de la cultura tiahuanaco les societats de la qual es van situar geogràficament a l'Altiplà andí.
Veure Ayllu і Regnes aimara
San Pedro de Atacama
San Pedro de Atacama és una comuna al nord de Xile, de la Província de El Loa a la II Regió d'Antofagasta, situada a 2.436 msnm.
Veure Ayllu і San Pedro de Atacama
Silvia Rivera Cusicanqui
Silvia Rivera Cusicanqui (La Paz, 9 de desembre de 1949) és una sociòloga, activista, teòrica contemporània i historiadora boliviana d'origen aimara.
Veure Ayllu і Silvia Rivera Cusicanqui
Territori indígena originari camperol
A Bolívia, un territori indígena originari camperol, és una entitat territorial autònoma.
Veure Ayllu і Territori indígena originari camperol
Tomasa Tito Condemayta
(nom complet: Ana Tomasa Tito Condemayta Hurtado de Mendoza) va ser una de les principals líders en l'aixecament indígena contra els governants colonials espanyols sota la direcció de Túpac Amaru II al al Perú.
Veure Ayllu і Tomasa Tito Condemayta