Accés més ràpid que el navegador!
16 les relacions: Anzu, Biblioteca d'Assurbanipal, Epopeia de Guilgameix, George Smith (assiriòleg), Història de la medicina, Ivoris de Nimrud, Jardins penjants de Babilònia, La Resurrecció de Crist (Piero della Francesca), Lent de Nimrud, Max Mallowan, Museu Britànic, Nínive, Obelisc negre, Susa (Iran), 1894, 5 de juliol.
Anzu
déu Enlil (Austen Henry Layard ''Monuments de Nineveh'', 2ª Sèrie, 1853) Anzu o Imdugud o Zu (en cuneiforme: 70px an.zud.mušen) és una criatura protagonista d'uns mites mesopotàmics.
Nou!!: Austen Henry Layard і Anzu · Veure més »
Biblioteca d'Assurbanipal
La Biblioteca Reial d'Assurbanipal, anomenada en honor d'Assurbanipal, el darrer gran rei de l'Imperi Neoassiri, és una col·lecció de milers de tauletes d'argila i fragments que contenen textos de tots tipus del.
Nou!!: Austen Henry Layard і Biblioteca d'Assurbanipal · Veure més »
Epopeia de Guilgameix
LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.
Nou!!: Austen Henry Layard і Epopeia de Guilgameix · Veure més »
George Smith (assiriòleg)
George Smith (26 de març de 1840, Chelsea - 19 d'agost de 1876, Alep) era un assiriòleg del Regne Unit, va ser pioner en el camp, i va traduir l'Epopeia de Gilgamesh, el treball més antic conegut de la literatura.
Nou!!: Austen Henry Layard і George Smith (assiriòleg) · Veure més »
Història de la medicina
El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.
Nou!!: Austen Henry Layard і Història de la medicina · Veure més »
Ivoris de Nimrud
Els ivoris de Nimrud són un gran grup de plaques menudes i figures d'ivori tallades que daten dels s. IX al VII aC.
Nou!!: Austen Henry Layard і Ivoris de Nimrud · Veure més »
Jardins penjants de Babilònia
XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.
Nou!!: Austen Henry Layard і Jardins penjants de Babilònia · Veure més »
La Resurrecció de Crist (Piero della Francesca)
La Resurrecció de Crist, o simplement La Resurrecció (en italià, La Ressurrezione) és un fresc (225 × 200 cm) de Piero della Francesca, pintat aproximadament entre el 1450 i el 1463 i conservat al Museu Cívic de Sansepolcro a la regió de Toscana a Itàlia.
Nou!!: Austen Henry Layard і La Resurrecció de Crist (Piero della Francesca) · Veure més »
Lent de Nimrud
Mapa de l'àrea d'influència de l'Imperi assiri La lent de Nimrud és una peça de cristall de roca de tres mil anys d'antiguitat que va ser tallada en època de l'Imperi assiri, que es va estendre per Mesopotàmia, a la zona situada entre els rius Tigris i Eufrates.
Nou!!: Austen Henry Layard і Lent de Nimrud · Veure més »
Max Mallowan
(CBE) va ser un destacat arqueòleg anglès, especialitzat en la història antiga de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Austen Henry Layard і Max Mallowan · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Austen Henry Layard і Museu Britànic · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Austen Henry Layard і Nínive · Veure més »
Obelisc negre
L'Obelisc negre de Salmanasar III és un monument realitzat en pedra calcària negra que data de l'any 827 aC.
Nou!!: Austen Henry Layard і Obelisc negre · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Austen Henry Layard і Susa (Iran) · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Austen Henry Layard і 1894 · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
